Elena Gallardo, 1r Batxillerat

IES Bellvitge , 2007

COBERTESCOBERTES CEL·LULARS,CEL·LULARS,

EL CITOPLASMA I EL CENTROSOMAEL CITOPLASMA I EL CENTROSOMA

Cobertes cel·lulars

Les cobertes cel·lulars, és a dir, les capes que separen el medi intern del exterior de les cèl·lules són:

Membrana plasmàtica

Membrana de secreció (poden faltar)

Paret cel·lular

(vegetal) Matriu extracel·lular

(animal) Paret bacteriana

Membrana Plasmàtica Composició química: -52% proteïnes -40% lípids -8% glúcids

Estructura:

− Bicapa lipídica amb els caps polars dels lípids orientats cap a la fase aquosa intra o extra cel·lular.

− Proteïnes integrals o bé, perifèriues.

− Glicocàlix (conjunt de cadenes d'oligosacàrids) sempre a la cara externa de la cèl·lula.

Funcions:

− Frontera relativament impermeable de la cèl·lula.

− Regula l’intercanvi de substàncies entre la cèl·lula I el medi.

− Manté la diferencia de càrrega entre l’interior i l’exterior.

− Controla la divisió cel·lular i catalitza diverses funcions.

− És la tarja d’identitat de la cèl·lula, els components del glicocèlix són receptors de membrana, reconeixen cèl.lules veïnes, hormones, virus, etc.

Transport a través de la membrana

Transport passiu, a favor de gradient, d’un hi ha molta concentració a on hi ha poca.

− Difusió simple, més ràpia quan més petita, apolar o concentrada estigui. Difusió simple a través de la bicapa; Substàncies apolars, gasos, hormones

lipídiques, subs. Polars petites o poc carregades. Ex: H2O Difusió simple a través de canal; Na+ ,K+ ,Cl –

− Difusió facilitada, proteïnes específiques transporten determinades substàncies, es diuen permeases .Així entra a la cèl·lula aa, glucosa, sacarosa.

Transport actiu, es produeix encontra de gradient, és a dir, on les substàncies estan poc concentrades a on està molt concentrada. Per tant, la cèl·lula gasta energia en aquest transport.

• EndocitosiProcessos d’introducció de

macromolècules.

-Pinocitosi, si són subs. Líquides.

-Fagocitosi, si es una estructura sòlida i gran.

• ExocitosiProcessos d’expulsió de macromolècules.

Membrana de secrecióCapes de substàncies secretades per la cèl·lula i dipositades a la superfície

exterior de la membrana.

Matriu extracel·lular, productes de secreció molt freqüents en teixits animals.

Composició:− Xarxa de fibres proteiques: col·lagen (proteïnes resistents),elastina

(rectina).− Substància amorfa de glicoproteïnes i aigua.− Algunes matrius tenen

sals minerals. Funcions:

− Manté unides les cèl·lules.− Dóna consistència, elasticitat, resistència.− Permet la difusió de substàncies i la migració de les cèl·lules.

Membrana de secreció

Paret cel·lular, coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.

Composició− Xarxa de fibres de cel·lulosa(glúcid).− Matriu d’hemicel·lulosa, pectina, aigua.

Pot impregnar-se− Liguina, en teixits esquelètics− Suberina (suro) i cutina(cera),

en epidermis, ja que són impermeables− Sals minerals, dóna més rigidesa

Funcions− Dóna rigidesa, protecció− Impedeix la ruptura de la cèl·lula a causa de la entrada d’aigua per osmosi.

Citoplasma

Espai cel·lular entre la membrana plasmàtica i l’embolcall nuclear. Distingim:

Citosol, citoesquelet, i els orgànuls cel·lulars.

Citosol, és el medi intern de la cèl·lula, el 85% és aigua i una gran quantitat de molècules en dispersió col·loïdal. En ell tenen lloc gran nombre de reaccions metabòliques i la síntesi de proteïnes.

Citoesquelet, és una xarxa de proteïnes filamentoses. Hi ha 3 tipus:

Microfilaments, els més prims 70Ǻ, formats per les proteïnes contràctils actina I miosina. Mantenen la forma, faciliten l'emissió de pseudòpodes. Possibiliten el moviment contràctil de les cèl·lules musculars.

Cèl·lula muscularExpansió

Citoplasma

Filaments intermedis , 150Ǻ , freqüents en cèl·lules sotmeses a esforços mecànics, com neurones, cèl·lules epitelials, musculars.

Microtúbuls, estructures cilíndriques buides constituïdes per tubulina.

− Funcions: Moviment de la cèl·lula: cilis i flagels. Organitzen i distribueixen altres filaments. Distribueixen alguns orgànuls. Separen els cromosomes en la divisió cel·lular.

Microtúbuls

El centrosoma

El centrosoma és exclusiu de cèl·lules animals. Està proper al nucli, és l’organitzador de microtúbuls.

2centríols DIPLOSOMA

Cada centríol consta de 9 grups de 3 microtúbuls, per tant, 9 triplets units per ponts de proteïna

Microtúbuls radials

ASTER

Material pericentriolar (amorf) és el material organitzador de microtúbuls.

CentrosomaCilis i flagelsProlongacions mòbils del citoplasma i la membrana.

Tenen 0.2 micres de gruix.

En els cilis la longitud és 5 a 10 micres . Hi ha molts.

En els flagels la longitud és de 100 micres . Hi ha 1 o 2.

Exemples de cilis:

Parameci (protozous), molts cilis pel desplaçament de la cèl·lula

Stentor, produeixen turbulències a l’aigua

per captar aliment.

Només té cilis aquí

Centrosoma

Exemples de flagels:

Alga

Espermatozou

Flagels llargs i en molt poca quantitat

Estructura interna dels cilis i dels flagelsMembrana plasmàtica

citosol

9 doblets externs amb: braços de dineïnes i fibres de nexina

1 doblet central envoltat per 1 beina

S’observa una estructura 9+0, és a dir, s’interromp el doblet central i apareix la placa basal

Zona distal, del corpuscle basal. És la mateixa estructura del centríol, 9 trípels de microtúbuls units per ponts proteics

Zona proximal, del corpuscle basal. 9 tríplets units per parts d’ells parteixen làmines radials que deixen un eix tubular