Hi havia una vegada una colla d’amics que vivien a Badia. Es deien la Marta, el Marc, el Lucas i la Maria. Eren molt esportistes i es preparaven per participar a la cursa del poble del mes de maig.

La cursa recorrerà tot el poble. Començarà a la llar d’infants. Farà el tomb pel carrer Burgos, carrer Bètica, via de la Plata cap avall fins el carrer Mediterrani. I acabarà al parc de l’església, després de fer dues voltes. Gairebé faran 2 kilòmetres.

Els entrena un gran atleta que es diu Dobi. Va guanyar una medalla en els jocs olímpics de Barcelona. És el seu gran capità.

Els ha fet una dieta especial per a entrenar i ser ràpids i forts. Els consells són: menjar molta verdura, fruita, llegums, carn, peix i llet. I no menjar xuxes. Bé, sí, però poquetes.

Al migdia, després de l’escola, la colla compra en el mercat tot el que necessiten per a una bona dieta.

Els agrada molt anar a comprar la fruita. La parada es preciosa. Està feta de fusta i d’or. També hi ha els colors de la fruita, tan bonics!: verd, blau, taronja, groc, vermell... La fruitera es diu Anna. És la dona més guapa i simpàtica del món.

L’Anna és una dona jove de vint-i-set anys. Té melena llarga i negra. És alta i té els ulls grans, de color blau. És una dona que crida l’atenció. És amable amb els nens i té molt èxit en el seu negoci. L’agrada vestir molt elegant.

La colla d’amics entrena fort cada dia, però no millora les marques. Tenen poca energia, es cansen de seguida. Fan revisions mèdiques i veuen que tots tenen càries i els queixals picats.

El Dobi ho veu molt estrany. I contracta un detectiu per investigar-ho. El Nick és un home de 27 anys, alt, guapo amb barbeta i molt amable i simpàtic. Es vesteix amb barret i gavardina, i sempre porta una lupa i un quadern de notes.

El detectiu espia tot el que fa la colla d’amics al llarg del dia. Observa que sempre passen per la parada de l’Anna. S’acosta a saludar-la, treu la lupa i veu una mena d’ éssers estranys diminuts per l’aire.

Molts cauen sobre les fruites, fan forats i entren en el seu interior. Són éssers estranys, monstres. Semblen robots fets de peces diferents de fruita, amb colors cridaners.

Els nens i les nenes se’ls mengen i els provoca càries i manca d’energia.

El detectiu acabarà descobrint-lo tot. I ara es troba en el dubte si denunciar a l’Anna per la malifeta o què fer. Li sap greu perquè pensa que l’Anna és una dona molt amable i bona. Però, ¿per què fa això amb la fruita? ¿Per què vol fer mal als nens? Per què? Què vol amb això?

Decideix anar a parlar amb ella i li explica tot el que ha descobert. Però l’Anna no sap res. No enten res. ¿Per què hi ha éssers estranys en la seva parada? Fa cara de molt preocupada.

El detectiu veu una vareta a la parada. Quan l’Anna l’agafa fa un soroll estrany i expulsa una mena de gasos sucrats que s’estenen per l’aire i reguen les fruites de sucre. L’Anna i el Nick estan molt sorpresos de tot el que veuen.

Quan plega l’Anna, tots dos van a visitar el Dobi per a explicar-li. I què fem? - diu el Dobi. ¿Com ho solucionem?. La cursa serà d’aquí a un mes i jo vull que els meus nens siguin campions.

Però no us heu adonat encara, diu l’Anna. És la vareta, és la vareta. Jo pensava que era un instrument qualsevol que jo feia servir per a col·locar la fruita. Però no, ara que me’n recordo, me la va donar un jove molt alt i fort, que em va dir que vivia en un castell. Semblava un cavaller medieval.

Cremarem la vareta i la farem desaparèixer. I la meva fruita tornarà a ser la millor del món. I la teva colla de nens tornaran a ser forts i guanyaran la cursa.

Quan comença la cursa hi ha dos espectadors que animen molt. Són l’Anna i el Nick molt emocionats. I es fan un petó quan veuen que els nens guanyen la cursa.

Feia dies que la colla els veia junts. Ara ja veuen que s’han enamorat.

Celebren el casament en un Castell que hi ha prop del poble, en al mig del camp. La Marta, el Marc, el Lucas i la Maria estan invitats. Quin castell més bonic!. Aquí deuen viure cavallers i guerrers. En el mig del banquet el que apareixen són els éssers estranys de la fruita. Oh! Aquests monstres són els monstres de la fruita. Ja els coneixem, va cridar la colla.

Oh! I aquell jove és qui em va regalar la vareta! – va dir l’Anna.

Sí, jo sóc l’amo del castell, un cavaller medieval. I visc gràcies a la capacitat dels meus monstres per xuclar l’energia dels infants.

En un tres i no res, el cavaller medieval va agafar a l’Anna del braç i se la va emportar a una de les torres del seu castell.

En veure-ho, el Nick es va posar molt nerviós i va començar a lluitar amb el cavaller medieval.

Mentre els altres lluitaven, la colla va fugir per rescatar l’Anna d’aquella torre.

Com el Nick va veure que la colla havia rescatat l’Anna, va agafar forces i va guanyar a aquell cavaller medieval que només els havia portat problemes. Des d’aquell moment, la colla sempre tenia molta energia i un aspecte molt saludable.