DESCOBERTA DE L’ALTA GARROTXA

Post on 10-Jan-2016

42 views 2 download

description

L’equip d’educació ambiental de l’Agrupació Naturalista de La Garrotxa presenta:. DESCOBERTA DE L’ALTA GARROTXA. Amb la participació dels nens i nenes de Cicle Superior de les escoles de Tortellà, Montagut, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of DESCOBERTA DE L’ALTA GARROTXA

DESCOBERTA DE L’ALTA GARROTXA

Amb la participació dels nens i nenes de Cicle Superior de les escoles de Tortellà, Montagut, Sant

Jaume de Llierca i ArgelaguerSi voleu usar aquesta presentació s’haurà de citar l’autor. Per a activitats que no siguin de la ZER del Llierca cal que us

poseu en contacte amb l’ANEGx: naturalistesgarrotxa@gmail.com – 972 27 25 21.

L’equip d’educació ambiental de l’Agrupació Naturalista de La Garrotxa presenta:

Aquí hi feien parada traginers i carboners, pagesos i pastors i fins i tot els contrabandistes!

La primera parada a l'hostal de Sadernes o de Can... GALCERAN

A Santa Cecília s’hi va construir una estança damunt de la nau principal: per quin motiu?

Per tal de refugiar-se d’enemics en temps de revoltes

Molt a prop hi ha l’església de Santa Cecília de Sadernes, d’estil...

.. romànic (segle XII)

Als plans de Sadernes varem situar la nostra ruta damunt el mapa, amb l’ajuda de la brúixola

...i varem localitzar els cingles de La Dolceia...

... els de La Manllada...

...els cingles d’Entreperes...

...i muntanyes com La Calma.

Entre d’altres ocells alguns varem poder veure un pinsà: el seu bec ens indica que és granívor

...i abans d’arribar al Pont dels Aures, varem baixar al llit de la riera de Sant Aniol, just en l’aiguabarreig amb la Riera d’Escales

Però era ben curiós: mentre la Riera de Sant Aniol, que era més estreta, portava aigua...

...la Riera d’Escales, molt més ample, era ben seca! : que volia dir això?

Doncs que la conca d’ambdues rieres tenen una mida molt diferent: la Riera d’Escales, molt més extensa, recull aigua de les valls del Bac, Oix i Beget

Quan plou molt, porta un gran cabal però en poc temps l’aigua es filtra sota terra ràpidament.

En canvi la Riera de Sant Aniol te una conca molt més petita: el seu cabal mai pot assolir el nivell de la Riera d’Escales, però l’aigua hi roman més temps per que el sòl és més impermeable

Conca de la Riera d’Escales

Conca de la Riera d’Escales

Conca de la Riera de Sant Aniol

Descobert el misteri, varem remuntar la llera de la Riera, i després de veure que era plena d’arbres, arbusts i herbes molt diferents, varem saber que la riera arrossega tota mena de llavors i les escampa arreu.

Aquí varem veure la nostra primera cova, en un cingle

Prop d’aquesta cova hi havia una roca amb forma de cap d’àliga: les roques formen aquestes figures i coves degut a que...

...s’erosionen fàcilment amb la pluja

Al llarg de la riera d’Escales també varem trobar rastres d’algun mamífer, que havia estat remenant el sòl ple de fullaraca

Serien de senglar?... n'hiha molts!

També varem trobar rastres d’altres animals. Alguns els agrada deixar els seus excrements en llocs ben visibles

Com la Geneta o Gat mesquer, molt abundant a l’Alta Garrotxa

Varem saber que l’Alta Garrotxa es va formar sota el mar, i que les formes de les roques ens diuen moltes coses del passat

I malgrat que l’agua desapareix, hi ha algunes basses que hi romanen molt de temps malgrat la sequera, fent possible la

vida de...

...peixos, amfibis, insectes...

... i els educadors ens varen demanar que ens assentéssim còmodament a les roques

Varem entrar en aquest lloc...

Llavors varem arribar a un lloc molt especial: en diuen Les Olles

...i ens varen explicar una història...

La història ens parlava de la pluja, del so i la força de l’aigua, capaç de donar forma a les roques mes valents...

... i de com, mica en mica, en parar de ploure l’aigua torna a la calma...

...i la riera torna a ser un lloc tranquil

Llavors varem fer una recerca de còdols de diferents colors i formes

...i varem llençar-hi unes gotes d’àcid clorhídric diluït (salfumant): la major part feien reacció però algunes no. Per què?

Per que la major part de les roques de l’Alta Garrotxa son calcàries i per tant tenen calç. Però algunes roques son diferents (granit, quars, argiles...) i no reaccionen.

De tornada al camí varem trobar Castellsespasa: una zona rocallosa molt coneguda pels escaladors

Als escaladors els hi és permès enfilar-se a molts cingles, però no pas a tots: sabeu quin és el motiu?

El motiu és la presència de rapinyaires protegits que hi fan niu: la proximitat de l’home no els agrada i això fa perillar la seva criança

Recordeu quants polls pot criar l’àliga daurada cada any?

Tan sols un!

I varem pujar fins un pendent de pedres, una... tartera

Les tarteres, originades per la fragmentació de les roques a causa de la pluja i el glaç, son mòbils...

això vol dir que molt poques plantes hi poden viure

Des del camí varem veure

la cova de Les Monges...

En aquesta foto us

l’ensenyem de ben a prop

I aquesta cova, que també varem veure de lluny, és la del... ...Bisbe!

A totes elles s’hi han trobat restes que demostren la seva ocupació pels humans des de la prehistòria i fins els nostres dies

.. I finalment varem arribar al Pont de Valentí: fantàstic! Ja podíem dinar!

Aquest pont salva la Riera de Sant Aniol, i com tots els ponts, ha estat molt important per permetre el pas de bestiar, persones, aliments... Especialment els dies en que la Riera baixava molt alta

A l’altra banda del Pont hi havia l’hostal de Ca la

Bruta.

S’explica que era un lloc ben brut, i fins i tot hi ha qui diu que una dona que el regentava es prostituïa: veritat o llegenda?

Amb un matí tant atrafegat teníem molta gana: es nota?

Quin és aquest arbre que varem visitar després de dinar?

un tell o til·ler enorme: les seves arrels abracen una gran roca prop de l’aigua

I després varem fer la nostra inspecció de la Riera

Varem trobar forces animalets: que sabeu quin és aquest?

Es clar: una larva de libèl·lula

I aquests son el senyor i la senyora... Barb!

Ai, ai... Que em caic!

Algú va fer una bona remullada!

De part de’n Tomàs, la Maria, la Laura, en David i els vostres mestres...

Esperem que us hagi agradat i hagueu après molt!

Grup d’Educació Ambiental de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa

Juny 2009