Apuntes de Basquet 2009

WWW.APUNTESINEFC.COM

MARCEL

11/02/09

Nosaltres aprenem el bsquet com a educadors, de manera que ho hem de saber

aplicar als nostres alumnes.

El ms important s la persona, per tant, sha de tenir en compte la manera

dexplicar segons ledat.

Conixer els nens i saber com s el seu nivell cognisciu i coordinatiu s fonamental.

I em daplicar tot el que aprenem a travs deines metodolgiques.

Prctiques:

- 1 x1 amb un company. Com vulguem

18/02/09

Aprendre a jugar 1x1.

A linici de lentrenament ens plantegem quin ser lobjectiu de la sessi i a quina

etapa/aplicaci ho haurem daplicar.

Com que estem a prenen A JUGAR 1x1, ho farem a travs de formes jugades:

Prctiques:

- tocar i parar en espais cada cop ms reduts.

- files de 3. anar botant i dient els nmeros que el company del teu davant et

marca amb la m. Podem fer ms divertit posant aturades, velocitats o canvis de

m.

25/02/09 EXAMEN!

En el joc habitual del bsquet: el 5x5, es donen varies situacions de joc: com per

exemple, l1x1:

Aquest 1x1 a la vegada tamb genera diferents situacions de joc:

Per latacant:

o 1x0 la situaci de joc ms senzilla. Per a treballar l1x0 necessitem

unes eines metodolgiques anomenades tasques de tcnica individual:

Per avanar en l 1x0:

Bot

Canvi de m (per davant)

Sortides (obertes i creuades/tancades)

Bot de protecci NO interessa perqu el nen no va

endavant (li dona lesquena a la cistella) i no la passa.

Si hi ha dificultat per avanar, enlloc de donar lesquena, s molt

millor que faci un canvi de m o que faci una passada (2x2)

Per finalitzar en l1x0:

Entrada a cistella.


Tir a curta distncia.

Acci continuada.

Ms eines metodolgiques per l1x0:

El joc redut busca per part ofensiva, la bona collocaci

del nen en lespai. I, per part defensiva, arraconar a

ladversari perqu tingui el mnim despai possible.

Joc creatiu t tots els allicients necessaris per preparar

l1x0 (avan, recuperaci, observacions, presa de

decisions, joc fcil no hi ha normes...). Ex: tocar i parar

el nen es centra en les preses de decisions i el gest tcnic.

o 1x0 (+1) la situaci que es dona normalment. Ja no s noms la

tcnica individual (com en l1x0) sin la tctica individual (presa de

decisions). quan fem les coses?

o 1 (+) c 1 es tracta dafavorir latac en el moment en qu el jugador

amb pilota es queda sense bot. Tenim un suport que noms serveix de

passador.

o 1x1 el ms difcil de tots: que com veiem, lhem desglossat.

Pel defensor:

o Posici bsica defensiva

o Desplaament defensius

o Rebot

Prctiques:

- tocar i parar de manera collectiva.

- lentrenador no ha de donar detalls dels jocs, els nens per s sols prenen les seves

decisions i fan les seves tctiques tan per parar com per no ser tocats. Veiem que

cada grups fan les seves prpies estratgies, i tamb veiem que sempre funcionen

millor aquell grup on shan organitzat i han plantejat com fer-ho, que no pas

aquells que no ho han fet.

4/03/09 Aprenentatge del bot = conduir la pilota: lligat amb el canvi de m

No aprendrem el bot ni amb 1 ni amb dues sessions, cal molts exercicis i variats

per automatitzar-lo. s un gest tcnic que costa de dominar, i s molt necessari pel

bsquet. Sense ell difcilment podrem fer res. s un dels exercicis ms fcils que

porta molts problemes.

o Bot control

o Bot avan.

qu s el bot com a gest?

- cal que el bra no estigui rgid, sin que sigui una molla que acompanyi el bot.


- es bota amb els dits, no amb el palmell de la m.

- el canell de la m s imprescindible. La seva flexi extensi.

- hi ha una direcci del bot: davant-darrera-costats.

- molt important la visi: aixequem el cap.

- el bot s al costat i davant del cos.

- la pilota a la m allunyada del defensor.

- cal dominar la pilota amb les dues mans, per ms important primer s dominar

la pilota amb la m dominant.

com treballem el bot?

- jocs creatius:

o variables

o descontrol

o poca exigncia

- tcnica individual

o major exigncia

o control

o coordinaci

prctica:

terreny estable:

- tots una pilota i botem per la pista, amb descontrol, sense seguir cap ordre.

- ocupem tots les zones dexterior de la pista (per les lnies). Es tracta danar

botant fins a laltre cant. Desprs botant amb bots rpids, lents, alts o baixos,

avanat o parem en sec (sense deixar de botar).

- roda dentrades en mig camp. De la dreta agafo el rebot i vaig pel mig fins el

cant esquerra. Simulant un vuit.

terreny inestable:

- per les afores de linef. Bot de control per les escales, i per les cornisses, de

manera que fem bots de freqncia i bots de fora.

11/03/09

Aprenentatge del canvi de m: per poder fer el canvi de m hi ha dhaver un

cert domini del bot. Un cop tenim amb el bot tenim:

o Transferncia (canvi de pilota de la m hbil a la m no hbil)

o Lateralitat: bot al costat del cos.

Aquest dos elements ens permeten fer el canvi de m.


Com es fa un canvi de m?

- la m ha de desplaar-se de dalt al costat de la pilota, per poder passar-la

cap a laltre m.

- El canvi ha de ser baix, fort i rpid (el mnim de temps possible sense

control) ja que si la m es desplaa cap un costat, la part superior de la

pilota queda desprotegida i ens la poden prendre.

Com poden ser els canvis de m?

- poden ser de molts tipus, per per iniciaci ensenyarem el canvi de m per

davant:

o progressi tenim espai.

o Regressi no tenim espai, cal tirar un mica endarrere

Finalitzaci:

Podem acabar directament amb el bot (ms fcil) o a travs de passe i recepci

(ms difcil).

Reglament:

- Dobles:

o Prohibit botar parar botar

o Prohibit fer cullera, s a dir, acompanyar la pilota durant el bot i

que la pilota descansi sobre la m.

o Botar amb dues mans.

- Passos

Prctica:

- jocs tcnics:

- jocs de rol: ex: lstop qu feien els qui paraven, els plantats, els que no

paraven...?

- jocs coordinatius: fixadors del gest. s necessari un domini de dreta i

esquerra.

o tocar i parar individual o per parelles on shan dagafar de les mans i

ja s ms difcil controlar el bot 2 alhora si cada un tira cap a un

cant diferent.

- Exercicis de tcnica individual:

o Tots amb pilota i botant per el camp amb la m hbil, cada cop que

ens trobem alg al davant, li fem un canvi de m, fem un bot amb la

m no hbil i tornem a canviar a la m hbil.

o Fent un quadrat tots repartits per les 4 lnies: banda i fons. Al sentir

xiular una vegada ens hem de desplaar recte fins arribar a la lnia

contraria. Si sentim 2 xiulets ens haurem de desplaar cap a la


posici de la lnia en el sentit de les agulles del rellotge. Daquesta

manera fins a 4 xiulets on haurem destar al mateix lloc que em

comenat.

o Exercici dentrades per la dreta i per lesquerra. Surto pel cant dret

botant amb lesquerra, faig un canvi de m a la lnia de 6,25 i acabo

amb una entrada per la dreta. Fem el mateix per lesquerra, per

amb mans, canvis, passes i m adequada.

18/03/09

El joc de peus en el bsquet: temps i espai.

Aturades:

o 1 temps salt. Els 2 peus toquen a terra al mateix temps. Podem exollir

el peu de pivot.

o 2 temps pas. Hi ha un peu que toca primer a terra, s el peu de pivot,

i sanomena eix de gir.

Sortides:

o Tancada/creuada

o Oberta

o Altres

Prctica:

Grups de 3: deixar un quants minuts perqu els alumnes processin informaci i

provin i mirin si tenen algun dubte.

Joc: tots amb pilota. Tots corren. Quan sona 1 cop el xiulet, es fa parada dun

temps. Quan el xiulet sona 2 cops, es fa parada de dos temps. Fem veure que

tirem o fem una entrada (aixecant el peu de pivot) i ho tornem a fer.

Roda dentrades per la dreta i per lesquerra

o Correccions:

M i peu de fora.

Si no surt, fer els passos ms curtets.

25/03/09

Joc de peus:

s a la sortida on realment es fan els passos. Segons les parades ( 1 / 2 temps)

podrem fer ms o menys coses per donar continutat al joc.

o Sortida tancada o creuada s ms lenta, per ens dona ms seguretat

de pilota.

o Sortida oberta ms rpida per menys segura.


o Yugoslava es fa servir per tirar. Una passa i caure amb els dos peus

(desps per no podem pivotar).

Sempre amb la m de fora, s a dir, la que est ms lluny dels defensors.

Prctica:

Tots una pilota botem per lespai. Al sentir un toc de xiulet fem parada dun

temps i triem la sortida i el peu de pivot. Al fer parada de dos temps triem la

sortida que volem fer.

o Lentrenador toca cops el xiulet i diu amb quina m em de sortir, per

tant, fem sortida oberta o creuada depenent de la m que ens toqui.

Rodes dentrada a tots els aros.

o Entrada directe

o Parada amb 1 temps, una passa i tir.

Per lesquerra passa dreta

Per la dreta passa esquerra

La pilota ha de quedar totalment protegida pel nostre cos, i per

tant, ben lluny del defensor.

15/04/09

No noms podem parlar de latac sin tamb de la defensa; s a dir, necessitem

atacar amb alguna dificultat.

Aspectes defensius:

- recuperaci:

o espais s millor que sensenyi primer a recuperar espais abans

datacar la pilota. La defensa ha destar collocada entre cistella i

jugador. Un cop tinguem la posici correcte podem atacar la pilota.

o pilota.

- posici bsica defensiva ha dhaver-hi una bona predisposici perqu la

iniciativa en el joc sempre la t latac i, per tant, la defensa reaccionar ms

tard. Em de tenir una bona base de sustentaci prou ample per tenir

equilibri reacci. Les cames lleugerament flexionat amb el cap a dalt per

avarcar el mxim camp de visi. Sempre es fan servir les mans, per quan

hi ha un bona posici en defensa, sin farem falta.

- Defensa del jugador/a amb pilota

o Defensa del bot/ canvi de m

o Defensa del tir.

- Desplaaments

o Laterals


o Endarrere

Qu s el pas de caiguda?

s el pes endarrere i lateral de la cama avanada en defensa per

contrarestar el canvi de m de latacant.

Com no sha de defensar ?

Ni creuant cames; ni ajuntant els peus

- rebot:

o bloquejar

o saltar

prctica:

- pilota individual canvis de m i entrades a diferents cistelles.

- Posici defensiva, tots junts amb lentrenador marcant la direcci. La pilota

la tenen a davant.

- Moviments defensius pas de caiguda. Augmentant progressivament la

velocitat.

- 1 x 1 tant latacant com el defensor tenen pilota. el defensor amb la pilota

al davant.

- 1 x 1 noms amb pilota atacant.

22/04/09

Tctica individual i presa de decisions:

El joc continua predominant, per cada cop anem apropant-nos cap a un joc ms

reglamentat.

Qu faig?

- tiro, entro..

quan ho faig?

- hi ha defensa, no nhi ha, nhi ha un, dos..

lobjectiu s executar tcnicament lacci de tcniques, afavorint latac, amb

eficincia. Latac t un pressi a darrere, mentre que la defensa ha dintentar

arribar el ms rpid possible per posar-se davant de latacant.

Prctiques:

- individualment: tirs, entrades a les diferents cistelles. Cada cop variem de

finalitzaci. Si van mlolt lents s bo posar-hi objectius.

- Dues files al mig del camp. Surten els dos alhora amb sortides diferents, el

primer que arriba a la lnia de 3 s el que acaba fent un entrada mentre que


laltre finalitza amb un tir. Els de les files a travs de lestmul visual, quan el

que fa lentrada ja est alant la m, poden sortir els segents.

6/05/09

Handicaps defensius de l1x1:

- Apretant al defensor fins a lampolla, zona prohibida, on podem estar all,

per no impedir que faci lentrada. (dreta i esquerra per treballar m no

hbil).

- Defensa sobre del tir per buscar les accions continuades, un cop tenim la

zona lliure.

- 1 x 1 aparentment normals, per depn don comencem tindran

latac/defensa ms fcil/difcil.

Handicaps ofensius:

- Mxim numero de bots busquem rapidesa i efectivitat.

13/05/09

El 3 x 3

En letapa diniciaci el 3 x 3 s el joc real perqu s el millor, hi ha menys gent i a

la vegada desenvolupes totes les habilitats tcniques.

Tcnica individual continguts tcnics

o Avanar

Bot avanat

Canvi de m

Sortides

Aturades

o Comunicar

Passades/ recepci inversi de pilota.

Sortides

Aturades

o Finalitzacions

Entrada a cistella

Tir a cistella

Acci continuada

o Recuperaci

Posici bsica

Desplaament defensiu

Treball de braos

Rebot


Continguts tctics:

o Atac

1 x 1

Final directe els defensor no poden ajudar

Jugar-lo per generar passe

Crear moviment passar i moures amb intenci

o Defensa

1 x 1 defensor de latacant amb pilota

Jugador a una passada

Jugador a distncia

Quan ms a prop est la pilota de latac, la distncia del

defensor s menor, i al revs.

20/05/09

1 x1

Posici bsica defensiva

Situaci lnia defensiva

2 x 2

Orientaci triangle defensiu: pilota jugador atacant- aro

3 x 3

Distncia pilota com ms propers a la pilota, menys distncia hi ha

dhaver, i viceversa

Conceptes defensius:

Costat fort

Costat feble

N de passades (1 passada, ms duna passada)


RICHI

16/02/09

Primera classe t com a objectiu que els nens no savorreixin i per tant, fer-ho

entretingut.

- jocs de bot amb espais cada cop ms reduts.

- fer tants nmeros de cistelles com el professor digui, i pot ser en un mateix aro o

no..

- diem 3 xifres, la primera sn give me five; la segona bsquets que he de fer, la

tercera nombre de persones amb les quals mhe dajuntar.

23/02/09

Comunicaci ofensiva cooperaci dels companys, entre el passador i el

receptor (lnia de passada).

o El passador:

Seguretat alhora de fer el passe. Ha dintentar amortiguar.

Passe amb dues mans.

Comunicaci visual comunicaci ofensiva.

Passe de pit el ms fcil; per el passe picat va b pels alumnes

amb dificultat.

Gestualitat: fludesa en el moviment i acompanyament de la

pilota.

o El receptor:

Seguretat alhora de fer el passe.

Passe ambdues mans

Comunicaci audiovisual.

Oferir blanc de passada demanar all on vols la pilota

Rebre amb el tou dels dits.

Prctiques:

- quadrat de passes de diferents maneres:

o normal

o canvi de sentit

o invertit

o doble

o creuat

- estrella de passes all on la passo hi vaig.

- Doble estrella

o Dues pilotes a dins


o Una pilota a dins i laltre a fora.

Es tracta de veure quantes variants podem incloure dins dun exercici.

2/03/09

Lnia de passada: s una lnia imaginaria entre la passada i el receptor que te

com a caracterstiques:

o Ha de ser net: no pot haver-hi ning entre mig de la lnia de passada.

o Ha de ser tensa: evitar els passes bombejats.

Prctica:

Escalfament en forma de joc:

Per parelles, cal fer tants tirs com digui lentrenador, sent de diferents maneres:

tirs a cada cistella, sense bot, tocant primer alg...

Exercici de repeticions:

- Per parelles a vera qui s el que aconsegueix primer fer (x) passes.

- fem un concurs de passes entre 2 equips dalumnes, passes en zig zag, la

pilota que primer arriba guanya. Podem incorporar 1, 2, i fins a 3, 4 pilotes.

Situaci de joc real. Sempre manipulada per saber quin s lobjectiu.

5x5 amb dues pilotes. Lobjectiu s que tothom toca molt ms la pilota que si fos

un 5x5 normal. No sest tan pendent de la defensa. Sha destar pendent de

moltes altres situacions atac defensa rpid. No es valora el resultat perqu ning

sap com ha quedat la cosa.

9/03/09

Qu pot fer el passador?

Botar per millorar langle de passe

Pivotar (endavant) i reversar (endarrere).

Quin s el peu de pivot?

Parada d1 temps si cauen els 2 peus a terra, nosaltres podem escollir quin s

el peu que volem moure. En el moment en qu aixequem un peu, ser tota

lestona el mateix el que es podr moure; i el que queda al terra ser el peu de

pivot.

Parada en 2 temps el primer peu que posem a terra s el peu de pivot, laltre

ser el que podrem moure.


Puc aixecar el peu de pivot?

S, per passar.

S, per fer una entrada

No per botar. Si vull botar la pilota ha de sortir de la m abans daixecar el peu

de pivot.

Prctica:

Per trios, dos sestan fent passes i un est al mig intentant recuperar la pilota.

Els passadors poden pivotar i fer com a mxim un bot.

Per parelles, anem fem passes treballant el peu de pivot de diferents maneres.

Fent com a mxim un bot, cal vigilar a les dems parelles perqu no

interfereixin en el passe.

Per parelles, dues parelles sense pilota, exactament el mateix que en lexercici

anterior per vigilant que les parelles que no tinguin pilota no ens la robin. Si

ens agafen la pilota, la parella que lha recuperat comena a fer passes i laltre

intenta recuperar alguna altre pilota.

Per parelles, fem el mateix tipus dexercici, per ara amb 4 defenses, 1 a cada

cercle del tir lliure i 2 al mig del camp. Si el defensor toca alguna pilota, el que

ha fet el passe es posa a defensar i el que lha recuperat es posa amb el de la

parella.

4 x 4. noms que lequip defensor toqui la pilota, ja hi ha canvi atac defensa.

16/03/09

Qu pot fer el receptor?

Desmarcar-se orientaci. El bsquet s un esport on podem anar fins al

final de lobjectiu (cistella). El receptor ha de tenir una orientaci, es pot moure

lliurement, per em devitar que sacosti al passador.

o Elements de desmarc:

Guanyar lesquena al defensor, i anar fins a cistella.

Finta de recepci: primer element de desmarc + tornar a lespai

on ja estava.

Porta enrere: guanyar lesquena al defensor + tornar a lespai on

ja estava + donar lesquena al defensor.

Canvis de ritme i direcci per desequilibrar al defensor.


Prctica:

Joc: 10 passes amb diferents variants i normes:

o No passar-la a qui te lha passat

o No fer 2 x 1

o Tothom la de tocar abans de contar els 10 passes.

o No es pot tirar per sobre la defensa, la lnea de passe ha de ser neta.

Exercici: dues files a cada cant del mig camp. El primer duna fila sense pilota,

fa una finta i passe des de laltre fila; aquest surt...i aix tota lestona. Errors:

o No fintar fins el fons de la pista.

o No fer canvis de ritme

o Apropar-se massa a la pilota.

o No mirar la pilota quan es fa un tall

o No crear tensi a la pilota perqu el defensor sho cregui.

23/03/09

1 x 1 (+1) ofensius.

Sn els anomenats tamb postes repetidors companys als que sels hi pot passar

la pilota perqu ens ajudin en les accions ofensives, podem botar, per no poden

finalitzar.

Prctica:

Per grups: tots amb pilota, un para botant amb la m dreta, la resta bota amb

la m esquerra. hi haur una pilota de ms, aquell que tingui dues pilotes no

podr ser pillat, aquesta pilota se la podran passar entre els companys.

Per grups: 2 paren botant una pilota, la resta no t pilota. Hi haur una pilota

de ms que servir perqu aquell que la tingui no podr ser pillat.

3 x3: juguem a plantar la pilota en una de les 4 cantonades dun mig camp. Es

poden afegir normes, com per exemple, que es planti pilota a cada mltiple dx

nmero.

1 x 1 (+1): un ataca laltre defensa i un company fa de poste a la lnia de 3.

latacant pot passar-la tants cops com es vulgui al poste repetidor.

o Variant: es pot passar mxim 3 cops al poste.

o Si es fa bsquet sense botar, la defensa repeteix.

4 x4 final.


30/03/09

Diferents exercicis pel treball de 2 x 2

o Superioritat numrica ofensiva (2 x 1) els dos atacants comencen a

fer passes a la frontal de 6.25. quan el defensor vol diu :ja i els

atacants han danar a fer bsquet. El correcte serien 0 passes. I en

podem fer com a mxim 2..!

o Pster repetidor (+1 ofensiu) 1 (+2) x 1 s un 1 x 1 per amb dues

ajudes a cada cant. De manera que cada cop que ens veiem agobiats

podem fer un passe a qualsevol dels 2 cantons, aquests per no poden

finalitzar.

o + 1 defensius (2 x 1 ) + 1 s com el primer exercici per amb un

defensor ms que arriba tard. Els atacants estan fent passes i hi ha un

defensor davant i un altre darrera. Quan el defensor de davant diu ja, els

seu company ha dajupir-se per tocar el terra i latac ha de sortir

rpidament cap a cistella.

Handicaps que posem

o Ofensius:

N mxim de bots

N mxim de passes

Mnim de temps

Defensa tria a quin dels dos cantons atacar

o Defensius:

Amb la m no hbil

Peu coix

Arribar tard perqu comencem des del terra...

20/04/09

Conceptes que tenen molt a veure amb al desmarc:

JUGAR A FAVOR DE LA PILOTA:

Vol dir que la pilota s el concepte important on tothom ha destar pendent

daquesta.

- qu fa la pilota?

1. juga l1 x1 (perqu latacant satreveix, perqu t espai, es veu superior...)

a. mai ens podem quedar quiets.

b. Podem acompanyar al company cap a cistella per si el defensor surt a

defensar al meu company aquest me la pot doblar. Tamb

lacompanyem per anar al rebot.

i. Inconvenient ests portant al teu defensor cap a la pilota.


c. Podem buscar un espai de tir, que si el defensor surt a lajuda, el

meu company me la pot passar. Aquesta opci tamb genera dubtes

en la defensa que no sap si quedar-se defensant-me a mi o sortir a

lajuda.

i. Inconvenient no podem lluitar pel rebot ja que quedem

molt lluny.

Hem dintentar evitar buscar la pilota per darrera daquesta perqu es molt difcil

pel jugador amb pilota fer una passada endarrere, o simplement no et veur.

Prctica:

- dues files, el primer duna sense pilota. el que t pilota fa una penetraci cap a

cistella. El jugador sense pilota posa en prctica els conceptes: acompanya o

sallunya per rebre una passada del seu company. Qui tira agafa el rebot i canvia de

fila, mentre que el que ha fet la passada, s ell ara qui fa per rebre la pilota,

aquesta arribar de laltre cant.

27/04/09

Teoria: el mateix de lltim dia.

Prctica:

- 2 equips, joc de plantar la pilota:

o Mxim 3 bots

o Qui bota no la pot plantar

o No podem estar darrera la pilota, desprs duna passe, ms de 2 .

- 2 x 1 el defensor surt de sota a cistella fent un passe a alg de les dues

fileres de dalt.

o Si el defensor diu no a qui li fa el passe, aquest no pot jugar l1x1,

sin que ha de buscar un passe al seu company.

- 3 x 2 lltim atacant a tocar la pilota torna a atacar.

- 4 x 4

Defensa del 2 x 2:

- Defensa home pilota.

- Defensa home sense pilota

o Objectius

Ajudar per evitar bsquet

Intentar robar la pilota

Molt millor que dir:

Que no rebi


Que no sapropi a la pilota.

Perqu perd de vista la pilota.

Posici bsica defensiva:

Mans:

o Obertes poc control sobre latacant per rapidesa per les ajudes.

o Tancades molt control sobre latacant per ajudes lentes.

o Paralleles a la lnia de passada.

o Amagada sembla que no tinguis intenci de tallar la pilota.

Cap orientat al punt de fuga (entre pilota i atacant).

Collocaci entre lnia de passe i cistella.

Distncia la que compleixi lobjectiu que volem aconseguir.

Cant fort/cant dbil.

11/05/09

3x3: normes:

3 espais oberts

Mai dos jugadors al mateix espai

Procurar ocupar lespai central per invertir la pilota i recuperar en el balan

defensiu.

Deixar net lespai de finalitzaci

P/T/R passar, tallar i reemplaar.

Prctica:

Tantes files com es vulgui, es fa un passe a un filera i es talla, anat a ocupar

les files on hi ha gent.


BSQUET

Nosaltres aprenem el bsquet com a educadors, de manera que ho hem de saber

aplicar als nostres alumnes.

El ms important s la persona, per tant, sha de tenir en compte la manera

dexplicar segons ledat.

Conixer els nens i saber com s el seu nivell cognisciu i coordinatiu s fonamental.

I em daplicar tot el que aprenem a travs deines metodolgiques.

1 X 1 Aprendre a jugar 1x1.

A linici de lentrenament ens plantegem quin ser lobjectiu de la sessi i a quina

etapa/aplicaci ho haurem daplicar.

Com que estem a prenen A JUGAR 1x1, ho farem a travs de formes jugades:

EXAMEN!

En el joc habitual del bsquet: el 5x5, es donen varies situacions de joc: com per

exemple, l1x1:

Aquest 1x1 a la vegada tamb genera diferents situacions de joc:

Per latacant:

o 1x0 la situaci de joc ms senzilla. Per a treballar l1x0 necessitem

unes eines metodolgiques anomenades tasques de tcnica individual:

Per avanar en l 1x0:

Bot

Canvi de m (per davant)

Sortides (obertes i creuades/tancades)

Bot de protecci NO interessa perqu el nen no va

endavant (li dona lesquena a la cistella) i no la passa.

Si hi ha dificultat per avanar, enlloc de donar lesquena, s molt

millor que faci un canvi de m o que faci una passada (2x2)

Per finalitzar en l1x0:

Entrada a cistella.

Tir a curta distncia.

Acci continuada.

Ms eines metodolgiques per l1x0:


El joc redut busca per part ofensiva, la bona collocaci

del nen en lespai. I, per part defensiva, arraconar a

ladversari perqu tingui el mnim despai possible.

Joc creatiu t tots els allicients necessaris per preparar

l1x0 (avan, recuperaci, observacions, presa de

decisions, joc fcil no hi ha normes...). Ex: tocar i parar

el nen es centra en les preses de decisions i el gest tcnic.

o 1x0 (+1) la situaci que es dona normalment. Ja no s noms la

tcnica individual (com en l1x0) sin la tctica individual (presa de

decisions). quan fem les coses?

o 1 (+) c 1 es tracta dafavorir latac en el moment en qu el jugador

amb pilota es queda sense bot. Tenim un suport que noms serveix de

passador.

o 1x1 el ms difcil de tots: que com veiem, lhem desglossat.

Pel defensor:

o Posici bsica defensiva

o Desplaament defensius

o Rebot

BOT Aprenentatge del bot = conduir la pilota: lligat amb el canvi de m

No aprendrem el bot ni amb 1 ni amb dues sessions, cal molts exercicis i variats

per automatitzar-lo. s un gest tcnic que costa de dominar, i s molt necessari pel

bsquet. Sense ell difcilment podrem fer res. s un dels exercicis ms fcils que

porta molts problemes.

o Bot control

o Bot avan.

qu s el bot com a gest?

- cal que el bra no estigui rgid, sin que sigui una molla que acompanyi el bot.

- es bota amb els dits, no amb el palmell de la m.

- el canell de la m s imprescindible. La seva flexi extensi.

- hi ha una direcci del bot: davant-darrera-costats.

- molt important la visi: aixequem el cap.

- el bot s al costat i davant del cos.

- la pilota a la m allunyada del defensor.


- cal dominar la pilota amb les dues mans, per ms important primer s dominar

la pilota amb la m dominant.

com treballem el bot?

- jocs creatius:

o variables

o descontrol

o poca exigncia

- tcnica individual

o major exigncia

o control

o coordinaci

CANVIS DE M Aprenentatge del canvi de m: per poder fer el canvi de m hi ha dhaver un

cert domini del bot. Un cop tenim amb el bot tenim:

o Transferncia (canvi de pilota de la m hbil a la m no hbil)

o Lateralitat: bot al costat del cos.

Aquest dos elements ens permeten fer el canvi de m.

Com es fa un canvi de m?

- la m ha de desplaar-se de dalt al costat de la pilota, per poder passar-la

cap a laltre m.

- El canvi ha de ser baix, fort i rpid (el mnim de temps possible sense

control) ja que si la m es desplaa cap un costat, la part superior de la

pilota queda desprotegida i ens la poden prendre.

Com poden ser els canvis de m?

- poden ser de molts tipus, per per iniciaci ensenyarem el canvi de m per

davant:

o progressi tenim espai.

o Regressi no tenim espai, cal tirar un mica endarrere


FINALITZACI Podem acabar directament amb el bot (ms fcil) o a travs de passe i recepci

(ms difcil).

Reglament:

- Dobles:

o Prohibit botar parar botar

o Prohibit fer cullera, s a dir, acompanyar la pilota durant el bot i

que la pilota descansi sobre la m.

o Botar amb dues mans.

- Passos

EL JOC DE PEUS en el bsquet: temps i espai. Aturades:

o 1 temps salt. Els 2 peus toquen a terra al mateix temps. Podem exollir

el peu de pivot.

o 2 temps pas. Hi ha un peu que toca primer a terra, s el peu de pivot,

i sanomena eix de gir.

Sortides:

o Tancada/creuada

o Oberta

o Altres

s a la sortida on realment es fan els passos. Segons les parades ( 1 / 2 temps)

podrem fer ms o menys coses per donar continutat al joc.

o Sortida tancada o creuada s ms lenta, per ens dona ms seguretat

de pilota.

o Sortida oberta ms rpida per menys segura.

o Yugoslava es fa servir per tirar. Una passa i caure amb els dos peus

(desps per no podem pivotar).

Sempre amb la m de fora, s a dir, la que est ms lluny dels defensors.

Quin s el peu de pivot?

Parada d1 temps si cauen els 2 peus a terra, nosaltres podem escollir quin s

el peu que volem moure. En el moment en qu aixequem un peu, ser tota

lestona el mateix el que es podr moure; i el que queda al terra ser el peu de

pivot.


Parada en 2 temps el primer peu que posem a terra s el peu de pivot, laltre

ser el que podrem moure.

Puc aixecar el peu de pivot?

S, per passar.

S, per fer una entrada

No per botar. Si vull botar la pilota ha de sortir de la m abans daixecar el peu

de pivot.

DEFENSA No noms podem parlar de latac sin tamb de la defensa; s a dir, necessitem

atacar amb alguna dificultat.

Aspectes defensius:

- recuperaci:

o espais s millor que sensenyi primer a recuperar espais abans

datacar la pilota. La defensa ha destar collocada entre cistella i

jugador. Un cop tinguem la posici correcte podem atacar la pilota.

o pilota.

- posici bsica defensiva ha dhaver-hi una bona predisposici perqu la

iniciativa en el joc sempre la t latac i, per tant, la defensa reaccionar ms

tard. Em de tenir una bona base de sustentaci prou ample per tenir

equilibri reacci. Les cames lleugerament flexionat amb el cap a dalt per

avarcar el mxim camp de visi. Sempre es fan servir les mans, per quan

hi ha un bona posici en defensa, sin farem falta.

Posici bsica defensiva:

- Mans:

o Obertes poc control sobre latacant per rapidesa per les ajudes.

o Tancades molt control sobre latacant per ajudes lentes.

o Paralleles a la lnia de passada.

o Amagada sembla que no tinguis intenci de tallar la pilota.

- Cap orientat al punt de fuga (entre pilota i atacant).

- Collocaci entre lnia de passe i cistella.

- Distncia la que compleixi lobjectiu que volem aconseguir.

- Cant fort/cant dbil.

- Defensa del jugador/a amb pilota

o Defensa del bot/ canvi de m

o Defensa del tir.


- Desplaaments

o Laterals

o Endarrere

Qu s el pas de caiguda?

s el pes endarrere i lateral de la cama avanada en defensa per

contrarestar el canvi de m de latacant.

Com no sha de defensar ?

Ni creuant cames; ni ajuntant els peus

- rebot:

o bloquejar

o saltar

TCTICA INDIVIDUAL I PRESA DE DECISIONS El joc continua predominant, per cada cop anem apropant-nos cap a un

joc ms reglamentat.

Qu faig?

- tiro, entro..

quan ho faig?

- hi ha defensa, no nhi ha, nhi ha un, dos..

lobjectiu s executar tcnicament lacci de tcniques, afavorint latac,

amb eficincia. Latac t un pressi a darrere, mentre que la defensa ha

dintentar arribar el ms rpid possible per posar-se davant de latacant.

Handicaps defensius de l1x1:

- Apretant al defensor fins a lampolla, zona prohibida, on podem

estar all, per no impedir que faci lentrada. (dreta i esquerra per

treballar m no hbil).

- Defensa sobre del tir per buscar les accions continuades, un cop

tenim la zona lliure.

- 1 x 1 aparentment normals, per depn don comencem tindran

latac/defensa ms fcil/difcil.

- 1 (+1) x 1

Sn els anomenats tamb postes repetidors companys als que sels hi

pot passar la pilota perqu ens ajudin en les accions ofensives, podem

botar, per no poden finalitzar.

Handicaps ofensius:

- Mxim numero de bots busquem rapidesa i efectivitat.


2 X 2 o Superioritat numrica ofensiva (2 x 1) els dos atacants comencen a

fer passes a la frontal de 6.25. quan el defensor vol diu :ja i els

atacants han danar a fer bsquet. El correcte serien 0 passes. I en

podem fer com a mxim 2..!

o Pster repetidor (+1 ofensiu) 1 (+2) x 1 s un 1 x 1 per amb dues

ajudes a cada cant. De manera que cada cop que ens veiem agobiats

podem fer un passe a qualsevol dels 2 cantons, aquests per no poden

finalitzar.

o + 1 defensius (2 x 1 ) + 1 s com el primer exercici per amb un

defensor ms que arriba tard. Els atacants estan fent passes i hi ha un

defensor davant i un altre darrera. Quan el defensor de davant diu ja, els

seu company ha dajupir-se per tocar el terra i latac ha de sortir

rpidament cap a cistella.

Handicaps que posem

o Ofensius:

N mxim de bots

N mxim de passes

Mnim de temps

Defensa tria a quin dels dos cantons atacar

o Defensius:

Amb la m no hbil

Peu coix

Arribar tard perqu comencem des del terra...

Defensa del 2 x 2:

- Defensa home pilota.

- Defensa home sense pilota

o Objectius

Ajudar per evitar bsquet

Intentar robar la pilota

Molt millor que dir:

Que no rebi

Que no sapropi a la pilota.

Perqu perd de vista la pilota.


3 x 3 En letapa diniciaci el 3 x 3 s el joc real perqu s el millor, hi ha menys gent i a

la vegada desenvolupes totes les habilitats tcniques.

Tcnica individual continguts tcnics

o Avanar

Bot avanat

Canvi de m

Sortides

Aturades

o Comunicar

Passades/ recepci inversi de pilota.

Sortides

Aturades

o Finalitzacions

Entrada a cistella

Tir a cistella

Acci continuada

o Recuperaci

Posici bsica

Desplaament defensiu

Treball de braos

Rebot

Continguts tctics:

o Atac

1 x 1

Final directe els defensor no poden ajudar

Jugar-lo per generar passe

Crear moviment passar i moures amb intenci

o Defensa

1 x 1 defensor de latacant amb pilota

Jugador a una passada

Jugador a distncia

Quan ms a prop est la pilota de latac, la distncia del

defensor s menor, i al revs.


3x3: normes:

3 espais oberts

Mai dos jugadors al mateix espai

Procurar ocupar lespai central per invertir la pilota i recuperar en el balan

defensiu.

Deixar net lespai de finalitzaci

P/T/R passar, tallar i reemplaar.

RESUM DEFENSA 1 x1

Posici bsica defensiva

Situaci lnia defensiva

2 x 2

Orientaci triangle defensiu: pilota jugador atacant- aro

3 x 3

Distncia pilota com ms propers a la pilota, menys distncia hi ha

dhaver, i viceversa

Conceptes defensius:

Costat fort

Costat feble

N de passades (1 passada, ms duna passada)


EL PASSE Comunicaci ofensiva: cooperaci dels companys, entre el passador i el receptor

(lnia de passada).

o El passador:

Seguretat alhora de fer el passe. Ha dintentar amortiguar.

Passe amb dues mans.

Comunicaci visual comunicaci ofensiva.

Passe de pit el ms fcil; per el passe picat va b pels alumnes

amb dificultat.

Gestualitat: fludesa en el moviment i acompanyament de la

pilota.

o El receptor:

Seguretat alhora de fer el passe.

Passe ambdues mans

Comunicaci audiovisual.

Oferir blanc de passada demanar all on vols la pilota

Rebre amb el tou dels dits.

Lnia de passada: s una lnia imaginaria entre la passada i el receptor que te com

a caracterstiques:

o Ha de ser net: no pot haver-hi ning entre mig de la lnia de passada.

o Ha de ser tensa: evitar els passes bombejats.

Qu pot fer el passador?

Botar per millorar langle de passe

Pivotar (endavant) i reversar (endarrere).

Qu pot fer el receptor?

Desmarcar-se orientaci. El bsquet s un esport on podem anar fins al

final de lobjectiu (cistella). El receptor ha de tenir una orientaci, es pot moure

lliurement, per em devitar que sacosti al passador.

o Elements de desmarc:

Guanyar lesquena al defensor, i anar fins a cistella.

Finta de recepci: primer element de desmarc + tornar a lespai

on ja estava.

Porta enrere: guanyar lesquena al defensor + tornar a lespai on

ja estava + donar lesquena al defensor.


Canvis de ritme i direcci per desequilibrar al defensor.

EL DESMARC JUGAR A FAVOR DE LA PILOTA:

Vol dir que la pilota s el concepte important on tothom ha destar pendent

daquesta.

- qu fa la pilota?

2. juga l1 x1 (perqu latacant satreveix, perqu t espai, es veu superior...)

a. mai ens podem quedar quiets.

b. Podem acompanyar al company cap a cistella per si el defensor surt a

defensar al meu company aquest me la pot doblar. Tamb

lacompanyem per anar al rebot.

i. Inconvenient ests portant al teu defensor cap a la pilota.

c. Podem buscar un espai de tir, que si el defensor surt a lajuda, el

meu company me la pot passar. Aquesta opci tamb genera dubtes

en la defensa que no sap si quedar-se defensant-me a mi o sortir a

lajuda.

i. Inconvenient no podem lluitar pel rebot ja que quedem

molt lluny.

Hem dintentar evitar buscar la pilota per darrera daquesta perqu es molt difcil

pel jugador amb pilota fer una passada endarrere, o simplement no et veur.

Apuntes de Basquet 2009

Documents

Transcript of Apuntes de Basquet 2009