Universitat Autonoma deBarcelonat;"'_~w-..2,.¡.,-.---,----_--1_-----v'-:::---:::---"""":7----_~~!I.l@:t4¡~a d'Humanitats1 ara ... Pero ara, millor que se saprgadel tot. Tu ja saps que hi ha moltagent que ve a veure'm; m'exposenidees absurdes, m'ofereixen invents,em proposen la mitjanceria en elsafers més privats. Hi ha desvagats quenomés pensen com s'ho faran per aplantar-se davant meu i explicar-mellur pensament. Dues setmanes enrera,m'estava en aquest mateix Iloc, fu-mant en pipa, tranquil i content detot. Truquen a la porta, m'aleo, vaiga obrir i em trobo-amb un marxant.Er a .un home vell, molt especial; duiaun abric de [ueu, amb un collde pellde be. Amb la má dreta sostenia unagran cartera i amb l'altra esgrímía unbarret fort, movent-Io en senyal dereverencia. «No necessito res - vaigdir-li-. Tinc planxa eléctrica, maqui-na d'escriure, estic assegurat. 1 lestruites artificials a base de farines nom'agraden. De manera que si teniufeina i la voleu fer ...)) Va posar-se elbarret i em va mirar fixament: «Elque [o us of'ereixo, ni ho teniu, nisospiteu que pugui existir. En poquesparaules: voleu salvar el país 'l» Livaig dir que sí, i va entrar resoIta-ment a casa meva.' Que hauries fet tu?-No ho sé ..-Aleshores, jo tampoc no sabia que

fer. El vell aquell es va treure I'abr ic,me'} dona perqué Ji endrecés, i vaparar la seva cartera damunt la mevataula de treball. «Sabeu per que us hevingut a trobar a VÓS?,), em pregun-ta. «Perqué us deveu, pensar q.ue tínc. temps per per dre». Va riure picardio-sament: «Ca! No ho heu pas endevi-nato Us he vingut a veure per-qué séque sabeu aprofítar-Io.» Obrí la car-tera i va treure una capsa d'alumíní,una batuta de metall, un llapis, unagoma, una brúixola i un full de paperblanco «Ja en tinc de tot aíxó l -vaig cridar-. Per aixó, no calia quem'empipéssiu.»-1 que et va contestar?-Va sornriure, i somrient, em di-

gué: «No és pas aixo el que us ofe-reixo. Deixeu-me Ier». Allísá el papel'blanc amb les mans (unes mans fines,de dits estirats) i miratota la cambraamb una passada d'ulls. Després, estragué una cinta métrica de la butxa-ca i comencá a prendre la mida deIsmobles i de les parets; pero, a migfer, es va repensar: «No, no cal quefac! tanta feí na. De fe!,. es ~ractald'.;:na senzi.lla demostracíó. Posarem ~n[oc menys elements», S'assegué .,a ~meva taula i va dibuixar la planta d'a-que sta habita ció. Ho feia amb motta.pulcritud, marcant ben bé els moblesi els accessoris. Veus aquella taula pe-tita?-La vermella?-Sí. Doncs damunt d'aquesta taula,

abans, hi havia un gerro de f'aianca.En la part superior de l'armari quehi ha a la teva dreta, hi tenia unapeixera, i tota la cambra estava ple-na de figures i objectes artístics. Co-ses de les dones, comprens? El vell nova oblidar res, i reproduía en el seudibuix la planta de totes les coses.Quan va acabar, em digué: «Bé ; javeieu que aixó és la planta de la vostrahabita ció i de les coses que conté, oi ?

"

Dones ara ve el millor de tot». Ambla brúixola, orienta el dibuix, i des-prés obrí la capsa d'alumini, va pren-dre amb la punta dels dits una micade la pasta blanca que contenia i lava pa.ssar per damunt del papero «Jaestá l» Va respirar a fons. S'arreman-ga les mánígues de l'americana i preu-gué amb la má dreta la batuta de me-tallo Jo esper ava- que, d'un mornent al'altre, comencar ia una requisitoria,de la manera habitual: «Senyor es isenyors ...)) Pero no. Digué: «Tal comem veieu, sen se moure'rn d'aci, tíncun poder absolut de destrucció da-munt tot el que hi ha representat enla planta». Per demostrar-m'ho, va to-car amb la batuta, en el paper, la pro-[ecció del gerro de f'aianoa, i el gerrode debo es va desfer a bocins; va anal'repetint l'experiment amb diversos oh-[ectes, sempre amb el mateix resultat:la destrucció, sense cap má visible queels toques.-Et devies quedar parat, tu.-Pse! M'havia fet el pensament que

el mateix truc que usava el marxantper a desfer les coses, Ji serviría des-pr és per a refer-les.-Pero no li vas dir res?-Sí. El vaig agafar pel brac i l~

vaig preguntar: Vós sou un marxantoriental, oi ?» - «Sí - em respon-gué-. Com ho heu conegut?» - «Hohe conegut - dic jo - perqué aques-tes coses només les oferiu els mar-xants orientals. També he conegut quesou un máaic, pero la vostra exhibi-ció no m'interessa. Apa, tornell-me lescoses tal com esta ven i deixeu-me enpau. Va quedar esbalaít. «Tornar lescoses tal corn estaven? - pregunta-oAixó és impossible! No hi ha cap po-der huma que pugui fer-ho.» Em vaigenfadar. Vaig agafar-lo d'una grapadai l'anava a treure de casa; pero emdigué : «Atureu-vos, atureu-vos, que en-cara no estic llest. El més importantve ara; aixó que he fet damunt laplanta d'un pis, pot fer-se 'damunt unmapa militar. Compreneu?»--1 el vas comprendre?---'--De seguida. Venia a oferir-me

aquella mágica perqué I'apliqués a laguerra, i me'n servís per a derrotarel feixisme. Tocant amb la batuta demetall, des del meu despatx, les loca-Iitats enemigues, les podria anihilar,obrant amb elles de la mateixa ma-nera que iel mt;u>xanf obrava amb elsaccess~¿ de la camtlra. Pero, en coni.-pren dre aixó, encara em vaig enfadarmés. Vaig plegar d'una revolada lacartera' i les eines del vell, i les vaigllerrcar fora de casa. 1 ell, d'una em-p~nta, seguí les seves coses habitacióen llá. Quan des del corredor em dirigíla darrera mirada, Ji vaig dir : «l~lque em proposeu, minyó, és un jocbrut, i ~ ~ la guerra'sense trampes, am les mans netes iel cap albo Se'n va anar corr ents, ino l'he vist més.-Pero, home! Aquest marxant és

un perillo Imagina't que se'n va a I'al-tra banda i gira l'enginy contra nos-aItres ...--Ca! No t'amoínis. Els~~

~ perdran la guerra encara quefacin ntíracles.

, ,

1I

,/

Pere CALDERS