Transcript of Maquiavel
- 1.
- LA TEORIA POLTICA DE MAQUIAVEL
- La Repblica si s possible o un Prncep si s necessari
2.
- Nicolau de Maquiavel(1469-1527)
- Filsof, poltic i dramaturg itali. Va nixer a Florncia. 3. El
1498 va accedir al crrec de secretari de la cancelleria de la
repblica florentina. Des daquest crrec, Maquiavel va emprendre
importants missions diplomtiques en la cort papal, en la cort de
Frana i en la de larxiduc austrac Maximili I. Aquests viatges li
van reforar la idea de la necessitat daconseguir la unitat italiana
en un sol sistema estatal. 4. El 1512, desprs de la caiguda de la
repblica, ha dabandonar la vida pblica i es retira al camp, poca
que aprofitar per redactar la seva obra principalEl Prncep(dedicada
aLloren de Mdicis o Lloren el Magnfic , escrita el 1513, encara que
no va ser publicada ms que pstumament el 1532), i moltes de les
seves obres fonamentals, com aDiscursos sobre la primera dcada de
Tit Livi,iLart de la guerra . Tamb per aquesta poca va escriureLa
mandrgora . 5. Es va incorporar a la vida poltica directa a partir
de 1520, al servei delsMdicis . Quan novament es va restaurar la
repblica florentina el 1527 va tenir novament que abandonar tot
crrec poltic.
6.
7.
- A inicis del segle XV el territori itali es presentava
fragmentat en multitud dEstats de diversa extensi i importncia. El
declivi de les ciutats havia condut a un procs de reforament
institucional, que va acabar amb la instauraci de les signoria ,
juntament amb les repbliques oligrquiques, fundades amb
anterioritat. Daquesta manera, es formaren un petit nombre destats
regionals, de major extensi i ms forts que, poc a poc, ampliaren
els seus propis dominis entrant en conflicte entre si amb la
finalitat dassolir la supremacia sobre la resta. Entre tots ells,
el ducat de Mil es va configurar com una potncia emergent, primer
sota el domini de la famliaVisconti , desprs sota la delsSforza ,
interessada en expandir els seus dominis a costa de les repbliques
de Vencia i Florncia. Aquesta darrera, desprs de varis conflictes
amb el Papat i desprs de sufocar revoltes internes de carcter
popular, va conixer una fase dauge amb larribada delsMediciel 1434.
Per la seva part, la repblica de Vencia, en lluita des de sempre
amb Gnova per la supremacia comercial de la mar, va estendre a poc
a pot els seus dominis a la terra ferma, eliminant les petites
signoria locals i entrant, per tant, en conflicte amb Mil i el
Papat. Els Estats Pontificis, definitivament tancat el Gran Cisma
dOccident el 1418, va entrar en una fase destabilitat interna, al
contrari de les potncies limtrofes. El regne de Npols, governat
pelsAnjou , va estar en el centre de les lluites dinstiques entre
les distintes branques dels angevins i, poc desprs, va ser
conquistada pels aragonesos-catalans, que el 1442 varen unir els
territoris de Sardenya, Siclia i Npols a les corones hispanes dArag
i Castella. La pau de Lodi va posar fi a la rivalitat entre Mil i
Vencia i, sota lgida del Papa, va tenir lloc un pacte entre els
cinc estats italians ms grans (Mil, Vencia, Florncia, Estats
Pontificis i el regne de les dues Siclies), i aix es va instaurar
una poltica dequilibri destinada a perdurar fins al final del
segle, grcies a la qual la pennsula itlica es va lliurar de les
intervencions estrangeres. (Wiquidia)
8.
- Sembla que va inspirar a Maquiavel el llibreEl prncepgrcies a
les qualitats que en ell va veure en coneixer-lo personalment (sang
freda i determinaci per al poder) 9. Era fill del papa Alexandre
VI, famlia provinent de Valncia. 10. Per Maquiavel s un model del
prncep que adquireix el seu estat per lafortunaper tamb t
lavirtnecessria per governar. 11. Va ser duc de la Romanya grcies a
la campanya militar junt als francesos, per la va perdre a la mort
del seu pare.
12.
- Molts nhi ha que han imaginat repbliques i principats que ning
no ha vist mai,ni ning sap que hagin existit de veritat (El
prncep)
13.
- En lloc dimaginar un Estat ideal com havia fet Plat, Maquiavel
analitzar lesformes efectives de mantenir el poderi organitzar la
poltica. Ja no es tracta de buscar un home bo i savi a qui es pugui
confiar el poder, sin de pensar qu cal fer perobtenir i mantenir el
poderper governar (tcnica poltica). 14. Per a ell, que supedita els
mitjans als objectius finals,repblica i monarquiasn dos
instruments, dos mitjans diferents que caldr utilitzar, sia un sia
laltre, segons les circumstncies, per a la consecuci dun mateix fi,
lestat nou, una Itlia unificada. 15. Roma, laRepblica romana , s
elmodel poltica seguir, el mirall que Maquiavel t present per
configurar la nova repblica (florentina i italiana), que ha de
dotar de seguretat i confiana als seus administrats. Per en les
circumstncies del moment, s necessria la figura dun lder fort i
astut, unprncepque aconsegueixi unir tot el territori itali. 16. La
corrupci poltica s el problema ms gran que ha dafrontar la
repblica. La corrupci s inevitable donades les desigualtats
socials, que sn naturals. Lsser hum no s ni bo ni dolent per
naturalesa, s simplement, un sser capa del millor i del
pitjor.
17.
- En elsDiscorsiMaquiavel analitza totes les formes de govern que
hi ha hagut a la histria (investigaci emprica) i extreu la conclusi
que la millor de totes fou la Repblica romana. 18. A la Repblica
romana hi sn presents tant la Monarquia, com lAristocrcia, com el
Poble:
-
- Els Cnsols: nhi havia dos, sn com els monarques 19. El Senat:
est compost per les famlies nobles i poderoses 20. Els Tribuns de
la Plebe: representen al Poble
21.
- Elprncep , s la resposta per organitzar un repblica segura, que
suporti els atacs exteriors daltres pasos, i els atacs interiors
dels seus ciutadans. 22. Fortunaivirt sn dos principis que
determinen la tasca del poltic. 23. s partidari dun exrcit format
per ciutadans, no per mercenaris, perqu creu que els ciutadans
ofereixen ms confiana i seguretat al governant. 24. De lexaltaci de
lindividu, de la seva fora creativa, contra el poble, en sortiran
les qualitats que ha de posseir unprncep nou : ha de ser senyor
dell mateix, segur i decidit, ha de tenir coratge i tenacitat i
estar dotat devirt , que s sagacitat i resoluci, astcia i fora. 25.
Elprncep : ha destar disposat a moures segons el que li manin els
vents i les variacions de la fortuna i... no abandonar el b, si
pot, per saber entrar en el mal, si cal (XVIII). De vegades, es
veur necessitat a actuar en contra de la veritat, en contra de la
caritat, en contra de la humanitat, en contra de la religi si vol
mantenir el seu govern.
26.
- Elprnceps un hbrid: meitat home, meitat bstia. Ha de sumar a
les qualitats dels humans les qualitats de dues bsties. 27.
Elprncepha de tenir la fora del lle i lastcia de la guineu. 28. La
utilitat prctica el far mirar exclusivament vers els objectius, i
si aquests sn bons, qualsevol mitj que hi condueixi tamb ho ser.
29. La religi se subordina als interessos de lestat com a element
dintegraci del poble als objectius del prncep. 30. Els fonaments
principals en que se sustenten els estats sn les bones lleis i els
bons exrcits, i entre aquests s preferible un bon exrcit a unes
bones lleis. Unes bones lleis han de permetre ladaptaci a noves
circumstncies. 31. Elprncep,a ms dassegurar la seva posici, ha
daconseguir tamb honor i glria. Si s possible, que sigui bo, i si
no, que ho aparenti. Ha de ser un gran simulador i un gran
dissimulador. 32. s molt millor per a un prncep ser temut que ser
estimat.
33.
- Fortuna. La fortuna s la causa externa que influeix positiva o
negativament sobre nosaltres. s un poder que ens afavoreix o ens
perjudica i no es pot predir quin cam seguir. 34. Existeix lopini
que no hi ha res a fer respecte de la fortuna, estam a les seves
mans. 35. Virt . Maquiavel, en canvi, creu que podem prevenir-nos
de la mala fortuna i afavorir la bona perqu encara tenim lliure
albir. Amb virt podrem contrarestar els efectes tan negatius de la
fortuna i possibilitar els positius. 36. No hi ha una definici
explcita devirt , Maquiavel recorre a les imatges per explicar-la.
Aix,virtreuniria les qualitats de lhome (adaptar-se a les
circumstncies) i de la bstia (la fora del lle i lastcia de la
guineu).