La Casa

EnCantada

Bassim Moaissa, Génesis Robalino, Pau Gómez,

Carla Múñoz, Jofre Casadesús

PRIMERA PART

En un poble molt petit hi havia una casa encantada.

La Clara era una noia vídua perquè el seu marit s’acabava de morir. Ella tenia família en aquell poble i se’n va anar a viure justament a aquella casa.

A la nit, quan la Clara estava dormint va sentir un soroll estrany que venia del menjador. Va baixar per les escales i es va trobar... Amb el fantasma del seu marit.

-Ah, ah, ah! – va exclamar la Clara.

Tot seguit es va desmaiar al mig del menjador.

Al matí següent la seva sogra la va trucar (ring, ring) i no va contestar.

SEGONA PART

La sogra amoïnada va anar a veure què passava.

Quan va arribar la porta estava oberta i se la va trobar estirarda a terra.

-Ah, ah, ah, deú meu!!- va cridar la sogra quan la va veure.

La sogra va agafar el telèfon i va trucar a la policia però ningú li va contestar. Després es va adonar que les línies del telèfon estaven tallades i per això no podia trucar.

La senyora va sortir corrents cap al carrer i es va trobar una cabina de telèfon.

Va marcar el número de la policia. Aleshores sí que li van contestar.

TERCERA PART

-Digui?

-Sóc la Carme Amada. La meva jove s’ha desmaiat.

La policia va arribar de seguida i la van dur a l’hospital.

La jove es va despertar va fent un crit i va començar a saltar. La sogra espantada li va dir:

-Què et passa Clara?, doctor doctor! Va cridar.

Van passar uns dies i van donar l’alta a la noia.

La sogra es va quedar uns quants dies amb ella a casa, i quan se’n va marxar a casa seva la jove va tornar a escoltar sorolls estranys.

QUARTA PART

El dia següent se sentia estranya, molt confusa i quan va anar esmorzar es va adonar que tot havia canviat de lloc.

De cop i volta les coses es van enlairar i la jove va sortir corrents. Va trucar a la sogra que no li va contestar. Va voler sortir però no va poder.

-Deixa’m en pau, tu ja estàs mort, desapareix!!.

-Pom!! Feien totes les portes.

Va pujar a la seva habitació espantada. Va agafar un martell i va baixar...

Però... Ja no hi havia res, les portes tornaven a estar obertes. I les línes del telèfon ja funcionaven.

CINQUENA PART

Quan va arribar la sogra li va explicar el que havia passat. La sogra preocupada va demanar una cita per anar al psicòleg. El psicòleg li va dir que no li passava res.

Però a la nit de sobte va sentir un picor al braç.

Quan s’ho va veure, tenia una ferida molt gran plena de sang...

Va anar al lavabo i va veure que tenia la cara plena de ferides.

La Clara, que ja estava molt farta, va pujar a la teulada i es va suïcidar.

Des del dia de la seva mort, en aquella s’escolten crits i plors d’un home. Segurament és el marit de la Clara que es lamenta per la seva mort.