1. INTRODUCCIÓ

- És el primer estil internacional de l’Edat Mitjana. Tradueix el concepte de l’unitat espiritual de la cultura d’Occident.

- Cronologia: finals segle X, i segles XI i XII.

- Àmbit geogràfic: Europa occidental i cristiana

Context històric i cultural del naixement del romànic:

a) El terror de l’any 1000: la pietat com a acció de gràcies o com a refugi de temors, s’expressa en una intensa renovació de l’art religiós.

b) El feudalisme: el romànic és la manifestació artística de la societat feudal, és l’expressió de la superioritat social dels dos estaments que ocupen el cim de la piràmide social: el clero i la noblesa.

c) La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.

d) La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges, i la difussió de les ordes religioses.

ARQUITECTURA ROMÀNICA

Tipologies d’edificis:

-Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs.

-Arquitectura civil: castells i fortaleses

Fonalmentalment, arquitectura religiosa.

Origen: França.

Els plans arquitectònics no sorgeixen a l’atzar. Hi haurà determinats models d’arquitectura imposats per les ordes religioses segons les necessitats litúrgiques.

Existència de “quadrilles volants: companyies de picapedrers i escultors que donaren lloc a la formació de diverses escoles.

Elements de les esglésies romàniques:

-Plantes: basilical i creu llatina

-Àbsis semicircular

- Transepte: nau transversal que forma una creu amb la nau principal.

-Creuer: espai on es creua el braç llarg de la creu i el curt

- Cimborri

- Girola o deambulatori amb absidioles.

- Tribunes

- Torre campanar

1. Sant Martí de Tours

2. Sant Marcial de Limoges

3. Santa Fe de Conques

4. Sant Sernin de Toulouse

5. Santiago de Compostel.la

Plantes esglésies de pelegrinatge

ARQUITECTURA ROMÀNICA A FRANÇA

Peculiaritats regionals:

-Borgonya: esglésies de pelegrinatge (Santa Madeleine de Vézelay, Saint-Étienne de Nevers i Santa Fe de Conques).

-Normandia: cobrien les construccions immenses amb sostres de fusta, emmarcaven les façanes entre torres, no solen tenir decoració escultòrica i són pobres en decoració geomètrica. Influència en Anglaterra (Catedral de Caen)

- Poitiers, Angulema i Perigús: van mantenir un sentit decoratiu de regust bizantí (torres de coronament cònic amb escates, moltes escultures a la façana i cúpules sobre petxines. Saint Front de Perigús, Saint Pierre d’Angulema i Notre Dame la Grande de Poitiers.

-Provença: gran simplicitat. (Sant Tròfim d’Arle, Saint Serni de Toulousse)

Saint Étienne de Nevers

Santa Magdalena de Vezelay

Santa Fe de Conques

Saint Étienne a Caen (França)

Notre Dame la Grande de Poitiers

Catedral de Saint Pierre d’Angulema

Saint Front de Perigueaux

Església de Sant Tròfim d’Arle

Sant Sernin de Toulouse

ARQUITECTURA ROMÀNICA ITALIANA

-Hi predominen els elements antics clàssics.

-Galeries d’arcs vius.

-Importància de la columna

-Substitució de l’escultura pel color com a element decoratiu

-Separació del baptisteri i del campanar

-Reviviscència a les façanes d’elements clàssics més o menys transformats.

- Obres més destacades:

* Conjunt de la Catedral de Pisa

* Catedral de Parma

* San Miniato al Monte

Catedral de Pisa

Catedral de Parma

San Miniato al Monte (Florència)

ARQUITECTURA ROMÀNICA A ALEMANYA

Característiques:

-Influència de l’art otonià

-Estil monumentalista

-Ús de la volta de canó

-Disposició de les torres flanquejant els àbsis.

-Àbsis dobles

Obres més destacades:

-Sankt Michael de Hildesheim

-Catedral de Maguncia

-Catedral de Spira

-Catedral de Worms

Sankt Michael de Hildesheim

Catedral de Maguncia

Catedral de Spira

Catedral de Worms

ARQUITECTURA ROMÀNICA ANGLESA

Característiques:

-Intimament relacionada amb l’escola francesa de Normandia.

-Temples de tres naus amb capçalera formada per àbsis central, generalment rectangular, flanquejat per altres dos més petits.

Obres:

-Catedral de Durham: introdueix la volta de creueria.

-Catedral de Gloucester: capçalera amb girola.

-Catedral de Winchester.

Catedral de Durham

Catedral de Gloucester

Catedral de Winchester

ARQUITECTURA ROMÀNICA ALS REGNES HISPÀNICS

-Importància del Camí de Sant Jaume

-Art dotat d’una poderosa personalitat: influència francesa i dels mestres llombards, més la tradició visigòtica i asturiana.

-Vies de penetració d’Est a Oest:

* els primers edificis són construïts a Catalunya (influència llombarda)

* Navarra, Castella i Lleó: influència francesa per la importància del Camí de Sant Jaume.

ARQUITECTURA ROMÀNICA A CATALUNYA

-Influència francesa i àrab (ornamental): a mitjan segle IX es va crear la Marca Hispànica (confederacó d’estats sota l’hegemonia francesa):

* Monestir de Sant Pere de Rodes.* Església del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.* Claustre de Sant Cugat del Vallès.

-Influència llombarda: arcuacions cegues recolzades sobre franges verticals i la torre són els trets més característics:

* Monestir de Ripoll* Basílica de Sant Vicenç de Cardona* Esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll

-Romànic de transició: del romànic al gòtic

* algunes parts de la Catedral de Tarragona* algunes parts de la Catedral de Lleida

Monestir de Sant Pere de Rodes

Església del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès

Monestir de Sant Maria de Ripoll

Basílica de Sant Vicenç de Cardona

Sant Climent de Taüll

Santa Maria de Taüll

Catedral de Tarragona

Seu Vella de Lleida

ARQUITECTURA ROMÀNICA: ARAGÓ I NAVARRA

-Aragó:

* Catedral de Jaca

* Castell de Loarre

* Monestir de Sant Joan de la Penya

-Navarra:

* Palau dels Ducs de Granada

* Església poligonal del monestir de Sant Maria d’Eunate

Catedral de Jaca

Castell de Loarre

Claustre del monestir de San Joan de la Peña

Palau dels Ducs de Granada

Església de Santa Maria d’Eunate

ARQUITECTURA ROMÀNICA: LLEÓ I CASTELLA

* Església de San Isidoro de Lleó (segle XII)

* Església de Sant Martí de Fròmista (Palència)

* Catedral de Zamora: influència bizantina

* Catedral Vella de Salamanca: influència bizantina

* Església de San Esteban (Segòvia)

* Església de San Millan (Segòvia)

* Església de San Martin (Segòvia)

* Claustre de San Juan de Duero (Sòria)

* Església de Santo Domingo (Sòria)

Basílica de San Isidoro de Lleó

Església de San Martin de Frómista

Cimbori Catedral de Zamora Cimbori Catedral Vella

de Salamanca

San Esteban

San Millán

San Martín

SEGÒVIA

Església de Santo Domingo

Claustre de San Juan de Duero

SÒRIA

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA

-Església de pelegrinatge: planta de creu llatina, girola amb capelles radials, àbsis col.laterals, les tres naus que continuen el creuer, trifori.

- Compendi de solucions arquitectòniques anteriors: del preromànic (aplicació de contraforts a l’exterior), del romànic hispànic (la disposició de la capçalera de Jaca i la combinació de nau central de canói naus laterals amb aresta de San Isidoro de Lleó), del món musulmà (l’ús de lòbuls decoratius a la capella major i al portal de Las Platerías, i la tendència a la ferradura de molts arcs com San Isidoro de Lleó), del romànic francès (la girola, el trifori i la prolongació de les naus al creuer).

-Innovacions arquitectòniques: dimensions i proporcions grans, interior lluminós, peraltament dels arcs.

Pórtico de las Platerias

Pórtico de la Gloria

ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES

-Cronologia: segles XI i XII

-Tècniques: predomina el relleu sobre pedra, també és freqüent l’escultura exempta tallada en fusta.

- Finalitat: didàctica, ensenyar la religió cristiana a una població majoritàriament analfabeta (bíblies en pedra).

- Situació: portalades de les esglésies i capitells dels claustres.

- Llei d’adaptació al marc arquitectònic.

- Les columnes i el mainell de les portalades es decoren amb estàtues adossades (estàtues-columnes). A les arquivoltes s’adossen figures humanes i animals. Als timpans se disposa el Pantocràtor, acompanyat pels Tetramorfs, freqüentment al moment del Judici Final.

-Els capitells dels claustres dels monestirs: historiats, fitomòrfics, de tema abstrecte, i d’animals coneguts o fantàstics.

-A l’interior del temple l’escultura escasseja; tan sols es veu en els capitells.

-L’estètica simbòlica de l’època va rebutjar conscientment les representacions imitatives de la realitat.

-L’espiritualització de les figures i la seua adaptació al marc arquitectònic, imposa una deformació.

-Els temes eren seleccionats pels capellans o bé pels monjos. Els artistes aportaven l’ofici.

-En les representacions es procura destacar la conciència viva del pecat, el temor a la condemnació i la necessitat del penediment. Gran desenvolupament que assoleix el tema del Judici Final.

-El pecat adopta una forma repel.lent. L’estètica de lo lleig.

-Escultura exempta tallada en fusta policromada, de tractament rígid i frontal, concebuda per a ser col.locada a l’altar: Crucifixió, Mare de Déu amb el xiquet i el Davallament.

-Antinaturalisme, desconnexió entre la realitat i la representació.

-Les figures són rígides, es flexionen i es mouen amb dificultat.

- Absència de l’expressió de sentiments

Majestat de Batlló Crucifix d’ivori de San Isidoro de Lleó

Davallament de Sant Joan de les Abadesses

Mare de Déu amb el xiquet

a) Timpà/Tímpano

b) Llinda/Dintel

c) Arquivoltes/Arquivoltas

d) Mainell/Parteluz

e) Esplandits/Jambas

Timpà de l’església de Santa Fe de Conques (França)

Timpà de l’església de Santa Magdalena de Vezélay

Timpà de Sant Pere de Moissac

Portalada de l’església de Santa Maria de Ripoll

Adoració dels Mags

Matança dels innocents

Arpías

Relleus del monestir de Santo Domingo de Silos

El dubte de Santo Tomàs

Soterrament de Crist

Camí d’Emaus

Pòrtic de la Glòria. Catedral de Santiago de Compostel.la

PINTURA ROMÀNICA

-Influències:

* mosaics bizantins

* còdex mossàrabs

-Tres tècniques:

* Pintura mural: mur preparat al fresc

* Frontals: pintura sobre taula

* Miniatures: pintura sobre llibres

-Dibuix gruixut

-Color pur

-Absència de profunditat i de llum

-Composició juxtaposada

-Frontalisme

- Antinaturalisme: forma i color responen a un programa simbòlic

-Fons monòcrom o llistat en franges horitzontals de colors diversos

- Temàtica religiosa fonamentalment

-Funció: Didàctica

- Ubicació: àbsis, l’arc triomfal, els murs laterals i l’altar

Escola Catalana Escola Castellanolleonesa

-Tendència simbòlica i

dramàtica

-Influència de l’estil bizantí:

figures allargades amb vestits

molt rics.

-Rostres molt expressius

-Obres més destacades:

•Àbsis de Sant Climent de Taüll

•Àbsis de Santa Maria de Taüll

•Església de Sant Joan de Boí

•Frontal d’Avià

-Influència mossàrab:

expressivitat i naturalisme.

-Influència francesa

- Menys simbolista que la

catalana però més naturalista.

-Major capacitat narrativa.

-Introducció del paisatge

-Obres més destacades:

•San Baudilio de Berlanga

•Vera Cruz de Maderuelo

•Cripta de San Isidoro de Lleó

Àbsis de Sant Climent de Taüll

Àbsis de l’església de Santa Maria de Taüll

Lapidació de Sant Esteve (església de Sant Joan de Boí)

Pintures de l’ermita de la Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia)

Pintures de l’ermita de San Baudilio de Berlanga (Sòria)

Cripta de San Isidoro de León

-Anunciació als pastors

-Sant Sopar

-Degollació dels innocents

Pintures de les voltes

Anunciació als pastors

Calendari agrícola als intradossos de l’arc

Frontal del Mestre d’Avià

Miniatures