Aixf co~ hi ha loltes restesde lolins eogots per itaiguI a

la .ajoria de rius i rieres delPenedest la veritat és que quedenpocs molins de veot on no hi ha-via aigoa per moldre. A Sitgesexistien dos eol105 que ja handesaparegut del tot, un l'any1916 i ltaltre el 1982, quan s'hiva fer passar la variant de lesCostes a Cubelles. A Miralpeixnthi, ha un del seqle XVI, en booestat de conservaci6, pero senseteulada. A Vilanova tenim dos mo-tins a la partida de Santa Llú-cia: el Molí de Vent, de la novaurbanitzaci6 Que es fa a ponentdel torrent de Sant Joan, i lla-nomenada "torre" de l'Escard6,que en realitat també era un mo-lí. conegut antigament per ~olíde PEscardó o molí di Adarró:-:r;que estava situat dins d'aquestaextensa partida. N'hi ha~ia hagutd'altres; el qés conegut de totsa La Geltr6, dins la quadra delPadró (actual raval de Santa Mag-dal~na) -del qual encara quedael record entre la gent gran-oj,a que pel l1Io1i era conegut un110c entre el carrer de Barcelona

el carrer deis Arengaders.

L'antic camí que anava des del'camí reíal de Cubelles als Molinsés Un ca_í fressat pels carrosque passaven carregats de blat

de farina. El molí del c9statde mar esta molt enrunat, senseteulad~, centre que el de la ban-da de .unt~nya ~a tingut millorsort í, a eés d'estar restaurat,encara serveix d'habitatge teepo-ralo Prop deIs Molios slnan fettroballes ib erri que s , i a e iqd iade les construccions es veu unabassa de pedra p ic ada.

- .'

ELS MOLINSDE VENT

1LA TORRE·DE L'ESCARDÓ

El Molí de Vent entre el tor-rent de Sant Joan i l'Aragai eraconegut per molí d'en Llan~a i.a .é? dlésser el ~és ben conser-vat de tots. ha donat "om a laurbanitzaci6 que allargarli Vilan!va per la part de ponent. E~taadossat a la masi~ i sembla queté cOndicionants per durar .oltsanys.

En canvi, el 1011 de l'Escardócada dia esta .'s abandonat. Labonica portalada de pedra i lesfinestretes sobre una planta rod~

na lleugerament atalussada. sens~la teulada i prop de la vila. te~nen poques possibilitat~d. superviv~ncia. El camí quehi anav;t anbé esta fressat p e l s carros,pero caaí i ~olí desapareixeranqualsevol dia.

Escardó és un cognom catalaexactament igual que Cardó, peroasb l l ar t i c l e salat, ¡¡;;Cardó".quan avui diriel "el Cardó", ~omdluna planta pUnXO$8 del'generetlDip.sacusttl , conegud.a per "cardóde peraireu2 , s~.blant a un card

de l'Escardó. Foto: V.Carbonell (juny 90)

5

ovoide en for~a de pínya eri~adade punxes3 , tapbé ano.enat 'car-dot', pel que taabé hi ha perso-nes que duen el t09"om 'Escardot'que vol dír el .ateix que Escar-dó. ~ Aquest c09no. l'hem llegiten documenta ámb les formes se-gi1ents:

Escardó, Ascardó, Scardó,Schardó, Squárdó, Asqoardó, Squerdé i Scardí..

Alcover-Moll diu que aquest.llinatge existeix a Barcelona,BeJlvei, Calafell, Reus. Vinarosi altres Ilocs.5·~osaltres, a p'sde Cubelles i Vilanova, l'hem tr!bata San MartISarraca, tal ve-gada en descendents d'~ns ~Scar-dó' Que v iv ien a la barriada deRovellats els any. 1553 i 1604.

Ta t la GEC cam el DiccionariBiograFic ·Al.bertí fan es ent delmallorqui Joan Baptista [scardó(1581-1652), jesuita i.predica-dor , i de Rafael Es c ar dé , fi 11de Tortosa (1841-1902). militari polrtic liberal.

EIs tscardó de la nostra con-trada eo enceo a ésser doeuaen-tats a partir de 1530, Quan untal 6uillem era ad,inistrador del+Ho sp ita.l de Vilanova. Des d+a-

leshores. les dades só" constants'any 1553 ja hi havia sis ca-

ses a Vilanova i una a La GeltrúQue portaven aquest eognom,5 un

dlell. era sastre. El 1591 cons-ten aariners, pa9150$, un sastrei un "caustdich" (advocat).7 Per

altre cantó,.a Cubelles, un Bart~meu Scar dé , pages, vivía en e-lmas Qli~ella o Pinyana,8 avui co-negut pel nos de corral d'enCona •.

El. Eseardó roren tonsellersbatlles in diverses ocasions.

Alguns deis .ariners van trobarla .art ell captiveri i altrés esvan ofegar a la mar. Des de ladarreria del segl~ XVII n'hi ha-via Que eren patrons de barca,i al tombant 'del sIg1e XVIIl, unMagí Escardó era eapita de llagute~ vi.tge i Portugal.9

En el Caoastre de 173g,entreels Mag[ ~ariners, el Magi pag~s,el Joan (a)'Micalet í les víduesIsabel, Francisca Magdalena,posseYen vint-i-una peces de ter-ra escampades pels termes de Vil!nova i La Geltrú i Cubelles i,

'junt a~b altres familiars, tenie"tretze cases situades en els car-rers "ajor, Sant A.ntoni, del Hig,de 1'[591'sia,. Caputxins i 80n-aire. A lés, el aariner Magí Es-cardó (a) Capó, era. propietarid'uoa "botiga" i d'ull celler sit!!,ats a la platja. [n 3Quest cadas-tre, surt Que la vídua Isabel (oElisabet) V1V1a en el carrer del'Església i passela diverses pe-'ces de terra a Adarró, al Prat

de l'Esquerrer, a la Collada, alFaraix, al mas Piular i una cone-guda per molí d'en Escard6. o si-gui, que ntera la .estressa. la~mentab1ement. no en tenia.és re-ferene i.is ,pero el topanía encara

persisteix.

Quan, a la darreria del segleXV[Il, es va incre~entar'el co-Cler~ cap a" Aaterica, els Escardóvan sobresortir COI a grans nave-gants i ~iv~rsos fills van passarper l'Escola de Pilobs d'ArenYs.·de Mar.10 Entre 1 (68 i :1776, PereEscardó va réalitzar una fa.osaexpedició a l'A~erica, intrineatviatge, estudiat i· nar-r at per Vi-lar, com un c lar exe ap l e de 11es-

perit aventurer dels nostres ho-.mes de lar.11 Entre els que vanQuedar-se a' Vilanova, cal,esleri-tal' Magí, el boter, que va sab~rbeneficiar-s.e . 'de la pr-o speri t at :existenti, l"arly ·1792. -veni a unaterra a la partida de Soterraníper poder fer inversions a la se-va botería. 12 Els boters vilano-vios van arribar a fabricar fin sa cent pipes diaries.

Un altre Magl fou sobrecarrecde la barca."Virgen del Rosario"que tanava el patró vilanoví Cristofol Farr'. Efectuaren un 'cele:bre viatge a Alerica. Sortirenel 1778 i 110 van tornar fíns el1786. Van larxar carregats de viblanco vi negre, oli d+o.l í va , Ia-

Molí de Vent.

Foto! V.Carbon~lf(~et •. 89) .

::;! ,.

tafaluga (an[s ~egetal), sab6,"teixits i al tres producles .anu-facturats i arribaren de l'aven-tura a.b un altre vaixelI, la que"el d'anada setl van vendre. 3

Tot i "els naufra9is haguts en-tre la familia, els Escard6 con-tinuav.n negociant en l'exporta-ci6 i foren alguna vegada socisdeIs Cabanyes.

Per ara desconeixem qui eral'amo del molr a la darreria delsegle XVIII i durant el segleXIX, pero no descarte:. la poss.i-bilitat d'obtenir les dades nece!,saries.

'Actualme~t, el cognom Escard6e~ porten una Dinoria de vilano-vins i a.b el nom de "Torre Esc~r

dé" es coneix una casa situadaa ponent del .olf. 1 el .olí oblidat dél tot. 14

Els Molins.

Foto: V,Carbon.ll (des. 89)

7. Capbreu del Castell de la Geltrú de 1591.

8. Capbreu de Gallifa de 1593.

9. A. VIRELLA, "La nostra lIJar",p. 16, 1984.

10. V. CARBONELL, "La marineriav"lanovin.""en el segle XVIII"p. 31, 1974.

11.. P. "VILAR, "Cat a l uny a di nsI ' Espanya Moderna"", vol. IV,p. 267.

12. Arxio de cal,CANDELA.

ra. P. VILA~~ibídu. p.301. ", :.,.' o",

14. Mapa del ter.~ .u~ieipal deVilanova' i la Gelt~ú, 1988.escala 1: 5000.

Vicenc¡ Carbonell i Virella

NOTES

1, F. de B. HOLL, "EIs llinatgesc ar a l ans", p. 230, 1982.

2. AlMERrCH, "Els cogno.s cata -lan s!", p. 90. 1968.

3. G.E.C. vo Iua 4, p. 392.

4. AlCOVEf~~MOl.l, vol. 2, p.I030-1031.

5. ALCOVER-MOLL, vc l . 5, p.n8

6. J., IGL{SIES, "El 'ogatge de1553", p. 412-413, 1979.

ELS ESTABLIMENTS 1 MARQUESQÜE TENIM ANUNCIATS E~ AQUEST BUT-LLETf COtLABOREN EN LA SEVA FINANCIACI6. AGRAYRfEM LA COOPERA-tr6 DE TOTS ELS SOtIS EN L'AOQUISIC16~ElS-PROOUCTES OElS HOS~TRES ANUNCIANTS.

7