Generalitats

LES FORMES BIOLÒGIQUES

Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestalEditat per Diana Romero Morales

unavarra.es

LES FORMES BIOLÒGIQUESCorresponen a les diferents categories en les que es poden classificar els vegetals d'acord a la seva estructura morfològica i biològica així com a la seva adaptació a l'ambient.

RAUNKJAER (1934, 1937), va classificar les espècies vegetals en diferents categories basant-se en els caràcters relacionats amb l'adaptació de la planta a l'ambient ecològic. En particular va considerar la posició en què es troben els òrgans vegetatius permanents de la planta durant l'estació desfavorable.

Les diferents categories són les següents:

Fanerófits.

Caméfits.

Hemicriptófits.

Criptòfits.

Terófits.

LES FORMES BIOLÒGIQUES

LES FORMES BIOLÒGIQUES

FANERÒFITSEs caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes pertanyen a aquesta categoria.

Es subdivideixen en:

- Macrofanerófits

- Nanofanerófits

- Faneròfits lianoides

LES FORMES BIOLÒGIQUES

FANERÒFITSMacrofanerófits: quan les gemmes de recanvi es troben a més de 2 m d'alçada del terra, com ocorre en arbres Com el faig (Fagus sylvatica) i el pi blanc (Pinus halepensis).

Faig (Fagus sylvatica) Pi blanc (Pinus halepensis)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

FANERÒFITSNanofanerófits: quan les gemmes de recanvi es localitzen a menys de 2 m del terra. Corresponen a aquesta categoria una bona part dels arbusts, com el marfull (Viburnum tinus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius).

Marfull (Viburnum tinus) Esbarzer (Rubus ulmifolius)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

FANERÒFITSFaneròfits lianoides: són plantes enfiladisses que se serveixen d'un altre faneròfit com a suport i sobre el qual poden enfilar-se, com la vidarsa (Clematis vitalba) i l'heura (Hedera helix).

Vidarsa (Clematis vitalba) Heura (Hedera helix)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCorresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es troben per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als 0,5 m.

Aquesta categoria es subdivideix en:

- Camèfits fruticosos

- Camèfits sufruticosos

- Camèfits suculents

- Camèfits escandents

- Camèfits reptants

- Camèfits graminoides o cespitosos

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCamèfits fruticosos: quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges erectes, com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum).

Timó (Thymus vulgaris) Aspró (Lithospermum fruticosum)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCamèfits sufruticososQuan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta és de consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i la botja (Dorycnium pentaphyllum).

Olivarda(Dittrichia viscosa) Botja (Dorycnium pentaphyllum)

LES FORMES BIOLÒGIQUESCAMÈFITSCamèfits suculentsCorresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris engruixits per acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.).

Crespinell blanc (Sedum album) Crespinell groc (Sedum acre)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCamèfits escandentssón plantes que requereixen d'un suport o una altra planta per enfilar-se i anar cap a la llum, com el matagossos (Cynanchum acutum).

Matagós (Cynanchum acutum)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCamèfits reptantsQuan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície del terra.

Cabellera de la reina(Aptenia cordifolia)

Paroníquia de roca, cast.: sanguinaria (Paronychia kapela)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CAMÈFITSCamèfits graminoides o cespitososSón plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es regenera. Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum), ciperàcies i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis).

Espart (Lygeum spartum)Jonça (cast: junquillo falso)

(Aphyllanthes monspeliensis)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSPertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes de recanvi se situen a ran del terra.

Es diferencien cinc tipus:

Hemicriptòfits cespitosos

Hemicriptòfits rosulats

Hemicriptòfits escaposos

Hemicriptòfits escandents

Hemicriptòfits reptants

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSHemicriptòfits cespitosos: quan les plantes formen gespes o catifes, com ara el trèvol repent (Trifolium repens). També pertanyen a aquesta categoria la major part de les gramínies perennes com el gram (Cynodon dactylon).

Trèvol repent (Trifolium repens) Gram (Cynodon dactylon)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSHemicriptòfits rosulats: quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i són freqüentment acaules, com ocorre amb els plantatges (Plantago sp.).

Plantatge gros(Plantago major var. sinuata)

Cervina (Plantago coronopus)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSHemicriptòfits escaposos: quan es tracten de plantes que presenten tiges aèries més o menys erectes i folioses, com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la pastanaga (Daucus carota).

Fonoll (Foeniculum vulgare)Pastanaga borda(Daucus carota)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSHemicriptòfits escandents: corresponen a aquelles plantes que tenen tiges aèries i que se serveixen d'un suport per enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus communis), la carbassina (Bryonia cretica) o el llúpol (Humulus lupulus).

Carbassina (Bryonia cretica) Llúpol (Humulus lupulus)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

HEMICRIPTÒFITSHemicriptòfits reptants: Són plantes que disposen d'òrgans caulinars (estolons), que s'estenen per la superfície del sòl o molt a prop, com ara la maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans).

Maduixera (Fragaria vesca) Gram negre o cinc en branca(Potentilla reptans)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CRIPTÒFITSPresenten les gemmes per sota del terra.

Es diferencien tres grups:

GeòfitsHidròfitsHelòfits

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CRIPTÒFITSGeòfitsSón plantes vivaces, és a dir perden els òrgans epigeus durant l'estació desfavorable, però presenten òrgans perennes que es troben soterrats i protegits sota la superfície del terra.

Segons la tipologia dels òrgans perennes, es diferencien tres categories:

Geòfits rizomatosos

Geòfits tuberosos

Geòfits bulbosos

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CRIPTÒFITSGeòfitsGeòfits rizomatosos: si aquests òrgans perennes subterranis són rizomes, com ocorre amb la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i la canyota (Sorghum halepense).

Cua de cavall (Equisetum ramosissimum)Canyota (Sorghum halepense)

LES FORMES BIOLÒGIQUESCRIPTÒFITSGeòfitsGeòfits tuberosos: si els òrgans subterranis i perennes són tubercles, com la patatera (Solanum tuberosum) i la major part de les orquídies dites abelleres (Ophrys sp.).

Patatera (Solanum tuberosum) Abellera aranyosa(Ophrys sphegodes)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CRIPTÒFITSGeòfitsGeòfits bulbosos: si l'òrgan subterrani es tracta d'un bulb, com ocorre en la majoria de les monocotiledònies liliàcies, com l'all (Allium sativum) i els alls de bruixa (Muscari neglectum), i amaril·lidàcies (Narcissus sp.), però també es dóna en dicotiledónies, com el botó d'or (Ranunculus bulbosus).

Almesquí (Narcissus assoanus) Botó d'or (Ranunculus bulbosus)

LES FORMES BIOLÒGIQUES

CRIPTÒFITSHidròfitsSón plantes que viuen totalment en el si de l'aigua.

N'hi ha de dos tipus: flotants i radicants.

Hidròfits flotants: són plantes surants de mida petita. La planta més comuna és la llentia d'aigua, representada per dues espècies: Lemna minor i Lemna gibba.

Llentia d'aigua (Lemna minor)

Lemna gibba

LES FORMES BIOLÒGIQUESCRIPTÒFITSHidròfitsHidròfits radicants: són plantes arrelades al fons i per bé que freqüentment són submergides també n'hi ha que tenen òrgans flotants, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) i Myriophyllum verticillatum.

Myriophyllum verticillatum Myriophyllum spicatum

Potamogeton natans

LES FORMES BIOLÒGIQUESCRIPTÒFITSHelòfitsEn aquesta categoria pertanyen aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria. Destaquem les bogues (Typha latifolia) i el canyís (Phragmites australis).

Boga (Typha latifolia) Canyís (Phragmites australis)

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSSón espècies anuals que sobreviuen a l'estació desfavorable en forma de llavors.

Es diferencien diversos tipus:

Teròfits erectesTeròfits fasciculatsTeròfits rossulats

Teròfits escandentsTeròfits reptants

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSTeròfits erectes: quan la planta presenta les tiges disposades verticalment, com la rosella (Papaver rhoeas) o la ravenissa (Diplotaxis erucoides).

Rosella (Papaver rhoeas)Mill del sol petit

(Lithospermum arvense)

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSTeròfits fasciculats: si les tiges de les plantes es troben agrupades en feixos, com passa freqüentment en gramínies, com Poa annua, o ciperàcies com Cyperus sp.

Pèl de bou (Poa annua) Serrana fosca (Cyperus fuscus)

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSTeròfits rossulats: quan la planta presenta totes les fulles en posició basal, com ara la ballarida (Hypecoum procumbens) i el plantatge (Plantago sp.)

Ballarida (Hypecoum procumbens)Ballarida (Hypecoum procumbens)

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSTeròfits escandents: quan la planta necessita d'un suport per enfilar-se, com passa amb nombroses lleguminoses (Vicia sp., Lathyrus sp.) o amb la paràsita Cuscuta campestris.

Cuscuta campestris Guixó cigronenc(Lathyrus cicera)

LES FORMES BIOLÒGIQUESTERÒFITSTeròfits reptants: quan les tiges tenen un creixement predominant paral·lel al terra, com en el tríbol (Tribulus terrestris) i la saladeta (Frankenia pulverulenta)

Tríbol (Tribulus terrestris) Saladeta (Frankenia pulverulenta)