5 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
LA FESOMIA D’ASCÓ 1714PÀGINA 18
CRONOLOGIA
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBREPÀGINA 7
INTRODUCCIÓ
EL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓPÀGINA 6
6
Catalunya commemora al llarg de 2014 el tercer cen-
tenari de la caiguda de la ciutat de Barcelona i per tant,
del fi nal de la Guerra de Successió (1702-1714), que ha-
via protagonitzat els primers anys del segle XVIII.
El tricentenari: d’una desfeta a l’esperança. Contextualització d’un confl icte El rei espanyol Carles II mor sense descendència (1700)
i en el seu testament nomena hereu el francès Felip
d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França. Però hi havia
un altre pretendent al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria.
El que havia de ser una disputa successòria es va con-
vertir en un confl icte internacional entre les principals
potències europees. En certa manera, també va ser,
amb matisos, una espècie de guerra civil, ja que majo-
ritàriament la Corona de Castella va ser partidària del
pretendent borbònic, mentre que la Corona d’Aragó es
va decantar per la Casa d’Àustria.
Del desenllaç de la Guerra de Successió, se’n va res-
sentir l’antiga Corona d’Aragó, ja que va patir represà-
lies com la implantació dels Decrets de Nova Planta
(1716) que suprimia les constitucions catalanes i les
institucions pròpies, tot assimilant-les a les de tall
castellà. A grans trets, va suposar la pèrdua del con-
trol econòmic, fi scal, judicial, duaner i monetari propi,
així com una capacitat legislativa avançada a l’època.
Sense oblidar que la llengua castellana va passar a
ser ofi cial i obligatòria a l’Administració i a la justícia.
No podem girar l’esquena al passat i deixar arraconada
la microhistòria local. Enguany, encara que sigui mo-
destament, ens pertoca donar un cop d’ull a l’Ascó del
1714, fer propostes per a una recerca metòdica i donar
pistes o idees per a endegar anàlisis més exhaustius.
Un cop més el Programa de Festa Major esdevé el lloc
idoni per a acostar als veïns a pàgines de la nostra his-
tòria, recuperant documentació dispersa dels autors
més propers i desfi lant un discurs historicista que ens
permet fer un retrat de com era la nostra població se-
gles enrere.
Amb aquesta intenció, i en les pàgines que seguei-
xen, donem notícia de com va viure la Ribera d’Ebre la
Guerra de Successió anys previs a la desfeta del 1714,
apuntem alguns dels enfrontaments bèl·lics que va
patir la comarca, rescatem de l’oblit i posem en es-
cena en Lluís Serra, capità asconenc que va tenir un
paper destacat en nombrosos episodis bèl·lics, fem
una aproximació a com deuria ser la fesomia del poble
al primer quart de segle XVIII, i suggerim una crono-
logia d’esdeveniments històrics del 1705 al 1712 con-
seqüència del confl icte i que van trasbalsar la Ribera
d’Ebre.
Commemorar ni que sigui un episodi de memòria in-
grata és una manera de conèixer què hem estat i de
projectar l’esdevenidor. És per això que amb aquesta
voluntat us convidem a endinsar-vos en aquest petit
tastet d’història que ens acosta el programa de la festa
major.
Bona festa major!
Biel Pubill i SolerJosep M. Raduà i Serra
EL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar
INTRODUCCIÓ
8CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE
S’ha dit innombrables vegades que l’Ebre ha estat, al
llarg de la història, autopista de comunicació entre
l’interior de la península i la Mediterrània, alhora que
frontera natural i territori de frontissa. La Guerra de
Successió, com no podia ser d’altra manera, va trobar
un paisatge i un context idoni per a convertir-se en
escenari d’enfrontaments que la van afectar de ma-
nera dispar. La proximitat a la costa, però també a im-
portants formacions orogràfi ques com els Ports que
permetien a les diferents partides de soldats escapar,
protegir-se i agrupar-se, van ser condicionants que
expliquen l’enrenou viscut als nostres pobles.
Si a fi nals del segle XVII, es vivia una certa recupe-
ració demogràfi ca i econòmica de la Ribera d’Ebre,
l’ambient bèl·lic que es va començar a viure amb el
canvi de segle, va truncar aquesta represa. Novament
els pobles de l’Ebre tornaven a ser escenari d’una
guerra de la qual, la majoria dels pobles de la nostra
comarca van prendre partida per la causa de l’arxiduc
d’Àustria.
Tanmateix, tot i estar més decantats cap a la causa
austriacista, cal dir que en tots els pobles hi havia
partidaris d’un i altre bàndol. És especialment signifi -
catiu la divisió que es va produir entre el veïnat a Móra
d’Ebre. Cal tenir ben present que en aquells anys, la
mort violenta en alguns d’aquests pobles de veïns
d’origen francès, ja fa pensar en una possible repres-
sió sobre aquest col·lectiu.
Els enfrontaments armats als pobles de Ribera van
començar cap a 1705, quan les tropes de l’arxiduc
van ocupant diverses poblacions de la Castellania
d’Amposta. Així, al setembre d’aquell any, el coronel
austriacista Nebot, rendeix les places de Flix, Miravet
i Tortosa. Però estem parlant d’un control inestable,
que condueix a constants confl ictes a la zona. Així per
exemple, a començaments de 1706, es produeixen
desordres entre les tropes de Nebot i veïns de Benis-
sanet.
Quan el 1707 els borbònics entren a Móra d’Ebre,
gairebé dos terços de la població ja havia fugit, fe-
nomen que es reproduí en altres pobles de l’entorn.
A la davallada demogràfi ca, que afecte lògicament a
la producció agrícola i altres economies, cal afegir el
fet que alguns riberencs es van veure obligats a tre-
ballar aquells anys en la fortifi cació d’algunes places
militars com Tortosa, Miravet, Móra d’Ebre…-és cu-
riós constatar com la història s’entossudeix a repe-
tir-se, apuntem com exemple el fet que a Benissanet,
el 1938, la població sobretot femenina fou obligada a
treballar, en torns dia i nit per a la construcció de trin-
xeres i refugis-.
El 1710 són els partidaris de l’arxiduc Carles -els mi-
9 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
quelets- els qui ocupen diversos pobles de la zona,
entre els quals, Móra d’Ebre, iniciant-se una duríssi-
ma repressió contra els partidaris borbònics. No serà
fi ns a primeries de 1711 que els fi lipistes van con-
querir una plaça important com era Miravet i, a partir
d’aleshores, tret d’alguns enfrontaments puntuals, la
guerra, en la nostra comarca, es va anar decantant de
manera clara a favor dels borbònics.
Les operacions de l’ocupació borbònica a Catalunya
havien estat planifi cades per l’exèrcit de les dues co-
rones. Havien anat concentrant tropes a la frontera
d’Aragó i València, territoris prèviament conquerits.
Els generals borbònics havien previst la utilització de
la ruta tradicional de transport en barcasses pel riu
Ebre, amb les quals eren transportades l’artilleria,
els queviures i l’utillatge militar des dels magat-
zems situats a Saragossa, Pina de Ebro i Fraga fi ns
als punts de desembarcament de Mequinensa, Flix,
Móra d’Ebre i Tortosa, des d’on els proveïments se-
rien conduïts per via terrestre fi ns als destacaments
dels exèrcits espanyol i francès situats en la línia de
front situada entre Tarragona, Montblanc, Ponts i
Cervera1.
El clima que es vivia arreu de Catalunya era repres-
siu i militaritzat. L’exèrcit borbònic, després de 1714,
va deixar un contingent entre 25.000 i 35.000 soldats
a tot Catalunya amb voluntat intimidadora. Suposava
un soldat per cada 25-30 habitants, una xifra tres ve-
gades superior que a la resta dels territoris peninsu-
lars.2 Les conseqüències per tant son imaginables:
minva de població per les pèrdues humanes de la
guerra així com per la forta emigració. A això cal afe-
gir-hi una dura repressió que van patir aquells que
van simpatitzar amb la causa austriacista -presó,
embargaments…- així com la imposició en aquells
pobles de contribucions de tot tipus –militars, locals,
senyorials… Molts pobles van perdre una part signi-
fi cativa de la seva població. Poc després d’acabar-se
la guerra, la Ribera d’Ebre comptava amb una po-
blació de fet de 4.672 habitants. Ascó, per la seva
part, comptava amb 530 veïns.
Una altra conseqüència fou que, malgrat aquest
contingent repressiu, la desestabilitat regional esti-
gués a l’ordre del dia durant anys posteriors. El fi nal
de la guerra no va evitar que en els anys següents
hi hagués accions provocades per partides de gent
armada, que van produir malvestats al territori i te-
mor entre les noves autoritats locals. A casa nostra
destaquen, especialment, les accions protagonitza-
des per Pere Joan Barceló Anguera, conegut com El
Carrasclet, el famós guerriller -o bandoler segons
qui en faci referència, nascut a Capçanes el 1682.
Per resoldre aquest ambient d’inseguretat que es
vivia la Ribera no va ser cap excepció i va mantenir
tropes en els nostres pobles. Móra d’Ebre va acollir
una de les primeres esquadres de Catalunya, un cos
armat organitzat per acabar amb el bandidatge rural
i la captura dels adversaris polítics.
La postguerra comportà també altres canvis impor-
tants en aquesta àrea ja que l’orde de Sant Joan, se-
nyor territorial d’alguns d’aquests pobles, va perdre
algunes de les seves prerrogatives jurisdiccionals,
d’origen secular, en favor de la monarquia recent-
ment instaurada. I com a casos més propers desta-
car que les viles de Flix i la Palma d’Ebre van passar
a mans de la corona, la qual des d’aleshores n’exer-
ciria l’administració.
Una aproximació cronològica a un temps trasbalsat
Ja hem avançat que si bé la Guerra de Successió aca-
ba amb la desfeta de Barcelona el 1714, les nostres
terres havien patit els episodis bèl·lics els anys ante-
riors, fi ns dos anys abans. La seqüència cronològica
que segueix permet fer-se una idea dels principals
protagonistes d’aquests fets i de les principals pobla-
cions i zones que van ser escenari de confl icte.
10CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE
1705 Les Companyies a favor de Carles d’Austria que es tro-
ben a l’Ebre eren quatre i els seus capitans: Josep Fal-
có, Josep Pedrol, Lluís Serra d’Ascó, Faustí i Francesc
Caserras.
1705, desembre. Campanya borbònica al Regne d’Aragó. El Príncep de
T’Serclaes continua l’ofensiva a la frontera del Regne
d’Aragó, ordena ocupar Vall-de-roures i fer barrera
sobre el riu Ebre. Mana desallotjar els fusellers i les
milícies de la vila de Massalió, ocupada per 700 ho-
mes. Resisteixen els dos atacs borbònics i els obliguen
a retirar-se amb 120 baixes entre morts i ferits.
A costa de grans pèrdues borbòniques, aconsegueixen
guanyar el territori, i el príncep posa les tropes en des-
cans a Casp.
Mentrestant, els fusellers i sometents catalans de la
Ribera d’Ebre tenen l’ordre de passar als socors de Va-
lència, i la frontera amb Aragó queda desatesa.
1706 Es formen les 9 companyies soltes de fusellers de la
Ribera d’Ebre.
1706, febrerA les fronteres d’Aragó, els fusellers catalans reconei-
xen per cabdill a Baptista Pallisser, que esdevé tinent
coronel de fusellers.
1706, abrilEl general John Jones, governador de Tortosa, ordena
reforçar les tropes que guarden la Ribera d’Ebre.
1707, 1 maigEl rei Carles III informa els Tres Comuns de Catalunya
de la Batalla d’Almansa.
1707, maigCarles III ordena formar Companyies de fusellers a la
Ribera d’Ebre. Sembla que van ser entre 14 i 20 com-
panyies. Són nomenats capitans els següents: Joan
Falcó, Francesc Barquer, Lluís Serra, Pere Vidal, Joan
Andreu, Ambrosi Fes, Josep Palliser de Mora, Fran-
cesc Nogués, Josep Vidal de la Sínia, Josep Pedrol,
Francesc Caseras, Andreu Masip, Josep Puig, Fran-
cesc Barceló, Andreu Tonet, Josep Galceran, Josep
Gay, Francesc Molins, Josep Pujol.
11 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
1707, 27 maigProp de Móra, el Capità Francesc Barquer amb 200
homes prenen 60 atzembles d’un comboi i maltracten
fi ns a 30 soldats borbònics de l’escorta. Aleshores ar-
riba un cos de socors que lliura a la resta de perdre la
vida; queden 48 ferits, mentre els fusellers perden 18
homes.
1707, 27 maigUn dia abans de l’arribada del Duc de Berwick davant
de Tortosa amb les seves tropes, el coronel borbònic
Bustamante rep l’avís que el Comandant Baptista Pa-
llisser, amb 800 fusellers i paisans, ocupa uns congos-
tos entre Xerta i Móra. La topada acaba amb 300 baixes
entre morts i ferits per part dels borbònics, i 80 fuse-
llers entre els austriacistes.
1707, 24 junyEl Capitans Francesc Barquer i Pere Vidal amb 300 fu-
sellers i vilatans cremen els molins de Móra d’Ebre.
Perden 13 homes i prenen 20 presoners borbònics.
Aleshores Mr. Bar arriba amb 100 granaders, 300 in-
fants i 200 cavalls per tallar-los la retirada, però els
fusellers ho adverteixen i travessen l’Ebre, deixant els
ferits.
1707, 30 juny A la Vall de Lladres, entre Móra d’Ebre i Corbera, els
capitans Francesc Barquer i Pere Vidal, amb 400 fu-
sellers i vilatans, ataquen un comboi borbònic de 350
atzembles (bèsties de càrrega) que escortaven 60 ca-
valls; el capturen i no fan quarter.
1707, juliolSaqueig de Benissanet per una partida de l’Exèrcit de
les Dues Corones. Entre les cases saquejades hi ha la
d’en Joan Falcó, teixidor. A partir d’aleshores s’uneix a
les companyies de miquelets de la Ribera d’Ebre que
lluiten contra les tropes borbòniques.
1707, 10 de juliolClaudica Miravet, i posteriorment, Flix, davant l’enves-
tida de les tropes del duc d’Orleans.
1707, 20 agost Atac als borbònics entre Ascó i Móra d’Ebre. Amb 15
companys, Joan Falcó s’uneix a les companyies de mi-
quelets comandades pel Capità Josep Pedrol, el Capi-
tà Pere Vidal i el Capità Francesc Barquer, que havien
reunit una partida de 500 homes. La partida ataca una
columna borbònica de 160 soldats que queda totalment
desfeta; però poc temps després arriben reforços bor-
bònics sota el comandament del Senyor de Bar, i el
combat es reprèn perllongant-se des de les 16 fi ns a
les 19 hores. En conjunt moren uns 300 homes entre
els dos bàndols, doncs no es concedeix quarter, és a
dir, els presoners foren executats sense clemència. En
Joan Falcó es destaca en aquest combat pel seu co-
ratge i els ànims que dona als seus companys, raó per
la qual els seus homes el nomenen capità i es posa al
capdavant d’una partida de 50 homes.
1707, 26 agostSorpresa dels borbònics contra els fusellers de l’Ebre.
Els coronels borbònics Ibáñez i Bustamante, amb un
destacament de 500 infants i 200 cavalls sorprenen els
capitans Ambrosi Fes, Josep Pedrol i Joan Falcó prop de
Mora d’Ebre, on es trobaven amb uns 400 miquelets. En
la primera embranzida els miquelets perden 20 homes
i els capitans Vidal i Falcó inicien confusament la reti-
rada; aconsegueixen parapetar-se en un turó, on reu-
neixen fi ns a 100 miquelets. Des de les 9 del matí fi ns a
la nit, les tropes borbòniques llancen fi ns a 5 càrregues
contra els miquelets, i tantes vegades són rebutjats pels
miquelets, embravits pel capità Falcó, que els enardeix
al crit de: “Primer morir que rendir-se!”. Emparats per
la foscor, les tropes de miquelets aconsegueixen fer-se
fugissers, havent perdut uns 90 homes i deixant unes
400 baixes entre ambdós bàndols.
12CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE
1707, fi nals agostEmboscades a combois a Paüls i Gandesa. El Capità
Pedrol i el Capità Francesc Barquer, amb 280 fuse-
llers i sometents preparen una emboscada entre Pa-
üls i Alfarràs a un comboi de 280 atzembles, escortat
per 180 homes i 40 cavalls.
1707, primers d’octubreEls capitans Andreu, Pallisser, Vidal i Pedrol, amb 300
fusellers, ataquen entre el Pinell i Móra un comboi
de 160 atzembles escortat per 130 infants i dragons.
Van fer 60 presoners, mentre la resta queda sobre el
camp. Els fusellers perden 28 homes i prenen a 22
vilatans del Pinell. El poble, de 300 veïns, és partida-
ri del rei Felip, qui durant tota la guerra dona pa als
homes, dones i nens, raó per la qual els vilatans dels
Pinell lluiten contra els fusellers.
1707, fi nals d’anyJoan Falcó ascendeix un grau per capturar el capi-
tost botifl er Jaume Cortiella, de Paüls. Cortiella, ha-
vent-se trencat el pacte a què s’havia arribat, retorna
al partit borbònic i es destaca per sotmetre la comar-
ca al terror. A fi nals del 1706, seguint els clamors de
les viles de la comarca, el governador austriacista de
Tortosa General Jones, posa preu al cap del capitost
92’ num8 Ascó vista parcial postal
13 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
botifl er Jaume Cortiella de Paüls: 200 doblons, un
grau més si qui el captura és ofi cial, o el grau d’al-
feres si qui el captura és fuseller ras o paisà. Els Mi-
ravet, tres germans aragonesos, amb un partida de
20 fusellers i amb la cobertura de 150 miquelets del
capità Joan Falcó, assalten la vila d’Horta, on es troba
el capitost botifl er amb 68 miquelets botifl ers; abans
de la sortida del sol aconsegueixen fer-lo presoner a
ell i als seus homes, havent perdut en l’assalt 11 ho-
mes. El capità Joan Falcó és ascendit un grau i l’any
següent, el 1708, el capitost botifl er Jaume Cortiella
acaba penjat a la forques de Barcelona.
1708, 20 gener Amb 270 fusellers, Joan Falcó ataca un comboi bor-
bònic prop de Gandesa aconseguint que la cavalleria
d’escorta fugi i desempari la infanteria. L’atac se sal-
da amb la captura de 170 bous, 27 soldats presoners i
45 morts, mentre que moren 11 fusellers.
1708, 20 febrerAmb 270 fusellers a Concabella, la companyia de
Joan Falcó ataca un comboi borbònic. L’escorta del
comboi es redueix a 52 soldats, però a l’avantguar-
da, a 15 minuts de distància, hi ha un destacament de
200 cavalls, i a la reraguarda, un altre destacament
de 100 cavalls i 200 infants borbònics. En escoltar els
trets d’assalt dels miquelets al comboi, les escortes
borbòniques a cavall acudeixen a tota pressa, mentre
la infanteria aconsegueix prendre les altures. Es trava
un dur combat que acaba amb la pèrdua de 26 mi-
quelets morts i 17 de capturats. Entre els capturats hi
ha un germà i un cunyat del Comandant Joan Falcó,
que posteriorment són penjats pels borbònics. Arran
d’aquests fets, les accions del Comandant Joan Falcó
es tornen més ferotges.
1708, 20 març Amb 200 fusellers emboscats al Pas de les Trinxeres,
Joan Falcó ataca un comboi borbònic que es dirigia
al camp de Xerta i captura 28 cavalls, 52 mules i fa
48 presoners, deixant morts 60 homes entre ambdós
bàndols.
1708, 19-20-maigEl Comandant Joan Falcó concentra 10 companyies
de miquelets de la Ribera d’Ebre i diversos sometents
fi ns a formar un total de 1.400 homes. La nit del 19 al
20 de maig s’ embosquen entre Corbera i Sió per on
ha de transitar un gran comboi borbònic de fi ns a 400
bèsties escortat per un destacament de 200 cavalls
i 600 infants. El Comandant Joan Falcó ataca la re-
raguarda aconseguint que la cavalleria fugi i desem-
pari a la infanteria; aquesta resisteix infructuosament
diverses descàrregues, però el terreny afavoreix els
miquelets. Finalment es captura el comboi: 49 ca-
valls i 225 infants, deixant 114 morts i 214 ferits; dels
miquelets i sometents en moren 34, i uns 52 cauen
ferits.
1708, 28-maigEl Capitans de Fusellers Andreu Masip i Francesc
Barquer, amb 80 homes, embosquen prop de Vilalba
i la Fatarella a 35 cavalls i 100 infants. A la primera
descàrrega en moren 45, i a la segona, protegits per
l’espessor, es rendeixen la resta, inclosos un coronel,
cinc capitans, i molt equipatge, mentre els fusellers
pateixen 15 baixes.
1708, juliolS’uneixen diferents companyies sumant 700 fuse-
llers, i sorprenen un camp borbònic al costat de Mi-
ravet. Abans de l’albada l’envesteixen per 3 parts, en
2 amb falsos atacs i al tercer amb tota la força. Els
borbònics desemparen el camp mentre els fusellers i
els sometents perden 28 homes i tenen 30 ferits. Fan
48 presoners, mentre que els borbònics perden 95
homes entre morts i ferits.
14CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE
1708, 10 octubreDefensa de Falset. Els comandants borbònics apos-
tats a l’altra banda de l’Ebre, entre Móra i Flix, can-
sats de la incomoditat que els fusellers donen als
seus quarters i combois, resolen desallotjar-los de la
vila de Falset, que és el seu abric. Destinen a l’acció
el coronel Francisco Bustamante, amb 1.000 homes
i 400 cavalls, i guiats pels veïns del Pinell. Es troben
més resistència de la pensada. Dues vegades repeteix
l’acció, però és rebutjada; ofereix capitulació, però els
austriacistes neguen el tracte. Finalment, els bor-
bònics es retiren però amb morts i ferits en ambdós
bàndols.
1708Les tropes de l’arxiduc Carles vénen des de València
per Tortosa, el Perelló i el coll de Balaguer i saquegen
Tivissa.
1709, 14 agost Atac a un comboi borbònic entre Móra d’Ebre i Cor-
bera.
1709, 24 agostEl Comandant Joan Falcó travessa l’Ebre amb 200
miquelets i marxa fi ns a Batea, on es topa amb 60 ca-
valls borbònics, fet que l’obliga a retirar-se fi ns a l’al-
çada d’un turó. Posteriorment apareixen 100 dragons
borbònics, que desmuntats, envesteixen les posicions
dels fusellers. El Comandant Joan Falcó ordena que
no se’ls dispari fi ns ser a un distància de tret de pis-
tola, matant-ne 18 en la primera descàrrega; els bor-
bònics continuen atacant i el Comandant Joan Falcó
es retira del lloc i des d’una altra posició envesteix
causant gran rebombori les tropes borbòniques ata-
cants, que sorpreses, acaben per retirar-se i formar
en posició de batalla a la planúria; l’eventualitat és
aprofi tada per totes les tropes del Comandant Joan
Falcó, que es retiren a tota pressa deixant les tropes
borbòniques formant en posició de batalla al pla.
1709, 1 d’octubreQuan passen en retirada pel coll de Balaguer les tro-
pes de Felip V del Camp de Tarragona, Joan Falcó, de
Benissanet, i set companys, ataquen una partida de
50 francesos a cavall.
1709, 15 d’octubreDos riberencs, cabdills de guerrillers, Francesc Arbó
de Móra d’Ebre i Lluís Serra d’Ascó, amb vint com-
15 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
panys més, ataquen un comboi de 50 soldats caste-
llans que transporten farina entre Vilalba i la Pobla.
Entre els atacats hi ha un tinent que és fi ll del gover-
nador de Tortosa. Fan 32 presoners.
1709, fi nals d’anyA fi nals del 1709 el capità de granaders del Regiment
Imperial d’Infanteria n. 4 “Starhemberg” amb un des-
tacament de 100 soldats travessa l’Ebre prop de Móra
amb l’objectiu de destruir un fort de fusta que els
borbònics havien construït per a la guàrdia dels mo-
lins on hi molien el blat de les tropes. El Comandant
Joan Falcó s’uneix a les tropes imperials amb 300 fu-
sellers. El fort de fusta està custodiat per 78 soldats
borbònics que són sorpresos per l’atac de les tropes
alemanyes i catalanes. El fort fi nalment es rendeix,
destacant-se en l’acció el coratge del Comandant
Joan Falcó. Els alemanys perden 16 soldats i 20 res-
ten ferits, mentre que dels fusellers 12 en moren i 14
cauen ferits. Per aquesta valerosa acció el rei Carles
ascendeix Joan Falcó al grau de Coronel de Fusellers.
1710, 15 maig
Entre Gandesa i Batea, els capitans Pedrol i Pujol,
amb 230 fusellers, ataquen en emboscada un comboi
borbònic de 300 atzembles, escortat per 30 cavalls i
127 granaders. Els fusellers, a la primera descàrrega,
fan un gran estrall.
1710, 14 juny Cop de mà austriacista a Móra d’Ebre. El general
Rafael Nebot sorprèn el poble, després que abans
de l’albada travessi l’Ebre, guiant la marxa el tinent
coronel morenc Baptista Pallisser. No troben molta
resistència. Prenen 40 cavalls de les tropes de Felip
V i fan més de tres-cents presoners. Els austriacistes
perden 42 homes.
1710, junyProp d’Ascó, el Coronel Joan Falcó s’embosca amb
88 fusellers, mentre espera el trànsit d’una columna
borbònica formada per 30 ofi cials, 360 nous reclutes i
molt bagatge. Quan passen davant de les tropes em-
boscades del Coronel Joan Falcó, un ofi cial borbònic
li comenta a un altre: “Amigo, si Falcó saliera haría
buena presa”. Tot just en aquest instant, sorgeix d’en-
tre els matolls i els crida: “Aquí está Falcó! Ríndanse!
si no hay cuartel”. Esparverats, els ofi cials borbònics
es rendeixen sense disparar un sol tret.
1710, junyLes tropes borbòniques i austriacistes del Front de
l’Ebre prop de Móra han arribat a un acord tàcit de
concedir-se un armistici diari de 2 hores al matí per
tal que uns i altres, cadascun a la seva banda, pu-
guin recollir aigua del riu. Quan es troben, els uns i
els altres s’escarnien amb acudits, però els caste-
llans, més subtils i vius, avantatgen els catalans en
l’art d’ofendre’s a base d’acudits. Finalment, un dia,
el Coronel Falcó acaba per emprenyar-se i crida als
castellans que si no callen, travessarà el riu i els tren-
carà els tambors; però els castellans, en veure com
s’ha enfadat el Coronel Falcó i les amenaces sobre
els tambors, encara riuen més mentre li criden no-
vament amb picardia: “Quijote!”. Amb la paciència
ja esgotada, el Coronel Falcó es dirigeix als seu ho-
mes i els diu: “Allò que jo he dit que es faria, s’ha de
complir o morir!”, responent els seus homes que no
l’abandonarien. El dia següent, abans de sortir el sol
i amb cent dels seus millors fusellers travessa el riu
més amunt i s’embosca prop d’on les guàrdies bor-
bòniques se situen per batre els seus tambors cada
matí. Quan aquestes es preparen per a començar a
tocar, les tropes del Coronel Falcó es llencen sobre
les guàrdies, les desfan, i els trenquen els tambors,
tornant a travessar el riu sense cap pèrdua. La parau-
la del Coronel Falcó està complerta.
16CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE
1710El 1710 la Cort de Barcelona ordena travessar l’Ebre
a 4 regiments de fusellers: el del coronel Falcó, el del
coronel Vilar i Ferrer, el del coronel Rau, i el del coro-
nel Josep Farriol.
1710, setembre. Presa de MiravetPresa de Miravet. El general Nebot amb el seu re-
giment passa a bloquejar el Castell de Miravet, la
guarnició del qual, formada per 80 homes, té poques
provisions i pateix gana.
1711, 28 febrer Ocupada Morella, el tinent general borbònic Miquel
Pons passa a assetjar el Castell de Miravet. La guar-
nició es troba mancada de queviures, i el tinent coro-
nel de fusellers Baptista Pallisser rendeix el castell,
quedant la guarnició presonera de guerra. Ocupat el
Castell de Miravet, els borbònics dominen tot el riu
Ebre de la part del regne d’Aragó i del regne de Valèn-
cia des del seu origen fi ns el mar.
1711, 28 marçEntre Corbera i Mora d’Ebre, el coronel Joan Falcó
amb 5 companyies del seu regiment de fusellers ata-
ca en emboscada un comboi escortat per 150 cavalls
i 300 granaders. Es trava un sanguinari combat amb
morts i ferits per ambdós bàndols. Entre els austria-
cistes, mor a causa de les ferides, el capità Francesc
Barceló.
1711, 14 juliolEl Coronel Joan Falcó amb el seu regiment i 100 pai-
sans ataca un comboi borbònic escortat per 170 sol-
dats prop de Mequinensa. Prenen tres capitans i dos
tinents.
1711, 28 agost Les tropes borbòniques són derrotades entre Casp i
Mequinensa per fusellers austriacistes. Entre amb-
dós bàndols moren 68 persones.
1712Francisco de Bustamante, a les ordres de Felip V,
comanda tota la Castellania d’Amposta –que incloïa
l’actual comarca de la Ribera d’Ebre-, i concedeix la
llibertat als presos polítics tancats a Gandesa, ene-
mics seus i del rei. Aquesta ordre reial va permetre
que fossin alliberats els empresonats d’Ascó: Josep
Jordà (batlle), Antoni Peris (cirurgià), Esteve Pontich
(doctor en medicina) i Emmanuel Borrell (pagès).3
1712, 20 maigEl coronel Joan Falcó amb 500 fusellers i 130 volunta-
ris ataca un comboi borbònic escortat per 42 cavalls i
260 infants prop d’Amposta.
1712, 14 octubre Nou atac a un comboi borbònic prop de Mequinensa
escortat per 170 soldats.
1713, junyS’han rebut ordres d’evacuar les tropes imperials, el
coronel Emmerich Franz von Faber, des de Tarrago-
na, demana diners en préstec al coronel Joan Falcó.
Aquest s’hi nega perquè les tropes estan evacuant Ca-
talunya. Von Faber fa empresonar Falcó sota diversos
pretextos. Informat de les intencions, Falcó s’acull a
l’indult general que ofereixen les tropes borbòniques
a aquells que deixin les armes. Passa a Tortosa, on
els borbònics el reben bé per la gran fama que havia
obtingut pel seu valor.
***
Com ja hem dit, la Guerra de Successió no s’acaba
l’11 de setembre de 1714, sinó que va continuar en
forma de resistència de guerrilles, sovint dirigides per
17 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA
ofi cials catalans que havien participat en la guerra,
que lluitaven contra l’ocupació del Principat. Un dels
guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i
Anguera, capità de fusellers nascut a Capçanes.
WEBGRAFIAhttp://www.11setembre1714.org/Unitats/fusellers-ribera-ebre-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Falco-Joan-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Barquer-Francesc-frame.htm
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pedrol-Josep-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pallisser-Baptista-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Unitats/fusellers-ribera-ebre-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Barcelo-Anguera-Pere-Joan-frame.htm
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Molins-Francesc-frame.html
(consultat 02.05.2014)
http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pujol-Josep-frame.html
(consultat 02.05.2014)
1 La Guerra de Successió dia a dia 1713-1714, volum IV: “El setge de Barcelona i l’11 de setembre de 1714”.
Edita Sàpiens, Barcelona, 2013.2 La Guerra de Successió dia a dia 1714-1760, volum V: “Les conseqüències de la derrota”. Edita Sàpiens, Bar-
celona, 2013.3 MASIP Francesc: Història d’Ascó, crònica il·lustrada. Edita Ajuntament d’Ascó, Lleida, 1999.
18LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
A partir de l’article “Carrers d’Ascó” de Carmel Biarnés,
aparegut a la revista Castrum de Ascho 11481, podem
fer un primer esbós de com era l’entramat urbà de la
nostra població i fer-nos una idea de la seva extensió.
En Carmel, fruit de la seva meticulosa i vasta recerca,
recopila al llarg de 14 pàgines el nomenclàtor d’Ascó
des del 1607 fi ns al 1986. Entre aquest quasi 400 anys
aporta el llistat dels carrers, carrerons, places, perxes
i camins de la vila dels anys 1639, 1662, 1689, 1693,
1720, 1734, 1771, 1900, 1936, 1965 i 1986.
Malgrat aquests inventaris no siguin exhaustius, com
veurem més endavant, no podem per menys que des-
tacar la tasca realitzada per Carmel, pouant arreu en
arxius i documents històrics, i extraient com una for-
migueta aquests registres que, per a nosaltres i per
a aquest article, esdevenen una font d’informació im-
pagable.
L’atzar ens ha fet l’ullet i ens ha permès recollir a la
taula que adjuntem el nomenclàtor dels carrers d’As-
có de dos anys poc distanciats i que, a més, s’esca-
uen entre aquell fatídic 1714. Reproduïm la relació del
1710 i de 1734. En aquests 24 anys de diferència en
podem extreure diverses lectures:
> Al llistat de 1734 trobem, per primer cop, noms de
llocs de la nostra població escrits en castellà. En cap
llistat anterior apareixien carrers i places castellanit-
zats. Fixem-nos, per exemple, en traduccions literals
i a voltes poc afortunades com: Calle que va a la de
Arriba per Carrer que va al Dalt, Llano de la Iglesia
per Pla de l’Església, Al Cabo del Preno pel Cap del
Preno...
Repareu, també, en l’ús d’un castellà de l’època, amb
paraules com plasa, orno, abaxo, baxo o baxa, aseyte...
Es fa evident doncs una de les primeres repercussions
del Decret de Nova Planta2, en què explícitament es
prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració
de justícia de Catalunya.
> Al repertori de 1734 es fa referència a nous indrets
que donen pistes per creure que la població s’anava
fent gran i que, per primer cop, hi ha una conscièn-
cia i un interès per a reconèixer espais que entren a
formar part de l’imaginari col·lectiu d’aquell moment.
Són referències a camins com el de la Fontxinxella i
el de les Sènies. Aquestes darreres, particularment,
inviten a pensar que agafaven protagonisme doncs no
sols trobem el Camí de les Sènies sinó també els Car-
rerons de les Sènies els quals, junt amb l’anotació de
la Cantonada del carrer del Riu fan suposar una major
activitat i dinamisme cap aquest espai.
> Encara podem refl exionar sobre l’omissió de noms
de carrers i places que apareixen el 1710 i que no tro-
bem al 1734. A què pot ser degut? Diverses hipòtesis
poden justifi car aquesta absència. D’una banda pot
deure’s a un descuit d’en Carmel, però ens inclinem
més a creure que aquestes llacunes es deuen al fet
que, o bé el nostre estudiós va voler ser curós amb
LA FESOMIA
LA FESOMIAD’ASCÓ 1714
19 LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
la informació que recollia i que, si no va trobar les re-
ferències exactes d’un període no les va voler donar
per pressuposades; o bé –el més probable-, que molts
d’aquells noms van deixar-se d’usar perquè van agafar
el nom conegut i generalitzat per la població d’alesho-
res, o encara, que van canviar de nom. Possiblement
en serien exemples d’aquesta hipòtesi la referència
que es fa al carrer Major (1734) integrant Lo cap del
carrer Major (1710), o el carrer de la Mola (1734) inclo-
ent el nom del carrer que va a la Mola (1710).
D’altres noms inviten a pensar que o bé van desapa-
rèixer –privatitzant-se i esdevenint corralasses parti-
culars- o bé van perdre el nom a causa de les seves
reduïdes dimensions. En podrien ser exemples les
referències que apareixen el 1710 i que no trobem en
posterioritat com ara Lo carreró, Lo passet, Carreró
del Planillo...
Plànol 1700
Plànol actual
20
1710Carrer de l’AbadiaCarrer que baixa a l’abadia---Carrer de les AlbuixarresCarrer que puja a les AlbuixarresCarrer de BaixCarrer que va al carrer de BaixCarrer de Baix dit de VallésLa BaranovaLo cantó de la TorretaLa cantonada del camí del MolíLo cap del carrer MajorLo CarreróLo carreró que puja al carrer de DaltLa costa del CastellLo camí de la Creu NovaLo camí del ColomerCarrer de Dalt Carrer de Damunt la RibaCarrer de l’EsglésiaPlaça de l’EsglésiaCarrer que puja a l’EsglésiaCarrer dels EstravagantsCarrer de l’EstudiCamí de FlixCarrer d’en FontanetCarrer del Forn
Carrer del Forn de l’AbadiaPla del FahedorFossàs dels MorosCarrer de l’HospitalCamí de la LleudaCarrer MajorCarrer de la MolaCarrer que va a la MolaCarrer de la MunteraPlaça NovaLo PassadorLo PassetLo PlanilloCarreró del PlanilloCarrer del PrenoPla dels SocarratsSol del PrenoCamí del RiuPla de VallxiquerCarrer que porta al Portal de Vallxiquer(---)(---)(---)(---)(---)(---)
1734 (ja apareixen alguns noms en castellà)Carrer de l’AbadiaCarrer que va a l’abadiaCarrer del Forn de l’Abadia // Calle del Orno de la AbadiaCarrer de les Albuixarres(---)Carrer de Baix // Calle Baxa o calle de Abaxo(---)(---)(---)Lo cantó de la Torreta // Esquina de la Torreta(---)(---)(---)Carrer que va al Dalt // Calle que va a la de ArribaCosta del Castell(---)Camí que va al ColomerCarrer de Dalt // Calle de ArribaCarrer de Damunt la Riba// Baxo la RibaCarrer de l’EsglésiaPla de l’Església // Llano de la IglesiaCarrer que puja a l’EsglésiaCarrer dels EstravagantsCarrer de l’Estudi // Calle del EstudioCamí de FlixCarrer d’en FontanetCarrer del FornCarreró del Forn // Calliso del OrnoCarrer del Forn de l’AbadiaCarrer del Fahedor // Fahedor del Molino de Aseyte(---)Carrer de l’Hospital // Calle del HospitalCamí de la Lleuda // Camino de la LleudaCarrer Major // Calle MayorCarrer de la Mola // Calle de la Mola(---)Carrer de la Montera // Calle de la MonteraPlaça Nova // Plasa NuevaLo Passador // Sobre el Passador de la callejuela(---)Lo Planillo // Plasa llamado Lo Planillo(---)Al Cap del Preno // Al cabo del PrenoPla dels Socarrats // Plasa de Socarrats(---)Camí del Riu // Camino del RioPortal de Vallxiquer // Llano de Vallxiqué y murallaCarrer que va al Pla de VallxiquerCantonada del carrer del RiuCarrerons de les Sénies // Callejones de las SeniasCamí de les SéniesCamí de la Fontxinxella // Camino de la Fuente ChinchellaCreu Nova // Cruz NuevaLa Sodra
(*) Castrum de Ascho 1148. Consell local d’Ascó del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, juny-juliol 1986
LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
21
> D’altra banda, i tot i que ja n’hem fet referència, com
s’explica l’omissió en l’article de la revista Castrum de
Ascho de noms que sabem ja existien el 1607? Descuit
o escrupolositat i mètode de Carmel? Segurament la
resposta la trobem en ambdues circumstàncies.
En qualsevol cas, i per a posar alguns exemples, sa-
bem perfectament que quan l’expulsió dels moriscs
el 1609 a Ascó hi havia, entre d’altres, els següents
carrers d’origen àrab3: Baijunca, Figuereta, Monques,
Munico, Secanella, Sequerets... molts dels quals s’han
conservat fi ns als nostres dies.
En el llistat de 1607 també trobem la referència als
camins de la Barca i de la Bassa que no apareixen ni
al 1710 ni al 1734 però que en canvi, en posterioritat, sí
que retrobem i que també avui són emprats. D’altres
de principis de segle XVII, com els Camins Reals a Flix
i a Móra, així com el de la Fatarella avui han passat a
conèixer-se com a carreteres de Flix, Móra i Fatarella.
I encara nomenclàtor referit a estructures tan singu-
lars i característiques de les nostres terres com ara
els perxes. Carmel apunta en un llistat de 1693 l’exis-
tència dels perxes d’Andreu Salvador, d’Antoni Salva-
dor i de Pere Sans; així com les portes d’entrada del
Portal Nou i del Portal de la Vda. Serra. Òbviament
aquests perxes, ja reconeguts i recollits a fi nals de se-
gle XVII, també formaven part de la fi sonomia urbana
asconenca malgrat no aparèixer als llistats de 1710 i
1734 i, afegiríem, són motiu de satisfacció la seva per-
manència donat que dibuixen un paisatge urbà parti-
cular a la nostra vila.
El d’Ascó, un plànol en constant evolució?Feta aquesta aproximació a com era el nucli urbà
asconenc del 1714 és fàcil que ens preguntem si en
aquells segles es produïen ràpids canvis urbanístics,
o bé si les repercussions de la guerra amb Felip V van
provocar un augment de la demografi a i per tant de la
població.
Malgrat la documentació en relació a la nostra pobla-
ció en aquest període és pobre i, encara, poc estudi-
ada podem avançar un seguit de refl exions que ens
permetin tenir una visió més propera de com era Ascó
tres-cents anys enrere.
En primer lloc hem de tenir clar que no hi ha confl ic-
te bèl·lic que no comporti confl icte social i econòmic,
misèria i empobriment, malvestats i pèrdues agrícoles
i, òbviament, davallada demogràfi ca. Qualsevol guerra
es tradueix, de forma immediata, en crisi que afecta
la població. L’aposta de Catalunya a favor de Carles
d’Àustria i contra Felip V, en el confl icte successori
per la corona espanyola, va tenir totes aquestes con-
seqüències a més de la pèrdua de tots els drets i de
les institucions de govern que tenia com a estat, dins
la monarquia hispànica.
Arran de la derrota en la batalla d’Almansa, l’abril
Plànol 1909
LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
22
del 1707, van caure els regnes de València i Aragó a
mans de Felip V, instaurant el decret de Nova Planta
que liquidava els privilegis i les institucions pròpies. A
partir d’aleshores l’escenari de la guerra es va cen-
trar a Catalunya, i la terra catalana va haver de sub-
ministrar els queviures necessaris per a mantenir els
exercits ocupants i als pobles resistents. El juliol de
1713, un cop les forces aliades van evacuar Catalunya,
ja sols queden les places fortes de Cardona i la ciutat
de Barcelona com a baluards davant l’exèrcit de Felip
V. El setge d’aquesta ciutat va durar tretze mesos du-
rant els quals es va haver de mantenir més de 25.000
soltats assetjants. Les conseqüències econòmiques,
agrícoles i demogràfi ques del territori es donen per
sobreenteses.
Ascó no va ser una excepció i va veure minvar la seva
població. En un article titulat “Habitants de la Vila
d’Ascó”, també de Carmel Biarnés i aparegut a Cas-
trum de Ascho 11484 , hi trobem una relació aproxima-
da dels habitants de la nostra població des de 1359.
Tot i que tal com avisa el nostre historiador les xifres
són orientatives, atès que fi ns a l’expulsió dels mo-
riscs fa un càlcul per focs –famílies- multiplicant per
5 els seus membres, ens aporta una informació prou
alliçonadora de com ha evolucionat la demografi a, en
particular a partir de 1734:
Però si anem més enllà hem d’entendre que, fi ns pràc-
ticament a principis de segle XX, les terres d’interior
de Catalunya –i la Ribera d’Ebre no n’és una excep-
ció- es regiran per un sistema d’economia tradicional
i arcaic de subsistència. Això és, un sistema econòmic
basat en la producció agrícola, sotmès a l’atzar clima-
tològic i a la incertesa del rendiment fruit també de les
espècies conreades. En el nostre cas l’economia, du-
rant segles, es va fonamentar en el conreu de la vinya,
l’olivera, l’ametller i els cereals, complementada amb
la cura d’animals de granja que permetien alleugerir
la subsistència familiar. Lògicament aquest panorama
no facilitava l’augment exponencial de la població ni
dels pobles.
La construcció del ferrocarril al seu pas per Ascó el
1882 podríem dir que va ser un dels principals de-
tonants que, en molts segles, feu que augmentés
la població. I és potser en el nomenclàtor d’Ascó de
ANY
1359
1496
1553
1607
1610
1611
1639
1689
1710
1718
1734
1831
1860
1900
1930
1934
1960
1965
1981
1984
FOCS
45
170
158
Sense moriscos
143
149
156
...
190
274
HABITANTS
225
850
790
815 (?)
1075
177
572
596
624
530
760
1370
2345
2499
2422
2672
1862
1849
2067
1957
LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
23
principis del XX recollit per Emili Morera on veiem, per
primer cop, un increment considerable de carrers a la
nostra població. Apareixen entre d’altres: carrer de la
Capelleta, camí dels Clots, plaça de l’Eres, carrer de
l’Esquerra, plaça Pedrola, carrer de la Penalba, carrer
i baixada de la Placeta, carrer de Santo Domingo, pla-
ça del Trinquet, carrer Valero...
I encara una darrera qüestió: com
era el castell o què en quedava
del castell el 1714?
Permeteu-nos que després de les sorprenents exca-
vacions arqueològiques realitzades aquesta primave-
ra a l’entorn de la garita del castell, deixem córrer la
imaginació a l’espera que els arqueòlegs ens donin
informació detallada, rigorosa i fefaent de com era re-
alment el castell d’Ascó.
Mentre, com diem, ens remetem a la documentació
existent. Segons sembla el nostre castell no va tenir
cap paper en els confl ictes contra Felip V. Sembla ser
que aleshores, el que podríem considerar recinte del
castell, ja es trobava abandonat i que bona part de les
seves muralles i parets constructives havien esdevin-
gut una autèntica pedrera per a la construcció de les
cases que s’aferren a la muntanya. En aquell temps
possiblement ja sols quedés en peu la torre de la ga-
rita –de la qual tenim una fotografi a de fi nals de segle
XIX on encara sembla que està en bon estat-. Aquesta
construcció, com ressenyava l’arqueòleg que enguany
ha dut a terme les excavacions del castell, seria una
torre de guaita, una mena de torre o far de senyalit-
zació, que permetria comunicar la costa de la Medi-
terrània amb les terres de l’interior. Per tant hem de
LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
25
suposar que, com a molt, hauria tingut aquesta funció.
A l’espera, com dèiem, d’un estudi en profunditat de
les estructures de la fortifi cació podem jugar a imagi-
nar l’skyline de l’Ascó de 1714, i fantasiar pensant que
hi albiraríem una torre aquí i una altra allà, i restes
de muralles mossades que es retallarien el cel blau,
deixant encara veure alguna espitllera... però no dei-
xa de ser una fi guració il·lusòria fruit de la inventiva i
del desig de fer realitat el somni i poder redescobrir
el passat.
1 BIARNÉS, Carmel. Carrers d’Ascó, dins a Castrum de
Ascho 1148. Edita Consell local d’Ascó del Centre d’Estudis
de la Ribera d’Ebre, juny-juliol 1986.2 Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-16,
per les quals abolia l’antiga organització constitucional dels
països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi es-
tablia, d’una manera més o menys completa, l’organització
política pròpia de Castella.3 BIARNÉS, Carmel. Els moriscos a Catalunya. Apunts d’his-
tòria d’Ascó (p. 185). Gràfi ques Moncunill. Valls, 1981.4 BIARNÉS, Carmel. Habitants de la Vila d’Ascó (p. 20), dins a
Castrum de Ascho 1148. Edita Consell local d’Ascó del Cen-
tre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, núm. Sant Antoni, 1985.
LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714
27
Benvolguts asconenques i asconencs,
L’atzar i la comissió de festes d’Ascó s’han posat
d’acord per tal que la meva última classe magistral
la faci aquí, a Ascó, el meu POBLE! Intentaré fer un
pregó senzill, que no es faci pesat donant unes pinze-
llades pel passat, present i futur.
No cal dir que la comissió de festes ens ha preparat
un farcell d’actes que ens agradaran a tots: petits,
grans i una mica més grans!
Que el retrobament amb els familiars, els amics i els
nous amics, que de ben segur farem, ens portin la
pau i l’alegria que tanta falta ens fa per ser més fe-
liços.
Una petició faig a la comissió: que procurin començar
els actes amb la màxima puntualitat!
Que la calor, el temps i la mosqueta negra ens deixin
tranquils i ens ajudin a tenir una MOLT BONA FESTA
MAJOR !!!
SALUTACIÓ PREGONER
Josep Maria Jornet Domènech
28
Veïns i veïnes d’Ascó, que tinguem tots una bona Festa
Major. El programa que teniu a les mans és, com ho ha
estat sempre, fruït del treball i la dedicació altruista de
la Comissió de Festes. Però aquest programa, i el dels
darrers anys, és molt més que això: és el fruït del treball
col·lectiu de diferents sensibilitats del poble que gestio-
nen els recursos públics de la manera més transparent.
Certament, la Comissió de Festes forma part de l’ Ins-
titut Municipal de Fires i Tradicions d’Ascó (IMTUFITA),
un òrgan municipal on hi ha representats tots els grups
municipals i que periòdicament, un cop per trimestre,
estudia, analitza i, en defi nitiva, dóna compte de totes i
cadascuna de les despeses que s’hi ha fet. Per qui pensi
que això no és motiu com per dedicar-hi unes línies en
aquest programa voldria recordar que abans de la po-
sada en marxa d’aquest sistema, la Comissió de Festes
treballava amb la mateixa dedicació i el mateix altruis-
me que avui en dia però, objectivament, no ho feia amb
la mateixa transparència que ara. En aquells temps, el
regidor de festes de torn remenava i triava, i la despe-
sa anava a parar a una partida pressupostària genèrica
que tot sovint es quedava curta i s’havia d’ampliar. Avui,
tot està pressupostat des de principi d’any, i les decisi-
ons sobre quin acte es fa o quin es deixa de fer es pre-
nen després del debat.
Els nous temps, i així ho veiem cada dia als mitjans de
comunicació, exigeixen noves formes de fer, amb major
accés a la informació i, aquesta, de més qualitat. Estem
en aquest camí, que ja no té marxa enrere.
Feta aquesta explicació només em queda dir que avui,
més que mai, és l’hora de donar les gràcies a tots els
que han col·laborat d’alguna manera en fer possible
aquest intens programa de festes, que tornaran a fer-
nos passar els dies d’esbarjo que tothom necessitem
per recarregar les nostres bateries i tornar al setembre
amb il·lusió renovada.
Bona festa major.
SALUTACIÓ ALCALDE D’ASCÓ
Rafael Vidal Ibars
29
És un plaer saludar-vos amb motiu de la celebració
de la nostra Festa Major. El programa que teniu a les
mans és el fruit de l’esforç d’una bona pila de gent
que ha dedicat moltes hores a organitzar, amb il·lusió,
tota mena d’actes perquè grans, mitjans i petits us ho
passeu el millor possible durant aquests dies tan as-
senyalats.
Aquests dies hem de deixar de banda maldecaps i
aparcar les preocupacions per gaudir de la nostra
festa. Per això us convido a participar en les activitats
que, un any més, ens hem preparat des de la comis-
sió de festes, juntament amb les entitats asconenques
que, una vegada més, han aportat el seu esforç i el
seu treball perquè durant aquests dies ens ho passem
bé, ballem, juguem, gaudim i carreguem les piles per
encarar amb més optimisme la resta de l’any.
És l’hora de sortir al carrer i saludar els familiars, els
amics, els veïns i els coneguts i compartir amb tots
ells aquestes estones d’alegria i diversió. La vostra
participació serà el millor premi per a tots els que han
estat treballant aquests mesos en la preparació d’una
festa que, com en altres ocasions, conjuga elements
tradicionals amb d’altres de mes moderns. En resum,
activitats per a tothom.
Vull fer també una crida al civisme. Espero que vis-
quem la festa amb respecte al descans dels veïns. Es-
tic segur que amb la comprensió de totes les parts la
convivència estarà garantida i l’alegria i la diversió es
repartiran per igual entre tots els veïns.
Que us ho passeu molt bé. Bona Festa Major.
SALUTACIÓ REGIDOR DE FESTES
Pau Daniel Serrano
De Yzaguirre
30
Asconencs i asconenques, ja tornem a ser a l’agost!
I amb tota la il·lusió del món, juntament amb aquest
grup de treball format pels membres de la Comissió
de Festes, us hem preparat la gran i estimada Fes-
ta Major, perquè es repeteixin els grans moments de
cada any i que es gaudeixi cridant, ballant i xalant.
Per això i amb molt carinyo, la Comissió de Festes us
desitgem una molt bona FESTA MAJOR!
SALUTACIÓ PRESIDENT COMISSIÓ DE FESTES
Àlex Jaimot Giménez
31
Quan la nit torna a refrescar, encetem la nostre Festa
Major que, un cop més, ens convida a fruir del bon
temps, de les activitats programades, de la convivèn-
cia en harmonia i germanor. Vull que aquestes parau-
les siguin per animar-nos a participar en tot allò que
puguem dels actes que la Comissió de Festes ha pre-
parat amb la il·lusió de satisfer els desigs i anhels dels
asconencs i asconenques.
Una part important de la Festa Major, que és viva mal-
grat la crisi de valors, i la indiferència davant allò que
realment és important, que pateix la nostra societat i,
és clar, també el nostre poble, és el nucli originari de
la seva raó de ser: honorar els nostres sants patrons,
principalment amb la celebració de l’Eucaristia en la
qual fem memòria de sant Miquel Arcàngel, santa
Paulina i sant Gregor,i i els demanem que intercedei-
xin davant Déu pels nostres avantpassats, els quals,
amb esforç, tenacitat i suor, van anar forjant el poble
que ara som, amb el nostre tarannà particular, els
nostres costums i les nostres tradicions: que Déu els
aculli en el seu si. També els demanem que ens do-
nin un cop de mà en el nostre dia a dia; i que el donin
especialment als qui no poden gaudir de la Festa per
difi cultats econòmiques, malaltia, dol per un difunt
estimat o altres greus problemes. Tots els qui agraïm
a Déu el do de la fe hi hauríem de participar.
És la quarta vegada –i serà l’última– que, des de la sa-
lutació d’un programa de festes, demano als qui estan
apuntats a la llista per ser majorals de Sant Antoni que
m’ho confi rmin o que, donat el cas, em diguin que es
donen de baixa: fi ns ara són ben pocs els que m’han
dit alguna cosa. Pensava que els qui “estan apuntats”
tindrien l’interès de saber si són a la llista: hi ha algun
trienni sense ningú! I jo no m’ho puc inventar. Dona-
da la resposta obtinguda, però, estic temptat a pensar
que ser majoral de Sant Antoni no interessa tant com
pugui semblar. En anteriors ocasions deia que adme-
tria noves inscripcions i que sense aquesta informació
és molt difícil, delicat i fi ns i tot perillós posar-hi ordre.
Encara que continuaré esperant, us asseguro que ja
no ho tornaré a demanar en cap de les futures salu-
tacions i no perquè el període de temps durant el qual
jo seré el capellà d’Ascó estigui ben clarament cobert,
sinó per no cansar-vos sempre amb la mateixa cosa.
Ara bé, si no ho resolem, el problema us el trobareu
quan jo ja no hi sigui.
Bona Festa Major!
Josep Pau Gil i Llorens, Rector de la Parròquia
És una satisfacció per al Banc de Sang i Teixit donar
la benvinguda a la nostra Festa Major d’estiu i poder
agrair un cop més la vostra fi delitat i constància.
Cada vegada que anem a donar sang estem salvant
tres vides i ajudant tots aquells malalts que la neces-
siten.
La sang no es pot fabricar, es dóna amb una senzilla
punxada voluntària, solidària i molt satisfactòria per
al donant, sabent que aquest simple gest pot salvar la
vida d’una persona.
I als que encara no sou donants, us animem que ho
proveu, segur que repetireu. Hem de ser conscients
que, malauradament, cada cop se’n necessita més.
Gràcies, donants!
Molt bona Festa Major a tots els veïns d’Ascó!
LA PARRÒQUIA
BANC DE SANG
32
Estem de Festa Major i us convidem a viure aquest
temps de festa en clau d’esperança.
Des de Cáritas, us proposem parlar l’idioma de l’espe-
rança, perquè entre tots despertem esperança i vida
en aquells que viuen amb el futur amenaçat, abatuts,
descoratjats...
Moltes són les coses que enfosqueixen l’esperança de
multitud de persones a la nostra societat: l’atur, la po-
bresa, la pèrdua de drets, la falta d’ajudes, l’exclusió,
el desemparament, la falta de futur...
Des de l’experiència de Cáritas, estem convençuts que
hi ha una altra manera d’entendre l’economia i la so-
cietat basada en la prioritat del set comunitari, en la
preocupació pel bé comú.
Són moltes les persones i grups compromesos amb el
bé del seu proïsme. Gràcies a ells, un altre món nou
s’està obrint pas ara i aquí. Són signes d’esperança.
Tots podem fer possible que les nostres comunitats i
grups siguin lloc d’acollida i fraternitat, on les perso-
nes siguem capaces de viure i conviure plegades, on
siguem capaços de crear espais comunitaris, solidaris
i profètics que facin realitat un altre món, una altra
forma de relacionar-se i conviure des de valors com
la generositat, la solidaritat, l’esperit de cooperació i
participació, la justícia i la gratuïtat.
A través dels nostres gestos, opcions i actituds som
anunci d’esperança per a altres persones.
Cáritas parroquial us dóna les gràcies per fer-nos cos-
tat, a donar un cop de mà i amb qui podem comptar
de manera incondicional per a qualsevol bona causa.
A tots vosaltres que celebreu el que creieu i compartiu
el que teniu.
Molt bona Festa Major!!!
Un any més, ens trobem amb l’arribada de la Festa Ma-
jor del nostre poble i, com no, amb una bona progra-
mació d’activitats. I en aquests dies, una activitat amb
molta tradició és la realització per part de l’AECC de
la col·lecta el primer dia de festa, tant a l’entrada de
l’església a la Missa de Festa Major, com a la tarda a
la carretera. Per tant, hem d’agrair a tots els amics i
simpatitzats que us bolqueu amb la vostra participació.
Hem de reconèixer una vegada més que ha sigut un any
molt positiu i participatiu. Sou molts els qui esteu al nos-
tre costat, tant en fi res com en el sopar solidari de Sant
Joan, conferències. També s’ha continuat amb l’activitat
de “Drenatge Limfàtic”, que es va començar l’estiu pas-
sat; organitzat conjuntament per l’AECC local, provincial
i Ajuntament d’Ascó.
Des d’aquí us invitem a gent de totes les edats: grans,
homes, dones, joves ... a estar al nostre costat, tant si
sou habituals com si us voleu incorporar: les portes
sempre estan obertes, i així donar suport a feina que
queda per fer i amb un horitzó molt lluny.
Al llarg dels anys, la investigació ha anat progressant i
hem de ser conscients que no pot parar, i creiem que no
ens pot passar ni pel pensament d’abandonar aquesta
participació, treball, aportacions ...
Gaudiu d’una bona Festa major, que són dies de ger-
manor entre veïns i familiars que ens visiten, i no hem
d’oblidar l’agraïment de la gent que s’apropa dels pobles
del nostre voltant.
Sempre amb tots vosaltres.
Gestora local de l’AECC-
Catalunya Contra el Càncer
CÁRITAS PARROQUIAL
AECC- CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER
33
Un any més, l’Hospitalitat de Lourdes us saludem per
desitjar-vos unes bones Festes Majors.
El lema pastoral d’aquest any: Lourdes, l’alegria de
la conversió. Aquestes dos realitats: alegria i conver-
sió, per si soles ja donen tot el sentit per al camí del
cristià, però unides donen també tot un sentit de pe-
regrinar a Lourdes.
Bones Festes! Visca la Festa Major i visca el poble
d’Ascó!
Delegació Ribera d’Ebre i Priorat
Amics i amigues,
Els carrers i les places d’Ascó semblen més boniques
que la resta de l’any. Els asconencs, joves o grans, ens
sentim més contents i alegres aquests dies.
Aquest prodigi que s’esdevé cada estiu s’anomena
FESTA MAJOR.
Enguany, com sempre, cal que ens proposem de
guardar els problemes durant aquests dies, cal que
deixem la feina durant unes hores. Ens hem de posar
els nostres vestits més bonics: el de balladors, el de
ser amables, el de riure, el de la xerinola... i sortir al
carrer per aconseguir plegats això que a vegades és
tan difícil i que es diu passar-s’ho bé…
En nom meu i de tota la junta, us desitjo MOLT BONA
FESTA MAJOR a tots els asconencs i forasters que ens
vulgueu acompanyar.
BONA FESTA MAJOR!!!
Benvolguts asconecs,
De nou ens trobem a les portes de la Festa Major,
dies d’alegria que compartim tots els veïns i dies de
retrobament amb amics i coneguts que volen gaudir
també de la festa.
Any rere any, la Festa Major és un ritual que fa deixar
de banda la quotidianitat i ens endinsa en un marc
d’il.lusió en què tots estem convidats a disfrutar.
Des de Mans Unides, volem aprofi tar l’avinentesa per
agrair la col·laboració dels vilatans en els diferents
projectes de l’Associació. Sense aquest sentiment de
solidaritat, no seria possible l’ajuda que brindem als
més necessitats.
Gaudiu tots de la Festa amb alegria!
HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES
LA JUNTA DE LA GENT GRAN
MANS UNIDES
34
Aquest ha estat un any de canvis en una de les en-
titats més antigues del nostre poble: l’Agrupació de
Defensa Forestal Sant Llorenç.
La voluntat de fer un relleu generacional al capda-
vant d’aquesta entitat, juntament amb el suport re-
but per part del consistori, ha donat lloc a una nova
junta, formada una part per gent jove del poble per
aportar l’empenta i l’energia necessària per tirar en-
davant nous projectes, i per altra part comptem amb
l’experiència de la gent gran que ens acompanya en
aquesta nova tasca.
Després d’aquesta petita introducció, ens agradaria
destacar que la Festa Major no és un seguit d’ac-
tes més o menys importants, sinó que és un seguit
d’esdeveniments que es viuen al carrer, on es palpa
l’ambient de festa. Per aquest motiu, és important
que la gent no se senti com a espectador, tot al con-
trari, que participi de la festa i gaudeixi d’aquests
dies d’esbarjo amb el millor que portem a dintre tots
nosaltres.
L’ADF us desitja molt bona Festa Major!
Un any més, l’associació MOVEM Ascó vol agrair a la
població la seva fi delitat i confi ança en els comerços
i empreses locals.
Desitgem que tots passeu una molt bona
FESTA MAJOR!
SALUTACIÓ ADF
MOVEM ASCÓ
Des del Club Nàutic d’Ascó volem engrescar la gent a
formar part de l’esperada Festa del Riu 2014 i gaudir
de les tradicionals activitats que organitza el club, com
el pal ensabonat, la cursa de natació, la recollida de me-
lons i síndries o l’esperada cursa ebrenca de puntones,
que un any més podrem gaudir al nostre poble. També
volem invitar-vos a la 1a Birra Nàutica, que començarà
a la plaça del Riu en fi nalitzar la festa.
Que tingueu una molt bona Festa Major!
CLUB NÀUTIC D’ASCÓ
35
Llaüt: Embarcació de poc tonatge (des d’una fi ns a
cinquanta tones), ormejada de vela llatina i de vegades
d’un fl oc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al
cabotatge.
La defi nició que dóna el diccionari enciclopèdic català-
valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans ve a dibui-
xar els trets característics de la nostra associació. L’enti-
tat –embarcació- és petita -de poc tonatge- i té una sana
tafaneria que ho voldria abastar tot –com la vela llatina
que es deixa seduir quan el vent va a favor-, i cerca el
noble objectiu de conèixer i preservar el patrimoni asco-
nenc -destinada a la pesca cultural- i donar-lo a conèixer
arreu – cabotatge-.
L’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, com sabeu, és una
entitat sense ànim de lucre que neix per donar resposta
a les inquietuds d’un col·lectiu que creu que és possible
dinamitzar l’activitat cultural del poble, programar inicia-
tives que mobilitzin la comunitat i canalitzar esforços que
reverteixin en el desenvolupament i consolidació d’una
forta identitat asconenca.
Des del 98 que, amb la vela més o menys desplegada,
estem sirgant per dinamitzar l’activitat cultural al poble
i, sobretot, per donar a conèixer i difondre el nostre pa-
trimoni material i immaterial. Fruit d’aquest dinamisme,
tenim un seguit d’activitats consolidades, que han passat
a formar part del corpus habitual de la nostra programa-
ció anual, com ara la plantada del pessebre, els cursets
de jota, els jocs tradicionals per Sant Antoni i la tarda
amb els nens de l’escola per les places i carrers d’Ascó,
la plantada d’arbres a Santa Paulina, el gelat i joc, o la
Jornada Carmel Biarnés que s’ha convertit en una cita
obligada del panorama cultural asconenc.
Paral·lelament, les nostres exposicions han viatjat arreu
de Catalunya: Els jocs entre la tradició i la Modernitat ha
estat a l’URV de Tortosa, i Joc a joc ha viatjat a Tona, s’ha
vist al vestíbul de la Facultat de Ciències de l’Educació
de la Universitat de VIC i al Centre d’Art Santa Mònica de
Barcelona. I encara destaquem, per la seva embranzida,
la secció sardanista que, sense adonar-nos-en, ha tornat
a posar Ascó dins del panorama sardanista de Catalunya.
Lo Llaüt navega amb bon rumb. És una embarcació que
té espai per a tothom, però hi falta tripulació. Hi falten
persones que, com vosaltres, veïns i veïnes d’Ascó, vul-
guin pujar a sirgar plegats. És per això que aprofi tem
aquest espai del programa de la Festa Major d’estiu per
animar-vos a participar activament en la nostra entitat,
alhora que us desitgem unes bones festes.
Associació Cultural Lo Llaüt
LO LLAÜT, AMB LA VELA DESPLEGADA
La junta del Col·lectiu de Dones vol aprofi tar l’opor-
tunitat que ens dóna la Festa Major d’Ascó per adre-
çar-vos unes paraules.
Són dies per gaudir i compartir amb la família, els
amics i tots els veïns de la nostra població.
Des del Col·lectiu s’han realitzat diverses activitats,
entre d’altres, l’organització de dos actes solidaris:
una obra de teatre i un sopar en benefi ci del col-
legi Jeroni de Moragas. Esperem seguir per aquest
camí, així que aprofi tem per convidar totes les dones
a participar en totes les activitats i continuar ampli-
ant el nostre col·lectiu.
Finalment, volem agrair a l’Ajuntament ajudar-nos a
tirar endavant el col·lectiu, i també a l’anterior junta
pel seu esforç i treball.
Us desitgem una bona Festa Major!
COL·LECTIU DE DONES D’ASCÓ
36
Com ja sabeu, aquest any la família dels nostres ge-
gants ha crescut, i podem dir que estan molt contents
de formar part de la nostra població així com de por-
tar el nom d’Ascó arreu de Catalunya i també per la
Comunitat Valenciana. Poc a poc es van coneixent per
altres comunitats, així com també són bastant seguits
per les xarxes socials per França, un país que també té
bastant arranjats els gegants.
El Falcó i la Sança, el Miquel i la Carme i el nostre petit
Falconet, així com tots els membres de la Colla Gegan-
tera, us volem desitjar que passeu unes bones Festes
Majors 2014 i que disfruteu de tots els actes.
Bones Festes Majors 2014
En representació de l’Associació de Mares i Pares de
l’Escola Sant Miquel d’Ascó, ens plau poder escriure
aquesta salutació per compartir l’alegria de la nos-
tra Festa Major amb tots els veïns i veïnes i amics i
amigues que visiten el nostre poble durant aquests
dies per viure plenament els actes que s’hi organit-
zen.
L’AMPA és una entitat que neix i que treballa per la
voluntat dels pares i mares de contribuir a millorar
les condicions de l’educació dels nostres fi lls, colze
a colze amb la resta de membres de la comunitat
educativa.
La coresponsabilitat de les persones que la formem,
sigui com a membres de la Junta o sigui senzilla-
ment com a socis, és afavorir que els nostres fi lls
i fi lles puguin créixer i educar-se en un entorn i
condicions cada cop millors, malgrat l’època difícil
i canviant en tots els aspectes que ens toca viure.
De ben segur que allò que les persones estimem
més en aquest món són els nostres fi lls, i per això
procurem que rebin el millor ensenyament, tinguin
el millor aprenentatge i en les millors condicions. És
la contribució que com a pares fem per al seu futur i
per al futur del conjunt de la nostra societat. I també
és una dedicació, que en aquests anys difícils en què
vivim, encara agafa més sentit.
Que els nostres fi lls es facin grans i tirin endavant
a tots ens fa feliços. Però no només seran feliços
amb l’estudi. El joc també és una part fonamental
de l’aprenentatge de la vida, i per això també ens
fa molt feliços veure’ls jugar, córrer i cridar durant
aquests dies festius als carrers i places d’Ascó, re-
cuperant els jocs tradicionals dels nostres pares i
iaios. Aquesta alegria és la joia que uneix les gene-
racions d’asconencs i asconenques i la nostra Festa
Major!
La Junta de L’AMPA de l’Escola Sant Miquel d’Ascó
COLLA GEGANTERA D’ASCÓ
AMPA
37
Un any més, des de la Residència d’Avis d’Ascó, us vo-
lem desitjar una feliç Festa Major. Com ja sabeu, des
de ja fa més de 10 anys, les portes del nostre centre es-
tan obertes perquè ens visiteu i, si us cal, utilitzeu els
nostres serveis. A més, durant aquestes festes us con-
videm a compartir amb nosaltres aquests moments
d’esbarjo i companyia.
La Residència d’Avis d’Ascó és un centre de titularitat
íntegrament municipal i pertanyent al GRUP SAGES-
SA, compromès amb el benestar de la gent gran i
per això disposa d’un complet equip de professionals,
que ofereixen un tracte personalitzat i adaptat a cada
necessitat. També incorpora el confort d’unes instal-
lacions modernes, amb 16 habitacions individuals i 12
de dobles, totes exteriors i equipades amb llits elèc-
trics, televisió, telèfon, climatització, així com de me-
sures de seguretat que garanteixen el benestar dels
nostres residents durant les 24 hores del dia.
La bona salut dels nostres avis és una prioritat i per
això està controlada en tot moment per professionals
especialitzats en l’atenció geriàtrica i gerontològica.
Des de setembre de 2013, es disposa d’un Servei d’Aju-
da a Domicili, que consisteix en un conjunt de serveis
organitzats per donar suport a les persones que, per
diferents circumstàncies, necessiten ajut per realitzar
les activitats bàsiques de la vida diària.
Aquests serveis estan orientats a l’atenció personal,
domèstica, de suport familiar i de relacions amb l’en-
torn.
Des de la Residència d’Avis d’Ascó, us agraïm la confi -
ança que ens heu demostrat durant tot aquest temps i
ens comprometem a continuar avançant pensant en el
benestar de les persones grans.
Moltes gràcies pel vostre suport i molt bona Festa Ma-
jor a tothom!!!
Des de fa uns quants anys, un grup de persones và-
rem començar a practicar l’esquí alpí, animats per
les excursions que organitzava l’Ajuntament. Es pot
dir que aquest grup de persones ara és com una gran
família. A tots ens ha acabat apassionant l’esquí, i és
per això que s’ha format el Club d’Esquí Ascó, al qual
esteu tots convidats per gaudir de l’esquí i de les ex-
cursions que cada any organitza a l’alta muntanya.
Des del Club d’Esquí Ascó, us volem desitjar a tots els
asconencs unes bones Festes Majors.
LA RESIDÈNCIA D’AVIS D’ASCÓ
CLUB D’ESQUÍ ASCÓ
38
Un any més, som a les portes de la nostra Festa Major
d’estiu. És temps en què els asconencs, asconenques
i forasters que ens visiten poden gaudir d’un programa
de festes ple d’actes i activitats per a totes les edats.
Dies en què ens retrobem amb familiars, amics i gent
que torna a la nostra vila per gaudir de la Festa.
Nosaltres, com a Club d’Atletisme i amb el suport de
la Comissió de Festes, també participem activament
amb la tradicional cursa de Festa Major, fent gaudir de
l’esport a grans i petits; a atletes i espectadors; fami-
liars i amics, tot en un ambient agradable i, sobretot,
de Festa Major.
El Club Atletisme Ascó és una entitat que dóna cabuda
a tothom, des dels més petits als més veterans, on es
pot gaudir d’unes instal·lacions, d’uns serveis i d’uns
entrenadors. Tots els que en formem part, ja sigui de
forma activa o passiva, ja ho estem gaudint.
Ara, des de la Junta, convidem a tots a poder participar.
Segur que tots plegats farem poble.
El Club d’Atletisme i, en la seva representació, la Jun-
ta, volem animar-vos a participar i gaudir de la nostra
Festa Major, que amb molt d’esforç ens prepara la Co-
missió de Festes.
Molt bona Festa Major per a tothom!
Quan arriba l’agost, tots esperem la Festa Major, i un
any més, estem a punt de celebrar-la.
Al llarg de l’any, el Club Ciclista hem organitzat diver-
ses activitats, tot i que aquesta vegada, la 13a Sortida
a la Via Verda no s’ha pogut dur a terme per falta de
participants. Esperem que en anys posteriors la gent
s’animi i es pugui tornar a organitzar.
Enguany, la sortida a Santa Paulina amb bicicleta o ca-
minant, va tenir força participació. El proper mes d’oc-
tubre, se celebrarà la tradicional Festa de la Bicicleta,
on a banda de fer diferents curses, tant per a grans
com per a petits, i la ja popular volta pel poble, com-
memorarem els 20 anys de la creació del Club Ciclista
d’Ascó. Des d’aquí, volem invitar a tothom a participar
en totes aquestes activitats.
És per això que el Club Ciclista ens dirigim a tots els
asconencs i asconenques, forasters i forasteres, per-
què participeu a la festa, que al cap i a la fi la fem entre
tots.
Que passeu una molt bona Festa Major!
CLUB ATLETISME ASCÓ
CLUB CICLISTA D’ASCÓ
39
És a l’agost, ara que les portes de l’escola són tancades,
que l’escola està més oberta que mai, perquè és per a
tots i cadascun dels carrers, places i cases del poble.
Diem sovint que l’escola és de tots i, tot i que podria
semblar una frase feta, si ho pensem una mica, ens ado-
narem que no ho és. Un detall que mostra que realment
és així l’hem vist aquest curs quan s’ha sentit a dir que
els pins de l’escola estaven malalts, i que potser caldria
tallar-los. Aleshores, moltes persones que semblaven
no tenir res a veure amb l’escola han manifestat la im-
portància que tenia per a ells mantenir aquell espai.
I per què? Perquè cadascú té una part de la seva prò-
pia història vinculada a aquells pins, igual que la tenen
quan entren i es passegen pels passadissos, quan veuen
una classe o fan una ullada al pati. Els espais han anat
canviant, els colors són uns altres, les instal·lacions han
anat millorant però, quan qualsevol de nosaltres es mira
l’escola, els seus ulls contemplen una imatge farcida
d’emocions que fa que cadascú recuperi la seva escola.
És aleshores que ens adonem que l’escola és realment
de tots.
Per això, és ara que estem de vacances i que les portes
de l’escola semblen tancades, que la trobarem pertot
arreu. És a tots els racons del poble, amb les famíli-
es reunides al voltant d’una taula, en els balls més ani-
mats, xerrant amb uns avis a la Rambla; està asseguda
prenent un refresc i rient animadament amb colles de
nois i noies. L’escola és allí on hi ha una persona que
l’ha viscut.
I és amb l’esperit d’aquesta escola amarada de tots
que us volem desitjar la millor de les Festes Majors.
Un cop més, la Festa Major ens ofereix la possibilitat
de retrobar-nos en aquest programa de festes.
Quants i quants records desvetlla en tots i cadascun de
nosaltres la Festa Major!
En el record de l’Orfeó d’Ascó, aquests moments tenen
una importància encara més rellevant, ja que va ser un
dia de Festa Major, de fa uns quants anys, que vam fer
la nostra primera actuació com a coral independent-
ment constituïda. Així doncs, dins de cadascun dels
nostres cantaires, a més de l’alegria pròpia de la Festa
Gran, sempre tenim present l’emoció, cada any reno-
vada, de les misses i concerts que al llarg de la nostra
trajectòria hem pogut compartir amb tots vosaltres.
Durant l’any que, de Festa Major a Festa Major ha
transcorregut, l’Orfeó d’Ascó ha continuat duent a ter-
me, incansablement, l’activitat que més ens agrada:
cantar!!!
És ben sabut l’ampli ventall de benefi cis que aporta la
música, en totes les seves varietats, a la salut i al ben-
estar. El cant coral és una molt bona medecina emoci-
onal que, a més, ens permet establir i reforçar vincles
de companyonia i d’amistat.
Tot això, amb l’esforç constant de tots els membres de
la nostra Coral, assistint als assajos setmanals i als
actes programats, tant a la nostra vila com fora poble,
i conduïts, com no, per la nostra Directora, fa que ens
sentíssim esperançats pel que fa al nostre esdevenir.
Però sobretot, el que més ens anima a seguir endavant
és el suport de tots vosaltres, veïns i veïnes d’Ascó, que
al llarg de tots aquest anys ens heu demostrat amb els
vostres aplaudiments.
Esperem poder compartir amb tots
vosaltres moltes més Festes Majors.
ESCOLA SANT MIQUEL D’ASCÓ
ORFEÓ D’ASCÓ
40
Des de la Llar d’Infants Municipal Vailets felicitem la
Festa Major a tota la població. Encara que siguem els
més petits de la vila, també ens agrada gaudir de les
festes i, des del nostre petit univers, volem col·laborar
a fer la festa gran. Nosaltres a la Llar fem moltes acti-
vitats i, si voleu veure com ens ho passem..., aquí teniu
un recull fotogràfi c:
LLAR D’INFANTS VAILETS
41
La temporada 2013-2014 ha fi nalitzat amb uns resultats
positius, sobretot en l’àmbit esportiu, gràcies al treball
de tècnics, jugadors i delegats, que han contribuït a fer
d’aquesta temporada la millor des dels inicis d’aquest
projecte.
En el futbol amateur, cal destacar la temporada de
l’equip de Tercera Divisió Nacional, que ha estat en zona
de play-off durant 24 jornades i ha quedat sisè a 2 punts
de la promoció d’ascens a segona B.
L’equip de Quarta Catalana ha fet una temporada excep-
cional. Durant la primera part de la lliga va costar agafar
el ritme de la competició, però al fi nal l’equip ha obtin-
gut uns resultats molt positius, quedant setens amb 52
punts.
Tenim posades moltes esperances en la propera tempo-
rada, tant en l’equip de Tercera divisió Nacional com en
el de Quarta catalana, i esperem que la il·lusió i el treball
que estan desenvolupant en aquesta pretemporada doni
els resultats esperats en la propera.
En el futbol base, s’han obtingut bons resultats en ge-
neral, encara que hi ha coses a millorar. Tots els equips
han fet un treball intensiu i, gràcies a la implicació dels
entrenadors, la millora i evolució dels jugadors ha estat
positiva.
Per a la propera temporada, la Junta directiva ha introdu-
ït canvis en l’estructura del futbol base, per tal de millo-
rar i potenciar al màxim aquesta àrea del Club.
Els resultats dels equips del futbol base han estat els
següents:
Juvenil A: Categoria Preferent
Desè classifi cat
Cadet: Categoria Primera Divisió
Vuitè classifi cat
Infantil: Categoria Primera Divisió
Primer classifi cat
Aleví A: Categoria Primera Divisió
Catorzè classifi cat
Aleví B: Categoria Segona Divisió
Tercer classifi cat
Benjamí A: Categoria Primera Divisió
Quinzè classifi cat
Benjamí B: Categoria Segona Divisió
Desè classifi cat
Prebenjamí: Categoria Segona Divisió
Desè classifi cat
Vull agrair als dos coordinadors i a tots els entrenadors
del futbol base el treball, el compromís i la il·lusió que
aquests darrers mesos han mostrat amb el Club. Gràcies
a ells, la propera temporada tindrem uns equips com-
pensats i competitius. Ara comença el repte que tenim
per endavant, passar de 8 a 12 equips i donar resposta
a tants i tants pares que aquesta temporada han confi at
en nosaltres.
El futbol sala masculí ha fet una temporada excepcional,
quedant cinquens a la categoria de Tercera Divisió Na-
cional.
El futbol sala femení ha fet una temporada històrica i,
després d’estar al capdavant de la classifi cació gran part
de la lliga, han quedat primeres assolint l’ascens de ca-
tegoria a Primera Divisió.
Volem agrair a tots els jugadors, així com també als tèc-
nics, delegats, pares, socis i afi cionats, el suport i el tre-
ball durant tota la temporada.
Vull aprofi tar per donar les gràcies a tots els membres
de la Junta Directiva pel seu treball i la seva dedicació.
Als que han marxat, als que continuen i als que s’han in-
corporat recentment. Gràcies a tots per dedicar desinte-
ressadament molt del vostre temps a la passió del futbol.
Finalment, volem agrair el suport institucional de l’Ajun-
tament i especialment el de la Regidora d’Esports.
La Junta Directiva del Futbol Club Ascó desitja que
passeu tots una molt bona Festa Major 2014!
FUTBOL CLUB ASCÓ
42
Un any més, i ja en sumem 29, els diables d’Ascó, jun-
tament amb el nostre Ruc “Lo Templat”, us volem de-
sitjar unes bones FESTES MAJORS 2014.
Des de fa 29 anys, els diables d’Ascó estem reconeguts
arreu de Catalunya, l’Aragó i la Comunitat Valenciana.
Tenim moltes sortides pendents per a l’any que ve, que
és el nostre 30è aniversari i serà molt tronat.
Enguany, com a novetat, hem realitzat un concurs de
pintura, que va ser tot un èxit per als més petits, amb
el monumental pastís de xuxes, que va ser la delícia de
tots els assistents.
Dit tot això, cal que visquem la festa tant els del poble
com els forasters, que és la nostra FESTA MAJOR.
Visca els Diables d’Ascó!!!
Salut i foc, companys
Visca la Festa Major!!!
Visca ASCÓ!!!
DIABLES D’ASCÓ
43
Benvolguts asconencs i asconenques,
Passen els dies amb rapidesa i ja tornem a tenir aquí
la Festa Major.
És moment de preparar-se per gaudir dels actes pro-
gramats per la comissió de festes i les entitats del
poble. Uns dies per tornar a trobar amics i coneguts
que potser feia molt temps que no veiem. Per saber
com ens va la vida i per ajudar-nos. Una setmana per
a una mirada sincera en uns moments complicats.
El nostre club ha treballat durant la passada tempo-
rada per promocionar el nostre esport i el nostre club
a les nostres comarques i per continuar sent el club
de referència per als joves que volen practicar hand-
bol d’alt nivell. Estem orgullosos dels resultats espor-
tius aconseguits la passada temporada, sobretot del
nostre equip sènior ja que durant moltes jornades de
la competició el nom del CH Ascó s’ha mantingut en
el primer lloc de la classifi cació de la màxima compe-
tició d’handbol catalana en categoria femenina.
També hem celebrat el nostre vintè aniversari com a
club, amb l’edició d’una samarreta commemorativa,
els benefi cis de la qual s’han destinat a la Marató de
TV3 d’enguany.
La temporada 2014/15 començarà, com sempre, amb
la pretemporada dels nostres equips. Etapa important
per tal de recuperar la forma i fer pinya per afrontar
els nous reptes esportius. Aquest any tornem a ac-
ceptar la invitació per participar al “Memorial Mario
Tacca” a la població Cassano Magnano a prop de Milà
(Itàlia). Els equips de les categories inferiors canvien
de destí: aquest any aniran a Amposta Parc.
El darrer cap de setmana de setembre, i coincidint
amb les fases classifi catòries de la categoria juvenil
i de l’acte de presentació dels equips, se celebrarà
el 2n Memorial Marina Montané, en homenatge a la
nostra portera Marina. Properament anunciarem els
equips participants.
També volem fer palès el nostre agraïment al poble
d’Ascó pel suport a l’handbol durant aquest vint anys,
i animar-vos a gaudir de les activitats programades
per a la Festa Major.
La Junta
CLUB HANDBOL ASCÓ
DIMECRES
20 D’AGOST
12.00 hores Repic de campanes i enlairada de coets d’inici de
la Festa Major.
17.30 horesCercavila Les Musaranyes. Sortirà de la plaça del
Casal.
Tot seguit, espectacle d’animació infantil Els
Eme al Pla de Vallxiqué.
22.45 horesDesfi lada de Pubilles i Hereus d’Ascó i de títol
nacional cap al Casal Municipal, acompanyats per
la Colla Gegantera d’Ascó i la Xaranga Penya La
Riberenya.
23.00 horesA la plaça del Casal, Taller de Circ per a tots els
nens i nenes. Els menors de 6 anys han d’anar
acompanyats d’un adult.
Al Casal Municipal, pregó de Festa Major a càrrec
de Josep Maria Jornet Domènech, professor de
Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili.
Homenatge al Sr. Agustí Serra Ferrús, escollit Avi
d’Ascó 2014.
Homenatge a la Sra. Irene Jornet Vilanova, esco-
llida Dona Treballadora d’Ascó 2014.
Comiat i proclamació de les Pubilles i Hereus
d’Ascó.
Ball amb l’Orquestra TANGARA.
03.00 horesXaranga pels carrers de la població a càrrec de la
Xaranga Penya La Riberenya. Sortirà de davant del
Casal Municipal.
A continuació, globada a la Rambla. Hi haurà
entrepans per a tothom.
60
D I J O U S
21 D’AGOST
10.15 horesCercavila matinal a càrrec de la Banda Musical
d’Ascó. Durant el recorregut, es passarà a buscar
les Pubilles i Hereus per acompanyar-los/les fi ns a
l’Església.
11.00 horesExhibició de grafi ts al carrer de la Farinera.
11.45 horesRecol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer
a la plaça de l’Església.
12.00 horesMissa en honor a l’Arcàngel sant Miquel, patró de
la vila. Serà presidida per Mn. Josep, rector de la
parròquia, amb l’assistència de les Pubilles i els
Hereus.
Durant la Missa, cantarà l’Orfeó d’Ascó.
Tot seguit, a la sala polivalent del Casal d’Avis, in-
auguració de l’exposició Pintures i Dibuixos, a cà-
rrec de M. Teresa Martorell Rull i col·laboradores.
17.00 horesJocs infantils tradicionals a la plaça de l’Església.
Trencar tupins, curses de sacs, bicicletes, cullera i
l’ou...
18.00 horesRecol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer
a la carretera Camposines.
19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona
del Rojar.
19.30 horesConcert amb l’Orquestra SELVATANA al Casal
Municipal.
24.00 horesBall amb l’Orquestra SELVATANA al Casal Municipal.
00.30 horesCarrer de la Farinera
CAT ROCK
LA TERRASSETA DE PREIXENS
DJ MC KNIGHT
DJ TROY
61
DIVENDRES
22 D’AGOST
11.00 horesMissa en honor a santa Paulina, patrona d’Ascó.
11.00 horesConcurs de tir al plat local, organitzat pel Club de
Tir al Plat Pla de l’Ovella.
12.00 horesCurses de natació i parc aquàtic a les Piscines
Municipals.
17.00 horesFesta del Riu 2014
Cursa de puntones, pal ensabonat, cursa de nata-
ció i recollida de melons i síndries.
Tot seguit i des de la plaça del Riu, 1a Birra Nàu-
tica, correbars amenitzat per la Xaranga Penya la
Riberenya.
Organitza: Club Nàutic Ascó
De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.
De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions,
“Humor Amarillo”, davant del Pavelló cobert.
19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona
del Rojar.
19.30 horesBall amb l’Orquestra JAMAICA SHOW al Casal
Municipal.
24.00 horesBall amb l’Orquestra JAMAICA SHOW al Casal
Municipal.
00.30 horesCarrer de la Farinera
BLAUMUT
LES OQUES GRASSES
DJ WALLY LÓPEZ
62
09.00 horesTorneig de petanca local a les pistes municipals de
petanca, organitzat per l’Associació de la Gent Gran
d’Ascó.
11.00 horesMissa en honor a sant Gregori, copatró d’Ascó.
11.30 horesCurses pedestres a la Rambla, a càrrec del Club
Atletisme Ascó.
Tot seguit, divertits infl ables aquàtics als voltants
del Casal Municipal.
16.00 horesConcurs de pesca infantil al riu, organitzat per la
Societat de Pescaires Esportius La Tartanya.
18.00 horesAnimació de carrer a la carretera Camposines.
Rodafonio, Bandarra Street Orkestra...
De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.
18.30 hores1r Partit de lliga de futbol de 3a divisió al Camp
Municipal de Futbol. FC Ascó - AC Manlleu
De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions, “Humor
Amarillo”, davant del Pavelló cobert.
19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona del
Rojar.
19.30 horesConcert amb l’Orquestra METROPOL al Casal Municipal.
24.00 horesBall amb l’Orquestra METROPOL al Casal Municipal.
00.30 horesCarrer de la Farinera
TXARANGO
FESTA MIDNIGHT WATER COLOUR FESTIVAL
DISSABTE
23 D’AGOST
PREMIS CURSES PEDRESTRESCursa a partir de 18 anys Masculina/FemeninaPremis Generals Premis locals1r. 200€ 1r. 70€2n. 180€ 2n. 60€3r. 150€ 3r. 50€4t. 100€ 4t. 40€5è. 80€6è. - 15è 20€
Curses Masculines/FemeninesDe 3 a 4 anys / de 5 a 6 anys / de 7 a 8 anys / de 9 a 10 anys / d’11 a 12 anys / de 13 a 15 anys / de 16 a 17 anys. 1r. Trofeu / 2n. Trofeu / 3r. Trofeu *A partir del 4t. obsequiCursa Local “Homes Casats” / ”Dones Casades”1r. Premi 70€ / 2n. 50€ / 3r. 30€ / 4t. i 5è. 20€
m
63
DIUMENGE
24 D’AGOST
10.30 horesMissa dominical.
12.00 horesBall de Vermut amb el Grup MALAMBO’S al Casal
Municipal.
16.00 horesConcurs de pesca sènior social i general, orga-
nitzat per la Societat de Pescaires Esportius La
Tartanya.
17.00 horesXaranga per a petits i grans pels carrers de la
població a càrrec de la Xaranga d’Ascó La Mosca
Negra. Se sortirà de la Rambla.
Tot seguit, divertits infl ables aquàtics als voltants
del Casal Municipal.
18.00 horesPartit de futbol al Camp Municipal de Futbol.
FC Ascó (4a catalana) – Vall-de-roures (1a regional
aragonesa)
De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.
De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions, “Humor
Amarillo”, davant del Pavelló cobert.
19.30 horesEspectacle El Musical DANCING LAS VEGAS al
Casal Municipal.
21.00 horesCorrefocs a la Rambla, a càrrec del Grup de Dia-
bles d’Ascó i colles invitades.
23.30 horesFOCS D’ARTIFICI aeroaquàtics a la vora del riu.
24.00 horesBall a la plaça del Casal amb l’Orquestra HIMALAYA.
meta
64
NOTESABONAMENTS I ENTRADES
Totes les persones empadronades a Ascó podran dis-
posar d’un abonament gratuït per entrar a les sessions
de ball i concert. Aquest abonament no serà vàlid si no
va acompanyat del DNI.
El preu de les sessions de ball i concert per a les per-
sones no empadronades majors de 12 anys serà de 5
euros.
L’espectacle El Musical DANCING LAS VEGAS tindrà
un preu de 10 euros per a tothom.
El lliurament d’abonaments i la venda anticipada d’en-
trades es farà de l’11 al 14 d’agost (ambdós inclosos)
de 10 a 13 hores a l’Ajuntament.
La taquilla del Casal Municipal s’obrirà tots els dies
mitja hora abans de l’hora de començar el ball o
concert. El diumenge 24, per a l’espectacle musical,
s’obrirà una hora abans.
DIES D’OBERTURA DE BOTIGUES
DIMECRES 20 OBERT TOT EL DIA
DIJOUS 21 TANCAT
DIVENDRES 22 TANCAT
DISSABTE 23 OBERT FINS A MIGDIA
DIUMENGE 24 TANCAT
NOTES COMPLEMENTÀRIES
LA COMISSIÓ DE FESTES INFORMA QUE, EXCEPTE
PER CAUSES ALIENES, TOTS ELS ACTES COMENÇA-
RAN A L’HORA INDICADA.
LA COMISSIÓ DE FESTES ES RESERVA EL DRET DE
MODIFICAR, PREVI AVÍS, ACTES O HORARIS D’AQUEST
PROGRAMA.
66
TELÈFONS MUNICIPALS AJUNTAMENT (Ofi cines) 977 405 006
AJUNTAMENT (Servei de Vigilància) 629 740 840
ASCÓ SERVEIS 977 406 752
BIBLIOTECA 977 404 019
DISPENSARI MÈDIC 977 405 385
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 977 404 022
ESCOLA SANT MIQUEL 977 405 114
JUTJAT DE PAU 977 404 034
LOCAL DE JOVES 977 404 025
LLAR D’INFANTS VAILETS 977 405 663
OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL 977 406 067
OFICINA DE TURISME 977 406 583
OFICINA D’HABITATGE 977 406 752
PARRÒQUIA 977 405 039
PAVELLÓ COBERT 977 404 035
RESIDÈNCIA D’AVIS 977 406 505
VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ 977 405 314
VIVER D’EMPRESES 977 406 009
TELÈFONS D’EMERGÈNCIES AMBULÀNCIA 061
BOMBERS ASCÓ (Urgències) 977 404 080
BOMBERS ASCÓ 977 404 083
CAP FLIX 977 412 208
EMERGÈNCIES GENERALITAT 112
FARMÀCIA D’ASCÓ 977 406 109
HOSPITAL COMARCAL 977 401 863
MOSSOS D’ESQUADRA (Emergències) 088
MOSSOS D’ESQUADRA (Móra d’Ebre) 977 281 480
TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRES
CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE 977 401 851
FECSA (Avaries) 902 536 536
FECSA (Gestions) 902 508 850
RENFE 902 240 202
TELEFÒNICA (Avaries) 1002
ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS Articles Varis
Comercial Ma-jor 977 406 278
Assegurances i Altres
Borrell & Pinyol Associats SL 973 278 655 / 675 063 80
Catalana Occident - Eduard Moliné 646 341 037
Centre Financer i Assegurador, SL 977 405 268
Mútua General de Seguros - Magda Biarnés 977 406 039
Bars i Restaurants
Bar - Restaurant Ca l’Escolà 977 405 313
Bar - Restaurant El Caliu 977 406 609
Bar Anita 977 405 399
Bar Florida 659 010 621
Bar Núcleo 977 406 095
Casal d’Avis Sant Miquel 977 406 263
Dot Bar 977 406 757
Pub Èxit 977 406 086
Restaurant - Cafeteria Magda 977 404 116
Carnisseries
Carnisseria - Cansaladeria M. del Carme 977 405 515
Carnisseria - Cansaladeria Monja 977 405 436
Carnisseria - Xarcuteria Paulina 977 405 408
Disseny, Impremta i Fotografi a
Focus 977 406 034
Henry Knight, solucions artístiques 650 172 782
Key Communications 977 406 376 / 626 377 557
Òptim.gr, SCP 977 404 145
Ribera Comunicació Digital, SL 691 833 160
Electricitat, Fontaneria i Climatització
Fontelec 977 406 161 / 617 632 713
Innova Clima Ambient 626 523 181
Instal·lacions i Manteniments Rodri, S.L. 635 680 108
Servilec de la Ribera, SL 977 405 582
67
Enginyeria i Serveis
ACR, Ingenieria y Servicios, S.L. 606 200 050
Entitats Bancàries
BBVA 977 405 139
Catalunya Caixa 977 405 140
”La Caixa” 977 408 540
Estanc
Can Solfa Estanc 977 405 190
Farinera
Farines Poquet, SL 977 405 003
Farmàcia
Farmàcia M. Teresa Pallarès 977 406 109
Ferreteria
Ferreteria Biarnés 977 405 038
Forns i Pastisseries
Forn de Pa - Pastisseria Montaña 977 405 062
Forn i Pastisseria Gra Bo 977 404 024
Funerària
Funerària Francisco Mena Margalef 977 178 363
Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta 977 400 399
Fusteria
Fusteria Vicent Serrano Borrell 977 405 112
Generació d’Energia Elèctrica
ANAV II, AIE 977 415 000
Eolica Tarraco 932 372 509
Immobiliària
BuscaHabitat 671 575 560 / 647 491 247
Jardineria, Neteja i Serveis
Azcon Serveis Integrals, SA 690 965 720
Azconia, SL 977 405 031
Net Anni - Servei de Neteja 626 898 742
Llibreries
Can Solfa Llibreria Papereria 977 405 190
Llibreria Floristeria Fondevilla 977 405 209
Materials de Construcció
Comercial Serra, SCP 977 405 013
Moda i Confecció
Galeria Pallejà 977 405 012
Molins i Cellers
Agroalimentaria del Ebro 977 400 024 / 655 855 417
Celler Serra 977 405 015
Nova Agrícola Sant Isidre d’Ascó 977 405 033
Obres i Serveis
Construccions Martínez Losilla, CB 977 405 117
Construccions Verzhiniya Hristova 692 529 807
Constructora Edifi sa Enter 977 404 166
Excavacions Gerard Borrell 659 499 325
Excavacions Rafael Heredia 977 406 687
Marsein, S.A. 600 457 058
977 406 043
Obres, Contractes i Serveis Ocsadi 977 410 540
629 804 043
Obres Febial, SL 673 596 688
Pavimentos y Obras Hnos. Bret, SL 977 406 308
630 882 276
Unió Empresarial d’Ascó, S.L. 977 406 735
Peixateries
Peixateria Magda Batiste 977 405 105
Peixateria Montse 977 404 105
68
Perruqueries i Centres de Bellesa
Centre de Bellesa Pink Style 977 406 642
Perruqueria Dúnia 977 406 019
Perruqueria Estils 977 406 146
Perruqueria M. Carme 977 406 033
Perruqueria Rosa M. Ramos 977 405 907
Pintor
Victoriano Roigé Montornés 977 406 331
Pintura Industrial i Segellats
Chepro, S.A. 964 284 245
Revestiments i Reforços, S.A. 977 406 767
Professionals Varis
Arquitecte Anna Ferrús 977 405 383
Arquitectes Núria i Anna Serra Montaña 652 806 144
Arquitecte Raul E. Fernández de la Reguera 977 405 384
AMS ASSESSORS - Assesoria Juridica i
Fiscal Integral - Josep Sans 977 406 067 / 639 435 698
Centre de Fisioteràpia - Emilio Arranz 679 048 487
Centre Podològic - Iolanda Màdico 977 404 086
Clínica Dental Montedent, SL 977 405 166
Massoteràpia i Teràpies Naturals - Rosa Guillen 977 405 015
Queviures
Alimentació Fina Serra 977 405 104
Cal Sisco 977 404 015
Carnisseria-Fruiteria-Verduleria Halal S.C.P 631 236 728
Queviures Serra 977 405 110
Regals i Altres
Comercial Ortiz 977 405 136
M. Teresa Martorell 977 406 034
Serralleries
Alberto Duarte 977 540 899
Serveis Agrícoles
David Ortiz Jordà 977 404 105
M. José Llop - Venta de Cereals i Farratges 977 404 039
Serveis de Desenvolupament Empresarial
Covicove, SL 639 752 971
Serveis Informàtics
Aplicontrol - Programació Industrial 977 404 145
Nemons Intelligence in Bussiness, S.L. 657 564 803
Serveis Musicals
Banda Musical d’Ascó 654 883 748
Grup Artefacto 654 018 755
Grup Cultrum 630 072 352 / 646 110 567
Grup Mad Frogs 635 917 562
Grup Malambo’s 977 406 422
Orquestra Himalaya 977 405 946
Orquestra Tangara 656 355 986
Xaranga d’Ascó La Mosca Negra 608 134 735 / 977 404 015
Xaranga Penya La Riberenya 654 883 748
Tallers
Agrícola Miquel 977 405 474
Dotauto 977 405 603
Taller Bladé 977 405 137
Taxi
Taxi Miquel Biarnés 659 479 771
Taxi José Moreno 977 406 026 / 653 059 244
71
PRESIDENT
Àlex Jaimot Giménez
VICEPRESIDENTA
Angelines Gironés Sanz
MEMBRES
Àlex Jurado Vila
Àngel Ribes Serres
Eduard Jaimot Tomàs
Francisco Batiste Salvadó
Joan Ribes Serra
Jordi Troyano García
M. Àngela Díez Tort
Natividad Parramón Fernández
Ramon Serra Serrano
Rosa M. Montaña Blázquez
EDITA
Comissió de festes
DISSENY
Int Projectes Gràfi cs & Comunicació
www.intgrup.com
Top Related