Post on 21-Jun-2015
TEATRE MÉRIDA
HISTÒRIA D’ART
IES RAMON LLULL
ALUMNA: LYDIA PÉREZ RUIZ (2n BATXILLERAT A)
PROFESSORA: ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES
ART ROMÀ
ÍNDEXI. Fitxa tècnica
II. Context històric
III. Descripció formal
IV. Iconografia i funció
V. Entorn i integració urbanística
VI. Models i influències
VII. Bibliografia
FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Teatre de Mèrida
AUTOR: Desconegut
COMITENT: Promogut per Marco Vipsanio Agripa com un regal a la ciutat recent fundada, Emerita Augusta, gendre de l’emperador Octavi August, fundador d’aquesta ciutat.
CRONOLOGIA: Entre 16 i 15 aC. L’escena va ser reconstruïda l’any 135 dC. La que avui veim és del segle IV.
ESTIL: Romà (durant L’Alt Imperi i sota el domini de l’emperador Octavi August)
TIPOLOGIA I FUNCIÓ: Teatre amb funció cultural i lúdica (es representaven obres teatrals)
SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat.
MATERIALS: Marbre, pedra, maó, formigó i cobert originàriament de fusta. Per a les cornises i basament s’utilitzà el marbre.
LOCALITZACIÓ: Mèrida, Càceres, Espanya.
DIMENSIONS: Longitud de 60 m de llarg i 7 m de profunditat. El front escènic s’eleva a una altura de 30 metres.
I. CONTEXT HISTÒRIC• I
La ciutat va ser fundada en el 25 aC amb el nom de Colònia Iulia Augusta per ordre d’Octavi August, per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres. El terme emeritus significa en llatí “retirat”.
La ciutat va ser la capital de la província romana de Lusitània. S'inicia així un període de gran esplendor del que destaquen els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes.
Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més esplèndides en època romana. Al segle III dC va ser considerada la novena del món, per davant d’Atenes.
Maqueta de com va haver de ser la ciutat d'Augusta Emerita en el seu màxim apogeu, en el Museu Nacional d'Art Romà.
Aquest edifici va ser promogut pel cònsol Marc Agripa, gendre de l’emperador Octavi August, com a regal per la ciutat recent fundada entre els anys 16 i 15 aC, Emerita Augusta, actual Mérida, segons consta en les inscripcions en les dues portes d’accés.
Portes d’accés
AGRIPA I EL TEATRE DE MÈRIDA
• Marc Vipsani Agripa
Bust de Marc Vipsani Agripa
en el Museu de Louvre, a París.
El cònsol romà Marc Agripa va ser el principal promotor de la seva construcció, que es va començar cap a l'any 16 aC. Les modificacions van ser contínues, i ja, l'any 135 es va aixecar un nou frons scaenae, remodelat posteriorment en el 333. Del seu primer disseny queden el porticus postscaenae o part posterior de l'escena, i la graderia.
Agripa va ser un important general i polític romà. Va ser amic íntim, col·laborador, general i encarregat dels assumptes militars d’ Octavi, el futur emperador Cèsar August. També va ser el responsable de molts dels èxits militars d’ Octavi, entre els quals destaca la victòria naval de la batalla d’Accio contra Marc Antoni i Cleopatra VII d'Egipte.
Agripa va destacar per la seva capacitat militar i política, i per les construccions amb què va embellir la ciutat de Roma.
• II. DESCRIPCIÓ FORMAL
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: DISSENY
El teatre romà de Mérida va ser dissenyat seguint els preceptes vitruvians, i la seva construcció es recolza, en part, en la faldilla d'un turó per protegir als espectadors dels vents. Va estar en ús fins a la segona meitat del segle IV, sofrint algunes remodelacions en segle I i II dC.
Es va utilitzar el vessant de la muntanya Santa Albín per facilitar la seva construcció. Té un diàmetre de 96 m. A aquestes graderies s'accedia per 13 portes que comunicaven amb els vomotorium. En el seu centre i part més baixa se situa la orchestra també semicircular -de 30 m. de diàmetre-, amb les tres graderies de la poedria, reservades per a l'alta societat i delimitades amb un muret semicircular de separació o "balteus". Aquesta orquetra estava recoberta de marbre, i en el seu front s'aixeca la vertical del podium, el frons pulpiti, compost successives exedras rectes i corbes.
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
El teatre de Mérida pertany al denominat tipus mixt, és a dir, construït en part a l’aire lliure i en part excavat al vessant de la muntanya. No està ni totalment arrecerat en un declivi muntanyós, com els teatres grecs, ni és del tot exempt, com els romans.
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.II. ESTRCUTURA EXTERNA I INTERNA
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTSOriginalment tenia un aforament per unes 6.000 persones i ha mantingut completes les parts en les quals s'asseien els espectadors segons la seva classe social: la cavea ima, la cavea mitjana i, finalment, la cavea summa, que ocupava la zona més elevada del teatre. Els tres sectors estaven separats per amples passadissos, anomenats praecintores.
La summa cavea o graderia alta era el lloc reservat per als esclaus i les classes menys afavorides. En l'actualitat és la més deteriorada per l'enfonsament de les voltes. La mitjana cavea, composta de cinc files de graderies, acollia a la plebe lliure.
La ima cavea o graderies inferiors aquesta formada per 22 files de seients reservats als cavallers.
1. Graderia 2. Santuari 3. Façana posterior de l'escena 4. Peristil 5. Recinte dedicat al culte imperial 6. Corredor d'accés a la ima cavea
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.II ESTRUCTURA INTERIOR: COLUMNES
Sobre cada ordre de columnes s'estenen els seus corresponents entaulaments amb arquitrau, fris i cornisa, tots ells decorats.
II.II. ESTRCUTURA INTERNA: ALTRES PARTSCapitell corinti
Fust
CornisaFrisArquitrau
Entre les columnes es situen estàtues imperials divinitzades, déus i personatges clàssics: Ceres, Plutó, Júpiter, Proserpina...
II.II ESTRUCTURA INTERIOR: COLUMNES
Entre tot aquest conjunt s'obren les tres portes d'accés a l'escena, la central -valva règia- i les laterals -valva hospitalarium-. Per darrera d’aquesta façana hi ha diverses estades per a actors i altre personal.
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
El *frons *scaenae, o front de l'escena és element més conegut del conjunt. Sobre *podiums de 2,5 m. d'altura, recoberts de marbre, s'eleven dos cossos de columnes corínties de gairebé 30 m.
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
Les bases i capitells corintis de marbre blanc i els fustos de marbre blau.
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.II. ESTRUCTURA INTERNA: ORCHESTRA
• Actualment, la seva capacitat s'ha reduït a la meitat. L'accés al teatre es realitza a través de nombroses portes, unes obertes a la façana i unes altres a la càvea per mitjà de corredors voltats. Compta amb 16 vomitoris pels quals s'accedeix a les càvees. Aquest sistema de corredors sota les graderies segueix servint avui per a l'acomodament del públic. Davant de la IMA CAVEA estava la “Orchesta” semicircular destinada als cors i a personalitats importants.
II.II. ESTRUCTURA INTERNA: ORCHESTRA
II.II ESTRUCTURA INTERNA: AULA SACRA I PERISTIL
En la part posterior de l'escena hi ha dependències que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita càmera o capella per al culte imperial. Aquest peristil està porticat en els seus quatre fronts per una doble columnata. Al fons del mateix hi ha una petita càmera rectangular, Aula Sacra. El peristil se segueix utilitzant com a lloc de trobada per als espectadors després de la funció. En un dels extrems del peristil es poden veure les restes de les latrines.
AULA SACRA
PERISTILJARDÍ I PART POSTERIOR DE L’ESCENA
I.II. ESTRUCTURA INTERNA: El Pulpitum
• La superfície de l’escenari, el pulpitum, estava cobert de fusta sota la qual es distribuïen tot allò necessari per a la formació dels telons, decorats i la resta d’elements de l’escena.
I.II. ESTRUCTURA INTERNA: El Pulpitum
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS
IV. ICONOGRAFIA I FUNCIÓ
Durant el seu abandonament i pel pas dels segles les seves estructures es van anar esfondrant mantenint-se visible solament la part superior de la graderia, anomenada popularment "Les Set Cadires" fins a 1910, data de la seva excavació per Menéndez Pidal, qui va dirigir la seva reconstrucció.
Menéndez Pidal
• El seu aspecte actual és deutor dels treballs realitzats pels arqueòlegs José Ramón Mélida, director del Museu Arqueològic Nacional, i de Maximiliano Macías, realitzats entre els anys 1910 i 1933.
• Les seves excavacions van il·luminar aquest tresor artístic enterrat durant segles, que va ser restaurat sota la supervisió de l'arquitecte Menéndez Pidal.
• Aquest monument és l’únic de l’antiga Emerita que ha recuperat la seva funció original gràcies a la celebració dels Festivals de Teatre Clàssic.
•Fou declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1993 per la UNESCO
IV. ICONOGRAFIA I FUNCIÓ
• En aquest espai escènic, igual que fa 2000 anys, es representen durant els mesos de juliol i agost obres dels clàssics grecollatins, transformant-ho en un hàbitat cultural des del qual, de la mà del teatre, es contempla alhora el passat i el futur. Està considerat com una de les construccions que millor representen les sòlides maneres i harmòniques formes de l'època d'August, i és dels millor conservats del món.
Es troba situat no lluny de la població i forma, juntament, amb el amfiteatre i el circ, una trilogia difícil de trobar en altres conjunts d’època romana.
V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L’edifici està situat en un petit turó, el punt més alt de la ciutat, de 241 m d’altitud. Això permet que els espectadors quedin arrecerats del vent, protegits pel vessant del turó.
V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
La ubicació s’ajusta a les regles de l’estructura urbana romana, que situa la zona lúdica una mica allunyada del centre de la ciutat habitada.
V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El model del teatre romà va ser el grec. El millor exemple del qual va ser el d’Epidaure. Convertits en arquitectura morta, és a dir, no utilitzada ni construïda, va ser Palladio qui durant el segle XVI, va rescatar aquesta tipologia constructiva en el seu Teatro Olimpico de Vicenza (Itàlia), on va repetir tots els elements del teatre clàssic, hi va cercar una perspectiva il·lusionista.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
Exemples:Teatre Marcel, Roma (23-11 a .C.). Teatre de Mérida (18-8 a. C.). Teatre de Sagunt (segle I d. C.). Teatre d’Aspendus (Turquia). Teatre d’Orange (França). Teatre de Verona (Itàlia). Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 dC).
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
http://www.slideshare.net/salvavila
http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.slideshare.net/landa
Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
http://www.wikipediaenciclopedia libre
sapiens.ya.com
almez.pntic.mec.es
Wikimedia Commons
VII. BIBLIOGRAFIA
www.enciclopedia.cat
www.slideshare.net/amarcos
www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
ciencias.sociales2006.googlepages.com
quedearte.blogspot.com
arteenlasculturas.8m.com
www.artehistoria.jcyl.es
www.artecreha.com
www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
www.bloganavazquez.com
http://es.wikipedia.org
http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
www.museoromano.com
VII. BIBLIOGRAFIA
TEATRE MÉRIDA
ART ROMÀ
HISTÒRIA D’ART
IES RAMON LLULL
ALUMNA: LYDIA PÉREZ RUIZ (2n BATX. A)
PROFESSORA: ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES