Post on 07-Jul-2015
Veronica Bobis i Rosa I. Cuesta
Introducció‐ Restauració: Còdex visigòtic "Aemilianeses 60“.
‐ Escrit a San Millán de la Cogolla al segle XI.
‐ Importància: en el seu interior es troben les "Glosses Emilianenses”.
‐ Són frases escrites al marge del text principal, servien de nota aclaridora per al lector que no entengués bé el llatí.
‐ Considerades les primeres paraules documentades del castellà. A la Rioja, com a bressol del idioma.
‐ També es troben dues glosses escrites en basc medieval, se'ls considera les primeres paraules escrites en aquest idioma.
Descripció del Còdex‐ Mesura 188 x 137 mm.
‐ Escrit sobre pergamí d'origen animal .
‐ Utilitzades tintes metal∙loàcides de color negre (text principal) i vermell, verd i negre (il∙luminacions).
‐ Està subjecte amb un cosit fet de corda de lli i el nervi central, unit amb pell de cabra .
Història‐ El còdex es va compondre al monestir de Sant Millán de la Cogolla, La Rioja.
‐ Es va mantenir al monestir, fins al 1911. Manuel Gómez Moreno, va transcriure les glosses i observar el valor d'aquestes.
‐ Manca de rigor filològic, recau l'error en nombrar‐los els primers textos en castellà.
‐ Textos escrits en navarro‐aragonès.
‐ Actualment , després de la seva restauració feta el 1992, es troben a la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història.
Estat‐ Estat considerat bo: el document té més de mil anys i manca de tapes i
condicions inadequades de conservació.
‐ El pergamí realitzat en pell d'animal, havia patit contracció. Diferència de fins a un centímetre respecte a la seva mida original per manca d’humitat.
‐ Les tintes es trobaven en fase de despreniment. No afecta la lectura del text, ja que les tintes metal∙loàcida reacciona amb contacte amb el pergamí i crema la superfície, deixant la forma de la lletra.
‐ El cosit es troba en mal estat, havia patit contraccions i ajudava en el deteriorament del mateix pergamí.
‐ Manca de cobertes de fusta (tapes).
Restauració‐ S’observa l'estat del còdex i es fa un anàlisi de totes les seves parts i es
documenta tot, tant de forma escrita com de forma fotogràfica.
‐ S’estudia tota la documentació que hi ha sobre aquest i es compara amb altres còdexs.
‐ Al costat de Antonio Lopez Gómez ( Acadèmic Bibliotecari ), Maria Victòria Alberola ( directora de la Biblioteca ) i Carmen Crespo Nogueira ( creadora i directora del Centre Nacional de Restauració de Llibres i Documentació), s’escolleig un criteri d'intervenció.
‐ Es documenta tot el còdex, tant de forma escrita com de forma fotogràfica.
‐ S’hidrata tot el pergamí per treure‐li la rigidesa i es posa en premses per aconseguir un assecat de forma plana i llisa.
‐ Es consoliden les tintes.
‐ S’extreu tot el cosit i la pell de cabra del llom i s'analitzen tots els elements per saber les característiques.
‐ Es fa la duplicitat dels folis i s'organitzen per fascicles.
‐ Es torna a cosir utilitzant un tipus de corda de lli igual que l'original, usant l'estructura d'espiga. Se li afegeixen peces de pell de cabra al llom per reforçar‐lo.
‐ Es creen les capçades ( tapes ); per això es confeccionen dues tapes de fusta de roure de 10 mm de gruix i s'engalzen el nervi i les enquadernacions.
‐ Tota aquesta metodologia es realitza prenent com a referència a altres còdexs de la mateixa època i zona.
‐ Es realitzar un estoig per guardar les restes de la costura original.
Escola arqueològica‐ Mínima intervenció.
‐ No diferenciació matèrica.
‐ Valoració instància històrica per damunt de l'estètica i no amagar el pas del temps.
‐ Documentació deixant constància de l'autenticitat històrica.
‐ No falsificació.
‐ Memòries i projectes previs a la intervenció.
‐ Recerca de l'original.
‐ Consolidació al servei de la conservació.
‐ Consolidar abans de reintegrar.
Escola estilística
‐ Consolidació de les formes.
‐ Mètode analògic comparatiu.
‐ Ús de nous materials i tecnologies.
‐ Ús de documentació.
Escola esplèndida
‐ Voluntat de recuperar l'esplendor de la peça.
‐ Mantenir l'estat original / primordial del monument.
Escola romàntica
‐ Revindicació treball artesanal.
‐ Ruïnisme i decadentisme = bellesa.
‐ Estètica ‐ ètica.
‐ Oposició a la restauració = no intervenció, deixar tal qual per veure el pas del temps.
‐ Documentar per la conservació correcta.
Escola històrica
‐ Individualització històrica del monument.
‐ Investigació rigorosa i observació detinguda de la peça.
‐ Prioritat valors figuratius.
‐ Eliminació dels afegits que danyen la integritat arquitectònica o figurativa.
‐ Ús de materials diferents però harmònics.
Escola científica - moderna
‐ No imitació dels elements decoratius = reintegració volumètrica.
‐ Exposició elements eliminats.
‐ Descripció i imatges de la intervenció.
‐ Publicació dels resultats de la intervenció (memòries).
‐ Aproximació a la ciència (coneixements de química i biologia).
‐ Tendència cap a la conservació.
‐ Conservació d'afegits d'èpoques anteriors.
‐ Monument com elements duals (valor artístic i històric, prevaldrà l'últim).
Escola científica
‐ Contrari al sventramento.
‐ Partidari del diradamento edilizio.
‐ Prioritat consolidació.
Escola crítica
‐ Intervenció d'obres d'art = restauració.
‐ Restauració = moment metodològic del reconeixement de l'obra d'art.
‐ Temps = irreversible i inevitable.
‐ UNICUM = singularitat irrepetible de fets històrics que han generat l'obra d'art.
‐ Afegits = conservar.
‐ Judici crític per part del restaurador previ a la intervenció.
‐ No reconstrucció = falsificació.
‐ Respectar i facilitar intervencions posteriors.
‐ No reintegracions il∙lusionistes.
Conclusió‐ Dificultat per comparar la restauració feta a les Gloses amb les escoles de
restauració ja que aquestes estan basades sobretot en arquitectura i escultura.
‐ Debat sobre el concepte de monument viu en les Gloses.
‐ Impossibilitat d'utilitzar materials originals en la reintegració i consolidació.
‐ Objectiu principal en la restauració: transmissió al futur facilitant les restauracions futures per la conservació del documents.
‐ Se sap que les cobertes a altres gloses de l’época eren de fusta forrades de pell encara que només es van fer de fusta.
CONCLUSIÓ FINAL
• Per la restauració de les gloses no hi segueixen una escola en particular però a la que més s’assimila, és a l’escola històrica, ja que en té méspunts similars com l’anàlisi prèvia de la peça, eliminació d’elements que perjudiquen el seu bon estat i l’ús de nous materials.
• L’escola arqueològica i la històrica també en compleixen molts puntssobre aquesta restauració, però en menys quantia.
Bibliografia
o Minube (Videos sobre una visita guiada al museo: www.minube.com)http://www.minube.com/videos/rincon/429011
o Youtube (“Los orígenes”: www.youtube.com)http://www.youtube.com/watch?v=zG6grcbcTEw
o Vallenajerilla (Text de les Gloses, orígens de la llengua i códices: www.vallenajerilla.com)http://www.vallenajerilla.com/glosas/index.htm
o Comunidad: Restaurador del códice Pedro J. Barbáchano San Millán. “La restauración de las Glosas Emilianeneses”, Madrid, 16 de Septiembre de 1992.
o “Culmina el proceso de restauración de las Glosas con la encuadernación del Códice”, Navidad del 1993, La Rioja.
o Encuadernación de Arte. Boletín AFEDA nº6, 1995 p.4‐9.
o Pedro Barbáchano y Ana Beny, “Restauración de las Glosas Emilianenses”, Encuadernación de Arte. Boletín AFEDA nº6, 1995 p.4‐9.
o R. Menéndez Pidal, “Orígenes de Español”, 1926.
o C.S.I.C. Instituto Enrique Florez, “Hispania Sacra vol.XII, nº24”, 1954 2º semestre.
o S. García Larragueta, “Las Glosas Emilianenses”, 1984.