Com incorporar la innovació a l'Administració. Jordi Graells

Post on 23-Jan-2015

1.242 views 0 download

description

Comunicació Innovació en la pràctica a través de les comunitats de pràctica, per Jordi Graells, al IV Seminari especialitzat per a e-moderadors del programa Compartim

Transcript of Com incorporar la innovació a l'Administració. Jordi Graells

2

Jordi Graells i Costa

www.graells.cat

www.slideshare.net/jordigraells

Barcelona, gener de 2009

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui teniruna imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Wik

iped

ia

innovacióCom incorporar

Administracióla

a l’

3

L’Administració també vol innovar

4

Com fer-ho?

5

1. Crear coneixement.Estratègies de gestiódel coneixement

2. Mesclar-lo.Ús de llicències de difusió oberta

3. Compartir-lo.Xarxes socials

3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5

Tres fites:

6

1. Gestiódel coneixement

7

US

B F

lash

driv

Am

bujS

axen

a. C

C B

Y 2.

0

En el model econòmic d’ara...

8

... el coneixement marca la diferència competitiva

Key

to th

ekn

owle

dge

ww

w.fl

ickr

.com

/shi

ffaau

/219

9579

559

© s

hiffa

au.C

C B

Y 2.

0

9

... i la tecnologia abaixa el cost de relació per poder-lo treballar col·lectivament

Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0

10

... i fa més fàcil personalitzar els serveis

stone faces © tanakawho CC BY 2.0

11

Innovar = transformar coneixement en valor

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari. En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge, la xarxa (interrelació social) i la comunicació.

12 Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0

Aquesta és l’autèntica bretxa digital

Els empleats que creuen que poden

continuar funcionant com fins ara

Els empleats col·laboratius 2.0

13

2. Ús de llicències de difusió lliure

14

Tot el coneixement en documents

CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729

15

Usar llicències de propietat intel·lectual de difusió oberta per facilitar l’accés als continguts públics (Directiva europea i llei espanyola)

16 Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0© Departament de Justícia. CC BY

http://change.gov

17

3. Les xarxes socials

18

2004 The wisdom of crowds. James SurowieckyEl poder de la intel·ligència col·lectiva.

2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. WilliamsLa col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).

A partir de la dècada de 1990 les organitzacions es transformen per l’ús intensiu de la tecnologia

Ho podem seguir en els llibres de capçalera:

19

2006 The long tail. Chris AndersonAbundància i diversitat substitueixen el consum en massa.

2007 Everything is miscellaneous. David WeibergerEn el món digital, el desordre pot ser una virtut.

2008 Here comes everybody. Clay ShirkyJa no necessitem les organitzacions per organitzar-nos

Aquestes organitzacions socials són més obertes i ofereixen oportunitats per contactar i produir col·lectivament.

... i en aquests altres:

20

Les xarxes socials s’estan popularitzant molt darrerament, fins al punt de crear confusió al voltant del concepte xarxa:

21

Els usuaris som actius i participem en la creació de

continguts, la definició de funcionalitats i l’avaluació dels

productes i serveis.

S’estableixen veritables converses entre els usuaris i els serveis per tal que s’adeqüin i responguin millor a les nostres

necessitats.

Mar

tíi A

lba.

© jo

rdig

rael

ls. C

C B

Y-N

C-N

D 2

.0

És millor parlar de la societat xarxa

22

Gestionar el coneixement per innovarPer relacionar-nos en xarxa i treballar

col·laborativament, és preferible usar models distribuïts de tecnologies (combinacions a mida d’eines 2.0), tot i que requereixin més competència digital.

ww

w.fl

ickr

.com

/oce

anfly

/367

6006

65

23

Així preservem

més la creativitat,

la diversitat i la

interacció.

24

Eines per escoltar, comunicar i compartirComunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània

Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic, microblogging (Twitter i Yammer)

Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa (e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...)

Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking), recomanació, votació (filtre/promoció continguts)...Consulta sobre què es diu de la nostra organització:Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com, Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments(comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags,a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags) www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars) www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts

25

Delimitant el concepte innovació

26

Abast de la innovació

Serveis (o productes)

- Nous serveis

- Noves prestacions

Canals

- Globals

- Glocals

Processos

- Eficiència

- Eficàcia

- Tecnologia

Organització

- Funcional / Jeràrquica

- Flexibilitat / Agilitat

- Descentralització / Centralització

Innovació són els canvis que generen valor i esdevenen avantatges competitius i sostenibles en el temps.

27

Qualitat versus innovació

Qualitat

- Eliminar errors

- Prevenir

- Controlar

- Millorar contínuament

- Aprendre del passat

- Fer el mateix, millor

Innovació

- Admetre errors

- Arriscar

- Experimentar

- Millorar disruptivament

- Desaprendre

- Replantejar-se el que es fa

28

Operació versus innovació 1/2

Operació

- Seguretat

- Qualitat

- Estabilitat

- Productivitat

- Planificació

- Jerarquia

- Recursos ajustats

- Reactiva

Innovació

- Incertesa

- Errors

- Experimentació

- Costos de fracassos

- Improvisació

- Equip

- Recursos disponibles

- Proactiva

29

Operació

- Processos

- Procediments

- Rutines

- Racional

- Regles

Innovació

- Curiositat

- Especulació

- Experimentació

- Creativitat

- Connexions

Operació versus innovació 2/2

30

Organitzacions innovadores

31

Com identificar que una organització és innovadora?

Les organitzacions innovadores tenen en comú:

- Rapidesa en la identificació d’oportunitats

- Capacitat per captar, tractar i explotar el coneixement necessari

- Millora constant de l’eficàcia i l’eficiència

- Compromís amb valors socials [i de creixement]

32

Les organitzacions innovadores tenen millors resultats

L’orientació emprenedora en les organitzacions (innovació, proactivitat i assumpció de riscos) porta a resultats més bons.

En el món de l’empresa:

- Creixen (en vendes, beneficis, quotes, rendibilitat) i llancen nous productes i negocis. Són més eficaces.

- Duen a terme noves idees i projectes empresarials.

- Capacitat per renovar les idees clau de creació de l’empresa.

A l’Administració:

- Més competitiva en el model de generació de valor de coneixement.

- Valoració més alta d’eficàcia en l’atenció/relació a usuaris i agents.

33

A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:

Visionaris en innovació 1/2

34

Visionaris en innovació 2/2«El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles»

«La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat»

«El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu»

«Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet»

«Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal d’adquisició de béns o serveis»

35

La innovació a les organitzacions

Diferents estadis/enfocaments. La innovació com a:

- Gestió de projectes majoritàriament tecnològics, enfocats a millora de la productivitat. Control de costos però no beneficis. Alguns projectes són innovadors.

- Responsabilitat funcional. Hi ha un departament que compleix aquesta responsabilitat. Visió enginyeril.

- Iniciativa estratègica. La innovació se sistematitza i es comunica, afecta productes, serveis, usuaris, canals, processos.

- Cultura. L’organització té una estratègia corporativa d’innovació que abraça tots els recursos humans. Amb estratègia de comunicació específica i traçabilitat dels resultats.

36

Cultura d’innovació

37

Com assolir una cultura d’innovació?Cultura = coneixement que permet fer un judici crític i també nivell de desenvolupament científic, industrial, artístic... d’un grup o època.

Phr

enol

ogy

head

s ©

Gae

tan

Lee.

CC

BY

2.0

Poder Voler

Saber

38

Voler

La direcció ha de liderar el procés mitjançant l’exemple, el compromís i el reconeixement de les actituds innovadores.

Compromís explícit de l’alta direcció:

- La innovació ha de ser present en la missió, la visió i els valors.

- Estratègia/Pla d’innovació integrada/t a l’estratègia/pla corporatiu

- Factors crítics d’èxit

Concreció del propietari del procés d’innovació

La innovació en la comunicació:

- Cap als grups d’interès i cap a la societat (externa)

- Cap als empleats i col·laboradors

Polítiques de desenvolupament i reconeixement

39

Saber

Estratègia d’innovació aplicada al model de generació de valor (serveis, ciutadania), a l’eficiència (empleats, gestió, processos) i als intangibles (drets d’autor, xarxa relacional, programes...).

Identificació i accés a informació avançada:

- Societat, avantatges governamentals i fonts d’innovació.

- TIC i Internet

Necessitats dels grups d’interès:

- Innovació col·laborativa (usuaris, proveïdors, altres organitzacions)

Coneixement per saber on innovar (oportunitat):

- Indicadors d’eficiència interna i indicadors de qualitat

Competències per a la innovació:

- Coneixements i habilitats

40

Poder

L’èxit del desplegament de la innovació dependrà del grau d’integració amb la operativa normal del model de gestió / prestació de serveis i en l’activitat ordinària de les persones

Cicle d’innovació integrat en el mapa de processos

Recursos per a la innovació:

- Financers, de recursos humans eines de seguiment, control i anàlisi

Gestió del cicle d’innovació:

- Tecnologia i eines

- Competències tècniques

Autodiagnosi i millora contínua

Mesura d’objectius i resultats. Traçabilitat

41

La innovació en la pràctica

de les organitzacions

42

Perfil emprenedor de les organitzacions

Font: Centre d’Iniciativa Empresarial d’ESADE.Mostra de 258 empreses industrials espanyoles amb facturació superior als 10 milions d’euros.

La majoria d’empreses espanyoles basen la seva capacitat emprenedora en estratègies internes:

43

Pràctiques internes

L’emprenedoria és la creació d’idees amb valor per ser més productius i eficaços. Exigeix, per això, un fort lideratge.Els intraemprenedors són persones que:

- Tenen tendència a assumir riscos. Personal entusiasta per al canvi.

- S’assemblen a emprenedors independents.

- Solen gestionar molt bé les seves xarxes.

- Esperen recompenses, no forçosament dineràries.

En el cas de l’Administració es poden relacionar amb:

- Programes de gestió del coneixement i aprenentatge.

- Reenginyeria i excel·lència en els processos.

- Edició i comunicació en entorns web.

- Altres col·lectius proclius al canvi.

44

Pràctiques externes

La innovació oberta (open innovation)

- Hi ha moltes persones capacitades fora de l’organització que hemde saber buscar i utilitzar el seu coneixement i experiència.

- La innovació no és sempre descobrir una cosa nova. El model de generació de coneixement ha de preveure la possibilitat d’incorporar i adaptar idees d’altres organitzacions.

Quines pràctiques externes?

- Xarxes de coneixement.

- Conversa i diàleg constant amb tots els agents.

- Observació i incorporació ràpida i flexible de bones pràctiques.

45

I a l’Administració?

46

Pràctiques externes

47

Innovació cap enfora

El ciutadà en el centre de la innovació

Es tracta d’aprofitar les TIC i Internet per tendir a crear xarxes d’innovació que facin protagonista de tot el procés el ciutadà. Cal veure la innovació com un procés en xarxa que inclou tots els agents en la cadena de transformar el coneixement en valor, des de la ciutadania, les empreses, els proveïdors, les entitats socials, etc. Dissenyar polítiques públiques a partir dels seus beneficiaris, tenint en compte el coneixement de la ciutadania. És a dir, promovent la innovació social, per la qual governs i ciutadania es moguin en un marc més flexible i obert.

El rol dels poders públics ha de ser la creació i el manteniment de les condicions necessàries perquè la innovació sigui una realitat: dotar d’infraestructures, facilitar-la.

48

Innovació interna

Però també l’Administració l’ha d’impulsar amb una activitat interna i uns procediments innovadors modèlics. L’Administració actua decatalitzador per a la resta de la societat.

Així, l’Administració ha d’impulsar programes per propiciar espais d’intercanvi de bones pràctiques i de compartició del saber, quepersegueixin la participació dels empleats en la millora de l’organització, fent-la més competitiva.

49

Per què és inajornable la innovació

a l’Administració?

50

- Més marge per a prova/error

- Capacitat de cooperació

- Capacitat de compra sindicada

- La innovació és al discurs (PNRI) de l’Administració

- Canvis socials

- Entorns tecnològics i de coneixement més accessibles

- Contenció pressupostària amb exigència de resultats

- Inèrcies fortes. Costa desaprendre

- Poca tradició R+D. No hi sol haver òrgans d’innovació

- Entorns estables amb poca pressió sobre els resultats

- No orientació al talent

- Cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari

- Cultura corporativa preval sobre cultura del canvi

Estímuls per innovar

Barreres per innovar

51

Per on començar?

- Reunint el capital humà i intel·lectual de les persones que treballen a l’Administració.

- Compartint i contrastant idees, bones pràctiques i experiències.

- Aportant solucions innovadores a problemes i situacions recurrents.

- Treballant i enriquint el debat.

- Emprant tècniques de dinamització grupal.

- Usant eficaçment i de manera intel·ligent la tecnologia.

- Comptant amb l’assessorament d’experts i amb el coneixement extern de persones i organitzacions en situacions anàlogues.

- Aprenent treballant, dels errors i dels encerts de tothom.

52

La xarxa de personal innovador

Objectius de la xarxa de personal innovador de l’Administració:

- Promoure la cultura de la innovació a les administracions (també universitat, consorcis, etc.).

- Impulsar la cultura emprenedora a les administracions catalanes.

- Donar a conèixer les persones, organitzacions i experiències innovadores que hi ha a l’Administració.

- Facilitar l’intercanvi de coneixement i propiciar la col·laboració en projectes innovadors.

53

La clau per a tot plegat

“ La vida és excitant mentre continuïs aprenent ”

Clint EastwoodWik

iped

ia

54

Bibliografia, webgrafia i llicències

Imatges

Les imatges usades en les diapositives de la presentació La innovació a l’Administració són totes de Wikipedia, de domini públic o llicenciades sota GNU (GNU Free Documentation License) o Creative Commons BY (reconeixement) o BY-SA

(reconeixement - compartir igual) dels següents autors: Dr. Blofeld, Martin Kraft .

Referències biblio i webgràfiques:

- La alquimia de la innovación i altres llibres d’Infonomia www.infonomia.com

- Marcel Planellas (ESADE). “Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org

- Ignacio Ruiz. “Cómo incorporar la innovació en la cultura de las organizaciones”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org

- 4t matí d’innovació a l’EAPC Innovació: una visió estratègica per a l'Administració, a càrrec de Xavier Marcet Gisbert, conseller delegat d'LTCproject i especialista en plans estratègics i d'innovació. Dimarts 25 de novembre de 2008

55

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui teniruna imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Com incorporar la innovació a l’AdministracióJordi Graells i Costa

www.graells.cat

www.slideshare.net/jordigraells

Barcelona, gener de 2009

Gràcies!