Post on 09-Oct-2018
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 34
4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial:
A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les
dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a
facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos
corresponents per sectors econòmics.
Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les
comarques properes:
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 35
A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents
transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs
de cada sector econòmic:
Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà.
Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca.
Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes.
Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 36
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ:
o És el sector més castigat. Gairebé l’activitat ha baixat un 50%.
o En aquests moments s’està substituint l’obra pública per la obra privada
fent alguna que altra rehabilitació.
o És l’activitat que més ha sofert l’actual situació de la crisi, i per tant hi ha
moltes empreses amb un mínim d’activitat.
o Segons dades facilitades per Institut Estadística de Catalunya a l’any 2009
aquesta era el panorama d’habitatge d’obra nova a la nostra comarca.
Qualificacions definitives habitatges VPO 29Cèdules habitabilitat habitatge lliure 236Certificats finals d'obra col·legi aparelladors 147
o És un dels sector amb una forta
dependència de transport per carretera. I,
que suposa un cost important a imputar
al preu del producte final.
o En aquests moments no solament es
compta amb empreses del territori sinó
que cada cop més hi ha empreses que
venen a oferir en els seus serveis d’altres
zones.
o El càlcul econòmic d’aquest sector és
conseqüència de dades extretes de les
empreses entrevistades, de les dades del
sector, dels marges comercials dels
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
La Torrede Cabdella
NNN
P A LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL L AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA R S L L J U S S ÀJJ
A L T ARR RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR I B A G O R Ç A
L A N O G U E R AOOAA
P A L L A R SLLS O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobllabbbblabblbblbbbblbbllllllll de Segurobob Segure Segur
Trempppmpmp
Salàs de PaPaaalaaaaaaaaalaaalalaaalllllarrsrslarrsrsrrrrrrsrrrrrrrrrlara ssalàalà P
SarrSS ocaaadeddeeee Bdeddeddddeeeeeeeeeeeee elleraa
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
LlimianaSant Esteve de la Sarga
Gavet dededeLa Conca
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 37
productes comprats, i dels volums mitjos
d’ingressos per aquest tipus d’estructures
empresarials.
o Pel que fa als transvasaments econòmics el sector de la construcció
genera:
Entrades de volum de negoci per valor de: 137.000.000,00 euros.
Sortida de volum de negoci per valor de: 230.000.000,00 euros.
o Es genera activitat més allà de la pròpia comarca, sent a les comarques
veïnes: Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 38
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR AA.PP, Sanitat i Ensenyament privat i
públic:
Dades rellevants quan a salut:
Les dades que a continuació presentem han estat estretes de l’informe de
Constitució del Consorci del Govern Territorial del Pallars. Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya.
La visió territorial quan a la sanitat a Catalunya és divideix en 7 regions sanitàries
i 37 governs territorials de Salut. La nostra comarca esta immersa en la regió
sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, i dins del Govern Territorial de Salut del Pallars
(GTS).
La regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran inclou les comarques de la Cerdanya, Alt
Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran.
La GTS del Pallars dona servei a 19.000 habitants, representa el 27,34% de la
població Alt Pirineu i Aran i el 0,25% de la població de Catalunya.
La GTS del Pallars inclou 29 municipis; dels quals 14 pertanyen al Pallars Jussà.
Entre els municipis de Tremp, La Pobla de Segur i Sort es concentra el 64% de la
població del GTS Pallars.
L’àrea bàsica de salut (ABS) del Pallars Jussà inclou l’ABS de Tremp compta amb
8.491 habitants i l’ABS de La Pobla de Segur amb 4.343 habitants.
L’ABS de La Pobla de Segur inclou els següents municipis: La Pobla de Segur, La
Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, Salàs de Pallars i la Conca de
Dalt.
L’ABS de Tremp agrupa els municipis de: Tremp, Talarn, Castell de Mur, Sant
Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Concs Dellà, Abella de la
Conca.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 39
L’índex d’embelliment del Pallars és de 178,67 (menors de 64 anys i majors de 15
anys), sent la més alta de l’Alt Pirineu i Aran. La mitjana catalana és de 105,45.
Hi ha un alt ús dels serveis sanitaris a la nostra comarca.
A continuació es mostra aquesta afirmació a través dels dos quadres on hi
consten els indicadors principals d’utilització dels serveis sanitaris:
Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (1)
INDICADORS GTS Pallars
GTS Alt Pirineu i
Aran Catalunya
% de població que declara disposar de doble cobertura sanitària 27,8% 30,0% 26,4%% de població que declara haver visitat un professional de la salut el darrer any 88,1% 89,1% 87,5%% de població que declara haver visitat un professional de la salut els darrers 15 dies 14,8% 17,1% 23,2%% de població que declara haver visitat el seu metge de capçalera en el darrer any 76,2% 73,2% 72,2%% de població que declara haver visitat el seu professional d'infermeria en el darrer any 15,8% 15,4% 17,8%% de població que declara haver visitat el seu ginecòleg en el darrer any 45,3% 46,2% 45,4%Freqüentació de visites per habitant i any al metge de capçalera d'atenció primària 7,6% 5,5% 4,3%
Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de CatalunyaFont: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006 Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (2)
INDICADORS GTS Pallars
GTS Alt Pirineu i
Aran Catalunya% de població que declara haver fet alguna consulta a un professional farmacèutic per motius de salut en els darrers 15 dies 6,2% 5,3% 9,5%% de població que declara haver pres medicaments en els dos darrers dies 57,5% 57,9% 61,3%Taxa d'hospitalització d'aguts de població total per 1.000 habitants 107,8% 114,2% 99,7%Taxa d'hospitalització pediàtrica per 1.000 habitants 48,4% 73,6% 66,0%% de població que declara haver estat hospitalitzada en el darrer any 8,5% 8,7% 9,1%% de població que declara haver visitat urgències en el darrer any 20,9% 27,8% 31,5%% de població que ha anat a urgències d'un hospital públic entre les persones que han anat a urgències en el darrer any 70,4% 87,6% 63,1%% de població satisfeta amb els serveis sanitaris públics utilitzats 88,9% 86,0% 79,7%
Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de CatalunyaFont: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 40
Els residents al GTS Pallars presenten unes taxes d’hospitalització elevades, per
sobre de les de Catalunya, un cop s’han eliminat les diferències per edat i sexe.
Com succeeix en la resta de comarques de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran,
aquest fenomen no és aliè a la proximitat i dimensió de l’oferta hospitalària del
territori.
També es presenta el mapa de recursos sanitaris per als diferents municipis
existents en el Pallars Jussà:
MUNICIPI RECURS SANITARI POBLACIONS
Castell de Mur Consultori local Guàrdia de Noguera
Gavet de la Conca Consultori local Gavet, S. Miquel de la Vall, S.
Salvador de Toló
Isona i Conca Dellà Consultori local Conques, Figuerola, Isona,
Orcau, S. Romà d’Abella
La Pobla de Segur Centre de Salut
Rehabilitació
La Pobla de Segur
La Pobla de Segur
La Torre de Capdella Consultori local Espui, La Pobleta de Bellveí
Llimiana Consultori local Llimiana
Salàs de Pallars Consultori local Salàs de Pallars
Senterada Consultori local Senterada
Talarn Consultori local Talarn
Tremp Centre de Salut
Consultori local
Hospital Comarcal del Pallars
Centre sociosanitari
Centre de salut mental
Rehabilitació
Radiologia
Tremp
Palau, Puigcercós,
Suterranya, Vilamitjana
Així com també el nombre de professionals sanitaris al Pallars. No es disposa dels
desglossament de forma separada:
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 41
NOMBRE DE PROFESSIONALSAtenció Primària
Atenció Hospitalària
Atenció Sociosanitàr
ia
Atenció a la Salut
MentalProtecció de la Salut TOTAL
Metges 36 (1) 33 2 4 (2) 0 35
Infermeres 36 46 6 0 0 88
Llevadores 2 1 0 0 0 3
Treballadors socials 3 1 1 0 0 5
Auxiliars d'infermeria 2 26 4 0 0 32
Veterinaris 0 0 0 0 4 4
Farmacèutics 0 2 0 0 4 6
Personal de suport 19 38 0 0 0 57
Tècnics de transport 59 0 0 0 0 59
TOTAL 121 147 13 0 8 289
(1) Inclou metges de família, ADP, atenció continuada, pediatres i odontòlegs(2) Inclou psiquiatres i psicòlegsNo inclou personal d'oficines de farmàcia ni ortopèdies
Font: Elaborat a partir de les dades facilitades per les entitats proveïdores
Si ens centrem amb els llocs de treball de metges i infermers d’atenció primària
per 1.000 habitants ens adonem de l’índex elevat de professionals sanitari que
tenim a la comarca del Pallars Jussà en comparació amb Catalunya.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 42
LLOCS DE TREBALL DE METGES I INFERMERS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA PER 1.000 HAB. Metges (1) Infermers
ABS Tremp 14,6 14,6
ABS La Pobla de segur 21,1 21,1
ABS Pallars Sobirà 25,4 25,4
GTS Pallars Jussà - Pallars Sobirà 19,6 19,6
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 15,0 12,1
Catalunya 7,9 6,7
(1) Metges: inclou metges generals, pediatres i odontòlegs
Font: Memòria CatSalut 2007 i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran
DESPESA CORRENT(la despesa corrent correspon al GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà)
Línia Assistencial 20092009 Pallars
JussàAtenció primària 6.567.909,01 4.597.536,31Atenció hospitalària 8.704.202,12 6.092.941,48Atenció sociosanitària 750.868,75 525.608,13Atenció a la salut mental 399.171,18 279.419,83Transport sanitari 4.482.815,67 3.137.970,97Diàlisi 95.140,42 66.598,29Rehabilitació 306.274,42 214.392,09Farmàcia (receptes) 5.703.822,45 3.992.675,72Prestacions ortoprotètiques 63.916,14 44.741,30Oxigenoteràpia domiciliària 74.641,59 52.249,11Lliuraments per desplaçaments 512.463,23 358.724,26Consultoris Locals 51.529,62 36.070,73Total 27.712.754,60 19.398.928,22
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 43
INVERSIONS(la despesa en inversió correspon al Pallars Jussà, tot i que la inversió pot afectar a més territori)
Centre ActuacióPeríode inversió Pressupost
Consultoris locals Pallars JussàObra i equipament
2008-2010 60.505,42
CAP Pobla de Segur Nou centre 2009 3.209.987,00Agència Protecció de la Salut Seu regional 2009 150.840,00
Hospital del PallarsNou TAC, aparell
RX digital i CR digitalitzador
2009 491.000,00
Total 3.912.332,42
Dades significatives quan a la protecció de la salut:
La protecció de la salut és el conjunt d’actuacions de les administracions
sanitàries destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics,
químics i biològics presents en el medi.
Els recursos humans destinats al Pallars quan a la protecció de la salut són els
que al quadre adjunt s’indica:
RECURSOS HUMANS. Protecció de la Salut NOMBRE
Veterinaris 4
Farmacèutics 4
Metges 7
Diplomats universitaris en Infermeria 8
TOTAL 23
Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
A continuació es mostra un quadre amb el nombre d’indústries alimentàries
(segons el nombre d’establiments inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 44
Productes Alimentaris de Catalunya) existents al Pallars i el nombre de controls
realitzats en un període de temps anual:
INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA (*)
GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) CensNúmero controls
Escorxadors 5 764
Carns i derivats 29 1.121
Ous i derivats 5 20
Llet i derivats 6 284
Farines i derivats 28 39
Altres 38 38
TOTAL 111 2.266
(*) establiments inscrits en el Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris de CatalunyaFont: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
Pel que fa al quadre que a continuació s’apunta, mostra el nombre de control de
sacrificis als escorxadors:
Control de sacrificis als escorxadors
GTS Pallars (Govern Territorial de Salut)Número controls
Bovins 932
Porcins 1.925
Ovins i cabrums 12.358
Equins 60
Conills 281.291
TOTAL 296.566
Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 45
Quan al següent quadre es vol remarca el nombre d’instal·lacions ambientals
existents que requereixen d’un control exhaustiu per a la protecció de la salut:
Instal·lacions ambientals
GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) CensNúmero controls
Xarxes de subministrament d'aigua 249 2.424
Entitats gestores d'aigües de consum 67 63
Instal·lacions per control de legionel·la (*) 11 10
Cubes de transport d'aigua 3 2
Establiments i serveis de plaguicides 8 0
TOTAL 338 2.499
(*) torres de refrigració, condensadors evaporatius i altresFont: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
I, finalment el següent quadre mostra aquells espais públics que necessiten d’un
control exhaustiu per a garantir la cura de la salut: Establiments i centres de venda o servei al consumidor final
GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) CensNúmero controls
Menjadors col·lectius 226 217
Menjadors col·lectius d'alt risc (*) 21 43
Bars 86 59
Càmpings i allotjaments infantils i juvenils 42 69
Venda al detall 143 82
Elaboradors minoristes 54 113
TOTAL 572 583
(*) escoles bressol, escoles, centres per a disminuits, centres penitenciaris, residències geriàtriques, hospitals, etc.Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 46
Fruit d’aquesta informació detallada i analitzada, i tenint en compte les altres
entrades d’altres administracions públiques que existeixen al Pallars Jussà genera
un transvasament econòmic següent:
Hi ha una despesa corrent quan
a la línia sanitària de:
44.300.000,00 euros.
• I, una inversió en actius
fixes de: 4.000.000,00
euros.
• Les partides de diners que
entren a la Comarca són per a
finançar circulant i fix de les
competències en sanitat, i un
percentatge altament
significatiu d’aquests diners
resten a la mateixa, es podria
parlar d’un 75%.
• La partida més important és l’Hospital de Tremp, dona servei als dos Pallars i
a l’Alta Ribagorça.
Dades claus d’educació:
El departament d’Educació es gestiona per anys acadèmics però la seva
comptabilitat és duta a terme per anys naturals. Comporta certs problemes
d’encaix per poder parlar de dades coordenades, i a més tenint en compte que les
inversions poden ser imputades a diferents anys segons la partida pressupostària
i el nivell d’execució.
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
NNN
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 47
Relació de Centres de titularitat del Departament d’Educació:
o Institut La Pobla de Segur (La Pobla de Segur). Centre on s’imparteix l’especialitat d’esports d’hivern.
o Institut de Tremp (Tremp). Centre públic d'educació secundària. Els serveis educatius dels Pallars s’integren dins de l’Institut de Tremp.
o Escola Els Raiers (La Pobla de Segur). Centre d’educació infantil i primària.
o Escola Valldeflors (Tremp). Centre docent públic d'educació primària.
o CFA (Centre Formació Adults. Tremp).
o Escola La Vall Fosca (La Plana de Mont-rós). Centre d’educació infantil i primària.
o Escola Aeso (Isona).
o EOI (Escola Oficial d’Idiomes.Tremp).
Relació de Centres de titularitat municipal o privada:
o Col·legi Mª Immaculada (Tremp). Centre d’educació infantil, primària i secundària.
o Llar d’infants Mª Immaculada (Tremp).
o Llar d’infants Els Minairons (Tremp).
o Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp).
o Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla de Segur).
o Llar d’Infants Municipal de La Torre de Capdella (La Plana de Mont-rós).
o Llar d’Infants Municipal d’Isona (Isona).
o Escola Municipal de Música (Tremp).
Quan als centres de titularitat del Departament d’Educació:
o Cada centre té assignada una quantitat diferent, essent molt superior la
dels dos instituts perquè els edificis són del Departament i es paguen tots
els consums i les petites reparacions.
o Hi ha una previsió de despesa global aproximada de 390.000,00 euros.
o El cost total del personal docent i no docent suposa un total de 6.629.750
euros a l’any.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 48
o Les inversions en actiu fix s’acostuma a fer mitjançant concurs públic. Per
sota de 50.000,00 euros no cal haver-hi concurs i, se sol demanar diferents
pressupostos a industrials i/o comercials de la comarca:
Tot i sent difícil imputar les inversions realitzades en un any en
concret segons hem comentat podem establir un valor total de
5.556.954,29 euros aproximadament.
Respecte als centres de titularitat municipal o privada:
o Els consums de llum i gas de les escoles i del Centre de Formació d’Adults
són a compte de cada ajuntament, propietari de l’edifici.
o Disposen d’un concret econòmic per despeses de manteniment per unitat
de formació i per nombre d’alumnes matriculats:
L’import global que reben tots aquests centres del Departament
d’Educació és d’uns 1.458.394.28 euros.
o Hi ha previstes unes subvencions per inversions en la Llar d’Infants
Municipal d’Isona (Isona), en la Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla
de Segur), i en la Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp) per un import
total de 985.000,00 euros. Les dues primeres les seves millores entren en
funcionament a setembre de 2010, i la tercera ha rebut una resolució
favorable i esta pendent d’execució.
Respecte a la gestió del menjador i del transport escolar s’encarrega el Consell
Comarcal. Hi ha un conveni signat per l’aportació del Departament d’un import
aproximat d’un milió d’euros.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 49
Curs 2008-09Resum de Centres
Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen
Total centresExclusius infantil Infantil Primària Secundària
Infantil Primària
SecundàriaEducació Especial
SECTOR PÚBLIC Catalunya 3.061 758 1.671 566 2 64
Lleida 375 108 209 51 0 7Pallars Jussà 14 3 6 4 0 1
SECTOR PRIVAT Catalunya 1358 577 121 117 478 65
Lleida 50 15 6 5 19 5Pallars Jussà 2 1 0 0 1 0
TOTAL CENTRESCatalunya 4.419 1.335 1.792 683 480 129
Lleida 425 123 215 56 19 12Pallars Jussà 16 4 6 4 1 1
% centres Pallars Jussà sobre total Catalunya 0,36% 0,30% 0,33% 0,59% 0,21% 0,78%
% centres Pallars Jussà sobre total Lleida 3,76% 3,25% 2,79% 7,14% 5,26% 8,33%
Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 50
Curs 2008-09Nombre d'alumnes
Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen
sector públicsector privat
Exclusius Infantil (1r cicle) 91 33Exclusius Infantil (2n cicle) 258 76Educació primària 522 129ESO 359 94Batxillerat 139 0CF Grau mitjà 228 0CF Grau superior 53 0Total alumnes Pallars Jussà 1.650 332
Total alumnes Catalunya 747.666 427.703% alumnes Pallars Jussà sobre
total Catalunya 0,22% 0,08%
Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació
Centres de titularitat del departament d'Educació
Nombre professorat 165,75Nombre personal
d'administració i serveis 15,5Cost personal docent i no
docent 6.629.750,00 Despeses manteniment 390.000,00
Inversions totals 5.556.954,29
Centres de titularitat municipal o privada
Concert econòmic 1.458.394,28
Altres conceptes 1.000.000,00
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 51
Aran d’aquesta informació detallada i analitzada la partida d’educació genera al
Pallars Jussà un transvasament econòmic de:
Hi ha una despesa corrent quan
a la línia educativa de:
9.500.000,00 euros.
• I, una inversió en actius
fixes de: 5.600.0000,00
euros.
• Les partides de diners que
entren a la Comarca són per a
finançar circulant i fix de les
competències en educació, i un
percentatge altament
significatiu d’aquests diners
resten a la mateixa.
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
NNN
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 52
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR COMERÇ AL DETALL I SERVEIS:
Un analitzats els codis CNAE’s adaptats a la comarca i segons la classificació
realitzada pel Serveis d’Estudis de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, les
dades aparegudes en l’Institut d’Estadística de Catalunya, i d’altres dades
d’elaboració pròpia de la consultora encarregada del treball s’ha cregut oportú
afegir en aquest les empreses vinculades al comerç al detall i reparació,
immobiliàries i serveis a empreses, i altres activitats socials i de serveis.
El càlcul econòmic d’aquest sector es basa en el nombre d’empreses existents al
Pallars Jussà amb el marge brut de compra dels seus productes i amb els
rendiments mitjos per metre quadrat d’espai de venda tenint en compte l’índex
comercial assignat.
NOTA:
En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics del
comerç i reparació, així com els sectors de les immobiliàries i serveis d’empresa, i
d’altres activitats socials i serveis.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 53
o És el sector econòmic que genera més
atractivitat tant per dins de la comarca
com per la seva àrea d’influència,
sobretot cap al Pallars Sobirà.
o Tremp actua com un veritable centre de
comerç i de serveis dels Pallars.
o Depèn força de la compra de producte
fora de la comarca el que comporta
imputar un cost de transport al producte
significatiu.
o La potencialitat que genera aquest sector
és de:
Entrada de volum de negoci:
41.000.000,00€.
Sortida de volum de negoci:
95.800.000,00€.
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
NNN
P A L L A R S L L J U S S ÀS ÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀJJ
L A N O G U E R AOOA A
TTTalarTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT n
Isona
(Isona i Conca Dellà)
LaLaLa PLLaLaLaLLaLLLLLLLLLaLLLLLLLLLaLLLa obla de e e SeSSeSeSeSeguSSeSeSSSSSeSSSSeSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS robob SeguS re SSeguSS r
Trempppmpmp
Salàlàlàllààsllààlààààààààààààààààààààààà de Pallarsrsrsalàalà P
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimianade la Sarga
Gavet dededeLa Conca
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 54
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES HOTELERES:
S’inclou les empreses vinculades al turisme d’allotjament i manutenció: hotels,
càmpings, restaurants, cases rurals, ...
En aquests moments és un sector cabdal en l’economia d’aquesta comarca. Hi ha
un interès econòmic i empresarial en donar a conèixer la diversitat d’entorns
naturals que un turista pot gaudir al desplaçar-se al Pallars Jussà.
Aquest sector genera una atractivitat supramunicipal quan a l’atracció de gent de
fora de la comarca que compra uns serveis oferts pels empresaris del sector. Els
empresaris del sector produeixen uns serveis que ven a la gent que es desplaça
de fora de les nostres contrades, i compra producte per donar part del servei.
o L’atractiu turístic i econòmic que
proporciona aquest sector a la
totalitat de la comarca és
aproximadament:
Entrades de volum de
negoci i producció del
servei: 37.000.000,00€
Generació interna de volum
de negoci: 55.500.600,00€.
NOTA: en aquest cas la visualització en el mapa de les
entrades i sortides és diferent. Es compra producte de fora
per cobrir part del servei que el sector ofereix als seus clients
(fletxa negra), i produeix aquest servei dins de la comarca
(fletxa vermella), i ven el servei als seus clients quan aquests
pernocten a casa seva (es podria incloure també dins de la
fletxa vermella).
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca dia
steve de la Sarga
L L AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA R S L L J UJ UJ UJ UJ UJ UJ JJJJ JJJJJJJJ JJJJJJ UJJ S S ÀJJJ
TTaTaalllarnTaal
LLLLLaLaLaLa PoLLLaLLLaLaLLaLLLLLLLL bla dddddddddddddddddeee Se Se SSSegee eeeee Seeeeeeeeee S urobob SSegS ure e SSegS ur
SSaaallàs allààllàlllààllàllààallààllàllllàll de Pallarsrsrsaallllàaalàlllllàllllà P
Senterada
EEEEl El El PonEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE t de Claaavavavveervvvevvavvevvvvvevve
((CC(CCConca(((((CC((((((((((((((((( de DDaDaaaaDalt)lllltllltlllllllttlllltlltlltlltt
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 55
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES PYMES:
Una part de les empreses incloses en aquest apartat són empreses que donen
serveis a la pròpia comarca però depenen de la compra de producte de fora per
afegir valor al seu producte fabricat.
I, una altra part d’elles, són aquells empreses que són o poden ser en aquests
moments un potencial significatiu per l’economia d’aquesta comarca; ens referim
a la indústria alimentària.
Hi ha empreses amb força notorietat que afegeixen valor al seu producte final
fent ús de matèries primàries i ecològiques, així com la transformació i venda de
productes.
Són relativament poques les
empreses que constitueixen
aquest grup, per tant el seu
volum de negoci és
representatiu però no
significatiu.
Les dades de negoci
presentades per aquest grup
generen unes entrades per
import d’uns 34.000.000
euros i unes sortides
aproximades de 51.100.000
euros.
La Torre de Cabdella
N
P A L L A R S J U S S À
A L T A R I B A G O R Ç A
L A N O G U E R A
P A L L A R S S O B I R À
Talarn
Isona
(Isona i Conca Dellà)
La Pobla de Segur
Tremp
Salàs de Pallars
Sarroca de Bellera
Senterada
El Pont de Claverol
(Conca de Dalt)
Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp
Llimiana Sant Esteve de la Sarga
Gavet de La Conca
ve de la Sarga
A
(Isona i C
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 56
NOTA:
En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics de:
metal·lúrgica i productes metàl·lics, indústries manufactureres diverses, fusta
(sector industrial) i, aliments, begudes i tabacs (indústria càrnica, làctea i aliments
per animals).
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 57
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR TRANSPORT:
o Només hi ha una empresa que
pugui ser útil avui per avui a les
necessitats de la comarca, Integra
2, a banda d’algunes de les
empreses que disposen de la seva
flota de transport, i d’altres que
disposen d’aquesta ruta.
o Aquesta empresa Integra 2 disposa
de camió refrigerat especialitzat
amb dos serveis diaris. Gairebé mai
poden fer transport bidireccional.
o La despesa de transport és molt
important en totes i cada una de
les empreses de la comarca,
suposa aproximadament entre un
15-20% del total de les despeses.
o El cost global de transport per part
de les empreses és d’uns
8.623.000,00 euros.
Partida clau en la compta d’explotació de totes les empreses del Pallars Jussà.
A més, els camions que transporten productes, sobretot de sortida de la comarca
no acostumen a anar plens els camions.
Comportaria una reflexió sobre economies d’escala quan al transport de retorn
per enviar producte local fora. No hi ha comunicació logístic amb els empresaris
del territori.
Tremp
PALLARS JUSSÀ
Lleida
Barcelona
Madrid
ZaragozaemmmmpmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmTreeeeeeeeeeeeeemmmmmmmeeemmmmmmmmmmmmm
LARS PALPAPALALALALAAAALLLLLAAAAAALLLLLALLALLLLLLARÀÀJUSSÀSÀSÀSÀSÀSSSSSSSSSSSSSSÀSSSSSSSSSSSSSSSSÀSSSÀÀÀÀÀ
Lleida
Barc
a
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 58
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ENERGIA:
o És un sector econòmic i estratègic per la comarca.
o Cal tenir en compte que és un sector que provoca millores en el PIB de la
comarca i, pot disvirtuar la realitzat econòmica.
o Es produeix energia a la zona però es comercialitza per empreses de fora.
o La gent del Pallars disposa encara d’uns certs privilegis en el consum
d’energia elèctrica.
o El flux econòmic produït per aquest sector és el següent:
Producció en les centrals: 8.522.590 KWH/any
Energia que s’exporta fora de la comarca: 58.900.000 KWH
Es parla d’un preu mig de partida des de la central de 43,55€/MWH
però davant del lliure mercat actual es fa difícil concretar un preu
mig final de comercialització.
A més és fa difícil saber quina resta a la comarca per consum intern,
i quina és ven.
Tremp
PALLARS JUSSÀ
Lleida
Barcelona
Madrid
Zaragoza
Lleiddadaaaaadaddadaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Barcelonnnaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 59
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES AGRARI I RAMADER:
LA RENDA AGRÀRIA CATALANA DE L’ANY 2009
La renda agrària, a preus corrents, presenta un increment d’un 6,6% respecte a
l’any 2008. Aquest augment és conseqüència del fort descens del valor dels
consums intermedis (-14,0%); ja que la variació del valor de la producció final
agrària (PFA) no ha estat positiva (- 6,6%).
La inferior despesa en consums intermedis (-14,0%) es deu a la forta baixada del
preu pagat mig dels inputs que ha disminuït des del 2008 un -12,6%. El major
impacte resulta de la caiguda del preu dels aliments per a bestiar (15,7%),
concretament dels pinsos compostos.
La disminució del -6,6% de la PFA, s’ha produït degut al descens del valor de la
producció agrícola (-13,4%) i ramadera (-2,7%). Degut al pes que te la ramaderia
a Catalunya (62,8%) la caiguda provocada per l’agricultura s’ha vist una mica
esmorteïda.
El minvament del valor de la producció ramadera te la raó de ser en la disminució
del valor de la producció de llet i del boví de carn.
PRODUCCIÓ
La collita extraordinària dels cereals que ha fet augmentar la producció un
+49,6%. Els conreus amb més increment de producció son l’ordi (+121,8%) i el
blat (+73,3%). Els preus no han acompanyat a la producció i ha esdevingut una
caiguda generalitzada (-19,0%) amb l’excepció del preu de l’arròs (+21,0%).
Tanmateix, el resultat final és d’un increment en el valor de la producció del
+18,5%.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 60
Cal mencionar també l’increment de la producció de plantes industrials
(+23,2%), plantes farratgeres (+17,3%), encara que aquestes contribueixen
en menor proporció en la producció agrícola. Els preus no han tingut una bona
evolució amb baixades del -30,6%.
En el cas del vi i most la producció s’ha mantingut pràcticament constant, però
l’increment del preu percebut (+5,0%) ha beneficiat el valor de la producció que
incrementa un +6,4%.
La producció d’oli d’oliva ha incrementat un +67,9% mentre el preu ha baixat
un -21,6% resultant un increment del valor de la producció del 27,4%.
En la producció ramadera, el porquí, principal sector agrari de Catalunya
(35,0%), presenta un lleuger augment del valor de la producció (+1,0%), al qual
contribueix l’increment en la quantitat produïda (+5,1%). El preu percebut ha
disminuït un -3,9%.
Altres sectors que experimenten un comportament positiu del valor de la
producció és sobretot el sector dels ous (+17,1%) i, en menor proporció, el de
l’aviram (+2,6%) i el cunícola (+1,5%). En el cas dels ous el valor s’eleva a
causa d’un notable increment tant en la quantitat produïda (+9,9%) com en el
preu percebut (+6,6%). En els altres casos el preu s’ha mantingut constant i, per
tant, el creixement del valor de la producció s’explica per l’augment de la
quantitat produïda.
En el cas de l’oví i cabrum, el valor de la producció es manté constant.
S’observa un petit descens en la quantitat produïda (-2,9%) que es compensa
amb l’increment del preu percebut (+2,3%).
La resta de sectors mostren una evolució negativa. En el cas de la llet tant la
producció (-7,2%) com el preu (-20,8%) han sofert una notable caiguda,
resultant una disminució del valor de la producció d’un -26,3%.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 61
En el cas del boví de carn, que ocupa la tercera posició en la producció
ramadera per darrera de l’aviram, la pujada dels preus (+2,4%) no ha arribat a
compensar la baixada de la producció esdevinguda (-18,4%) i, per tant, el valor
de la producció s’ha reduït un -15,8%.
La producció de serveis de l’agricultura ha incrementat lleugerament el seu
valor en un +1,8% gràcies principalment als tractaments fitosanitaris.
Les activitats secundàries no agràries no separables, principalment la
transformació de productes agraris, han disminuït el seu valor de la producció (-
2,3%), degut bàsicament a la disminució dels preus percebuts.
CONSUMS INTERMEDIS
Pel que fa als consums intermedis, la caiguda del valor dels aliments per al
bestiar (-15,2%), és el que més repercussió te sobre la renda ja que el seu pes
supera el 50% del total de despeses.
S’estima que el preu pagat mig dels aliments per als animals ha disminuït un -
15,7% respecte l’any 2008. Això ha repercutit en una disminució global dels
costos agraris d’un -14,0%.
Quant a la resta de consums d’inputs, ordenats en funció del seu valor econòmic,
destaquen la disminució del valor de l’energia, carburants i lubricants (-
29,1%), el manteniment de material (-1,8%), les despeses en fertilitzants i
esmenes (-46,8%), els altres béns i serveis (-3,7%), i els serveis
d’intermediació financera (-4,8%). En el cas de l’energia, carburants i
lubricants, els fertilitzants i els altres béns i serveis, el motiu d’aquesta reducció
del cost és el decrement dels preus pagats, que representa una disminució del -
25,3%, un -11,5% i un -3,9% respectivament.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 62
Les úniques despeses que han incrementat son els productes fitosanitaris
(+5,5%), les despeses veterinàries (+3,6%) i els serveis agrícoles (+1,7%), en
tots els casos a causa de l’increment dels preus pagats.
El valor de les amortitzacions (+1,7%) i dels altres impostos (+5,7%) han
augmentat, mentre que les altres subvencions a les explotacions que s’inclouen a
la renda, han minvat un -1,0%.
Dades sobre el sector agrari a la comarca del Pallars Jussà
Tot i la producció de cereals i de farratges a la comarca hi ha moments que es
necessita sortir a fora per comprar-los. Hi ha necessitat de consum intern
d’aquest tipus de producte.
Ens comenten que hi hauria més capacitat de produir blat de moro aquí a la
Comarca però els costos de fabricació disminueixen l’interès. Hi ha certa
expectació ara amb la concentració parcel·lària de regadiu podria ser una sortida.
D’altres ens comenten també la necessitat de fer cereal ecològic per un tipus de
bestiar i de producte determinat; tot i que encara són baixes les xifres de
superfície destinada a l’ecologia a Catalunya i Lleida. A Catalunya a data 2009 hi
ha 43.585,00 ha. de superfície destinada a agricultura ecològica (3.302,43 ha a
cereal), i a la demarcació de Lleida 32.461,44 ha. (1.390,24 ha a cereal). Sembla
haver interès per aquest tipus de producte a la nostra comarca, alguns ramaders
han d’anar també a fora a comprar-ne.
A més hem de tenir en compte el cultiu de vi i la seva repercussió a l’exterior; de
diferents nivells i categories però amb possibilitats de créixer. Així com les
explotacions de fruits secs; de dimensions reduïdes però que generen valor
econòmic i afegit.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 63
Les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça representen
més del 50% de la representativitat d'explotacions ramaderes ecològiques de tot
Catalunya, convertint-se d'aquesta manera en el bressol ramader de la producció
ecològica, amb més de 130 explotacions d'aquestes característiques. Tot i
consolidar-se la producció ecològica, el principal problema d'aquestes explotacions
segueix sent completar tot el cicle; producció, transformació i comercialització.
Avui per avui alguns dels punts febles de la producció ecològica són la manca
d'estructures per la producció i transformació, la falta d'estructures de mercat per
comercialitzar i distribuir, la manca d'emprenedoria i inversió en aquest camp i
millora de la comunicació amb els espais naturals del territori.
Avui per avui al Pirineu hi ha 155 operadors que treballen amb ecològica, xifra
que representa un 8% de la producció total que es fa en aquestes comarques.
Seria interessant apostar per aquest producte que juntament amb d’altres
productes naturals i turístics del Pirineu suposarien un nou valor afegit a aquestes
contrades.
A més a la demarcació de Lleida hi ha el 31,89% de la producció ecològica de tot
Catalunya. Pel que fa a sectors, el ramader és el que lidera la llista amb un
38,39%, Aquestes xifres evidencien que tot i produir molt en ecològica molts dels
productes no acaben el cicle amb aquest sistema de produir. La demarcació de
Lleida és una comarca ramadera per excel·lència pel que fa a la producció
ecològica amb un 235 explotacions ramaderes ecològiques, i en tot Catalunya hi
ha 397. Representen un total de 39.696 caps de bestiar i en tot Catalunya hi ha
76.940.
Pel que fa a les explotacions ramaderes ecològiques al Pirineu n'hi ha 112
dedicades al vaquí, 17 a l’oví, 14 al cabrú, 10 a l’equí i 1 al porcí.
Quan a la producció vegetal; 141 a pastures, prats i farratges, 132 a boscos i
matolls, 27 a cereals i llegums, 14 a hortalisses i olivera, 4 a fruiters, 4 a fruits
secs i 3 a tubercles. En aquesta zona es troba 9 escorxadors d'ecològica, 3 llocs
on elaboren carn ecològica i 1 de formatge.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 64
Les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell són les que tenen més tipus diferents
de productes ecològics i més diversificació. El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça és
clarament ramadera.
Mapa de fluxos del sector empreses agrari:
Tremp
PALLARS JUSSÀ
Lleida
Barcelona
Madrid
Zaragoza
o És el cereal el producte capdavanter del sector agrari a la comarca; sent
per consum propi i per consum extern.
o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup
l’explotació dels cultius de cereals, farratges, fusta, fruita seca i vi.
o Així com la compra de productes de fora que es necessiten per a explotar
aquests productes i la seva comercialització.
o Hi ha un potencial creixent per la comercialització ecològica, el que implica
pensar en augmentar el nombre d’explotacions agràries ecològiques.
Barcelona
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 65
o El flux de negoci que genera aquest sector per la comarca és:
Entrada de producte i explotació pròpia suposa un volum de
negoci: 9.900.000,00€.
Sortida de volum de negoci: 21.800.000,00€
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 66
Mapa de fluxos del sector empreses ramader:
o És un sector clau per l’economia del Pallars Jussà; sobretot el porcí.
Aquest darrerament presenta una problemàtica de preus força
acusada.
o És una activitat econòmica que genera negoci dins i fora de la
comarca amb capacitat d’afegir valor en el propi territori.
o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup
l’explotació de les granges de porcí, vaquí, oví i cabrum.
o El moviment econòmic que genera és el següent:
Entrada de volum de negoci: 75.700.000,00€
Sortida de volum de negoci: 88.500.000,00€
Tremp
PALLARS JUSSÀ
Lleida
Barcelona
Madrid
Zaragoza
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 67
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR FINANCERS:
Tot i que no hem pogut disposar de dades del sector si que ens han facilitat el
tipus de moviment financer que es genera a la comarca.
El Pallars Jussà es troben vuit entitats bancàries amb divuit oficines obertures per
tot el seu territori.
En aquests moments són captadors d’estalvi no de mediadors de crèdits; les
activitats econòmiques són demandants de crèdits i les activitats particulars
demandants de dipòsits.
Les entitats financeres han vist reduïda la seva activitat comercial; no hi ha
moviment bancari, hi ha atur, hi ha menys hores extres, ... això es nota en la
sol·licitud de nous productes bancaris. La gent estalvia. La majoria estalvis de
termini fix ja que hi ha un elevat nombre de gent gran.
Els sectors que millor aguanten la crisi són la pagesia amb unes bones collites
darrerament (cereal) i el turisme. Segons ens comenten el sector agrari funciona
de la següent manera amb els diners de la collita viuen i amb els diners de la
subvenció estalvien.
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 68
5. Resum i Conclusions
Entrades de volum de
negoci
Sortides de volum de
negoci
SECTOR CONSTRUCCIÓ 137.000.000€ 230.000.000€
SECTOR AAPP Sanitat i
Educació
59.800.000€
SECTOR COMERÇ
DETALL I SERVEIS
41.000.000€ 95.800.000€
SECTOR HOTELERIA 37.000.000€ 55.500.000€
SECTOR EMPRESES
PYMES
34.000.000€ 51.100.000€
SECTOR TRANSPORT 8.623.000€
SECTOR ENERGIA 8.522.590 kwh 58.900.900 kwh
SECTOR AGRARI 9.900.000€ 21.800.000€
SECTOR RAMADER 75.700.000€ 88.500.000€
Tot i que l’actual situació econòmica la comarca del Pallars Jussà juntament amb
la Noguera gaudeixen d’un PIB lleugerament positiu per damunt de la mitjana
catalana i de la demarcació de Lleida.
Observant el pes de cada sector en el total del PIB Comarcal 2009 del Pallars
Jussà ens adonem que el sector servei és altament important, i que provoca la
seva atractivitat vers les comarques properes gaudint d’una centralitat marcada
per la localitat de Tremp:
Sector Primari 12,58%
Sector Indústria 10,32%
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INFORME 69
Sector Construcció 18,60%
Sector Serveis 58,50%
Taxes reals de variació interanuals en percentatge del VAB comarcal per sectors:
Sector Primari ▲ 17,9%
Sector Indústria ▲ 1,8%
Sector Construcció ▼ 5,9%
Sector Serveis ▲ 0,3%
Tot i la davallada del sector de la construcció encara és un dels sectors important
en l’economia del Pallars.
És altament significatiu l’augment percentual del sector primari. Cal un important
impuls econòmic sobretot en la traçabilitat productiva d’algun dels seus
productes. Es pot planteja l’augment del cereal i de la ramaderia ecològica optant
per una comercialització conjunta aprofitant sinergies i economies d’escala.
Cal vigilar l’enorme dependència exterior per l’aprovisionament de matèries
fungibles i primeres pel treball diari de moltes empreses sent la logística un dels
punts febles ja que perjudica el cost del producte, i per tant el seu marge.
Això implica una reflexió conjunta amb tots els operadors econòmiques del
territori per donar continuïtat a l’acció en el moment de poder definir el Pallars
Jussà com a centre logístic de la zona del Pirineu occidental de Catalunya.
Aprofitant sinergies de carregues de transport per abaratir el cost del transport i
poder ser més competitius.