7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
1/16
ESCOLA DE PARTICIPACI i
TRANSFORMA
JORNADES LLEURE I SEXISMEINICIEM EL KM-0 2012
XQ SHA TANCAT MEGAUPLOAD?
TERRITORISDICCIONARI-TRADUCTOR
ANDRMINES
LI DIUEN DEMOCRCIA...
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
LAREV
ISTAD
ECASA
LS
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
2/16
LAssociaci de Casals i Grups de
Joves de Catalunya som una e-
deraci que agrupa associacions
juvenils que omenten la participa-
ci dels i les joves, des de la pr-pia organitzaci i sota els principis
dautogesti, democrcia, lacitat i
transormaci social
El sentit de la ederaci respon a la
voluntat de treballar conjuntament
Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya
c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona
T 93 601 16 16 // M [email protected] // W casaldejoves.org
amb la idea que la xarxa dinrciesens permeti a tots els casals opti-
mitzar recursos, ser ms capaos
dincidir en les temtiques que ens
aecten com a collectiu, intercan-
viar experincies i poder donar
suport a tots els projectes que,
sota els principis que compartim,
vulguin sumar-shi.
Denim un casal de joves associa-tiu com a projecte juvenil que, com-
proms amb la societat, aglutina
les inquietuds dels i les joves, que
ens mobilitzem per trobar un espai
com dintercanvi dexperincies i
un projecte que ens permet rea-
litzar-nos com a persones, tant anivell intellectual com expressiu,
ldic, dintegraci, etc. Per tant, el
Casal de Joves Associatiu s un
projecte que est implicat amb la
societat de manera que analitza
el seu entorn i intenta transormar-
lo per millorar-lo. Entenem que la
promoci de la participaci juvenil
s la rmula que tots i totes com-
partim per tal daconseguir el canvisocial.
Per er-ho desenvolupem activitats
de lleure juvenil que, independen-
tment de la seva tipologia, bus-
quen la implicaci dels i les joves.
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
3/16
3
EDITORIAL
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
Sn temps dicils per a la nostra generaci, espe-cialment si tenim en compte que, al costat de la
increble dada dun 48% datur, trobem un alt per-
centatge de persones joves molt preparades.
I s que la qualicaci acadmica res t a veure amb
la nostra situaci actual. Entre daltres, la realitat
que patim avui s ruit duna pssima previsi de les
poltiques dutes a terme, les quals no han tingut en
compte ni la sostenibilitat i ni lequilibri del sistema.
Avui, la societat en general, per especialment lespersones joves, estem exposades a una precaritza-
ci dels nostres drets bsics; no noms patim una
altssima taxa datur si no que, en cas que treballem,
ho em en pssimes condicions; els llocs de poca
qualicaci, els sous ridculs, la temporalitat de les
eines o labaratiment de lacomiadament sn noms
alguns dels exemples que ens obstaculitzen o
soposen a la nostra emancipaci.
Al costat de la precarietat, a ms, trobem una
desaecci important envers el nostre sistemademocrtic. Sense anar ms lluny, una enquesta a
joves dentre 15 i 29 anys, que la Generalitat ha et
pblica, ens ho diu: el 95,3% creu que la democr-
cia ha de canviar. Per, la pregunta s: per on hem
de comenar?
El primer pas s saber qu vol dir democrcia i com
sexerceix; de et, no hi ha cap orma ms eectiva
per entendre el seu signicat, que lexercici de la
mateixa. I nosaltres deensem que associar-se s la
rmula ms vlida per a er aquest exercici.
Associar-nos es unir-nos per aconseguir uns objec-
tius comuns. I, sens dubte, s en el treball conjunt
per lassoliment dels objectius comuns que, amb el
pas del temps, aprenem. Voluntria o involuntria-
ment aprenem una srie dhabilitats imprescindibles
per la democrcia com sn debatre, refexionar,
cedir, respectar les idees oposades a les nostres o
donar espais de representaci per a cadascuna de
les persones que participen. Associar-se s cons-truir democrcia.
Les associacions com Casals de Joves o les nostresentitats de base sn escoles de democrcia i s per
aix que les considerem un punt de partida, si volem
modicar lesmentat sistema.
Treballem sobre la base de la llibertat de pensament
tant moral com religiosa i s per aix que conside-
rem que tota opini s vlida, sempre i quan sigui
respectuosa amb laltre i raonada. A ms, estem en
continu procs dadaptaci per tal de transormar el
nostre entorn que canvia constantment.
I per tant, deensem que la democrcia es construeix
cada dia i que no s un sistema tancat o nit; cal que
sigui tamb cultivat. s per aix que, quan sovint
ens trobem gent que deensa limmobilisme i la
incapacitat de canviar el sistema democrtic actual,
diem que no estem dacord. Davant les respostes
automtiques com el sistema no es pot canviar o
no hi ha gent capacitada per realitzar aquest canvi
nosaltres diem que sn idees equivocades.
Si DEMO vol dir poble i CRCIA govern (el govern
del poble) hem de deensar que el seu sentit esmantingui i que, a dierncia del que passa avui, cap
altre agent, que no sigui el poble, pugui decidir pel
mateix.
Associant-nos aprenem democrcia, ens capacitem
collectivament i treballem plegats i plegades, ent
possible el signicat original de la paraula!
Instruu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu orts,
estimeu-vos i sereu elios
Anselm Clav
ASSOCIAR-SE ES DEMOCRCIA
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
4/16
4
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
una expressi ms del sistema pa-
triarcal, per, ni de bon tros, larrel
del problema. I s, tamb, reconi-
xer que el sistema patriarcal orma
part de la nostra columna vertebral
i, per tant, no s cilment allable
ni transormable.
Tanmateix, aix no signica que
aleshores no hgim de er res, sin
tot el contrari: calen mesures con-
cretes per combatre la desigualtat,
per tamb cal que aquestes me-
sures es donin en el marc duna
voluntat de canvi estructural.
El passat 10 de gener el Govern
Basc va aprovar una llei a partir de
la qual es tornava a obrir aquest
debat: mesures concretes o canviestructural?
La proposta de llei del Govern
Basc, a avor del reconeixement
de les persones transsexuals, es-
tablia la possibilitat que les admi-
nistracions basques atorguessin
una documentaci provisional
que acredits a les persones que
shaguessin canviat de sexe i que
encara no haguessin aconseguit
canviar la seva identicaci regis-
tral.
Tanmateix, tot i que llei suposs
un aven des del punt de vista
del reconeixement de drets dun
collectiu, va ser subjecte de crti-
ques de collectius que considera-
ven, com tantes daltres vegades,
que la llei no posava masi en laqesti estructural i, per tant, no
GNERE // JORNADES DE LLEURE I SEXISME
II JORNADES
DE LLEURE i SEXISMEdall que en diem micromasclis-
mes, s a dir, a travs de les prc-
tiques, aparentment inoensives
que, dalguna manera, tots i totes
tenim.
Reconixer aquesta realitat s,
en el ons, ser conscient de queles opressions explcites (les que
veiem a les notcies) sn noms
La desigualtat de gnere s tema
dactualitat, especialment perqu
pren mltiples cares en el nostre
dia a dia. El conficte de gnere,
de et, no noms es a visible amb
les notcies que ens arriben sobre
maltractament a les dones o so-
bre discriminaci a les personeshomosexuals: el conficte de gne-
re es a present, tamb, a travs
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
5/16
5
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
combatia lorigen del problema.
Si b la llei ampliava el reconei-
xement de lopressi sexista al
collectiu transsexual (ns ara
shavien et lleis per a les dones i
per a les persones homosexuals),
tornava a posar de maniest que
les mesures han destar coordi-
nades en un marc legal antisexis-
ta com, ja que moltes personesque no sn dones maltractades o
homosexuals o transsexuals, se-
gueixen oprimides per la mateixa
estructura .
Seguint amb lexemple de la llei,
ara ens trobem amb que les per-
sones que no volen operar-se per
canviar-se el sexe per s volen ser
tractades amb una altra identitat,
no tenen cap reconeixement le-
gal. Qu hem de er-ne? I amb les
que el estan cmodes amb uns
pits grans i genitals masculins? I
amb les que neixen indenides
perqu el seu cos desenvolupa
carcters masculins i emenins al
mateix temps?
De nou ens trobem amb lobliqitat
i la justesa de mires que ens pro-voca el sexisme. I de nou amb la
varietat de cares. I de nou amb les
limitacions analtiques. I, al nal, de
nou amb la divisi de la lluita anti-
sexista... t nassos!
En base a la voluntat denglobar
en un mateix discurs estructural
les dierents discriminacions de
gnere i en base a reconixer que
tamb en els espais on participem
GNERE // JORNADES DE LLEURE I SEXISME
aquestes discriminacions estan
presents, des de lany 2010, Ca-
sals de Joves celebrem les Jorna-
des de lleure i sexisme.
Les Jornades de lleure i sexisme
sn justament un espai per re-
fexionar sobre el conficte de g-
nere als nostres Casals, aix com
en daltres entitats del mn del
lleure (com els esplais o els agru-paments) a partir de les aporta-
cions i coneixements dentitats
eministes i LGTB, que tamb hi
participen.
El passat 21 de mar vam celebrar
la segona edici i aquesta vegada,
amb ora xit dassistncia: unes
40, provinents dentitats dierents,
van participar-hi.
Durant les jornades van haver ses-
sions de tota mena (des de taula
dexperincies ns a teatre), per
segurament el ms interessant va
ser lactitud dentusiasme de les
persones que van assistir i les re-
fexions que aquestes van aportar,
al voltant de temes molt diversos
per que partien de la mateixa
arrel.
Refexions com la necessitat de
seguir-nos ormant als casals, es-
plais i agrupaments, la invisibilitat
per persistncia del conficte, la
dicultat per treballar a contraco-
rrent, la inconscincia de moltesprctiques nostres que perpetuen
desigualtats, els mals hbits del
llenguatge, etc.
Lexperincia ens diu, doncs, que
les Jornades sn un bon espai per
entomar el tema des de la globalitat
que requereix. Un bon espai que
ens permet canviar conscincies
entre aquelles persones que estan
en contacte diari amb daltres en
les seves associacions. Un bon
espai per er possible la transor-
maci a travs de leducaci. Un
espai, en el ons, necessari.
I s, aix noms s el principi. Lany
que ve a per la 3a edici!
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
6/16
6
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
s molt difcil fer poltiques des-querres en un sistema de dretes.
s una de les conclusions amb les
que lesquerra institucional intenta
explicar-se el racs de les darre-
res experincies al capdavant del
govern de dierents administraci-
ons pbliques. Un racs que de-
penent de les nostres lies i bies
personals haurem observat amb
major o menor sorpresa, decepci
o entusiasme, per que la situaci
actual a dicil negar.
Els que practiquem la poltica des
daltres mbits ens hauria din-
teressar aquest enomen. Tam-
poc s cil crear un moviment
desquerres dins dun sistema de
dretes. I menys encara quan hi ha
veus que insisteixen a denir-ho
com un moviment ni de dretes nidesquerres (peligru!). Crec que si
volem elaborar una proposta de
transormaci de la societat, hem
de partir de un anlisi prpia i no
deixar-nos arrossegar per un sen-
tit alsament democrtic de subs-
criure el que digui la majoria (ms
problemes del concepte 99%). No
podem oblidar que vivim en un
sistema que no es neutral, amb
una ideologia dominant que ens
irradia des de la ms tendra in-
ncia.
Em preocupa participar de la ca-
cera de bruixes cap als unciona-
ris. Aprotar alguns vicis o deec-
tes per er autntics linxaments
contra el que hauria de ser norma
enlloc dexcepci, un lloc de tre-
ball estable i amb unes condicions
dignes. No hem de ser cmplicesdaquesta moda digualar els drets
a la baixa, dintentar empitjorar les
condicions dels altres enlloc de
millorar les prpies.
Tamb crec que un moviment que
em representi no pot er el joc a la
dreta en la satanitzaci dels sindi-
cats. Soc molt partidari de criticar
i denunciar totes les decisions que
no compartim o considerem equi-
vocades, a les que per desgrcia
darrerament ens tenen tant acos-
tumades. Per renunciar a que la
gent sorganitzi collectivament al
seu lloc de treball per deensar els
seus interessos i drets conjunta-
ment ens porta on estem ara. Ide-
ologia dominant.
Tot i que s totalment legtim i ne-cessari posar en dubte el paper
de lEstat i les seves intervencions,
no hem doblidar que el seu ae-
bliment i marginaci tamb s una
de les senyes didentitat del neo-
liberalisme que patim avui en dia.
Fa por que mentre deensem unsserveis pblics de qualitat, com-
prem el discurs liberal de que els
impostos sn dolents, criticant la
seva pujada per part del govern
de Rajoy. Tot i que hi ha excepci-
ons en que un anlisi ms detallat
denuncia la injusta distribuci de
la crrega impositiva i la poste-
rior gesti dels diners pblics, la
majoria de veus es queden amb
el missatge simplicat de que els
impostos sn dolents, quan actu-
alment s una de les poques or-
mes de redistribuci de la riquesa
que tenim.
Noms sn alguns exemples de
discursos que no crec que ha-
guem dassumir com a propis no-
ms perqu els sentim a gent que
est al nostre bndol, que pateixels nostres mateixos problemes.
Davant daquests comentaris,
hem de reaccionar amb empatia i
actitud pedaggica, per intentant
treure a la supercie les idees-or-
a que amaguen.
NO ERREM EL TRETACCI SOCIAL // CRISI
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
7/16
7
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
PER QU SHA TANCAT
MEGAUPLOAD?El passat 19 de gener tots els mit-jans de comunicaci es eien res-
s de loperaci policial de lFBI
contra els propietaris Megaupload,
amb acusacions de violar les lleis
antipirateria dels EUA i de provocar
prdues milionries a la indstria
nord-americana de loci i lentrete-
niment.
Megaupload era un servei din-
tercanvi darxius que comptava
amb ms de 150 milions de per-
sones usuries registrades, 50 mi-
lions dusos diaris i que generava
un 4% del trc de la xarxa. Amb
aquests nmeros est clar que era
una greu amenaa al model tradi-
cional de negoci de les patronals
dels drets dautor i s precisament
per aix que sha volgut llenar a
lopini pblica la idea que els seus
propietaris, especialment lexcn-
tric Kim Dotcom Schmitz era poc
menys que el mateix dimoni.
Segurament la majoria de nosal-
tres estarem dacord en qu cal
preservar els drets dels autors i au-
tores i donar valor a la seva obra, ala vegada que assegurem la seva
continutat creativa, proporcio-
nant-los certs guanys econmics...
per alhora tamb deensem la
llibertat individual i collectiva que
tenim de compartir arxius i inor-
maci a la xarxa, sense restricci-
ons legals que no protegeixen les
persones creatives sino una in-
ACCI SOCIAL // XARXES
dstria que no vol adaptar-se als
nous temps, i permetre que altres
persones la descarreguin i en acin
un bon s.
I aquest s el principal dilema al
que ens enrontem: Qu preval?
Els grans interessos econmics
de les distribudores doci i entre-teniment? Els drets dautoria? La
llibertat dutilitzar Internet per inter-
canviar arxius? No oblidem que a
ben poc que el poder poltic nord-
americ no va aprovar la polmica
llei SOPA de lluita contra la pira-
teria i ara sembla que es vulgui
compensar a la indstria de loci
ent caure Megaupload, un dels
particulars dimonis daquesta
indstria.
El utur ens dir com acaba tot
plegat, per de moment altres
serveis similars a Megaupload
com poden ser Mediare, Ra-
pidshare o el mateix DropBox ja
estan veient com augmenta elnombre de persones usuries, i
s que no es poden posar portes
al camp. Per altra banda, des del
Partit Pirata ja sestan organitzant
denncies collectives per part de
totes aquelles persones que han
vist com els seus arxius perso-
nals ara sn en mans de lFBI i no
tenen manera de recuperar-los.
W E A R E L E G I O N
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
8/16
8
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
El proper 17 de mar, a el CAJ La
Mola (Molins de Rei) celebrem la
XIV assemblea de Casals de Jo-
ves de Catalunya, en la qual, com
sempre, discutim sobre el projecte
dels propers anys, valorem la eina
eta i, aquesta vegada, si sescau,
canviem els estatuts.
Tanmateix, el cap de setmana no
sacaba amb lassemblea del dis-
sabte, sin que lallarguem ns
diumenge amb tres activitats ms:
lEscola de participaci I, lEscola
de participaci II i el Transorma.
Les Escoles de participaci sn
lespai ormatiu per excellncia
de casaleres i casaleros i en elles
es treballen continguts relacionats
amb la quotidianitat del treball en
una entitat de base, com el Casal.
La primera est dirigida a perso-
nes que a relativament poc que
ormen part del projecte, per so-
bretot a persones que no han re-
but ormaci associativa. Es tractadun curs, doncs, pensat per a tre-
ballar habilitats relacionades amb
la eina en equip, la conana,
lassumpci de responsabilitats,
etc. Tots ells, aspectes relacionats
amb el treball que suposa el et de
ormar part dun projecte collectiu.
La segona, en canvi, s una Escola
pensada per a persones amb ms
experincia i que assumeixen cer-
tes responsabilitats en el projecte
del Casal. Persones que, ms en-
ll de treballar en equip, desenvo-
lupen responsabilitats que tenen a
veure amb el projecte general del
Casal. En aquest cas, els contin-
guts estan encaminats a millorar
la participaci interna del Casal,
coordinar i gestionar equips, tre-ballar el relleu, etc. Parlem deines,
en general, per a la millora del un-
cionament de la nostra entitat.
Parallelament a les Escoles de
Participaci realitzarem el Trans-
orma. El Transorma sn unes
Jornades de refexi i debat, les
quals aborden cada any un tema
dierent.
El Transorma est dirigit a perso-
nes que ja han realitzat diverses
ESCOLA DE PARTICIPACI I i II + TRANSFORMA:
LI DIUEN DEMOCRCIA...
PEDAGGIC // JORNADES FORMACI I DEBAT
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
9/16
9
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
ormacions sobre el Casal i que,
ms enll de la ormaci, volen
participar dun espai de construc-
ci de discurs. Aquesta vegada, el
ttol del Transorma s LI DIUEN
DEMOCRCIA... . Sota el mateix,
comptarem amb dierents ponn-
cies que ens ajudaran a aproun-
dir-hi: la primera -dissabte de 16h a
18h- sobre conceptualitzaci (qu
vol dir democrcia, tipus de de-
mocrcies, sistemes democrtics,
etc); la segona -dissabte de 18:30
a 20:30-, sobre actualitzaci de
la democrcia (ens presentaranexperincies sobre com millorar
la democrcia des de lactivisme i
analitzarem els canvis socials que
ens han portat a pensar en noves
ormes) i la tercera -diumenge de
10h a 12h-, sobre el paper dels
casals en la construcci de la de-
mocrcia (parlarem de quina un-
ci tenim, en el context local, de la
millora democrtica).
A ltima hora de diumenge (abans
de dinar), recollirem conclusions
que desprs us arem arribar.
PEDAGGIC // JORNADES FORMACI I DEBAT
Inscriu-te a weblog.casaldejoves.org
T'esperem el 17 i 18 de Mar
a Can Rigol (Begues)
EscoladeparticipaciIiII
Transforma12i
Inscripcions: Demanar [email protected] al blog de casals (formulari)
Data: 17 i 18 Mar
Preu: 30
Lloc: Can Rigol (Begues)
Com arribar: Hi haur un autocardes del lloc de lassemblea,a Molins de Rei, que ens portar.(a la tornada es pot agafartransport pblic)
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
10/16
10
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
Aquest any us hem vingut a visitari presentar el KM-0. Una activitat
que es ve realitzant a nivell edera-
tiu des de a ms de sis anys, per
que cada any s dierent perqu
la perleu les entitats i lorganitzen
els grups de joves participants.
Per algunes de les entitats ha estat
la primera vegada que nheu sentit
parlar, per no ser lltima, aix
segur.
El KM-0 s una eina; la vostra eina
per a consolidar joves a les vostres
entitats. Per a donar a conixer
qu s un casal de joves. Per a
que els i les joves experimentin en
primera persona com sorganitzen
i com uncionen les nostres en-
titats juvenils. En denitiva, per a
iniciar aquest cam dimplicaci i
transormaci
social que cadasc de vosaltresvau encetar ara a qui sap quan.
Aix es materialitza en una troba-
da de cap de setmana amb activi-
tats pensades, organitzades i rea-
litzades pels i les joves. El lmit: la
potencialitat de cada grup i la seva
imaginaci. s una activitat per
viure-la, s clar !!
Dimecres 1 de Febrer amblassistncia dels casals Kaja, Gui-
neueta i La Mola vam concretar
ledici daquest any. Les edats es
concreten de 14 a 17 anys. Tot i
que hi ha dinmiques die-
rents segons
els grups dedats, vam decidir tre-ballar conjuntament... a veure com
surt lexperiment!
Hem quedat dissabte 3 de mar a
CJ la Mola (Molins de Rei) de 17h a
20h. Aquell dia amb tots els grups
de joves arem pluja didees sobre
les activitats que volem dur a ter-
me, ens veurem les cares i co-
menarem a treballar en en equip.
LEDICI 2012 DEL KM-0COMENA A RODAR!!
INICIEM EL KM-O 2012ADOLES // KM-0
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
11/16
11
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
DICCIONARI-TRADUCTOR
FASCI-CULON.1
OBRE LAPORTAALS JOVESTERRITORI // BARCELONA
Els joves de Nou Barris volem im-
pulsar un Casal de Joves a Portaon poder debatre i impulsar les
nostres idees. Creiem que exis-
teix una gran necessitat per omplir
i donar veus als i les joves del barri
de PORTA i, per aix, reivindiquem
les installacions del Centre Porta
Sller, que en breu temps quedar
buit. Creiem que ha de ser el nos-
tre utur Casal on poder realitzar
les nostres activitat com a asso-
ciaci juvenil.
Aquest nou casal de joves pretn
ser una alternativa pel jovent deNou Barris per tal que pugui parti-
cipar activament en els seus propis
projectes i idees. El Casal de Jo-
ves de Porta vol arribar al collectiu
dedats entre 14 i 29 anys, per
est clar que no es tracta noms
dels anys que un/a t; sin ms
aviat duna qesti desperit jove i
de creaci dalternatives a la nos-
tra societat. Per ltim dir que tenim
molt a er i a aprendre, per el cames a al caminar. Tot s possible.
nims i us convidem a la primera
activitat que es realitzar el di-vendres 23 de ebrer, a les 20h, al
Centre Porta-Soller. On arem un
passe de vdeos dels altres casals
de joves de Barcelona.
Primeres idees de que ens agra-
daria tenir al Casal o a qualsevol
lloc:
- Debat de temes dinters, dirigits
i enocats al jovent.
- Taller de bicis social i sortides dejoves.
- I les vostres aportacions!
Moltes vegades ens sembla que no
parlem amb el mateix idioma que
lAdministraci, i moltes vegades
s cert, per aix des de Barcelona
impulsem el nou diccionari traduc-
Conveni:
Voluntariat:
ProjecteMusical:
CasaldeJoves:
MdobrabarataNO,losiguie
nte,
GRATIS.
Contracteunilateralambunap
art
dominantiunaaltrasubmisa.
Discotecaquenopagaimpos
tos
iasobresgraaatis(nuito).
Amagatalldequatreparetspe
ra
queelsjovesnomolestinalca
rrer.
AJUNTAFEMS POBLEDceseActivist
a:Personaque
SiFAelCasal,noqueVAal
Casal.
Acorddeduesomspartsam
b
lesmateixescondicions.
Projecteparticipatiudepromo
ci
delacultura.
Espaidecreaciiparticipacijuvenil.
Ladevaluacidelesparau
lessegonselseus
Si voleu participar noms ens heu denviarles vostres paraules amb la definici a:
tor que us pot ser molt til alhora
de reunir-vos amb els vostres ree-
rents poltics i tcnics del districte.
Aqu teniu el primer ascicle!
Al ataqueeerrr!
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
12/16
12
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
TERRITORI // BADALONA
ANDRMINES BADALONA 2012No va desencaminat del tot
lajuntament de la nostra ciutat
en la denici del concepte an-
drmines que dna a lapartat de
deixalles de la seva pgina web:
Andrmines: Dins daquest grup
sinclouen tots aquells mobles,
electrodomstics, aparells elec-
trnics, utensilis diversos, etc. que
es poden incorporar al mercat de
segona ma sense necessitat degaireb cap operaci de restaura-
ci. Aix doncs, una andrmina s
qualsevol estri (com per exemple,
un mirall, una lmpada, una taula,
una bicicleta...)
Per als Casals de Joves de Ba-
dalona, per, les andrmines sn
alguna cosa ms... velocitat, olor
de palla, diversi i sobretot treballen equip, capacitat dorganitzaci
i reivindicaci de ls de lespai p-
blic.
Sabem que no hem inventat la sopa
dall, a Badalona mateix la baixada
dandrmines havia estat organit-
zada per entitats juvenils des de a
anys, alguns anys desprs aquestes
mateixes entitats la tiraren endavant
dins de la Festa Major Alternativa.
Lany passat, desprs de dos anys
sense la cursa, els Casals de Joves
vam decidir recuperar-la en el con-
text de lactivitat territorial, per ambel carcter obert i participatiu que
sempre ha tingut. Va tenir lloc la tar-
da del 2 de juliol al Parc de Montigal
i hi van participar quatre andrmines
(que poques direu... per hstia, s
que estem comenant!), al vespre
vam acabar la celebraci amb un
concert a la Rambla, concert que va
comptar amb alguns convidats molt
especials: la parella de blau i la sen-yora de les sabatilles.
Amb lexperincia de lany pas-
sat i amb moltes millores al cap
hem decidit seguir organitzant
tan esperat esdeveniment i per
aix hem comenat a treballar
per a que moltes ms entitats
i persones sanimin a construir
la seva andrmina i a llanar-se
parc avall.
Volem er-la ben grossa aix que,casaleres del mn i joves en ge-
neral, ja podeu anar guardant
aquella llanta, aquell coixinet,
aquella bici ronyosa, perqu el 7
de juliol tornaran a deslar les an-
drmines per Badalona.
No podem assegurar que la sen-
yora de les sabatilles i la parella
de blau assisteixin a lacte, persi ens ho currem segur que no
altaran a la cita!
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
13/16
13
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
Casaleres i casaleros!
Desprs dhaver quedat en sego-
na posici al Torneig de Futbito
Intercaselero 2011 (juntament amb
el David de La Forja i el Josan) i
dhaver guanyat el Moscar al Ca-
sal revelaci 2011, ja teniu aqu la
presentaci ocial del Casal de
Joves Enarrats...
El 22 dabril del 2011, a Palau-so-
lit i Plegamans, ens varem reunir
un grup de joves que trobvem a
altar una associaci encarregada
doerir un oci alternatiu als joves,
ENFARRATS DIU...
sense oblidar la promoci de la
participaci juvenil i la transorma-
ci de la societat ent-la ms crti-
ca. Aquell mateix dia va nixer un
nou projecte municipal, el Casal de
Joves Enarrats.
I aqu estem, lluitant per dur a ter-
me els nostres objectius...
Aquest 2012, tenim pensat cen-
trar-nos en el cicle de documental
social, que duem a terme lltim
divendres de cada mes, anomenat
Documentat, en la nostra estadaniversari (21 dabril) i en la po-
sada en marxa de les Barrakes de
Festa Major (23-27 dagost).
Salut i enarrat!
TERRITORI // VALLS-OSONA
Holaaaaaaaaaa!
Som lAssemblea Jove Kndurg-
nt, una entitat de Canovelles (Va-
lls Oriental) activa des de lestiu
de 2008. Vam nixer de la usi
de dos petits collectius originats
a la Festa Major de Canovelles i
ara ja som tota una amlia.
Durant lany em diverses activi-
tats, sobretot concerts, per
tamb ens agrada
provar coses noves com trobades
de DJs, estivals de dansa, para-
detes de roses dolces per Sant
Jordi, guerra daigua a la Festa
Major... i aquest any ens hem moti-
vat amb el Carnaval per er de reis
i reines aqu a Canovelles.
Aquest any s quan hem decidit er
tota la paperassa i ser una entitat
reglada i aix ens ha et plantejar-
nos el perqu i el com em, cosa
que ens ha servit per estar tots i
totes ms conscienciats de la nos-
tra entitat i dall que podem er en
lentorn proper. Grcies als joves
dEl Crit, de lAmetlla del Valls,
hem conegut la ederaci de Ca-sals de Joves, i a partir daix ens
hem adonat que ent petites coses
plegats amb altres collectius o
entitats de la comarca podem co-
menar a arreglar el mn.
Aix que.. a currar senyors
i senyores!
KNDURGNT DIU...
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
14/16
14
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
SEGUIM! 4T ANIVERSARI DEL
CJ LA FORJA DE CORNELLEl passat dissabte 4 de ebrer, el
Casal de Joves La Forja vrem er
la nostra primera assemblea ca-
salera (AGO). Desprs de 4 anys
de projecte de Casal es va donar
la necessitat, abans impensable,
dhaver de reunir a totes les s-cies per aprovar memria, balan
econmic, projecte, pressupost,
nova Junta, etc.
I s que al voltant del setembre de
2008, i un cop deset lantic Esplai
Jump, una part dels antics mem-
bres de lesplai decideixen capgi-
rar lentitat i convertir-la en el Casal
de Joves que sempre havem vol-
gut er, per que mai havem po-gut portar a terme per manca de
temps.
Encetem aix el Casal de Joves la
Forja un grup de 4 persones que,
reunides en una terrassa dun bar
de tapes de Cornell, dissenyem
els onaments de lestructura del
casal, del seu uncionament i dels
principis que considervem queens havien de regir, tot plegat molt
basat en el model casalero que ja
coneixem de Casals de Joves de
Catalunya.
Comptem amb la inraestructura
de lesplai, un local municipal ce-
dit de 200 m2 i un ons econmic
molt slid, herncia de les activi-
tats amb inants i, sobretot, molts-
sima illusi.
Quatre anys desprs, la situaci
la valorem molt positivament. Te-
nim sis grups estables: Flamenco,
Percussi (Soundbarri), Tennis
Taula, dos companyies de tea-
tre (Kin-K-Ca1 i la Companyia del
Gas) i un grupet de ballarins de
break-dance. Tallers de guitarra,compas, bata de cola, famenco
i ioga. En total comptem amb 42
persones scies (que paguen quo-
ta casalera) i 17 persones ms que
participen als tallers. En total un
moviment de gent setmanal que
supera les 50 persones.
Tal i com ha comenat aquest es-
crit, el passat dia 4 vrem er la
nostra primera Assemblea, amb
lassistncia duna trentena scies
de ple dret ms altra gent propera,
incloent a dos persones de lACJ,
representaci que ens va er molta
illusi. Un cop passat el ormalis-
me de lAssemblea, tocava esta...
i la vam tenir... i tant que la vam
tenir!
Dir que valorem positivament
lactivitat de dissabte seria molt
poc precs ens sentim molt, molt
orgullosos i orgulloses dhaver
arribat aqu, per ms encara, ens
sentim illusionats de ns on po-
dem arribar.
Sembla ser que, al cap i a la , no
hem et les coses tan malament ;)
TERRITORI // LLOBREGAT
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
15/16
15
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // MAR 2012 // NMERO 5
VALLS-OSONA // CJ OBRIU PAS
LA JUSTCIA
Amb un sistema que en
la mateixa setmana absol
a Camps i condemna a Garzn
per investigar la trama Grtel.
ELS DRETS LABORALS
Amb una reorma laboral eta
a mesura de la patronal amb unes
normes que ens traslladen
al passat.
LA DACI EN PAGAMENT (ILP)
Comena la recollida de rmes
per portar al congrs la veu dels
Aectats per la Hipoteca
i er una passa per garantir
el dret a lhabitatge.
7/30/2019 La Traca #5 Mar 2012
16/16