Post on 21-Jul-2016
description
Gover
nem-nos
ELECCIONSMUNICIPALS 2015
Programaelectoral
12345
Els 5 motors del canvi a Vilanova i la GeltrúLa CUP hem redoblat els esforços per configurar un programa electoral obert, participat i transformador. La nostra proposta política ha rebut aportacions de moltes persones i col·lectius: hem fet debats oberts, hem habilitat un portal web per fer propostes i aportacions online, i hem enviat a totes les bústies de la ciutat fulletons per a traslladar-nos pro-postes a urnes instal·lades a la xarxa de centres cívics.
Fruit d’aquest treball, proposem una bateria de propostes i mesures vertebrada en cinc eixos, cinc motors d’un canvi profund en les polítiques públiques a la ciutat que reverteixin la situació actual, capgirin les priori-tats de l’Ajuntament i posin tot el potencial de les institucions municipals al servei de vilanovins i vilanovines.
“L’economia, l’urbanisme, la cultura i l’Ajuntament, al servei de la gent”
És hora de bolcar l’Ajuntament i les seves estructures a les prioritats socials i blindar els nostres drets. Tot i les limitacions competencials i la llosa del deute, hem de vertebrar les polítiques públiques i accions necessàries per revertir l’actual situació econòmica i social. Difícilment podrem fer grans inversions, però estem obligades a posar tot l’engra-natge municipal a treballar per activar el teixit productiu local i comarcal. Necessitem enfortir-nos com a comunitat, i això passa necessàriament per omplir els pisos buits, per recuperar el control municipal dels princi-pals serveis públics, per defensar i posar en valor la natura que ens envolta, o per redoblar el suport al teixit associatiu i cultural com a element de cohesió i dinamització de la ciutat.
La CUP presentem una proposta política que té com a centre de gravetat ser amos del nostre propi futur. Parlem de sobirania, d’enfortir la demo-cràcia i l’espai comú, de posar l’economia, la cultura, l’urbanisme, l’habi-tatge i l’Ajuntament al servei de la gent.
És hora de no cedir, de no delegar, de prendre consciència, d’empode-rar-nos. És hora de governar-nos.
1/5
Blindatge dels drets socials
L’actual situació de crisi econòmica i social que recorre tot el país està afectant
alguns dels drets més elementals: dret a l’habitatge, a una alimentació equilibrada, a
l’accés als serveis bàsics, a la feina, a una renda mínima que permeti el normal
desenvolupament de les persones... A aquest fet s’hi ha d’afegir les enormes
retallades en serveis bàsics que s’han realitzat des d’administracions
supramunicipals.
Des de la CUP creiem que els ajuntaments, no només han de posar la preservació de
tots aquests drets bàsics com a eix central de la seva acció política, sinó que han
d’esdevenir, conjuntament amb les entitats de defensa dels drets socials, motor de
pressió i denúncia sobre la resta d’administracions perquè reverteixin les seves
polítiques d’atac als drets elementals.
Entenem que l’Ajuntament s’ha de posar al servei de tots aquells moviments socials
que lluiten cada dia per la defensa d’allò que ens ha costat tants anys de lluita
aconseguir i per denunciar i lluitar contra totes les injustícies que es viuen dia a dia a
la ciutat, sobretot per part dels més poderosos contra les capes socials més
desprotegides.
Entenem que totes les persones tenim dret a unes condicions mínimes de vida i que la
caritat, tot i ser un mecanisme que es fa inevitable en moments tan durs com l’actual,
no és la solució. Hem d’aconseguir que siguin les mateixes institucions públiques les
que garanteixin que totes les famílies del país disposin d’allò que tots entenem que és
bàsic per a un bon desenvolupament humà. Creiem que el més important és que
avancem tots junts com a societat, si cal fent-ho més lentament, però sense deixar-
nos a ningú pel camí.
La millor manera que tenim de revertir aquesta situació social tan complicada, a part
de garantir unes condicions de vida digna, és a través de l’educació i la formació i
propiciant el desenvolupament de persones lliures i crítiques. Hem de treballar per
fomentar que els joves vegin la necessitat d’educar-se i hem de ser capaços, com a
ciutat, d’oferir formació ocupacional de qualitat a tots els vilanovins que així ho
desitgin.
És cert que moltes competències que afecten aquest apartat no són municipals, però
també sabem que hi ha molt més recorregut a fer des de l’administració local. Des de
l’elaboració d’unes taxes i impostos molt més progressius, fins a garantir l’accés a
serveis bàsics o passant per donar un impuls molt més gran a la lluita contra la
desigualtat social a través dels pressupostos o per modificar l’estructura municipal
posant la lluita contra la crisi social en el centre de la seva acció política.
Des de la CUP tenim clar que ens hi estem jugant molt, i que cal ser valents i
posicionar-se clarament en la lluita que s’està duent a terme entre els interessos de
les grans empreses, corporacions i financeres multinacionals i les classes més
populars. Creiem que no podem fer ni un pas enrere i que cal deixar clar de quina
banda estan la gran majoria de vilanovins i vilanovines i, per extensió, de quina banda
ha d’estar el seu ajuntament.
Emergència social i lluita contra l’exclusió
En els darrers anys hem estat testimonis d’un important augment de la pobresa a la
nostra ciutat: Més gent dormint al carrer, més desnonaments o més famílies que
necessiten recórrer als bancs de queviures per poder menjar.
Si a aquesta situació li sumem el fet que els ingressos de les administracions
públiques s’han vist minvats considerablement emparant-se en la crisi, ens trobem
amb una situació de misèria planificada per l’Estat, que ens arriba en forma d’onada a
nivell municipal.
Malgrat que els ajuntaments tenen limitacions per a activar polítiques econòmiques
estructurals, sí que poden posar les bases per revertir lògiques econòmiques en favor
de l’economia productiva i d’una redistribució més justa del treball i la riquesa. Això
comença també per atendre les necessitats més elementals de la ciutadania. Per tant,
cal que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estigui a l’alçada de poder respondre amb
polítiques socials justes per a atendre de forma equitativa aquells veïns i veïnes que
es trobin en risc d’exclusió.
Des de la Candidatura d’Unitat Popular, apostem per cercar
solucions transformadores que s’allunyin de
l’assistencialisme, que genera dependències i
impossibilitat de superar la pobresa. Cerquem programes
enfocats des de la promoció de les persones, fomentant la
reciprocitat i reconeixent la pluralitat de subjectes i
gèneres. Cal reprendre la noció de ciutadania com a
subjectes actius de drets i deures envers la societat.
Prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits ha d’anar forçosament de
la mà de treballar la sensibilització i l’adquisició de consciència política d’aquests i de
la ciutadania en general, per evitar l’estigmatització i la criminalització de la pobresa.
Només si aconseguim que les persones s’apropin a les realitats econòmiques i
socials empobrides, prendran consciència que les polítiques socials beneficien el
conjunt de la ciutadania. Aquest és un repte important alhora que urgent, ja que les
polítiques neoliberals posen en risc la cohesió i la convivència ciutadana.
És responsabilitat del municipi fer una aposta seriosa per plans d’inclusió social
adreçats a col·lectius concrets i per aquells programes integrals o comunitaris que
poden incidir de manera global en les problemes de tota la comunitat.
Incorporar agents d’intervenció provinents de col·lectius amb dificultats
dins del procés de disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que
se’ls adrecen, ja que pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana i que
se sentin part activa del seu procés de recuperació.
Consolidar unitats bàsiques d’atenció social primària: amb professionals
qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com l’única
forma d’abordar les problemàtiques socials.
Organitzar Serveis d’Atenció Domiciliària amb prou dotació horària per
poder donar una bona atenció a gent gran i famílies. La bonificació de les
taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la
universalitat del servei.
L’Ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir
equipaments socials descentralitzats i de gestió autònoma: cases
d’acollida per a dones maltractades, centres d’atenció i seguiment a les
drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs
d’acollida per a urgències socials, etc.
Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la
perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a
compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal
crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal
a aquelles famílies més necessitades del municipi.
Oferir serveis bàsics als equipaments municipals: obrir horaris de dutxa
als pavellons i piscines, ampliar l’ús del servei que ja ofereix l’espai de La
Plataforma per assegurar la higiene de les persones en situació de
pobresa i ampliar l’actual servei de bugaderia.
Facilitar l’accés al Punt Net a aquells que ho necessitin per recuperar
mobles i electrodomèstics. Millorar-ne els mecanismes d’informació i
accés.
Fer pressió municipal i prendre mesures concretes per eradicar i evitar les
situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones amb
pocs o nuls recursos econòmics.
Impulsar la creació d’un menjador social a l’espai de la Plataforma que
funcioni de manera autogestionada, implicant les persones que l’utilitzin
en el seu funcionament, evitant així la caritat.
Dotar l’Economat de Vilanova i la Geltrú, el nou servei de distribució de
queviures per a les persones sense recursos, de treballadors i
treballadores municipals, que actuïn coordinadament amb el personal
voluntari.
Realitzar campanyes de sensibilització sobre les problemàtiques que
existeixen actualment a la ciutat. Emprar el PAE com a eina
sensibilitzadora a les escoles i instituts, oferint tallers i xerrades sobre
drets socials bàsics, habitatge, sexualitat, discapacitat, pobresa, etc.
Establir un protocol d'actuació per tal d'atendre les persones que viuen al
carrer, més enllà de les ajudes puntuals en casos extrems.
L’habitatge, un dret fonamental
L’accés a un habitatge digne és un dret que ha de ser universal i hauria de ser una de
les principals finalitats de les administracions, i especialment dels ajuntaments, tot i
que, en el marc de la legislació actual, que deixa gran part dels aspectes que
influeixen més en el preu de l’habitatge en mans del sector privat, els ajuntaments no
tenen prou eines al seu abast per influir-hi.
Arran de la crisi econòmica i la bombolla immobiliària, hi ha a la ciutat moltes famílies
amb problemes molt greus d’accés a l’habitatge. Això ha provocat, per una banda,
l’aparició de plataformes que, com la PAH, defensen el dret a l’habitatge i que les
famílies desnonades pels bancs no arrosseguin deutes de per vida. Per altra banda,
ens trobem amb noves tipologies d’accés a l’habitatge, com ara l’ocupació, que, si bé
no és un fenomen nou, sí que ho és la seva dimensió.
Malgrat les limitacions dels poders municipals, cal una
aposta decidida per l’Oficina Local de l’Habitatge (OLH) i
l’impuls de polítiques imaginatives per minimitzar el greu
problema de les famílies amb dificultats d’accés a
l’habitatge.
Tot i que l’Ajuntament no disposa de prou recursos, ara per ara, per augmentar el parc
d’habitatge públic a la ciutat, sí que és propietari de sòl per poder-hi construir pisos.
Cal cercar mecanismes que permetin la construcció de pisos de lloguer social i de
protecció social, tot i que des de la CUP defensarem la prioritat dels pisos públics de
lloguer. Per altra banda, la banca és la propietària de bona part dels habitatges buits a
la ciutat, i hem de ser capaços que bona part d’aquests pisos acabin essent
gestionats públicament a través de l’OLH i que compleixin una funció social.
Canviar la manera d’entendre la relació entre la l’Ajuntament i aquells
moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge, com la PAH. Hem
d’aconseguir posar l’Ajuntament al servei d’aquests moviments amb tot
el recolzament possible i que hi hagi una relació molt més fluïda i
constant entre la PAH i departaments com habitatge, serveis socials i
l'OLH.
L’ajuntament ha d’esdevenir part activa en les campanyes de pressió de
la PAH sobre la banca per la dació en pagament.
El dret a l’accés a l’habitatge ha de ser una de les prioritats del nou
govern. Per això, cal reforçar moltíssim l’OLH, tant pel que fa a personal
com pressupostàriament.
Fer un seguiment constant del mapa canviant de pisos buits a la ciutat,
per tenir-los ubicats i poder fer polítiques que permetin posar-los a la
borsa de lloguer social.
Fer una campanya per donar a conèixer a tots els propietaris de pisos
buits la possibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social
amb la garantia per part de l’Ajuntament del bon manteniment de
l’habitatge
Augmentar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges buits en mal
estat, a canvi que l’OLH en gestioni el lloguer fins que es recuperi l’import
de la rehabilitació.
Explorar vies com la masoveria urbana o el pis compartit entre persones
grans que viuen soles i joves que es vulguin emancipar i no puguin fer-ho
per problemes econòmics.
Incrementar la pressió a la banca i a les empreses propietàries de pisos
buits perquè els posin a lloguer a través de l’OLH. S’ha d’augmentar les
inspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta
per part dels propietaris.
Aplicar descomptes en l’IBI a aquells propietaris que posin el seu
immoble a lloguer a través de l’OLH.
Fer una modificació dels llindars mínims de renda per poder accedir a la
borsa de lloguer social, per tal que més famílies amb pocs recursos hi
puguin accedir.
Garantir unes condicions mínimes d’habitabilitat per aquelles famílies
que s’han vist obligades a ocupar un habitatge, prioritzant aquelles que
tenen infants al seu càrrec. Hem d’aconseguir garantir l’accés legal a
l’aigua corrent, mitjançant mecanismes com els comptadors solidaris, i
treballar per avançar cap al subministrament legal de la resta de serveis
bàsics.
Pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment
què és un pis buit i que, per tant, es pugui aplicar un recàrrec sobre l’IBI a
aquest tipus d’habitatge, fomentant així la cessió a la borsa de lloguer
social de l’OLH.
Buscar fórmules per augmentar el parc de pisos municipals, com ara la
cessió de terrenys municipals a cooperatives d’habitatge que
construeixin pisos de protecció oficial, a canvi que part dels pisos passin
a ser de propietat municipal.
Estudiar la possibilitat de modificar el POUM per construir habitatge de
lloguer social en els pisos superiors del sòl destinat a equipaments, quan
això sigui compatible amb els equipaments projectats.
Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment
aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat,
que també podrien utilitzar-se en altres casos extrems com els de
violència de gènere.
Prioritzar les persones que portin cert temps empadronades a la ciutat, a
l’hora d’adjudicar pisos de protecció oficial, lloguer social o la borsa de
lloguer. Parlar amb la resta d’administracions, empreses o fundacions
que puguin tenir habitatge d’aquesta tipologia perquè segueixin també
aquest criteri.
Obligar que en els edificis de nova construcció hi hagi prevista una zona
específica per a l’aparcament segur de bicicletes per fomentar-ne l'ús.
La sanitat no es toca
Ens trobem en una comarca on, històricament, les infraestructures sanitàries no han
estat les necessàries per a la població resident, i això encara s’ha anat agreujant amb
l’increment de població de les darreres dècades. Si hi sumem les retallades dels
darrers anys, tenim la situació actual d’insuficiència d’estructures i professionals
sanitaris.
Ja fa molts anys que es parla de la construcció d’un nou hospital a la ciutat, però
sembla que el projecte segueix encallat. Des de la CUP, treballarem perquè aquesta
infraestructura llargament esperada sigui una realitat algun dia, però sobretot perquè
l’hospital sigui de propietat pública i gestionat de forma pública. Mentrestant, creiem
que el que és fonamental és garantir una atenció sanitària suficient i de qualitat a la
ciutat i a la comarca.
Tot i que molts dels aspectes relacionats amb la sanitat s’escapen de les
competències municipals, també és cert que l’Ajuntament gestiona directament la
residència dels Josepets i el CAPI Baix-a-Mar a través del Consorci de Serveis a les
Persones (CSP) i, de manera indirecta, a través del Consorci Sanitari del Garraf (CSG),
l’Hospital de San Camil, l'Hospital de Sant Antoni i el Centre de Rehabilitació.
Denunciar totes aquelles retallades que afectin la qualitat de la sanitat a
la comarca i treballar conjuntament amb els professionals i ciutadans per
mobilitzar la societat en defensa d’uns serveis sanitaris públics i de
qualitat.
Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la
incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint la
despesa pública en fàrmacs.
Treballar amb les altres administracions per acollir les teràpies
alternatives en la sanitat pública. Per a això, caldrà dotar-se de
reglaments reguladors d’aquestes pràctiques per tal que siguin dutes a
terme per professionals especialitzats.
Facilitar recursos i activitats per tal de garantir una bona educació en
matèria de salut.
Donar un major suport a les associacions de familiars i malalts d’àmbit
local, i també comarcal amb seu a Vilanova i la Geltrú, per tal que siguin
un referent i puguin donar resposta a les diferents necessitats que les
seves malalties els ocasionen.
Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres
sanitaris públics.
Augmentar i millorar els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i
els instituts.
Afavorir els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari
per disminuir la saturació als centres sanitaris.
Incidir per tal que els centres sanitaris introdueixin en els seus menús
aliments ecològics i de proximitat.
Pressionar la Generalitat perquè augmenti el nombre de metges als CAPs
i redueixi la ràtio habitants/metge, sobretot en algunes especialitats que
han patit reduccions.
Fomentar xarxes socials d'autoajuda en casos de dependència.
Educació, pública i de qualitat L’educació és l’eina més important que tenim per garantir la igualtat d’oportunitats
entre els infants i els joves. Amb la situació de crisi social, es fa més important i
prioritari que mai garantir i fomentar l’accés universal a l’educació.
Des de la CUP estem a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat,
laic, inclusiu, en català i on no se separi l’alumnat per raó de sexe. I ens comprometem
a avançar cap a aquest model, que ha de permetre formar ciutadans autònoms i
crítics.
Es preveu que durant els propers anys hi hagi una reducció de les necessitats de
places en els primers cursos de l’escolarització obligatòria i entenem que s’ha de
treballar per mantenir les línies escolars, per reduir les ràtios d’alumnes per classe i
millorar l’atenció dels infants.
No podem perdre de vista que som una ciutat universitària i, per tant, hem de lluitar
tant com puguem per mantenir i ampliar l’oferta universitària i d’educació superior a la
ciutat. Hem d’avançar per tal que la presència del campus de l’UPC reverteixi en el
teixit econòmic de la vila, però també en les relacions amb els instituts i la formació
ocupacional.
Continuar amb el criteri de zona única a l’hora d’escolaritzar els infants
per evitar la separació segons els diferents barris i les seves realitats
socioeconòmiques.
Vetllar perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi
encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics
tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge
similar, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més
dificultats.
Pressionar la Generalitat perquè augmenti els recursos, sobretot pel que fa
a personal, en aquelles escoles on hi hagi alumnes amb necessitats
educatives especials.
Fer un pla a mitjà i llarg termini amb les projeccions de necessitats de
places escolars, conjuntament amb la comunitat educativa, que ens
permetin avançar-nos a l’hora de planificar i negociar amb altres
administracions les prioritats educatives de la ciutat.
Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui
impossible, garantir que si es tanca alguna línia sigui en escoles
concertades i no pas en les públiques.
Treballar conjuntament amb les escoles concertades de la ciutat per tal
de reduir les despeses que han d'assumir les famílies.
Contribuir en la mesura que sigui possible des de l’àmbit municipal a la
reducció de la ràtio professorat/alumnat.
Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la
implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne
l’extensió a la Secundària no obligatòria. Cal donar tot el suport i
assessorament a les escoles per tal que puguin mantenir aquest model
tot i l'ofensiva judicial en contra seva.
Vetllar pel manteniment o reintroducció de les Aules d’Acollida integrades
dins els centres i donar suport als projectes que, com el Voluntariat
Lingüístic, facilitin la incorporació dels nouvinguts a la comunitat.
Augmentar les ajudes per llibres escolars i treballar conjuntament amb
les AMPES per ampliar els programes de reutilització de llibres.
Començar a treballar en un projecte a mitjà termini de substitució de
l’edifici de l’Institut Manuel de Cabanyes per un de nou que reuneixi les
necessitats pedagògiques actuals, tot incloent-hi la construcció
d’instal·lacions esportives i altres serveis educatius per a la ciutat.
Augmentar els esforços per seguir garantint les beques menjador per
aquells infants de les famílies més necessitades.
Augmentar la comunicació entre els centres i serveis socials per poder
treballar amb les famílies dels alumnes que presenten més problemes
d’absentisme escolar.
Donar suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que
afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb qualsevol
tipus de discapacitat.
Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles bressol
municipals per permetre-hi l’accés a famílies que actualment no els és
possible.
Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles de música
i art i fer campanyes a les escoles per tal que infants i joves de famílies
amb menys recursos coneguin les potencialitats i els beneficis d’aquest
tipus d’ensenyament i hi puguin tenir accés.
Treballar conjuntament amb altres administracions per aconseguir un
augment de l’oferta de llengües i de grups a l'Escola Oficial d'Idiomes.
Facilitar de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb
tots els serveis externs: Serveis Socials, Centres de Salut, Policia Local,
l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), Hospital de Dia, etc, per
tal d’evitar per qualsevol motiu l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del
sistema educatiu.
Col·laborar amb els centres públics de la ciutat en la revisió i ampliació
de l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional.
Defensar el manteniment de l’oferta de Batxillerat Nocturn a la ciutat en
condicions d’igualtat d’oferta amb el Batxillerat Diürn.
Promoure juntament amb els centres l’elaboració de Plans Educatius
d’Entorn per possibilitar la interacció real entre els centres escolars i els
barris, en benefici de l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
Col·laborar amb els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares
en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades.
Dissenyar plans socioeducatius d’inclusió a la comunitat per tal d’evitar
que el centre educatiu sigui l’únic espai de relació de l’alumnat nouvingut
amb l’entorn. Els esplais, casals i, en general, tots els espais laics
d’educació en el lleure, seran els espais integradors idonis.
Promoure la incorporació als centres de mecanismes encaminats a
vetllar pel respecte de l’alumnat a la diversitat lingüística i cultural.
Implementar estratègies i metodologies basades en la coeducació, que
eduquin els infants en igualtat d’oportunitats al marge dels rols
patriarcals.
Treballar conjuntament amb les escoles perquè les seves instal·lacions,
tant interiors com exteriors, puguin ser aprofitades, fora dels horaris
escolars, com a equipaments de barri per a aquelles activitats que puguin
ser compatibles.
Millorar l’oferta de cursos i activitats del Menú del Programa d’Animació
Educativa (PAE) per a la Secundària a partir de les demandes de la
comunitat educativa, amb especial atenció a aquelles activitats que giren
al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i
de la sostenibilitat ambiental, de l'estimulació de l’esperit crític davant
les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre
millor realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat,
del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les
malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, sobre la
violència masclista i de sensibilització sobre les desigualtats en el nostre
sistema econòmic.
Treballar per eradicar qualsevol tipus de violència en l’àmbit escolar,
elaborant programes específics de detecció i prevenció del bulling.
Fer un seguiment específic, juntament amb les comunitats educatives i
les AMPES, sobre el procés de fusió entre les escoles Pasífae i Sant Jordi,
que garanteixi unes òptimes instal·lacions i la integració dels plans
educatius.
Potenciar les biblioteques escolars conjuntament amb les direccions de
les escoles i les AMPES, tot recuperant l’impuls dinamitzador que van
suposar per als centres els projectes Punt d’Innovació Educativa.
Augmentar els programes de col·laboració i dinamització entre les
biblioteques escolars i les biblioteques municipals.
Col·laborar amb les AMPES en la posada en marxa i el manteniment dels
serveis d'acollida o activitats a primera hora de la tarda, especialment les
setmanes que les escoles fan jornada continuada.
Promoure convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits
com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de
l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el
civisme, l’educació viària, etc.
Promocionar l’Escola i Conservatori Municipal de Música i l’Escola
Municipal d’Art i Disseny com a focus de creació i experimentació
artística.
Augmentar la col·laboració amb la UPC i treballar per capgirar la
tendència a la reducció de les carreres ofertes per aconseguir una
universitat més potent a la ciutat.
Potenciar la relació entre la UPC i les empreses de la ciutat, però també
entre la UPC i els instituts de secundària, en tot allò que sigui possible.
Replantejar els objectius i l’oferta de cursos del Campus Universitari de la
Mediterrània.
Potenciar la col·laboració de Neàpolis amb els centres educatius,
sobretot pel que fa a treballs de recerca o d’investigació.
Fer del Consell Escolar Municipal un observatori de l’estat de l’educació a
la ciutat, alhora que un òrgan de debat i de propostes.
Promocionar la presència i força dels sindicats d’estudiants als centres
d’ensenyament de secundària, com a eina de cogestió i
coresponsabilització de les decisions d’aquests centres.
Formació, clau de futur
La formació és un àmbit que guanya importància en un moment de crisi com l’actual,
en què moltes persones han perdut la feina i es veuen obligades a reorientar la seva
carrera laboral i d’altres veuen com la primera entrada al mercat laboral es fa gairebé
impossible. Des de l’Ajuntament, s’ha d’aconseguir posar prou eines a l’abast de totes
aquestes persones per facilitar la primera entrada al mercat laboral i la formació
d’aquells vilanovins que vulguin redireccionar la seva formació cap a nous sectors.
Actualment, la formació s’està fent a través de l’organisme autònom IMET (Institut
Municipal d’Educació i Treball), que també gestiona tot allò que fa referència a les
competències municipals sobre educació i el treball. Des de la CUP, som partidaris
d’eliminar aquest organisme autònom i assumir la gestió directament des de la
regidoria d’educació.
Creiem que des de l’Ajuntament es fa imprescindible l’augment dels recursos
destinats a la formació. Ara bé, l’objectiu de la formació no pot limitar-se només a
proveir les empreses amb mà d’obra més o menys especialitzada segons l’evolució
del mercat, sinó que caldrà crear línies d’especialització sòlides que vagin més enllà
de les demandes de l’entorn empresarial més immediat.
La formació ha de ser, a més, una de les eines fonamentals en la lluita contra el fracàs
escolar, de manera que s’ofereixi una oportunitat real de reversibilitat acadèmica a tot
el jovent que hagi abandonat abans d’hora el centre educatiu de secundària sense
haver obtingut el graduat en ESO, ja sigui amb plans que depenen d’altres
administracions com els PQPIs o similars, o plans propis.
Eliminar l’actual organisme autònom de l’IMET i traslladar les seves
competències directament a la regidoria d’educació.
Augmentar, en la mesura que sigui possible, la part del pressupost
municipal destinada a la formació ocupacional.
Establir convenis amb la resta de municipis de la comarca per tal que els
vilanovins es puguin formar en altres municipis quan s’hi ofereixin cursos
que no s’ofereixen a la ciutat i es faci de manera recíproca.
Mantenir un òrgan amb una composició semblant a l’actual consell rector
de l’IMET, que assessori i pugui ser consultat per la regidoria d’educació i
que col·labori en la redacció d’un programa marc a mitjà termini per la
formació a la ciutat.
Treballar per garantir la continuïtat de programes de qualificació
professional inicial (PQPI) o similars.
Implementar la tarifació social per als estudiants vilanovins empadronats
als cursos de l’EFAV.
Potenciar aules d’alfabetització en noves tecnologies i crear nous espais
d'aprenentatge per als col·lectius amb més dificultat de relació i/o amb
baix nivell de formació.
Promoure l'elaboració de treballs de recerca de Batxillerat sobre
temàtiques relatives als problemes de la ciutat.
Feminisme i Alliberament de Gènere
Definim el sistema patriarcal com aquell que es basa en una organització social on el
col·lectiu dels homes ostenta el poder, és a dir, que domina la resta de col·lectius.
Aquesta organització social implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació
al sexe. Històricament, a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i
cura de tots els membres de la família) i els homes, a l’àmbit públic (on es gestiona el
poder). Els agents socialitzadors amb què contactem al llarg de la vida (família, escola,
institucions i comunitat que ens envolta) tenen un paper fonamental en el
desenvolupament personal i, per tant, en l’adopció d’esquemes mentals, rols, valors i
actituds. Aquests agents han d’estar lliures de preceptes masclistes i, lluny de voler
consumar una actitud paternalista, l’Ajuntament ha de vetllar per facilitar recursos
d’alliberament de gènere i d’empoderament.
Dividim les propostes d’acció política municipal en quatre eixos:
Socioeconòmic
El feminisme cerca l’equitat –la igualtat d’oportunitats- entre les persones. Entenent
que vivim en una societat androcèntrica, cal identificar i combatre les desigualtats de
gènere activament i discriminar positivament els gèneres oprimits. En aquest sentit, el
treball a desenvolupar ocupa l’esfera pública i privada, essent indissociables l’una de
l’altra.
És des de l’economia feminista que podrem sortir de la crisi de valors i econòmica per
esdevenir una societat justa que situï al centre les necessitats humanes. Aquest
model aposta per vincular l’àmbit social i l’àmbit econòmic, i posa en valor la
sostenibilitat de la vida. Implica reconceptualitzar el binomi entre el treball
reproductiu i de cures i el treball remunerat. La societat que desitgem ha de partir de
l’òptica que el segon no seria viable sense el primer.
Desenvolupar polítiques de visibilització de les tasques domèstiques,
reproductives i de cura com a treball imprescindible per permetre la
compatibilitat amb el mercat de treball remunerat.
Impulsar mesures que possibilitin una distribució del temps equitativa:
conciliar la triple presència de les dones a l’esfera domèstica, laboral i
d’oci/activisme.
Crear espais permanents de cura per als infants als equipaments
municipals i disposar personal municipal amb aquesta tasca durant la
realització d’activitats institucionals puntuals (espais i horaris d’acollida
gratuïts).
Redacció d’un nou Pla Estratègic Laboral Integral que fomenti drets
laborals que eradiquin la precarietat laboral i la descompensació salarial
que pateixen les dones (especialment les que es consideren en risc
d’exclusió social).
Projectar la discriminació positiva en favor de l’ocupació de dones en
càrrecs polítics i/o empresarials.
Elaborar un pressupost municipal participatiu que inclogui l’enfocament
de gènere.
Ampliar i potenciar l’Espai d’Equitat.
Captar la realitat socioeconòmica de les dones vilanovines a través de la
creació de l’Observatori Municipal de les Dones.
Dissenyar un Pla de Mobilitat Urbana que contempli una ciutat amable
(que trenqui barreres d’accessibilitat i preservi la multifuncionalitat dels
espais públics) i segura (sense carrers poc il·luminats i itineraris de
circulació per a cotxets i/o escolars).
Habilitar espais públics per a l’alletament matern.
Bonificar les empreses que adoptin mesures d’accessibilitat i que
habilitin canviadors de bolquers mixtos.
Oferir alternatives i suport laboral a les treballadores sexuals que ho
desitgin.
Evitar l’ús sexista i androcèntric de la llengua a les escoles i equipaments
municipals. Redacció no sexista de la documentació administrativa.
Empoderament
L’empoderament és el procés pel qual una persona o col·lectiu adquireix mitjans per a
l’enfortiment del seu potencial en termes econòmics, polítics i socials. Les dones són
una força fonamental per al canvi, tant pel que fa a la seva subordinació respecte dels
homes com a les lluites socials per la democràcia i la justícia. Han de ser les mateixes
dones, organitzades a partir de les seves necessitats immediates i les seves vivències
quotidianes, les que prenguin consciència dels seus interessos estratègics i
aconsegueixin una posició d’autonomia respecte dels homes. Els homes que es
considerin feministes han de començar per renunciar als privilegis que la societat els
ha atorgat de facto.
Promoure que les ciutadanes s’involucrin en l’adquisició de poder propi
més enllà d’esdeveniments simbòlics.
Facilitar recursos i un equipament municipal perquè, exclusivament, les
dones o col·lectius s’autoorganitzin i generin la seva activitat com a
Casal de Dones, consensuat amb les interessades. Considerem el Casal
de Dones com una fita històrica que servirà de punt neuràlgic per l’impuls
del feminisme a la ciutat.
Fomentar la intervenció de les dones en fòrums públics de debat cercant
sempre un equilibri entre els participants.
Incloure formació sexoafectiva per a adults als programes d’activitats
dels centres cívics.
Programar tallers/sessions d’ajuda emocional i autodefensa.
Posar de relleu les fites aconseguides per dones –anònimes o
destacades- que hagin contribuït a la millora de la ciutat (a través de
distincions, edició o patrocini d’obres, atorgament de noms de carrer, etc).
Fer un acostament i difusió d’iniciatives de coeducació i grups de criança
existents a la ciutat.
Impulsar formació en l’àmbit de les noves tecnologies a dones adultes
per minimitzar l’esquerda digital.
Alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT)
Escollir amb llibertat la identitat de cada persona i la seva opció sexual és un dret
fonamental. No permetrem que es vulneri o que es posi en entredit. Treballarem
perquè s’universalitzi el concepte d’alliberament i visibilitzarem que l’esquema
heteronormatiu no és l’únic existent o l’únic vàlid. Desitgem l’eliminació de les
imposicions morals patriarcals que han violentat la societat al llarg de la història.
Incorporar mesures de la nova Llei catalana antiLGBTIfòbia a l’àmbit
municipal.
Implementar polítiques de gènere a l’Administració i institucions
públiques que fomentin la tolerància zero a la discriminació per raó de
gènere o de tendència sexual.
Desenvolupar programes no sexistes als centres escolars de la ciutat que
vencin els rols tradicionalment marcats per l’heteronormativitat i que
contribueixin a la recerca lliure de la identitat sexual, en el marc de la
comunitat educativa.
Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos
d’assassinat de persones LGBT a causa de la violència masclista.
Declaració de Vilanova com a municipi contra l'homofòbia i la transfòbia,
i per la diversitat sexual.
Violències de gènere
Les violències de gènere són les que s’exerceixen contra les dones només pel fet de
ser dones. La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans
més habitual de les que es cometen als Països Catalans, sent una de les
conseqüències més greus del sistema patriarcal i capitalista degut a la desigualtat de
poder entre gèneres en la societat. És, per tant, un problema universal que afecta totes
les classes, grups socials i ètnies. És un problema públic que requereix de la
intervenció de l’Estat, afecta tota la societat i és un assumpte de drets humans.
Però també entenem que la dependència econòmica de les dones de classe obrera
dificulta, encara més, la situació envers la violència que pateixen.
Conscienciar-se de la crueltat que suposen els assassinats de dones pel
simple fet de ser dones. Tractar aquesta agressió com a violència
estructural i no com a casos particulars o aïllats.
Utilització del concepte de feminicidi i recuperar el concepte d’assassinat
polític, a través de posicionaments i actuacions públiques al municipis i
comarques sempre que hi hagi un assassinat, per visibilitzar el conflicte
social públic i polític.
Difusió de campanyes de responsabilització ciutadana davant
d’agressions masclistes, fent entendre que aquest tipus de violència no
es pot permetre i afecta tota la societat.
Promoure campanyes de prevenció adreçades especialment als homes i
nens de totes les edats.
Impossibilitar l’ocupació de càrrecs públics o llocs de treball municipal a
homes amb condemnes fermes per violència de gènere.
Fomentar relacions laborals lliures de sexisme o lgbtbòbia a
l’Administració pública i penalitzar les mostres masclistes.
Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos
d’assassinat de dones a causa de la violència masclista.
Realitzar formació continuada específica en matèria de violència de
gènere a tot el personal de l’Ajuntament, personal docent i, especialment,
a tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat. A qualsevol hora,
una dona víctima de violència de gènere ha de rebre una atenció acurada i
d’acollida per evitar un tracte incriminatori que pugui resultar una nova
agressió cap a la dona per part de l’administració.
Revisar el protocol i la comissió de violència de gènere de l’Ajuntament
per garantir que els mecanismes de protecció a les víctimes són efectius i
els diferents ens que hi intervenen estan coordinats.
Implementar formació sexoafectiva continuada als programes educatius
des de l’etapa inicial fins a batxillerat dels centres educatius. Els tallers
puntuals no són suficients.
Fer pedagogia antipatriarcal des de l’administració pública a través de
campanyes i educadors i educadores de carrer.
Instar les empreses que operen a la ciutat a vendre/oferir serveis o
productes que no degradin la dona o la cosifiquin, advertir les que
promoguin campanyes o serveis sexistes i penalitzar-les en cas que no
rectifiquin. L’Ajuntament es comprometrà a no treballar amb empreses
que vulnerin els drets de les dones.
Persones migrades i lluita contra el racisme
A Vilanova i la Geltrú, hi conviuen, des de l’esclat del boom migratori, diverses cultures
a més de la nostra, provinents majoritàriament de l’Amèrica llatina, el Magreb, l’Europa
oriental i la Xina.
Cada persona que arriba a la ciutat porta una sèrie de vivències i una situació inicial
que, en molts casos, ha estat complicada i l’han dut a abandonar el seu país d’origen
per millorar les seves condicions i les de les seves famílies. Per tant, una bona
acollida és la clau per a la seva correcta integració.
Fer-los sentir part de la nostra vila, involucrar-los, convidar-los a participar, a explicar
la seva experiència, donar a conèixer la seva cultura i tradicions, enriqueix el patrimoni
cultural de Vilanova i la Geltrú.
Des de la CUP defensem que aquests nouvinguts són ciutadans de ple dret a la nostra
ciutat i no tolerem cap mena de distinció per raons d'origen i/o religió.
Millorar l’acollida de les persones nouvingudes, oferint informació en
diverses llengües (amazic, àrab, urdú, xinès, romanès, etc) i vinculant les
persones d’altres nacionalitats que ja estan establertes a la ciutat, com a
agents d’acollida i/o mediadors. Aquest punt és especialment important
quan es tracta de col·lectius d’infants i joves, per tal de millorar-ne
l'adaptació a les escoles i instituts.
Ampliar l’oferta de cursos gratuïts d’alfabetització en català per a
persones nouvingudes. Optimitzar la publicitat d’aquests cursos,
assegurant-nos que arriba a tothom que la pot necessitar.
Crear una nova Política d’Inclusió per a les persones immigrades:
elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i
antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les
bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els
tòpics que afecten el col·lectiu immigrant;
promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en
el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc, i
sobretot en el consell d’immigració per tal que es puguin tractar en
aquests consells, de primera mà, les principals dificultats d’aquests
col·lectius;
universalitzar el dret a la participació en les consultes populars
promogudes des de l’Ajuntament a totes les persones censades a la
nostra vila;
fomentar el voluntariat lingüístic des de l’Ajuntament per tal que les
persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i es facilitin
les relacions personals entre població immigrada i població local.
Infància
La infància és un dels col·lectius més vulnerables que pateixen les conseqüències de
l’empobriment de la població i sobre el qual hem de parar especial atenció. Així
mateix, esdevé un dels pilars d’actuació dels serveis socials, des de l’òptica de foment
de l’apoderament i l’autonomia, i de l’individu com a protagonista del procés
d’intervenció, si volem treballar de forma preventiva i deixar enrere el model
assistencial que ha caracteritzat històricament els serveis socials.
Aquest augment del nombre de famílies en situació de pobresa o dificultat ha fet
augmentar exponencialment el nombre de sol·licituds de beques de menjador al 100%
per als infants i els impagaments de material a les escoles, etc. Això posa de manifest
la urgència que viu aquest col·lectiu.
Oferir un nombre de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en
situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i
usuàries de serveis socials.
Crear la figura d’agents socials que treballin per a eradicar l’absentisme
escolar, conjuntament amb educació.
Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o bé ajudar a
solucionar aquelles problemàtiques familiars que poden generar
situacions de risc per als i les menors del nucli de convivència.
Joventut
El jovent és un dels sectors que més pateix la imposició del
model socioeconòmic vigent en la nostra societat, un
model que realça valors competitius, consumistes,
individualistes, repressius, etc, i que condemna a unes
dures condicions de precarietat el jovent en molts
aspectes de la vida quotidiana. Drets essencials, com són
l’habitatge, els estudis o el treball, es troben en l’actualitat
en un procés de precarietat que fa que gran part del jovent
vilanoví (així com de la resta dels Països Catalans) tingui
grans dificultats per poder accedir-hi en unes condicions
dignes.
La precarietat laboral, la inestabilitat en contractes de poca duració, el fet que cada
cop s’exigeixi més experiència i una gran formació, fan que els joves siguin un dels
col·lectius més desafavorits al mercat laboral, la qual cosa comporta que siguin una
font de mà d’obra barata. A més, el fet de no poder adquirir una base consolidada
econòmicament fa que els joves es vegin privats de poder accedir a drets essencials,
com pot ser l’habitatge. És important que el jovent agafi consciència d’aquestes
situacions de mancança i intenti posar-hi remei d’una forma directa i clara.
Per això, la CUP col·laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que
proposin alternatives al model social i econòmic actualment existent amb l'objectiu
que esdevinguin realitats en un futur al més proper possible.
L’ensenyament i la formació són eines imprescindibles perquè els joves creixin com a
persones crítiques i compromeses en la societat del futur. Per contra, trobem que
actualment el nostre sistema educatiu sorgeix de les necessitats de les empreses i el
mercat laboral. Això pot comportar que s’ignorin altres necessitats socials i el pas
dels estudiants cap a posicions submises, sense cap mena de criteri, que el dia de
demà no tinguin cap mena d’esperit crític ni d’afany per millorar.
A més, la capacitat econòmica de l’estudiant limita clarament les seves possibilitats
de formació i no permet la seva especialització per desenvolupar les seves habilitats.
Un altre element que restringeix les possibilitats a l’estudiant és la mobilitat, ja que
per accedir a una educació superior majoritàriament és necessari desplaçar-se fora
de la ciutat, i per fer-ho es requereixen cada cop més recursos a causa de l’augment
constant dels preus dels transports, siguin metropolitans, regionals, etc.
Espai per a joves autogestionat: un casal per als joves on siguin ells
mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que
hi vulguin dur a terme, per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de
Vilanova i la Geltrú.
Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil: és a dir, totes
aquelles activitats que no vagin dirigides a un oci consumista i
capitalista.
Creació d’un Consell de la Joventut: espai de debat i participació juvenil
on els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves
necessitats que puguin influenciar el Ple i, per tant, les polítiques de
joventut. A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la
vida política de la ciutat.
Potenciar els espais d'autogestió i autoorganització del jovent vilanoví
com a instruments democràtics i assemblearis de participació política i
social.
Donar suport a la creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de
defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Vilanova i la
Geltrú.
Donar difusió i suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal
de fomentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa
dels joves en la política de la ciutat.
Contractació de joves per part de l’administració. L’administració ha de
jugar un paper clau permetent al jovent de la ciutat adquirir experiència
laboral, principal dificultat a l’hora de trobar feina.
Creació d’una borsa municipal juvenil. Elaborar una llista de feines
concretes que dugui a terme l’Ajuntament per tal que siguin persones
joves les contractades.
Creació d'un viver d’empreses. Donar suport a la creació d’empreses
joves que fomentin el treball en equip, dotant d’espais comuns de treball
diferents treballadors autònoms.
Construcció d’una residència per a joves. La idea d’aquesta residència
rau en el fet de disminuir el cost del lloguer d’un pis, a través de
compartir els espais comuns, com seria la cuina i els lavabos, i
habitacions pròpies o compartides.
Aules d'estudi. Aquesta idea va més enllà de la proposta d’ampliar l’horari
de la biblioteca. Es poden aprofitar els centres cívics o les biblioteques
escolars o dels instituts ja que compten amb l’estructura adequada i
tenen WIFI.
Aglutinar la informació del SIAJ.
Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació,
sobretot en l’àmbit de carrer. Treballar amb els joves per habilitar espais i
construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer.
Ajuts al transport. Els estudiants que es desplacen diàriament per anar a
la Universitat han de tenir unes ajudes per cobrir aquestes despeses
indirectes per adquirir una formació especialitzada. Vilanova i la Geltrú és
zona 4 de Rodalies Barcelona i el cost és excessiu per a un estudiant.
Impulsar un autobús de Vilanova i la Geltrú a la UAB.
Gent Gran
Amb l’augment de l’esperança de vida (que se situa al voltant dels 80 anys), la gent
gran es configura com un col·lectiu en augment i, per tant, es requereixen polítiques
adaptades específicament a les seves necessitats. La gent gran, a part de representar
una part important de la població, és un sector que es troba en situació de
vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes
ocasions, ja sigui a nivell econòmic, a nivell convivencial o afectiu. Tot i això, si
considerem com a gent gran aquelles persones que ja s’han jubilat o aquelles majors
de 65 anys, també trobem una part d’aquest segment de població molt actiu i amb
moltes inquietuds, al qual cal donar un suport important.
Potenciar el model de centres de dia municipals.
Treballar per augmentar el nombre de places públiques a la residència
dels Josepets.
Garantir la continuïtat dels casals de gent gran que històricament han
gestionat les caixes d’estalvis.
Fomentar el voluntariat entre la gent gran, creant entre altres una llista de
voluntaris que vulguin col·laborar amb l’ajuntament i la ciutat quan es
necessiti persones per fer alguna tasca, ja siguin feines especialitzades o
no.
Augmentar l’oferta d’horts urbans, a diferents zones de la ciutat, que
puguin ser cultivats per persones o entitats, però que també estaran
enfocats a persones jubilades.
Ampliar els descomptes per a la gent gran en l’ús del transport públic,
arribant a la gratuïtat per a aquelles persones amb rendes més baixes i
més dificultats de mobilitat.
Garantir la universalitat i gratuïtat per als usuaris de la teleassistència.
Promoure i recolzar l’autoorganització de la gent gran a través d’entitats
com Compex.
Fer programes de foment de l’activitat física entre el col·lectiu de les
persones grans.
Estudiar la possibilitat d'instaurar pisos tutelats per a gent gran, de
manera complementària a les residències.
2/5
Activació econòmica i lluita contra l’atur
Arrel de la crisi, que es pot definir com una estafa a gran escala, han quedat al
descobert alguns dels dogmes que guiaven la política econòmica de ciutats que, com
Vilanova i la Geltrú, van basar durant anys el seu progrés en el creixement urbanístic.
Algunes de les conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i la destrucció
de llocs de treball de l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat de
l’enfonsament de la construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest
sector i de la progressiva desindustrialització, és un problema que afecta la societat
com un tot. El nombre de persones que ha deixat de percebre ajudes per desocupació
s’ha disparat. Les famílies s’han vist abocades als serveis socials per resoldre
necessitats bàsiques: alimentació, llum, aigua corrent i sostre.
En paral·lel a un programa d’emergència social, que afronti amb les màximes
garanties aquestes necessitats, és vital que les institucions dediquin tots els esforços
a combatre l’atur. Fa quatre anys, la CUP va proposar la creació d’una Taula per la crisi
en la qual coincidissin tots els agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant,
de forma conjunta, polítiques per millorar la situació social. El 2015, aquest diàleg
continua sent imprescindible, tot i que s’ha d’actualitzar i posar al servei de la creació
de llocs de treball. Per això proposem ara la creació d’una Taula Contra l’Atur (TCA).
La lluita contra l’atur comporta una visió global, l’ara i el
demà. Al temps que s’implementen mesures concretes, cal
posar les bases a un sistema econòmic diferent, basat en
altres valors que el creixement i el benefici. Cada dia
comprovem com la situació present està sent aprofitada
per augmentar els nivells de precarietat laboral, reduint els
sous i augmentant la temporalitat dels llocs de treball.
L’Ajuntament i l’administració han de vetllar perquè ningú
no s’enriqueixi a costa de la desgràcia aliena. Però també
ha d’aprendre dels errors del passat i jugar un paper actiu
en la creació d’una nova economia productiva arrelada al
territori, centrada en el protagonisme de les persones i no
dels beneficis.
L’Ajuntament de Vilanova ha de tenir tres funcions en aquest camp:
FORMACIÓ: augmentar la dotació econòmica i els recursos en cursos
formatius que dotin els col·lectius d’aturats d’eines que els permetin fer-se
càrrec del seu futur a través de currículums dedicats al cooperativisme i
l’economia social.
SUPORT I ACOMPANYAMENT: establir una línia de contacte permanent i fluïda
amb totes les empreses i comerços de la vila, que permetin a l’Ajuntament
avançar-se als conflictes laborals i elaborar polítiques conjuntes en benefici de
totes les parts.
ACCIÓ INSTITUCIONAL: dur a terme de forma efectiva un pla d’ocupació que
inclogui totes les capes institucionals, tant a nivell de coordinació com de
finançament.
Unes funcions travessades per l’objectiu final de ser un puntal per a la creació de llocs
de treball, i no una nosa. I també per desplegar un ambiciós projecte que afavoreixi un
model econòmic social i democràtic, el fonament per a una societat més justa i
solidària. Un projecte que a mig i llarg termini asseguri els vincles i la cooperació
entre iguals enlloc de la competició com a mode de vida.
Convocar immediatament una Taula Contra l’Atur (TCA) amb la presència
de tots els agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, que serveixi
com a focus d’anàlisi i de proposta de solucions en tots els àmbits.
Establir línies de crèdit i instruments financers a petites i mitjanes
empreses, amb especial interès a societats cooperatives, a través
d’acords de llarg abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de
crèdit.
Crear una Oficina Ciutadana d’Emprenedoria Social, encarregada de
facilitar els tràmits, informar, assessorar i coordinar els esforços en
aquest sentit.
Afavorir la creació i la consolidació d’empreses, amb especial interès a
societats cooperatives i d’economia social, a través de polítiques fiscals i
de la cessió en usdefruit de dependències municipals, sòl públic o naus a
polígons industrials.
Promocionar i editar una Guia de Bones Pràctiques, facilitant-la a totes
les empreses que actuïn al municipi, per fomentar l’ocupació de qualitat i
estable. Lligar aquesta guia a un sistema de puntuació a partir del qual
les bones pràctiques tinguin avantatges i bonificacions.
Augmentar els recursos i estimular la formació, sobretot entre les franges
d’edat més afectades per l’atur (16-25 anys i majors de 45 anys).
Redimensionament de la indústria
Durant els anys del boom immobiliari, el sector de la construcció es va engreixar en
nombre d’empreses i de treballadors i va absorbir les inversions. Té lògica pensar que
aquest transvasament anà en detriment d’altres sectors. En 10 anys, a Vilanova i la
Geltrú, la indústria ha perdut més d’un miler de treballadors. En una ciutat que
tradicionalment ha tingut una població eminentment obrera, sense una burgesia
potent que hagi invertit en la creació d’una indústria arrelada al territori, aquestes
circumstàncies tenen una repercussió en forma d’atur i desmembrament del sector
productiu.
Darrerament hem vist com hi ha hagut conflictes laborals en moltes de les empreses
importants de la ciutat, que requereixen en molts casos la mediació institucional,
inclosa la de l’Ajuntament. Creiem que l’administració local també pot realitzar una
funció important per fomentar la creació d’empreses de capital local i per aconseguir
la instal·lació d’empreses foranes. Sense esperar que caiguin del cel, s’ha d’apostar
per fomentar un pol d’atracció d’empreses basat en la conjunció de factors que fan de
la nostra ciutat un destí de primer ordre: un bon índex de qualificació dels
treballadors, la presència de la Universitat Politècnica (UPC) i una bona connexió
terrestre i marítima amb Europa i el Mediterrani.
Que l’Ajuntament estigui en comunicació contínua amb els comitès
d’empresa de les principals fàbriques de la ciutat, a fi d’evitar en la
mesura que sigui possible els conflictes laborals i els acomiadaments
abans que es produeixin, i de fer de mitjancer entre els treballadors i les
direccions de les empreses.
Crear un cos de tècnics municipals encarregat de visitar totes les
empreses de la ciutat, detectar les seves necessitats i elaborar mesures
de coordinació entre les que tinguin característiques similars, a fi de
trobar solucions compartides i de consolidar la seva activitat.
Estudiar les fórmules per tal de minimitzar les despeses de transport i
distribució de mercaderies de les empreses locals imputables al peatge
del Garraf.
Atorgar beneficis fiscals, de forma progressiva, a aquelles indústries,
preferentment de capital local, que creïn llocs de treball qualificats.
Millorar les vies de relació entre empreses i UPC, donant incentius i
apostant per les indústries d’alt valor afegit.
Atorgar una partida del pressupost a un concurs d’idees destinat a crear
un projecte que combini la resolució d’un problema concret i la creació de
llocs de treball, amb la participació d’un jurat independent i amb forta
presència de la comunitat educativa.
Impuls del sector primari: l’agricultura i la pesca
El pes del sector primari es troba en una situació de clar
retrocés, especialment pel que fa a l’agricultura. La forta
pressió urbanística i la manca de joves que s’hi vulguin
dedicar ha portat l’agricultura a desenvolupar un paper
testimonial a la ciutat. Des de la CUP creiem que s’ha de
fer conèixer el paper que juga l’agricultura en l’avanç cap a
la sobirania alimentària, en la preservació del paisatge i del
territori, i que s’haurien d’esmerçar esforços a l’hora de
fomentar el consum de producte ecològic i de proximitat,
que racionalitza el consum de combustibles i és més
respectuós amb el medi ambient.
Pel que fa a la pesca, la disminució de les captures i la sobreexplotació de
recursos marins, l’alt preu dels carburants, la comercialització ineficient, l'escassa
diversificació de les fonts d’ingressos dels pescadors i l’alta incidència que això té
en el sector, sumat a la necessitat de modernització de la flota, està provocant un
retrocés. Des de la CUP pensem que s’ha de fer un esforç important per preservar
aquest sector. Així, l’Ajuntament s’hauria d’implicar més a defensar-ne els interessos i
lligar la seva activitat, en la mesura que sigui possible, al sector turístic o en noves
propostes d’indústria relacionada (per exemple, la conservera).
El creixement del sector primari, a més de donar llocs de treball, ha d’anar lligat
al consum de productes de proximitat. Des d’un punt de vista ambiental i
energètic, però també des d’una posició de sobirania alimentària, és crucial
que siguem capaços d’abastir-nos, en la mesura que sigui possible, dels
aliments que el territori pugui generar. L’Ajuntament pot ajudar a augmentar la
tendència a consumir productes del nostre entorn, fet que reporta beneficis no
només a tots els actors vinculats amb la producció, la distribució i la venda
d’aliments, sinó que augmenta la riquesa de tota l’economia local.
Promocionar el consum de productes ecològics de proximitat, sobretot
de Vilanova i de la comarca del Garraf, mitjançant campanyes i creant
una marca distintiva que ajudi a reconèixer aquests productes, en
associació amb els municipis més propers. Dissenyar un pla de difusió
d’aquesta marca a través de mercats, fires gastronòmiques,
degustacions, etc.
Aplicar polítiques urbanístiques per a preservar els terrenys agrícoles de
la pressió immobiliària i les infraestructures.
Creació d’un banc de terres. L’Ajuntament ha d’arribar a acords amb
propietaris de terres en desús perquè qui ho demani, segons uns barems i
concurs públic, pugui optar a explotar-les.
Estimular la creació de cooperatives d’inserció social i de foment de
l’agricultura ecològica.
Pressionar Ports de la Generalitat per tal que l’Ajuntament guanyi
influència en la gestió del port i tot allò que comporta.
Destinar línies de crèdit a la inversió en maquinària i renovació de la flota
pesquera.
Instal·lar un mercat de degustació proper o en les immediacions del port
per donar a conèixer els productes de proximitat i com a pol d’atracció
turística.
Elaborar un sistema de bonificacions, com ara exempcions i descomptes
en les taxes, als paradistes dels mercats que comercialitzin productes de
km 0.
Introduir als menjadors escolars els productes ecològics i la pesca de
proximitat.
Establir aliances amb les cooperatives de consum ecològic. Foment del
comerç ecològic i de proximitat a través de campanyes de sensibilització.
Treballar per un nou sistema de comercialització del peix que n'escurci la
cadena de comercialització. Així s’afavoriria el preu i la qualitat i el producte
aniria “del mar al plat”.
Involucrar el pescador en les iniciatives mediambientals.
Comerç i turisme
El sector serveis ha anat guanyant pes econòmic durant els últims anys. De fet,
Vilanova ha esdevingut clarament un destí atractiu per a la comarca i les comarques
veïnes, pel que fa al comerç. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la
vila, atribuïble a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de
centres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha
dibuixat un desequilibri territorial: bona part dels barris fora del centre han vist com el
teixit comercial no podia competir amb la pressió de grans supermercats i centres
comercials, problema agreujat per l’incompliment persistent dels horaris comercials
dins de la ciutat.
Aquest desequilibri també afecta el turisme. El potencial turístic de Vilanova s’ha vist
limitat a l’oferta de platja i restauració, que, si bé és important, no hauria de
desmerèixer altres atractius, l’entorn proper i activitats culturals. En els aspectes
referits a la promoció comercial i econòmica, Vilanova i la Geltrú pot anar sola o
emmarcar-se en un projecte penedesenc de promoció i cohesió. Des de la CUP
entenem que Vilanova ha d’optar per liderar, conjuntament amb Vilafranca, una marca
pròpia, molt més autèntica i atractiva a un tipus de promoció més selecta i detallista:
la regió del Penedès. En aquest sentit, cal destacar les noves vies de comunicació,
que ens acosten a les ciutats mitjanes de l'interior del país. Ser la costa i el port de la
regió dels vins i la cultura popular és molt més que ser una ciutat de la segona corona
metropolitana. Ser el centre comercial del Penedès és força més que ser una ciutat
industrial en decadència al costat de les platges de Sitges.
Vilanova ha d’obrir el prisma de la seva oferta turística, que
no es pot limitar a restauració, platges i fires. Ha de
sumar-hi l’activitat cultural, esportiva, el valor del seu
entorn natural i de proximitat, la pesca o les festes
populars.
En aquest sentit, és crucial figurar a les xarxes internacionals comercials i turístiques,
oferir una representació dels productes i serveis de la ciutat en la llengua del públic
que es persegueix; tenir la capacitat no només de traduir una web de la ciutat sinó, a
través de les xarxes, ser actiu en la promoció i dinamització de l’oferta continuada de
Vilanova com a ciutat de serveis durant tot l’any, no només a l’estiu. En definitiva, s’ha
de seguir una línia de treball transversal en tot allò que pugui representar un valor
afegit per a la nostra ciutat.
És obvi que tenim una mancança de places hoteleres. Tot i que des de la CUP
apostem per un turisme bàsicament familiar, creiem que seria molt interessant
apostar també per un turisme més juvenil creant un alberg de joventut. A més, creiem
que s’ha de potenciar el turisme al centre de Vilanova i incentivar la creació de petits
allotjaments i restaurants en immobles de la part més antiga de la ciutat, així com
aprofitar el Complex Esportiu Isaac Gàlvez per celebrar-hi estades, competicions i
d'altres esdeveniments que puguin atreure visitants.
Crear nous eixos comercials fora de la zona més cèntrica de la ciutat.
Proposem vianalitzar el carrer Llibertat i el carrer del Gas des de la
carretera fins al Passeig Marítim, creant una nova zona comercial i un
nou carrer de vianants que uneixi el centre amb el mar. En el mateix
sentit, proposem vianalitzar l'avinguda de Francesc Macià des de la
Rambla Samà fins al carrer Josep Coroleu, sense descartar en el futur
una ampliació.
Potenciar el Mercat de Mar amb reformes, millores i publicitat per tal que
esdevingui un nucli comercial important.
Fer complir els horaris comercials i calendaris establerts a tots els
comerços per no caure en greuges comparatius.
Crear un alberg al Molí de Mar, que estigui dintre de la Xarxa Nacional
d’Albergs Socials de Catalunya.
Engegar un pla de comunicació en relació a la informació, dinamització i
promoció de Vilanova i la Geltrú en els circuits internacionals. Crear una
pàgina web municipal escrita en una gran varietat d’idiomes, destinada
exclusivament al turisme.
Facilitar i incentivar la creació d’allotjaments amb encant als barris més
antics i cèntrics de la ciutat.
Millorar les comunicacions entre el Càmping Vilanova Park i la ciutat,
sobretot pel que fa als accessos en bicicleta i a peu.
Habilitar alguna zona per a l’aparcament d’autocaravanes que disposi de
serveis bàsics com ara electricitat i aigua.
Oferir un servei, gestionat per l'Ajuntament, d'intercanvi i lloguer de pisos
i apartaments turístics, per tal de tenir-ne un control. Fer-ne un
repartiment per zones i assegurar uns nivells òptims per al turisme
familiar, cultural i esportiu.
Treballar des de la promoció econòmica i turística, en col·laboració amb
altres instàncies municipals i comarcals, per la marca Penedès.
Promoure un consorci entre les tres comarques (Garraf, Baix i Alt
Penedès) que sigui dinamitzador econòmic i internacionalitzador i que
substitueixi l’actual Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf.
Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que
passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell
Comarcal, la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on passin
aquestes rutes.
L’Ajuntament com a element d’activació econòmica
Des de la CUP, veiem amb preocupació les polítiques que
s’estan duent a terme sobretot durant els últims mandats,
d’externalització de molts serveis que havien estat
municipals: serveis com la recollida de brossa i la neteja de
la ciutat, la jardineria, l’oficina de turisme o la gestió de
centre cívics, entre d’altres. Volem que aquests serveis
retornin a mans municipals. Per una banda, gestionar
aquests serveis permetrà a l’Ajuntament estalviar i retallar
despeses. Per als treballadors, es garantiran les
condicions laborals que en mans d’empreses
multinacionals han patit severes retallades els darrers
temps. D’altra banda, la municipalització de serveis
n'assegura el control popular i democràtic i una gestió de
proximitat al ciutadà.
L’Ajuntament ha d’intentar facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i fomentar
la creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això creiem que s’ha de tendir
a l’eliminació de les hores extres. En lloc d’això, proposem la contractació de nou
personal de manera que el treball es reparteixi. En determinats departaments de
l’Ajuntament, la realització d’hores extres és una pràctica habitual i molt estesa que
s’hauria d’evitar.
La plantilla de funcionaris s’ha de repartir en funció de les necessitats i de la feina.
Actualment, l’organigrama de personal està organitzat d’acord amb un paradigma
caduc, de creixement urbanístic, i s’hauria de redistribuir per escometre els objectius
principals que, al nostre parer, són primordials: l’emergència social i la lluita contra
l’atur.
Per tal de millorar la internacionalització de la ciutat, creiem que seria interessant
tenir personal de l’Ajuntament que parli diverses llengües, a més de les més
conegudes, que puguin col·laborar tant en el que és el turisme pròpiament com en
d’altres branques de la promoció econòmica. A més, l’Ajuntament hauria d’incentivar
molt més l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els seus treballadors i
prioritzar aquelles persones que ja les dominen a l’hora de fer noves contractacions.
Fer un estudi exhaustiu de les tasques de cada departament de
l’Ajuntament i la seva plantilla i fer una redistribució de personal per
optimitzar la feina en cas que es cregui convenient i sigui possible.
Acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix
Ajuntament: respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a
la promoció dels treballadors de l’Ajuntament i fer extensiu el compromís
als treballadors i les treballadores de les empreses subcontractades o a
les empreses a qui ofereix concessions o concursos; aquesta ha de ser la
primera condició exigida a les empreses que s’hi presentin. Plantegem
arribar a finalitzar relacions amb aquelles empreses que no compleixin
aquests requisits.
Evitar de totes totes el pagament de gratificacions als funcionaris
municipals.
Contractar nou personal en aquells departaments municipals on la
realització d’hores extres és habitual, per tendir a eliminar aquesta
pràctica.
Canviar l’actual tendència de l’Ajuntament d’externalitzar serveis
municipals a empreses privades. S’ha d’avançar per recuperar la gestió
pròpia d’aquests serveis.
Reforçar el departament de recursos humans per tal que pugui realitzar
les seves funcions, entre les quals la promoció interna, la formació dels
treballadors, l’orientació i l’assessorament.
Donar prioritat en les noves contractacions i promocions internes a
aquelles persones que parlin llengües estrangeres, sobretot en aquelles
àrees on pugui ser més útil el domini de diferents idiomes. Incentivar en
major mesura l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els
funcionaris municipals.
Una economia al servei de la gent
En les seves dimensions macroeconòmiques, el sistema capitalista és insostenible.
Tot i que els municipis són una petita baula del seu engranatge, val la pena trencar les
dinàmiques que estiguin al nostre abast. Cal enfrontar-se a aquest sistema explicant
els nexes d’unió entre la política i l’economia, però també cal explorar totes les vies
que puguem per oposar-nos-hi. No n’hi ha prou a denunciar l’especulació que explota
la classe treballadora a través de l’acumulació de capital, que es va reproduint a tot
arreu. Cal posar en pràctica tot allò que estigui a la nostra mà per modificar les seves
dinàmiques de poder.
És imprescindible des d’ara mateix col·laborar a aixecar
altres maneres de funcionament econòmic, basades en
valors socials i en el control democràtic, de respecte a
l’entorn i de cura del benestar de la comunitat. Els
moviments socials generen nombroses iniciatives, marcs
jurídics i entitats en aquest sentit, als quals cal donar
suport perquè cada vegada aprofundeixin més en la
radicalitat de les seves propostes, vertaderes crítiques al
sistema de valors capitalista, i perquè cada vegada més
gent s’hi comprometi i en faci ús.
Alhora, les institucions municipals poden ser un estri útil per modificar les relacions
econòmiques. Tot i que no van ser creades amb aquest propòsit, els ajuntaments són
les institucions més properes a la ciutadania i, per tant, poden ajudar a generar
aquestes iniciatives transformadores que capgirin el paradigma del creixement a
qualsevol preu. Petites però poderoses mesures dins de l’Ajuntament poden anar en
consonància amb una dinàmica de canvi més general, que surti de la societat. Una
política de repartiment per la via d’impostos progressius, per exemple.
Un dels camps de batalla dels propers anys serà el deute municipal, un tema que posa
en relleu i en entredit l’avarícia i la desigualtat que governen les relacions
econòmiques actuals. A través dels grans bancs i amb la connivència dels partits que
han manat fins ara, la crisi ens ha deixat un endeutament gairebé impossible de
retornar. És probable que ben aviat ens diguin que l’ajuntament ha d’escollir entre
pagar el deute o oferir serveis bàsics, de manera que cal estar preparats i afrontar
amb totes les garanties aquest debat. Una auditoria sobre el deute serviria de punt de
partida d’una discussió en profunditat, que ha de posar sobre la taula la necessitat
d’aturar la sostracció de recursos públics per part d’entitats financeres a través de
l’endeutament.
D’altra banda, com a forma d’empoderament ciutadà, és bàsic que les finances
municipals es posin a l’abast de tothom de forma entenedora, aprofitant els espais
webs de què disposa l’ajuntament, o creant-ne de nous. Fer pedagogia dels diners
públics és una bona manera de fomentar el debat crític i de posar llum a les
problemàtiques de la ciutat, així com de donar eines per al seu escrutini popular i
control democràtic.
Ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb la creació d’una
moneda social, amb la qual es permeti accedir a certs serveis públics,
impostos i taxes municipals. Incentivar-ne l'ús a través del treball
comunitari.
Als concursos públics, aplicar clàusules socials basades en el compromís
efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local i cohesió social.
Impulsar activament des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la
capitalització de la nova banca ètica i cooperativa i ajudar en la seva
extensió territorial prestant espais i serveis des de l’Ajuntament.
Traslladar tota l’operativa bancària de l’Ajuntament, incloses les
empreses municipals i organismes dependents, a entitats de banca ètica
i cooperativa.
Endegar un procés d’auditoria municipal sobre l’endeutament de
l’Ajuntament.
Convocar unes jornades d’abast nacional sobre el deute, amb la
presència d’ajuntaments i d’altres administracions locals que
comparteixin un alt endeutament, a fi d’acordar una solució conjunta del
problema, amb la mediació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut
Català de Finances.
Crear un grup de treball independent, lligat a la comunitat educativa i
amb professionals de reconeguda trajectòria, que avaluï periòdicament
l’estat dels comptes municipals.
Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació
relativa als comptes municipals, ordenada de forma entenedora i amb un
espai obert permanentment a la consulta i participació ciutadana.
Lligar la presentació dels pressupostos municipals a les ordenances
fiscals, per tal de tenir una visió més completa dels ingressos i les
despeses municipals.
Iniciar una sèrie de canvis en les ordenances fiscals, destinats a ampliar
les bonificacions a títol individual (aturats, famílies amb pocs recursos,
etc) i a gravar els habitatges buits, així com per aplicar càrregues fiscals
a les persones jurídiques amb ingressos més elevats.
Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de noves empreses cooperatives tals com: ajuts a la constitució i a la incorporació de socis i sòcies; ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional.
3/5 Democràcia directa i transparència
Cada vegada més, la ciutadania demana ser protagonista i
no només espectadora de les decisions que l’afecten. En
un món on la major part de decisions sobre les nostres
vides es prenen en l’àmbit privat del mercat, sense
possibilitats d’incidència i sense cap filtre democràtic, cal
que impulsem la democratització d’aquells espais i
institucions que sí que pertanyen a l’esfera pública i on sí
que és possible crear mecanismes per a la participació
ciutadana.
Hem de combatre la idea empresarial que impera en les nostres institucions a
dia d’avui que la població som objecte de les polítiques públiques, per tornar a
ser, com a ciutadans i com a pobles, subjecte. Només recreant la consciència
del compromís, la crítica i la voluntat de ser i decidir, tindrem una ciutadania
que se sentirà subjecte de l’esdevenir col·lectiu de la nostra societat i de la
nostra vila.
El compromís polític amb la participació ciutadana, amb la democràcia directa,
i amb la promoció i facilitació d’una ciutadania més crítica, conscient i
compromesa, comporta l’assumpció del compromís de dotar de qualitat
democràtica els processos o espais participatius. Els darrers anys han tingut
lloc a la nostra ciutat algunes mostres de processos participatius, pocs i de
baix nivell. Ens hem acostumat, des de fa anys, que més que processos
participatius per decidir accions importants per a la ciutat siguin merament
processos informatius, per validar decisions ja preses o per decidir petits
detalls sobre grans projectes ja decidits des d’altres esferes. Aquests fets no
ajuden en absolut a valorar els mecanismes de participació de forma positiva i
deixen entreveure una utilització fraudulenta de la participació com a coartada.
És per això que insistim que la democratització de la presa de decisions
pública depèn sobretot d’una voluntat política, sense la qual no es pot donar la
dimensió i l’impuls necessari a la democràcia participativa. En els darrers
temps, estem veient, però, com la mobilització ciutadana està aconseguint
forçar processos participatius i aturar accions de govern com en el cas de la
façana marítima o de l’Eixample Nord.
Cal marcar la diferència entre els drets, els dipositaris dels
quals són els ciutadans, i la concessió de favors
esporàdics des de la institució, quan i com ella vulgui. Per
tant, cal avançar en la concreció, a través de la reforma
dels reglaments existents (ROM i Reglament de
Participació Ciutadana) i l’establiment, si cal, de nous
documents, dels drets de participació de la ciutadania,
mobilitzables i exercibles quan i com ella ho decideixi, no
quan i com la institució consideri que l’ha d’exercir. Aquest
canvi de subjecte en les polítiques de participació ha de
marcar el rumb de l’Ajuntament en el proper mandat.
Hem d’avançar cap a models de participació que facilitin que sigui la ciutadania qui
prengui les decisions més importants per a la ciutat i deixar de tractar els vilanovins
com a menors que necessiten que algú els guiï i decideixi per ells.
Reobrir el debat sobre el Reglament Orgànic Municipal, a fi i efecte de
modificar-lo en clau d’obertura democràtica i drets, rebutjant la visió que
el ple ha d’estar reservat a les candidatures amb representació. Obrir-ne
la redacció també a la participació i aportació ciutadana ja que, al final,
són els ciutadans els que veuen reduïts o ampliats els seus drets
democràtics.
Obrir mecanismes per tal que les entitats que ho desitgin puguin
presentar directament al ple mocions i propostes per a ser discutides
sense que hagin de passar pel sedàs de cap partit polític.
Permetre que les entitats que presentin mocions les puguin defensar al
ple, amb igualtat de condicions respecte als grups municipals. Per tant,
amb capacitat per defensar-la i de rèplica i contrarèplica. Creiem que
aquestes mocions podrien anar acompanyades de signatures per
reforçar-les, però que no hauria de ser necessari.
Obrir el torn de precs i preguntes del final de cada ple a qualsevol ciutadà
o entitat que ho demani.
Permetre als grups municipals delegar la representació del regidor en
altres persones pel que fa a l’assistència a consells i a comissions
informatives, per tal de fer més compatible la vida laboral i l’activitat
política dels càrrecs electes, i evitar-ne l'excessiva professionalització.
Permetre, així mateix, que cada grup municipal pugui portar
representants tècnics a les comissions informatives.
Elaborar d’una vegada el nou Reglament de Participació Ciutadana, que
no ha estat una prioritat per a l’actual equip de govern, tot i el seu
compromís per desenvolupar-lo. Fer-lo comptant amb la màxima
participació ciutadana.
Promoure les consultes populars vinculants en qüestions municipals
rellevants. Aquestes consultes haurien de ser obligatòries quan s’aprovin
aspectes que afectin el futur de la ciutat, com per exemple en el cas del
POUM.
L’Ajuntament tindrà l’obligació de realitzar consultes populars vinculants
sobre qualsevol tema de competència municipal, quan ho demanin via
signatura el 5% del cens electoral de la ciutat.
Donar suport a referèndums populars impulsats per la ciutadania
organitzada, mitjançant l’adaptació dels reglaments corresponents; en
qüestions supramunicipals, adoptant el compromís de donar-hi suport
institucional (cessió d’espais municipals, etc), tinguin el suport o no de la
judicatura.
Avançar cap a l’elaboració participativa dels pressupostos municipals,
començant per fraccions reduïdes que es tractin en consells municipals i
continuant per l’establiment de mecanismes especials de deliberació i
aprovació de pressupostos de forma participativa.
Realitzar audiències públiques anualment on es parli de les taxes i els
pressupostos municipals, i els ciutadans hi puguin dir la seva i fer
propostes.
Reduir el nombre de signatures necessàries per forçar una audiència
pública del 5% actual a un 3%.
Enfortir les Assemblees Municipals Obertes com a àgora de ciutadans i
col·lectius que eleva propostes a l’Ajuntament per a ser votades al ple
municipal. Hem de treballar perquè esdevinguin un motor real de
generació de propostes de la ciutadania.
Permetre que els consells temàtics (Consell de Medi Ambient, Consell
Municipal d’Associacions de Veïns, Consell Escolar Municipal, Consell de
Cooperació, etc) tinguin veu sense vot als plens municipals sempre que
ho desitgin, en els debats que els afectin, i tinguin dret a entrar una
moció per Ple, si ho volen, així com a formular preguntes i precs.
Definir una mateixa Carta de drets dels Consells Municipals que atorgui
autonomia i estructura pròpia, pressupost i competències als consells
sectorials, sempre que aquests compleixin uns mínims de
representativitat popular.
Seguir donant suport a la figura del defensor de la ciutadania, reforçant-
ne la difusió i entenent que la diversitat de temes que la ciutadania hi pot
dur és positiva, convertint també el Defensor en un redireccionador de
peticions, figura referent dels ciutadans amb greuges.
Que el defensor de la ciutadania sigui escollit pels vilanovins i
vilanovines mitjançant una votació popular.
Establir un pla sectorialitzat de publicitat de la figura del Defensor,
especialment entre els col·lectius més desafavorits als quals pugui ser
més útil poder-hi recórrer.
Estudiar el millor mecanisme per realitzar audiències del govern i
l’oposició als barris perquè els ciutadans els traslladin crítiques,
propostes o idees i puguin preguntar i/o demanar explicacions sobre allò
que creguin convenient
Crear la figura del regidor de barri. Cada barri tindrà un regidor de
referència de l’equip de govern al qual podrà recórrer de manera directa
qualsevol ciutadà del barri.
Crear un portal web, democràciavng (o similar), on es centralitzi de forma
didàctica i fàcil tots els recursos per a la participació ciutadana i se
centralitzi la informació transparent sobre els consells de participació
sectorials i altres processos de participació ciutadana.
Dotar de més recursos humans i econòmics el departament de
participació i ampliar la formació dels seus membres, de manera que els
pugui permetre afrontar processos complexos de participació sense la
necessitat de subcontractar altres empreses.
Informació i transparència com a fil conductor
Per poder avançar cap a una societat on els ciutadans, realment, siguin
coresponsables de les decisions i puguin dir la seva sobre els temes que ens afecten
a tots, hem d’aconseguir que el màxim d’informació estigui a l’abast de tothom duna
manera clara i fàcilment accessible.
Així doncs, la primera condició per fer una vila participativa i justa és la transparència
i la qualitat de la informació que es dóna a la ciutadania. Màxima transparència en
formats accessibles a la ciutadania i màxima qualitat democràtica de la informació
que es doni, obrint el seu procés de participació al conjunt de grups municipals i a la
resta de la ciutadana, quan escaigui.
Garantir l’accés dels grups municipals i de qualsevol ciutadà que ho
demani a la informació sobre la despesa econòmica, en format electrònic
i de fàcil consulta, per millorar la tasca de fiscalització de l’acció de
govern per part dels grups municipals i la ciutadania en general.
Facilitar una publicitat òptima i a l’abast del ciutadà dels plens
municipals, publicant les actes amb índexs facilitadors i publicant la
transmissió televisada del Ple de forma indexada i fraccionada per
facilitar-ne el seguiment per temes.
Incorporar a les matèries de les comissions informatives la deliberació
conjunta de la informació institucional per evitar que aquesta sigui
entesa o sigui realitzada com a informació del govern cap a l’oposició, en
comptes de un espai on fer-hi propostes i discutir-les, tal com hauria de
ser.
Les campanyes institucionals destinades a informar la ciutadania sobre
l’obra de govern hauran d’anar acompanyades de la publicació, en tots els
suports gràfics, del cost de la mateixa campanya.
Pla per a l’increment i instal·lació estratègica de cartelleres públiques
exclusives per a entitats i publicitat d’activitats d’interès ciutadà, on
s’inclourien totes aquelles relatives a activitats ciutadanes no lucratives i
informacions sobre afers públics, excloent així la publicitat d’empreses
privades.
Fer una nova pàgina web molt més intuïtiva i amb molta més informació,
no només sobre allò que ja s’ha aprovat i que és vigent a l’Ajuntament,
sinó també amb tota la informació sobre aquells temes en què s’està
treballant.
Publicar clarament a la web el deute municipal actualitzat, amb les dades
dels bancs amb els quals s’ha contret, amb quins interessos i per què es
va generar aquest deute.
Publicar clarament a la web municipal els ingressos municipals que es
generen per cada un dels impostos i taxes que paguen els ciutadans de
Vilanova i al Geltrú.
Una administració àgil, sostenible i democràtica
Durant els darrers anys, hi ha hagut molts canvis a la societat i sobretot en les
necessitats de bona part dels vilanovins. Mentrestant, l’administració municipal s’ha
mantingut estàtica, amb una estructura pràcticament igual a la que tenia abans de
l’esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi que ens afecta. Hem de ser capaços
de tenir una estructura municipal que permeti fer canvis amb molta més celeritat per
donar resposta a una societat que canvia contínuament. No pot ser que el pes que
tenen ara mateix, quant a recursos humans, departaments com serveis socials,
participació o urbanisme, sigui gairebé el mateix que tenien ara fa dues legislatures,
tot i els canvis que hem experimentat.
A més, la societat actual cada dia demana un major control sobre les despeses de
l’estructura política de les administracions i una austeritat real en tot allò que fa
referència a aquests aspectes. El que no podem acceptar és que, des de l’Ajuntament,
any rere any es vagi demanant un major esforç als vilanovins amb el pagament
d’impostos, mentre els ciutadans segueixen tenint la sensació que des de
l’Ajuntament es fan algunes despeses que són totalment evitables.
Crear sistemes més ràpids i àgils de mobilitat interna dintre del mateix
ajuntament, que permetin adaptar-se a les noves necessitats.
Limitar els sous dels càrrecs electes i fer-ne públiques, clarament, totes
les retribucions.
Eliminar els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Eliminar les gratificacions que reben els secretaris dels organismes
autònoms i societats municipals i posar-ho dins de les obligacions de la
seva tasca dins dels serveis jurídics municipals.
Obrir més canals de diàleg i comunicació entre el govern i els
representants sindicals per tal de fer partícips els treballadors i escoltar
la seva veu en tot allò que els afecta.
Convocar assemblees de treballadors, des de l'Ajuntament, amb la
presència dels regidors municipals quan hi hagi temes a tractar
importants i així es cregui convenient o quan un nombre important de
treballadors municipals ho demani per tractar algun tema en concret.
Garantir que tots els processos de compra i adjudicacions es facin
seguint la legislació sobre contractació pública.
Augmentar els esforços per ajudar les persones, empreses i entitats, en
la gestió de tràmits i augmentar els tràmits que es poden fer a través de
la xarxa.
Possibilitar el pagament d’impostos, multes o taxes en metàl·lic.
Deixar de pagar lloguers de locals per a ubicar-hi regidories o serveis
públics municipals. Reubicació de les regidories i serveis del carrer
Llanza en equipaments municipals.
Deixar de pagar el lloguer dels locals de la Policia Nacional espanyola i la
jardineria de la Guàrdia Civil espanyola.
Rehabilitar l’interior de l’edifici annex a l'Ajuntament per ubicar-hi totes
les dependències que estan en edificis llogats i per millorar les
condicions dels treballadors municipals i del servei que presten.
Descentralització de l’OAC per tal que la ciutadania pugui fer tràmits i
gestions municipals a través de la xarxa de centres cívics.
Mitjans de comunicació, crítics i populars
Els mitjans de comunicació són la finestra a través de la qual ens mostrem el món.
Qui i com ens el mostren és determinant per tenir determinades percepcions del
nostre entorn. En els darrers anys ha imperat en el periodisme, i especialment en el
periodisme local com ara Canal Blau TV, la percepció que com més aspecte
professional, millor servei; com més visió empresarial i de gestió dels mitjans de
comunicació copiada de l’estil de les grans corporacions, millor. Cal fer, però, una
reflexió crítica de la funció dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió
comarcal, i entendre que són eines fonamentals per a l’aprofundiment democràtic, la
identitat, els valors culturals, la creació de comunitat i la transformació social.
És, per tant, imprescindible, estudiar noves fórmules per anar a buscar la televisió
comunitària, el protagonisme en la definició de continguts i la seva elaboració per part
de la ciutadania i les seves expressions organitzades. Canal Blau TV no ha de buscar
explicar-nos el que ens expliquen la resta de canals de comunicació, sinó que ha de
donar la veu i la càmera als vilanovins i les vilanovines perquè aquests expressin,
debatin i filmin la realitat i els debats de Vilanova i la Geltrú i la resta de la comarca.
La televisió no és un producte, és una eina al servei de la democràcia.
Treballar per uns mitjans de comunicació municipals al servei de la
ciutadania i no de la institució, a través de la creació de mecanismes de
fixació de l’agenda informativa, més enllà del requeriment de la institució
i els partits, a través de comissions ciutadanes o altres.
Promoure la tasca periodística de recerca i investigació, incentivant la
creativitat i l’interès pels afers públics i socials per sobre del seguiment
de l’agenda informativa instantània marcada, òbviament, sempre pels
mateixos agents.
Obrir la graella de programació de la televisió i la ràdio a la participació i
col·laboració d’entitats i ciutadans, tot destinant-hi una partida
pressupostària i els mitjans i la formació necessària per avançar cap a
una societat productora de la pròpia informació.
Garantir que en tot moment el criteri informatiu serà únicament
periodístic i fixat pels mateixos professionals i que en cap cas es farà en
forma de blocs, ni tant sols durant les campanyes electorals.
Fer una auditoria de Canal Blau en què es valori la relació entre la seva
funció social i els seus costos.
Replantejar la política de convenis, subvencions i publicitat als mitjans
privats de comunicació.
Processos electorals, nets i amb igualtat d’oportunitats
Si els processos electorals segueixen sent els principals mecanismes de poder de la
ciutadania per a canviar, de forma indirecta, les decisions públiques, cal que des de
l’Ajuntament, partint d’una profunda convicció democràtica, es posin a disposició
mecanismes d’enfortiment d’aquests processos, garantint la pluralitat democràtica i
la igualtat d’accés a aquests processos i campanyes electorals.
Creiem fermament que cal donar les mateixes oportunitats a totes les candidatures
que es presentin a aquestes eleccions, independentment de si tenen o no
representació al consistori en aquell moment, sempre i quan respectin els drets
humans i no presentin punts racistes, xenòfobs, masclistes o homòfobs en els seus
programes electorals o discursos.
Habilitar un sistema de cartelleres mòbils en places públiques, especials
per als processos electorals, amb espais iguals per a la publicitat de cada
opció electoral.
Garantir l'accés equitatiu als mitjans de comunicació municipals a totes
les opcions electorals en tots els processos, només limitades a criteris de
demanda, respecte als drets humans bàsics o de presència al territori.
Això ha d’incloure els possibles debats electorals i els anuncis de
campanya.
Fer un repartiment igualitari per a totes les candidatures, tinguin o no
representació, de tots els espais de què disposa l’Ajuntament per fer
campanya electoral.
Editar una publicació, durant la campanya electoral de les eleccions
municipals, que arribi a totes les cases i on totes les candidatures que
s’hi presentin puguin explicar el seu programa en peu d’igualtat.
La cooperació internacional, un deure
La solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que
parteix de la realitat per poder canviar-la. Denúncia i s'oposa a l'ordre econòmic i
polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d'exteriors, d'interior, i
a les polítiques de cooperació actuals perquè el desenvolupament capitalista és
desigual en les diferents nacions del món. És a dir, la solidaritat internacionalista
advoca per desenvolupar a nivell global l'autodeterminació dels pobles, l'emancipació
de gènere, econòmica i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn
del deute ecològic i el respecte vers els drets humans.
En els darrers anys, els recursos destinats a projectes de cooperació internacional per
part de les institucions del nostre país s'ha anat reduint de manera importantíssima.
Concretament, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha passat de destinar-hi gairebé un
15% del pressupost de recursos propis, l'any 2008, al 0,25, el 2014. Tot plegat
s'agreuja encara més si tenim en compte que els pagaments es fan tard i en diversos
terminis. El resultat són greus problemes per a les ONG, les quals ja han hagut de
renunciar a diversos projectes de cooperació.
Establir un calendari de pagament dels deutes de l'Ajuntament amb les
ONG.
Augmentar progressivament els recursos destinats als programes de
Desenvolupament fins a arribar al 0,7% en dos anys.
Destinar una part dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la
sensibilització de la població local sobre la necessitat d'un canvi en les
pautes de consum i sobre les desigualtats que genera el sistema
econòmic i les polítiques neoliberals.
Impulsar la banca ètica per incentivar l'economia del bé comú.
Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles
que pateixen la violència, i denunciar els que la promouen o executen.
Aplicar a les despeses de l'Ajuntament criteris de comerç just.
Evitar signar acords o contractes amb empreses o institucions que no
respectin escrupolosament els drets humans.
Garantir que la política de promoció de la Pau i els Drets Humans
continua sent una política pública i que compta amb els recursos
suficients.
Rebutjar la instal·lació o permanència a la comarca d'indústries i
processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.
Treballar i pressionar des del govern municipal per tal que la despesa
militar de l'Estat es redueixi de manera progressiva.
4/5 Compromís amb la terra: una ciutat sostenible i cohesionada
El nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos
naturals i energètics, i de trencar els equilibris ecològics de la Terra.
Hem de ser conscients que la política municipal pot
contribuir només a pal·liar en part aquest desequilibri que
és de nivell global, ja que estem governats pel mateix
poder polític promotor d’aquest desequilibri. Les propostes
polítiques municipals han d’anar dirigides a anar igualant
aquest desequilibri entre consum i recursos naturals
disponibles.
Si prosseguim amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en
l’ús de recursos, de generació d’elements contaminants i d'increment de desigualtats),
el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització. La política
municipal pot contribuir en certa mesura a aturar les tendències de creixement.
Mentre ens preparem i organitzarem per aquest nou model econòmic, s’haurà
d’assegurar una vida digna a la col·lectivitat. Hem d’anar preparant aquest futur on la
igualtat i la sostenibilitat no siguin paraules buides de significat.
La política municipal no es pot acontentar amb els mantres cosmètics del
desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies ecoeficients, ni
tampoc amb una suposada “economia verda”, que encobreix la mercantilització
generalitzada de béns naturals i serveis ecosistèmics. Haurem de posar en valor el
capital real del territori, com és el sol, el sòl, l’aigua i la natura; i el capital real de la
societat, com és el coneixement, l’educació, la solidaritat i la cooperació.
L’urbanisme, al servei de la gent
L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica, tant per a les
ciutats i viles com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una
manera especialment important l’economia. Per exemple, és evident que, amb una
altra legislació a nivell estatal, s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament
familiar com la bombolla immobiliària. Des de la CUP creiem que, si la finalitat del sòl
urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i
que, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als
ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta
manera, s’acabaria amb l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments
els que podrien fixar-ne el preu i beneficiar-se així de les plusvàlues de les
requalificacions, que haurien de ser molt menors a les que obtenen els agents privats
actualment i que haurien d’estar limitades per llei. El mateix hauria de passar amb el
sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més
activa d’activació econòmica i de foment de la indústria.
Tot i que la legislació actual es troba molt lluny de la proposta que apuntàvem
anteriorment, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen més poder de
decisió per poder planificar l’evolució dels pobles i ciutats. L’eina mitjançant la qual ho
fan és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que fixa entre altres coses
les zones que es poden construir en un futur, les que no, les dinàmiques estratègiques
i el model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. Per això és vital que l’urbanisme
sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al
debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius.
L’urbanisme estableix les claus de la nostra qualitat de
vida col·lectiva, l’encaix de l’economia, el marc de les
polítiques socials o els espais comuns de convivència. En
aquest sentit, un increment desmesurat de la població que
estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la
disponibilitat d’equipaments, com s’ha donat a Vilanova,
provoca una disminució de la qualitat de vida i una pèrdua
de les pròpies dinàmiques i idiosincràsia, per més que els
agents econòmics, culturals i socials hi posin tots els
esforços. Així doncs, no s’ha de perdre de vista que
l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser garantir un
habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una
ciutat més humana, respectuosa amb l’entorn i amb
oportunitats per a l’economia productiva.
Un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
El POUM vigent a Vilanova va ser aprovat l’any 2001 per tots els partits amb
representació institucional a l’Ajuntament d’aquell moment. En aquest POUM, en
comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual
o inferior al ritme de planificació en equipaments, infraestructures i de la creació de
llocs de treball a la ciutat i la comarca, s’aposta per un creixement desmesurat
marcant com a zones urbanitzables grans extensions del terme municipal. En alguns
casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i
els interessos privats.
Des de la CUP creiem que l’actual POUM pretén fomentar
al màxim el creixement de la ciutat; no n’hi ha prou a
retocar-lo, sinó que s’ha de fer de nou, basant-se en uns
principis totalment diferents. El POUM s’ha de
confeccionar pensant en la qualitat de vida dels vilanovins
i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos
reals de participació que en defineixin les bases i no tan
sols petits detalls. Per la seva importància i per socialitzar
el debat al voltant del POUM, creiem imprescindible que
almenys les grans línies s’hagin d’aprovar en una consulta
vinculant.
El POUM actual és el que ha permès el creixement desenfrenat dels últims temps i que
ens ha portat fins a la situació actual de la ciutat amb zones urbanitzades fantasma
com el Sant Jordi, l’Eixample de Mar, la Carrerada, Solicrup o el Llimonet II i III. A més,
al POUM encara s’hi contemplen altres grans sectors urbanístics més com són
l’Eixample Nord i l’Ortoll i la urbanització del Sant Jordi II, la Muntanyeta o el Pau de
l’Hostal. I tot plegat sense contemplar el canvi de situació viscuda en termes
urbanístics i demogràfics, i els milers de pisos buits existents.
Els fonaments del POUM actual, que contempla un
creixement poblacional fins als 130.000 habitants, xoquen
frontalment amb la nostra manera d’entendre la ciutat, la
cohesió social, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.
Per tant, la voluntat de la CUP és fer un nou POUM més racional en què, entre altres
qüestions, es requalifiquin algunes zones que actualment són urbanitzables com a
zones no urbanitzables. Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon
moment per fer un replantejament i fer un POUM que no estigui basat en el principi del
creixement pel creixement i que s’elabori pensant en la qualitat de vida de la
ciutadania, en la naturalesa que ens envolta i no pas en el benefici dels sectors
econòmics immobiliari i financer que ens han dut a la crisi.
En aquest nou POUM també creiem imprescindible conservar la idiosincràsia de les
tres zones urbanes més característiques de Vilanova i la Geltrú: el casc antic (Cap de
Creu inclòs), la Geltrú i la façana marítima. Cal entendre aquestes zones com un gran
patrimoni, preservant-lo i promocionant-lo tant com sigui possible.
Política de creixement urbanístic ZERO fins que les necessitats
demogràfiques i socials no ho requereixin i mai sense activar totes les
polítiques públiques per ocupar els habitatges buits a la ciutat i haver
finalitzat la urbanització dels sectors urbanitzats però no edificats com el
Sant Jordi, la Carrerada, el Solicrup, el Llimonet i l’Eixample de Mar.
Elaborar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en
aquesta clau: creixement zero i preparació del decreixement.
Dins el POUM, cal requalificar part del sòl vilanoví d’urbanitzable a no
urbanitzable. Com a mínim els sectors del Sant Jordi II, l’Ortoll i la
Muntanyeta.
Les claus d’aquest nou POUM s’han de sotmetre a una consulta vinculant
per a la seva aprovació.
Aturar l’Eixample Nord i renegociar dels convenis de la Platja Llarga. En
l’actual context demogràfic, urbanístic, d’habitatges buits i d’incertesa
econòmica, desenvolupar un sector de 106 hectàrees és una barbaritat
del tot irresponsable. Cal renegociar els convenis amb l’Incasòl per
conservar la Platja Llarga i aparcar el debat sobre el desenvolupament de
l’Eixample Nord.
Salvar l’Ortoll com el darrer gran pulmó verd de la ciutat. Requalificar-lo
com a zona no urbanitzable i d’especial protecció. L’Ortoll juga un paper
important en la nostra qualitat de vida i el gaudi de l’entorn natural; per
això l’hem de preservar, canviar-ne la qualificació urbanística i dur a
terme un projecte de restauració de l’espai per tal de restituir els seus
valors naturals, culturals i històrics.
Limitar totalment el creixement per sobre de la variant de la C-246,
considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà
de Vilanova i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que
queden al nord d’aquesta infraestructura. Per tant, reconsiderar la
urbanització de Mas Tapet, Mas Roquer i la Torre d’en Veguer.
Defensar activament les façanes dels barris històrics de Vilanova, com
són la Geltrú, el barri de Mar i el Casc Antic, evitant tant com es pugui els
enderrocs de cases i garantint una harmonia estètica en les existents i de
nova construcció.
Reutilitzar sòls per a usos innecessaris. Fomentar l’ús agrari de
proximitat.
Promoure i prioritzar el manteniment, la restauració i la reutilització dels
habitatges, dels locals industrials i dels establiments comercials.
Inici d'un procés de protecció de l'espai de valor agrícola, amb mesures
que el valoritzin i incentivin l'establiment de nous professionals agraris.
Prioritzar la pràctica de l'agricultura ecològica.
Preveure un pla de millora i manteniment dels camins rurals.
Creació d’un Parc Agrari al Sant Jordi i a l’Eixample Nord. Recuperació
dels sòls més fèrtils i de les antigues sínies.
Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Vilanova i la Geltrú no ho podem
fer com una realitat separada de la resta del món. L’Ajuntament no només ha de
preocupar-se per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal,
sinó que ha d’estar amatent a tots els plans o infraestructures supramunicipals que
puguin afectar el futur de la comarca i el Penedès.
Des de la CUP treballarem per aconseguir sortir de l’actual
Pla Territorial Metropolità de Barcelona i fer un pla
territorial que afecti les comarques del Penedès, fet i
pensat des del territori i per la seva gent, i no pensant en
aquestes comarques com una zona de servitud per a
l’expansió econòmica de Barcelona.
El repte d’integrar la natura
Des de la CUP som conscients de la manca de zones
verdes que hi ha a Vilanova i que la ciutat viu en general
d’esquena a les zones naturals que ens envolten. Per això
creiem prioritari conservar els espais naturals existents i
prioritzar la creació d’una gran zona verda a tocar de la
ciutat aprofitant el sector de l’Ortoll. Creiem que aquesta
és una zona privilegiada ja que permet conservar un espai
natural a tocar del mar que podria ser referent al conjunt
dels Països Catalans.
L’Ortoll
Segons el PGOU vigent, el futur que espera a les gairebé 100 hectàrees de l’Ortoll és la
construcció de més de 5.300 habitatges nous. A més, els últims anys s’han anat
donant drets urbanístics a la zona a canvi d’aconseguir terrenys en altres zones de la
ciutat per fer-hi equipaments, tal com es va fer amb el Pavelló Poliesportiu del Garraf
o els terrenys que ha d’ocupar la futura comissaria de la Policia Local.
Des de la CUP proposem dividir l’Ortoll en dues parts. En la zona més propera a la
ciutat, que inclou el sector de la Masia d’en Dimas, proposem fer-hi una zona
eminentment verda però amb alguns equipaments per a la ciutat, una zona on poder-
hi fer actes de gran format i on es podrien ubicar alguns horts urbans i zones per la
pràctica de l’esport. En aquesta zona, si no es poden recol·locar en altres sectors els
drets urbanístics atorgats per governs anteriors, és on possiblement hi podria haver
uns quants habitatges, prioritzant la seva construcció a la zona de la Masia d’en
Dimas. La resta de l’Ortoll creiem que hauria de ser una zona natural on es conservi i
millori la flora i la fauna autòctona i les actuals terres de conreu, restringint-hi al
màxim l’accés motoritzat. A més, aprofitant la presència de l’escola Llebetx,
proposem fer-hi una zona educativa que podria incloure una casa de colònies que
estaria a tocar de les zones agrícoles i tindria una sortida directa al mar.
Per tant, des de la CUP proposem conservar el màxim possible la zona de l’Ortoll pel
seu interès natural i com a pulmó verd de la ciutat de Vilanova; les zones verdes i
lliures d’edificacions són un bé massa preuat que no podem negar a les generacions
futures. Aquest parc esdevindria un referent en tot el litoral català i una aposta per la
conservació de les zones litorals del nostre país, així com una millora importantíssima
en la qualitat de vida al municipi.
Crear un gran espai natural a la zona de l’Ortoll on s’hi conservarien les
zones agrícoles existents.
Elaborar un Pla Estratègic de l’Ortoll que contempli una bateria de
mesures i accions per convertir-lo en un espai natural d’especial
protecció i posar en valor el seu patrimoni natural, biològic i històric. Que
aquest Pla contempli un planificació d’accions, un calendari i una dotació
de recursos econòmics i humans per part de l’Ajuntament.
No obrir el debat sobre la prolongació del carrer Doctor Zamenhof fins la
façana marítima fins que el futur urbanístic de l’Ortoll no sigui clar en la
seva preservació i encaix com a espai natural protegit i no urbanitzable.
Senyalització curosa dels camins de l’Ortoll i els principals punts
d’interès patrimonial i biològic. Fer aquesta senyalització de tal manera
que esdevingui un circuit per a vianants i ciclistes.
Tancament del camí del Fondo de Sant Gervasi al trànsit motoritzat, al
tram entre el torrent de Sant Joan i l’escola Llebetx, excepte per als pocs
veïns i pagesos de la zona.
Arranjament dels camins i els marges de pedra seca, que en molts llocs
presenten un aspecte lamentable. La proposta es podria lligar amb la
integració laboral de joves sense formació o persones desocupades
provinents de la construcció que facin un curs de formació.
Altres espais naturals a protegir
A part de la zona de l’Ortoll, a la part occidental de la ciutat,
tocant al mar, hi ha altres zones que creiem que han de ser
preservades: la Platja Llarga i la Millera.
La urbanització de la Platja Llarga es va aconseguir aturar gràcies a la pressió popular.
Tot i així, ara mateix la seva conservació no és òptima tenint en compte que es tracta
d’una zona d’un alt valor ecològic. La seva propietat es troba en mans de l’empresa
pública Incasòl, que la mantindrà fins que se li cedeixin certs terrenys urbanitzables a
l’Eixample Nord. També s’ha de tenir en compte que la connectivitat biològica
d’aquesta zona amb l’espai natural del Pantà del Foix es veu amenaçada per
l’elongació de l’avinguda Amèrica del Fondo Sumella fins a Santa Maria de Cubelles,
tal com es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Pel que fa a la Millera, una part important d’aquests terrenys van ser comprats també
per l’Incasòl en l’època en què s’estava negociant el canvi de consideració urbanística
de la Platja Llarga. Això ens fa pensar, sobretot tenint en compte l’alt preu que
l’Incasòl va pagar per aquests terrenys, que el seu objectiu a la Millera no és altre que
la seva urbanització en un futur.
Treballar per aconseguir el màxim grau de protecció per a la zona de la
Platja Llarga, mantenint-la com a una zona natural de dunes per a
l’aniuament d’aus i la preservació del seu ecosistema.
Replantejar el procés de construcció de l’avinguda Amèrica fins a Santa
Maria de Cubelles per tal d’assegurar el corredor biològic des de la Platja
Llarga cap al Pantà del Foix.
Negociar amb l’Incasòl la cessió immediata dels terrenys de la Platja
Llarga per tal de poder treballar per millorar-ne l’estat natural com més
aviat millor.
Negociar amb l’Incasòl la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i
propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga.
Aprovar el catàleg del patrimoni natural ambiental i paisatgístic de
Vilanova i la Geltrú.
Actualització i aprovació de l’inventari de camins comarcal.
Estudiar fórmules per portar ramats als afores de la ciutat per tal de
controlar el sotabosc de manera natural.
Treballar per ampliar els límits del Parc del Foix.
A la zona de la platja Llarga, prioritzar activitats de caire naturista
compatibles amb la protecció de l'espai.
Urbanitzacions il·legals
Les urbanitzacions il·legals constitueixen un gran problema en les polítiques
urbanístiques actuals de la majoria de viles del Principat, ja que han crescut sense
cap tipus de planificació arreu dels termes municipals, amb nul respecte pel medi
natural, sense infraestructures, sense les garanties mínimes de qualitat de vida i
sense respectar les normatives urbanístiques de cessió de terrenys per a vials, zones
verdes o equipaments i fins i tot, en alguns casos, edificant en zones inundables. Per
tant, entenem que aquestes urbanitzacions constitueixen una clara agressió al
territori i fins i tot generen un problema de seguretat per a les persones que hi viuen,
en cas d’inundació.
La realitat social d’aquestes urbanitzacions ha canviat i la gestió de la problemàtica,
si bé és complexa, ha de canviar totalment els seus paràmetres i enfocaments. La
tendència no ha de ser la de la integració progressiva de totes elles, sinó la d’un major
control urbanístic davant les il·legalitats i actuar en tot moment amb la perspectiva
del respecte i restauració del medi ambient.
Actualment a Vilanova hi ha gairebé quaranta
urbanitzacions il·legals repartides pel nostre petit terme
municipal. L’últim estudi en profunditat és de 2001. Des de
llavors, la construcció de noves edificacions il·legals i les
ampliacions de les existents no han cessat, excepte
l’obertura d’alguns expedients o enderrocs aïllats.
Realitzar un nou estudi sobre la situació actual de les urbanitzacions
il·legals on es faci una foto exacta de la situació i es considerin les
fórmules adequades de gestionar la problemàtica i de restituir les
agressions fetes durant dècades.
Aturar totalment i de manera immediata les construccions i ampliacions
d’habitatges il·legals, utilitzant l’estudi sobre les urbanitzacions per
detectar aquestes obres, sancionar aquelles persones que incompleixin la
normativa i enderrocar les noves edificacions que s’hi construeixin.
Indicar clarament a les entrades de les diferents urbanitzacions il·legals
la seva situació urbanística per tal que no hi hagi ciutadans que comprin
parcel·les en aquestes zones sense conèixer-ne la situació legal.
Analitzar conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua totes les
urbanitzacions de la ciutat per tal de detectar aquelles construccions que
s’han construït en zones inundables i enderrocar-les.
Protecció dels valors naturals i paisatgístics
Un espai públic dinàmic, obert i amable
Des de la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de
disseny de l’espai públic que s’ha fet els últims anys.
L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar
el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les
zones de vianants totalment grises, les places sense bancs
còmodes ni ombres i determinat mobiliari urbà no
conviden pas que els vilanovins es facin seus els espais
comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan
actuacions importants a la via pública, s’ha de pensar a
mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una
certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes,
fora dels usos habituals.
A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i
amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat.
S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys
manteniment, per sobre d’altres tipus de flora; i s'ha d'afavorir la infiltració natural
mitjançant paviments impermeables. No podem plantejar la ciutat com si fos una
ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més
properes al mar.
Revitalitzar els espais i solars buits que hi ha repartits per la ciutat
mitjançant convenis amb propietaris. Segons el cas poden esdevenir
horts, parcs, zones esportives, aparcaments o tenir altres usos. Cal
trencar amb aquesta imatge lamentable de la ciutat.
Canviar el model de places eminentment grises i tendir a places amb més
ombra, més vegetació, menys ciment i bancs més còmodes.
Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir
una major polivalència dels espais resultants per poder-hi fer després la
màxima diversitat d’actes possible.
Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra
pública i evitar així la ràpida degradació de les obres realitzades a la
ciutat.
Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de
moltes façanes de la ciutat, sobretot tenint especial cura al casc antic i la
Geltrú.
Intentar defugir del mobiliari urbà estàndard que podem veure a la
majoria de les ciutats del nostre voltant, sobretot de l’àrea metropolitana.
Cal donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que li
doni color i innovació.
Prioritzar la vegetació autòctona a la ciutat per sobre d’altres espècies
foranes que necessiten més manteniment i aigua per a la seva
conservació.
Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc de la
Torre d’Enveja, del Parc de Ribes Roges i del Parc Gumà i Ferran.
Treballar per reurbanitzar el Passeig Marítim, especialment en la zona
compresa entre la Rambla Pirelli i el Torrent de la Pastera. L’objectiu és
guanyar espai per als vianants i restar-ne als cotxes alhora, que acostem
el mar a la ciutat.
Buscar una solució definitiva per adecentar l’aparcament i els accessos a
la Platja del Far. Considerar l’opció d’habilitar un aparcament a la zona de
la Ronda Europa amb un servei de autobusos llançadora cap a les
diverses platges vilanovines.
Estudiar el redisseny i la remodelació del Parc de Ribes Roges.
Augmentar significativament les fonts públiques existents a la ciutat i
millorar el manteniment de les que hi ha actualment.
Pressionar l’empresa ENDESA perquè elimini els transformadors que hi
ha a l’entrada del Passeig Marítim per la Ronda Europa i al capdamunt de
la nova Rambla del Far.
Millorar l’ordenació de terrasses de bars i restaurants. Gestionar l'espai
públic, amb passadissos i bancs. Establir un màxim d’ocupació del 35% a
les places.
Col·laborar amb propietaris de terrasses per tal d’aconseguir que tinguin
una placa que anunciï un WC públic (a canvi d'un descompte fiscal).
Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi,
de forma responsable (jardins, zones verdes i platges).
Eliminació dels herbicides, fungicides i insecticides en les empreses de
jardineria municipal.
Equipaments municipals
Històricament la ciutat de Vilanova ha tingut una mancança d’equipaments públics,
però sobretot una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran
problema per a la ciutat ja que, quan se cedeixen a l’Ajuntament terrenys per a
equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no
s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges
sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Però no
només això; actualment ja hem arribat al punt d’haver d’intercanviar terrenys per
drets urbanístics a l’Ortoll (en el cas del Pavelló del Garraf), de començar a gastar les
zones d’equipaments que pertocaran en la urbanització que volen fer a l’Ortoll (cas de
la nova comissaria de la Policia Local) o de tenir gran part dels terrenys
d’equipaments de l’Eixample Nord ja reservats per al possible nou hospital.
Encara és pitjor el fet de requalificar terrenys destinats a equipaments per edificar-hi
pisos en zones properes al centre de la ciutat, on manquen clarament més
equipaments, com passarà si no aconseguim aturar-ho, amb la propera venda dels
terrenys que avui ocupa la comissaria de la Policia Local.
Tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també
podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment es troben
buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir, com l’edifici de les
calderes a l’Eixample de Mar.
Acabar amb el canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a
equipaments.
Acabar amb les polítiques d’anar gastant terrenys d’equipaments a
l’Ortoll o fent permutes per drets urbanístics en aquest sector.
Acabar amb la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses
per construir-hi temples.
Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de
locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat per tal que l’Ajuntament
pugui gestionar-los i donar-los una finalitat diferent, arribant a plantejar
la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver un acord.
Estudiar les possibilitats i costos de les obres d’adequació de l’edifici de
les calderes al sector de l’Eixample de Mar. Un cop analitzades les
possibilitats i la viabilitat econòmica, obrir un procés de participació
popular per definir quins han de ser els usos de l’edifici.
Fer un skate park al parc de l’Eixample de Mar per descongestionar
l’actual de la rambla Sant Jordi i donar més vida i activitat al parc durant
tot l’any.
Promoure l’ús obert, polivalent, racional i òptim dels equipaments.
Senyalitzar els lavabos dels equipaments públics.
Mobilitat, la clau de la sostenibilitat
El model de mobilitat actual és insostenible ja que es basa fonamentalment en el
transport motoritzat i, concretament, en el vehicle privat. Aquest model consumeix
gran quantitat d’energia i provoca efectes adversos sobre la salut de la població. El
transport privat provoca grans pèrdues de temps i sovint fa de les ciutats llocs amb
una atmosfera irrespirable. El transport representa una quarta part de les emissions
de gasos d'efecte hivernacle.
El motor d’explosió és una butxaca foradada en termes energètics. La seva eficiència,
és a dir, l’aprofitament que fa de l’energia calorífica continguda en els combustibles
fòssils, no arriba al 30%.
Un model de mobilitat sostenible seria aquell en el qual els mitjans que menys energia
consumeixen i menys emissions produeixen per quilòmetre recorregut i viatger
transportat tinguessin més protagonisme (anar a peu, la bicicleta, el transport
col·lectiu, el cotxe compartit o els vehicles elèctrics).
Per tant, qualsevol disseny de ciutat haurà de tenir
aquestes prioritats, i per aquest ordre. Anar en bicicleta, a
peu o en transport públic són les formes més eficients de
moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més ineficient dels
mitjans de transport en termes energètics.
Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta de forma segura.
Fer el transport més segur: a l'hora de moure's i també millorant la
seguretat (respecte als robatoris).
Impulsar un Registre municipal de bicicletes.
Donar prioritat a qui va a peu o es mou amb de la bicicleta.
Construir tres grans aparcaments gratuïts per a bicicletes: a l'estació, a
Ribes Roges i a la Plaça del Mercat.
Carril bici: prioritat de la bici sobretot en trams sota via de sud a nord.
Carrer Llibertat i Avinguda Zamenhof.
Assegurar la implantació d'aparcaments de bicicletes davant d'edificis i
equipaments municipals de rellevància.
Policia de barri amb bicicleta.
Promoure les entitats que impulsen la bicicleta (o el món econòmic que
gira amb la bicicleta, a través d'una fira temàtica).
Normalitzar l’ús dels patins i patinets.
Normalitzar l’ús del transport públic per a les persones de mobilitat
reduïda (Renfe) amb uns horaris establerts i públics.
Lloguer de bicicletes a la façana marítima. No cal que sigui públic. De la
platja del Far al xalet del Nin.
Foment de l'hàbit d'anar amb bicicleta.
Negociar amb Renfe el solar de l'estació per fer-hi un aparcament de
bicicletes.
Afavorir el transport públic eficient.
Potenciar el transport públic amb vehicles més petits. Millorar els
elements d’informació. Plantejar descomptes a estudiants i pensionistes,
a un preu testimonial.
Aparcaments estratègics, especialment a la façana marítima. Sínia de les
Vaques.
Reforç dels serveis d'autobusos municipals durant els festius estiuencs,
per alliberar la façana marítima de vehicles.
Renfe. Canviar la zonificació (és una lluita que implica totes les
administracions).
Reduir, reutilitzar i reciclar
Un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme
quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme
depredador i voraç. El problema dels residus, la seva gestió i tractament, i els
elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a
pensar que cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant,
que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la en un contenidor
i oblidar-nos de les nostres deixalles sense importar-nos on i com acabaran.
La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que al
nostre parer requereix necessàriament superar el model actual.
Si observem la bossa tipus d’una llar catalana, veurem que més del 90% dels
residus que generem es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense
problemes, i que per tant no haurien d’arribar mai a un abocador o una
incineradora. No obstant això, la mitjana catalana de recollida selectiva se
situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a reflexionar sobre
què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on
s’aboquen milions de diner públic en la gestió i recollida de residus i en
campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es
demostra com un fracàs absolut. Actualment, de fet, és el servei públic a què
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destina més recursos.
La gestió dels residus és un element clau, ja que els
residus generen un alt impacte ecològic i el seu cost de
recollida i tractament és molt elevat. Actualment, la
tendència és senzillament a prendre mesures de
compactació i de reducció de volum, però no de reducció
quantitativa ni de la toxicitat.
La CUP aposta per l'estratègia de residu zero, que ja fa anys mostra l’opció de
convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer
lloc, en la reducció real i la seva reutilització –com de fet la legislació exigeix– i,
finalment, en el reciclatge i la valorització energètica, o la transformació en
inert. Cal també desenvolupar una política fiscal que penalitzi la generació de
residus i la seva gestió finalista, i destini els diners recaptats a la gestió
preventiva d’aquests.
El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de
recollides porta a porta per a les diferents fraccions, disposar de plantes de
compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel
consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les
empreses del municipi compleixin les seves obligacions de grans productors
de residus i n'assumeixin íntegrament els costos, etc. L’estratègia cap a un
residu zero, a més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes
ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que
l'estratègia convencional de gestió i és tant o més viable econòmicament que
les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració.
Tot i que el municipi compta amb la recollida de totes les fraccions de residus,
falta un redisseny del servei per acostar-lo a tota la ciutadania i sectors
econòmics. Cal també treballar per implicar els ciutadans en aquesta
problemàtica i augmentar la difusió de tots els serveis existents, com els punts
de recollida, el Punt Net i la Deixalleria Mòbil.
Una altra mesura no estructural però sí rellevant per tal de fomentar el
reciclatge d’altres tipus de residus fora dels més comuns o quantiosos, és
habilitar una minideixalleria fixa al centre. Un punt on la ciutadania que no té
possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o que per horaris no fa ús de la
deixalleria mòbil, tingui una alternativa.
La voluntat d’assolir millors xifres de reciclatge mitjançant aquest canvi
progressiu de consciència i model de gestió de residus ha d’anar acompanyat
necessàriament de tota una acció comunicativa persistent, didàctica,
facilitadora i útil per als vilanovins i vilanovines. Això significa millorar l’actual,
multiplicar-la, ja sigui unificant les informacions actualment disperses en un
sol portal web o en una aplicació per a mòbils, editant materials nous que
resumeixin tota la informació d’interès sobre la matèria, etc.
Aprofundir en la separació de residus per millorar la seva valorització i
promoure'n la prevenció.
Realitzar un pla detallat sobre l’oportunitat, necessitats i condicions
d’assumir la recollida de residus urbans mitjançant el model Porta a
Porta. Consultar, per nodrir-se de la seva experiència, a l’Associació de
Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta.
Quantificar econòmicament el cost del canvi de model actual al de
recollida porta a porta, progressivament, per barris i per al conjunt de la
ciutat, així com elaborar les previsions de la repercussió econòmica
favorable en la gestió de residus derivada de l’augment dels percentatges
de reciclatge.
Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb
bonificacions per a la ciutadania que gestiona correctament els residus i
amb taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a
porta) per tal que es pagui en funció dels residus realment generats
(aplicant el principi de «qui contamina, paga»).
Habilitar una deixalleria fixa al centre on la ciutadania que no té
possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o no fa ús de la deixalleria mòbil
tingui una alternativa.
Unificar en una sola plana web àgil, didàctica i útil tota la informació
existent entorn de la recollida de residus i el seu reciclatge (serveis i
horaris del Punt Net, taxes, desglossament del cost del servei,
percentatges de reciclatge a la ciutat, llocs i horaris de la deixalleria
mòbil, etc), consells per a la reducció i la reutilització. Que aquest portal
pengi de la web municipal per així estalviar-nos domini i hosting nous.
Valorar la possibilitat d'incorporar tota aquesta informació en una
aplicació per a mòbils.
Realitzar campanyes amb tota la informació útil entorn de la recollida de
residus, la seva reducció, reutilització i reciclatge. Que els materials de la
campanya es reparteixin a tots els equipaments municipals possibles:
escoles, centres cívics, mercats, etc, així com també als comerços de la
ciutat.
Fomentar el consum responsable: productes amb envasos retornables,
compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i
embolcalls de paper, etc, i crear una xarxa local de comerços
respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica.
Introducció de criteris ambientals en les compres municipals.
Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels
residus municipals amb activitats d’educació ambiental. L’objectiu primer
és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i
la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la
posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió
de la brossa orgànica, com ara el compostatge casolà o el compostatge
comunitari.
Fomentar la investigació en aprofitament dels materials de rebuig, en
col·laboració amb el parc tecnològic de l’EPSEVG.
Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i
andròmines, per part dels agents de la policia municipal. Retirar-los quan
aquests es trobin abandonats.
Canviar la política d’acceptació de runa al Punt Net per tal que s’accepti
la runa d’aquelles persones que en porten poca quantitat, encara que no
presentin el permís d’obra, per tal d’evitar que aquesta runa acabi
escampada pels paratges naturals de la nostra vila.
Potenciar la reparació i reutilització dels productes: habilitar un espai de
reparació a la deixalleria, fer tallers de reparació als centres cívics,
difondre els comerços de reparació, etc.
Canalitzar els excedents alimentaris cap a entitats de beneficència i
serveis socials, tant del Mercat Municipal com dels petits comerços i dels
supermercats.
Potenciar l'ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol i a les llars
mitjançant ajuts per a la seva adquisició, o bé informació i suport.
Facilitar la trituració in situ de la poda, mitjançant un servei de préstec de
trituradores.
Regular les activitats de distribució de publicitat dinàmica.
Fomentar la reutilització de llibres de text a escoles i instituts.
Avancem cap a la sobirania energètica
El sector energètic a l’estat espanyol està liberalitzat i acaparat per poques
empreses multinacionals, molt vinculades amb els partits polítics, per al
benefici de les quals s’ha dissenyat el sistema de producció, transport i
abastament d’energia a nivell europeu.
En el cas de l’electricitat, el sistema està dissenyat per centralitzar tots els
processos que hi intervenen, en mans de les grans empreses, i el preu diari de
l’electricitat és mercadejat en un sistema complex, molt semblant a la borsa,
fet que convida a l’especulació.
Les energies renovables, tant en alça a l’estat espanyol a principi del segle XXI,
esdevenint aquest la segona potència mundial eòlica, ha estat frenada pel
govern amb legislacions amb efecte retroactiu que afecten de ple la línia de
flotació dels negocis que estaven funcionant en el territori, amb la destrucció
de llocs de treball i la constitució d’un marc inviable per a noves inversions en
aquest sector.
En contraposició a les polítiques energètiques que patim, ens envolten força
iniciatives per empoderar les consumidores i apropar la generació de l’energia
als llocs de consum, descentralitzant el sistema.
Certament les consumidores tenim la clau de volta per fer canviar les coses
també en el sector energètic. Per això posem de manifest la importància
d’informar la ciutadania sobre aquests temes i les alternatives que existeixen,
des de l’autoconsum, la participació en projectes col·lectius de producció
d’energia renovable, fins al canvi del contracte de la llum a empreses
productores i comercialitzadores d’energia renovable, així com les mesures
d’estalvi energètic que per començar s’han d’aplicar a les dependències
municipals per fer-les extensives a les llars, els comerços i la indústria del
municipi.
Com a col·lectiu, també hem de respondre davant la vulneració al dret a
l’energia que pateixen persones que viuen en el nostre entorn i que pateixen
l’anomenada pobresa energètica. Tinguem en compte que un decret de la
Generalitat per la pobresa energètica és a la llarga ineficaç per solucionar el
problema, no únicament perquè hagi estat revocat pel govern central, sinó
perquè paga o ajorna el pagament de la factura que en cap cas assumeixen les
grans empreses de l’energia.
Fer un pla d’estalvi energètic i de promoció de les energies renovables
Treballar a favor de l’autoconsum energètic.
Vetllar pel compliment de l’ordenança solar.
Millorar l’eficiència energètica municipal i pública i la compra exclusiva
d’energia verda (renovable) on hi hagi capacitat d'assumir-ho per part de
les empreses comercialitzadores (un equipament o centre cívic).
Implantació progressiva en una o dues empreses.
Treballar per instal·lar plaques solars als equipaments municipals, com el
Parc del Garraf.
Realitzar auditories energètiques dels equipaments i propostes d'estalvi
immediates.
Aplicar i difondre el concepte 50/50 en equipaments educatius.
Promoure l'estalvi a nivell particular. Divulgar els mecanismes d'estalvi i
prevenció, les auditories energètiques
Promoure polítiques d’atracció de projectes d’energia renovable al
municipi, així com de la indústria relacionada. Realitzar un estudi del
potencial de captació d'energia renovable en sostres i terrats.
Facilitar accions d’informació a les consumidores d’energia domèstica
sobre el mercat de l’energia per crear consumidores crítiques en aquest
àmbit.
Forgem una nova cultura de l’aigua
L’accés a l’aigua és un dret humà inalienable i un dret social. En tant que
recurs natural escàs en el nostre municipi, el dret d’accedir a l’aigua apte per a
l’ús comporta també el deure de fer-ne una gestió sostenible, des de la
captació i el transport fins al subministrament, el consum, el tractament i la
reutilització.
Els fràgils sistemes naturals de costa, torrents i aqüífers del nostre municipi
depenen de la gestió que fem de l’aigua. Alhora, la salut d’aquests sistemes va
lligada directament a sectors econòmics clau per Vilanova, com ara la
indústria, la pesca i el turisme.
Vilanova i la Geltrú sempre ha estat mancada d’aigua potable. Els aqüífers del
municipi, molt sensibles a la salinització, no han donat aigua suficient i de
qualitat per abastir la població. Així, l’abastament d’aigua del municipi sempre
ha depès de captacions foranes, des de la històrica mina de Marmellar-Santa
Oliva fins al transvasament mancomunat d’aigua del Llobregat de mitjans dels
anys noranta, que encara avui són vigents.
Les mesures d’estalvi d’aigua, tan estrictes en èpoques de sequera, es relaxen i
queden en paper mullat en èpoques en què el recurs està garantit, posant de
manifest una gestió a curt termini amb manca de criteris de sostenibilitat.
La implantació generalitzada de comptadors d’aigua als domicilis i comerços,
en fer possible el control del volum consumit, havia de facilitar la incentivació
econòmica de l’estalvi. Si bé la factura de l’aigua es basa en blocs de consum,
el gruix del cost va lligat al servei de subministrament, comptador i sanejament,
de manera que l’import per consum és pràcticament imperceptible.
Alhora, és sorprenent que ningú no qüestioni el que ens costa a les vilanovines
la mala qualitat de l’aigua: la compra d’aigua envasada, així com la feina que
suposa traginar garrafes amunt i avall (especialment per a la gent gran) i la
generació de residus de plàstic.
Darrerament s’ha valorat la possibilitat de privatitzar la Companyia Municipal
d’Abastament d’Aigua de Vilanova i la Geltrú amb l’únic objectiu d’obtenir
recursos per a la tresoreria de l’Ajuntament.
Parem atenció a aquest fet, frontalment oposat a la visió de la CUP, pel fet que
la privatització suposaria l’encariment del recurs, no pas la millora del servei.
Hem de tenir present que una part del servei ja està en mans de la
multinacional francesa Suez, que va adquirir AGBAR, que alhora va adquirir
Aigües Ter Llobregat, empresa que gestiona la captació i la potabilització de
l’aigua del Llobregat amb què abastim Vilanova i la Geltrú.
La preservació de la qualitat de l’aigua residual (a l’aigua no hi ha d’anar
segons quins residus, com ara olis, dissolvents...) és també fonamental per al
bon funcionament de l’estació depuradora de Vilanova. La informació i la
sensibilització sobre el tema, a nivell domèstic, comercial, industrial i agrícola
és imprescindible.
Així mateix, plantegem la necessitat de fer una gestió pública d’aquesta
infraestructura i desenvolupar totes les possibilitats que ofereixen les noves
tecnologies per a reutilitzar l’aigua i donar un tractament adequat als fangs,
amb aprofitament energètic.
Afavorir l’estalvi, la recuperació i la reutilització de l’aigua, realitzar
projectes per recollir l’aigua de pluja, afavorir el reg responsable, en
zones agrícoles i en la jardineria, i en les instal·lacions privades.
En nous desenvolupaments urbanístics, o remodelacions integrals de
barris, promoure la xarxa de clavegueram doble (per a aigua que cal
depurar i per a aigua neta).
Recuperar la xarxa de reg del pantà de Foix.
Fer el possible per a la millora de la qualitat de l'aigua del Pantà de Foix,
especialment pel que fa als nivells de metalls pesants. Recordem que
aquest Pantà rega part de les hortes vilanovines i cubellenques.
Mantenir la companyia municipal d’aigua de VNG com a entitat pública.
Blindar la privatització de la gestió i subministrament d’aigua al municipi.
Mantenir un servei de qualitat i assequible a tothom, mitjançant
bonificacions per a ciutadans amb dificultats econòmiques.
Treballar incentius econòmics per l’estalvi de l’aigua i la protecció de
l’aigua abocada.
Promoure una campanya de comunicació per forjar la nova cultura de
l’aigua al municipi.
Millora de la xarxa d’abastament d’aigua. Mesures de reducció de les
pèrdues de la xarxa.
Prendre mesures de protecció dels aqüífers del nostre territori.
Revisió del funcionament de l’EDAR de Vilanova i la Geltrú.
Dimensionament, procés, reutilització de l’aigua depurada, tractament de
fangs (lligat amb planta de biomassa). Gestió pública de la
infraestructura.
5/5
La cultura com a element de transformació
Vivim temps molt difícils. La greu crisi econòmica que patim des de fa anys fa que,
per a totes les administracions, la prioritat hagi de ser assegurar les necessitats
bàsiques de tothom, i molt especialment de les classes populars: feina, sostre,
alimentació, sanitat, educació, etc.
Un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques universals, però, des de la CUP
considerem que cal avançar en altres polítiques que, a més de situar-nos en el món
com a catalans i catalanes, ens aportaran una millor qualitat de vida.
Des d'aquest punt de vista, hem de treballar per ampliar la consciència que no venim
del no-res: som el que som, i som com som, com a resultat d'una Història i perquè
formem part d'una realitat nacional -els Països Catalans- i lingüística -la llengua
catalana. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments hauran de ser un dels principals
motors en aquests tres àmbits: la recuperació de la Memòria històrica, la ruptura amb
l'Estat espanyol com a pas definitiu cap a la Independència i l'extensió de l'ús social
de la llengua catalana.
La Cultura i l'Esport han de ser els pilars de la nova ciutat. Des de l'Ajuntament, cal
treballar per promocionar-ne el consum i la pràctica entre el conjunt de la ciutadania,
més enllà del barri on es visqui o de les possibilitats econòmiques de cadascú. En
l'Esport, hem de saber aprofitar tot el que ens ofereix la natura que envolta la ciutat,
tant el mar com l'interior; pel que fa a la Cultura, en una època de dificultats
econòmiques com la que vivim, hem de saber treure el màxim profit de les
infraestructures de què disposem, ja sigui amb iniciatives privades o públiques. En els
dos casos, la tasca de les entitats és importantíssima i ha de comptar amb el màxim
suport per part de l'Ajuntament. Hem de saber aprofitar, finalment, la Cultura i l'Esport
com a base del turisme d'activitats que desitgem per a la nostra ciutat.
Cultura, aprofundiment democràtic i vertebració social
La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat
integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a
la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de
l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna.
La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i
col·lectivament com a societat. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment
democràtic i de vertebració social.
En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres
pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la
implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,
protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes
sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les
iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al
conjunt de la població.
La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural, fomentant la
reciprocitat i l'intercanvi dels bagatges de cada col·lectiu i persona. Per això, la
política cultural ha de partir del principi de fer tot el municipi partícip de la vida
cultural, ha de vetllar per evitar la dualització i la guetització de la societat i per
promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de
socialització del patrimoni comú.
La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir
consensuadament i amb la coresponsabilització de l’administració i la societat civil, el
conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret, a l’abast de tothom i
present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció. Alhora, hauria de reconèixer el
valor patrimonial i creatiu de pràctiques populars diverses, sense discriminació de
classe, origen ni gènere dels col·lectius i persones que les duen a terme.
La política cultural de l’Ajuntament ha d’anar encaminada, sobretot, a assegurar:
La gestió racional de les infraestructures existents i el seu aprofitament per al
conjunt de la societat vilanovina i la creació de noves, si és necessari i
convenient.
La coordinació entre els diversos agents generadors d’activitat cultural.
La màxima difusió de les activitats, tant si són programades des de les
institucions com de la societat civil.
La presència de totes les arts i tots els àmbits del coneixement en la
programació cultural.
La combinació de l’activitat professional i l’amateur, garantint que totes dues
tinguin espais de desenvolupament adequats.
L’Ajuntament ha de ser sempre una ajuda per a les entitats programadores de
cultura i, en cap cas, una barrera.
Una visió a mitjà i llarg termini de la vida cultural de la ciutat.
La cultura, com a eina de promoció turística i, per tant, el reforç d'un model de
turisme que basi en seu valor econòmic en l'activació i el manteniment del
patrimoni cultural i les activitats creatives.
Recerca de finançament per reforçar i ampliar la programació cultural estable.
Gestió cultural de la ciutat
Un cop creat el Consell de Cultura, cal donar-li l’impuls definitiu i evitar que esdevingui
un ens purament consultiu, dotant-lo de competències en aquests àmbits:
Coordinació de l’activitat cultural.
Gestió i planificació d’infraestructures.
Planificació a mitjà i llarg termini.
En temps de crisi, cal treballar des de l’Ajuntament per assegurar el màxim
aprofitament de les infraestructures existents. En aquest sentit, proposem:
Creació i difusió d’un catàleg d’infraestructures culturals per tal que tots
els agents programadors de cultura coneguin tots els mitjans de què
poden disposar.
Màximes facilitats a les entitats i creadors per a la utilització dels espais
municipals. Establir els mecanismes objectius que garanteixin l'equilibri i
l'accés en l'ús d'aquests espais.
Adequació de La Sala com a espai multifuncional, mantenint la seva
especificitat com a espai d'art contemporani.
Creació d’un espai de lectura i estudi al Centre Cívic de la Collada.
Potenciació de l’ús del Castell de la Geltrú amb la seva utilització per a
d’altres activitats. Alhora que afavoriria el seu aprofitament, en faria
conèixer l'ús actual. Donar a conèixer el fons de l'arxiu i facilitar-ne l'ús
als investigadors i el públic en general.
Negociació amb entitats i institucions que disposen de locals per tal que
puguin ser aprofitats per a activitats culturals d'altres col·lectius (per
exemple, l’Orfeó).
Pel que fa a noves infraestructures, cal treballar amb aquests objectius:
Impuls d’una nova biblioteca al barri de Mar.
Adequació d’un espai a l’aire lliure per a espectacles de gran format.
Adequació d’un espai cobert per a espectacles de gran format.
La difusió de l’activitat cultural ha d’acomplir l’objectiu d’assegurar que ningú no
deixa de participar en una activitat perquè no li ha arribat la informació. En aquest
sentit, és imprescindible la màxima sintonia entre les entitats i l’administració
Difusió de l’agenda d’activitats culturals públiques i privades a través de
tots els mitjans disponibles (físics, telemàtics, ràdio i televisió).
Potenciació del consum cultural a escoles i instituts.
Difusió de l’activitat cultural de la ciutat a nivell comarcal i, quan es
consideri adequat, nacional.
L’Ajuntament ha d’afavorir el treball creatiu a la ciutat mitjançant aquestes actuacions:
Cessió d’equipaments públics com a llocs d’assaig per a arts escèniques.
Creació de nous bucs d’assaig municipals per a grups musicals i
activació dels del Molí de Vent (actualment en desús).
Cessió d’espais municipals per a exposicions d’artistes joves de la ciutat.
Presentació pública de les noves propostes artístiques de grups de la
ciutat (musicals, teatrals, etc).
Facilitar iniciatives de creació d'audiovisuals i artístiques a les escoles i
instituts de secundària de la ciutat mitjançant activitats específiques al
PAE.
Cultura tradicional i popular
Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una cultura popular riquíssima. Cal treballar
perquè Festa Major, Carnaval i totes les altres manifestacions d’aquest àmbit siguin
màximament participatives, tant des del punt de vista de l’organització com de
l’aprofitament.
Enfortir la presència de les entitats en l’organització de les festes
populars.
Estudiar la possibilitat d’un nou model d’organització de la Festa Major.
Estudiar mecanismes de renovació dels balls populars per aconseguir
que més gent es faci seva la Festa.
Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que
ningú no se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la
Festa Major.
Augmentar la permissivitat horària i d’espais en les principals festes
tradicionals de la ciutat.
Memòria històrica i patrimoni
Recuperació, dignificació i difusió d’espais (refugis antiaeris, defenses
costaneres, etc).
Documentació i senyalització adequada dels espais existents.
Creació i difusió de diverses rutes per la ciutat: Ruta de la Memòria, Ruta
dels museus, la Vilanova dels indianos, la Vilanova industrial, la Vilanova
marinera, la Geltrú, l’Arquitectura a Vilanova, etc. Disseny d’una
senyalística clara i unificada.
Obertura del campanar de Sant Antoni com a mirador de la ciutat.
Incentivar beques de recerca sobre Memòria històrica.
Recuperar la memòria oral utilitzant, per exemple, Canal Blau.
Incentivar la cessió de patrimoni documental o fotogràfic personal a
l’Arxiu Comarcal.
Promoure la recerca sobre la Història de les dones a Vilanova i la Geltrú.
Posar el nom de Frederica Montseny a la Plataforma de Serveis a les
Persones.
Altres mesures en l’àmbit de la cultura
Habilitació de connexió WIFI als principals parcs i platges de la ciutat
Ampliació de l’àmbit de les produccions del Teatre Principal i l’Auditori
Eduard Toldrà i entendre la programació d’espectacles catalans com els
produïts en el conjunt dels Països Catalans.
Adquisició d’eines de suport a les activitats de les entitats (equips de so,
microfonia, llum i altres infraestructures, a més de suport logístic per a la
producció d'espectacles) i publicitar bé les que ja es tenen. En molts
casos, aquesta mesura seria molt més útil que les subvencions i
permetria un millor aprofitament de les infraestructures, equipaments i
personal de què es disposa.
Simplificació de les gestions necessàries perquè les entitats portin a
terme les seves activitats. Si cal, i sempre que sigui possible, algun
treballador municipal pot estar al servei de les entitats.
Dignificació del jaciment arqueològic d’Adarró per tal de fer-lo més
conegut i visitat.
Afavorir l’accés dels col·lectius i les persones a títol individual als
equipaments de Neàpolis i Canal Blau (platós, càmeres, estudis de ràdio)
per a la producció i emissió de continguts audiovisuals que promoguin el
coneixement de la diversitat interna al municipi (producció de
documentals, vídeos per a Internet, programes de ràdio participatius, etc).
Establiment d’un mecanisme públic objectiu perquè les persones i
col·lectius puguin accedir a aquests espais
Promoció de la recerca científica.
Creació de beques per a joves per assistir als Premis Octubre i a la
Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.
Afavorir les manifestacions culturals en tots els àmbits i formats que
fomentin el pensament crític i la transformació social.
Facilitar eines per a la producció cultural de manera específica als
col·lectius més desafavorits, vinculant l’exercici d’aquestes activitats a
l’empoderament i la creació de continguts i manifestacions
transformadores (o encaminades a reduir les desigualtats).
El valor de l’esport
Des de la CUP, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment
social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius. A més, entenem
l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per
defugir els hàbits sedentaris. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i
l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres
pilars de la pràctica esportiva.
Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la
població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en diferents modalitats i per tal que les
iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva.
Només compartint equipaments i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a
conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.
A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport
base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats,
educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme
aquesta pràctica esportiva.
L’esport és molt present a la nostra ciutat, tal com ho demostra l’important teixit
associatiu que es mou amb finalitats esportives, així com la gran quantitat de
persones que practiquen esport diàriament en els equipaments municipals o en els
carrers, places i parcs (corrent, anant en bicicleta o jugant a petanca, per exemple).
La importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integradora i de millora de
la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de
vista de les institucions i en el qual s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar
la pràctica esportiva a la ciutat.
Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més
popular i de qualitat. L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la
pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions
socials per raons econòmiques o de deficiències físiques) amb els millors mitjans
possibles. A més, des de l’Ajuntament s’ha d’ajudar a tirar endavant els projectes i les
iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la població i oferir els
recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els
vilanovins i vilanovines.
L’actuació de l’Ajuntament en aquest terreny ha de basar-se en aquestes
consideracions:
Entendre l’esport com un dret i una necessitat universal.
Prioritzar les actuacions en benefici de l’esport amateur i popular.
Aprofitar per a l’esport els espais que ens ofereix la ciutat i el seu entorn (mar i
muntanya).
Fer tasques de coordinació per tal que les infraestructures de què es disposa es
puguin aprofitar al màxim.
Estendre les instal·lacions esportives als diversos barris de la ciutat.
Entendre determinades activitats esportives com una eina de promoció turística.
Des de la CUP, considerem indispensable la creació d’un Consell Municipal de l’Esport.
Format per tècnics municipals, representants dels grups polítics, clubs esportius i
associacions, actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’Esports i li
recomanaria les principals línies estratègiques de la política esportiva a la ciutat.
En el terreny de les infraestructures, com a primera mesura, la CUP considera
imprescindible l’elaboració d’un Pla d’equipaments esportius que, partint del catàleg
d’instal·lacions que funcionen en aquest moment, pugui detectar les necessitats, tant
pel que fa a nous equipaments com a la remodelació dels existents. Aquests treballs
hauran de comptar amb la col·laboració del Consell Municipal de l’Esport.
Dignificar les instal·lacions de les pistes d’atletisme, que actualment es
troben en un estat lamentable.
Millorar les instal·lacions esportives de les platges i mantenir-les-hi
durant tot l’any.
Estudiar la possibilitat d’instal·lar un frontó públic a la ciutat.
Millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la
pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.
Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de la ciutat i
posar-ne en els que no en tinguin.
Dignificar l’estat de les instal·lacions esportives i circuits de
manteniment existents als diferents barris de la ciutat.
Promocionar la utilització dels equipaments esportius dels centres
d’ensenyament.
Preveure instal·lacions esportives a la nova plaça del Port per donar vida
a aquest nou espai públic.
Marcar el quilometratge en els circuits per córrer.
Estudiar, amb les institucions pertinents, la possibilitat de tancar les
carreteres del Pantà, de Ribes i de Canyelles alguns diumenges per
afavorir la pràctica del ciclisme en ruta.
Crear un rocòdrom popular en un espai obert de la ciutat
Autoritzar la pràctica del surf amb bandera vermella.
Atorgar en concursos separats els xiringuitos i les activitats nàutiques
per assegurar que se’n fan a tota la platja.
Impulsar les activitats esportives relacionades amb el mar.
En col·laboració amb els diferents clubs de la comarca, elaborar
programes de difusió de tota mena d’esports.
El repte d’estendre l’ús social del català
La llengua catalana, com a llengua pròpia dels Països Catalans, és un dels pilars més
importants de la nostra cultura i la nostra raó de ser com a poble. La nostra llengua i
la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució
lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estat
acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la
permissivitat de les institucions públiques.
El model lingüístic que proposa la CUP per als Països Catalans s’ha de bastir tenint
present el context sociolingüístic i sociocultural del segle XXI, en el qual, a més del
català i del castellà (i del francès, a la Catalunya del Nord), conviuen moltíssimes
altres llengües procedents de la immigració del segle XX i de la de començaments del
XXI.
La política lingüística de l’Ajuntament ha d’anar encaminada a quatre objectius
principals:
Perseguir la plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes
necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de
la nostra llengua.
Facilitar l’aprenentatge de la llengua a totes les persones que desitgin aprendre-
la.
Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana.
Entendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.
Amb aquestes finalitats, des de la CUP proposem aquestes actuacions:
Assegurar la competència lingüística de tot el personal de l’Ajuntament,
especialment en el que es relaciona amb la ciutadania. Cal incidir,
sobretot, en la Policia Local per tal que utilitzin la llengua catalana tant
en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb la gent.
Impuls als cursos de llengua catalana, dirigits sobretot a persones
aturades o nouvingudes. Caldria incidir molt especialment en les dones
nouvingudes no immerses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen
pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la resta de
la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats
d’aprendre la llengua del país.
Afavorir l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits, donant
suport a totes les iniciatives que es plantegin amb aquesta finalitat.
Dinamitzar i potenciar el Voluntariat Lingüístic.
Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en
tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes
de restaurants, etc).
Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres
administracions dels Països Catalans es facin en llengua catalana.
Reformar el Reglament per a l’ús de la llengua catalana vigent per
substituir-hi l’expressió “territoris en els quals la llengua catalana és
oficial” per “Països Catalans”.
Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb
centres de la resta dels Països Catalans.
Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i
entrenadors dels centres esportius municipals o subvencionats per
l’Ajuntament.
Convertir la festa de Sant Jordi en una diada dedicada als Països
Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions
culturals.
Des dels municipis cap a la independència
La Candidatura d'Unitat Popular, d'acord amb la trajectòria històrica de l'Esquerra
Independentista, es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció, com a
Estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya
Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes
Pitiüses.
Aquesta construcció ha de representar una política d'alliberament per al conjunt dels
Països Catalans i s'ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com
l'organització administrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels
regidors i regidores, per tal d'assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.
L'actual marc juridicopolític, definit per la constitució post-franquista espanyola de
1978 i desplegat pels diferents estatuts d'autonomia així com per les lleis de bases de
règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d'una òptica de
defensa de les llibertats i de la sobirania popular.
Per tot això, cal que des dels municipis treballem per aconseguir:
El reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països
Catalans.
El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions
regionals en l'àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.
La supressió de les diputacions provincials i d'altres institucions
democràtiques, nius d'amiguisme i corrupció, instruments de xantatge
econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia,
les administracions provincials, buides de competències i personal sobrer,
haurien d'anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de
municipis.
Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o, en
el seu cas, per a les comarques, vegueries i mancomunitats) com a
administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes i, per tant,
més coneixedores de les dinàmiques socials a curta distància i més
sotmeses al control democràtic popular.
Per la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels
Països Catalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés
constituent passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal.
En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions, espais de debat, de
desafiament i de ruptura amb l'Estat espanyol mitjançant, per exemple, les
demostracions simbòliques i, en el plànol d'actuació política, també des de la
desobediència a les lleis i al govern espanyol.
També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara
plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat que inclogui
referents nacionals i un tractament clar de la senyera com a únic emblema nacional.
Tant per fer real l'avenç pel que fa a l'autonomia municipal com per posar els nostres
municipis al servei d'un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català,
cal avançar en la definició d'organismes de representació, el primer dels quals hauria
de ser l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, òrgan representatiu i
constitutiu del poder local en l'àmbit nacional. Aquesta assemblea hauria de treballar
en base a tres objectius mínims:
L'autodeterminació: defensar el dret d'autodeterminació dels Països
Catalans i treballar activament per aconseguir exercir-lo mitjançant una
ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest
dret o n'impedeixen l'exercici.
La territorialitat: el marc polític d'actuació han de ser els Països Catalans.
La mobilització popular: assumir la necessitat de la mobilització i la
participació popular en el decurs del procés.
Des de la CUP, s'ha volgut incidir sempre en la necessitat de torbar una nova manera
de fer política basada en la democràcia participativa, més que no pas en la
democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La participació de
la ciutadania en la presa de decisions no es pot liminar a l'exercici del vot per escollir
representants cada quatre anys o per respondre alguna pregunta quan des de les
institucions es vol justificar alguna actuació: s'ha d'exercir sempre i en tots els àmbits.
En aquest sentit, la conjuntura política en què ens movem en l'actualitat després de
l'escenari del Procés Participatiu del 9 de Novembre de 2014, en què es va desafiar
l'ordenament jurídic espanyol a través d'una demostració de mobilització popular
històrica, ha de ser un exemple més, un punt més al full de ruta, per a la nostra
actuació futura. Els resultats de participació avalen totalment la voluntat i la capacitat
d'acció d'un ampli conjunt de la ciutadania i del teixit associatiu per tirar endavant les
seves propostes. La consulta del 9 de Novembre fou essencialment un acte de
llibertat i desobediència en què caldrà aprofundir sense renúncies, vacil·lacions o
terceres vies. Vista la posició intransigent i secular de les institucions espanyoles, la
participació a través de referèndums vinculants o processos constituents hauran de
ser la pedra angular en la consecució dels nostres objectius.
Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dret
d'autodeterminació i, si escau, a exercir-lo o a obrir un nou procés
constituent.
Donar suport, des de l'Ajuntament, al dret de decidir i de convocar
consultes, desobeint l'Estat si és necessari.
Impulsar la creació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països
Catalans, que haurà de treballar per l'afirmació de l'existència del Països
Catalans com a poble; impulsar l'estructuració política i cultural dels
Països Catalans compartint un mateix marc de treball per als regidors i
regidores de tots els territoris de parla catalana; impulsar la construcció
dels Països Catalans; dinamitzar la relació entre municipis per a
l'estructuració de polítiques comunes d'àmbit nacional en termes com la
llengua, la cultura, la planificació territorial o l'economia; així com
representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l'escena
internacional.
Treballar coordinadament, en els àmbits en què això sigui necessari, amb
la resta de municipis de la comarca i del Penedès.
Divulgar la història dels Països Catalans a través de conferències,
seminaris i exposicions.
Iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d'incorporar-
hi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista
cultural com històric.
Gover
nem-nos