www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

DIA

RI D

E GI

RON

A

El director de l’Institut deRecerca de la Biodiversitat(IRBio), Àlex Aguilar, presentaavui al vespre al Museu de laPesca de Palamós el seu llibreChimán, dedicat a la pesca

balenera moderna a la penínsulaIbèrica. La publicació relata queaquestes aigües, entre els anys i , van ser escenari d’undels episodis més turbulents dela història de pesca de balenes.

«La caça de balenesno va agafar malapremsa fins a ladècada dels 80»

Àlex AguilarA quines aigües de la península Ibèrica es

poden trobar balenes actualment?L’espècie més habitual que es pot trobar al

Mediterrani i a l’Atlàntic és el rorqual comú,que és la segona balena més gran després dela blava i que pot arribar als metres de llar-gada, amb més de tones de pes. És una es-pècie que és fàcil de veure a Catalunya, tot ique viu a una certa distància de la costa.

I fa un segle, quan va tenir lloc la pesca debalenes a la península Ibèrica, on es va pro-duir aquesta activitat?

Va ser únicament a l’Atlàntic, a les zones delgolf de Cadis, l’estret de Gibraltar, la costa dePortugal i de Galícia. Hi va haver moltes fac-tories, tant terrestres com flotants.

Al Mediterrani no se’n van caçar?No. Tot i que al segle XIX, s’hi va produir una

pesca poc massiva de balenes. En aquesta ma-teixa època, dos vaixells de Cadaqués es de-dicaven a caçar balenes a Cap Verd.

La pesca de balenes que hi va haver en-tre i a la península, és compara-ble amb la caça massiva que es fa ara a al-tres països?

Sí. De fet, sobretot a la zona del golf de Ca-dis, hi havia una densitat de balenes enorme.I el , es va batre el segon rècord que hi hahagut en tota la història de la pesca de la ba-lena a tot el món pel que fa al número d’ani-mals capturats per vaixell. Es van matar propde . animals. Entre i , va ser unperíode intens en el qual van treballar mol-tes companyies. Van buidar el mar i es van ne-cessitar uns anys per recuperar les pobla-cions. A partir de la dècada del , es va re-prendre l’activitat de manera més moderadafins a l’any .

Quantes companyies hi havia al darrerede la pesca de balenes Ibèrica?

Hi havia diverses companyies. Als anys ,van ser cinc empreses noruegues. En canvi,als anys , van ser companyies espanyolesmés una de portuguesa.

La caça de balenes que es va produir a lapenínsula és desconeguda per a la població?

És desconeguda, però no s’amagava. A leszones on es produïa, era una activitat cone-guda i important. I els productes es venien almercat. No estava amagada, perquè no va aga-far mala premsa fins als anys .

A la península Ibèrica ara es podria repetiruna nova pesca massiva de balenes, malgratla moratòria que es va establir el ?

Actualment, a curt termini, la societat novoldria que es tornessin a obrir factories ba-leneres a Espanya. Perquè la balena va trans-formar-se en un símbol del que fa malamentla humanitat amb el medi natural. Concep-tualment, pescar balenes no és pitjor que pes-car tonyines que matar porcs. Però la balenaté un valor, des de la perspectiva ciutadana.

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

DIRECTOR DEL’INSTITUT DERECERCA DE LABIODIVERSITAT

«Al segle XIX,es va produiruna pesca pocmassiva debalenes alMediterrani»

Aguilar explicaque dos vaixellsde Cadaqués esvan dedicar acaçar balenes aCap Verd

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

Pau EsparchGIRONA

RC vol que les eleccionsmunicipals de esconverteixin en quelcomsemblant al que van re-

presentar el d’abril de . Espe-ra una victòria aclaparadora del seupartit que, amb la suma de CiU, obrila porta definitiva a la independènciade Catalunya. Com que el -N no hihaurà referèndum, com que no hihaurà eleccions catalanes anticipa-des perquè CiU no es farà l’harakiri,com que Mariano Rajoy no oferirànegociar una nova consulta perquèpensa que aniria contra els interes-sos del seu partit, com que PedroSánchez encara serà un pàrvul polí-tic… ERC anirà a per totes. A més, l’a-vantatge d’aquest partit, a diferènciadel PSOE/PSC, és que ja ningú recor-da que formava part del tripartit queva inundar de deute Catalunya.Aquest és el panorama que impediràque a casa nostra es discuteixi d’al-tres coses i es facin servir les compe-tències del nou Estatut per poderportar a terme les reformes necessà-ries. Ara bé, els globus es poden de-sinflar tan fàcilment com s’inflen. ElPP espera que la recuperació econò-mica serveixi per calmar la tempestapolítica. Les declaracions de la can-cellera alemanya, Angela Merkel, idel primer ministre francès, ManuelValls, apostant per la unitat d’Espa-nya i d’Europa, són simptomàtiques.Els que defensen una Catalunya in-dependent caigui qui caigui (fora dela UE i de l’euro), que admeten queaquesta situació representaria unacaiguda del PIB i la renda nacionalque tardaria vint anys o més en recu-perar-se són d’admirar. És molt méslegítim dir la veritat que no enganyar.Són les consequències de les revolu-cions, gràcies a Déu, pacífiques, quealguns volen fer i que impedeixenpensar que tornem al desastre delsanys , que sabem com va acabar.

EMUNICIPALS

L’APUNT FINAL

DIRECTOR ADJUNT D’«EXPANSIÓN»

Martí Saballs