LA NARRACIÓBLOC 3

ÍNDEX

La narració:

● Definició.● Elements de la narració:

- L’argument- Els personatges- L’espai- El temps- El narrador: tipus de narrador.

● Estructura bàsica de la narració: plantejament, nuc i desenllaç.● El conte i la rondalla: característiques i recursos lingüístics.

● Els verbs: definició i morfologia (persona, nombre, conjugació verbal, mode indicatiu).

● Verbs regulars i irregular, auxiliars. Formes no personals. ● Els connectors temporals i els consecutius.● Recursos de cohesió del text: els sinònims (i els antònims).● Els adverbis.● La síl·laba. L’accent gràfic.● Creació d’un vocabulari propi de la unitat.

LA NARRACIÓ

● La narració oral o escrita és una exposició ordenada de fets (reals o imaginaris) que ocorren a uns personatges en un lloc i un temps determinat.

● Elements:- L’argument: el conjunt de fets que ocorren.- Els personatges: a qui passen els fets. Poden ser descrits pel narrador o bé

podem conéixer-los a través dels diàlegs o dels seus fets. Principals i secundaris. Protagonista i antagonista.

- L’espai: és el lloc (real o imaginari) on es produeixen els fets.- El temps: quan ocorre la història (en el passat, en l’època actual o en el

futur).

TIPUS DE NARRADOR

El narrador és la veu que conta els fets. No és l’autor del relat (molt poques vegades coincideixen l’autor real amb el narrador)

Tipus:

● Narrador extern en 3a persona:- Omniscient: ho coneix tot sobre els personatges, el que ha passat i el que

passarà.- Observador: conta només el que veu, com si fóra una càmera.

● Narrador intern en 1a persona:- Protagonista: narra els fets que li passen.- Testimoni: pot ser un personatge secundari que conta el que passa.

ESTRUCTURA BÀSICA DE LA NARRACIÓSol tindre tres parts:

● Plantejament: començament del relat on es presenten els personatges i se situen en un espai i un temps determinat. Es mostra el conflicte que donarà pas a les accions.

● Nuc: és on es conten totes les accions.● Desenllaç: se soluciona el conflicte i moltes vegades s’arriba a una resolució

positiva o negativa.

EL CONTE

● És una narració breu d’una sèrie d’esdeveniments generalment ficticis, creat per a entretenir, divertir o ensenyar.

● L’argument sol ser senzill i té pocs temes, per tant, es condensa molt la història.

● Els contes poden ser segons l’autor:➔ populars: si l’autor és anònim i es transmeten oralment.➔ literaris: escrits per un autor conegut, pensats per a ser publicats.

● Segons el tema: fantàstics, psicològics, de terror, d’aventures…● Segons el destinatari: infantil o per a adults.

● Segons el país...

RECURSOS LITERARIS DEL CONTE

Dins d’un conte apareixen també descripcions, de les les persones, dels llocs, dels sentiments i diàlegs.

- Els diàlegs poden ser:● En estil directe: quan parlen els personatges. ● En estil indirecte: quan el narrador conta el que diuen. En aquest cas s’empra

la 3a persona i verbs de dicció (dir, explicar, preguntar, respondre, ordenar…), seguits de: que, si, on...

- Abunden els verbs en temps passat: va pujar, havia pensat, aní…- Apareixen connectors temporals: més tard, l’endemà, tres anys després...

El verb és una paraula variable que indica sobretot les accions dels subjecte, però també les actituds, els estats o els processos.

Verbs regulars i irregularsUn verb és regular quan manté l’arrel i la terminació en tots els temps.

No són considerats irregulars els verbs que contenen variacions ortogràfiques en algunes de les seues formes, ja que aquestes variacions responen a les regles ortogràfiques generals.

Cantar, batre, témer, dormir i patir.

Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars.

Anar, estar, caure, vendre, eixir...

ELS CONNECTORS

Són paraules que relacionen les parts del text:

Els connectors temporals:

Abans.../Ara.../ Després.../ Anteriorment.../ Poc abans.../ Al mateix temps.../ Simultàniament.../ En el mateix moment.../ Llavors.../ Poc després.../ Més tard.../ Més endavant.../ A continuació.../ Tot seguit...

Els connectors consecutius:

Doncs.../ Per tant.../ Per això.../ De manera que.../Per aquest motiu.../ Cosa que.../ Així és que.../ Per consegüent.../ En conseqüència...

SINÒNIMS I ANTÒNIMSDues paraules són sinònimes quan comparteixen el mateix significat, és a dir, quan volen dir el mateix.

Són paraules sinònimes, per exemple:

gel i glaç

triar i escollir

despentinat i descabellat

aleshores i llavors.

Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris o oposats.• Antònims de sentit invers:Els dos antònims designen una mateixa realitat però contemplada des de punts de vista diferents. Per exemple: victòria ↔ derrota, comprar ↔ vendre• Antònims complementarisEls dos antònims designen realitats diferents i l’una implica la negació de l’altra. Per exemple:viu ↔ mort mascle ↔ femella• Antònims gradualsEls antònims graduals formen una sèrie ordenada per graus d’intensitat. Per exemple:gelat / fred / fresc ↔ natural ↔ tebi / càlid / calent / bullent

ELS ADVERBIS

La síl·laba i l’accent gràficÉs un conjunt de sons organitzats al voltant d’un nucli.

Les paraules poden ser monosíl·labes, bisíl·labes, trisíl·labes, tetrasíl·labes…

Les síl·labes poden ser tòniques i àtones.

http://www.youtube.com/watch?v=rlbZRD-hlMM