1320991 634636736305391250

Bloc C

Tema 2

Tipologia de les Tipologia de les Organitzacions Organitzacions

Educatives Educatives

Bloc C

Tema 2

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Comprendre la complexitat de classificació les Comprendre la complexitat de classificació les institucions educatives. institucions educatives. Establir estructures conceptuals i pragmàtiques Establir estructures conceptuals i pragmàtiques per a la comprensió de les diferents taxonomies. per a la comprensió de les diferents taxonomies. Aplicar davant realitat concretes, esquemes de Aplicar davant realitat concretes, esquemes de classificació generals. classificació generals. Dissenyar un model per classificar les Dissenyar un model per classificar les institucions educatives. institucions educatives.

Bloc C

Tema 2

CONTINGUTS DE LA SESSIÓ

• Criteris de classificació y tipus d'organitzacions

• Característiques de les organitzacions d'educació formal

• Característiques de les organitzacions d'educació no formal

Tema 2 Tipologia de les organitzacions educatives

OrganitzacióCom a Ciència

ENFOCSDEL CONCEPTEORGANITZACIÓ

OrganizatcióCom procés

Organització com construcció social

Àmbit de conneixement específic comú a Sociologia, medecina, empresarials,…

Conjunt de passos i seqüències ordenats vers un objectiu

Model social de cada moment

“Dime que organizaciones tienes y te diré en qué sociedad

estás”

• La complexitat de la societat ha portat a la vegada a la complexitat de les organizacions

• Les taxonomies són instrumentals i serveien per a comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional

Organitzacions EducativesClassificació

• La diversitat d’organitzacions educatives és elevada, ha estat molt nombrosos els esforços per esquematitzar la pluralitat d ‘alternatives.

•Les taxonomies sobre tipus d’ organizacions són molt diverses. •Les diferents classificacions responen a criteris més o menys generalitzables.

GRUPS SOCIALS

Grups primaris: Cooley (1909) els defineix com un grup que es caracteritza per l’associació i cooperació cara a cara dels seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris perquè són fonamentals per a la formació de la naturalessa social i els ideals de l’ home. (la família, un grup de amics, etc.)

Grups secundaris: Olmsted (1972) indica que les relacions entre els membres d’aquests són fredes, impersonals, racionals, contractuals y formals. Aquests grups es caracteriztzen per tenir gran quantitat de miembres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració es breu. (un club social, un grup d’ asistencia social, etc.)

SOCIALIZACIÓ

La socializació es el procés que segueix tot individuo des de el seu neixement pel qual aprèn i interioritza els requerimients de la societat en la que viu.

És el procés pel qual l’individu aprén a conviure amb altres, a l¡hora que va formant la seva pròpia personalitat. Té una gran importància en les primeres fases de la infància, però dura tota la vida del individu.

El procès de socialització es produeix gràcies a la existència d’uns agents socials: la família, l’escola, les relacions entre iguals i els mitjans de comunicació de masses.

SOCIALIZACIÓ

Socializació primària. Té lloc en la infancia mitjançant ella, s’interioritzen els aspectes més importants de la societat. En aquesta etapa el nen aprén qué espera de la seva pròpia conducta i de les demé. En aquests moments l’individu és acrític, reb tota la informació al mateix temps que va formant-se la seva pròpia personalitat.

Socializació secundària. En aquesta fase l’individu aprén els valors que corresponen a les funcions que l’ individu va a desenvolupar en la vida adulta. S’interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideológic.

Socializació terciària. En aquesta tercera etapa es fa referència a tots aquells adults que, pels motius que sigui, se senten desenganyats o descontents amb tot lo aprés dins d’ un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes i valors d’altra cultura o societat.

Organitzacions d’àmbits Informals

( sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs,..)

Organització com construcció social ( model global)

Organitzacions d’àmbitsFormals

( Economistes, mestres, metges,…)

Organitzacions Informals

Sense estructures establertes Organitzades a partir de víncles Associades a la socialització primària Grups primaris

Families Grups d’ amics Agrupaments informals

Organitzacions Formals

Amb finalitats i fites explícites Amb estructures establertes Associades a la socialització secundària Grups secundaris De caràcter

cultural económic sanitari educatiueducatiu

Per comentar……

Organitzacions EducativesCaracterístiques específiquesCaracterístiques específiques

complexitat de l ‘entorn indefinició d’objectius inmaterialitat dels seus elements pluralitat de centres i d’alumnat escasa autonomia direcció no professional inestabilitat dels recursos

Organitzacios EducativesOrganitzacios Educatives

De l’àmbit de l’

Educació Formal De l ‘àmbit de l’ Educació

No Formal

Organizatcions Educatives. Taxonomia en funció de l ‘àmbit educatiu

(Trilla, 1992)(Trilla, 1992)Àmbit Informal(en creixent augment )

(Vernis, 2002)(Vernis, 2002)

1. Lleure2. Cultura3. Comunicació4. Esports 5. Societat6. Suport social7. Cooperació8. Medi ambient 9. Economia social 10. Salut

Organitzacions Educativas. Taxonomía de centres d’Ed. No Formal de

L’ Ajuntament de Barcelona

Ferrández y Gairín (1985) Ferrández y Gairín (1985)

• Centres de promoció participativa• Centres de formació ocupacional• Centres d’acció compensatòria• Centres d’acció amb minories• Centres d’actuació a distància

Organizatcions Educatives. Taxonomia de centres d’ Ed. No Formal

(Castro, 2008)(Castro, 2008)

LocalRegionalEstatalInternacional

InfànciaAdolescènciaAdults4ª Edat

PúblicConcertatPrivat

Ed. PermanenteOci i lleureLaboralEspecialitzada

Organitzacions Educatives. Taxonomia de centres d’ Ed. No Formal

Organitzaciones Educativae. Taxonomia Criteris de regulació i formalització

Regulació externa ( normatives,lleis, dependències jeràrquiques, economia,…)

formalització interna ( explicitació )Grau en que les normes, procediments,comunicacions… queden registrats

Les institucions són sistemes obets, per tant, influenciats per factors interns i externs.

Organizaciones Educativas. Taxonomía Criterio de autonomía

autonomía institucional

Organitzacions Educatives. Taxonomia Criteris de regulació i formalització

Formalització interna +-

Organitzacions Educatives. Taxonomia

Criteris de regulació, formalització i autonomíi

formalització interna

íi in

Fer de la informació, CONEIXEMENT

Si s’escolta (oral)

Si es llegeix (lectura)

Si s’escolta i es veu (audiovisual)

Si hi ha una demostració (observació)

Si es discuteix (diàleg)

Si es fa (exercici pràctic)

Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)

T a s a m it j a n a d e

r e t e n c ió

90 % F o n t : N a t io n a l T r a in in g L a b o r a t o r ie s In s t it u t e ,

B e t h e l , M a in e , U S A.

25Núria Alart, 2008-09 25

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

5 % Escoltant

10 % Llegint

20 % Audiovisual

30 % Demostrant

50 % Grups de discussió

75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)

Avui he aprés….

Paul Klee26

1320991 634636736305391250

Documents

Transcript of 1320991 634636736305391250

hoja de costos falda2

PLANTILLA PROYECTO DE INVERSION

REGISTRO EXCEL ASISTENCIA LABORAL II 2007

Hiato, Diptongo y Triptongo

Diccionario de lunfardo

Bibliografía

BAREMOS

practicas quimica organica 2

PRECIOSCHACO

Paises y puertos

PROFESORADO

gidoi teknikoa

galdetegia

Calculo Ciclon

Logos

Libro1

EXPLOCION CE INSUMO HOSPITAL

BOLETA DE PAGO

BIBLIOGRAFIA

Caricaturas