Post on 03-Feb-2018
Curs de transgènics
Barcelona – 4 abril 2011
Breu biografia
Membre d'un Grup Ecologista local des del 1990.
Membre actiu de Som lo que Sembrem
Biòleg, doctor per la UAB (bioquímica clàssica amb eines de biologia molecular).
Ara us toca a vosaltres:
- quines expectatives teniu del curs?
- pensa: 1 minut x 30 persones són 30 minuts.
siguem àgils!
Avís!Es pot interrompre en qualsevol moment.
Però intentaré seguir el programa, així que potser alguna pregunta s'haurà d'esperar.
Sessió 1:
* El model agrícola actual: revolució verda, híbrids, pesticides i empreses de llavors. L'expansió de la frontera agrícola.
* El model supermercadista: homogeneïtat o globalització. El doble embut i el coll d'ampolla del sistema d'alimentació. El triple embut i els 2 colls d'ampolla.
* L'inici de l'esgotament de la revolució verda coincideix amb l'aparició dels transgènics al camp.
* La Sobirania Alimentària.
* En què consisteix un organisme Ogm. Què hi ha al camp, i com hem arribat -visió global i local-.
Quin model agrícola tenim?
.
imatge extreta de “El Brasero”
Una mica d'història
i després de la segona guerra mundial:la revolució verda.
Bàsicament 2 aspectes:
- augment de l'energia incorporada al camp.- en adobs químics.- en mecanització.- en pesticides.- en reg (bombejant-la, canalitzant-la o fent embassaments)
- noves varietats que responguin a aquesta energia.- els híbrids
La revolució verda té molts defensors.
- augmenta la producció d'aliments- va resoldre temporalment la necessitat de pensar en la super-població
Però també té veus crítiques.
Vandana Shiva
“la Revolució verda impulsada pel sector públic tenia l'objectiu amagat de vendre més productes químics, però el seu primer objectiu era proporcionar aliments, es buscava la seguretat alimentària; es van plantar menys oleaginoses i menys lleguminoses però més arrós per alimentar la gent.
La 2a revolució verda no té res a veure amb la seguretat alimentària: el seu objectiu és que la Monsanto tingui més beneficis.”
Del vídeo “el món segons Monsanto”
En quin context s'enmarquen els transgènics agrícoles?
La Revolució Verda
Marcelo Buiatti: La millora vegetal plantejada a la Revolució Verda, simplificava la natura en excés tot cercant optimitzar unes poques característiques. No es pot negar l'augment de producció de la Revolució Verda però no cal oblidar que això va relacionat amb l'important augment dels insums aplicats al camp. Pel camí es va destruir molta agro-biodiversitat. L'enginyeria genètica no només continua caient en la simplificació de la Revolució Verda sinó que a més afecta només a poques característiques (RR i bt).
De les Jornades Internacionals organitzades
per SLQS
I els híbrids, què són?
Són difícils de fer els híbrids?
Hi ha plantes, com el panís que són relativament fàcils de fer.
D'altres, com el tomàquet requereixen una tasca de “xinesos”. D'altres necessiten innovacions biotecnològiques per a desenvolupar-los.
I ara tornem als efectes de la Revolució Verda
· Pèrdua biodiversitat agrícola.
· Poder per a les empreses de les llavors.
· Desequilibris ecològics: dependència de pesticides.
· Tendència a les “supergranges”.
· Esgotament del sol.
· Pèrdua de “qualitat” nutricional.
· Temporalment els excedents d’Europa i USA han envaït mitjançant dumping els altres mercats.
Aliments quilomètrics
Contaminants escampats arreu del món
molts d'ells:bioacumulablesidisruptors hormonals
Però encara que alguns no siguin bioacumulables, o tampoc disruptors hormonals no deixen de ser problemàtics, i menys quan cada dia els estem ingerint.
També hi ha contaminacióque afecta al canvi climàtic.
L'impacte del sistema agroindustrial en el canvi climàtic és molt elevat.
L'agicultura afecta fins a un 50% del canvi climàtic global.I sobretot a 3 factors relativament fàcils de treballar: supergranges d'animals, manera com s'usen els fertilitzants i el transport amunt i avall.
Llibret Cocinando el planeta, 2009, publicat coincidint amb la pre-cimera de les Nacions Unides a Barcelona sobre el canvi Climàtic, prèvia a Copenhaguen.
Sólo en España en los últimos 50
años se han perdido 112 granjas
al dia, y en los últimos 8 años
son 255 las que se pierden al día.(F. Garcia 2011, Soberania Alimentaria Biodiversiidad y Culturas, n. 4)
Un altre efecte de la revolució verda: mata de gana als pagesos
El 80% de las personas con hambre en el mundo son agricultores.
(GRAIN, 2008 Introducción a la Crisis Alimentaria Global)
Segun el informe de IAASTD, apoyando la agricultura campesina (cambios en el mercado, semillas,
reforma agraria,...) no solo se evita el hambre sino que se produce mas
con menos contaminación.(Holt-Gimenez, 2008 Introducción a la Crisis Alimentaria Global)
Un altre efecte de la revolució verda: mata de gana als pagesos
Els dos colls d'ampolla:
de qui teniu més por?
de la Nestlé o de Bunge?
potser Carrefour i Wall Mart són els pitjors.
La figura està extreta de la publicació “petroaliments o Sobirania Alimentària” del 2009.
Un exemple de concentració:
Un altre efecte de la concentració: land grabbing
Una ONG que denuncia el acaparamiento de tierras es GRAIN. Un ejemplo es este artículo.
Una reflexió sobre la gana al món
Leonardo BoffEl principal problema ecològic
del planeta no és la extinció de les balenes sinó la gana,
totalment evitable, d’una part de la humanitat –els pobres-.
De quína desigualtat parlem?
La copa de cava
20% de la població del món es reparteix
el 82,7% de les riqueses
11,7%
1,9%
2,3%
20% de la població del món es reparteix 1,4 %
de la riquesa
Un quintil = 20% = 1.200 milions de persones (dels 6.000 milliones que poblen el planeta).
Exemples de consum: una família / una setmana
Alemanya : $500.07 Itàlia (Sicília) : $260.11
Equador : $31.55 Txad : $1,62
Font: presentació “A comer!”
Economia insostenible.
Ma d’obra a canvi de sous
Productes i serveis a canvi de diners
Capital Societat
Medi ambient
Recursos naturalsa canvi de contaminació
Fonts energètiques: quan ens queda de malbaratament?
Gràfica del consum energètic i el PIB
Bogeria energètica.
Tenint en compte que:1 dia de consum de petroli equival a milers d’anys de sediments de dinosaures (bé... els seus arbres i molses).3-5 generacions humanes hem estat hipotecant el futur de les altres generacions que vindran.
La revolució “verda”: augmenta la producció (de què?) a base d’invertir energia (petroli!).
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1960 1970 1980 1990 2000 2010
Eficiencia:Tones de cereal produït per tona de fertilitzant invertit
Relació Producció/fertilitzants
Rel
ació
Pro
ducc
ió/fe
rtili
tzan
ts
any
300
400
500
600
700
800
900
1000
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1960 1970 1980 1990 2000 2010
Revolució Verda: Augment de producció
basat en un augment d'insums.
Producció Cereal (milions tones)
Us Fertilitzants (milions tones)
Pro
ducc
ió C
ere
al (
mili
ons
tone
s) Us F
ertilitzants (milion
s tones)
any
Font: FAOSTAT 2002
Agricultura: revolució “verda”
Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org
Conseqüències? (a)
Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org
Conseqüències? (b)
Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org
Per no ser tant pessimista, cal treballar per preparar el futur. L’agricultura ecològica, amb tots els avenços científics acumulats, pot representar una solució vàlida a aquest greu problema.
Soberania Alimentaria:
La sobirania alimentària és el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana, lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals.
la referencia de esta diapositiva: ISAAA, es un lobbie pro-transgénicos.
Todavía hay pocos transgénicos distintos (especies y tipos). Recientemente ha destacado la remolacha-RR en USA.
Mapa zones lliures
Regions lliures de transgènicsa Europa:conferència anual: http://gmo-free-regions.org/