El drapaire volta sense solta Amunt i avall del carrer.Voldria saber que passaPer’ell no ho diria per resLes senyores m’afalaguenEm treuen taques de colomPodria intentar escapar-mePerò no es la solució

L’anna em diu espantada Els ferroviaris van malEt xuclen la sang calentaDespres ja la tastaranNo se sols en CONEC unQu’em fot el cigarretsDespres m’afuma l’orellaAmb el fum dels meus calés

El paió que mana al meu barriA la filla vol casarSe l’hi veu l’artilleriaAl convit no m’hi veuranTinc la merda a l’espardenyaEs qüestió de no badar.Si no em faig amb gent tan fina No m’hauran d’arreplegar.

Ja s’ens va mori l’avi L’enterrarem entre florsI ara tot hom s’estranya De que palmi aquest senyorJo ja havia avisatQuan va encendre aquell focI volia cremar l’alcalde en efigie Al mig del carrer major.