ESPAI DE REFLEXIÓ ÈTICA

ISOM SCCL, CRAE Minerva i CRAE Sants- Medir

Constitució de la ERE i motius Curs 2010-11: constitució de l’ERE d’ISOM. Motiu:

impuls a l’ètica derivat del Pla de Qualitat de DGAIA; i de participar al curs d’Ètica de la Dra. Román

Això ens ha permès: Reforçar convicció de les intervencions realitzades,

basades en els valors que ens son propis, Revisar intervencions que ens havien generat certa

inquietud o incertesa, sobre la correcció o no de la decisió presa,

Separar els valors i conviccions personals davant qualsevol dilema, i aproximar-nos als del nen i llur família, i als de l’organització.

L’ERE d’ISOM està composada per:

CRAE Minerva: Jordi Pros (Director) Lluís Feliu (Coordinador) Enric Torras (Educador-tutor)

CRAE Sants-Medir: Marta Camps (Directora) Carlos Mesa (educador-tutor) Neus Mauri (educadora)

ISOM SCCL: Marta García (directora Àrea Tècnica)

Metodologia o esquema de treball

Metodologia treball: ètica per a presa de decisions→ esquema de valors, accions i conseqüències.

Casos: pensar diferents indicadors d’èxit o fracàs (mitjançant DAFO), i fer-ne seguiment

Esquema de treball: Presentació del cas Debat:

Concreció del dilema Reflexions Decisions Seguiment i Avaluació

CAS.1La confidencialitat PRESENTACIÓ DEL CAS

- Ingrés dels germans R (germana gran) P i Q (bessons, P noi i Q noia), fa uns 4 anys

- Dinàmica i model familiar rígid i no protector- Antecedents no contrastats d’abús sexual a P i Q d’uns homes del barri.- P també havia sofert abusos del sr. X. Aquest és jutjat i empresonat- Negativa del pare a que P torni a casa quan assoleixi majoria edat- Un any abans de la majoria d’edat de P i Q, Q ens entrega una carta de P

(exculpant al sr. X), i demana confidencialitat- Ens assabentem que a la majoria d’edat P anirà a viure amb el fill de sr. X, i

que aquest li oferirà treball- Cinc mesos abans de la majoria d’edat, Q ens informa que el seu pare ha

abusat d’ella durant els permisos. UFAM resol amb contundència (abús segur). Se li ofereixen alternatives al desinternament

- A la majoria d’edat P marxa a viure i treballar amb fill d’x. Q decideix tornar al domicili familiar i desmenteix els fets davant jutjat (ens explica que P li havia promès un regal si ho desmentia)

cas.1 → la confidencialitat

DEBAT. Concreció del dilema

Poden els educadors fer ús d’una carta personal de P, quan aquesta ha estat sostreta de forma il·lícita?

Es pot fer ús d’un dret a la intimitat i confidencialitat, reconegut a la Convenció sobre els drets del infants?

Com obtenim, com utilitzem, i com i a qui transmetem la informació?

Fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans? Quin dret protegim, ja que un vulnera l’altre?

cas.1 → la confidencialitat

Es va tenir en compte:● la no vulneració del principi de no maleficència (tant per acció com per omissió), i● la pràctica de l’ètica de la responsabilitat,(intencionalitat i alternatives, i impactes que se’n poden derivar)

Contradiccions:● Indicació bioètica: violació intimitat● Art. 16 convenció drets infants

cas.1 → la confidencialitat

DEBAT: Reflexions

Protegir a P al ser coneixedors de la carta

No ètic ni honest obviar la informació obtinguda, pel fet que s’havia aconseguit de forma il·lícita => obligació de vetllar per la integritat dels menors

Ètica de l’organització: s’ha fet tot el possible? Conseqüències de la presa de decisions.

cas.1 → la confidencialitat

DEBAT: Decisió

Es conclou correcte haver fet ús de la informació, per protegir a P de posar-se en risc (excepcions de la confidencialitat)

L’acció i valor de Q son positius: transmet la informació a qui pertocava; preveia risc pel seu germà

cas.1 → la confidencialitat

Debat: Seguiment i Avaluació

P: tot i voler-nos explicar els motius quan fes 18 anys, no ha vingut. Se l’ha convidat, i s’ha negat a la conversa

Q: acompanyament vers la seva autonomia, el pare no vol que mantingui contacte ni amb el CRAE ni amb ningú. Principi d’autonomia versus disminució intel·lectual de la noia (situació extrema vulnerabilitat)

CAS.2Identitat religiosa i cultural

PRESENTACIÓ DEL CAS

- Nen 8 anys; pares separats; mare malaltia mental no diagnosticada, s’ocupa del infant

- Quasi nul·la implicació del pare en la cura del fill (mare no ho vol)

- Educació mare segons religió musulmana, el pare no. (CEIP es troba en aquesta tessitura)

- EAIA proposa ingrés a CRAE per la precària situació que es troba la mare. Mare: no accepta internament, pare: si.

- (finalment no es produeix ingrés)

cas.2 → Identitat religiosa i cultural

DEBAT. Concreció del dilema

El debat es planteja quan es valora l’acceptació o no la proposta d’ingrès:

Les dues figures parentals, discrepen en la religió i costums a seguir de cara al fill

Qui atorga a la mare més capacitat moral que al pare CRAE: organització laica; conscient de l’interès superior

infant i la seva condició de ser lliure; no predeterminadors de creences

Mare: principal cura i criança-> com treballar amb el menor per no “espatllar” el vincle matern

cas.2 → Identitat religiosa i cultural

DEBAT: Reflexions

Intentar fer entendre al nen les discrepances entre els pares => Autonomia

Preparar al nen per la gestió de conflictes. Les opcions religioses no poden ser imposades (religió≠prohibició)

Segons LDOIA, a partir 12 anys el menor ha de ser escoltat: però es pot recollir l’opinió a qualsevol edat (justícia ètica)

Excepcions: si ideologia religiosa atempta contra la vida, no es respectarà. Si atempta contra mínims cívics, s’intervindrà i orientarà

cas.2 → Identitat religiosa i cultural

Malgrat laïcitat del CRAE: si cal, s’ha d’intervenir

Equilibri entre autoafirmació i estètica-> educació per ser acollits segons context on es moguin

Adaptació normativa a les noves realitats (“normalitats” canviants)

Promoció reflexió crítico-racional de les opcions personals-> com més informació: més llibertat

Persona competent=coneixedora de la realitat (≠validesa de les interpretacions)

cas.2 → Identitat religiosa i cultural

DEBAT: Decisió

(finalment el menor no ingressa)

Debat: Seguiment i Avaluació

(finalment el menor no ingressa)

Conclusions generals (1/3)

1- L’ètica aporta una metodologia de treball per la presa de decisions. Cal pensar en indicadors d’èxit o fracàs, i fer seguiment per la gestió d’amenaces, debilitats, fortaleses i oportunitats (DAFO)

2- La presa de decisions és més senzilla, com més t’allunyes de l’usuari. Els CRAE hem de pensar amb els valors a promoure, les accions que podem fer i les conseqüències d’aquestes.

Conclusions generals (2/3)

3- Tenir present el treball en xarxa i les repercussions en les famílies i usuaris. Clarificar rols i funcions dels equips que intervenen, i delegar funcions.

4- Imprescindible: formació en ètica, ja que aporta elements que ajuden a distingir les conviccions personals, de les organitzatives.

5- Ètica com a instrument per la presa de decisions, i per la reflexió sobre les pràctiques dels Centres.

Conclusions generals (3/3)

6- Requereix de planificació en tems i espai

7- L’ètica no ho soluciona tot.

Agenda de futur (1/2)

Incentivar formació en Ètica de tot l’equip d’ISOM.

Realitzar codi ètic de l’Entitat (recull bones pràctiques).

Redefinir el model d’educador.

Adaptació a la normativa dels nois, en quan a la transmissió de normes

Incorporació al manual de l’educador aspectes dels dilemes treballats

Agenda de futur (2/2)

Incorporar als procediments del manual de qualitat de l’entitat, aspectes educatiu i procediments importants.

Donar continuïtat a l’ERE.

Incentivar-ne la innovació i recerca al camp social, fer publicacions d’experiències (prevenció o

exportació),...

ERE d’ISOM

ISOM SCCL: CRAE Minerva CRAE Sants-Medir

c/. Garcilaso 153, bxs 2a08027 Barcelona

Tèlf. 93-408.59.77 i Fax. 93-408.75.47