LO BasquEt 2
Editorial
Aquí teniu un nou número de Lo basquet, el vuitè d’aquesta època. Enguany hem celebrat,
novament amb èxit, les segones Jornades Mediambientals. Felicitem un cop més els
organitzadors d’aquestes activitats. D’altra banda, l’actual Projecte Comenius ja ha arribat a
la seva fi. Queden enrera els viatges a Xipre, Alemanya, etc. Ara toca encetar una nova etapa
amb un nou Comenius, del qual l’Institut Roquetes serà centre organitzador. Es preveu de
viatjar a Noruega, Malta i Holanda. Pel que fa als concursos, continuem d’enhorabona ja que
el nostre alumnat ha estat premiat en alguns dels diferents concursos en què ha participat.
Moltes felicitats! També hem de destacar la quantitat, varietat i qualitat de les sortides i
activitats extraescolars que s’han fet durant aquest curs. Cal valorar-ne la dedicació de tots
els responsables. Finalment, cal esmentar la consolidació del Projecte Arrels, que inclou,
entre d’altres activitats, les Parelles Lingüístiques.
LO BASQUET
Revista de l’Institut Roquetes
Núm. 7, 3r trimestre, curs 09-10
Edita Institut Roquetes
Direcció i maquetació
Joan Antoni González
Marià Lleixà
Coordinació
Assumpta Moya
Portades i pàgines centrals Raquel Palomar Correcció lingüística Assumpta Moya
Marià Lleixà
Logotip Raquel Palomar
Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100
Tortosa
Dipòsit legal T-1591-04
2
editorial
3
notícies breus
4
concurs fem
matemàtiques
6 i 32
entrevistes
9
projecte
Arrels
14
aigua:
recurs i hàbitat
16
jornades mediambientals
18
viatge a
Itàlía
20
premis
Sant Jordi
20
Projecte
Comenius
sumari
sumari
sumari
sumari
30
gran
canària
35
orquestra
STOP
36
creació
literària
43
cultura
clàssica i
contemporània
48
matemàtiques
divertides
50
bellesa
corporal
LO BasquEt 3
Notícies breus
TREBALL DE RECERCA
Iris Vallespí Ferré, alumna de segon de batxillerat i autora de l’estudi Terres de l’Ebre. El paisatge com a element hostil, ha guanyat un dels dos accèssits premiats en la tercera convocatòria del concurs de treballs de recerca del batxillerat en l’àmbit de la llengua, la literatura i l’exili de la població de Jesús.
El jurat d’aquest premi ha dit les següents paraules del treball de la nostra alumna: “Valorem molt positivament l’esforç de l’Iris Vallespí i la seua capacitat narrativa i descriptiva en el treball Terres de l’Ebre. El paisatge com a element hostil. Ha demostrat estima per les lletres i excel·lents dots literàries. Ha seguit una recerca acadèmica estricta per fer un producte que ens ha sorprès molt positivament a tots plegats. Un altre treball que era molt necessari ja que honora una de les grans novel·les de les nostres lletres, obra del novel·lista per excel·lència de casa nostra, Sebastià Juan Arbó.”
D’altra banda, amb el mateix treball, també ha guanyat el primer premi del 35è Concurs Literari Josep Pla per a alumnes dels instituts d’educació secundària dels Països Catalans que es convoca i es lliura des de l’Institut Frederic Martí Carreras, de Palafrugell.
Moltes felicitats, Iris.
ANEM AL TEATRE
Durant el segon trimestre d’aquest curs, el Departament de Llengua Catalana i Literatura ha ofertat diferents sortides al teatre, amb les quals l’alumnat d’ESO i del batxillerat ha gaudit força.
Hem vist els musicals de La Bella i la Bèstia i de La ciutat anònima; La lectura teatralitzada del Tirant lo Blanc, un dels clàssics de les lletres catalanes; Les aventures de Sherlock Holmes, un dels detectius més coneguts de l’alumnat; i una representació basada en quatre contes de Mercè Rodoreda anomenada Senyores i minyones, que ens ha acostat una mica més a l’obra d’aquesta escriptora de la Literatura Catalana i de la Literatura Universal.
En general, la valoració d’aquestes sortides ha estat molt positiva, tant per part de l’alumnat com del professorat. Tothom s’hi ha divertit i ha pogut viure, un cop més i de més a prop, el gènere teatral.
CONCURS BíBLIC
Abel Sànchez, alumne de primer curs d’ESO, ha guanyat el premi d’Educació Especial del XXV Concurs Bíblic de Catalunya. L’entrega de premis es va fer el 29 de maig al Seminari de Tortosa. A més, l’institut ha estat premiat amb l’accèssit de la tercera categoria per escoles.
FEM TEATRE
El passat 25 de maig, els alumnes del grup de teatre de 2n d’ESO van anar al CEIP Mestre Marcel·lí Domingo per tal de representar l’obra La Bella dorment. En total es van fer quatre actuacions per als grups d’Educació Infantil, de primer i dels variables de Periodisme i Teatre d’Educació Primària.
Tots s’ho van passar d’allò més bé, especialment els més petits, que seguiren bocabadats les anades i vingudes dels personatges del conte.
EXPOSICIONS
La biblioteca de l’institut ha acollit durant dos setmanes l’exposició itinerant que s’ha muntat en homenatge a l’escriptor tortosí Gerard Vergés. Aquesta mostra es va presentar en la Fira Literària de Jesús, celebrada el passat mes de maig, i aplega 10 cartells que n’expliquen la trajectòria vital i professional. Els alumnes hi han fet una visita, guiada pels professors.
LO BasquEt 4
Concurs Fem matemàtiques 2010 a Lleida
Un Dijous al matí, tres alumnes de primer i quatre alumnes de segon d’ESO marxàvem cap a Lleida en
autobús, juntament amb alumnes de Sant Carles de la Ràpita i de Deltebre.
Ens havíem classificat per a la segona fase del FEM MATES 2010. En arribar a Lleida, vam anar al
col�legi dels Maristes. Una vegada allí, ens van donar les acreditacions, un bolígraf i un paquet de folis.
Després, vam fer una prova ràpida. Aquesta prova tenia al voltant d’unes 15 preguntes, algunes amb
trampa.
En finalitzar la prova, vam anar a esmorzar: un entrepà i una aigua o un cacaolat. Ens van deixar mitja
hora per menjar i vam anar als Camps Elisis, on vam fer la prova de camp.
La prova, per als de primer, va consistir a:
- Dibuixar i calcular el perímetre d’una línia poligonal que envoltés un llac representant una tanca.
- Mesurar un hivernacle, calculant la superfície de cada vidre.
- Fer un joc amb fitxes, de manera que totes les d’un mateix rectangle havien de sumar 15.
La prova, per als de segon, va ser:
- Calcular el preu que tindria tancar amb fusta un magatzem, que ara es feia servir d’aparcament.
- El mateix joc de fitxes que els de primer.
- Calcular l’altura i el volum d’un dipòsit d’aigua.
En finalitzar aquesta prova, vam tornar al col�legi i vam entrar a la sala d’actes on un senyor, Anton
Aubanell, ens va fer geometria amb bombolles de sabó. Després vam anar a dinar. Ens vam haver
d’esperar una estona per entrar i, mentrestant, al pati havies d’estar mirant al cel perquè allí les pilotes
volaven i queien on queien. Vam anar al menjador per dinar: macarrons i pit de pollastre amb
amanida. Estava bo.
Quan vam acabar de dinar, vam sortir al pati i, al cap d’una estona, vam entrar al col�legi i vam pujar
al tercer pis, a les aules de batxillerat. Allà, ens van separar en diferents classes i vam fer la prova
individual; ens van deixar una hora per a fer-la. En acabar, vam anar a la sala d’actes, on les
autoritats i organitzadors, juntament amb el director de l’escola, van fer els discursos pertinents.
Després, va començar el lliurament de premis. Els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Roquetes van
guanyar el tercer premi de la prova de camp.
No tots els grups de l’Institut Roquetes van guanyar un premi, però és com si l’haguessin guanyat,
perquè el fet d’anar a Lleida ja va ser un premi.
Pel que fa als resultats de la prova individual, un alumne de 2n d’ESO, Franc Auxachs, es va classificar
per a la tercera i última fase del FEM MATES 2010, celebrada a Salou el dia 15 de maig.
LO BasquEt 5
Concurs Fem matemàtiques 2010
Fase final a Salou
El dia 15 de maig, a
les 9:30 hores, va
començar la final a
Salou. En arribar, ens
van donar
l’acreditació i a partir
d’aquest moment
començava la
primera part de la
prova pràctica de
grup. Aquesta
consistia a fer un
quadrat a partir
d’unes peces que
ens donaven dins de
l’acreditació; després, havies d’ordenar unes rajoles de Gaudí, de manera que, en aquestes,
es veiessin un cargol,una estrella de mar i una medusa. En acabar, començava la prova
individual, que consistia a resoldre tres problemes una mica difícils.
A migdia, va començar el millor espectacle de màgia que havia vist mai. Jorge Luengo, el
mag, ens feia tornar bojos amb els seus trucs. Després de quedar bocabadats amb
l’espectacle, vam dinar.
Tot seguit, ens vam traslladar al
Passeig Jaume I, lloc on es va
realitzar la segona i última part
de la prova pràctica de grup. Els
dos problemes d’aquesta prova
eren bastant fàcils. En un, et
preguntaven si amb setanta
persones es podia fer una
sardana al voltant d’un
monument; en l’altre, havies de
dibuixar totes les formes diferents
que es podien fer perquè un
cinta decorativa passés per 6
palmeres sense repetir-ne cap,
excepte la primera i l’última.
Finalment, ens esperava el lliurament de premis. Eren les sis de la tarda, quan van dir això:
“Els primers classificats de la prova pràctica de 2n d’ESO són Nira Tubert, Unai Sánchez i
Franch Auxach”
Per últim, vaig anar a recollir els premis de mans del mateix Ernest Maragall, Conseller
d’Educació.
Que bé m’ho vaig passar a Salou!!! Franch Auxach
LO BasquEt 6
EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista a Marc Anguera
“El Delta de l’Ebre pot quedar cobert per l’aigua d’aquí a 70 anys”
“Tots hem de prendre consciència”
Marc Anguera va ser alumne de l’Institut Roquetes fins al curs 08/09, quan va acabar els
seus estudis de batxillerat per iniciar una nova etapa formativa a la universitat. Abans de
donar aquest salt, però, va guanyar el prestigiós premi CIRIT de la Generalitat, gràcies a
l’elaboració del treball de recerca anomenat El canvi climàtic a Catalunya.
Pregunta: El canvi climàtic a les Terres de l’Ebre. Així va ser com vas batejar inicialment
el teu treball de recerca amb el qual vas obtenir un 10. Sobre què tractava l’estudi?
Resposta: Vaig voler comprovar si realment existia el canvi climàtic del que tant es parla
actualment, mitjançant les dades enregistrades per l’Observatori de l’Ebre. Llavors vaig
poder verificar, en analitzar la temperatura i les pluges des darrers cent anys, que
l’escalfament global va en augment. A partir d’aquí, vaig fer un estudi sobre com aquest
problema podria afectar la vegetació de les Terres de l’Ebre, com ara els arbres cítrics o
l’arròs. A més, també vaig calcular la crescuda del nivell del mar en els propers anys i com
afectaria la nostra costa i el Delta.
P: Molt interessant! En aquest sentit, per preveure el futur, vas seguir dos previsions: la
pessimista i l’optimista. A quins punts del territori podria arribar l’aigua del Mediterrani?
Podem estar tranquils a Roquetes?
LO BasquEt 7
EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista a Marc Anguera
R: En ser pessimista, vaig calcular que la major part del Delta quedaria sota l’aigua
d’aquí a 70 anys, així com també que Xerta gaudiria de platja el 2500. D’altra banda,
l’optimisme permet afirmar que a Roquetes podem estar tranquils en un futur proper, perquè
el Mediterrani no hi arribarà fins a l’any 3200. Però cal aclarir que no hi ha cap límit establert
pel que fa a la pujada de l’aigua. A tall d’exemple, si es fonguessin tots els casquets polars,
el nivell del mar pujaria 63 metres respecte a l’actualitat. Això significaria un desastre
mundial i, a nivell territorial, de totes les localitats que formen part de l’Institut Roquetes,
només es salvarien de veure’s superades per l’aigua Paüls, Alfara de Carles i els Reguers.
Per sort, però, això no passarà, ja que abans s’hauran acabat els combustibles fòssils, la
combustió dels quals és la principal causant del canvi climàtic o de l’efecte hivernacle.
P: La presentació oral del treball fou la part que t’agradà més del teu estudi. Per què?
R: Perquè hi havia gràfics que s’anaven movent a mesura que avançava la presentació.
Però sobretot perquè vaig simular l’augment del nivell del mar interactuant amb la pantalla
tàctil de l’Aula d’Idiomes, utilitzant el Google Earth. Va ser com una improvisació dintre el
treball. El director de l’institut, present en la presentació, i els membres del tribunal van
poder intervenir per resoldre les seves curiositats.
P: Vas presentar el teu treball en algun concurs?
R: Sí. Gràcies a l’empenta del tutor del treball, Raül Curto, vaig presentar-lo al Ramon
Calvo, de Deltebre, al Consell Comarcal del Baix Ebre i a l’Ajuntament de Tortosa. En
aquest últim cas, vaig aconseguir el premi, la qual cosa fou molt emotiva per a mi, ja que
precisament vaig guanyar la part de la presentació oral del certamen.
LO BasquEt 8
Entrevista a Marc AngueraEntrevista a Marc AngueraEntrevista a Marc AngueraEntrevista a Marc Anguera
P: El canvi climàtic a Catalunya. Aquest era el títol del treball de recerca amb el qual vas obtenir el primer CIRIT (un premi que atorga la Generalitat de Catalunya, per tal de fomentar l’esperit científic del jovent) de la història de l’institut, amb una investigació que mantenia la base de la primera, però que vas modificar durant la Setmana Santa del 2009. Quin mèrit…
R: Per a presentar-lo als concursos de les Terres de l’Ebre, no vaig modificar-lo, però sí
que vaig fer-ho per entregar-lo al CIRIT, aprofundint la part de l’estudi de l’augment del nivell
del mar, tot ampliant-lo a tota la costa catalana. Vaig ser un dels 70 premiats. Vaig passar
una tarda inoblidable a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, on em van gratificar amb 750€.
Fins i tot vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalitats com ara el Conseller Josep
Huguet, que sabia d’on venia i va dir-me que al territori havíem d’estar molt orgullosos de la
feina duta a terme per l’Observatori de l’Ebre.
P: En clau de present, acabem de passar un hivern molt llarg, i les previsions apunten que ens espera un estiu curt. Després de realitzar l’estudi, què podries dir sobre aquest fet?
R: L’hivern d’enguany ha estat un fet puntual i estrany. Cal tenir en compte que estem
acumulant molts estius llargs i calorosos. Aquesta serà la tendència que portarà la
climatologia en els propers anys.
P: Quins remeis calen aplicar perquè l’augment de la temperatura es moderi?
R: Hem de prendre consciència tots que afrontem un gran problema. La gent ha de
procurar reciclar més, apagar els aparells quan no funcionin i utilitzar més el transport
públic. A més, les administracions s’haurien de coordinar més i millor per donar solucions i
respostes davant l’escalfament global, quan se celebrin cimeres com la de Copenhague ’10.
P: Canviant radicalment de tema, sé que ets un fan dels festivals d’Eurovisió. No creus
que actualment aquest espectacle està degradat i resulta més una conxorxa política que un
concurs on es premia qui canta millor? Quina valoració faries del concurs d’enguany?
R: La conxorxa política potser tingui sentit quan es parla dels països dels Balcans o dels
antics soviètics, que són molts i normalment es voten entre ells. Però des de l’organització
s’han pres mesures i en l’edició d’enguany els vots del públic només valien un 50%. Pel que
fa al país guanyador, Alemanya, la coreografia va ser simple però, la noia era tan graciosa i
va cantar amb tanta naturalitat, que es va guanyar tothom. Un cas a part és l’aparició
vergonyosa de Jimmy Jump en l’actuació d’Espanya. Personalment, opino que es va
afavorir el representant espanyol fent-li repetir la cançó.
P: Per acabar, et demano un consell adreçat a l’alumnat de l’institut…
R: Els animo a estudiar tot el que puguin. Al final, tot té una compensació.
Pau Folqué Múrria
LO BasquEt 9
Les aus aquàtiques i terrestres del Delta
El dia 19 d’abril del 2010, els nois i noies de
les parelles lingüístiques de l’Institut
Roquetes, vam anar a Sant Carles de la
Ràpita, al Camp d’Aprenentatge. Allí, ens
vam separar en dos grups. A la meva aula, el
professor ens va plantejar unes preguntes
sobre el mapa i ens va comentar un
PowerPoint sobre els aeroports. Llavors, em
vaig preguntar: “Però no hem vingut aquí a
parlar de les aus aquàtiques, de les terrestres
i d’altres animals?”. A la fi, tot era una
enganyifa perquè realment se’ns volia parlar
de les rutes aèries de les aus!
Després de l’explicació, vam sortir amb
bicicleta cap a la bassa de l’Encanyissada. En
arribar al camí de terra, vaig relaxar-me.
Vaig respirar l’aire de la natura: pur i sense
contaminació. En arribar en una petita casa
que es deia Casa Delfí, al costat de la qual hi
havia la Finca Vilacoto, ens vam aturar a
esmorzar.
Una estona després, vam continuar la ruta
cap a la Tancada. A dos quarts de dotze ja hi
havíem arribat. El lloc era preciós, amb
molta fauna i flora. A continuació, ens van
dividir una altra vegada en dos grups. Els
professors ens van donar una planta de la
bassa perquè l’estrenyéssim fins que sortís
líquid i provéssim de llepar-nos la mà (era
ben salat!). Així descobrírem que les basses
eren d’aigua salada. Després els professors
van agafar unes làmines amb imatges d’aus i,
tot seguit, ens van posar en dos files perquè
iniciéssim un joc. El joc consistia a mirar
amb els prismàtics la làmina d’un company
situat enfront i identificar-la. En acabar,
amb els prismàtics i les ulleres de llarga vista
vam observar bernats pescaires, cames
roges, un corb marí... Tot seguit, vam
continuar mirant ocells des d’un mirador.
Després de fer una expedició biològica, vam
anar a dinar al col�legi del Poblenou. Mitja
hora més tard, els professors van proposar,
als més valents, una activitat que consistia a
tapar-nos els ulls amb un antifaç i passar-
nos objectes característics d’una bassa, un
dels quals era una pota de polla d’aigua
dissecada.
Al cap d’una estona, vam seguir el trajecte de
tornada. En arribar al Camp d’Aprenentatge
de la Ràpita, vam deixar les bicicletes i vam
pujar a l’autobús que ens portaria cap a
Roquetes. La veritat és que la majoria dels
meus companys estaven molt cansats, però
jo no ho estava, perquè estic acostumada a
fer trajectes més llargs amb bicicleta.
Laura Benet Ibáñez
LO BasquEt 10
Excursió al poble de la mel i a l’Ametlla
Dilluns, 22 de març, les parelles lingüístiques vam fer una
excursió al Perelló. Vam marxar de l’institut a dos quarts de
nou amb autobús i vam arribar al Perelló a dos quarts de deu.
Quan vam arribar, vam entrar al museu de la mel. Un
professor ens va explicar moltes coses de les abelles i la mel.
Després vam mirar un vídeo sobre les abelles. En acabar,
vam visitar el museu i la botiga. Després vam esmorzar en un
parc. A continuació, ens vam posar un vestit blanc i vam anar
al camp a veure les abelles. Mentrestant, els monitors que
ens acompanyaven ens van alliçonar sobre les abelles.
Quan vam acabar, vam tornar a l’Ametlla de Mar i vam
visitar l’Institut de Capacitació Nauticopesquera. Allí, vam
mirar un vídeo sobre els diferents estudis que s’hi poden
realitzar. Després, vam pujar al menjador i hi vam dinar. En
acabar de dinar, vam passejar pel costat de la mar i vam fer
fotos. Després, vam seure prop d’un bar fins a dos quarts de
cinc de la tarda. Per últim, vam pujar a l’autobús i vam
arribar a dos quarts de sis a Roquetes. En aquesta excursió
vam xalar molt. Vull donar les gràcies a tots els professors
que ens van acompanyar.
Fàtima Ousaïdi
LO BasquEt 11
Les parelles lingüístiques visiten el Perelló i l’Ametlla
El 22 de març, vam fer una excursió al
Perelló, per tal de visitar les abelles, uns
animals que gairebé superen Ferran Adrià,
ja que fan mel, una llepolia d’allò més
bona. En un documental vaig sentir que,
segons Einstein, si les abelles
desapareguessin, la humanitat no duraria
més de quatre anys, perquè aquests
insectes són molt importants per a
assegurar-ne l’equilibri. El primer que
vam fer en arribar fou entrar en un
establiment on, evidentment, venien mel i
d’altres productes relacionats. Allí, ens
feren una petita xerrada sobre les abelles.
Ens informaren dels tipus que n’hi ha: la
reina, que organitza la vida de tots i viu
quatre o cinc anys; l’abellot, que fecunda
la reina; per últim, la treballadora, que
només viu sis setmanes; el poc temps que
viu se’l passa treballant. Després de la
xerrada, degustàrem mel que, per cert,
estava deliciosa. Tot seguit anàrem a
esmorzar i, després, vam tornar a entrar a
l’establiment. Ens posàrem uns vestits que
ens cobrien tot el cos, de cap a peus,
perquè quan anéssim a veure les abelles
no ens piquessin. A la part superior del
vestit, hi havia uns petitíssims orificis per
veure-hi i respirar. Em va impressionar
que un dels monitors, en tocar les caixes
de les abelles, no portés guants. Jo, tot i
anar protegida de cap a peus, no m’hagués
atrevit a tocar-les, i menys sense guants,
com va fer el monitor!
Després, ens en vam anar a l’Ametlla de
Mar a veure un institut on s’imparteix una
formació professional de nàutica. Allí, ens
van informar sobre les activitats que s’hi
realitzaven, i ens ensenyaren fil per randa
tot l’institut: tallers, vestits de
submarinisme, motors de vaixells de
cavalls incomptables, etc. La veritat és que
fou una experiència interessant, tant per a
la gent que s’hi vol dedicar com per a la
que no. Dinàrem al menjador de l’institut.
Després de l’àpat, vam caminar fins al port
de l’Ametlla per tal de gaudir de les
platges, del sol i de la brisa tan agradable
del mar. Ens hi quedàrem la resta de la
tarda.
Quan les mestres ens van
dir que ens n’anàvem, em
va fer molta pena , ja que
hi estàvem a la glòria. Ara
bé, era l’hora de marxar i
havíem d’obeir. Així doncs,
cap a casa de nou!
Gal�la Argelaga i Montserrat
LO BasquEt 12
Sortida amb el Camp d’Aprenentatge. Les aus del DeltaSortida amb el Camp d’Aprenentatge. Les aus del DeltaSortida amb el Camp d’Aprenentatge. Les aus del DeltaSortida amb el Camp d’Aprenentatge. Les aus del Delta
El dia 19 d’abril de 2010, alguns alumnes
de primer, segon i tercer d’ESO vam fer
una excursió a Sant Carles de la Ràpita.
Vam sortir a les 8:30 de l’institut i vam
anar al Camp d’Aprenentatge del Delta de
l’Ebre. Allí, ens van explicar una mica com
seria l’excursió. També ens van parlar d’un
moixó molt bonic, anomenat el
camallarga. Després de la xerrada, vam
agafar les bicis i els cascs.
Durant el trajecte, vam veure camps
d’arròs que encara no estaven inundats.
Vam continuar fins a un lloc on hi havia
moltíssims ocells. Vam aturar-nos. Ens
van deixar uns prismàtics i unes ulleres de
llarga vista. Vam veure un moixó molt
bonic, el capó reial. A més a més,
martinets blancs, fotges, polles d’aigua,
etc. Ja era hora de dinar. Vam recórrer, a
molt bon ritme, el tram que faltava fins al
Poblenou del Delta. En arribar al col�legi
de primària, hi vam dinar. Alguns fins i tot
es van menjar un gelat. Quan vam acabar
de dinar, els professors ens van recordar
els moixons que havíem vist durant el
matí i els vam apuntar en un full del petit
dossier de l’activitat.
Finalment, vam fer el camí de tornada a la
Ràpita. Aquesta vegada, el trajecte fou més
curt, però força més pesat perquè ja dúiem
vint-i-sis quilòmetres de recorregut a les
cames.
Va ser una excursió genial!
LO BasquEt 22
Fàtima Sabir
LO BasquEt 13
Viatge de les Parelles lingüístiques amb vaixell per l’Ebre
El dia 19 d’octubre, alguns alumnes de l’institut de Roquetes vam anar d’excursió al Delta.
Aquesta sortida es va dur a terme des del projecte de les parelles lingüístiques, que
consisteix, bàsicament, a parlar català amb els alumnes al�lòctons de l’Aula d’Acollida.
A dos quarts de nou del matí, ja marxàvem cap al Delta. En arribar-hi, vam esmorzar i, una
mica més tard, vam emprendre les activitats previstes, plenes d’emocions, que duríem a
terme durant el dia.
En un primer moment, el nostre professor, Albert, ens va explicar una mica d’història del
Delta, les seves característiques i d’altres conceptes. Al cap d’una estona, emprenguérem un
viatge amb vaixell per l’Ebre. Aquell dia, el riu era en calma. Lliscàvem sobre les seves aigües.
En arribar a la desembocadura, la brisa era fresca i les ones ja es començaven a distingir.
Durant el trajecte, vam observar la bellesa del riu i la del paisatge dels voltants; era
meravellós.
Mitja hora més tard, vam tenir temps de descobrir la densitat de l’aigua, en diferents punts
del riu i la seva transparència. Un cop fetes totes les activitats, vam dinar.
Finalment, després d’un àpat que ens va restaurar l’energia, férem un recorregut d’unes dues
hores, tot observant les impressionants dunes del Delta. Durant la nostra caminada ens van
explicar altres curiositats sobre la vegetació, la fauna, els costums dels que hi viuen...
I a la fi, vam arribar a la platja. Va ser, com diríem natros, lo millor de tota la sortida! Poder
veure les ones del mar barrejant-se amb l’arena. Aquell ambient de tranquil�litat. La
naturalesa. Imagineu- vos –ho. No tenia preu!
Aida Chavarria
LO BasquEt 14
Aigua: recurs i hàbitat Inspecció pel riu Ebre
Un any més, i ja en van tres, un grup d’alumnes de segon d’ESO de l’Institut de Roquetes han
realitzat la inspecció del riu Ebre, a la zona de la platja fluvial d’ Aldover. El tram, d’uns 500
metres de llargada, va ser escollit per la seva accessibilitat i per la seva dinàmica fluvial, amb
una platja formada per les aportacions del barranc de la Conca, que conflueix a l’Ebre aigües
amunt del tram inspeccionat, i la presència d’un bosc de ribera ben conservat, amb abundant
vegetació i fauna.
La inspecció i el mostreig es realitza dos vegades a l’any, coincidint amb el calendari establert
pel Projecte Rius, del qual l’institut forma part. Les dades informatitzades són enviades a
l’Associació Hàbitats i passen a formar part d’una base a partir de la qual s’elabora un
informe anual que recull el treball de tots els grups de voluntaris pels rius de Catalunya.
Els mostrejos són estacionals. Un es fa a la primavera i l’altre a la tardor. La primera
inspecció del curs actual es va realitzar el dia 8 d’octubre i la segona el 13 de maig.
El desplaçament es fa a peu per la Via Verda. Enguany, era un grup de 16 alumnes,
acompanyats pels professors Paquita Cid, Batiste Castell i Vicky Carles. Es va dedicar tota la
jornada escolar a l’estudi del riu i a la presa de dades. Els materials necessaris van ser
facilitats pel camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre. Eren dins d’una maleta didàctica que
contenia reactius, aparells, làmines d’identificació i tot allò que ens feia falta per fer la
inspecció.
La classe començà amb la visualització d’una foto aèria antiga i una d’actual, per tal de fer
una comparativa de l’evolució del riu. Després, tots junts inspeccionàrem la zona. A
l’octubre, el nivell del riu era baix cosa que ens va permetre passejar pel bosc de ribera i
descobrir els efectes de les darreres riuades sobre la vegetació de ribera. Així, vam trobar un
LO BasquEt 15
Aigua: recurs i hàbitat Inspecció pel riu Ebre
grup d’arbres grans arrencats, per la força de l’aigua, que no hi eren l’any passat. Aleshores, es formaren grups de treball. Un prenia nota de les dades generals del riu, és a dir, cercava les coordenades i feia la descripció del lloc. Un altre, mesurava la secció del riu, la velocitat, el cabal, el nivell de l’aigua, i calculava els metres d’amplada del riu i de la ribera dreta. El tercer grup, mesurava els paràmetres fisicoquímics de l’aigua, és a dir, la conductivitat, la duresa, els valors de nitrats i nitrits, la transparència i el substrat del fons. Per últim, un quart grup anotava els elements observats a la platja i a les seves vores. Per acabar la jornada, tots junts vam inspeccionar la flora i la fauna, especialment els macroinvertebrats, que ens permeteren conèixer la salut del riu, ja que són bioindicadors de la qualitat de les aigües.
Durant la primera comprovació, l’estat de la platja ens va semblar lamentable. La sorra havia desaparegut. Hi havia aportació de terra, que no semblava feta pel riu. També, restes orgàniques surant, que semblaven posades com a carnada per als peixos. Aquesta vegada, el riu presentava símptomes de malaltia: l’aigua tenia un aspecte verdós, feia olor d’estancada i, a més a més, baixava amb molt poc cabal. Al maig, el panorama era molt diferent. El riu baixava amb un cabal superior al normal. No vam poder anar al bosc de ribera perquè estava inundat i la línia habitual de platja es trobava a uns quatre metres dins del riu. Tanmateix, tot estava molt millor: l’aigua transparent i sense olors. Érem a la primavera i la vegetació estava en plena floració. La visió del riu era molt més saludable. Destaquem, entre les espècies observades, a segona línia d’aigua, els xops i els aubes; a primera línia d’aigua, els salixs , els tamarius, alocs i lliris grocs; dintre de l’aigua, els joncs, la llentia d’aigua i els macròfits, com ara el Potamogetum pectinatus.
El mostreig de macroinvertebrats, però, va ser més pobre que a la tardor. Només vam pescar gammàrids, efemeròpters i algunes gambúsies, tots ells organismes nedadors. Els brostejadors i els que viuen a la sorra, com ara els tricòpters, els cargols... es trobaven molt a dins del riu. Per això no hi vam poder arribar.
El que sí que vam agafar, com la resta de vegades, van ser les dades d’oxigen dissolt en l’aigua, la seva conductivitat, la duresa, la concentració de nitrats, nitrits, fosfats, amoni i d’altres substàncies dissoltes.
Amb la inspecció de maig, ja són set les visites fetes a la platja fluvial d’Aldover pels alumnes de l’ Institut de Roquetes, en els darrers cursos.
Vicky Carles
LO BasquEt 16
Segones Jornades Mediambientals a l’Institut Roquetes
Del 29 d’abril al 5 de Maig, s’han celebrat a l’Institut Roquetes les Segones Jornades
Mediambientals. Aquestes jornades, que s’organitzen cada dos anys, tenen com a eix
vertebrador el medi ambient i intenten sensibilitzar l’alumnat de la importància de tenir cura
del nostre entorn, i de les repercussions que això pot tenir a les nostres terres i a nivell
global. Aquest projecte, promogut per la direcció del centre i pels professors i alumnes que
formen part del Comitè Verd, compta també amb la participació de tota la comunitat
educativa. Durant aquests dies, els nombrosos tallers preparats pel professorat de les
diferents àrees han estat els protagonistes de les jornades. Els alumnes de 1r d’ESO han
pogut fer caixetes i objectes decoratius en el taller de papiroflexia, reutilitzant paper. Han
elaborat joies amb les càpsules usades de la cafetera. Han fet moneders amb Tetra Briks.
També han assistit a la xerrada audiovisual Aigua i futur, on s’ha parlat de l’aigua com a
identitat territorial. Els de 2n, han après a fer sabó a partir de l’oli ja utilitzat. S’han apropat
al concepte de “decreixement”, que avui dia marca algunes de les tendències de sostenibilitat
més actuals. Han participat en un taller de dansa i expressió centrat principalment en el
tema de l’aigua. L’alumnat de 3r ha assistit a la xerrada de Manolo Tomàs, portaveu de la
PDE, que els ha parlat de les noves -i no tan noves- problemàtiques del riu Ebre. Els de 4t
han tingut l’oportunitat de conèixer, a través de l’empresa Cresol, el funcionament d’una
placa solar tèrmica, d’un
miniaerogenerador, i d’un
forn i cuina solars. Alguns
van poder degustar un ou
ferrat fet amb aquest tipus
de cuina. Sergi Saladié,
portaveu de la CANC
(Coordinadora Antinuclear
de Catalunya) i professor de
Geografia de la Universitat
Rovira i Virgili, va fer la
xerrada Energia a les Terres
de l’Ebre per als alumnes de
batxillerat, fent un
recorregut per la història de
l’energia fins arribar a la
situació actual. Tot això, a
LO BasquEt 17
Segones Jornades Mediambientals a l’Institut Roquetes
més dels diferents treballs que es feren des
del Departament de Visual i Plàstica i una
carrera de cotxes solars que s’havien
elaborat en les classes de tecnologia, van
donar al nostre centre, durant uns dies, una
toc “verd” que volia també celebrar que
aquest any ens ha estat concedit per la
Generalitat l’estament d’Escola Verda, cosa
que es pot veure en la placa situada a
l’entrada de l’institut.
Per clausurar totes aquestes actuacions, es
va celebrar, el 5 d’abril, una jornada de
portes obertes. En aquest acte, l’alumnat de
4t rebia els assistents amb un seguit de
performances basades en els valors dels
indis nord-americans i el seu amor a la natura. D’altra banda, a la biblioteca del centre es
podia veure exposada la feina feta en els diferents tallers i també totes les fotos de la natura
que els alumnes havien presentat al premi de fotografia de Sant Jordi. Val a dir que els
premis guanyadors dels diferents cicles restaran exposats fins a fi de curs a l’entrada del
centre. A la biblioteca també es podien veure els millors treballs de recerca dels alumnes de
batxillerat, alguns dels quals estaven relacionats amb el medi ambient. Dos dels treballs
exposats havien estat guardonats amb premis de gran prestigi, com ara el Cirit. Però el plat
fort de la tarda fou la xerrada Aigua i energia a les Terres de l’Ebre, on Sergi Saladié i
Manolo Tomàs parlaren de les problemàtiques mediambientals de les nostres terres. L’acte
més esperat, però, i on va haver la major assistència de públic, fou l’actuació de l’orquestra
STOP, en el qual, un cop més, els alumnes del centre i el seu director, Guillem Enri, ens van
deixar bocabadats.
En aquestes jornades, molts professors i
alumnes han treballat força organitzant
aquests dies amb ganes i il�lusió. El medi
ambient, un dels eixos vertebradors de
l’educació actual, ha pres importància
durant uns dies. Hem après com reduir
despeses i reutilitzar materials. Sabem que
treballar aquests valors en la nostra societat
és anar contracorrent, però la sostenibilitat
és un tema actual, que totes les gran
potències mundials estan debatent. Si
nosaltres, amb aquestes jornades, hem
aconseguit que algú obrís un interrogant o
trobés una resposta, ja creiem que tot
l’esforç ha valgut la pena.
Fins a les pròximes jornades. A partir d’ara,
solament queda continuar treballant. Cal
demostrar que la placa d’Escola Verda,
guanyada amb el treball d’aquests últims
anys, no és únicament una placa. Susanna Bel
LO BasquEt 18
ItàliaItàliaItàliaItàlia
Primera declinació femenina Italia,-ae.f Potser per aquest motiu enamora; potser..., però més aviat crec que és cosa de la genètica: Roma és la nostra mare, que ens va veure nàixer i espero que no ens vegi morir.
Etimològicament parlant, Itàlia significa terra de vedells, per la multitud d’aquests animals que hi ha a la meitat meridional de la bota. Ara bé, no és l’etimologia el que ens interessa, sinó el viatge que vàrem realitzar a aquesta terra nostra. Érem un grupet de persones interessades a veure aquesta gran senyora, Roma, que hem d’honorar i respectar com es mereix.
No sé com començar a descriure aquest viatge. No puc explicar amb paraules tot el que s’hi ha de veure i s’hi ha de sentir. Itàlia és indescriptible. Tanmateix, trencaré aquest tòpic i descriuré amb paraules el que ja s’explica per si mateix.
Aquí, la síndrome d’Stendhal fa estralls. No saps on mirar. Tot t’agrada. I si ho combines amb les olors de les pizzes, els sabors dels gelats i el caputxino, et voldràs quedar per sempre més a viure aquí, tal com va passar a Odisseu quan va arribar a l’illa dels lotòfags i va provar la saborosa flor del lotus.
Roma s’ha de veure de totes les maneres: de dia, de nit i de tarda. A tothora, hi trobaràs coses diferents. La primera incursió que vàrem fer a Roma va ser la primera nit de l’arribada, quan, cansat pel viatge, estava extasiat per la visió del Panteó: síntesi d’harmonia i intel�ligència constructiva, morada de tots els déus, unió del cel i la terra. Citant el papa Urbà VIII: “Aedificium toto orbe celeberrimum.“ O, com deia Miquel Àngel: “ Un disseny angèlic i no humà.“
Roma és una mescla d’estils. Tot està en perfecta harmonia. Tot està on li toca. És una llàstima que la gent corri tant, però forma part del seu encant. La Piazza Navona, antic estadi on es feien curses en època romana, està en obres, però les fonts i la magnitud de la plaça no perden l’encant. Allí, és on has d’assaborir el gelat. I..., quin gelat, el Tartufo!
L’essència de Roma és el Colosseu, l’amfiteatre Flavi. No es pot oblidar tampoc el campidoglio, anomenat capitolium en la antiga Roma. Hi ha una dita medieval que diu: “Quan el Colosseu caigui, caurà Roma, i quan Roma caigui, caurà el món”. Roma. Allí comença tot. Ròmul i Rem, dins d’un cistell que navega a la deriva, encallen als peus del Palati
LO BasquEt 19
ItaliaeItaliaeItaliaeItaliae
(davant mateix del Capitoli). Una lloba els
acull i els alleta. Ròmul serà el primer rei
de Roma i Ròmul, l’últim emperador
(casualitat?).
La visió dels fòrums, el teatre de Marcel, el
temple de la Fortuna viril, el d’Hèrcules
Olivario, la bocca della verità, l’illa
Tiberina, la Fontana di Trevi, la piazza
Espagna... Tot en general és preciós,
al�lucinant, i això que només era la Roma
antiga! I el Vaticà, un món apart.
Els alumnes van gaudir molt, sobretot
quan menjaven pizzes, quan dinaven,
quan prenien un capuccino o un gelat. Tot
plegat, els restaurava l’energia perduda pel
cansament que portaven després de
caminar uns quants quilòmetres.
Roma és anar a peu, en bus (senza parole),
trepitjar per on ho van fer els pesos
pesants de la nostra història: Cèsar,
Ciceró, August... Veritables titans que
forjaren l’esdevenidor de la nostra llengua
i el nostre estimat món.
Pompeia és l’altre destí. Situada a prop de
Nàpols i al peu del Vesubi, ha estat i és un
lloc idíl�lic. Tot i que ara sembla més un
altre món, en altres temps era l’indret més
bonic d’Itàlia, la Campania. El Vesubi és
un imant que atreu la gent. Volem veure
l’assassí dels pompeians. Volem veure el
lloc on el naturalista Plini, el vell, va morir
víctima de la seua curiositat. En aquell
temps, no se sabia què era un volcà.
No existia cap paraula en llatí per a
designar aquest fenomen natural; per això
va morir tanta gent (devien pensar que
eren focs enviats pels déus). El recorregut
que fem per aquesta ciutat fantasma és
curt, però intens.
Els carrers conserven els empedrats, que
en dificulten el desplaçament a peu. Les
cases, els llocs d’esbarjo, etc. Tot es manté
igual com va quedar aquell fatídic 24
d’agost de l’any 79, quan va esclatar el
volcà. En fi, s’ ha de veure!!
Domingo Segura Gavaldà (professor de Llatí i Cultura Clàssica)
LO BasquEt 20
Premis literaris Sant Jordi 2010
Primer premi de poesia de primer cicle
Obriré els braços
i jugaré amb el vent.
Alçaré el cap ben alt
per contemplar els estels
i cridaré ben fort.
Judit Camacho Cugat
Accèssit de poesia de primer cicle
Les paraules encaixen.
El cor li comença a bategar.
La màgia de l’amor l’atrapa.
Una veu comença a parlar...
Aida Chavarria Solé
Primer premi de narrativa de primer cicle
Quan hi van arribar, la nena va dir a la fada que estava molt agraïda per haver-li
ensenyat la seva futura família i que tenia moltes ganes i molta il�lusió de nàixer. La
fada li respongué que estava molt orgullosa d’ella i que li desitjava molta sort.
La fada era i seria la seva guardiana per sempre més...
Paula Cid Moya
Accèssit de narrativa de primer cicle
Quina alegria que he tingut aquest matí, quan la meva mare m’ha despertat per anar a
l’escola! El fet de poder escapar-me d’aquell somni tan real i alhora tan espantós, m’ha donat
una esperança i m’ha fet pensar que, si he pogut obrir els ulls, és precisament perquè una
colla de curiosos i terrorífics personatges m’havien ensenyat una valuosa lliçó aquella
mateixa nit.
Aida Chavarria Solé
LO BasquEt 21
Premis literaris Sant Jordi 2010
Accèssit de narrativa de primer cicle
Hi havia unes escales que s’hi endinsaven tant que no se’n veia el final. Després de rumiar-
ho, vam arribar al final de les escales i vam començar a baixar, baixar i baixar, fins que vam
arribar al final. Per fi! Hi havia dos passadissos, però no vam voler separar-nos; així que vam
anar pel de la dreta. No portava enlloc. Vam tornar i vam anar per l’altre passadís, l’esquerre,
que donava a una sala no gaire gran, plena de joies, gerros, eines, objectes valuosos... I, al
centre, l’anhelat sarcòfag. Llàstima que se’ns acabaven les piles de les llanternes.
Judit Camacho Cugat
Primer premi de narrativa de segon cicle
Els últims ocells migratoris que encara no han marxat cap a terres més càlides, rondinen
per les capçades dels arbres i fan ressonar els seus cants entre les muntanyes del Port.
Un esquirol ens vigila, des d’una rama alta d’un roure, amb cara de desconcert.
Francesc González Solé
Primer premi de poesia de batxillerat
Em pinto un dit perquè avui estaves preciosa.
Aquest roig cirera et queda d’allò més bé.
Em pinto un dit perquè avui hem coincidit a l’ascensor
i, tot i que estava desbordat per la feina, m’has encantat.
Em pinto un dit perquè avui m’has somrigut.
Adrià Sogues Castrejon
Accèssit de poesia de batxillerat
Un passat gris,
incert i boirós
com la calitja,
s’escampa poruc
per aquest incert camí.
Damià Serrato Cid
LO BasquEt 22
Premis literaris Sant Jordi 2010
Primer premi de poesia de primer cicle
Cuando abres un libro,
abres un mundo
y lleno de fantasía lo ves todo.
Un mago o un caballero,
eso es igual...
Paula Casajust Sangres
Primer premi de narrativa de primer cicle
Aquel sábado tocaba ir de compras con mamá. Habitualmente, comprábamos ropa y zapatos. Entramos en una tienda de calcetines. Me gustaron unos con caritas muy divertidas y mamá me los compró...
Noelia Hernando Franch
Accèssit narrativa primer cicle
-Vamos, Jorge, levántate -dijo su madre-. ¡Es el primer día en tu nuevo instituto!
Andreu Soler Mascarell
Accèssit narrativa primer cicle
Hacía un sol que rayaba las piedras. Un día excelente para una tarde magnífica.
Me impresionó ver aquel tiempo. Era como si el sol me hablase...
Carme Folqué Alcoverro
Primer premi de poesia de segon cicle
Este mundo está al revés.
Parecemos una macedonia sazonada con sal,
en vez de frutas mezcladas
y condimentadas con azúcar.
Laura Santamaria Costa
LO BasquEt 23
Premis literaris Sant Jordi 2010
Primer premi de poesia de batxillerat
Hace frío.
Quizá hoy sea éste el motivo por que te escribo.
No encuentro ni una pizca de calor,
ni en casa de mis padres,
ni en la manta de cuadros que un día te regalé…
Laura Rehues Grau
Accèssit de poesia de batxillerat
Te veo desde mi balcón.
Sé que eres tú.
Tu manera de andar.
El viento me lo confirma.
Me trae ese inconfundible aroma:
El aroma de tus cabellos
recién lavados por la mañana…
Adrià Sogues Castrejon
LO BasquEt 24
La situació de la dona. Primer premi d’assaig.
Em centraré en la situació de la dona en els països
occidentals. En primer lloc, voldria mostrar que el
masclisme està arrelat en cada fibra de la història de la
humanitat, començant pels grecs, que consideraven que
les dones no tenien capacitat intel�lectual. La seva única
funció era la reproducció. Aquestes idees s’han
mantingut fins fa no res en molts països i, fins i tot,
encara es mantenen en d’altres. Al llarg de la història,
agreujaven la situació de les dones, que eren
maltractades psicològicament i/o físicament quan es
rebel�laven contra aquestes estúpides idees. A l’Estat
Espanyol, la “igualtat” entre homes i dones no es va
implantar fins a la democràcia, i escric igualtat, entre
cometes, perquè encara hem de canviar moltes coses
socialment, més que políticament, en aquest país.[...] La
clau per a eradicar les idees masclistes que encara hi ha
en la societat està en l’educació des de petits. Aquesta
educació s’ha de basar en la igualtat. Una igualtat que
encara moltes famílies no practiquen. Encara ara, quan vaig a algunes cases, el fill és tractat
com un rei que no ha de moure ni un dit; en canvi, la filla s’ha d’encarregar de mantenir la
casa i de fer el dinar; però el més gros és que això els ho mana la mare. Per tant, davant
d’aquesta situació podem observar dos fets: un és que la mare té assumit que el seu paper en
la vida és cuidar els fills i l’home i fer les feines de la casa; el segon és que la mare accepta de
bon grat el que li van inculcar i, a la vegada, ho inculca als seus fills, esdevenint ella mateixa
una dona masclista que no s’adona que té un ventall de possibilitats en aquesta vida i que
s’ha de saber valorar. L'educació familiar és molt important per a la formació de persones
equilibrades per tal que no es converteixin en homes i dones masclistes.
També voldria parlar sobre la violència de gènere. En aquest aspecte seré bastant breu.
Només vull dir, a totes les dones, que s’han de valorar, que han de saber que estan aquí per a
viure i aprofitar aquest regal, i que no han de suportar cap tipus de tortura, ni psíquica ni
física, de cap persona perquè ningú té dret a fer mal a ningú. Vull adreçar-me a totes
aquestes dones que pateixen qualsevol tipus de maltractes. Vosaltres no sou menys que
ningú i qualsevol persona que sigui capaç de jutjar-vos, de fer-vos sentir malament o
torturar-vos, no us mereix. Heu de ser fortes i estar orgulloses de qui sou; afrontar tot el que
faci falta amb l’ajuda de la gran majoria de la societat i també del poder judicial, perquè no
esteu soles.
[...] Així doncs, encara tenim moltes coses a fer en aquesta societat per acabar amb el
masclisme. Les primeres que hem de canviar som nosaltres, les dones, per poder mostrar al
món tal com som, valorar-nos i que ens valorin, imposar els nostres drets i estar orgulloses
de ser dones. I vosaltres, els homes, heu de considerar-nos, d’una vegada per totes, com a
iguals, no com a enemigues que ara ens anem imposant en el mercat acadèmic i laboral, sinó
com a companyes. En el moment que hi hagi una societat totalment igualitària, el món anirà
molt millor perquè traurem profit els uns dels altres, ens ajudarem i arribarem a aconseguir
coses que fins ara no hem assolit. Ara ens toca a nosaltres donar un pas en aquesta història.
Ens toca actuar tal com han fet tantes i tantes dones al llarg de la història fins a aconseguir el
que tenim ara. Per acabar, hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que han lluitat,
lluiten i lluitaran per la igualtat i la llibertat. Jèssica Lleixà Daga
LO BasquEt 25
YEAD YEAD YEAD YEAD –––– Young Young Young Young Europeans, Europeans, Europeans, Europeans, Alike Alike Alike Alike butbutbutbut Different: A Comenius Different: A Comenius Different: A Comenius Different: A Comenius ProjectProjectProjectProject
It is the end of the school year and the end of Institut Roquetes’ first Comenius Project. All
the work has been finished and the evaluation process has begun.
The last trip of the project was to our partners in Cyprus and there we spent three days
evaluating all the work of the project. It is only when you sit down and start to look seriously
at what the students of the Comenius Project have done over the last two years that you
realise that they have done an awful lot of work.
Two years ago they started with descriptions of our city , our country and themselves. Since
then they have made and edited videos, created an exchange box full of things that represent
our area, created a word bank on video of common words in Catalan and English, created
personal blogs that explain a week in their lives, written about our traditions and festivals,
famous people from Catalunya and even cooked recipes from our partner countries. All of
these activities bring back happy memories and have been recorded on the groups’ blog
(www.iesroqcomblog.blogspot.com).
In addition all the
members of the group
have visited either
Thessaloniki in Greece
or Zwönitz in Germany
and some of them both.
These visits have been
both for work, the
students have created
presentations based on
the work they had done
here in Roquetes, but
also for meeting the
students from our
partner countries. In
Greece our students
have seen the tomb of
Alejandro Magno’s
father, visited a
monastery built on the top of a mountain and played football with two teams taken from all
seven countries in the project, including the teachers (remember who scored the our goal!).
In Germany they visited a nuclear shelter in Berlin, went down a silver mine, carved wooden
figures for a Belen, danced salsa with Swedes and Greeks, and saw local miners parade
through the streets. But more importantly in both countries they talked to lots of people,
they discovered what students from other countries were really like and they made friends.
Now that the project is ending it is a good idea to reflect on the idea behind out project, we
called it young Europeans, alike but different. The last part is the most important. Through
the work they have done and the visits they have been on they have seen that this is true.
The students from other countries really are different, but they are also alike. They have
discovered they have many things in common and that it is easy to make friends and that
they can use the English they have learnt at school to do this. I hope that in the future they
will be more prepared to travel and to meet new people. I hope that in their case they are
now truly young Europeans.
LO BasquEt 26
YEADYEADYEADYEAD---- Joves Joves Joves Joves Europeus, semblants Europeus, semblants Europeus, semblants Europeus, semblants però però però però diferents. Un diferents. Un diferents. Un diferents. Un Projecte Projecte Projecte Projecte Comenius Comenius Comenius Comenius
Estem a la fi de curs i també estem acabant el primer Projecte Comenius de l‘Institut de
Roquetes. Hem acabat tota la feina i hem començat el procés d’avaluació.
L’últim viatge del projecte va ser a Xipre, un dels nostres països associats. Hi vam passar tres
dies fent tasques d’avaluació del projecte. Només quan t’asseus i mires amb calma tota la
feina feta pels alumnes del Projecte Comenius durant aquests dos anys, t’adones de quant
han treballat.
Fa dos anys, van començar descrivint la nostra ciutat, el nostre país i a ells mateixos. Des de
llavors, han editat vídeos, han enviat caixes amb productes típics de cada país als diferents
socis, han elaborat un banc de vocabulari amb la llengua de cada país, han creat blogs
personals que expliquen una setmana de la vida de cada alumne/a, han escrit sobre
tradicions i festes, sobre personatges catalans famosos, i fins i tot han cuinat receptes
típiques dels països participants. Totes aquestes tasques ens porten records divertits. Si
voleu, les podeu veure en el blog del grup Comenius, l’adreça del qual és la següent:
www.iesroqcomblog.blogspot.com
A més a més, tots els membres del grup han visitat Tessalònica, Grècia, o bé Zwönitz, a
Alemanya. Alguns alumnes han viatjat a tots dos països. Les dues visites han estat de treball.
Els alumnes hi han fet presentacions basades en les tasques treballades a Roquetes.
A Grècia, vam visitar la tomba del pare d’Alexandre Magne, situada en un monestir
construït dalt d’una muntanya ( Meteora). També vam jugar a futbol amb dos equips formats
per alumnes dels diferents països, professors inclosos (recordeu qui va marcar el gol del
nostre equip?).
A Alemanya, vam visitar un
refugi militar ubicat a Berlín,
una mina de plata, el mur on hi
ha el dibuix del roquetenc
Ignasi Blanch, vam tallar
figures de fusta per al pessebre,
vam veure una desfilada de
miners al poble de Zwönitz...
Però el més important és que
en les dues visites els alumnes
van poder parlar amb molta
gent nova. Van descobrir com
eren els nois i les noies dels
altres països i van fer-hi amics!
Ara que el projecte arriba a la fi
és bo de fer una reflexió sobre
el que ha significat el nostre projecte Joves Europeus, semblants però diferents. L’última
part és la més important. Mitjançant la feina feta i els viatges, els alumnes també s’han
adonat que l’eslògan del projecte és cert. Els alumnes dels altres països són diferents, però
també són semblants a ells. Han vist que tenen coses en comú i que és de fàcil fer nous
amics. A més, també han comprovat que poden utilitzar l’anglès, que han après a l’escola,
per conèixer gent. Esperem que en un futur estiguin més preparats per viatjar i conèixer gent
nova. I que siguin veritables joves europeus.
LO BasquEt 28
WEWEWEWE WANTWANTWANTWANT YOU! YOU! YOU! YOU! Fem Fem Fem Fem Comenius Comenius Comenius Comenius de de de de nou!nou!nou!nou!
Ja vam comentar en l’anterior edició de la revista Lo basquet la trobada que vam celebrar
aquí a l’nstitut per preparar el proper Projecte Comenius. D’aquella setmana de reunions ha
sortit el nou projecte VAGAB. Aquest acrònim anglès vol dir Values Across Generations and
Borders, és a dir, valors que traspassen les generacions i les fronteres. Dels nou països que
van participar en la setmana de reunions preparatòries, en quedem vuit ( Alemanya, Polònia,
Catalunya, Holanda, Noruega, Malta, Portugal i Macedònia). Junts hem redactat la proposta
per al nou projecte i s’ha presentat al Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya, al Departamento de Educación de Madrid i finalment a la Unió Europea.
Amb el nou projecte, ens hem proposat de treballar, entre d’altres temes, l’escola i el
mediambient, i examinar-los des del punt de vista de diferents generacions i diferents països.
Els alumnes del projecte hauran d’investigar com era l’escola en el temps dels seus pares i
comparar allò que han descobert amb la realitat del nostre institut. Després hauran de
presentar les seves conclusions en un blog creat per ells mateixos i llegiran què han
descobert dels seus companys dels vuit països socis del projecte.
En aquest projecte posarem molt d’èmfasi en les noves tecnologies (Internet, blogs, creació i
edició de vídeos i fotos, arxius MP3...). Els alumnes que hi vulguin participar hauran de
treballar molt, però gaudiran de l’oportunitat d’aprendre molt sobre Internet. A més, usaran
molt l’anglès. També es viatjarà a tres dels països dels nostres socis: Noruega, Malta i
Holanda. Allí, tots els alumnes es trobaran cara a cara per treballar junts durant una
setmana.
Busquem alumnes, que l’any que ve faran primer de batxillerat, per participar en aquest
projecte. Si hi esteu interessats, al principi del curs vinent, farem una primera reunió per
triar-ne el grup.
Vine a participar. Vine a treballar. Vine a passar-t’ho bé!
Huw i Salomé
LO BasquEt 30
Descobrint Descobrint Descobrint Descobrint Gran Gran Gran Gran Canària Canària Canària Canària amb amb amb amb els ulls els ulls els ulls els ulls de de de de Miguel Miguel Miguel Miguel de de de de UnamunoUnamunoUnamunoUnamuno
Aquesta setmana ha estat complicada, com totes les de final de trimestre però, de tant en
tant, uns quants, que vam tenir el privilegi de visitar l’illa de Gran Canària del 14 al 20 de
març, evoquem moments, llocs i persones que vam conèixer. Ens vénen flashos. Ens veiem
nedant a la platja d’Agaete, o asseguts en unes roques, contemplant la immensitat de la
caldera de Tejeda, amb el vent colpejant-nos la cara.
A l’aeroport, les cares dels alumnes reflecteixen il�lusió i curiositat, com la del pelegrí que
surt en busca d’allò desconegut. Molts d’ells mai no han pujat en un avió, i es mostren
impacients i nerviosos davant d’aquesta experiència tan desitjada.
Aquests set dies a l’illa de Gran Canària han estat fabulosos; un regal per al cos i l’esperit.
Hem conviscut amb 24 alumnes i dos professors asturians, d’un institut d’Oviedo, amb qui
hem establert una bona amistat. A més, hem tingut la sort d’anar acompanyats de professors
de l’illa, que han estat uns guies excel�lents. Ens han ajudat a conèixer la seua terra de
primera mà. Entre ells, el catedràtic de Literatura espanyola de la Universitat de Las Palmas,
José A. Luján.
Hem descobert els contrastos paisatgístics: “desde la costa, a medianías o a las cumbres”,
com diuen els canaris. Hem viscut la sufocant calima del desert, una espècie de pols en
suspensió que arriba a l’illa des del continent africà, el clima primaveral que ells tenen tot
LO BasquEt 31
Descobrint Gran Canària amb els ulls de Descobrint Gran Canària amb els ulls de Descobrint Gran Canària amb els ulls de Descobrint Gran Canària amb els ulls de Miguel de UnamunoMiguel de UnamunoMiguel de UnamunoMiguel de Unamuno
l’any, les ones d’aigua fresqueta de l’Atlàntic... Hem ampliat coneixements literaris d’autors
illencs (Tomás Morales, Alonso Quesada i Saulo Torón) i de Miguel de Unamuno, escriptor i
filòsof espanyol que va conrear diversos gèneres literaris del qual, aquest any, se celebra el
centenari a Gran Canària. L’any 1910, l’autor va ser invitat com a mantenidor dels Jocs
Florals i va quedar meravellat del paisatge canari. Precisament, aquest ha estat el tema
central de la nostra ruta literària.
Cada dia va tenir la seua importància. Ens van rebre els alcaldes de diferents pobles, ens van
preparar tallers (vam sentir tocar el timple, vam tastar el mojo picón, fet davant nostre per
un bon cuiner; vam recitar fragments literaris diversos, etc.). Vam preguntar als nois i noies
què va ser el millor. La majoria van destacar el dia que “la guagua” ens va portar a Las
Cumbres, on vam fer una caminada de tres hores per un camí de traginers, per senderes de
pins i sotabosc fins arribar a Artenara, una localitat que Unamuno descriu com “un
pueblecito de cuevas colgadas, que antaño sirvieron de guarida a los guanches”. Fou un
matí que guardarem en la nostra memòria dels records, sobretot per les impressionants
vistes de la vall des de dalt d’un penyal, conegut com La Degollada de las Palomas. A la
llunyania, per sobre de les crestes, en un dia clar, es pot divisar l’illa de Tenerife, dominada
per “el Gegant Atalaia d’Espanya”, el pic del Teide. Tot plegat, un autèntic espectacle que es
converteix, tal com li va passar a Unamuno, en “recreo para los ojos y sugestión del
corazón”.
Cinta Fàbregues Fàbregues
(professora del Departament de Llengua castellana)
LO BasquEt 32
EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista a Sergi Gallardo
“Només em calia un 5 per entrar a la universitat. Però el fet de necessitar
treure una nota de tall o una altra és independent de la qualificació que
puguis obtenir en la selectivitat”
“Val la pena esforçar-se”
Sergi Gallardo va ser alumne de l’Institut Roquetes fins al curs 08/09, quan va acabar els
seus estudis de batxillerat amb una mitjana fascinant de 9.8, que va deixar el llistó molt alt
en les PAU, amb una nota global de 9.32. Per això recollí, de les mans del Conseller
d’Educació, a Barcelona, una distinció de la Generalitat de Catalunya. Sens dubte, un model
a seguir per a tots i per a totes.
Pregunta: Millor nota de batxillerat de l’institut. Matrícula d’honor, vas arrasar en la
selectivitat… Un orgull, veritat?
Resposta: Doncs sí, va ser un orgull per a mi i per als meus pares perquè vaig veure
premiat el meu esforç durant tots els anys d’estudi. De batxillerat va quedar-me un 9.8, i de
les PAU, un 9.32. A més, vaig obtenir una nota de tall de 9.6, quan per entrar en la
universitat només necessitava un 5. Així mateix, vaig tenir matrícula d’honor després de
cursar el batxiller; per tant, he cursat gratuïtament el primer any de carrera (m’he
estalviat una mica més de 1000 euros.) A més, l’institut em va gratificar amb un premi de
600€. Només per això, ja val la pena treballar-s’ho.
P: Tots els estudiants que obtenen una qualificació de les PAU superior o igual a 9 punts
reben una distinció de la Generalitat de Catalunya. Vas ser un d’aquests privilegiats. Una
gran experiència…
LO BasquEt 33
EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista a Sergi Gallardo
R: Una experiència molt bona, perquè va ser Ernest Maragall, Conseller d’Educació, qui
va lliurar-me la distinció al Palau de Pedralbes de Barcelona. Anàvem passant un per un
per la taula presidencial, per ordre de nota, per recollir el diploma. Hi vaig anar amb els
meus pares i ma germana, que m’han donat i segueixen donant-me molt de suport en tot, i
amb Conxita Blanch i Cinta Llatge. Fou llavors quan vaig adonar-me que estudiar i treure
bones notes al final té una recompensa, i vaig arribar a la conclusió que val la pena
esforçar-s’hi. Segon de batxillerat és un curs bastant feixuc perquè, a banda de la pressió
que s’ha de suportar per aprovar-lo, s’ha d’elaborar el treball de recerca i preparar-se per
a la selectivitat. Si al final tot surt tal com vols, això t’encoratja a continuar estudiant per
fer el que t’agrada.
P: Com vas preparar-te per la selectivitat?
R: Per preparar-me per a les PAU, vaig seguir les instruccions dels meus professors,
amb els quals vam resoldre a classe proves d’anys anteriors. Vaig preparar-les com un
examen més, amb antelació. Vaig repassar tota la matèria, i com que ja l’havíem donat a
classe durant el curs, la tenia encara fresca.
P: 9.32 a les PAU. Forçant el clau, potser la notícia estigui en allò que vas errar. Què va ser
el que va anar-te més malament? Habitualment es diu que l’Anglès i la Història són dues de
les assignatures més complicades de la “sele”. Comparteixes aquesta opinió?
LO BasquEt 34
EntrevistaEntrevistaEntrevistaEntrevista a Sergi Gallardo
R: Anglès va ser el que va anar-me pitjor, amb un 8.3. El listening va jugar-me una
mala passada. De la resta d’assignatures, les notes van ser les següents: Català i Història,
un 8.5; Matemàtiques, 9.5; i finalment un 10 de Física i Tecnologia. Pel que fa a
l’assignatura d’Història, és una prova en la qual cal tenir molt clar com s’han anat succeint
els fets. Si és així, no hauries de tenir grans problemes per superar-la amb bona nota. En
general, redactar i enllaçar les idees correctament és el que dóna un valor afegit a l’examen
de les PAU. Ah! I ja he dit abans que només em calia un 5 per entrar a la facultat. Però
sempre he pensat que el fet de necessitar treure una nota de tall o una altra és independent
de la qualificació que puguis obtenir en la selectivitat.
P: Actualment què estàs estudiant? Amb l’entrada a la universitat has pogut mantenir el
nivell de les notes?
R: Enguany estic cursant Enginyeria Elèctrica Tècnica Industrial especialitzada en
Electricitat, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. No és fàcil mantenir el nivell de
les qualificacions a la facultat, ja que, d’una banda, canvia la manera d’obtenir la matèria
per estudiar, i, de l’altra, el tracte amb el professorat no és tan familiar com a l’institut. A
més, si ets de les Terres de l’Ebre, i marxes del territori per estudiar, modifiques el teu lloc
de residència. Tot i així, amb ganes, tot es pot tirar endavant.
P: Pot ser que l’adaptació a Tarragona hagi estat el més complicat després de marxar de
casa?
R: Els primers dies de curs va costar-me una mica adaptar-me al nou ritme de vida.
Has d’habituar-te a un ritme de treball més exigent. I fora de casa. Certament, costa
arrencar, però el rendiment va augmentant a poc a poc fins que et condiciones a l’entorn
universitari. Llavors, ja pots tornar a donar tot el d’abans.
P: Per últim, hem d’acabar parlant del nostre institut. Ara que ja ets a la universitat, i des
d’una visió exterior, creus que marca la diferència respecte altres instituts en alguns
aspectes?
R: Primerament voldria aclarir que a Roquetes van preparar-me excel�lentment, tant
per a les proves d’accés a la universitat com per accedir a la facultat. I contestant a la
pregunta, penso que és molt beneficiós per a l’aprenentatge l’ús de les TIC en les
assignatures i l’equipament informàtic de les aules. Per tant, el que marca la diferència
respecte a altres centres és la informatització del recinte. I, com no, la gran professionalitat
d’alguns professors que m’han format.
Pau Folqué Múrria
LO BasquEt 35
S T O P
L’Orquestra “STOP” és una agrupació musical sense afany de lucre, formada per alumnes de
l’Institut Roquetes. Al llarg de la seva història, ha anat variant la quantitat de components:
curs 2005-2006, 30 alumnes; curs 2006-2007, 60 alumnes; curs 2007-2008, 95 alumnes;
curs 2008-2009, 120 alumnes; i curs 2009/2010, 115 alumnes.
Fa cinc cursos, es va proposar als alumnes i al centre la creació d’aquesta orquestra. La
finalitat era, i és, fer que els alumnes creïn i interpretin música d’una forma significativa.
Aquest projecte crea una gran motivació entre els alumnes que il�lusiona, entreté, ensenya, fa
sentir els alumnes com a actors, músics i, en definitiva, protagonistes d’una activitat cultural
única en les seves vides. Al mateix temps, implica mares i pares en el treball que es duu a
terme a l’institut. Aquesta agrupació està formada tant per músics que estudien al
conservatori com per alumnes que només han estudiat música a primària o al mateix
institut. Els instruments que
utilitzem són molt variats,
(flautes dolces, triangles,
metal�lòfons, clarinets, pianos,
flautes travesseres, instruments
de percussió, etc.). El repertori
que interpretem és molt variat:
arranjaments de versions
originals com Braveheart, El
senyor dels anells, Piratas del
Caribe, Wonderfull life, I Want
to Break Free (AUON), Bring me
to life, d’Evanescence... El nostre
projecte és consolidar aquesta
formació i donar-li un gran
impuls dins i fora de Catalunya; per aquest motiu, aquest curs hem continuat amb la
dinàmica d'altres anys i hem dut a terme nombroses activitats com ara un campus musical,
al càmping AUBE, concerts a l'illa de Tenerife, concert a la Fira Literària de Jesús,
trobada musical dels instituts de les Terres de l'Ebre al Felip Pedrell, actuació a les
Jornades Mediambientals de l'Institut Roquetes, actuació a Sant Jordi commemorant
el dia del llibre, concert a la fira de Benifallet, actuació a final de curs i entrega
d'orles, concert a festes de Roquetes... L'experiència de tota aquesta activitat musical és
molt positiva. El curs vinent continuarà...
Orquestra STOP
LO BasquEt
36
Generació Web 2.0
Els alumnes de l’alternativa a la religió, de 4t curs d’ESO, Generació Web 2.0, hem escrit la
nostra primera novel�la. Tot seguit us oferim un tastet del principi d’aquestes històries.
Estoy en mi casa, vestida y pintada. Ya he hecho la bolsa con lo que creo que voy a necesitar
para pasar la noche; he metido el neceser, ropa de recambio, chaquetas, la cámara, el
cargador de la cámara y comida.
Han llamado al timbre, miro por la ventana; es Didac, un chico con el que tenemos muy
buena relación últimamente. Se lleva bien conmigo y nos lo contamos todo. Sí,
efectivamente, es uno de mis mejores amigos. Cojo todas las bolsas, el saco de dormir, la
esterilla... Bajo a la calle y me subo a su moto de Cross, azul y blanca. Nos vamos a la plaza
donde pasamos la mayoría de las tardes. Ya que es viernes, hasta las cinco y media no salen
de inglés los que van a la Academia, así que al llegar tan sólo están Guillem, Goldero y
Jaume.
Tània Tomàs
13 de novembre del 2009. Les quatre i mitja en el rellotge del meu mòbil, és a dir, les quatre i
vint-i-cinc a l’hora del rellotge de la cuina, que és el que va a l’hora real. El meu sempre me
l’avanço cinc minuts, si no, sempre faig tard a tot arreu. Sóc poc puntual. Resumint, sóc dona
i, a més a més, adolescent. Sóc a casa acabant d’arreglar-me. L’Andreu m’ha trucat fa mitja
hora. Com cada divendres, puja de la Ràpita per fer-me la visita.
No tinc pensat currar-m’ho molt. El temps és just i, a més, li tinc tota la confiança del món.
Per això no m’importa que em vegi sense pintar i amb el serrell cap atràs.
Ja són les cinc de l’hora del rellotge del menjador. Al final m’he fet la ratlla als ulls com
sempre i m’he refet el serrell amb el secador. Faig cinc minuts tard, però no em preocupa, ja
que està acostumat a esperar-se. Lo tinc manejao.
Clàudia Giménez
¿Por qué tus labios dejaron de rozar los míos? ¿Por qué tus brazos se alejaron de los míos?
¿Por qué ya no podía ver tus ojos azules cristalinos color agua mezclado de aire? Mis
lágrimas habían invadido mi corazón. Mis suspiros inundaron mis pulmones, mi respiración
era discontinua, imperfecta, y lo único que mis ojos sabían hacer era soltar lágrimas, una tras
otra.
La tarde se aposentaba en nuestras cabezas, cuando tú me diste la maldita noticia de unas
nuevas lágrimas para mí: te trasladabas lejos, demasiado lejos para poder vernos los fines de
semana. Sólo el teléfono podría salvar nuestra relación, porque sabíamos que aunque
nuestro amor era más grande que el mar, que el sol, sabíamos perfectamente que
volveríamos a enamorarnos de diferentes personas, aunque nuestros corazones se seguirían
amando. Nuestros corazones nunca volverían a estar juntos en mucho tiempo, nuestras
almas se recordarían, pero nunca más volverían a sentir un amor más inmenso que el que
habíamos sentido anteriormente.
Cristina Monforte
LO BasquEt
37
Generació Web 2.0
En una petita vila de la Xina, New Xinatown, situada al sud d’aquest país, viu un noi, com diu la seva mare, inútil i despistat, anomenat Chin Champú. Chin Champú és un noi baix i corpulent, amb el pèl curt i de color negre, ulls petits i allargats, de color marró. Té la cara rodona, i acostuma a portar una gorra que es va comprar a Itàlia un dia que hi va anar de viatge. Té la pell esgrogueïda, però se li ha anat dissimulant amb tots els anys que porta fent petits treballs per al poble. És un noi alegre i extravertit, però massa somiador i fantasiós per a la edat que té. El seu problema és que res li surt bé; per això li diuen que és un inútil. Li agrada molt el Manga, en especial Doraemon i Bola de Drac. Té un gos que li va regalar el seu oncle, una de les persones que més aprecia del món. Es diu Mutovo, un gos sense raça, amb bastants anys, de color marró i amb taques negres. Quan Chin s’avorreix, se’n va a passejar amb ell i es diverteix molt, quasi tant com jugant a la nova PQP, una molt bona imitació de la PSP.
Josep Martí
La camiseta suada, la cara plena de fang, els pantalons estripats, un tall a la mà... Així és com més ben parat pots sortir d’una volta d’entrenament. Sóc un soldat dels EUA. He estat entrenat per a obeir, per a no sentir el dolor, per a callar, per a dormir 10 minuts al dia, per a ser fred i calculador, per a no sentir pena ni ràbia ni enyorança, per a aguantar dures jornades sota el sol, per a no acovardir-me mai, per a no tenir remordiment; en definitiva, estic entrenat per a matar.
Des de ben petit, m’han agradat els soldats. Jugava sovint amb les figures de soldats, fent lluitar els de color gris contra els verds, amb els tancs de combat, els avions, els helicòpters, els cotxes de transport, les tendes i els campaments. El meu avi va combatre a la Segona Guerra Mundial. Era pilot d’avió. En un assalt a la seva base, fou atrapat pels nazis d’Adolf Hitler. Des de llavors, no en vam tornar a saber res més . Quan ja era una mica més gran, vaig començar a obsessionar-me amb les pel�lícules bèl�liques. M’agradava veure com la tropa americana destrossava la russa. No sé per què els russos sempre eren els dolents, encara que com a bon americà, a mi ja m’estava bé.
Pol Cid
Als disset anys, la vida em va canviar per sempre.
Quan dic això, molta gent em mira estranyada. Deuen pensar que estic boja, però és veritat. D’altres es queden pensant què va poder passar-me, però jo no em prenc la molèstia d’explicar-los-ho.
Ara, quan hi penso i em vénen al cap tots aquells records magnífics, se m’omplen els ulls de llàgrimes, però no ploro. No ploro perquè vaig ser feliç, molt feliç. De fet encara ho sóc, tot i que em falta alguna cosa.
La meva història és una història rara; potser una d’aquelles històries que penses que només poden ocórrer en els contes de princeses que t’expliquen quan ets petit. Però no heu tingut mai aquella sensació d’enamorar-vos d’algú encara que sabeu que és impossible?
Eva Forcadell
LO BasquEt
38
Generació Web 2.0
Hola! Em dic Mark, i vaig a explicar la meva història, és a dir, la meva vida.
No és que hagi tingut molt bona infància, tot el contrari, els meus pares es van divorciar
quan jo tenia set anys. També tenia un germà de deu i una germana de catorze, que es deia
Marta. Ella va morir d'un accident de moto poc després del divorci dels meus pares. Així que
només érem el meu germà Germán i jo (Mark).
Jo era un noi molt tímid i poc sociable però, a mesura que anava madurant, anava canviant
el meu caràcter. La vida em va anar ensenyant a ser fort. En vaig passar de tots els colors, i
això em va ajudar a ser més valent i més espavilat.
Els meus pares eren tots dos alcohòlics, cosa que propicià que no fossin uns bons pares. El
meu germà i jo vivíem amb la nostra mare, encara que vam haver d’espavilar-nos sols ben
aviat perquè ella va morir a causa de la seva addicció alcohòlica.
Eric Hernández
LO BasquEt 39
Otro final para Otro final para Otro final para Otro final para La papeleraLa papeleraLa papeleraLa papelera de Luis Mateo Díezde Luis Mateo Díezde Luis Mateo Díezde Luis Mateo Díez
Por lo menos había visto a siete u ocho
personas, ninguna de ellas con aspecto de
mendigo, meter la mano en la papelera
que estaba adosada a una farola cercana
al aparcamiento donde todas las
mañanas dejaba mi coche. Era un suceso
trivial que me creaba cierta
animadversión, porque es difícil
sustraerse a la penosa imagen de
ese vicio de urracas, sobre todo si
se piensa en las sucias sorpresas
que la papelera podía albergar.
Que yo pudiera verme tentado de
caer en esa indigna manía era
algo inconcebible, pero aquella
mañana, tras la tremenda
discusión que por la noche había
tenido con mi mujer, y que era la
causa de no haber pegado ojo,
aparqué como siempre el coche y
al caminar hacia mi oficina la
papelera me atrajo como un imán
absurdo y, sin disimular apenas
ante la posibilidad de algún
observador inadvertido, metí en
ella la mano, con la misma torpe
decisión con que se lo había visto
hacer a aquellos penosos
rastreadores que me habían precedido.
Decir que así cambió mi vida es
probablemente una exageración, porque
la vida es algo más que la materia que la
sostiene y que las soluciones que hemos
arbitrado para sobrellevarla. La vida es,
antes que nada y en mi modesta opinión,
el sentimiento de lo que somos más que la
evaluación de lo que tenemos. Pero sí
debo confesar que muchas cosas de mi
existencia tomaron otro derrotero…
Porque en ese momento llegó un hombre
vestido de negro, con un sombrero del
mismo color, gafas oscuras y una corbata
muy llamativa, comparada con el resto de
su vestimenta. Se acercó y me dijo:
-¿Se le ha perdido algo, caballero?
Me quedé pensando un momento y al final
respondí de forma temblorosa:
- Sí.
Así fue como aquel hombre empezó a
buscar conmigo sin hacer ninguna otra
pregunta. Intenté convencerle de que no
era necesario, pero él no me hizo
caso. Yo, a medida que iban
pasando los minutos, me
preocupaba más porque no sabría
qué decirle cuando terminásemos
y descubriese que le había
mentido y se había ensuciado el
traje para nada. Un traje que me
fijé en que era de marca, con
aquella corbata tan hortera…
Aunque, por cierto, estaba mejor
así.
Pero la caprichosa Fortuna
parecía estar de mi lado porque
en el fondo de aquel receptáculo
sucio, asqueroso e indigno
descubrí lo que parecía ser una
pluma estilográfica bastante
antigua con unos grabados
hechos a mano, por lo que supuse
que era de un gran valor y, sin
pensarlo, la cogí y se la mostré a mi
acompañante. Sin embargo, él quedó
horrorizado al ver que se trataba en
realidad de la navaja sangrienta usada en
el asesinato de un guardia de seguridad
ocurrido unos días antes, durante el atraco
a un banco perpetrado por una banda
mafiosa. Un atraco en el que ese hombre
estuvo como rehén.
Finalmente, la policía me detuvo y,
aunque cogieron a varios miembros de
aquella banda criminal, nunca atraparon
al asesino. Por ese motivo cuento la
historia del peor día de mi vida desde mi
nueva casa, la celda número ochenta y
siete de la cárcel en la que estoy. El mismo
número que llevaba aquella sucia y
asquerosa papelera.
Sergi Fernández
LO BasquEt 40
Otro Otro Otro Otro final final final final para para para para La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas de Manuel Rivasde Manuel Rivasde Manuel Rivasde Manuel Rivas
Más de veinte años sin oír hablar gallego y sin pisar Galicia...
Eso pensé el día que volví a mi tierra natal. Apenas pasaban quince minutos desde que había bajado del Nueva Princesa procedente de América y ya tenía ganas de pasearme por la alameda de nuevo, otra vez... Lo deseaba tanto...
Una vez terminado el colegio, mis padres, viendo las aptitudes que tenía para la música, y en especial para el piano, decidieron enviarme a una escuela de música de Berkeley (California), donde me esperaba mi tío Antonio. Mejoré con el piano, crecí y empecé a trabajar como músico. También estuve dos meses carteándome con el maestro, el señor Gregorio. Sí, tan solo dos meses... porque sin ton ni son dejaron de llegarme cartas. Yo no me preocupé demasiado, ya que cuando se lo pregunté a mis padres me contestaron que Don Gregorio se había ido del pueblo, a vivir con un familiar. Me extrañó, porque que yo recordara, su mujer había muerto cuando era aún muy joven y nunca me habló de ningún ser cercano que no fuera ella, pero pronto no pensé más en ello.
Llegué a Galicia y antes de ir a mi casa compré una moto en la ciudad. Me había transformado en un indiano desde el momento en que pisé tierra firme. Al llegar al viejo pueblo, los niños perseguían con alegría los surcos que mi moto en marcha dejaba por el suelo, como si fuera una novedad para ellos. En mi pueblo, había poca gente con motos todavía. Aparqué el aparato enfrente de mi antigua casa y antes de que pudiera pulsar el timbre, mi madre salió disparada como un torpedo hacia mí dándome besos y abrazos, como si hubiera estado mil años sin verme la cara, como si no nos hubiéramos mandado cartas, como si nunca hubiéramos hablado por teléfono. Mi padre, sin embargo, permaneció en el sofá, con el puro encendido y leyendo el diario local.
Mi padre estaba deprimido. Ésa era una de las razones por las que yo había vuelto. El ejército de Franco había ganado la guerra y los rojos en secreto como mi padre no podían seguir sus ideales ni principios, porque tenían familias a las que mantener y no podían permitirse derramar una sola gota de sangre.
LO BasquEt 41
Otro final para Otro final para Otro final para Otro final para La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas La lengua de las mariposas de Manuel Rivasde Manuel Rivasde Manuel Rivasde Manuel Rivas
Me dirigí a mi antiguo cuarto, y vi la cama
cuatro veces más pequeña que antes.
Durante cinco minutos, me tumbé en ella
para recordar lo maravilloso que había
sido mi último año allí, antes de mi
partida, y lo feliz que era jugando con mis
amigos, paseando con Aurora y, cómo no,
manteniendo largas conversaciones con el
maestro. Don Gregorio, mi maestro...
Cuando despejé la cabeza, me levanté y
divisé un gran sobre encima de la mesita
de noche. “Para Moncho” decía.
Hoy, día 19 de septiembre, querido
Moncho, ya no vas a estar aquí. No vas a
pasar más tiempo junto a mí, ya no
vamos a volver a tener nuestras largas
conversaciones sobre lo que nos gustaría
hacer, no vamos a mirar por el
microscopio, y yo no voy a poder volver a
revolverte el pelo cuando te vea, ni a
comer una deliciosa merienda hecha por
tu madre.
Pero hay algo, Moncho, hay algo que
siempre... mejor dicho, que nunca jamás
debes olvidar, por favor, nunca. Porque
cuando leas esta carta, seguramente ya
no estaré aquí. Nunca jamás en tu vida
aceptes los prejuicios de las tiranías, y
nunca hagas aquello que consideres
inaceptable, ya que sólo vivir por lo que
uno quiere es vivir de verdad.
Pensarás: ¿Por qué este viejo no me lo
dice cuando vaya a buscarle esta tarde?
Pues porque Moncho, cuando tú vuelvas
de América, convertido en un gran
músico (algo de lo que estoy plenamente
seguro) yo.... hará tiempo que no me
pasearé por la alameda.
Hoy, Moncho, he decidido que voy a
luchar por lo que creo que es justo y voy a
presentarme voluntario ante las
autoridades locales. Si mi muerte
instantánea ha de servir para que la
gente se dé cuenta del montón de
injusticias que estamos pasando en
España, lo haré, por ti, por mi... ¡ah! y
por los tilonorrincos.
Lo haré por lo que he estado luchando en
secreto todo este tiempo: por ti, por
Roque, por Aurora, por toda tu
generación, y para que las que están por
venir puedan ser libres de verdad en este
país, como me habría gustado a mí, junto
con mi mujer.
Varias lágrimas empezaron a derramarse
por mi cara. Seguí leyendo.
Pero soy viejo, lo sé, y mañana,
probablemente, cuando el bosque
despierte, habré muerto...
¡Cómo habían osado escondérmelo a pesar
de mis preguntas...! Rompí la vitrina de
trofeos de mi hermano del arrebato y
entonces, tirada por el suelo, vi una caja,
una pequeña caja de madera. La abrí y vi
que dentro había un pequeño microscopio
junto a una nota. En ella ponía:
Que no podamos ver nunca juntos por el
microscopio no significa que tú no
puedas. Ahora, cuando mires las
mariposas, piensa que este viejo que te
escribe siempre estará contigo, vayas
donde vayas y estés donde estés...
Entonces corrí hacia la alameda como
hacía antes cuando niño, y allí, donde todo
el bosque pudiera escucharme, grité. Grité
como nunca había gritado.
Gemma Ibáñez Canalda
LO BasquEt 42
L’ambient que es viu en una biblioteca
En creuar la porta, notes l’olor característica de la biblioteca: una olor ni de paper ni de persones. Des del primer moment, penses que t’has equivocat de lloc. Hi ha molta gent fent cua davant d’un mostrador, la qual cosa et recorda la cua d’un supermercat. També pots observar les bibliotecàries estressades que no paren de mirar el rellotge i que intenten explicar als ciutadans que no poden prestar més llibres perquè encara n’han de tornar dotze. A la dreta, trobes la típica mare que s’espera i que porta en una mà quatre contes de Winnie the Poo i, a l’altra, dues novel�les d’amor de la Barbara Wood. Amb la seva cara fa, demostra que aquesta no és la vida que s’esperava després de casada.
Un cop deixes al darrere els pensionistes que llegeixen els diaris esportius i pregunten si tenen premsa gratuïta per poder-se-la endur, passes a la zona que podem anomenar pròpiament biblioteca. Entre prestatgeries farcides de llibres i taules amb ordinadors, la meitat dels quals no funcionen, s’hi veu una estranya simbiosi formada per gent que sap fer servir el catàleg i no sap trobar els llibres i gent que sap trobar els llibres, però no sap fer servir el catàleg.
Encara que sembli estrany, hi ha gent que hi treballa. De seguida, s’hi poden distingir dos tipus de treballadors: els que tenen algun cabell blanc, amb quatre llibres sobre la taula, una llibreta i un bolígraf; els
altres són els que viuen de la wifi, que ofereix gratuïtament la biblioteca, amb un llibre d’ESO i una pàgina de la Viquipèdia oberta a l’ordinador.
Hi ha el típic estratega que ocupa la zona situada entre la secció de còmics i la de devedés. Solen ser adolescents amb acne que esperen el moment just. Miren el seu rellotge digital. Veuen que s’aproximen les 11 del matí. És l’hora clau. Què passa a l’hora clau? De cop, se sent cloc, cloc, cloc. De seguida identifiquen aquell soroll. Prové d’unes sabates de taló seguides d’unes cames molt llargues i una faldilla molt curta. És la “xica Apple”. Per sota del seu top, molt suggerent, en sobresurten els cables de l’auricular de l’Iphone mentre que, a l’altra mà, sosté el seu Macbook. Arriba amb les seves amigues, com si es tractés d’una passarel� la, i es dirigeixen a la taula del centre, on es deixen veure, encara que no ho vulguin aparentar. Amb una certa elegància, apaguen el reproductor de música, posen en silenci el seu telèfon mòbil i es disposen a obrir l’ordinador portàtil que, a primer cop d’ull, supera els 2500€.
Després de veure aquest espectacle, aconsegueixes seure. Ho fas en un lloc prou dolent com perquè no et molestin, i prou a prop d’allò que necessites. Però no tots els dies són bons. De sobte, hi apareix l’amic pesat de classe, que s’asseu al teu costat, et dóna dos copets a l’espatlla i et comença a parlar amb un to de veu inapropiat per a una biblioteca. El cas és que no pots fer-hi res. Et comences a frustrar, mentre assenteixes amb el cap, fent veure que l’escoltes. Per sort, apareix la becària de la biblioteca, un ser estrany que, per 350€ al mes, garanteix ordre a l’edifici i pau als esperits. Fa callar el meu company. Amb cara de gratitud, la miro i li dic: GRÀCIES.
Cinta Agramunt Bayerri
LO BasquEt 43
Grafits amatoris pompeians Grafits amatoris pompeians
Qui no ha anat alguna vegada a algun lavabo públic i ha llegit algun text obscè? Qui no ha
dibuixat mai, a les parets de les cases o en algun mur, un cor travessat per una fletxa? Tot
això no és nou, perquè a Pompeia, ciutat del sud d’Itàlia, fa uns dos mil anys, ja s’hi feien
aquesta mena de pintades i grafits. N’hi ha milers.
Avui dia, no està gaire ben vist que la gent
pinti les parets... Tanmateix, antigament,
era una cosa habitual de fer, sobretot quan
s’apropaven les eleccions. Els polítics
pagaven o enviaven els seus esclaus a fer-
los propaganda política a les parets dels
carrers i, si eren principals, encara millor.
Allí, trobem milers d’aquestes pintades. El
que realment ens interessa, però, són les
manifestacions espontànies que la gent
feia pels carrers i pels prostíbuls.
Erotisme, amor i sexe són els principals
temes d’aquests grafits, la majoria dels
quals han estat fets per gent de diferents
classes socials: soldats que mostraven les
seves qualitats eròtiques o habilitats
socials; jovenetes i senyores (casades,
divorciades o vídues) que sospiraven
apassionadament per algun gladiador,
com ara Celadus.
Els grafits amorosos són els més abundants. Els pompeians tenien fama de saber gaudir de la vida i dels plaers de l’amor. I el carrer és el missatger de l’amor. Era freqüent la prostitució, cosa que es demostra amb l’existència de nombrosos prostíbuls. Els grafits que s’hi troben informen del nom de la prostituïda o prostituït (generalment d’origen grec) i de les “especialitats” que practicava. Les representacions de penis són molt usuals, així com la de Príap, déu deforme (ja podeu imaginar-vos quina era la seva deformitat).
Hi ha també alguns grafits que donen
consells (No facis de ventre aquí que les
ortigues són altes. Si cagues aquí, pobre
de tu); d’altres, els més freqüents, són de
tipus sexual (Lucilia guanya el pa a costa
del seu cos. / Sóc teva per dos asos de
bronze. / Gaius Valeri Venust, soldat de
la primera cohort pretoriana, Centúria
de Rufus, gran follador.)
Aquests darrers grafits són els més suaus.
Imagineu-vos la resta!!!
Si els voleu saber, heu d’aprendre llatí
vulgar .
Mingus
LO BasquEt 44
Tarraco vivaTarraco vivaTarraco vivaTarraco viva
Divendres, 28 de maig, vam anar a veure la XII edició de Tarraco Viva, unes jornades de reconstrucció històrica.
En primer lloc, vam assistir a una recreació dels munera gladiatoria a càrrec d’una associació professional italiana anomenada ars dimicandi, que reprodueix de manera fidel les diferents modalitats de lluita, i trenca amb algun tòpic de les lluites de gladiadors. També vam veure la representació de la LEGIO VII GEMINA i la cavalleria romana d’un grup alemany, els TIMETROTTER.
Tarraco Viva s’ha de viure, s’ha de veure. Ningú pensa que hi pugui venir tanta gent d’arreu del món i d’Espanya. Un grup alemany, La COHORS VII REATORUM, es va sorprendre de l’alta participació ciutadana. Segons les seues paraules, extretes del Diari de Tarragona: “No imaginàvem que hi vingués tanta gent. L’organització és molt bona i és impossible fer-ho millor “
Aquest any, a més, venia, com a invitada d’honor, la Directora dels Museus del Foros Imperials de Roma, Lucrezia Ungaro. Així mateix, hi hagué un acord de col·laboració amb el canal d’història.
Tothom pensa que aquesta celebració no pareix una festa moderna sobre el passat romà de Tarraco perquè sembla autèntica per l’espontaneïtat i l’especialització dels grups que hi intervenen. Veieu-ne algunes fotos i aneu-hi algun dia, val la pena!
MINGUS
LO BasquEt 45
Cortázar, viejo cronopioCortázar, viejo cronopioCortázar, viejo cronopioCortázar, viejo cronopio
Vení a dormir conmigo:
no haremos el amor, él nos hará.
(Julio Cortázar: Salvo el crepúsculo)
Julio Cortázar (1914-1984) fue maestro de escuela en un pueblo de la Argentina y
traductor en París. Amante del jazz, del buen vino y de la literatura, se resistió siempre a la
idiotez y a la injusticia. Nunca entendió la repetición de los días, y por eso se dedicó sobre
todo a jugar, a hacer reír, a inventar versos, disparates, paradojas, palíndromos y cuentos.
Cortázar luchó por encontrar la verdad de la vida y de sí mismo a través de la imaginación,
de la amistad y del amor. El amor, esa palabra. A través de sus versos, sus cuentos y sus
novelas conocimos un mundo de labios como peces ágiles, de casas tomadas por seres
inquietantes, de tablones suspendidos en el vacío que eran la duda o la vida, pero nunca la
mesa de oficina. Con él aprendimos a matar hormigas en Roma y a no cantar a Schumann, y
menos por la nariz; y con él se nos hizo un nudo en la garganta al saber que el juego infantil
de la rayuela no terminaba cuando el participante llegaba, saltito a saltito, hasta el cielo, sino
que allí había, como en tantas otras partes, una puerta, quizá la puerta final, para salvarse y
empezar de nuevo.
En sus libros de relatos, en sus disparatadas Historias de cronopios y de famas, en su
alucinante miscelánea La vuelta al día en ochenta mundos, en su casi único libro de
poemas, Salvo el crepúsculo, o con más paciencia, en sus originalísimas novelas, el
curioso lector podrá encontrar, entre otras cosas curiosas: instrucciones para subir escaleras,
autoestopistas que se transforman en ositas cariñosas, amantes que aprenden a compartir
(literalmente) sus sueños, gritos en mitad de la noche, peces de colores que recuerdan su
pasado humano o personajes tan mágicos como Oliveira, la Maga, Talita, Ossip, Gregorovius,
Morelli... toda la caterva marginal y deliciosa de Rayuela, la principal obra de Cortázar.
Una novela delirante, que se lee como un juego, de delante a atrás, de lado, a saltos, por
partes... y que es todo un mundo. En ella, summa y cumbre de la narrativa cortazariana,
podrá el amable lector conocer a Oliveira, el trompetista frustrado, el exiliado del fango y la
tristeza porteña que tanto anhelaba el tacto mojado de la Maga, esa loca deliciosa que llamó
a su hijito Rocamadour, esa hermosa mujer a la que Oliveira perseguía ciegamente por las
riberas del Sena, entre los clochards y los tenderetes de los bouquinistes, y a la que
encontraba casi siempre al azar, en mitad de una calle, saltando a la pata coja y empujando la
piedrecita hasta el cielo. Como también podrá conocer a todos sus amigos, devotos de
Charlie Parker y Duke Ellington, bebedores nostálgicos y bohemios que visitaban y tanto
amaban a Morelli, el viejo escritor, enfermo y fracasado, el inventor del “gíglico” y otros
lenguajes raros sólo aptos para viajar alrededor de una cama. Morelli: el infatigable defensor
de la ternura y la provocación.
Y así, quizá, el paciente lector podrá entender la pasión que muchos sentimos por aquel
argentino altísimo y dulce, de suave acento francés, traductor de Poe y Yourcenar, y maestro,
en el sentido más extenso, de todos los que nunca quisimos ser artistas -esa palabra-, sino
sólo lisa y llanamente cronopios.
Francisco de Pedro
LO BasquEt 46
Quin llibre aconsellaries a un amic o amiga?Quin llibre aconsellaries a un amic o amiga?Quin llibre aconsellaries a un amic o amiga?Quin llibre aconsellaries a un amic o amiga?
Si hagués d’aconsellar un llibre a algun
dels meus amics o amigues, recomanaria
la trilogia de Millenium, de Stieg Larsson.
Em centraré en el primer de la trilogia,
molt conegut, del qual fins i tot se n’ha fet
una pel�lícula: Els homes que no
estimaven les dones.
Per tal de endinsar-nos en la trilogia, us
explicaré més o menys l’argument del
primer llibre. Els protagonistes són el
periodista Mikael Blomkvist, fundador de
la revista econòmica Millenium, i Lisbeth
Salander, una jove hacker inadaptada
socialment, que treballa com a detectiu en
una empresa de seguretat.
El periodista és condemnat i empresonat
per publicar una trama econòmica molt
important; abans de complir condemna,
però, un dels membres d’una de les
famílies sueques més importants, el
contracta i, ajudat per Lisbeth Salander,
descobreixen la veritat sobre la
desaparició de la neboda de l’empresari, fa
quaranta anys. Els dos protagonistes es
veuen involucrats en una trama de
mentides per part dels membres d’aquesta
família, cosa que fa que la resolució del
conflicte sigui encara més emocionant i
impactant.
El que fa que aquesta trilogia sigui tan
captivadora i considerada una de les
millors del gènere negre d’aquesta dècada,
és la capacitat que té l’autor de
desenvolupar la corrupció política,
l’espionatge industrial, les intrigues
familiars i la creació d’uns protagonistes
inquietants i sorprenents, entre d’altres
coses.
Cal afegir que, personalment, m’agrada el
punt de vista des del qual és tractada la
dona; per això se l’ha considerat feminista
i favorable a la igualtat entre sexes. Ens
trobem davant de dones amb criteri propi,
amb opinions fermes, amb molta
empenta, capaces d’aconseguir el que es
proposen sense cap necessitat del sexe
masculí, i que lluiten per fer-se un lloc en
la societat. També destacaria la capacitat
de sorprendre, de l’autor, en les seves
trames perquè hi succeeixen fets totalment
inesperats. Val a dir que, al llarg de la
trilogia, aquesta capacitat sorpresiva
disminueix progressivament, ja que es
coneix més l’estil de l’autor.
Així doncs, recomano la lectura d’aquests
llibres perquè, a part de passar-t’ho bé
llegint-los, s’adquireixen coneixements
sobre temes econòmics, polítics, socials...
Definitivament, és una lectura molt
enriquidora.
Jèssica Lleixà Daga
LO BasquEt 47
La bella i la bèstia
Ja asseguts a l’autocar, nosaltres, els de segon, juntament amb els de l’alternativa de
primer, vam marxar pels volts de les nou cap a Barcelona. Fou un viatge distret, com tots els
viatges amb els companys i, a més, divertit. Passant per la gran Barcelona, exaltats per la
gent, pels busos turístics, pels edificis, per l’ambient... vam arribar al Palau de Congressos
on hi havia una gran multitud de persones fent cua per entrar-hi. En baixar de l’autocar,
vam entrar a la sala. Ens van indicar el lloc, i ens hi vam asseure. Després d’haver escoltat,
no sé quantes vegades, l’home que anunciava el temps que faltava per començar
l’espectacle, el teló es va aixecar. El musical va començar explicant-nos amb un llibre de
contes l’inici de la història de La bella i la bèstia, amb l’acompanyament d’una orquestra
que interpretava la mateixa peça de la pel�lícula de Disney, que tots coneixíem, la qual cosa
donava la sensació d’estar en un món fantàstic i ple de records d’infantesa.
L’obra començava ambientada a l’aldea on vivia la
protagonista. L’escenografia canviava molt durant
tota l’obra convertint-se en un espectacle vistós,
elegant i espectacular. Els efectes especials
t’endinsaven en un món de fantasia, llum i color.
Com que l’obra era tan llarga, es va fer mitja part,
cosa que ens va permetre moure’ns i fer la
xerradeta amb els companys. En acabar el descans,
es va reemprendre l’obra un altre cop. El desenllaç
va ser força emotiu i bonic, amb uns efectes
especials i amb un vestuari cada cop més elegant. El
ball final de la Bella i la Bèstia fou ben romàntic.
Penso que en general l’obra va estar força bé i molt ben coordinada, tot i que el paper de la
Bèstia al principi em va decebre perquè és un personatge que té guardades moltes ferides
del passat, cosa que li crea una ràbia i una violència desbordants. M’hagués agradat veure
una Bèstia imponent, que fes tremolar, en lloc d’una Bèstia més mansa. Val a dir que algun
cantant va fallar a l’hora d’entonar. En canvi, l’orquestra va sonar de meravella.
L’escenografia estava molt treballada i el vestuari molt aconseguit. En definitiva, em vaig
sentir com si estigués mirant la pel�lícula en viu i en directe.
En acabar la representació, pujàrem a l’autocar per anar fins al Maremàgnum. Allà ens van
donar temps lliure per poder dinar. Molts de nosaltres vam menjar ràpid per poder anar de
compres pel centre comercial. Finalment, es va fer l’hora de retrobar-nos tots per pujar a
l’autocar que, en un viatge llarg i cansat, ens portà novament a Roquetes.
Laura Fernández Miró
LO BasquEt 48
Matemàtiques divertides
Montse Múria us ha seleccionat un seguit d’activitats matemàtiques –extretes del llibre de
text de Matemàtiques 1r ESO, de l’editorial Edebé, ISBN 978-84-236-8610-0- que us
permetran passar una bona estona, alhora que posaran a prova les vostres capacitats
d’observació i concentració, i reforçaran el vostre enginy. Accepteu-ne el repte.
LO BasquEt 49
Matemàtiques divertides
SOLUCIONS:
LO BasquEt 50
Expressió cExpressió cExpressió cExpressió coooorporalrporalrporalrporal
Aquest segon trimestre, en l’assignatura d’Educació Física, hem treballat i conegut
l’expressió corporal. La veritat és que sempre que sentia aquestes dues paraules em venien a
la ment imatges de persones ballant, movent-se o simplement fent coses rares amb les
diferents parts del seu propi cos.
Però no. Resulta que darrere d’aquests pensaments meus sobre aquesta temàtica, hi havia tot
un món nou per conèixer. I m’ha semblat fabulós. No vull escriure aquestes frases per treure
un somriure de satisfacció a la professora i, ni molt menys, ser una alumna “pilota”, però ara
sé que amb un gest, un moviment, una carícia, etc., puc transmetre moltíssimes coses.
Ara ja no tinc tabús, ni tampoc quasi cap por a l’hora d’haver de moure el meu cos. Gràcies a
les sessions realitzades a les hores
d’Educació Física, he sigut capaç
d’alliberar les tensions, les
vergonyes, les pors a fer el ridícul
davant els altres... En les classes
ballàvem i fèiem expressions una
mica peculiars. D’aquesta manera,
ja no pensaves en què pensaria el
noi més guapo de la classe, ni com
et miraria la més “pija”, perquè ells
es trobaven en la mateixa situació. A
més a més, per grups de set
persones, hem hagut de realitzar
una interpretació, amb
acompanyament musical, de
l’evolució i l’estat en què vivien els indis fins a l’actualitat.
Vam exposar tots els treballs davant els altres. N’hi havia de molts tipus. També vam haver
de representar alguna cosa mitjançant el propi cos. Hi havia grups que ho van fer com si fos
una obra de teatre; un altre grup ho va representar tot mitjançant el ball i els moviments;
una altre, fent una petita presentació de com es vivia en aquells temps, etc.
Des d’aquest escrit, m’agradaria felicitar tots els meus companys i les meues companyes per
l’excel�lent feina que van fer. Per acabar, i a mena de conclusió, val a dir que no és una
pèrdua de temps el fet de treballar l’expressió corporal, tal com jo pensava. És una cosa
diferent a totes les activitats físiques que estem acostumats a realitzar.
Laura Santamaria Costa
LO BasquEt 51
Body Body Body Body painting painting painting painting de de de de Corine Corine Corine Corine PérezPérezPérezPérez
Model i maquilladora Corine Perez
El dia 17 de maig, en una jornada que va durar des de les 14h fins a les 18h, vàrem gaudir de
la visita d’una de les millors professionals del maquillatge artístic: la senyora Corine Pérez.
Va venir a ensenyar-nos la seva manera de treballar les aquarel�les i els aquacolors per fer un
Body painting, és a dir, un maquillatge corporal.
Va començar explicant-nos una mica la seva trajectòria professional fins arribar al món del
maquillatge artístic. Actualment, Corine Pérez té la seva pròpia escola a Barcelona, Stickart
studio, on es treballa tot tipus de tècniques professionals de maquillatge.
Va començar ensenyant-nos una tècnica que s’aplica en el rostre: la tècnica de difuminar.
També vam aprendre com agafar el pinzell i com fer efectes de volum. Va continuar
maquillant la zona del pit. Ens va mostrar com aconseguir sobre la pell l’efecte aigua, l’efecte
terra i l’efecte roca. Així mateix, aprenguérem a dibuixar-hi una flor, tot donant-li volums i
jocs de llum.
Finalment, ens va ensenyar els materials necessaris per crear els efectes ja esmentats, dintre
dels quals va destacar les esponges i els diferents tipus de teixits. Ens va presentar també els
aquacolors en crema, la paleta de pintor i moltes coses més.
Rosana Aparicio
LO BasquEt 52
Segon Segon Segon Segon Premi Premi Premi Premi CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya---- Trofeu Trofeu Trofeu Trofeu ColorColorColorColor Art Art Art Art L'Oreal 2009L'Oreal 2009L'Oreal 2009L'Oreal 2009
El Departament d'Imatge Personal i Perruqueria va iniciar, el curs passat, un projecte de col�laboració amb l’empresa L’Oréal . El projecte s’anomenava APRENDER +. Va constar d'unes sessions formatives que l’empresa L’Oréal va realitzar al nostre centre:
• Formació tècnica; bases de la colorimetria i les noves tècniques d’aplicació L’Oréal.
• Assessoria artística; bases de la perruqueria professional i creativa.
• Desenvolupament i gestió; nocions de la gestió del saló de perruqueria. Com a final de projecte, es va realitzar el concurs Color Art, en el qual participaren tots els centres de Catalunya que imparteixen el Cicle Formatiu de Perruqueria.
Aquest trofeu té com a objectiu crear una
dinàmica professional en l’alumnat. La
participació està basada en la presentació
de dos treballs: el primer, de moda i
tendències (color, tallada i pentinat); el
segon, d’expressió artística lliure (recollit,
extensions, postissos...). Només poden
participar-hi dos alumnes per centre.
Cal valorar molt positivament l'esforç i la
preparació de l'alumnat participant i del
professorat. D’entrada, s’ha de tenir en
compte que el fet de prendre part en un
concurs d’aquestes característiques ja és
tot un èxit, tot sabent que el nostre
Departament fa poc temps que està en
funcionament.
LO BasquEt 53
Segon Segon Segon Segon Premi Premi Premi Premi CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya---- Trofeu Trofeu Trofeu Trofeu ColorColorColorColor Art Art Art Art L'Oreal 2009L'Oreal 2009L'Oreal 2009L'Oreal 2009
Però l'alegria més gran encara estava per
esclatar. Va ser quan, en llegir el veredicte
del concurs, van pronunciar el nom de
l’IES Roquetes com a segon classificat. Tot
l'alumnat cridava d'alegria. El professorat,
també. Fou una experiència inoblidable, i
gairebé irrepetible, que recordarem
sempre.
L’alumna guanyadora de moda i tendència fou Marta Blanco Bort, i la guanyadora d'expressió artística lliure, Fara Bové Torres. El professorat encarregat de dirigir i
assessorar els treballs va ser Lluïsa Batalla
Segovia i Paco Vidal Adell; la professora
de maquillatge, Maite Vall-llebrera
Santesmases.
El premi va consistir en un creuer de
formació pel Mediterrani amb diferents
ponències i ateliers dirigits per
professionals de prestigi (Rizos, Cebado i
Tony and Guy).
LO BasquEt 54
Sortida a Cosmobellesa
El dia vuit de març, l’alumnat de la família d’Imatge Personal i del Cicle Formatiu de
Perruqueria i Estètica Personal Decorativa van desplaçar-se fins al pavelló firal de Barcelona
per visitar la Fira de Cosmobellesa, que és la fira més representativa del sector d’Imatge
Personal a nivell de Catalunya. S’hi va realitzar un concurs de maquillatge corporal i un
concurs d’ungles. A banda d’això, també hi havia totes les cases comercials del sector amb els
seus estants i les últimes novetats en aquest camp. Les alumnes hi varen realitzar les
activitats preparades per a aquesta sortida i, posteriorment, vàrem poder adquirir alguns
productes o materials a preu de fira. La sortida va ser força interessant, encara que no ens hi
va acompanyar el temps perquè hi va caure una bona nevada.
Àngels Martí i Carme Baró
LO BasquEt 55
EEEEl l l l CFCFCFCF Estètica Estètica Estètica Estètica Personal Decorativa Personal Decorativa Personal Decorativa Personal Decorativa ,,,, a la ràdioa la ràdioa la ràdioa la ràdio
El dia 7 d'abril, Francesc Benet, director de l’institut, la professora tècnica, Àngels Martí, i la tutora i professora tècnica Carme Baró, a més de les alumnes Mireia Dauden i Sònia Miralles, van ser els protagonistes de La tertúlia, programa que emet setmanalment Antena Caro, la ràdio local de Roquetes.
En aquest programa es va parlar de tot el procés per ubicar el nou Cicle Formatiu d’Imatge Personal i d’Estètica Personal Decorativa. Francesc Benet va exposar com havia anat tot el procés d’instauració d’aquest cicle. Seguidament, les professores van explicar el funcionament del cicle i de les competències professionals. Finalment, les alumnes van explicar la seva experiència personal i van animar els possibles nous estudiants d’aquests cicles. També van comunicar als oients l’ampli ventall de serveis estètics que s’ofereix des de l’institut i l’horari d’atenció al públic.
Com a cloenda de l’emissió, es va fer una falca publicitària i es va recordar les dades de preinscripció dels cicles formatius i de matriculació de cara al curs vinent.
Si voleu escoltar aquest programa, ho podeu fer a través del següent enllaç:
http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=590