LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL II
COORDINACIÓ PRAT Núria Alart www.xtec.cat/~nalart (21 gener 2010)
“Què savi és aquell cec que escolta les respostes dels altres cecs i, així enriqueix la pròpia”
“El pensament divergent del professorat potencia les activitats escolars”
ÌNDEX1.Nou Currículum. Per què canviar?
2.Els continguts integrats.
3.Les competències bàsiques
4.Criteris metodològics.
5.Atenció a la diversitat.
6.Criteris organitzatius
7.Criteris d’avaluació
Nou Currículum. Per què canviar?
10 IDEES CLAU
http://www.youtube.com/watch?v=p5MmOnRq6Ik
Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu
modificar les programacions dels centres
canviar metodologies
rol del professorat
manera d’aprendre de
l’alumnat
a l’aula:continguts de les àrees o matèries
altres espais
altres temps escolars.
implica
canvi de
implica
per
recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
l’alumnat pugui aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges
què, com i per què s’ensenya
NO comporta modificar NO ha de desestimar
Tot el que s’ha fet fins ara
Modificar les programacions dels centres
actualitzar el desplegament
curricular
millorar les propostes, activitats i estratègies
didàctiques
SÍ és una oportunitat per
revisar el projecte educatiu del centre
perquè
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
SELECCIÓ DELS CONTINGUTS
problemes socials
Interessos alumnat
Enfocament disciplinar
És recomenble que la presentacióI el disseny dels continguts
es contextualitzi es problematitzi
es pot fer
a partir de a partir desegons
però
peròperò
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
Característiques de les bones preguntes
No es poden contestar cercant a Internet
No es poden contestar amb un sí/no.
Lligades a la vida real o bé al coneixement epistemològic
Contenen problemes socials rellevants
Requereixen el treball en grup
Són productives i no reproductives
S’han d’evitar les preguntes que no generin un dubte real
S’han de pensar preguntes per cada moment de la seqüència didàctica
Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
EXEMPLES DE PREGUNTES
Quines van ser les causes de la guerra civil?
Classifica
Fareu un debat en el qual cada grup defensarà una
interpretació diferent
Preguntes que exerciten la memòria o bé el raonament?
Quines de les causes que menciona el llibre consideres
més importants i per què?
Dos autors enumeren unes causes diferents.
Quins són els punts forts i dèbils si els comparem?
Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
Quines són les característiques de la civilització i del sistema polític econòmic o social que es va desenvolupar a Grècia?
Per què els grecs van arribar a les costes de l’Empordà? De què en som deutors? Quina ha estat la seva herència?
Sobre la Revolució Francesa:
R. Quins drets va proclamar la Revolució Francesa?
P. Què va suposar la Revolució Francesa en la història dels drets humnas?
P. Quina relació hi ha entre els objectius de la Revolució Fransesa i de la Revolució Botxevic?
P. Actualment, en quins aspectes es considera que cal reformular els drets de la Revolució Francesa? (llibertat/ equitat)
Neus Sanmartí, agost 2009
Quina d’aquestes preguntes és reproductiva i quina productiva?
Llegirem o elaborarem un còmic (poema o novel·la) amb el transfons històric que estudiem
Farem estudis estadístics i elaborarem gràfics i mapes conceptuals
SOCIALS
Com relacionar el coneixement històric amb el d’altres matèries?
Farem una maqueta sobre el tema
Cercarem diferents músiques i melodies del període treballat
Dibuixarem còmics i pintarem quadres de l’època
Exemples (Educació primària)
Com vivien les nostres avis/àvies quan eren petits?
Per què serveix el cor al cervell?
En què hem de pensar o observar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat?
Exemples de preguntes curtes
Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 Kg i ara en pesa 100.
Per què les geleres de les muntanyes estan retrocedint?
Neus Sanmartí, agost 2009
http://phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/
Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària
• 1r. Curs: Projecte: Què mengen els peixos?
• 4t. Curs: Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants?
• 6è Curs: Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure?
Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO
• 1r. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE
– Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia.
• 2n. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ
– Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia.
• 3r Curs: Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE
– Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP.
Ref: R. Canals
Llocs on trobar bones preguntes
Thinking Allowed
Projectes interdisciplinaris Preguntes bones i dolentes (BIE)
Lesson Plans del NEW YORK TIMES-Education
http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore3.htm
http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore2.htm
http://projectesinterdisciplinaris.wordpress.com/2009/09/24/bones-preguntes-de-ciencies-naturals-neus-sanmarti-2/
Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
Revisió reflexió
Perquè això sigui possible:
1. Caldrà comptar amb una organització de centre que faciliti
la trobada dels equips docents i dels departaments didàctics
per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta
curricular competencial
2. Caldrà conèixer els documents de referència i
consensuar les fites que el centre preveu assolir i els
terminis que s’imposa per assolir-les
La revisió del desenvolupament curricular hauria de ser cosa de tot el claustre.
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
Aspectes organitzatius
1. Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi
els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i
les prioritats anuals plantejades.
2. Donar a conèixer al claustre els documents de referència de
l’ordenació curricular.
3. Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips
docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial
Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en
relació amb el model curricular competencial, caldria:
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
El currículum prescritNormativa LOE Decrets 142 /143
IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓDEL CONEIXEMENT
MOTIVACIÓSIGNIFICATIVITAT
PARTICIPACIÓ ACTIVA
FUNCIONALITAT
INTERACCIÓ ENTRE IGUALS
GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Comunicatives 1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual.2.Competència artística i cultural.
Metodològiques 3.Competència en el tractament de la informació i competència digital.4.Competència matemàtica.5.Competència d’aprendre a aprendre.
Personals 6.Autonomia i iniciativa personal.
Conviure i habitar el món
7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.8.Competència social i ciutadana.
Dialogar
Generar idees
Expressar sentiments
Emocions
Vivències i opinions
Gaudir llegint
Raonar
Argumentar
Expressar i comunicar
Interpretar
Cercar
Seleccionar
Registrar
Tractar
Analitzar
LA INFORMACIÓ
Processar i gestionar
Apreciar i gaudir amb l’art
Treballar la creativitat
Participar en la vida cultural
Identificar preguntes
Obtenir conclusions
Percebre l’espai físic
Construir, acceptar i practicar normes de
convivència
Valorar interessos personals i
grupalsExpressar idees
Comprendre diferents punts de
vista
Resoldre problemes
Plantejar-se preguntes
Autoavaluar-se
Ser conscient de les pròpies capacitats
ResponsabilitatPerseverança
Autoconeixement
Aprendre dels errors
Adquirir criteris propis
Algunes idees al voltant de les CB
El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar
els coneixements i habilitats –de manera transversal i
interactiva– en contextos i situacions que requereixen la
intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual
cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en
cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
Criteris metodològicsSIGNIFICATIUS
FUNCIONALS
CONTEXTUALITZATSFER PREGUNTES
MOTIVADORSAGRUPAMENTS
Aprenentatges actius: Treball per projectes
Es proposen diferents activitat per a l’elaboració d’un producte final
El producte final ha de tenir projecció fora de l’aula (exposicions a alumnat d’altres aules, revista centre, pàgina web, presetacions multimèdia, informes, dramatitzacions, simulacions …
Afavoreix la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat
Es té en compte els interesos, estils d’aprenentatge i totes les intel·ligències
L’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli
Seqüència didàcticaROLS: Alumnat protagonista. Professorat: guia, orientador/a
Escollim un tema, situació problemàtica, conflicte, realitat social, dilema, …
Genero pluja d’idees, coneixements previs, mapa conceptual, i/o mental
Elaboro un guió provisional Penso en un producte final
Elaboro les activitats tenint en compte: 8 CCBB, activitats diverses multinivell, agrupaments flexibles, moments de reflexió i autoavaluació
Respondre a la diversitat
El producte
Treball en equip
Utilitzar preguntes obertes
Material divers
Motivació Clima d’aula
TIC/TACEn què ens fixem
Aprenentatge significatiu
DIVERSITAT D’ALUMNAT
SOCIALITZACIÓ
Aprendre amb els demés
Competències socials
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ
Motivació
Creativitat
Mapes M i/o C
Contextualitzats
Preguntes
Petit grup
Gran grup
Individual
Actives
Participatives
Materialsdiversos
TIC/TAC
Què? Com? Quan?
Instruments diversos
INTERCULTURALITAT
NEE
1. CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat
2. OBJECTIUS DIDÀCTICS
3. CONTINGUTS D’APRENENTATGE
4. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ
5. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
6. CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS
7. CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO
8. CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
9. CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES
10. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS
La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs
El referents normatiu és el Decret 142 i/o 143/2007
Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats
Ref: R. Canals
Programació de la unitat didàcticaLa planificació de cada docent s’ajusta a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (Abans s’anomenava tercer nivell de concreció)
1.Exploració d’ideesprèvies
2.Introducció de nous conceptes o procediments
3.Estructuració delsconeixements
4.Aplicació delconeixement
ConcretSimple Complex
1.Exploració idees prèvies
2.Integració nous continguts
3. Estructuració coneixements
4. Aplicació del coneixement.
Abstracte
FASES D’ENSENYAMENT APRENENTATGE CIÈNCIES SOCIALS
(Activitats orals en grup gran)Idees prèvies.Diàleg obert o dirigit amb recursos diversificats.Suport textual audiovisual,esquemes,presa d’apunts
(Activitats orals i escrites individual o en grup petit).Mètodes expositius, activitats escrites amb suport textual i audiovisual.Habilitats comunicatives del professorat i capacitat d’estructuració del discurs.Atenció de l’alumnat.Construcció d’un discurs compartit
(Sistematització de la informació)Elaboració de mapes conceptualsTextos expositius,exposicions oralsAmb suports audiovisuals, murals.Estructuració i reelaboració d’apunts
(Desenvolupament de les competències)Resolució de situacions pràctiques i en contextos diferents.Mètodes interactius, cooperatius, interdisciplinars, globalitzadors, participatius, etc.
Grup aules obertes. Formadors en CCBB pràctica reflexiva
CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES
El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats. No els continguts.
Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar.
Treball en equip del professorat.
Reorganització del temps i espai escolar.
Organització flexible.
Educació integral i inclusiva.
Dimensió afectiva/emotiva.
EL CONTEXT
Canvi climàtic?
Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper?
TIPUSNotícies: diaris, revistes, ràdio, TV
Anàlisi d’imatges
Problemes, dilemes morals,…
Les preguntes s’han de presentar situades dins un context
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Connecten els continguts amb la realitat
Anem a comprar i utilitzem l’euro
Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries
matèries i/o àrees del currículum
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
Enfocament globalitzadorLes CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar
dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.
Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
Aspectes organitzatius
1. Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi
els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i
les prioritats anuals plantejades.
2. Donar a conèixer al claustre els documents de referència de
l’ordenació curricular.
3. Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips
docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial
Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en
relació amb el model curricular competencial, caldria:
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
Dinàmica del rellotgeQuines són les IM?
Quantes CCBB hi ha? Anomena tres?
Què és un portafolis?
Què és un PBL?
Anomeneu dues metodologies competencials.
Què és una WebQuest?
Expliqueu breument una activitat competencial.
Què és l’empatia?
Descriu la intel·ligència intrapersonal.
Un aprenentatge significatiu és?
Anomeneu tres instruments d’avaluació
Anomeneu dos recursos de la web 2.0
5-
7-
9-
3-
12-
6-
8-
10-
2-
4-
11-
1-
Descripció i desenvolupamentEs diu als alumnes que en un full en blanc dibuixin un rellotge amb totes les hores ben visibles. (Es comença col·locant els nombre a les 12, les 3, les 6 i les 9) Llavors es dóna uns tres minuts per a què cadascú quedi a cada hora amb una persona diferent del grup (cal que s’anoti el nom al costat de cada hora). No val a repetir company si el grup és suficientment gran (13 alumnes), sinó es pot repetir company.Acte seguit comença l’examen. El professor farà 12 preguntes, que correspondran a les hores del rellotge, però no cal fer-les seguides, es poden fer en hores saltejades. Quan el professor faci la pregunta 3, per exemple, cadascú ha d’anar a trobar el company amb qui ha quedat a les 3h.i contestar-la per parelles. I així successivament fins arribar a l’última qüestió. Finalment, es corregeix l’examen donant les solucions en gran grup. Es recomana que les preguntes siguin senzilles i que tractin sobre alguna activitatrealitzada amb anterioritat pels alumnes
DINÀMICA: EL RELLOTGE
Top Related