Post on 30-Jun-2015
Evolució geològica
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
Tectònica de plaques
Tectònica de plaques
Creació de materials
Creació de materials
• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries
• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries
Deformació dels materialsDeformació dels materials Erosió dels materialsErosió dels materials
Plegaments Falles Sedimentació
Plegaments Falles Sedimentació
FormacióRelleu
FormacióRelleu
Unitats morfoestructurals
Unitats morfoestructurals
Unitats Unitats morfoestructuralsmorfoestructurals
• Era primària
• Roques silícies
• Roques molt rígides (es fracturen)
• Relleu horitzontal
• Meitat occ. de la Península
•Era terciària
•Roques silícies
•Roques molt rígides
•Relleu arrodonit
•Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric
• Era terciària• Roques sedimentàries
(calcàries)
Sistema Ibèric
Est serralada Cantàbrica
•Era terciària
•Roques sedimentàries (calcària, argiles, gres o margues)
•Roques toves (fàcil erosió)
•Relleu horitzontal
SòcolsSòcols
Massissosantics
Massissosantics
Conques sedimentàriesi depressions
Conques sedimentàriesi depressions
Serralades deplegament
Serralades deplegament
• Roques plàstiques (es deformen)• Relleu jove
Pirineus
Serralades Bètiques
SerraladesintermèdiesSerraladesintermèdies
Serraladesalpines
Serraladesalpines
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Tectònica de plaques
Plaques actuals
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
La deriva continental
Deriva continental
Tectònica de plaques
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Tipus de desplaçament tectònic
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Creació de la Mar Roja
Tipus de desplaçament tectònic
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Formació dels Andes
Tipus de desplaçament tectònic
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Formació de l’Himalaia
Tipus de desplaçament tectònic
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Falla transformant de San Andrés (California)
Deformació dels materialsDeformació dels materials
PlegamentsPlegaments SedimentacióSedimentacióFallesFalles
Vertical o recte Inclinat Agenollat Ajagut Bolcat Isoclinal Estirat Plegament-Falla Cavalcant Cofre Disharmònic Diapíric
Normal Inversa Transformant o
longitudinal
Estructural aclinal Estructura monoclinal
Plegaments
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Plegament
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Anticlinal
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Sinclinal
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Estructura d’un plec
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Tipus de plegament
Falles
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Normal Inversa Transformant
o longitudinal
Tipus de falles
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
FALLA NORMAL
Deformació de l'escorça terrestre
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
FALLA INVERSA
Deformació de l'escorça terrestre
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
FALLA DE DESGARRE
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestreEjemplo de falla
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
PRECÁMBRICO
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
1. Era arcaica o Precambrià (4000 – 600 m. a.).
• Banda arquejada NO – SE.
• Pissarres i gneis.
• Massís arrasat i cobert per mars.
Gneis
Pissarra
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana (350 i 300 m. a.).
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
Roques paleozoiques:Quarsita
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Roques paleozoiques:Granit
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d’Aquitània, Massís Bético-rifeny.
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.
• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.
• Massissos arrasats SÒCOLS
SÒCOLS
Massissos arrasats
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
El sòcol peninsularSòcol
3. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).
• Calma tectònica •Erosió
•Sedimentacióen
•Calcàries
•Gresos
•Margues
Transgressions marines
Fosses
de
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
• Basculament de la Península cap a l’est
Calcària
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Gres
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Marga: es una arcilla de color blanquecino o grisáceo, con un alto porcentaje de carbonato cálcico.
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Fosses sedimentàries
Era secundària(Mesozoic)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Era primària(Paleozoic)
Zones de regressions i transgressions marines
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina (34 m. a.)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Estructura germànicaEstructura germànica
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
SISTEMA CENTRAL
SISTEMA CENTRAL
MASSÍS MASSÍS
GALAICGALAIC
S. CANTÀBRICAS. CANTÀBRICA
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
SISTEMA CENTRAL
SISTEMA CENTRAL
SIERRA MORENA
SIERRA MORENA
MASSÍS MASSÍS
GALAICGALAIC
SERR. SERR. CANTÀBRICACANTÀBRICA
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
Plegament de materials plàstics
Dipositats en les vores del sòcol
Serralades intermèdies
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
SERR. CANTÀBRICASERR. CANTÀBRICA
SISTEMA IBÈRIC
SISTEMA IBÈRIC
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
Dipositats en les fosses marines
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
Plegament de materials plàstics
Dipositats en les vores del sòcol
Serralades intermèdies
Serralades alpines
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
PIRINEUSPIRINEUS
SISTEMES BÈTICS
SISTEMES BÈTICS
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
•Del Ebro
•Del Guadalquivir
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
Dipositats en les fosses marines
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
Plegament de materials plàstics
Dipositats en les vores del sòcol
Serralades intermèdies
Serralades alpines
Depressions prealpinas
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
DEPRESSIÓ DE L'EBRE
D. DEL GUADALQUIVIR
Rejoveniment de la Meseta
(estructura germànica)
xarxa fluvial
•Del Ebro
•Del Guadalquivir
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
•Sistema Ibèric
•Est de la S. Cantàbrica
Dipositats en les fosses marines
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del sòcol de la
Meseta
Falles
Conques sedimentàries
Activitat volcànica
Alçament de Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S. Cantàbrica
•Muntanyes de Toledo
•Sistema Central
Plegament de materials plàstics
Dipositats en les vores del sòcol
Serralades intermèdies
Serralades alpines
Depressions prealpinas
Basculament cap l'Atlàntic
Rius cap l'Atlàntic
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Fosses sedimentàries
Era secundària(Mesozoic)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Era primària(Paleozoic)
Zones de regressions i transgressions marines
Era terciària
Plegament dels sediments de les fosses tectòniques
(estil tectònic juràssic)
Fractura del sòcol i alçament i afonament de blocs (massisos antics: estil tectònic germànic) Fractura del sòcol
i plegament dels sediments superiorsl, després de les transgressions i regressions marines (estil tectònic saxonià)
Depressions prealpines
Basculament cap l’atlàntic
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Resum
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Glaciarisme
en
Les serralades
més elevades
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Parts d’una glacera
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (des de 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Les glaciacions en la península
Ibèrica
L’alternança de períodes freds i càlids provocà regressions i transgressions marines
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Glaciarisme
en
Gelifraccióforma
• Glaciars de circ
• Glaciars de vall Arrossegament
Les serralades més elevades
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Tres vistes del Circ de San Miguel, en el Moncayo (S. Ibèric)
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
En la vessant cantábrica, la glaciació ocupà la capçalera de rius como l’Asón (Cantabria), originant formes de vall característiques i dipositant acumulacions (morrenes), que poden arribar fins la cota dels 600 m.
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Valle de Glendalough
(Irlanda), con la característica
forma de artesa o en “U”
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial
La retirada de les glaceres origina
llacs (ibons) i morrenes.
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Erosions produïdes per la gelifracció.
Glaciarisme
en
Gelifraccióforma
• Glaciars de circ
• Glaciars de vall Arrossegament
Terrasses fluvials
Les serralades més elevades
• Duero
• Tajo
•Guadiana
•Guadalquivir
•Ebro
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica2. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals
Sedimentació en el rio Manzanares, afluent del Jarama
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Terrasses fluvials
L’entorn del Manzanares durant el Pleistocè.
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Terrasses fluvials
Terrasses del Manzanares, al sud de Madrid
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
Procés de formació de les terrasses fluvials
• Aguilera Arilla, M. J. et alii, Geografía General (Geografía física), Madrid, UNED, 2000.
• Crespo, J. (coord.), Atlas de España, tomo II. El País / Aguilar, 1993
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• El Parque Lineal del Manzanares, www.parquelineal.es
• Estrabón. Geografía de España (web), http://estrabon.wordpress.com
• Muñoz Delgado, Mª S., Geografía, Anaya, 2003
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Farinós, J. (dir.), Geografia regional d’Espanya. Una nova geografia per a la planificación i el desenvolupament, València, UV, 2002.
• Olcina, A., y Gómez Mendoza (2001), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.
• McKnight, T. L. et al. Physical Geography, 7th ed., New Jersey, Prentice-Hall, 220
• Méndez, R., y Molinero, F., Geografía de España, Barcelona, Ariel, 1993.
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Wikipedia, es.wikipedia.org
Referències