Post on 25-Jun-2022
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 1 -
MEMÒRIA DEL PROJECTE INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears.
Gemma Vilà Barbosa
DNI: 40341005V
Desembre 2010.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 2 -
INDEX
INDEX DE CAPITOLS
INDEX ............................................................................................................................................. 2
1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 4
3. OBJECTIUS ................................................................................................................................. 9
2. JUSTIFICACIÓ .......................................................................................................................... 10
4. DIAGNÒSTIC AGROSOCIAL DEL CULTIU DE VARIETATS LOCALS ............................................. 12
5. MATERIAL I METODOLOGIA .................................................................................................... 23
6. RESULTATS DELS ANÀLISIS ...................................................................................................... 39
6.1 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE BLATS ................................. 40
6.1.1 ANÀLISI DE VARIANCIA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE BLATS ............... 41
6.1.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDROGRAMA. ............................................................... 52
6.2 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE CIVADES ............................ 55
6.2.1 ANÀLISI DE VARIANÇA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE CIVADA ............. 56
6.2.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDROGRAMA ................................................................ 61
6.3 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE L’ORDI MALLORQUÍ ........................................ 63
6.3.1 TAULES DE RESULTATS .............................................................................................. 64
7. CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 65
8. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 69
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 3 -
INDEX DE TAULES
Tabla 1. Varietats prospectades .................................................................................................................................................... 13
Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques. ............................................................................................................. 14
Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat ................................................................................................................................. 16
Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats. ...................................................................................................... 17
Tabla 5. utilització de productes fitosanitaris en el cultiu de les varietats locals. .................................................................................. 18
Tabla 6. Rotacions de cultius en cereals locals. ............................................................................................................................... 19
Tabla 7. Utilitat del grà. ............................................................................................................................................................... 20
Tabla 8. Edats dels agricultors de cereals locals. ............................................................................................................................. 21
Tabla 9. Dedicació agrària a temps complet o parcial dels agricultors de cereals locals. ....................................................................... 22
Tabla 10. Taula de les varietats cerealístiques enviades per el Centro de Recursos Fitogenèticos. ......................................................... 23
Tabla 11. Paràmetres de descripció per a Triticum aestivum i Triticum turgidum. ................................................................................ 25
Tabla 12. Paràmetres de descripció per Avena sativa i Avena bistanynia K. ........................................................................................ 26
Tabla 13. Paràmetres de descripció per Hordeum vulgare ................................................................................................................ 27
Tabla 14. Estadis fenològics del cultiu de blats ................................................................................................................................ 32
Tabla 15. Estadis fenològics del cultiu de civades. ........................................................................................................................... 33
Taula 16. Estadis fenològics del cultiu d' Ordi. ................................................................................................................................ 35
Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors. ........... 41
Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espiguetes/espiga, densitat espiga, altura planta (cm)............................................................................................................................................................. 42
Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g). ........................................................................................................................................................... 42
Tabla 20.Càracters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga. .......... 43
Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràctes qualitatius. ................................................................................................. 49
Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes ........................................................................................................... 50
Tabla 23.Anàlisi dels caràctes qualitatius blats. Color gluma. ............................................................................................................ 51
Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor............... 56
Tabla 25.Caràcters Quantitatius. Número de Llavors/ espigueta, Números espiguetes/Panícula, Diàmetre Tall (mm), Altura Planta (cm). .. 56
Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g). .............. 56
Tabla 27.Caràcters Qualitatius. ..................................................................................................................................................... 56
Tabla 28 Disposició de la panícula en civades. ................................................................................................................................ 59
Tabla 29. Color de la lema, civada. ............................................................................................................................................... 59
Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades. .................................................................................................................. 60
Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor. ..... 64
Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número Llavors/Espigueta. ...................................................................................................................... 64
Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g). .................................................................................................................................................................. 64
Tabla 34.CaràcterS Qualitatius ordis. ............................................................................................................................................. 64
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 4 -
1. INTRODUCCIÓ
La planta silvestre del blat, el Triticum boeticum, es coneix des de fa 12.000
anys. Quan el gra madura cau al terra i pot aguantar molt temps fins que les
condicions siguin les adequades per a germinar. Té un gra vestit, molt d‟oli i
oligoelements que ajuden als processo de germinació i multiplicació. La segueix el
Triticum monococum, diploide que sorgí fa 9000 anys a Turquia. De gra vestit, però
amb alguns canvis, ja que va ser cultivat per l‟home.
La taxonomia de gènere Triticum és complexa CLASSE: Liliopsida,
Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Poaceae. Existeixen en
l‟actualitat diferents tendències, en ocasions contradictòries. La problemàtica
s‟origina en el caràcter de híbrids intergenèrics de moltes espècies que s‟assignen
en el mateix gènere. En l‟actualitat les classificacions estan basades en les
relacions filogèniques entre blats de major nivell de ploidia, tetraploides i
hexaploies. La següent família de blats provenen del Triticum dicoccoides,
tetraploide. Segueix sent de gra vestit, però comencen a sortir varietats diferents.
MACKEY (1954).
En els blats durs Triticum turgidum el gra s‟allibera, és un gra despullat més
fàcil d‟ utilitzar, per el qual els anteriors es marginen.
Els blats de major nivell de ploidia, hexaploides son els que es cultiven en
l‟actualitat com a blats panificables, existeixen dins aquest nivell gran divergència
de formes i varietats, totes elles dins l‟espècie Triticum aestivum.
El Blat tou Triticum aestivum és el blat més cultivat arreu del món i el més
utilitzat per fer pa. Comparat amb els anteriors, té menys aroma. MACKEY (1954)
incloïa tots els blat hexaploides dins una sola especies Triticum aestivum, dins la
qual establia les següents subespècies: vulgare, compactum, spelta,
shpaerococcum,macha i vavilovii.
La relació entre les subespècies vulgare i spelta no estava clara segons
RILEY(1967). És per això que durant molt temps molts botànics i agrònoms
rebatien la proposta de MACKEY(1954) i acceptaven la proposta de LINNEO(1753)
que establia que dins els blat hexaploides existien dues espècies Triticum aestivum
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 5 -
i Triticum spelta, les quals es diferenciaven per que en la primera, el gra es separa
de les glumes al batre, mentre que el Triticum spelta no.
La tendència actual KIMBER I SEARS,1983; KERBY I KUSPIRA,1987 considerar una
sola espècie Triticum aestivum i engloba varies subespècies, entre elles spelta i
vulgare.
L‟Espelta, Triticum aestivum sub. spelta, amb la que avui es fa pa és un altre
blat de la mateixa família, però resulta del creuament amb un blat silvestre que
recupera el caràcter vestit del gra. Dins Triticum aestivum s‟han descrit un elevat
nombre de varietats. SANCHEZ-MONGE(1957) diferència devers trenta varietats
botàniques que es cultiven tradicionalment a Espanya.
Figura 1. Clau dicotòmica dels blats
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 6 -
En el cas de la taxonomia del gènere Avena; CLASSE:Liliopsida,
Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Aveneae ha sigut objecte de
nombrosos estudis i s‟ha intentat repetidament per diferents autors l‟establiment
d‟un sistema de classificació natural de les seves espècies. S‟han formulat
nombroses teories per explicar l‟origen de les avenes cultivades (Elena Pauner Las
avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I (1735))
A continuació trobem la clau dicotòmica elaborada per LINNEO (1735) on es
diferencien les dos especies del gènere Avena estudiades en aquest projecte, Avena
sativa i Avena Bisantynia K.
No existeixen noticies que la Avena byzantynia Koch hagi sigut citada a Espanya,
però al fer-se la revisió dels herbaris espanyols, s‟han trobat alguns plecs que,
sense dubte, corresponen a aquesta espècie, provenen de Dolores (Cartagena),
Figura 2. Clau dicotòmica del les Civades
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 7 -
leg. Este ve-Cuenca, MA núm. 155876, i de Balears, MA número 8268, BC núm.
104249, illa de Cabrera, leg. Palau, i BC número 68047, de Binisarmenya (Mahó),
Jeg. Font Quer. Tal vegada es pot trobar-la en zones més extenses però confondre-
la a primera vista amb Avena sativa. S‟ignora també la extensió que pot tenir el
seu cultiu en tot el país. (Elena Pauner Las avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I
(1735)).En aquest estudi la Civada Rossa és la única varietat de Avena Bystaninya
subjecte a l‟estudi de caracterització de Civades locals.
Fins els segle XX els agricultors recol·lectaven i milloraven les espigues més
apropiades per selecció massal. Els cereals es duien de tant en tant a llocs diferents
per renovar la varietat. Amb aquest treball s „anaren creant noves varietats, segons
el poble o finca, el lloc, el clima, la terra i la forma de treballar. Tingué lloc una
coevolució acreixentada amb hibridacions espontànies que donà lloc a les
anomenades varietats locals o autòctones de cereals.
Amb la modernització de l‟agricultura i la Revolució Verda, als camps de la
península i de les illes amb mig segle s‟extingiren la majoria de les varietats
autòctones i es substituïren per les varietats comercials, anomenades clons. Els
tècnics o “milloradors” feren seleccions sobre les poblacions de blats autòctons,
després es començaren a fer hibridacions successives mesclant els parents a
conveniència del millorador, amb l‟objectiu principal d‟augmentar la producció de
gra per hectàrea cultivada i aconseguir blats amb més força per a la indústria
panificadora. Si fem una simplificació del que es buscava, trobarem grans més
grans, espigues més grans i disminució de la palla. Aquesta simplificació a dut a la
pèrdua de biodiversitat, convertint-los en blats estables, per això anomenats
“Clons”,per ser el contrari a varietat que duu implícita la variabilitat.
A Mallorca anteriorment hi ha hagut una serie d‟autors que han aportat llistats
de varietats de blat i fonts bibilogràfiques important per aquests treball:Arxiduc
Lluís Salvador(1869), Alcover, Moll(1941), Tellez, R i Alonso M.(1952) i
actualment el Centro de recursos fitogenèticos.
Segons les dades aportades per el SERVEI DE MILLORA AGRÀRIA La
superfície total dedicada a cultiu de cereals el 2009 era de 28.000 ha, d‟aquestes
5200 ha. son de llavor certificada. Per tant, restant la superfície amb llavor certificada
queden 22500 ha. sembrades amb llavor de producció pròpia. Per part dels
agricultors i de l‟administració pública competent, es veu la necessitat de
incentivar el cultiu d‟aquetes varietats per tal de donar una sortida diferent a la
situació del mercat cerealístic de Balears, però es troben amb una forta barrera,
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 8 -
que és la manca de logística, així com de maquinària per a poder mantenir aquest
tipus de cultiu . Com a punt positiu, val a dir que existeix una xarxa de persones
conscienciades pel que fa al cultiu, producció i consum de productes locals i de
qualitat. Fet que està donant sortida a les farines panificables d‟algunes d‟aquestes
varietats.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 9 -
3. OBJECTIUS
Els Objectius generals són:
L‟objectiu principal del projecte és la caracterització agronòmica, biològica i
sociocultural de les varietats locals de cereals extensius de Balears (blats, ordis,
civades).
Els objectius específics són:
- Recuperar el màxim nombre de varietats de les diferents espècies de
cereals a partir de prospeccions per tal de mantenir la seva variabilitat
genètica.
- Recopilar els coneixements socioculturals lligats a aquests cultius, per tal de
preservar la biodiversitat cultural dels mateixos.
- Identificar i classificar les varietats en funció de les seves característiques
morfològiques i agronòmiques a partir del descriptors oficialment
reconeguts.
- Promoure programes de recuperació del cultiu d‟aquestes varietats per oferir
al mercat actual un producte de qualitat i diferenciat de la resta.
- Promoure la creació d‟un banc de llavors i una base de dades òptima per la
recuperació i utilització d‟aquestes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 10 -
2. JUSTIFICACIÓ
A partir de la Revolució Verda es començaren a sembrar varietats cerealistes
comercials amb una alta producció i molt homogènies genèticament. Aquest fet
dugué el desplaçament progressiu de les varietats locals que sempre s‟havien
utilitzat i les quals es trobaven en coevolució amb el territori i a les condicions
ambientals, adaptades a les pràctiques agrícoles locals i amb un gran valor
qualitatiu.
Aquestes varietats formen part del patrimoni de l‟agrobiodiversitat de les
Balears i per tant la recuperació d‟aquestes suposarà un benefici per a la població
en general, als agricultors interessats en sembrar varietats locals, als elaboradors
interessats en produir productes derivats de cereals locals, així com a totes aquelles
persones interessades en la conservació de la biodiversitat agrícola de Mallorca.
Així doncs, recuperar la variabilitat genètica d‟espècies cerealistiques com el
de les nostres illes representa un benefici a la població de Balears, així com a la
comunitat científica i agrícola. Tan sols el fet de recuperar varietats que fins el
moment es consideraven en risc d‟erosió genètica, marca una passa important en
el sector agroalimentari, ja que permet poder escollir dins un rang més ampli de
varietats adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.
Un cop finalitzat l‟estudi, els resultats obtinguts podran ser d‟ajuda al sector
agrari. A part de poder tornar a cultivar varietats antigament utilitzades, es tindran
les eines necessàries per a saber i reconèixer quines són les característiques de
cada una i els seus requeriments agronòmics i biològics. El cultiu d‟aquest cereals
autòctons podrà ser utilitzat com eina per a revaloritzar el sector agrari, convertint-
lo en un sector de qualitat, ja que moltes d‟aquestes varietats estan adaptades a
les condicions ambientals de Balears i es creu que no és tant necessària la
utilització de fertilitzants. Com que el sector d‟extensius a Balears no pot competir
amb productivitat i rendiment amb altres zones de la península és important
començar a potenciar els productes diferenciats i oferir al consumidor un producte
de qualitat, així com de procedència local, per tal competir en el mercat actual.
Així doncs, aquesta tendència agrícola s‟adequa als objectius de la política agrària,
que tendeix cada vegada més a la revalorització del producte local, tradicional i de
qualitat de Balears.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 11 -
Dins la comunitat científica representa una ampliació de la variabilitat genètica de
les espècies cultivades, per tant es poden obrir moltes línees i temàtiques
d‟investigació per a cada una d‟aquestes varietats recuperades, per així obtenir
més informació referent a la biologia i al cultiu d‟aquestes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 12 -
4. DIAGNÒSTIC AGROSOCIAL DEL CULTIU DE VARIETATS
LOCALS
Per tal de contextualitzar la situació d‟aquest cultiu, també és important
conèixer la situació de l‟agricultor i el context agrosocial que el rodeja. Durant el
procés de prospecció de camp de les diferents varietats a l‟estiu del 2009, es van
realitzar una seria d‟entrevistes als agricultors que cultiven varietats locals. Així
doncs, de les dades obtingudes de les entrevistes, s‟han pogut obtenir una sèrie de
dades, que ens poden donar una idea de la situació actual.
La prospecció es va fer a 20 finques diferents de tot Mallorca, per tant les
dades i resultats obtinguts de les entrevistes són sobre una mostra total de 20
persones o finques entrevistades.
Les varietats prospectades han estat en blats: Blat Xeixa i Blat Barba
representant un 15,38% del total de varietats de blats que s‟havien sembrat a
Mallorca.
En civades s‟han prospectat les tres varietats que existien a l‟Illa: Civada
Mallorquina, Civada Rossa i Civada Negre. Per últim en ordis s‟ha trobat la única
varietat local existent l‟ Ordi Mallorquí.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 13 -
Pel que fa el nombre de varietats prospectades i els seus percentatges, els
resultats són els següents:
Tabla 1. Varietats prospectades
Del total de varietats prospectades, el
Blat Xeixa 32,35%, seguit de l‟ordi mallorquí 17,65% són les varietats més
trobades a l‟Illa de Mallorca. Seguits per la Civada Mallorquina ,el Blat Barba, la
Civada Rossa i per últim la Civada Negre.
Aquest resultats en poden donar una idea de quines són les varietats locals més
utilitzades o més sembrades a l‟Illa i quines són les que estan amb més perill
d‟erosió genètica. Per tan podem observar que les 11 varietats de Blat locals
restants no trobades, estan en greu perill d‟erosió genètica.
Total de mostres
prospectades En %
Blat Barba 4 11,76
Blat Xeixa 11 32,35
Civada
mallorquina 8 23,53
Civada Negre 2 5,88
Civada Rossa 3 8,82
Ordi Mallorquí 6 17,65
Total 34 100
Figura 3. Varietats mostrejades
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 14 -
Si ens fixem en l‟aspecte territorial, prospecció per poblacions i
comarques, podem analitzar quines han estat les zones de Mallorca amb més grau
de prospecció i per tan definir quines són les comarques amb més tradició del cultiu
de cereals locals.
Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques.
Si observem el gràfic es veu clarament
que les comarques de Migjorn i del Pla de
Mallorca són les dos zones de Mallorca on
s‟han trobat més mostres de cereals locals,
confirmant així la tradició cerealística
d‟aquetes. Van seguides de la comarca del
Raiguer i Llevant. A les comarques del Palma
i Serra de tramuntana no s‟hi ha prospectat
cap varietat.
5 Blat
barba
Blat
xeixa
Civada
Mall.
Civada
Rossa
Civada
Negre Ordi
TOTAL
PROSPECCION
S PER
LOCALITAT
COMARCA TOTAL PROSPECCIONS
PER COMARCA
MANACOR 0 0 1 0 0 1 2 LLEVANT 2
LLUCMAJOR 0 4 3 1 1 3 12
MIGJORN 17 SANTANYÍ 0 1 1 0 0 1 3
SES SALINES 0 1 0 1 0 0 2
MURO 1 0 1 0 0 0 2
PLA DE MALLORCA 12
SINEU 0 0 0 0 0 1 1
MARIA 2 2 0 1 1 0 6
SANTA
MARGALIDA 0 0 2 0 0 0 2
RUBERTS 0 1 0 0 0 0 1
SANTA
EUGENIA 1 0 0 0 0 0 1
RAIGUER 3 MARRANTXÍ 0 1 0 0 0 0 1
ALGAIDA 0 1 0 0 0 0 1
TOTAL
VARIETATS 4 11 8 3 2 6 34
Figura 4. Prospeccions per comarques
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 15 -
Si aprofundim en l‟anàlisi, i la fem amb relació a les varietats trobades, podem
veure que en la comarca del Pla de Mallorca i Migjorn és on es concerten el major
número de mostres de blats. Concretament a les Poblacions de LLucmajor i Maria
de la Salut. Val a dir que el total de mostres de Blat Barba provenen del Pla de
Mallorca. El Blat Xeixa es troba present en quasi totes les comarques prospectades,
però és veu incrementat a les zona del Migjorn.
En el cas de l‟Ordi Mallorquí, la majoria de mostres provenen del Migjorn, de les
poblacions de LLucmajor i Santanyí, on aquests cultiu encara està molt present.
Les Civades tenen una presència més destacada a la comarca del Migjorn seguida
de la comarca del Pla de Mallorca.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 16 -
Si ens referim a Superfícies, el total de cereals (ordi,blat i civada) de
varietats locals que s‟han prospectat ocupen un total de 382,59 Ha. cultivades.
Si observem les Superfícies totals tenint en compte el tipus de varietat que es
cultiva els resultats són els següents:
Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat
En aquest cas podem
observar com la Civada Mallorquina,
que tot i no ser de les més trobades
en les diferents finques (veure taula
1) si que és la que té una major
superfícies de cultiu (44%).
Seguidament trobem l‟Ordi
Mallorquí, el qual presenta una
elevada freqüència (17%) en les
finques i una superfície de cultiu
també considerable (28%). Així
com també és el cas del blat xeixa amb una superfície cultivada del (16%) i una
freqüència prospectada del (32%).
Les varietats amb menys superfície de cultiu són la Civada Rossa, la Negre i el Blat
Barba els quals també coincideixen amb els valors més baixos de freqüències (
veure taula1).
BLAT
BARBA
BLAT
XEIXA
CIVADA
ROSSA
CIVADA
NEGRE
CIVADA
MALLORQUINA
ORDI
MALLORQUÍ TOTAL(Ha)
SUPERFICIE 5,59 59,65 34,86 7 165,56 107,93 380,59
Figura 5. Superficie de cultiu de varietats
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 17 -
Pel que fa al rendiment de collita i la dosis de sembra podem observar
els següents resultats. Cal dir que aquestes dades són les mitjanes dels valors que
cada agricultor ha obtingut del seu cultiu, per tant les dosis de sembra i el sistema
de sembra no són en cada cas les mateixes. Per tant aquest anàlisi només ens pot
servir per tenir una idea general dels rendiments.
Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats.
Podem dir que de mitjana
el Blat Barba és el cereal
amb més producció
1521,25±744,63 Kg/ha
de mitjana, seguit de la
Civada Mallorquina amb
1450±517,69 Kg/ha i l‟
Ordi Mallorquí amb
1427,60±463,69 Kg/ha.
Però si fem el mateix
anàlisi tenint en compte
la dosis de sembra veiem
que la varietat que treu
més rendiment amb menys dosis de sembra és l‟Ordi Mallorquí (12,97), seguit de la
Civada Mallorquina(10,9), el Blat Xeixa( 8,56), el Blat Barba(8,45) ,la Civada
Negre(8,4) i per últim Civada Rossa(7,47).
Per tant podem concloure que l‟Ordi és l‟espècie més rendible ja que amb
menor dosis de sembra el seu rendiment és superior. Tot el contrari que el Blat
Barba, que per tenir un rendiment elevat és necessari una dosis elevada de sembra
o la Civada Negre i La rossa que amb una dosis de sembra de normal a baixa el
seu rendiment és molt baix.
Kg/Ha BLAT BARBA BLAT XEIXA CIVADA NEGRE CIVADA ROSSA CIVADA
MALLORQUINA
ORDI
MALLORQUÍ
DOSIS SEMBRA 180,00±17,32 147,14±35,02 140,00± 21,21 128,33±23,62 132,94± 60,45 110,00± 33,69
RENDIMENT 1521,25±744,63 1259,57±664,84 1150,00±70,71 958,67±355,84 1450,00±517,69 1427,60±463,69
Rendiment/Dosis
sembra 8,45 8,56 8,21 7,47 10,9 12,97
Figura 6. Rendiment respecte dosis de sembra.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 18 -
Dins l‟espècie de Blats,el Xeixa és el que té major rendiment. En el cas de les
Civades, la Civada Mallorquina te més rendiment que la negre i aquest més que la
Rossa.
Pel que fa a la utilització de productes fitosanitaris per tractar els
problemes de males herbes en els cultius o possibles plagues i malalties, els
agricultors enquestats respost el següent per els diferents cultius:
Tabla 5. utilització de productes fitosanitaris en el cultiu de les varietats locals.
Dels possibles tractaments fitosanitaris a aplicar en els cultius cerealístics,
tan sòls s‟han obtingut 3 variables: Cap tipus de tractament, utilització d‟herbicides
i utilització de sulfat de coure.
Si observem els valors totals podem veure com en un 65,52% dels casos,
referits a blats,ordis i civades no s‟utilitza cap tipus de producte fitosanitari, mentre
que un 27,59% dels casos s‟utilitza herbicides sintètics com el 2-4D de diferents
marques. Tan sols un 6,9% dels casos utilitza tractaments de sulfat de coure,
producte no sistèmic i autoritzat en agricultura ecològica i integrada. Per tant la
tendència general és la no utilització d‟herbicides sintètics en els cultius de varietats
locals. Però dins el percentatge que utilitzen tractaments, l‟herbicida de síntesi
química representa un percentatge important.
Podem veure com en el cas dels ordis és on s‟utilitzen menys productes
fitosanitaris, amb un 0% dels casos amb tractament per herbicida i sulfat de coure.
TRACTAMENTS
FITOSANITARIS CAP TRACTAMENT HERBICIDA
SULFAT DE
COURE
ORDIS 5 0 0
% 100 0 0
BLATS 8 4 2
% 57,14 28,57 14,29
CIVADES 6 4 0
% 60 40 0
TOTAL 19 8 2
% 65,52 27,59 6,90
Figura 7. Tractaments fitosantaris
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 19 -
En el cultiu de blats s‟utilitzen els tres mètodes, amb un 57,14% no s‟utilitza cap
tractament, amb un 28,57% herbicides i la resta un 14,29% sulfat de coure.
Se‟ls va preguntar a tots els agricultors si feien Rotacions de cultiu per a
conrear aquestes varietats. De tots els casos tant sòls 1 agricultor no fa rotació de
cultiu, la resta es compren entre 2 i 6 anys de rotacions. A continuació és pot
analitzar la següent taula on es mostren els anys de rotacions segons les espècies
cerealístiques.
Tabla 6. Rotacions de cultius en cereals locals.
ANYS DE ROTACIONS 2 3 4 5 6
BLATS 3,00 2,00 3,00 4,00 0,00
% 25,00 16,67 25,00 33,33 0,00
CIVADES 2,00 1,00 5,00 2,00 0,00
% 20,00 10,00 50,00 20,00 0,00
ORDIS 2,00 1,00 0,00 1,00 1,00
% 40,00 20,00 0,00 20,00 20,00
TOTAL 7,00 4,00 8,00 8,00 1,00
% 25,00 14,29 28,57 28,57 3,57
De mitjana el nombre d‟anys de rotació de cultius entre tots els casos
estudiats és de 3,71 anys. Si analitzem els resultats de les diferents espècies de
forma conjunta podem observar que els 4 i 5 anys de rotacions són els que tenen
un percentatge més elevat arribant a un 28,57% cada un. La rotació de cultius més
freqüent és: Llegums-blats-blats-civada-civada o (ordi-ordi) també blat-ordi-
civada-guaret. Amb un 25% dels casos, els cultius de 2 anys de rotacions amb el
mètode de Guare-Cultiu i seguidament els de 3 anys amb un 14,29%. Per últim
amb un 3,57% els cultius amb 6 anys de rotacions.
Pel que fa als blats, la rotació més utilitzada és la de 5 anys seguida per la
de 4 i 2 anys amb el mateix percentatge cada una i la de 3 anys amb un
percentatge inferior. En blats no s‟ha fet cap rotació de sis anys. En el cas de les
civades la rotació de 4 anys ha esta la més freqüent amb un 50% dels casos. En
ordis les rotacions de 2 anys han arribat a un 40 % mentre que les de 3, 5 i 6 han
arribat a un 20 % cada una.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 20 -
Pel que respecte a la Utilitat del gra s‟ha dividit en tres categories: consum
animal, que fa referència al consum en farina o estroncat per a ovelles, porcs,
cavalls etc. El consum humà en farines per a panificar o ser consumides. La
conservació és la categoria que fa referència als agricultors que guarden el gra per
a la multiplicació i per a conservar aquestes varietats.
Tabla 7. Utilitat del grà.
CONSUM ANIMAL CONSUM HUMÀ CONSERVACIÓ DEL GRA
BLATS 10 6 2
% 55,56 33,33 11,11
CIVADES 11 1 0
% 91,67 8,33 0,00
ORDIS 5 0 2
% 71,43 0,00 28,57
TOTAL 26 7 2
% 74,29 20,00 5,71
En general tot el gra produït de
varietats locals va destinat al consum
animal 74,29% d‟autoconsum en la
pròpia explotació mentre que un 20%
és per consum humà. En un 5,71% dels
casos el gra es guarda per a conservar-
lo i multiplicar-lo.
Pel que fa als blats el 55,56%
dels casos es dedica a consum animal
en front del 33,33% que és per consum
humà. En civades i ordis la major part és per consum animal arribant a un 91,67%
en les civades un 71,43% en els ordis.
Figura 8. Consum del gra.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 21 -
A continuació es farà un anàlisi de caràcter agrosociològic a partir de les
dades obtingudes de les 20 entrevistes a diferents agricultors de Mallorca.
Un anàlisi de la situació actual dels agricultors dona una visó més completa
de la situació actual, ja que són els actors principals per evitar que es perdi
un part de l’agrobiodiversitat de Mallorca.
S‟han analitzat les edats mitjanes del agricultors, ja que són un bon
indicador de la continuïtat en el temps d‟aquest tipus de cultiu. Així doncs podem
establir que si els agricultors tendeixen a ser major i sense relleu generacional la
continuïtat dels cultius serà inferior que en agricultors més joves.
Un cop analitzades les dades els resultats són els següents:
Tabla 8. Edats dels agricultors de cereals locals.
La mitjana d‟edat
dels agricultors del total
de la mostra és de 47,6
anys. Com es pot observar
en les gràfiques s‟han
format intervals d‟edat de
10 anys. L‟ interval d‟edat
entre els 39 i els 49 anys és la més freqüent amb un 45% dels agricultors, sent
l‟edat de 39 anys la moda d‟aquest mostra de 20 agricultors.
Els agricultors amb una edat compresa entre els 28 i 38 anys representen un 20%
igual que els que tenen entre50 i 60 anys.
Podem concloure que del total de la mostra un 65 % són agricultors de menys de
50 anys i un 35% són agricultors majors de 50 anys i d‟ aquest un 15% són
agricultors de més de 60 anys i per tant en edat potencial per a jubilar-se.
INTERVALS
D'EDAT 28-38 39-49 50-60 61-71 72-82
TOTALS 4 9 4 1 2
EN % 20 45 20 5 10
Figura 7. Edats dels agricultors. Figura 9. Edats dels agricultors.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 22 -
Dins el total de la mostra s‟ha pogut analitzar la dedicació laboral que els
agricultors fan dels seu cultius, per fer-ho s‟ha pres com a referència els valors que
la conselleria d‟agricultura utilitza per designar la dedicació laboral .Es considera
parcial si menys del 50% dels ingressos venen de l‟explotació i no s‟arriba a una
jornada laboral de 8 hores, mentre que Completa es considera si més del 50% dels
ingressos provenen de l‟explotació i es treballa una jornada completa.
Tabla 9. dedicació agrària a temps complet o parcial dels agricultors de cereals locals.
Veiem doncs que del total d‟agricultors el 75% tenen una dedicació completa
a la seva explotació, a diferencia del 25% que la tenen parcial i combinen les feines
del camp amb un altre treball o ofici.
Així doncs, podríem dir que el 75% d‟aquest agricultors intenten que el total
dels seus ingressos provinguin del cultiu de cereals juntament amb altres cultius o
produccions. Mentre que un 25% ho fa de manera complementaria a una altre feina
remunerada.
DEDICACIÓ COMPLETA PARCIAL
TOTAL AGRICULTORS 15 5
EN % 75 25
Figura 10. Dedicació agrària dels agricultors.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 23 -
5. MATERIAL I METODOLOGIA
5.1 METODOLOGIA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP
A partir d‟una prospecció de camp feta a Mallorca en la temporada de collita
2009 (mesos de juny,juliol), es van fer entrevistes al agricultors (veure annexa 1) i
es van prendre mostres de 200 a 500 g de llavors i 5 plantes senceres. S‟inicià un
procés de classificació i ordenació de les mostres obtingudes i de recopilació dels
coneixements lligats a aquest cultius.
Degut a la poca presència d‟aquestes varietats a l‟Illa es va fer 2 peticions al
Centro de Recursos fitogenéticos de l’INIA, de mostres de les diferents varietats
autòctones de Mallorca de Blats, Civades i Ordis, que disposaven en el seu banc de
germoplasma. Així doncs, van enviar 2 rèpliques de 5 g. Cada una de les següent
varietats:
Tabla 10. taula de les varietats cerealístiques enviades per el Centro de Recursos Fitogenèticos.
NOM COMÚ DE LA VARIETAT NOM CIENTÍFIC ESPÉCIE CODI CRF
BLAT ALEMAN VELLOS Triticum turgidum BGE018614
BLAT MAMENTO Triticum turgidum BGE013075
BLAT ALEMAN BLANC Triticum turgidum BGE013672
BLAT ARGELÍ Triticum turgidum BGE013078
BLAT GRIEGO Triticum turgidum BGE018619
BLAT MOLLA Triticum turgidum BGE013059
BLAT MORT Triticum turgidum BGE013080
BLAT VALENCIÀ BLANC Triticum turgidum BGE013092
BLAT VALENCIÀ DE CANYA BUIDA Triticum turgidum BGE013653
BLAT VALENCIÀ VERMELL Triticum turgidum BGE013695
BLAT XEIXA Triticum aestivum BGE012122
BLAT BARBA Triticum turgidum BGE015394
BLAT BARBA BLANC Triticum turgidum BGE015395
CIVADA MALLORQUINA Avena sativa BGE023976
CIVADA NEGRE Avena sativa BGE015363
CIVADA ROSSA Avena bisantyna k.
kock BGE023978
ORDI MALLORQUÍ Hordeum vulgare BGE019826
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 24 -
5.2 DETERMINACIÓ DELS DESCRIPOTORS I PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ
L‟estudi de caracterització s‟ha fet seguint les directrius marcades pels
protocols de caracterització pel Consejo de Administración de la Oficina Comunitaria
de Variedades Vegetales(OCVV) i per la Unión Internacional para la Protección de
las Obtenciones Vegetales (UPOV) i els descpritors de CRF i de Biodiversity.
Per a la caracterització inicial s‟ha pres com a referència els descriptors del
CRF. No s‟ha pogut fer la caracterització a partir dels protocols establert per l‟UPOV,
que són més complet, ja que per a la realització de les diferents proves de camp
les parcel·les han de tenir un mínim de 2000 plantes o 100 espigues en fila i per a
fer les observacions morfològiques L‟UPOV estableix el nombre mínim de 20 plantes
o part de plantes per a caracteritzar. Per aquest estudi inicial no disposàvem
d‟aquest nombre mínim de plantes, ja que l‟estudi parteix d‟una donació de 5
grams de llavors de cada varietat. Es va creure convenient seguir els protocols de
caracterització del CRF, ja que aquest estableix el mínim de 5 plantes necessàries
per a fer la caracterització. Tot i utilitzar els descriptors de CRF, la majoria
d‟aquests també són presents en les directrius per a la realització de l‟examen de
distinció, homogeneïtat i estabilitat de UPOV.
A continuació trobem les taules per a cada espècie cerealística amb
descripció dels paràmetres que s‟han analitzat, amb els respectius codis del CRF i
UPOV, establint si són caràcters qualitatius o quantitatius i la localització de
l‟anàlisi, si és en camp o Laboratori.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 25 -
Descriptors de Blats Triticum aestivum, Triticum turgidum
Dades de la finca
Número d‟entrada BGE
Lloc de caracterització agronòmica
Latitud /Longitud /Altitud
Data de Sembra(FECSIE) ddmmaaaa
Tabla 11. Paràmetres de descripció per a Triticum aestivum i Triticum turgidum.
CODI DEL
CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV
TIPUS DE
CARÀCTER
ANÀLISI DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER
D.1 DESP Ad/5 QN CAMP Dies fins l'espigat
D.2 DMAD QN CAMP Dies fins la maduració
D.3 PALT Ad/9 QN CAMP Altura de la planta en cm.
D.4 HCRE Ad/2 QL CAMP Hàbit de creixement
D.6 BRUG QL LABORATORI Rugositat de les barbes
D.7 BCOL Ad/22 QL LABORATORI Color de les barbes
D.8 BLON Ad/15 QN LABORATORI Longitud de les barbes en cm.
D.9 ELON Ad/13 QN LABORATORI Longitud de l'espiga en cm.
D.10 EDEN Ad/12 QL LABORATORI Densitat de l'espiga
D.11 EESPNUM QN LABORATORI Número d'espiguetes per espiga
D.12 GVELL Ad/20 QL LABORATORI Vellositat de la gluma
D.13 GCOL QL LABORATORI Color de la gluma
D.14 SCOL Ad/24 QL LABORATORI Color de la llavor
D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en gr.
D.16 SLON QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.
D.17 SANC QN LABORATORI Amplada de la llavor en mm.
D.46 QN LABORATORI Rendiment en gr. de gra
D.18 SLONANC QN LABORATORI Relació Llargada /amplada
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 26 -
Descriptors de Civades Avena sativa L. , Avena Bisantynia K.
Dades de la finca
Número d entrada BGE
Lloc de caracterització agronòmica
Latitud/Longitud/Altitud
Data de Sembra(FECSIE) ddmmaaaa
Tabla 12. Paràmetres de descripció per Avena sativa i Avena bistanynia K.
CODI DEL CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV TIPUS DE
CARÀCTER
ANALISI DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER
D.1 DESP Ad/5 QN CAMP Dies fins l'espigat
D.2 DMAD QN CAMP Dies fins la maduració
D.3 PALT Ad/15 QN CAMP Altura de la planta en cm.
D.4 HCRE Ad/1 QL CAMP Hàbit de creixement
D.5 AHIJAM QN CAMP Goixament de les tiges
D.21 TDIA QN CAMP Diàmetre del tall
D.22 HENR QL CAMP Enrotllament de les fulles
D.23 NVELL Ad/7 QL CAMP Vellositat dels nusos
D.24 HBANANG Ad/4 QL CAMP Angle de la fulla bandera en el tall
D.25 HINFVELL Ad/2 QL CAMP Vellositat de les fulles inferiors
D.26 PAFOR Ad/8 QL CAMP Forma de la panícula
D.27 PADIS Ad/9 QL CAMP Disposició de la panícula
D.28 ESDIS Ad/10 QL LABORATORI Disposició de les espiguetes
D.29 LCOL Ad/20 QL LABORATORI Color de la lema
D.30 ANUM Ad/18 QL LABORATORI Número i consistència de les arestes
D.31 ATIP QL LABORATORI Tipus d'arestes
D.32 GCUB Ad/17 QL LABORATORI Coberta del gra
D.33 GVELL Ad/22 QL LABORATORI Vellositat de la part basal del gra
D.34 SNUMESP QN LABORATORI Número de llavors per espigueta
D.35 PNUMESP QN LABORATORI Número d'espiguetes per per panícula
D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en g.
D.16 SLON Ad/19 QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.
D.17 SANC QN LABORATORI Amplada de la llavor en mm.
D.18 SLONANC QN LABORATORI Relació Llargada /amplada
D.46 QN LABORATORI Rendiment en gr.del gra
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 27 -
Descriptors d ‘Ordi Hordeum vulgare L.
Dades de la finca
Número d entrada BGE
Lloc de caracterització agronòmica
Latitud/Longitud/Altitud
Data de Sembra(FECSIE) ddmmaaaa
Tabla 13. Paràmetres de descripció per Hordeum vulgare
CODI DEL CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV TIPUS DE
CARÀCTER
ANÀLISI
DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER
D.1 DESP Ad/7 QN CAMP Dies fins l'espigat
D.2 DMAD QN CAMP Dies fins la maduració
D.3 PALT Ad/12 QN CAMP Altura de la planta en cm.
D.4 HCRE Ad/1 QL CAMP Hàbit de creixement
D.5 AHIJAM QN CAMP Goixament de les tiges
D.36 TPIG QL CAMP Pigmentació del tall
D.37 CNUM Ad/13 QL LABORATORI Número de carreres
D.9 ELON Ad/16 QN LABORATORI Longitud de l'espiga en cm.
D.10 EDEN Ad/15 QL LABORATORI Densitat de l'espiga
D.29 LCOL Ad/ QL LABORATORI Color de la lema
D38 LDENNER Ad/25 QL LABORATORI
Dentat dels nervis laterals interns de la lemma
D.39 ALON Ad/17 QL LABORATORI
Longitud de les arestes en relació a l'espiga
D.40 ARUG Ad/22 QL LABORATORI Rugositat de les arestes
D41 GLON Ad/21 QL LABORATORI Longitud gluma amb relació al gra
D42 RVELL QL LABORATORI Vellositat de la ragui-la
D43 SCUB Ad/23 QL LABORATORI Coberta de la llavor
D.14 SCOL QL LABORATORI Color de la llavor
D.44 ENUMTRI QN LABORATORI
Número de triplets d'espigueta/espiga
D.45 ELLNUMSEM QN LABORATORI Número de llavors/ espigueta
D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en gr.
D.16 SLON QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.
D.17 SANC QN LABORATORI Amplada de la llavor en mm.
D.18 SLONANC QN LABORATORI Relació Llargada /amplada
D.46 LABORATORI Rendiment en gr. de gra
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 28 -
5.3 METODOLOGIA DE LA GERMINACIÓ DE LES LLAVORS
EL Centro de Recursos Fitogenèticos, té establert que cada donació de
llavors no poden superar el 5g. per mostra. Per assegurar la germinació de totes
les mostres es va decidir fer una germinació forçada
mitjançant una cambra de germinació a 18ºC i 80%
d‟humitat. De cada varietat es van sembra una
mitjana de 50 llavors.
En total es van germinar 60 mostres de cereals
entre blats, civades i ordis. 2 rèpliques de les 17
mostres enviades pel CRF, i 26 mostres dels cereals
prospectats al juny del 2009 en algunes finques
Mallorquines.
Per a la sembra el van utilitzar safata de germinació amb un medi fet de torba i
lignita per conservar la humitat. La
sembra es va fer dia 27/11/09. La data
de germinació va ser 02/12/09.
Seguidament es van passar les safates
dins hivernacle per a una millor
aclimatació en camp.
Figura11. Cambra de germinació.
Figura 12. Plàntules dins hivernacle.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 29 -
5.4 METODOLOGIA DE LA SEMBRA EN CAMP
Un cop passades les fortes pluges de desembre i gener que van inundar bona part
del camps Mallorquins (veure dades climàtiques annexa 2) en data de 17/01/10 es
trasplantaren les plantes en camp. L‟estudi
experimental es va fer en dos finques, per
tal d‟assegurar una collita si en alguna de
les dos s‟hi produís alguna pèrdua. A la
finca Es pinarons situada a la Localitat de
Son Macià, amb les coordenades UTM X:
520506,28 Y:4372865,75. I a una parcel·la
de les instal·lacions de l „IRFAP a Palma
(Institut de Recerca i Formació Agrària i
Pesquera). Tot i que el cultiu d‟aquesta
última no va ser viable i es va perdre tot per l‟atac d‟una plaga de conills. A partir
d‟aquest moment, ja no s‟ha tingut en compte aquest parcel·la per obtenir dades i
resultats per aquest projecte. Totes les dades obtingudes han estat preses de la
Parcel·la de Son Macià.
Prèviament a la sembra es va preparar
la terra. Es va fer una passada de
cultivadors 2 dies abans de la sembra i
s‟aplicà abonat en superfície d‟origen
animal, fems d‟ ovella. les
característiques edafològiques de la
finca es poden consultar en l‟ Annexa 3.
I les característiques climàtiques durant
el període de cultiu es poden consultar a
l‟Annexa 2.
Figura 13. Parcel.la experimental d‟Es pinarons nous.
Figura 14. Parcel.la experimental ja sembrada.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 30 -
Per a la sembra s‟ha distribuït la parcel·la en fileres per a cada varietat. S‟han fet
solcs amb una profunditat d‟uns 10cm i s‟han trasplantat les plantes de forma
manual i a una distància de 10cm entre planta i planta. Cada filera s‟ha identificat
am un rètol amb el nom de la varietat i el codi del Centro de Recursos Fitogenèticos
de l‟INIA.
Esquema de la distribució de la parcel.la en fileres:
Figura 15. Safates amb les plantules per a trasplantar.
Figura 16. Plantes trasplantades..
Figura 17. Esquema de l‟ organització de la parcel.la experimental en fileres.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 31 -
5.5 METODOLOGIA DEL SEGUIMENT EXPERIMENTAL EN CAMP
Per al seguiment en camps s‟ha aplicat la metodologia que utilitza en CRF
per a la caracterització d‟aquest cultius. Tot i utilitzar els descriptors de CRF, la
majoria d‟aquests també són presents en les directrius per a la realització de
l‟examen de distinció, homogeneïtat i estabilitat de UPOV.
S‟han fet visites a camp un pic per setmana des que es van trasplantar les
plantes per tal de dur un control
periòdic. Els paràmetres a
determinar s‟han analitzat en el
moment en que l‟estat fenològic de
la planta ha estat l‟adequat (veure
annexa 5.). Per a cada paràmetre
s‟han mostrejat 5 plantes o part de
plantes (segons metodologia CRF).
Per a una caracterització més
acurada seria necessari mostrejar
un mínim de 20 plantes per a cada
paràmetre(segons UPOV). Però la poca quantitat de llavor sembrada no ha permès
fer l‟anàlisi d‟aquest nombre de mostres.
A continuació s‟ha representa de manera gràfica el cronograma dels paràmetres
analitzats en camp de cada espècie cerealística, en quin període del cultiu i en quin
estat fenològic (Zadoks, Chankg y Konzak, 1974,Fehr y Caviness, 1977 , Growth
stages of cereals UPOV)de la planta s‟ha fet.
A l‟annexa 4, la taula de descriptors per a cada espècie, s‟hi troben les referències
de la metodologia i materials necessaris per a determinar cada paràmetre tant en
camp com en el laboratori.
Figura 18. Parcel.la experimental al mes de juny.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 32 -
Estadis fenològics del cultius dels Blats:
Tabla 14. Estadis fenològics del cultiu de blats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Novembre *
Desembre * *
Gener
Febrer * *
Març *
Abril * * * *
Maig * *
Juny *
Sembra de les mostres dins cambra de germinació 27/11/2009
Germinació del 100% de les plantes 02/12/2010
Creixement de les plàntules 11/12/2010
Macollatge 01/02/2010:
o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
Inici elongació de la tija 01/03/2010
Emergida de les inflorescència 04/04/2010
o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT
o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, 100% de les
plantes espigades.
Antesis període de florescència.24/04/2010
Formació del gra textura “lletosa”04/05/2010
Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració17/05/2010
o 17/05/2010 al 21/06/2010 determinació de D.2 DIES FINS A
MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA.
Sembra Creixement
de les plàntules
Elongació de la
tija Antesis
Gra pastos i maduració del
gra
Germinació Macollatge Emergida de la Inflorescència
Gra
"lechoso"
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 33 -
o 21/06/2010 Punt de maduració òptim, sega de les espigues.
Estadis fenològics del cultiu de Civada:
Tabla 15. Estadis fenològics del cultiu de civades.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Novembre *
Desembre * *
Gener
Febrer * *
Març * *
Abril * * * *
Maig * *
Juny *
Sembra de les mostres dins Cámara de germinació 27/11/2009
Germinació del 100% de les plantes 02/12/2010
Creixement de les plàntules 11/12/2010
Macollatge 01/02/2010:
o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXEMENT, D.25
VELLOSITA FULLES INFERIORS.
Inici elongació de la tija 06/03/2010:
o 27/03/2010: determinació D.24 ANGLE DE LA FULLA BANDERA.
Emergida de les inflorescència 04/04/2010
o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS
ESPIGAT,D.5 GOIXAMENT, D.22 EMROTLLAMENT DE LES FULLES.
o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, 100% de les
plantes espigades.
Antesis període de florescència 18/04/2010: Determinació D.23
VELLOSITAT DELS NUSOS.
Sembra Creixement
de les plàntules
Elongació de la
tija Antesis
Gra pastos i maduració del
gra
Germinació Macollatge Emergida de la Inflorescència
Gra
"lletosa"
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 34 -
Formació del gra textura “lletosa”. 04/05/2010 Determinació D.21
DIAMETRE DEL TALL, D.26 FORMA DE LA PANÍCULA, D.27 DISPOSICIÓ DE
LA PANÍCULA, D.3 ALTURA PLANTA.
Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració.12/05/2010:
o 17/04/2010 al 8/06/2010 determinació D.2 DIES FINS A
MADURACIÓ.
o 8/06/2010 Punt de maduració òptim, sega de les espigues.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 35 -
Estadis fenològics del cultiu d’Ordi:
Taula 16. Estadis fenològics del cultiu d' Ordi.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Novembre *
Desembre * *
Gener
Febrer * *
Març *
Abril * *
Maig * *
Juny *
Sembra de les mostres dins Cámara de germinació 27/11/2009
Germinació del 100% de les plantes 02/12/2010
Creixement de les plàntules 11/12/2010
Macollatge 01/02/2010:
o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
Inici elongació de la tija 01/03/2010:
Emergida de les inflorescència 04/04/2010
o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, D.5
GOIXAMENT, D. 36 PIGMENTACIO TALL.
o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT. 100% de les
plantes espigades.
Antesis període de florescència.24/04/2010:
Formació del gra textura “lletosa”04/05/2010:
Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració17/05/2010:
o 17/05/2010 al 21/06/2010 determinació de D.2 DIES FINS A
MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA.
Sembra Creixement
de les plàntules
Elongació de la
tija Antesis
Gra pastos i maduració del
gra
Germinació Macollatge Emergida de la Inflorescència
Gra
"lletosa"
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 36 -
o 21/06/2010 Punt de maduració òptim, sega de les espigues.
5.6 METODOLOGIA DE LA SEGA i EL BATRE PER OBTENIR EL GRA NET
La sega de les civades va tenir lloc en dia 08/06/2010. La sega dels blats i
ordis es va fer dia 21/06/2010. La sega de les varietats es va fer de manera
manual. Amb l‟ajuda d‟una falç es van tallar les espigues de cada varietat.
Les espigues collides es van recollit en garbes i guardar enumerades en un
magatzem a l‟espera de desgranar-los. També es van guardat 5 plantes senceres o
ecotips de cada mostra per els posteriors anàlisis biològics de caracterització al
laboratori.
Durant el mes d‟agost, es van a batre les garbes per a separar el gra de l‟espiga.
Per aquest procés es va emprar la
batedora de camp que disposa l‟IRFAP
per a mostrejar diferents cultius. Així
doncs, amb la utilització d‟aquesta
màquina s‟ha aconseguit no mesclar
les llavors de les diferents varietats i
obtenir el gra net de restes vegetals.
Un cop obtinguda les llavors netes de
cada varietat es classificaren i es
guardaren en pots de vidre per a
conservar-les en bon estat i tornar-les a sembrar la pròxima anyada.
Figura 19. Sega de les espigues. Figura 20. Garbes de totes les espigues segades.
Figura 21. Batedora de camp.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 37 -
5.7 METODOLOGIA DELS ANÀLISIS DINS LABORATORI
Preparació de mostres per a ser conservades en el Banc de llavors del
IRFAP.
Un cop acabat el procés de neteja de les mostres de grà, s‟ha guardat una
petita part de cada varietat per a ser conservades en el Banc de Llavors de l‟IRFAP.
De cada varietat s‟ha conservat 10gr. de llavor.
A cada sobre s‟ha escrit la següent informació:
Nom de la Varietat
Pes en grams
S‟ha omplert la base de dades del Banc de llavors amb la següent informació:
Nom comú de la varietat
Nom científic de la varietat
Codi del CRF
Grams de mostra
Data de collita
Data de conservació
Finca i localitat de la prospecció
Nom del projecte a què s’inclouen
Estudi dels paràmetres de caracterització qualitatius i quantitatius dins
laboratori
L‟estudi morfològic dins laboratori d‟identificació i classificació s‟ha fet
seguint les directrius marcades pels protocols de caracterització del CRF i de
Biodiversity i per la Unión Internacional para la Protección de las Obtenciones
Vegetales (UPOV).
per cada varietat s‟han analitzat 5 plantes o part de planta en tots el
paràmetre (qualitatius, quantitatius) analitzats. Als caràcters qualitatius se‟ls hi
otorga un valor entre (1 i 9) per a poder fer els anàlisis de distinció de manera més
senzilla. Mentre que els caràcters quantitatius es treballen amb les respectives
mitjanes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 38 -
El paràmetres estudiats dins laboratori per a cada especies (veure Taula 11,12,13)
representats amb la paraula LABORATORI. La metodologia i materials utilitzats per
a cada un estan descrits en l‟annexa 4 Taula de descriptors utilitzats per a la
caracterització.
Un cop analitzats tots els paràmetres de caracterització, s‟han processat
totes les dades, mitjançant el programa estadístic Statgraphic Plus, per a trobar les
relacions de proximitat entre varietats de la mateixa espècie i la proximitat
interespecífica. (Veure APARTAT 6 RESULTATS DEL ANÀLIIS de la memòria)
També s‟han creat les fitxes de caracterització, per a cada espècie
cerealística i les seves respectives varietats. Cada fitxa s‟ha omplert amb tots els
valors obtinguts del paràmetres analitzats en l‟estudi de caracterització.(Veure
annexa 7).
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 39 -
6. RESULTATS DELS ANÀLISIS
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 40 -
6.1 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE BLATS
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 41 -
6.1.1 ANÀLISI DE VARIANCIA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE BLATS
Per a l‟anàlisi de resultats s‟ha utilitzat el programa estadístic Statgraphic Plus, concretament l‟anàlisi de variància One-Way ANOVA que realitza un anàlisi de variància per a cada variable independent (CARACTER). S‟han construït varies gràfiques i taules per comparar els valors. L‟estudi s‟ha basat en (LSD) Fisher‟s least significant difference procedure.
L‟ANOVA TABLE descompon la variància de cada variable en dos components: entre grups i dins dels grups. The F-ratio obtingut és una relació entre la estimació del grup a la estimació en grup.
Quan el P-VALUE de F-TEST en l‟anàlisi de variància té un valor inferior a 0,005 es considera que estadísticament existeixen diferències significatives entre els valors de les variables independents ( CARACTERS)per una varietat de blat i una altre amb un nivell de confiança del 95%.
Per determinar ui s valo s só sig ificativa e t dife e ts dels alt es s’ha utilitzat l’aplicació MULTIPLE RANGE TEST. On es fa una comparació múltiple de quines varietats són
estadísticament diferents a partir de l’ ide tificació de grups homogenis utilitzant les columnes
d’X’s. Di s dels g àfics s’ha ep ese tat els g ups d’ho oge eïtat a partir de lletres
minúscules.
Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors.
VARIETATS CODI D.15 PES ESPECÍFIC Des.est.
D.17 AMPLADA MITJANA
Des. Est. D16.
LLARGADA MITJANA
Des. Est.
D.18 RELACIÓ LLARGAD
A/ AMPLAD
A
Des. Est
AL. VELL. BGE018614 0,0466 ±0,0041 c 3,4860 ±0,3042 7,3380 ±0,3534 2,1216 ±0,2540
MMNTO BGE013075 0,0468 ±0,0014 c 3,2260 ±0,1516 7,4020 ±0,1516 2,2983 ±0,2149
AL. BLC. BGE013672 0,0422 ±0,0068 abc 2,7340 ±0,4400 6,3900 ±0,6655 2,3937 ±0,5270
ARGL BGE013078 0,0580 ±0,0017 de 3,4080 ±0,3217 8,5500 ±0,1338 2,5268 ±0,2417
GRG BGE018619 0,0428 ±0,0042 bc 3,1880 ±0,3884 7,0820 ±0,5448 2,2585 ±0,4132
MLL BGE013059 0,0562 ±0,0035 d 3,0480 ±0,2481 7,3740 ±0,3229 2,4362 ±0,2730
MRT BGE013080 0,0609 ±0,0020 e 3,3620 ±0,1866 7,0480 ±0,3268 2,0995 ±0,1125
VAL. BLC. BGE013092 0,0557 ±0,0050 d 3,2660 ±0,0984 8,1060 ±0,3163 2,4819 ±0,0600
VAL. CNY. B. BGE013653 0,0433 ±0,0026 c 3,6360 ±0,2655 7,2860 ±0,3002 2,0155 ±0,2120
VAL. VLL. BGE013695 0,0434 ±0,0029 c 3,3600 ±0,4287 7,2680 ±0,3152 2,1999 ±0,3657
XX BGE012122 0,0385 ±0,0012 ab 3,0400 ±0,4756 6,9500 ±0,5316 2,3567 ±0,5818
BRB BGE015394 0,0382 ±0,0052 a 3,1040 ±0,2411 7,3420 ±0,3004 2,3812 ±0,2680
BRB. BLC. BGE015395 0,0455 ±0,0024 c 3,0240 ±0,1864 6,7760 ±0,3031 2,2472 ±0,1615
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 42 -
Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espigueta/espiga, densitat espiga, altura planta (cm).
Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g).
VARIETAT BLAT CODI VARIETAT D.1 DIES FINS ESPIGAT
D.2 DIES FINS MADURACIÓ
D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ TOTAL
AL. VELL. BGE018614 133 207 55,064 275,32
MMNTO BGE013075 125 207 41,568 207,84
AL. BLC. BGE013672 125 207 47,296 236,48
ARGL BGE013078 125 207 53,672 268,36
GRG BGE018619 141 207 7,212 36,06
MLL BGE013059 133 207 44,67 223,35
MRT BGE013080 125 207 27,808 139,04
VAL. BLC. BGE013092 125 207 26,484 132,42
VAL. CNY. B. BGE013653 125 207 50,854 254,27
VAL. VLL. BGE013695 125 207 25,674 128,37
XX BGE012122 133 207 54,284 271,42
BRB BGE015394 125 207 59,954 299,77
BRB. BLC. BGE015395 125 207 40,174 200,87
VARIETAT BLAT
CODI VARIETAT
D.8 LONG ITUD BARB
A
Des. Est
D.9 LONGITUD
ESPIGA
Des. Est
D.11 NUM
ESPIGUILLAS/ESPIGA
Des. Est
D.10 DENSITAT
ESPIGA Des. Est
D.3 ALTURA PLANTA
Des. Est
AL. VELL. BGE018614 14,13 ±1,73 cd 9,74 ±1,22 cde 23,60 ±2,30 25,96 ±3,25 bcd 129,40 ±7,37 cd
MMNTO BGE013075 17,00 ±0,12 def 12,98 ±1,00 g 27,00 ±0,49 20,33 ±3,08 a 157,20 ±1,41 e
AL. BLC. BGE013672 17,32 ±3,14 ef 10,35 ±1,05 ef 27,20 ±2,28 26,23 v3,15 bcde 128,60 ±8,08 cd
ARGL BGE013078 19,86 ±0,69 f 7,31 ±1,02 a 19,60 ±2,79 29,99 ±2,46 ef 117,20 ±10,43 b
GRG BGE018619 13,00 ±0,56 bc 9,48 ±1,66 cdef 21,00 ±1,73 22,43 ±2,34 ab 115,00 ±3,46 ab
MLL BGE013059 19,86 ±0,62 f 8,20 ±0,23 abcd 21,40 ±2,70 27,27 ±2,88 cdef 120,20 ±9,01 bc
MRT BGE013080 11,05 ±1,34 b 7,49 ±1,62 ab 22,00 ±2,00 31,05 ±5,57 f 131,92 ±8,02 d
VAL. BLC. BGE013092 14,08 ±0,40 cd 8,55 ±0,88 abcd 24,00 ±1,41 29,41 ±1,39 def 110,80 ±8,02 ab
VAL. CNY. B. BGE013653 15,31 ±1,07 cde 8,57 ±1,48 abcd 22,20 ±0,84 27,46 ±3,04 cdef 106,40 ±12,84 a
VAL. VLL. BGE013695 16,96 ±2,4 1 def 9,16 ±1,24 cde 22,20 ±0,84 25,21 ±2,78 bc 119,50 ±3,37 bc
XX BGE012122 0,00 ±0,00 a 11,00 ±2,03 f 20,20± ±1,30 17,89 ±1,00 a 110,20 ±8,44 ab
BRB BGE015394 14,68 ±1,43 cde 9,06 ±1,58 bcde 23,8v0 ±3,03 29,83 ±4,64 def 129,70 ±11,41 cd
BRB. BLC. BGE015395 13,80 ±6,61 bc 8,09 ±1,47 abc 19,±80 ±2,59 26,27 ±3,18 bcde 103,40 ±2,88 a
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 43 -
Tabla 20.Caràcters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga.
Hàbit de creixement 1. Postrat, 2. Mig, 3. Erecte Rugositat de les barbes 1. Aspres, 2. Llises Color de les barbes 1. Blanc , 2. Negre a la base, 3. Negres(gris negre per sp.spelta), 4. Vermelles a marrons. Densitat espiga 3. laxa <20, 5. Mitja 20-25, 7. densa 25-31, 9. molt densa >31. Vellositat de la gluma 1. Glabra, 2. Pubescent, 3. Vellosa (pèls molt llargs). Color de la gluma 1. Blanc, 2. Vermell/marró, 3. Púrpura a gris negre. Color de la llavor 1. Blanc, 2. Vermell (vermell marró per sp.spelta), 3. Púrpura 4. Gris ( per sp.spelta).
S‟han representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcters Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 i que s‟han analitzat, són els següents:
D.15 PES ESPECÍFIC, D. 9 LONGITUD ESPIGA, D.8 LONGITUD BARBA, D.12 VELLOSITAT GLUMA, D. 3 ALTURA PLANTA, D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA, D. 1 DIES FINS A ESPIGAT, D7. COLOR BARBA, D.13 COLOR GLUMA
Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005, són els següents:
D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 PORT, D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES, D.14 COLOR DE LA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA i D.17 AMPLADA LLAVOR i D.16 LLARGADA LLAVOR
Les variables D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA, s‟ha considerat que està directament relacionada amb la variable D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA la qual ja aporta valors significatius per a la diferenciació.
VARIETAT BLAT CODI
VARIETAT D.13 COLOR
GLUMA
D.14 COLOR LLAVOR
D.12 VELLOSITAT
GLUMA
D.7 COLOR BARBA
D.6 RUGOSITAT
BARBA
D. 4 HABIT DE
CREIXAMENT
D.10 DENSITAT
ESPIGA
AL. VELL. BGE018614 2 1 2 2 1 3 7
MMNTO BGE013075 2 1 1 4 1 3 5
AL. BLC. BGE013672 3 1 1 2 1 3 7
ARGL BGE013078 1 1 2 2 1 3 7
GRG BGE018619 1 2 1 1 1 3 5
MLL BGE013059 1 1 2 2 1 3 7
MRT BGE013080 1 1 1 1 1 3 9
VAL. BLC. BGE013092 2 1 3 4 1 3 7
VAL. CNY. B. BGE013653 1 1 1 2 1 3 7
VAL. VLL. BGE0113695 3 2 2 2 1 3 7
XX BGE012122 1 1 1 3 3
BRB BGE015394 2 2 2 2 1 3 7
BRB. BLC. BGE015395 1 2 2 1 1 3 7
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 44 -
En l‟anàlisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, en forma de gràfiques:
En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR s‟ha obtingut un F-RATIO=21,29 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim per el caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR ha sigut el Blat mort 0,06086± 0,0020. Mentre que el blat barba ha sigut la varietat amb un pes específic inferior 0,03816±0,0052.
Un cop aplicat el Múltiple range test i a partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 .S„han identificat 5 grups
d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: BRB, XX, AL.BLC.,
GRUP 2: XX, AL.BLC., GRG,
GRUP 3: AL.BLC., GRG, VAL.CY.B,VAL.VLL, BRB.BLC, AL.VELL, MMNTO.
GRUP 4: VAL.BLC, MLL, ARGL
GRUP 5: ARGL,MRT
Les varietats que presente més diferències entre elles són: MRT-BRB amb una diferència de 0,0227, MRT-XX amb 0,02236. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-GRG, MMNT-AL.VELL i XX-BRB
amb una diferència de 0,00026, 0,00034 i 0,0006 respectivament.
VARIETATS a b c d e
BRB. X
XX: X X
AL.BLC. X X X
GRG X X
VAL.CNY.B. X
VAL.VLL: X
BRB. BLC. X
AL.VELL. X
MMNTO X
VAL.BLC. X
MLL X
ARGL X X
MORT X
0,0000
0,0100
0,0200
0,0300
0,0400
0,0500
0,0600
0,0700
AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.
VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.
gram
s
varietats
Pes específic de les varietats de blat
c c abc
de
bc
d e d
c cab
ac
Figura 22. Gràfiques del pes específic de les llavors de blat
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 45 -
En l‟estudi del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,06 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferencies significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ha sigut el Blat Mamento 12,98 ±1,00 cm i el valor mínim ha esta per el Blat Mollar 7,31 ±1,02 cm.
Un cop aplicat el Multipe Range test i partir de de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.9 .S„han identificat 7 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: ARGL, MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B.
GRUP 2: MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB.
GRUP 3: BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG.
GRUP 4: MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL.
GRUP 5: BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL, AL.BLC.
GRUP 6: GRG, AL.VELL, AL.BLC, XX
GRUP 7: MMNT
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-ARGL amb una diferència entre les dos de 5,676, i MMNTO-MRT amb 5,492. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: VAL.CNY.B-VAL.BLC amb una diferència de 0,02. BRB-VAL.VLL amb 0,1. MRT-AL.VELL. amb 0,184.
VARIETATS a b c d e f g
ARGL X
MRT X X
BRB. BLC. X X X
MLL. X X X X
VAL.BLC. X X X X
VAL.CNY.B X X X X
BRB. X X X X
VAL.VLL. X X X
GRG X X X X
AL.VELL. X X X
AL.BLC. X X
XX X
MMNT X
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
16,00ce
ntí
me
tre
s
varietats
Longitud mitjana de les espigues
def
g
ef
a
cdef
abcd ab abcd abcdcde
f
bcde
abc
Figura 23. Gràfica de la longitud mitjana de les espigues de blat.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 46 -
En l‟estudi del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES s‟ha obtingut un F-RATIO= 22,67 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.
Les varietats amb valor màxim del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES han sigut el Blat Argelí i el Blat Mollar amb un valor mitjà de longitud de la barba de 19,8 ±0,69cm i 19,8 ±0,62cm respectivament. El valor mínim ha esta per el Blat Mort 11,05 ±1,34 cm. S‟ha de tenir en compte que el valor d‟aquest caràcter per el Blat Xeixa ha esta de 0, ja que no presenta barbes.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.8 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: XX,
GRUP 2: MRT, GRG, BRB.BLC.
GRUP 3: GRG, BRB.BLC., VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B.
GRUP 4: VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT
GRUP 5: BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT, AL.BLC.
GRUP 6: VAL.VLL, MMNT, AL.BLC, MLL, ARGL.
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: XX-MLL i XX-ARGL amb una diferència de 19,86 les dos parelles. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: MLL-AL.VELL. amb diferència de 0. MMNT-VAL. VLL. amb 0,04 i AL VELL.-VAL.BLC amb 0,048 . BRB BLC-VAL. BLC amb una diferència de 0,28.
VARIETATS a b c d e f
XX X
MRT X
GRG X X
BRB. BLC. X X
VAL.BLC. X X
AL.VELL. X X
BRB. X X X
VAL.CNY.B. X X X
VAL.VLL. X X X
MMNT X X X
AL.BLC. X X
MLL X
ARGL X
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC.
VAL. CNY. B.
VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.
Ce
ntí
me
tre
s
varietats
Longitud mitjana de les barbes
cd def
ef f
bc
f
b
cd
cde
def
cde
bc
a
Figura 24. Gràfica de la longitud mitjana de les barbes del blats..
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 47 -
En l‟estudi del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,59 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
Les varietats amb valor màxim del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA han sigut el Blat Mort amb un valor mitjà de 31,05± 5,57cm. El valor mínim ha esta per el Blat Xeixa 17,89± 1,00cm.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre
elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.10 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: XX, MMNT,GRG.
GRUP 2: GRG, VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC. BRB.BLC.
GRUP 3: VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B.
GRUP 4: AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB.
GRUP 5: AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL.
GRUP 6: MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL., MRT.
Les varietats que presente més diferències entre elles són: XX-MORT amb una diferència entre les dos de 13,154, XX-ARGL amb 12,092 i XX-VAL.BLC. amb 11,516. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-BRB.BLC amb una diferència de 0,034. ARG-BRB amb 0,152. MLL-VAL.CNY.B. amb 0,196, AL.BLC-AL.VELL. amb 0,28.
VARIETATS a b c d e f
XX X
MMNT X
GRG X X
VAL.VLL. X X
AL.VELL. X X X
AL.BLC. X X X X
BRB.BLC. X X X X
MLL X X X X
VAL.CNY.B X X X X
VAL.BLC X X X
BRB. X X X
ARGL X X
MRT X
10,00
12,50
15,00
17,50
20,00
22,50
25,00
27,50
30,00
32,50
35,00
37,50
40,00
AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.
VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.
de
nsi
tat
de
l'e
spig
a
varietats
Densitat de l'espiga
bcd
a
bcde
ef
ab
cdef
f
defcdef
bc
a
def
bcde
Figura 25 Gràfica de les denistats de les espigues dels blats.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 48 -
En l‟estudi del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA s‟ha obtingut un F-RATIO= 14,25 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA ha sigut el Blat Mamento amb un valor mitjà d‟altura 157,20 ±1,41cm. El valor mínim ha esta per el Blat Barba Blanc amb 103,40 ±2,88 cm.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.3 .S„han identificat 5 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: BRB.BLC, VAL.CNY.B,XX,VAL.BLC, GRG.
GRUP 2: XX,VAL.BLC, GRG, ARGL, VAL.VLL, MLL
GRUP 3: VAL.VLL, MLL, AL.BLC, AL.VELL, BRB.
GRUP 4: AL.BLC, AL.VELL, BRB, MRT.
GRUP 5: MMNT
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-BRB.BLC amb una diferència entre les dos de 53,8, MMNTO-VAL.BLC amb 50,8 i MMNT-XX amb 47,0. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.VELL-BRB amb una diferència de 0,3, XX-VAL.BLC
amb 0,6, MLL-VAL.VLL amb 0,7 i AL.BLC-AL.VELL. amb 0,8.
VARIETATS a b c d e
BRB.BLC. X
VAL.CNY.B X
XX X X
VAL.BLC. X X
GRG X X
ARGL X
VAL.VLL. X X
MLL X X
AL.BLC X X
AL.VELL. X X
BRB. X X
MRT X
MMNT X
90,0095,00
100,00105,00110,00115,00120,00125,00130,00135,00140,00145,00150,00155,00160,00165,00
AL. VELL.
MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC.
VAL. CNY. B.
VAL. VLL.
XX BRB BRB. BLC.
cen
tím
etr
es
varietats
Altura de les plantes de les varietats de blats
cd
e
cd
bab
bc
d
ab a bcab
cd
a
Figura 26. Graficà de l‟altura de les plantes de les varietats de blat..
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 49 -
En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. El valor final per a cada CARACTER serà la moda obtinguda del total de repliques analitzades.Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:
- Per el caràcter D. 12 VELLOSITAT GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 13,77 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.12:
Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràcters qualitatius.
D. 12 VELLOSITAT DE LES GLUMES
BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT
BLAT MAMENTO 1 1 1 1 1 100% GLABRA
BLAT ALEMAN BLANC 1 1 1 1 1 100% GLABRA
BLAT ARGELÍ 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT
BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% GLABRA
BLAT MOLLA 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT
BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% GLABRA
BLAT VALENCIÀ BLANC 3 3 3 3 3 100% PUBESCENT A VELLÒS
BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA 1 1 1 1 1
100% GLABRA
BLAT VALENCIÀ VERMELL 2 2 1 2 2 80% PUBESCENT, 20 % GLABRA
BLAT XEIXA 1 1 1 1 1 100% GLABRA
BLAT BARBA 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT
BLAT BARBA BLANC 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 50 -
- Per el caràcter D7. COLOR BARBA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 10,05 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.7:
Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes
D. 7 COLOR BARBES
BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20 % BLANQUES
BLAT MAMENTO 4 4 4 4 4 100% VERMELL A MARRÓ
BLAT ALEMAN BLANC 2 2 2 2 2 100% NEGRES EN BASE
BLAT ARGELÍ 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20 %
BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% BLANQUES
BLAT MOLLA 2 2 2 1 1 60% NEGRES EN BASE, 40 % BLANQUES
BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% BLANQUES
BLAT VALENCIÀ BLANC 4 4 4 1 1 60 % VERMELLES A MARRÓ, 40% BLANQUES
BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA
2 2 2 2 2 100% NEGRES EN BASE
BLAT VALENCIÀ VERMELL 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20% BLANQUES
BLAT XEIXA
BLAT BARBA 2 2 1 2 1 60% NEGRES EN BASE, 40% BLANQUES
BLAT BARBA BLANC 1 1 2 1 2 80% BLANQUES, 20% NEGRES EN BASE
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 51 -
- Per el caràcter D.13 COLOR GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 26,42 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.13:
Tabla 23.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color gluma.
Pel que fa a les variables (CARÁCTER) D. 14 COLOR DE LA LLAVOR, RUGOSITAT DE LA BARBA, D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT no se‟ls ha aplicat el Multiple Range test per identificar grups d‟homogeneïtat. Els P-VALUES obtinguts són molt superiors a 0,005, el que indica que no aporten diferències estadísticament significatives entre varietats.
D. 13 COLOR GLUMA
BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 2 2 2 100% VERMELL/MARRO
BLAT MAMENTO 2 2 2 2 2 100% VERMELL/MARRO
BLAT ALEMAN BLANC 3 3 3 3 3 100% PURPURA A GRIS/NEGRE
BLAT ARGELÍ 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT MOLLA 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT VALENCIÀ BLANC 2 1 2 2 2 80% VERMELL/MARRO, 20% BLANC
BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT VALENCIÀ VERMELL 3 3 3 1 3 80% PURPURA A GRIS/NEGRE, 20% BLANC
BLAT XEIXA 1 1 1 1 1 100% BLANC
BLAT BARBA 2 2 2 1 2 80 % VERMELL/MARRO, 20 % BLANC
BLAT BARBA BLANC 1 1 1 1 1 100% BLANC
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 52 -
6.1.2 ANÀLISIS MULTIVARIANT, DENDROGRAMA.
L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 17,18,19,20) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 13 varietats de Blats en diferents grups de proximitat.
S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics de les varietats, per ser més estables que certs caràcters lligats a les condicions agroambientals, com pot ser el D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendograma de l‟anàlisi multivariant són les següents:
D. 1 DIES FINS A ESPIGAT
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
D.12 VELLOSITAT GLUMA
D. 3 ALTURA PLANTA
PRESENCIA DE BARBES
D.8 LONGITUD BARBA
D.7 COLOR BARBA
D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES
D.13 COLOR GLUMA
D. 9 LONGITUD ESPIGA
D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA
D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA
D.15 PES ESPECIFI
Així doncs, analitzant el Dendograma, es poden establir els següents grups de proximitat:
GRUP 1: Format per les varietats AL.VELL., AL. BLC., VAL.VLL., VAL.BLC., BRB., MMNT. On al mateix temps es separen en subgrups de proximitat entre ells.
BRB. I VAL.VLL. formen el SUBGRUP1 amb igual pròxim entre ells (Dist.=5).
AL.VELL i AL.BLC. formen el SUBGRUP2 d‟igual proximitat entre ells (Dist.=10) però lleugerament allunyats del SUBGRUP 1 (Dist.=12,5).
AL.BLC. forma el SUBGRUP3 amb una distància considerable entre el SUBGRUP 1 i 2 (Dist.=22). Per l‟increment de la distància que existeix entre el subgrup 3 amb el 1 i 2, aquests dos últims es podrien considerar com un sòl SUBGRUP1 de proximitat.
MMNT. forma el SUBGRUP4, el qual és el que s‟allunya més de la resta de varietats del GRUP1. S‟ha representat amb (Dist.=34) respecte els SUBGRUPS 1, 2 i 3.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 53 -
GRUP 2: Format per les varietats ARG., MLL, BRB.BLC., MRT., VAL.CNY.B., GRG. Dins d‟aquests grup de proximitat s‟han format també subgrups de més proximitat. Val a dir que entre el GRUP 1 i el GRUP 2 existeix una distància de 43.
ARG. i MLL. formen el SUBGRUP1 amb la distància més pròxima de dins del GRUP2 (Dist.= 4). BRB.BLC. es podria considerar dins SUBRUP 1 però té una distància considerable entre ARG i MLL. (Dist.= 11), que fa que es poques considerarà com a SUBGRUP 4.
MRT. i VAL.CNY.B formen el SUBGRUP2 amb una distància entre ells de (Dist.= 4) i una distància amb el SUBGRUP1 de (Dist.=15).
El GRG. forma un SUBGRUP3 independent i força allunyat de la resta de SUBGRUP 1 i 2 del Grup2.( Dist.= 30).
GRUP 3: Format únicament per la varietat XX. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup individual GRUP 3 a la varietat XX (Blat Xeix) ja que forma part de l‟espècie de blats tous Triticum aestivum a diferència de la resta de varietats estudiades del GRUP 1 i 2 que són de l‟espècie de blats durs Triticum turgidum. Les característiques morfològiques del XX són considerablement diferents a la resta per agrupar-la dins un grup independent.
Així doncs la distància respecte GRUP 1 i GRUP 2 és la més allunyada. (Dist.=78). Fet que justifica que existeixen prous diferències per a considerar com a espècie independent el blat Xeixa de la resta.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 54 -
SG4 SG3
Dendrograma
Furthest Neighbor Method,Squared Euclidean
Dis
tànc
ia
0
20
40
60
80
AL
.VE
LL
.
MM
TO
AL
. BL
C.
AR
GL
GR
G
ML
L
MR
T
VA
L. B
LC
.
VA
L C
NY
B.
VA
L. V
LL
XX
BR
B
BR
B B
LC
.
GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3
SG1 SG2 SG3 SG1 SG2 SG4 SG11
Figura 27. Dendograma de les varietats de blat
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 55 -
6.2 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE CIVADES
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 56 -
6.2.1 ANÀLISI DE VARIANÇA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE CIVADA
Per a l‟anàlisi de resultats s‟han aplicat la mateixa metodologia que en l‟estudi de Blats.
Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.
VARIETATS CODI D.15 PES ESPECÍFIC
Des.est D.17 AMPLADA
LLAVOR Des.est
D.16 LLARGADA
LLAVOR Des.est
D.18 REL. Llarg/ Ampl.
Des. Est
CIVADA BGE023976 0,0355 ±0,0014 a 2,4220 ±0,1112 15,5680 ±0,4884 6,4363 ±0,2980
CIVADA NEGRE BGE015363 0,0440 ±0,0053 b 2,7600 ±0,2934 17,0640 ±1,0241 6,2310 ±0,6570
CIVADA ROSSA BGE023978 0,0445 ±0,0024 b 2,6440 ±0,2840 17,3080 ±0,5073 6,6271 ±0,9429
Tabla 25.Caràcters Quantitatius. Número de Llavors/ espigueta, Números espiguetes/Panícula, Diàmetre Tall (mm), Altura Planta (cm).
VARIETATS CODI D.34 NUM DE
LLAVORS/ESPIGUETA Des.est
D.35 NUM DE ESPIGUETES/PANÍCULA
Des. Est D.21
DIAMENTRE TALL
Des. Est D.3 ALTURA
PLANTA Des.est
CIVADA BGE023976 2,0000 ±0,0000 1,7600 ±0,3286 3,2480 ±0,7224 106,6000 ±10,2372
CIVADA NEGRE
BGE015363 2,0000 ±0,0000 2,1500 ±0,3416 4,0800 ±0,5216 115,7500 ±3,5000
CIVADA ROSSA
BGE023978 2,0000 ±0,0000 2,0800 ±0,3633 3,7220 ±0,6888 105,0000 ±7,3144
Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g).
VARIETATS CODI D. 1 DIES FINS
ESPIGAT D.2 DIES FINS MADURACIO
D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ
TOTAL
CIVADA BGE023976 125 194 53,2040 266,0200
CIVADA NEGRE BGE015363 129 194 19,5500 97,7500
CIVADA ROSSA BGE023978 125 194 53,5800 267,9000
Tabla 27.Caràcters Qualitatius.
Color de la lema 1. Blanc , 2. Groc, 3. Gris, 4.Vermell, 5.Negre, 6.Altres Vellositat part basal del gra 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Número i consistència de les arestes 1. sense Arestes, 2. Arestes escasses, 3. Arestes dèbils, 4 Arestes fortes i nombroses. Tipus Aresta 1. Recta, 2. Geniculada. Coberta del gra 1. Despullat, 2. Vestit. Forma de la Panícula 1. Unilateral, 2. Equilateral. Disposició panícula. 1. Penjant, 2. Semi erecte, 3. Erecte. Hàbit de creixement 1.Postrat, 2.Mig, 3.Erecte. Enrotllament de les fulles 1. Absència, 2. Tendència, 3. Acusat. Vellositat dels nusos 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Angle de fulla bandera 1. Agut, 2.recte, 3. Obtús. Vellositat fulles inferiors 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4.Acusta. Disposició espiguetes 1.Penjant, 2.Semierecte, 3.Erecte.Goixament 1.baix (1-3), 2.Mig (4-8),3. Alt (+8).
VARIETA
TS CODI
D. 29 COLO
R LEMA
D.33 Vellositat de la part basal
del gra
D.30 Num.
Consistència
ARESTA
D.31 TIPUS ARES
TA
D.32 COBERTA DEL
GRA
D.26 FORMA PANICU
LA
D.27 DISP
PANICULA
D.4 HABIT CREIXAME
NT
D.22 ENROLLAMENT FULLES
D.23 VELLOSIT
AT NUSOS
D.24 ANGLE FULLA BANDE
RA
D.25 VELLOSIT
AT FULLES
INFERIORS
D.28 DISPOSI
CIO ESPIGUI
LLA
D.5 GOIXAMENT
CIVADA BGE023976 3 3 3 2 2 2 3 3 2 2 1 2 1 3
CIVADA
NEGRE BGE015363
3 3 3 2 2 2 2 2 2 1 1 2 1 3
CIVADA
ROSSA BGE023978
2 3 2 2 2 2 1 3 2 1 1 1 1 3
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 57 -
S‟ha representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcter Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 que s‟han analitzat, són els següents:
D.15 PES ESPECÍFIC, D.23 VELLOSITAT NUSOS, D.27 DISPOSICIÓ PANICULES , D.29 COLOR LEMA, D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA D LES ARESTES, D,46 RENDIMENT
Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005,són els següents:
D.1 DIES FINS A ESPIGAT, D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA, D.4 PORT, D.5 GOIXAMENT, D.16 LLARGADA LLAVOR, D.17 AMPLADA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA, D.21 DIÀMETRE TALL, D.22 ENROTLLAMENT DE LES FULLES, D.24 ANGLE FULLA BANDERA, D.25 VELLOSITAT FULLES INFERIORS, D.26 FORMA PANÍCULA, D.28 DISPOSICÓ ESPIGUETA, D.31 TIPUS ARESTES,D.32 COBERTA DEL GRA, D.33 VELLOSITAT PART BASAL DE GRA, D.34 NÚMERO LLAVORS/ESPIGUETA, D.35 NÚMERO ESPIGUETES/PANÍCULA.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 58 -
En l‟analisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, per a cada variable, en forma de gràfiques:
En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC s‟ha obtingut un F-RATIO= 10,46 i un P-VALUE= 0,0023 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC és la Civada Rossa 0,0445±0,0024g.. El valor mínim és la Civada Mallorquina amb0,0355±0,0014g.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 . S„han identificat 2 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP1: Format només per la Civada Mallorquina.
GRUP2: Format per Civada Negre, Civada Rossa.
Les varietat que presenten més diferència entre elles son CIVADA M. i CIVADA ROSSA amb una diferència de 0,00894.
VARIETATS a b
CIVADA M. X a
CIVADA NEGRE X b
CIVADA ROSSA X b
a
b b
Figura 27. Graficà dels pesos específics de les varietats de civada.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 59 -
En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada
categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:
- Per el caràcter D27. DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA (veure taula 24) s‟ha
obtingut un un F-RATIO= 76,00 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Erecte, semi erecte, penjant. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.27:
Tabla 28 Disposició de la panícula en civades.
- Per el caràcter D. 29 COLO DE LA LEMA(veure taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 15,17 i un P-VALUE= 0,0005 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: blanc, groc, gris,vermell, negre, altres. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.29:
Tabla 29. Color de la lema, civada.
D.27 Disposició de la panícula
CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100 % ERECTE
CIVADA NEGRE 2 2 3 2 2 80% SEMI ERECTE, 20% ERECTE
CIVADA ROSSA 1 1 1 1 1 100% PENJANT
D. 29 COLOR LEMA
CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100 % GRIS
CIVADA NEGRE 5 5 5 3 3 60% NEGRE ,40% GRIS
CIVADA ROSSA 2 2 2 2 2 100% GROC
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 60 -
- Per el caràcter D. 3 NÚMERO I CONSISTÈNCIES DE LES ARESTES (veure
taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 7247462,28 i un P-VALUE= 0,0000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: sense Arestes, Arestes escasses, Arestes dèbils, Arestes fortes i nombroses. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.30:
Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades.
D. 30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA DE LES ARESTES
CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100% ARESTES DEBILS
CIVADA NEGRE 3 3 3 2 2 60% ARESTES DEBILS ,40% ARESTES ESCASSES
CIVADA ROSSA 2 2 2 2 2 100% ARESTES ESCASSES
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 61 -
6.2.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDOGRAMA
L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 24,25,26,27) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 3 varietats de Civades en diferents grups de proximitat.
S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendrograma són les següents:
Analysis Summary----------------
Data variables:
D.18 REL LLARG_AMP
D.22 ENROT. FULLES
D.23 VELL NUSOS
D.24 ANGLE FULLA BANDERA
D.25 VELL FULLES INFER
D.26 FORMA PANICULA
D.27 DISPOS PANICULA
D.28 DISP ESPIGUILLA
D.29 COLOR LEMA
D.30 NUM I CONST ARESTES
D.31 TIPUS ARESTA
D.32 COBERTA DEL GRA
D.33 VELL PART BASAL GRA
D.34 NUM LLAVORS_ESPIGUETA
D.35 NUM ESPIGETES_PANICULA
D‟un principi s‟han descartat les variables que descriuen caràcters lligats a les condicions agroambientals i que varien segons l‟anyada. Aquestes són: D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT, D.5 GOIXAMENT, D.3 ALTURA PLANTA I D.15 PES ESPECÍFIC. Alteren considerablement els resultats del dendrograma, agrupant de forma incorrecte les Varietats Civada Rossa i Civada Mallorquina en un sòl grup d‟homogeneïtat.
Val a dir, que de les variables estudiades tan sols D.29, D.30, D.27,D.25,D.35,D.18, D.23 han donat diferències significatives entre elles per tal d‟agrupar-les en grups d‟homogeneïtat. Les variables D.22, D.24,D.26,D.28,D.31,D.32,D.33,D.34 no han donat valors significatius per tal de diferenciar entre grups. Aquestes varietats no alteren el dendrograma.
Així doncs, analitzant el Dendrograma es poden establir els següents grups de proximitat:
GRUP 1: Format per les varietats CIVADA MALLORQUINA I CIVADA NEGRE. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup aquestes dos varietat ja que provenen de l‟espècie Avena Sativa. Amb una distància entre elles de (Dist= 8,5).
GRUP 2: Format únicament per la varietat CIVADA ROSSA, ja que representa la única varietat de l‟espècie Avena bizantynia. Amb una distància entre el GRUP 1 (dist. 14).
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 62 - GRUP1
Dendrograma
Nearest Neighbor Method,Squared Euclidean
Dis
tàn
cia
0
3
6
9
12
15
CV
. M
AL
L
CV
. N
CV
. R
.GRUP2
Figura 28. Dendograma de les varietats de civada.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 63 -
6.3 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE L’ORDI MALLORQUÍ
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 64 -
6.3.1 TAULES DE RESULTATS
de l‟espècie Hordeum Vulgare tan sòls es coneix una varietat descrita a Mallorca, l‟Ordi Mallorquí. S‟han representat en les següents taules les variables de caracterització d‟aquest varietat sense representació en gràfiques ja que no es pot fer un anàlisi comparatiu entre varietats. En aquest cas, no s‟han fet Anàlisis de Variància ni Anàlisis Multivariant.
Els resultats de les variables de caracterització de l‟Ordi Mallorquí són les següents:
Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.
VARIETATS CODI D. 15 PES ESPECIFIC
Des.est D.16
AMPLADA LLAVOR
Des.est D.17 LLARGADA
MITJANA Des.est
D.18 REL. Llarg/ Ampl.
Des.est
ORDI MALLORQUÍ BGE019826 0,0474 ±0,0036 3,3140 ±0,2527 11,9140 ±0,8766 3,6136 ±0,4017
Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número
Llavors/Espigueta.
Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g).
Tabla 34.Caràcters Qualitatius ordis.
Color de la llavor 1. Blanc , 2. Blau, 3. Negre, 4.Altres Color de la lema 1. Blanc a marró , 2. Púrpura a negre. Coberta de la Llavor 1. despullada, 2.Vestida. Longitud Gluma respecte el gra 1. Més curt, 2.Aproximadament igual, 3.Més llargues , 4.bastant més llargues( el doble), 5. Molt més llargues (com la lema). Longitud Arestes/Long. Espigues 1. Més curtes, 2. Iguals, 3.Més llargues. Rugositat de les Arestes 3. Llises, 5. Intermèdies, 7. Aspra Dentat nervis laterals 1. Absent, 2. Presència de dents. Pigmentació del tall 1. Verd, 2. Lila (basal), 3. Lila( meitat o més) Número de carreres 1. Sis carreres, 2. Dos carreres amb flors laterals estèrils. Densitat espiga. 3. Laxa >4mm, 5. Mitra 2-4mm, 7. Densa <2mm.Vellositat raquis 1.Pèls curts, 2.Pèls llargs.
VARIETATS CODI D.39
LONG. ARESTA
Des.est D.9LONG.
ESPIGA Des.est
D.37 NUM. DE
CARRERES Des.est
D.10 DENSITAT
ESPIGA Des.est
D.44 NUM TRIPLETS
ESPIGUETES/ ESPIGA
Des.est D.45 NUM LLAVORS/
ESPIGUILLA Des.est
ORDI MALLORQUÍ
BGE019826 13 ±1,55 7,026 ±0,68 6 ±1,00 3,742 ±0,20 16,4 ±1,52 3 ±0
VARIETATS CODI D.5 GOIXAMENT Des.est D.3 ALTURA
PLANTA Des.est
D.1 DIES FINS
ESPIGAT
D.2 DIES FINS
MADURACIO
D.46 RENDIMENT
PRODUCCIÓ TOTAL
ORDI MALLORQUÍ BGE019826 5,5 ±2,38 78,1 ±3,44 125 207 18,72 93,60
VARIETATS CODI D.14
COLOR LLAVOR
D.29 COLOR LEMA
D.43 COBERTA
DE LA LLAVOR
D.41 Long.
Gluma amb
relació al gra
D.39 LONG.
ARESTES / LONG. ESPIGA
D.40 RUGÓS. ARESTES
D.38 DENTAT Nervis laterals interns LEMA
D.36 PIGMENTACIO
TALLO
D.37 NUM.
DE CARERES
D.10 DENSITAT
DE L'ESPIGA
D.42 VELLOSITAT RAQUILLA
D.4 HABIT DE
CREIXAMENT
ORDI MALLORQUÍ BGE019826 1 1 2 2 3 5 2 2 1 5 1 5
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 65 -
7. CONCLUSIONS
Amb la prospecció fet durant l‟estiu 2009 es va acabar de concloure o
afirmar la disminució progressiva del cultiu de cereals locals a Mallorca. Donat que
de les 13 varietats de Blats locals prospectats per INIA a la dècada dels anys 70
actualment, tan sòls s‟han pogut trobar 3 varietats ( Blat Barba, blat Xeixa i Blat
Mort) encarar cultivades de forma minoritària per alguns agricultors mallorquins.
Pel que fa l’aspecte agrosocial d‟aquest cultius, un cop obtingudes les
dades de les entrevistes fetes als agricultors s‟ha pogut analitzar la situació
d‟aquest cultiu així com conèixer quins són els manejos i qualitats agronòmiques
destacades de cada una de les varietats. També es pot fer una interpretació de
quina pot ser la tendència futura d‟aquest cultiu, i així establir els estratègies
adequades per impulsar aquests cultius.
Així doncs, com a conclusions cal destacaria la poca presència en quan a
superfície d‟aquest cultius, la mala distribució en el territori, concentrant-se en les
comarques del Pla de Mallorca i Migjorn.
la Civada Mallorquina, que tot i no ser de les més trobades en les diferents
finques sí que és la que té una major superfícies de cultiu seguida de l‟ordi
mallorquí amb una superfície de cultiu també considerable. La varietat que treu
més rendiment amb menys dosis de sembra és l‟Ordi Mallorquí seguit de la Civada
Mallorquina. Podríem concloure que és per el seu rendiment que son les dos
varietats cerealístiques encara cultivades als camps i per això no presenten perill
d‟erosió genètica.
També podem concloure que es dona poca sortida comercial a aquest tipus
de cultiu. La majoria del gra obtingut va destinat al consum animal 74,29%
d‟autoconsum en la pròpia explotació mentre que una petita part va destinada per a
fer farines per al consum humà. En el cas del blats la part destinada al consum
humà incrementa lleugerament, ja que s‟està potenciant la utilització del blat xeixa
per a fer farina per pa.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 66 -
Pel que es refereix als agricultors la majoria dels enquestats tenen una
dedicació completa a l‟explotació i son relativament joves, ja que l‟edat mitjana
d‟aquests és de 47,6 anys. Es pot concloure que tot i la difícil situació per a
mantenir un tipus de cultiu amb varietats locals, l‟edat i la dedicació dels
agricultors per aquest tipus de cultiu són un factor positiu per a la seva continuïtat.
Pel que fa a la caracterització morfològica de les varietats es pot
concloure que:
Del total de 13 varietats de blats s‟han format 2 grups (GRUP1 i GRUP 2)
diferenciats dins l‟espècie Triticum turgidum i 1 grup (GRUP3) dins l‟espècie
Turgidum aestivum.
- Les característiques generals de les varietats del grup 1 podem concloure
que són:
Tendència a major altura de la planta, Longitud d‟espiga superior, amb una
densitat de gra per espiga inferior al grup 2, la majoria de barbes són de
coloració negre amb tendència a ser llargues. Amb les glumes vermelles.
- Pel que fa a les varietats del grup 2, podem concloure que:
Tot i presentar les longituds d‟espiga baixa presenten una densitat d‟espiga
alta i els pesos específics de gra més alts. Presenten una longitud de barba
no molt alta. Amb una tendència similar a tenir les barbes de coloració negre
i blanca i a presentar les glumes de color blanc.
- Pel que fa la grup 3, que pertany a l‟espècie Triticum aestivum, tan sòls hi
ha una varietat representada el Blat Xeixa. Podem concloure que:
La característica més destacades que diferencien aquesta espècie és la no
presència de barbes en les espigues. És la varietat que presenta un pes
específic de llavors més baix, així com la menor densitat d‟espiga tot i que
presenta una longitud d‟espiga considerable. Presenta un tendència de
baixa altura de la planta comparat amb el grup 1.
Tot i parèixer la varietat amb unes característiques morfològiques inferiors,
pel que fa a gra i a espiga, és la varietat que s‟ha utilitzat més en el
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 67 -
darreres anys per a fer farina gràcies a les seves propietats panificables i
nutricionals.
Una de les conclusions que s‟ha arribat és la falta i la necessitat d‟estudis
comparatius de les característiques nutricionals de les diferents varietats de blats
panificables.
Una conclusió important que s‟ha pogut arribar en aquest estudi és el canvi de
classificació de les varietats Barba i Barba Blanc dins l‟espècie Triticum Aestivium.
D‟un principi el Centro de Recursos fitogenètics havien classificat a aquestes dos
varietats dins l‟espècie Triticum aestivum. Però desprès d‟analitzar els paràmetres
de caracterització, els resultats del anàlisis donen com a resultat, que tenen una
proximitat superior per els caràcters que descriuen els grups 1 i 2 de l‟espècie
Triticum turgidum. Per tant en aquest projecte s‟han considerat aquestes dos
varietats com a Triticum trugidum.
Pel que fa les Civades s‟han format 2 grups d‟homogeneïtat. El grup 1 format per
les varietats Civada Mallorquina i Civada Negre formant part de l‟espècie Avena
Sativa. I el grup 2 format per la varietat Civada Rossa, únic representant de
l‟espècie Avena bisantynia:
- Del grup 1 podem concloure que les característiques d‟homogeneïtat
generals són:
La tendència a una disposició de la panícula de semi-erecte a erecte i el
color de la lema de tendència negre a gris per a la Civada Negre i gris per a
la Civada Mallorquina, amb presència arestes però dèbils. Amb una vellositat
dèbil de les fulles inferiors.
- Del grup 2 podem concloure que les característiques generals són:
La tendència a una disposició de la panícula penjant i el color de la lema de
tendència groga, amb arestes escasses i una vellositat de les fulles inferiors
glabra. La civada rossa presenta una relació Llargada/amplada llavor
lleugerament superior a la resta així com també un pes específic.
De l‟Ordi Mallorquí podem concloure que els resultats obtinguts de la caracterització
s‟adapten a les característiques que presenten els Ordis Mallorquins cultivats en els
camps mallorquins.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 68 -
Pel que fa a les característiques agronòmiques podem concloure:
En el cas de la productivitat i rendiment per hectàrea de les varietats, no es pot
extreure cap conclusió significativa, ja que s‟ha treballat amb mostres petites. Es
podran extreure conclusions coherents a partir del 2 o 3 anys d‟estudi.
El que sí es pot afirmar, és l‟elevat creixement en altura que tenen les varietats de
blats, superiors a qualsevol mitjana sense haver fe cap tipus abonat nitrogenat de
síntesis. És una característica per a analitzar a partir d‟ara, ja que pot representar
un factor positiu per l‟ augment de la productivitat de gra; però l „excés
d‟alçada,,pot comportat problemes “d‟encamat” de cultiu i dificultats alhora de
segar per l‟excés de palla.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 69 -
8. BIBLIOGRAFIA
- PAYERAS CAPRLLÀ, Llorenç. Recerca de fonts descriptives dels principals
tipus de blats mallorquins. GREC. Recursos Genètics i entorn Cultural.
- SANCHEZ-MONGE, PARELLADA E. Catàlogo genético de trigos españoles.
Ministerio de agricultura.Madrid 1957.
- K.Kubitki, C. Bayer. The families and Genera of vascular plants. Spriger
- D. Bell, Adrian. Plant Form. An illustrated Guide to flowering Plant
Morphology. School of Biological Sciences univ. College of North
Wales.Oxford University.ISBN 0521330491. Pres. 1991.
- HICKEY, Michael. CLIVE, king. 100 families of flowering plants. 2on Edition.
Cambridge University 1981. ISBN0521330491.
- CRONQUIST, Arthur.An integrated system of classification of flowering
plants. The New yorK Botanical Garden. ISBN0231-003880.1
- Ruiz, M., Rodriguez-Quijano, M., Metakovsky, E.V., Vazquez, F., Carrillo, J.
M. 2001. Use of gliadin protein markers to analyse the genetic identity of
bread wheat (Triticum aestivum subsp. vulgare L.) accessions maintained in
a genebank. En: Proc. 4th International Triticeae Symposium. Ed. P.
Hernández, MT. Moreno, JI Cubero, A. Martín. Cordoba (Spain)..
- Ruiz, M., Vázquez, J.F., Carrillo, J.M. 1998 Estudio de la variabilidad de
gluteninas y gliadinas en variedades locales y cultivares primitivos españoles
de trigo duro. Invest. Agr: Prod. Prot. Veg 13(3) 291-301.
- Ruiz, M., Carrillo, J.M., Varela, F. 1997 Relationships between some
geografical parameters and agro/ morphological and biochemical characters
in a sample of Spanish landraces of barley (Hordeum vulgare L.). Plant
Genetic Resources Newsletter (112) 85-89.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 70 -
- Ministerio de medio ambiente, rural i marino. Anuario de estadística 2009.
- PAUNER, ELENA. Las avenas españolas III.
- ZADOKS, CHANKG Y KONZAK, 1974,FEHR Y CAVINESS, 1977 , Growth
stages of cereals UPOV.
PÀGINES WEB
- Centro de recursos Fitogenèticos de l‟ Intituto Nacional de investigaciones
agrárias. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp
FITXES DE CARACTERITZACIÓDADES DE LA FINCA EXPERIMENTAL
LOCALITZACIÓ•Non de la finca Es pinarons nous
•Localitat Son Macià
•Municipi 33 Manacor
•Poligon 22
•Parcel.la 175
•Coordenades UTM X:520426,07 Y:4372699,52
Característiques edafològiques•Altitud (m) 106
•Pendent (%) 1
• Textura del sòl (0-25cm) Franco-agrilosa
• Classificació sòl
•Soil Taxonamy (2010) Orthent
•WRSB (2006) Regosol estàgnic
Característiques Climàtiques dels mesos de cultiu
MesosPrecipitació
(mm)ETP (mm)
Temperatura mitjana (ºC)
01/2010 61,4 34,84 10,95
02/2010 72,4 44,79 10,74
03/2010 39,2 73,43 10,83
04/2010 50 90,76 13,68
05/2010 40,6 131,14 16,6
06/2010 10 154,37 20,93
0
5
10
15
20
25
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1 2 3 4 5 6
Tº
(ºC
)
P(m
m)
Mesos
CLIMOGRAMA Manacor 2010
Precipitació mensual (mm)
Temperatura mitjana mensual (ºC)
• Maneig del sòl: 1 llaurada a 20cm de profunditat sense abonat de síntesis.
ALEMAN BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud(cm.) 10,35±1,00
•Número d’espiguetes per espiga 27,20±2,28
•Densitat de l’espiga 26,23±3,15
• Color de la gluma Lila a gris/negre
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 17,32±3,14
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura(cm.) 128,60±8,08
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 27,97
• Pes específic (g.) 0,0422±0,0068
• Llargada de la llavor (mm.) 6,3900±0,6655
•Amplada de la llavor(mm.) 2,7340±0,4400
•Relació llargada/amplada 2,3937±0,5270
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 7,75±1,50
•Producció (g.) 236,48
• Rendiment (g. / g. sembra) 47,29
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ALEMAN BLANC
ARGELÍOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm. ) 7,31±1,02
•Número d’espiguetes per espiga 19,60±2,79
•Densitat de l’espiga 29,99±2,46
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 19,86±0,69
•Color de les barbes Negres a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 117,20±10,43
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 29,15
• Pes específic (g.) 0,580±0,0017
• Llargada de la llavor (mm. ) 8,5500±0,1338
•Amplada de la llavor(mm. ) 3,4080±0,3217
•Relació llargada/amplada 2,568±0,2417
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/ planta ) 9± 1,63
•Producció (g. ) 268,36
• Rendiment (g./ g. Sembra) 53,67
•Sensibilitat cap
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ARGELÍ
BARBA BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,09±1,47
•Número d’espiguetes per espiga 19,80±2,59
•Densitat de l’espiga 26,27±3,18
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 13,18±6,61
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 103,40±2,88
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 25,56
• Pes específic (g.) 0,0455±0,0024
• Llargada de la llavor (mm.) 6,7760±0,3031
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0240±0,1864
•Relació llargada/amplada 2,2472±0,1615
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 8,50± 5
•Producció (g.) 200,87
• Rendiment (g./ g. Sembra) 40,174
•Sensibilitat No
BARBA BLANC
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MAMENTO Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 12,98±1,00
•Número d’espiguetes per espiga 27±0,49
•Densitat de l’espiga 20,33±3,08
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 17,00±0,12
•Color de les barbes Vermell a marró
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 157,20±1,41
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 21,42
• Pes específic (g.) 0,0468±0,0014
• Llargada de la llavor (mm.) 7,4020±0,1516
•Amplada de la llavor (mm.) 3,2260±0,1516
•Relació llargada/amplada 2,2983±0,2149
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9± 1,15
•Producció(g.) 207,84
• Rendiment (g./g. sembra) 41,56
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MAMENTO
MORTOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 7,49±1,62
•Número d’espiguetes per espiga 22±2,00
•Densitat de l’espiga 31,05±5,57
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 11,05±1,34
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 131,92±8,02
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 24,29
• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020
• Llargada de la llavor (mm.) 7,0480±0,3268
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3620±0,1866
•Relació llargada/amplada 2,0995±0,1125
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges ( tiges/planta) 8±1,83
•Producció(g.) 139,04
• Rendiment (g./g. sembra) 27,80
•Sensibilitat No
MORT
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE CANYA BUIDAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,57±1,48
•Número d’espiguetes per espiga 22,20±0,84
•Densitat de l’espiga 27,46±3,04
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 15,31±1,07
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 106,40±12,84
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 27,86
• Pes específic (g.) 0,0433±0,0026
• Llargada de la llavor (mm.) 7,2860±0,3002
•Amplada de la llavor (mm.) 3,6360±0,2655
•Relació llargada/amplada 2,0155±0,2120
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta 3,75±0,96
•Producció(g.) 254,27
• Rendiment (g./g. sembra) 50,85
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE CANYA BUIDA
XEIXAOrigen: CRF Nom científic: Triticum aestivum
Espiga•Longitud (cm.) 11,00±2,03
•Número d’espiguetes per espiga 20,20±1,33
•Densitat de l’espiga 17,89±1,00
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) Sense barbes
•Color de les barbes
•Rugositat de les barbes
Planta•Altura (cm.) 110,20±8,44
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 18,04
• Pes específic (g.) 0,0385±0,0012
• Llargada de la llavor (mm.) 6,9500±0,5316
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0400±0,4756
•Relació llargada/amplada 2,3567±0,5818
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/plata) 14,75± 3,30
•Producció(g.) 271,42
• Rendiment (g./g. sembra) 54,28
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
XEIXA
Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)
Sec 10,5
humit 30,2
•Sodi (mg/Kg) 33
•Calci(mg/Kg) 350
•Ferro(mg/Kg) 39
•Fibra alimentaria (%) 12,68
•Matèries grasses brutes (%) 1,71
•Hidrats de carboni 54,45
Sucres totals com glucosa(%) 2,98
Midò(%) 51,47
Humitat(%) 13,39
Alveograma de Chopin
Extensibilitat L(mm) 113,0
Tenacitat P(mm H2O) 23,1
Inflament G(mm H2O) 23,7
Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,20
Força panificadora (E-4 Joules) 49
Índex d’elasticitat (s.u) 0,29
ALEMAN VELLÓS Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,74±1,22
•Número d’espiguetes per espiga 23,60 ±2,30
•Densitat de l’espiga 25,96 ± 3,25
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,13 ± 1,73
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 129,40 ± 7,37
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 24,24
• Pes específic (g.) 0,0466 ±0,0041
• Llargada de la llavor (mm) 7,3380 ±0,3534
•Amplada de la llavor(mm) 3,4860 ±0,3042
•Relació llargada/amplada 2,1216 ±0,2540
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,5±2,38
•Producció (g.) 275,32
• Rendiment (g./ g. sembra) 55,064
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ALEMAN VELLÓS
BARBAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,06±1,58
•Número d’espiguetes per espiga 23,80±3,03
•Densitat de l’espiga 9,83±4,642
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,68±1,43
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 129,70±11,41
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 24,95
• Pes específic (g.) 0,0382±0,0052
• Llargada de la llavor (mm.) 7,3420±0,3004
•Amplada de la llavor (mm.) 3,1040±0,2411
•Relació llargada/amplada 2,3812±0,2680
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 7,50±1,91
•Producció (g.) 299,77
• Rendiment (g./g. sembra) 59,95
•Sensibilitat No
BARBA
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)
Sec 8,5
humit 23,2
•Sodi (mg/Kg) 37
•Calci(mg/Kg) 480
•Ferro(mg/Kg) 50
•Fibra alimentaria (%) 12,51
•Matèries grasses brutes (%) 1, 44
•Hidrats de carboni 54,90
Sucres totals com glucosa(%) 3,18
Midò(%) 51,72
Humitat(%) 13,41
Alveograma de Chopin
Extensibilitat L(mm) 105,0
Tenacitat P(mm H2O) 28,6
Inflament G(mm H2O) 22,8
Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,27
Força panificadora 2h(E-4 Joules) 65
Índex d’elasticitat (s.u) 0,27
GRIEGOOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,48±1,66
•Número d’espiguetes per espiga 21,00±1,73
•Densitat de l’espiga 22,43±2,34
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 13,00±0,56
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm. ) 115,00±3,46
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 11,86
• Pes específic (g. ) 0,0428±0,0042
• Llargada de la llavor (mm. ) 7,0820±0,5448
•Amplada de la llavor (mm.) 3,1880±0,3884
•Relació llargada/amplada 2,2585±0,4132
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 6,25±1,50
•Producció (g.) 36,06
• Rendiment (g./g. sembra ) 7,21
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 141
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
GRIEGO
MOLLAROrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,20±0,2
•Número d’espiguetes per espiga 21,40±2,70
•Densitat de l’espiga 27,27±2,88
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 19,86±0,62
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 120,20±9,01
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 28,44
• Pes específic (g .) 0,0562±0,0035
• Llargada de la llavor (mm.) 7,3740±0,3229
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0480±0,2481
•Relació llargada/amplada 2,4362±0,2730
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 13±4,16
•Producció (g.) 223,35
• Rendiment (g./g. sembra) 44,67
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MOLLAR
VALENCIÀ BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,55
•Número d’espiguetes per espiga 24,00±1,41
•Densitat de l’espiga 29,41±1,39
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Vellós
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,08±0,40
•Color de les barbes Vermell a marro
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 110,80±8,02
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 26,56
• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020
• Llargada de la llavor (mm.) 7,0480±0,3268
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3620±0,1866
•Relació llargada/amplada 2,0995±0,1125
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 4±1,15
•Producció(g.) 132,42
• Rendiment (g. /g. sembra) 26,48
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ BLANC
VALENCIÀ DE GRA VERMELLOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,16±1,24
•Número d’espiguetes per espiga 22,20±0,84
•Densitat de l’espiga 25,21±2,78
• Color de la gluma Lila a gris/negre
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 16,96±2,41
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 119,50±3,37
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 24,23
• Pes específic (g.) 0,0434±0,0029
• Llargada de la llavor (mm.) 7,2680±0,3152
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3600±0,4287
•Relació llargada/amplada 2,1999±0,3657
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tijes (tijes/planta) 6,5±1,29
•Producció(g.) 128,37
• Rendiment (g./g. sembra) 25,67
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 178
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE GRA VERMELL
CIVADA MALLORQUINAOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa
Planta
•Altura (cm.) 106,60±10,24
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Erecte
• Número d’espiguetes per panícula 1,76±0,33
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 3,25±0,72
•Vellositat nusos Dèbil
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de arestes Dèbil
Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,83±2,42
• Pes específic (g.) 0,0355±0,0014
• Llargada de la llavor (mm.) 15,5680±0,4884
•Amplada de la llavor (mm.) 2,4220±0,1112
•Relació llargada/amplada 6,4363±0,2980
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Gris
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,50 ±2,65
•Producció(g.) 266,2
• Rendiment (g./g. sembra) 53,20
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 194
•Cicle Llarg
CIVADA MALLORQUINA
CIVADA NEGREOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa
Planta
•Altura (cm.) 115,75±3,50
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Semi erecte
• Número d’espiguetes per panícula 2,15±0,34
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 4,08±0,52
•Vellositat nusos Glabra
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de les arestes Dèbil
Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,56
• Pes específic (g.) 0,0440±0,0053
• Llargada de la llavor (mm.) 17,0640±1,0241
•Amplada de la llavor(mm.) 2,7600±0,2930
•Relació llargada/amplada 6,2310±0,6570
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Gris
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig
•Goixament de les tijes (tijes/planta) 9±2,16
•Producció(g.) 97,75
• Rendiment (g./g. sembra) 19,55
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 129
• Dies fins a maduració 166
•Cicle Llarg
CIVADA NEGRE
CIVADA ROSSAOrigen: CRF Nom científic: Avena bysantina k koch
Planta
•Altura (cm.) 105,00±7,31
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Penjat
• Número d’espiguetes per panícula 2,08±0,36
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 3,72±0,69
•Vellositat nusos Glabra
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Glabra
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de les arestes Escassa
LlavorPes de 500 llavors (g.) 17,27±2,64
• Pes específic (g.) 0,0445±0,0024
• Llargada de la llavor (mm.) 17,3080±0,5073
•Amplada de la llavor (mm.) 2,6440±0,2840
•Relació llargada/amplada 6,6271±0,9429
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Groc
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,75±1,50
•Producció(g.) 267,90
• Rendiment (g./g. sembra) 53,58
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 194
•Cicle Llarg
CIVADA ROSSA
ORDI MALLORQUÍOrigen: CRF Nom científic: Hordeum vulgare
Espiga•Longitud (cm) 7,02±0,68
•Densitat de l’espiga (mm.) Mitja 3,74±0,20
•Número de carreres 4
•Número de triplets d’espiguetes per espiga 16,4±1,52
•Numero de llavors per espigueta 3
•Vellositat del raquis Pèls curts
Arestes•Longitud de les arestes (cm.) 13±1,55
•Rugositat de les arestes Aspra
•Relació aresta espiga Més llargues
Planta•Altura (cm.) 78,1±3,44
•Pigmentació del tall Lila a la part basal
Llavor•Color llavor Blanca
•Color lema Blanca a marro
•Dentat dels nervis laterals Presència de dents
•Coberta de la llavor Coberta
•Pes de 500 llavors (g.) 23,54
•Pes específic (g.) 0,0475±0,0036
• Llargada de la llavor (mm.) 11,9140±0,8766
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3140±0,2527
•Relació llargada/amplada 3,5951±0,4017
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 5,5±2,38
•Producció(g.) 93,60
• Rendiment (g./g.sembra) 18,72
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ORDI MALLORQUÍ
ANNEXA
INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.
Caracterització de varietats autòctones d’extensius de les Illes Balears.
Gemma Vilà Barbosa DNI: 40341005V Desembre 2010.
-
ANNEXA 2
INDEX
INDEX .......................................................................................................................... 2 ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP ....................................... 3 ANNEXA 2. DADES CLIMÀTIQUES DE LA PARCEL·LA EXPERIMENTAL .................................... 6 ANNEXA 3. DADES EDAFOLÒGIQUES DE LA PARCEL.LA EXPERIMENTAL .............................. 7 ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA CARACTERITZACIÓ. ................. 12
Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats tous Triticum aestivum. 12 Descriptors de les varietat de Civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k. ...................... 15 Descriptors de les varietats d’Ordi , Hordeum vulgare .................................................. 19
ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS CEREALS DEL UPOV. 22
CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS ............................................................................ 22 CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES ......................................................................... 25 CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS ............................................................................ 26
ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT BARBA I BLAT XEIXA. ....................................................................................................................... 29 ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS CEREALÍSTIQUES DE MALLORCA.................................................................................................................. 33
-
ANNEXA 3
ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP
GUIÓ DE L'ENTREVISTA_______________________________
Dades de la finca
- DATA DE MOSTREIG:
- Nom de la finca:
- Municipi:
- Polígon: Parcel·la:
- Altitud:
- Varietats locals que es cultivin a la finca:
- Inscrit al Consell Balear d' Agricultura Ecològica:
Dades agricultor
- Nom i llinatges:
- E-mail i/o telèfon:
- Edat i sexe.
- Nombre de persones i temps de dedicació?
- Lloc d’ origen.
- Règim de propietat.
- Anys de dedicació a l'agricultura
- Dedicació a temps parcial o complet.
-
ANNEXA 4
ESPECIE n0 CODI_____________DATA DE MOSTREIG________
- El nom o noms de la varietat
- Núm. d’anys que cultiven aquesta varietat
- D'on varen obtenir la llavor
- On la compra
- Característiques morfològiques (color , forma, textura)
DADES AGRONÒMIQUES
Dates i dades del sembra i collita:
Superficies cultivada
Sistema de sembra (kg/ha)
Dates Sembra:
Dates Collita:
Data que treu espiga:
Rendiment aproximat (Kg/ha).
- Tractaments fitosanitaris i rusticitat
- ÉS fan tractaments fitosanitaris.
- Com reacciona (en el camp i emmagatzemat) davant:
- ANYS SECS
- PLAGUES
- MALALTIES
- FORTES PLUJES
- SÒLS POBRES
- ALTRES
Maneig (Reg i fertilització)
- Teniu en compte el cicle de la lluna i/o el
santoral
- Es fan rotacions,quines.
- Regadiu o secar
- S'abona i com
- Característiques de la terra
- Utilitats , sistema de conservació i
multiplicació de la llavor.
- Utilitat del gra.( farina per animal, farina
per pa, consum propi o es ven...)
- utilitat de la palla:
- Sistema de multiplicació
- Sistema de conservació:
gra color forma
espiga
aresta
canya
Fillols per grà
altres
-
ANNEXA 5
OPINIÓ:
Perquè s’utilitza aquesta llavor i no una altra?
Quines qualitats positives i negatives destacaríeu d’aquesta varietat?
Perquè cultiveu les varietats locals i quina importància tenen?
Creieu que podem trobar les varietats locals a molts de camps de Mallorca?
Penseu que fan falta mitjans per poder obtenir més fàcilment les varietats locals i rebre
informació d' elles mateixes?
Esteu al cas de l'existència del banc de llavors del Jardí Botànic i de la Conselleria? Quina
opinió teniu respecta el bancs de llavors ex-situ? I de la conservació de llavors in-situ?
Us agradaria poder intercanviar llavors amb altres pagesos i estaríeu disposats a col·laborar-
hi?
De quines varietats estaríeu disposats a fer llavor per intercanviar?
Coneixeu el llistat de les varietats en risc d’erosió genètica creat exposat al BOIB núm.
Xxxxx?
ALTRES ASPECTES
IMPORTANTS______________________________________________________
-
ANNEXA 6
ANNEXA 2. DADES CLIMÀTIQUES DE LA PARCEL·LA EXPERIMENTAL
Tabla 1 Dades extretes de les estació agroclimàtica de Manacor,del Ministeri de Medio ambienta, medio rural i marino.
Mesos
de
cultiu
Precipitació
(mm)
ETP
(mm)
Radiació
(MJ/m2)
Temperatura
mitjana (ºC)
Temperatura
màxima (ºC)
Temperatura
mínima(ºC)
Humitat
mitjana
%
Humitat
màxima
%
Humitat
mínima
%
Velocitat
mitjana
vent
(m/s)
Hores
insolació
12/2009 131,20 32,64 6,28 11,26 21,82 -0,97 84,48 99,30 41,45 2,02 6,23
01/2010 61,40 34,84 6,79 10,95 25,33 -0,43 81,65 98,70 38,35 2,06 6,89
02/2010 72,40 44,79 9,97 10,74 20,74 -2,24 80,72 100,00 0,00 2,17 8,26
03/2010 39,20 73,43 14,46 10,83 22,69 -2,36 77,87 100,00 23,55 2,17 9,56
04/2010 50,00 90,76 18,93 13,68 26,09 2,37 78,67 99,70 24,49 1,78 10,96
05/2010 40,60 131,14 23,61 16,60 31,21 5,44 72,67 98,70 24,75 1,58 12,37
06/2010 10,00 154,37 26,08 20,93 33,88 9,98 65,82 97,40 20,13 1,39 13,18
-
ANNEXA 7
ANNEXA 3. DADES EDAFOLÒGIQUES DE LA PARCEL.LA EXPERIMENTAL
Dades obtingudes del departament de Biologia vegetal de la Universitat de les Illes
Balears. Departament de Edafologia.
LOCALITZACIÓ
Data: 09/03/2009 Perfil: Ma061
Municipi: Manacor.
Polígon: 22 Parcel·la: 176 Recinte: 6
Coordenades UTM: ETRS89 31 S
Longitud: 520308 E Latitud: 4372566 N Altitud: 106 m aprox.
Finca: Ca’n Roig.
Localització: Son Macià.
Recollida mostres i descripció camp: MAF, NCP.
FACTORS FORMADORS Referència clima: CLIBA 2 (Guijarro, 1986)
Pluviometria anual: 596 mm. Temperatura mitjana anual: 16,1 ºC.
Règim Humitat del sòl: Xèric. Règim temperatura del sòl: Tèrmic.
Geomorfologia
Classe de relleu: Zona aturonada de
gradient mitjà, relleus suaus.
Posició dins el paisatge: Part baixa d’un
comellar.
Pendent: Exposició:
Forma pendent: Longitud pendent:
Litologia: Roca calcària margosa.
Edat estratigràfica: Cretaci.
Ús i maneig actual del sòl
Ús del terreny: Agrícola. Cultius: Herbacis de secà. Figueres aïllades.
Reg i maneig: Secà.
Influència antròpica:
-
ANNEXA 8
DESCRIPCIÓ SUPERFICIAL Característiques superficials: Sembrat aproximadament 20 cm.
Afloraments de roca: No n’hi ha.
Elements grollers en superfície: Graves de fines a gruixades i alguna pedra de forma
subangular i arrodonida i de naturalesa calcària.
Símptomes d’erosió: Acumulació de terra darrera marjada.
Crostes superficials: No. Cruis: No.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS Horitzó Fondària (cm) Descripció
Ap 0-25 Color gris (10YR 5/1) en humit i gris (10YR 6/1) en sec.
Textura franco-argilosa. Freqüents elements grollers, graves
mitjanes i gruixades de forma subangular i de naturalesa
calcària. Poques arrels fines. Reacció al HCl molt forta. Límit
entre horitzons clar i ondulat.
Cg 25-70 Color gris (10YR 5/1) en humit i gris (10YR 6/1) en sec.
Textura franca. Pocs elements grollers, graves fines de forma
subangular i naturalesa calcària. Molt poques arrels fines.
Reacció al HCl molt forta. Límit entre horitzons clar i lineal.
C >70 Roca calcària margosa.
VEGETACIÓ Espècies presents: Ficus carica, Hordeum vulgare, Calendula arvensis, Diplotaxis
erucoides, Verbascum sinautum, Oxalis pes-caprae.
ALTRES OBSERVACIONS Calicata feta amb excavadora. Capa freàtica a 1 m de fondària. Circulació d’aigua quan plou.
CLASSIFICACIÓ WRSB (2006): Regosol estàgnic.
Soil Taxonomy (2010): Orthent.
-
ANNEXA 9
CARACTERITZACIÓ FÍSICO-QUÍMICA a) Elements grollers (>2mm) i terra fina (<2mm).
Capa (cm)
Elements grollers (g/kg)
Terra fina (g/kg)
- - -
b) Arenes (g/kg).
Capa (cm)
2-1 mm 1-0,5 mm 0,5-0,25 mm 0,25-0,1 mm 0,1-0,05 mm
0-25 41,2 43,9 49,0 96,7 84,9
25-70 65,0 60,1 55,1 87,3 73,6
c) Llims (g/kg).
Capa (cm)
0,05-0,02 mm 0,02-0,002mm
0-25 92,8 310,7
25-70 100,8 303,1
d) Textura (g/kg).
Capa (cm)
Arenes (2-0,05 mm)
Llims (0,05-0,002 mm)
Argiles (<0,002 mm)
Textura USDA
0-25 315,6 403,5 280,8 franco-argilosa
25-70 341,1 403,9 255,0 franca
e) Carboni orgànic (CO), matèria orgànica (MO), nitrogen total (Nt), relació C/N i fòsfor Olsen (PO).
Capa (cm)
CO (g/kg)
MO (g/kg)
Nt (g/kg)
C/N PO (g/kg)
0-25 12,9 22,3 1,35 9,6 27,8
25-70 10,4 17,9 1,03 10,1 16,1
-
ANNEXA 10
f) Carbonat càlcic equivalent (CCE), calcària activa (CA) i capacitat d’Intercanvi Catiònic (CIC).
Capa (cm)
CCE (g/kg)
CA (g/kg)
CIC (mmol/kg)
0-25 512,1 120,0 109,5
25-70 505,1 81,7 119,6
g) Conductivitat elèctrica (1:5; 25 ºC; CE), pH actual (pHH2O 1:2,5) i pH potencial (pHKCl 1:2,5).
Capa (cm)
CE (S/cm)
pHH2O pHKCl
0-25 124,0 8,5 7,9
25-70 118,0 8,6 7,8
h) Coeficient d’Expansió Lineal (CEL) i Index d’Estabilitat Extructural (IEE).
Capa (cm)
CEL (mm/m)
IEE (g/kg)
0-25 0,0 329,1
25-70 59,3 812,2
i) Densitat real (Dr) de la terra fina (TF) i dels elements grollers (EG), densitat aparent (Da) i porositat.
Capa (cm)
Da (kg/m3)
Dr TF (kg/m3)
Dr EG (kg/m3)
Porositat (L/m3)
- - - - -
j) Aigua retinguda a capacitat de camp (Hm -33 kPa ), elements grollers presents a les mostres on s’ha determinant la capacitat de camp (EG) i aigua retinguda per la terra fina a punt de marciment permanent (Hm TF -1500 kPa). Resultats expresats
en g/kg.
Capa (cm)
Hm -33 kPa
EG -33 kPa
Hm TF -1500 kPa
0-25 94,2
25-70 92,8
-
ANNEXA 11
k) Aigua retinguda en volum (mm/m). Capacitat de camp, punt de marciment permanent i aigua útil (AU). Resultats corregits en funció dels elements grollers.
Capa (cm)
Hv -33 kPa
Hv -1500 kPa
AU (-33 - -1500 kPa)
- - - -
l) Aigua retinguda (mm). Resultats corregits en funció dels elements grollers.
Capa (cm)
Aigua -33 kPa Aigua -1500 kPa
AU (-33 - -1500 kPa)
- - - -
-
ANNEXA 12
ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA
CARACTERITZACIÓ.
Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats
tous Triticum aestivum.
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF
CODI UPOV
TIPUS DE CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI
FELOÒLGIC PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN
número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN
número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel·la
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN
75-92 valor mig de 5 plantes
triades a l atzar, des del
sòl fins la última espiga
sense incluïr les arestes.
Magnitud: centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29
1. Postrat
2. Mig
3. Erecte
D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES
BRUG QL
1. Aspres
2. Llises
D.7 COLOR DE LES BARBES
BCOL Ad/22 Ql
Prendre de referència el
valor amb més representació
en 5 plantes triades a
l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc
2. Negre a la base
3. Negres(gris negre per
sp.spelta)
4. Vermelles a marrons
D.8 LONGITUD DE LES BARBES
BLON Ad/14 QN
valor mig de les 5 espigues
principals triades a l atzar
mesurat en el terç central
de l espiga. Magnitud:
centímetres.
1. Absència
2. Semi aristades 1=3cm
3. aristades 3=8 cm
-
ANNEXA 13
4. arestes llargues 8cm
D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ELON Ad/23 QN
Valor mig de la longitud de
l'espiga de 5 espigues
principals mesurades des de
la base (sense espiguetes
estèrils) fins a la part
apical (sense incloure
arestes).Magnitud:
centímetres. Material: Peu
de rei.
D.10 DENSITAT DE LES ESPIGUES
EDEN Ad/27 QN/ QL
Valor mig de 5 espigues triades
a l'atzar. Des de l'inici,
incloent les espiguetes
estèrils, fins la base de
l'espigueta apical.D=((n-
1)*100)/L n=número
d'espiguetes L= Longitud del
raquis. magnitud:mil.límetres.
3.laxa <20
5.mitja 20-25
7.densa 25-31
9.molt densa>31
D.11 NÚMERO D'ESPIGUETES PER
ESPIGA
EESPNUM Ad/27 QN
Valor mig de 5 espigues
triades a l'atzar. Número
total d'espiguets excloent
les basals estèrils.
D.12 VELLOSITAT DE LA GLUMA
GVELL Ad/20 QL
Agafar de referència la
gluma inferior del terç
central de l'espiga.
1. Glabra
2. Pubescent
3. Vellosa (pels molt
llargs)
-
ANNEXA 14
D.13 COLOR DE LA GLUMA
GCOL QL
Prendre de referència el
valor amb més representació
de 5 plantes triades a
l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc
2. Vermell/marró
3. Púrpura a gris negre
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
SCOL Ad/30 QL
A partir de la prova del Na
OH.
Col·locar les llavors dins
una placa Petri junt amb
25ml d’Anoa al 5 % durant 60-90 min. Els grans
vermells tornen marrons
ataronjats. Els blanc tornen
grocs.
4. Blanc
5. Vermell (vermell marró
per sp.spelta)
6. Púrpura
7. Gris ( per sp.spelta)
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA
LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en
grams del pes de les 10
llavors. Calcular el pes
específic d'1 llavor.
Material: balança de
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada
de 5 llavors triades a
l'atzar. Magnitud:
mil.límetres. Material: Peu
de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig
de llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.46 RENDIMENT
QN
Rendiment = g producció
total/ g sembrats
-
ANNEXA 15
Descriptors de les varietat de civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k.
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF
CODI UPOV
TIPUS DE
CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI FENOLÒGIC
PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel·la
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, des del sòl fins la
última espiga sense incloure
les arestes. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29
1. Postrat
2. Mig
3. Erecte
D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES
AHIJAM QN 50-59
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar del nombre de tiges
amb espiga per planta.
D.21 DIÀMETRE DEL TALL
TDIA QN Valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, del diàmetre del
terç mig del tall. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.22 ENROTLLAMENT DE
LES FULLES
HENR QL 50-59
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. absència
2. Tendència
3. Acusat
D.23 VELLOSITAT NVELL Ad/7 QL 60-65 Prendre de referència el valor
-
ANNEXA 16
DELS NUSOS
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.24 ANGLE DE LA FULLA BANDERA
HBANANG Ad/4 QL 45-49 Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Agut
2. Recte
3. Obtús
D.25 VELLOSITAT DE LES FULLES INFERIORS
HINFVELL Ad/2 QL 25-29 Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.26 FORMA DE LA PANICULA
PAFOR Ad/8 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Unilateral
2.Equilateral
D.27 DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA
PADIS Ad/9 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1.Penjant
2.Semierecte
3.Erecte
-
ANNEXA 17
D.28 DISPOSICIÓ DE LES
ESPIGUETES
ESDIS Ad/10 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1.Penjant
2.Semierecte
3.Erecte
D.29 COLOR DE LA LEMA
LCOL Ad/20 QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Blanc
2. Groc
3. Gris
4.Vermell
5.Negre
6.Altres
D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA DE LES ARESTES
ANUM Ad/18 QL
Valor mig del número d'arestes
per espigueta, de 5 panícules
de 5 plantes triades a
l'atzar. 1. Sense arestes
2. Arestes escasses
3. Arestes dèbils
4. Arestes fortes i nombroses
D.31 TIPOS D'ARESTA
ATIP QL
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1.Recte
2.Geniculada
D.32 CUBERTA DEL GRA
GCUB Ad/17 QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1. vestit
2. Despullat
D.33 VELLOSITAT GVELL Ad/22 QL
-
ANNEXA 18
DE LA PART BASAL DEL GRA
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar. Material:Lupa. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.34 NÚMERO DE LLAVORS PER ESPIGUETA
SNUMESP QN Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar, del número de
llavors per espigueta.
D.35 NÚMERO D'ESPIGUETES PER
PANÍCULA
PNUMESP QN Valor mig del número
d'espiguetes per panícula, de
5 panícules de 5 plantes
triades a l'atzar.
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA
LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en grams
del pes de les 10 llavors.
Extreure el pes específic d'1
llavor. Material: balança de
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de 5
llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig de
llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.46 RENDIMENT QN
Rendiment = g producció total/
g sembrats
-
ANNEXA 19
Descriptors de les varietats d’ordi , Hordeum vulgare
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF CODI UPOV
TIPUS DE CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI FENOLÒG
IC PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel.la.
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN 80-92 valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, des del sòl fins la
última espiga sense incloure
les arestes. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29 3. Postrat
5. Mig
7. Erecte
D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES
AHIJAM QN 50-59
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar del nombre de tiges
per planta.
D.9 LONGITUD DE L'ESPIGA
ELON Ad/16 QN
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar de la longitud de
l'espiga des del nus basal de
l'espiga fins l'àpex de
l'última espiga.
D.10 DENSITAT DE L'ESPIGA
EDEN Ad/16 QN
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar. Ve determinada per
la longitud dels artejos del
raquis. Es mesuren els artejos
de la part central de
l'espiga. Material: Peu de
rei. 3.
Laxa ( >4mm)
5. Mitja (2-4m)
7. Densa (<2mm)
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
SCOL QL Prendre de referència el
valor amb més representació en
5 llavors de 5 plantes triades
a l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc
2. Blau
3. Negre
4. Altres
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en grams
del pes de les 10 llavors.
Extreure el pes específic d'1
llavor. Material: balança de
-
ANNEXA 20
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de 5
llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig de
llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.29 COLOR DE LA LEMA
LCOL QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc a marró
2. Lila a negre
D.36 PIGMENTACIÓ TALL
TPIG QL 50-59 Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
plantes triades a l’atzar. 1.Verd
2.Lila(solament basal)
3.Lila(meitat o més)
D.37 NÚMERO DE CARRERES
CNUM Ad/13 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espigues triades a l’atzar. 1.sis carreres
2.dos carreres amb flors
laterals estèrils
D.38 DENTAT DELS NERVIS LATERALS
INTERNS DE LA LEMA
LDENNER Ad/25 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1.Ausent
2.Presència de dents
D.40 RUGOSITAT DE LES ARESTES
ARUG Ad/22 QL
Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
arestes de 5 plantes triades a
l’atzar. 3. llisa( més de 5cm llisos a
la base) 5.
Intermèdia( menys de 5 cm
llisos a la base) 7.
àspra( vellositat completa)
-
ANNEXA 21
D.41 LONGITUD DE LA GLUMA EN
RELACIÓ AL GRA
GLON A/21 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. Material: Peu de rei.
1. Mes curtes
2. Aproximadament iguals
3. Més llargues
4. Bastant més llargues( 2
vegades)
5. Molt més llargues( com la
lema)
D.42 VELLOSITAT DE LA RAQUILLA
RVELL QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espigues de 5 plantes triades
a l’atzar. Matèria: Lupa. 1. Pèls curts
2. Pèls llargs
D.43 CUBERTA DE LA LLAVOR
SCUB Ad/23 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar.
D.44 NÚMERO DE TRIPLETS
D'ESPIGUETA/ESPIGA
ENUMTRI QN valor mig dels triplets
d'espigetes estimats en 5
espigues principals triades a
l'atzar,utilitzar les espigues
que s'han valorat en el D.9.
D.45 NÚMERO DE LLAVORS/ESPIGA
ELLNUMSEM QN valor mig del número de
llavors per espigueta
obtingudes de la part central
de l'espiga,estimats en 5
espigues principals triades a
l'atzar.
D.46 RENDIMENT QN Rendiment = g producció total/
g sembrats
QN Caràcter quantitatius
QL Caràcter qualitatiu
-
ANNEXA 22
ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS
CEREALS DEL UPOV.
CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS
-
ANNEXA 23
-
ANNEXA 24
-
ANNEXA 25
CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES
-
ANNEXA 26
-
ANNEXA 27
-
ANNEXA 28
CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS
-
ANNEXA 29
-
ANNEXA 30
-
ANNEXA 31
ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT
BARBA I BLAT XEIXA.
ANÀLISI DE BLAT XEIXA
-
ANNEXA 32
ANÀLISI DE BLAT BARBA
-
ANNEXA 33
ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS
CEREALÍSTIQUES DE MALLORCA.