Post on 14-Sep-2019
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
1
PROGRAMACIÓ DE LLATÍ
DEPARTAMENT DE LLATÍ
IES Joan Fuster- Sueca-
CURSO 2016/ 2017
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
2
PROGRAMACIÓ DE LLATÍ
DEPARTAMENT DE LLATÍ: CURS 2016/ 2017 ........................................................................... 3
1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ................................................................................................. 3
I. QUART D’ESO ........................................................................................................................ 5 2. JUSTIFICACIÓ DE LA MATÈRIA: PAUCA PREVIA…. ....................................................... 5
3. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ........................................................................ 5
4. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS .......................................... 10
5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES......................................................... 12
6. AVALUACIÓ : INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ ....................................................... 13
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................................. 14
8. FOMENT DE LA LECTURA ................................................................................................. 14
9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ..................................... 15
10. RECURSOS I MATERIALS ............................................................................................ 16
II. PRIMER DE BATXILLERAT ............................................................................................. 17 1. JUSTIFICACIÓ: PAUCA PREVIA… .................................................................................... 17
2. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ...................................................................... 18
3. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS .......................................... 23
4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ...................................................................................... 25
5. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ........................................................ 26
6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS ............................................................................ 27
7. UTILITZACIÓ DE TICs ......................................................................................................... 27
8. FOMENT DE LA LECTURA ................................................................................................. 27
9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT...................................................................... 28
III. SEGON DE BATXILLERAT. ........................................................................................ 29 1. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ...................................................................... 29
2. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL ................................................................ 34
3. PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ ............................................................................... 36
4. METODOLOGIA DIDÀCTICA ............................................................................................. 37
5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS ............................................................................ 38
6. UTILITZACIÓ DE TICs ......................................................................................................... 38
7. FOMENT DE LA LECTURA ................................................................................................. 38
8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT...................................................................... 39
IV. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS ....................................... 40
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
3
DEPARTAMENT DE LLATÍ: CURS 2016/ 2017
La única integrant d’aquest departament és la professora Amelia Hernández Martín.
Impartirà aquest curs:
1 ESO -D 2h CULTURA
CLÀSSICA
3 alumnes
2 ESO- CD 2h 17alumnes
3 ESO- CD 2h. 27 alumnes
4ESO- CE 3h. LLATÍ 11 alumnes
1BATXILLERAT- D 4h. LLATÍ 26 alumnes
2 BATXILLERAT- D 4h. LLATÍ 21 alumnes
2 BATX.TUTORIA-D 1h 32 alumnes
REPÀS 1h
DEPARTAMENT 2h
GUÀRDIES 3h
ATENCIÓ A PARES 1h
A més un segon grup de 4ESO-AB és impartit per la meua companya del Dep. de Cultura Clàssica
Elvira Rius. Totes dues ens coordinarem per tal de organitzar la metodologia, seqüenciació i
temporalització de l’ assignatura de la mateixa manera en tots dos grups.
1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
El valor formatiu del llatí en aquesta etapa contribueix a desenvolupar en els alumnes les
competències en ambues etapes:
Competències generals:
1. Competència en comunicació lingüística ( CCLI)
– La comprensió escrita i l’ expressió oral és treballaran de manera especial mitjançant la lectura
comprensiva en l’aula de textos simples en llatí i traduccions a valencià, de mode habitual en la
dinàmica de la classe: identificar-hi lèxic, reconèixer-ne la idea general, separar-ne idees
principals de secundàries, cercar dades concrets, etc.
– En l’estudi de l'origen etimològic del lèxic en valencià i castellà i, si s’escau, també amb relació
a l’anglés i francés, a fi de motivar la reflexió sobre l’origen dels llengües i enriquir el total de
l’alumne en termes comuns i específics de terminologies científiques i tècniques. Això permet un
ús més precís de la llengua.
– En l’estudi dels estructures gramaticals bàsiques, com a reforç dels competències escrita i oral
bàsiques. La pràctica de la traducció i de la retroversió permet adquirir i desenvolupar l’ habilitat
de construir oracions de forma organitzada tant de manera escrita com de manera oral.
2. La competència digital (CD) és treballarà en la cerca, selecció i tractament de la informació:
recollida de fonts, anàlisis de diferents tipus de fonts ( escrites, iconogràfiques, orals...), anàlisi
crítica de la informació. Els temes de cultura i història són especialment apropiats per a dirigir el
seu estudi usant els mitjans d’informació, tant internet, com a llibres impresos, i el procediment de
seleccionar només la informació que busquem i adaptar-la a les nostres necessitats.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
4
3. La competència d'aprendre a aprendre ( CAA) es treballarà afavorint l'habilitat per a
organitzar l'aprenentatge, la reflexió i rigor científics, la recuperació de dades mitjançant la
memorització raonada.
4. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE) es treballarà en requerir en el treball i estudi
diaris l'ús de procediments que exigeixen planificar, avaluar diferents possibilitats i prendre
decisions. El treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les aportacions
d'altres companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no
rendir-se davant un resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta
l'afany de superació.
5. Competència matemàtica i comptetències bàsiques en ciència i tecnologia. Es la competència d’àmbit de treball més reduït. Apareix en l’estudi i la reflexió de l’aparició del
pensament científic i del avanç científic.
Competències específiques:
6. La consciència i expressions culturals (CEC) es treballa necessàriament en explicar el
contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, jurídic, urbà, etc de l'antiga Roma i la seua
transcendència en la cultura europea, resultat de l'aportació i fusió des de la diversitat.
Està present en totes aquelles activitats que incideixen a presentar correctament l'àmbit geogràfic-
espacial i temporal de la civilització romana i el seu llegat.
- Estudi de mapes per a localitzar l'entorn geogràfic de la civilització romana.
- Analitzar obres d'art per a extraure informació històrica i social
- Comparar obres d'art de diferents estils
- Representar creativament un tema determinat
- Ordenar repertoris d successió correcta.
- Anàlisi de la pervivència del passat en el present
- Organitzar què canvia i què roman al llarg del temps.
7. la competències socials i civiques (CSC) : els apartats de narratio i lectio inclouen temes
sobre vida quotidiana, la condició de la dona, l'educació, l'origen del pensament democràtic, etc.
La mitologia sobre qüestions universals i petjades artístiques… que potencien habilitats
necessàries per a una vida cívica activa:
- Reflexió crítica sobre conceptes de democràcia, llibertat, participació ciutadana, drets i deures...
( en el passat i en el present i com a actitud per al futur)
- Exercicis de diàleg i debats en què expressen idees pròpies i escolten els altres.
- Treballs en grup
- Valoració d'interessos personals i els de grup a l'hora de prendre decisions.
Les activitats extraescolars programades incideixen en aquestes competències i més directament
en les específiques: visita a la Valentia romana, els tallers a Sagunt, el Museu Arqueològic de
Madrid, el Museu del Prado, i l’ assistència al teatre en una seu amb restes romans com ara
Tarragona, Cartagena o Sagunt.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
5
QUART D’ESO
2. JUSTIFICACIÓ DE LA MATÈRIA: PAUCA PREVIA….
"La presència del Llatí en el currículum de 4rt ESO suposa l'única oportunitat del Llatí en tot
aquest tram educatiu, i en condicions d’ optativitat. És el primer contacte i en molts casos únic,
amb l'estudi de la llengua llatina.
Al fil del DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum de
l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana, aquesta matèria té un caràcter
d'iniciació a la llengua llatina, ja que els continguts més específics es desenvoluparan en el
Batxillerat. El seu caràcter de matèria troncal optativa ofereix als alumnes la possibilitat d'orientar-
se cap al batxillerat humanístic, present a l'oferta formativa del centre.
La normativa que regula l’ ensenyament de la matèria és la següent:
Currículum s’estableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, i la modificació Decret
136/2015, de 4 de setembre, del Consell, que estableix el currículum i desenrotlla l’ordenació
general de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana.
3. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Segons marca la normativa esmentada :
Bloc 1. Continguts transversals.
Continguts Criteris d’avaluació Capa-
citats. Participació en debats, col·loquis o entrevistes
sobre qualsevol dels temes
que puguen suscitar interés: el paper de la
dona en la societat, les classes
socials, el sistema polític, la família, el
respecte pel patrimoni, etc. Utilització
d’estratègies lingüístiques i no lingüístiques:
inici, manteniment i conclusió;
cooperació; normes de cortesia, etc. i del
respecte en l’ús del llenguatge.
Elaboració de treballs d’investigació i/o
exposicions, de forma individual o
en grups cooperatius, sobre la pervivència del
mític en les diferents manifestacions
artístiques; la pervivència del lèxic grecollatí
en la llengua pròpia; el patrimoni; la influència
de l’organització política i social, etc.
Aplicació de les estratègies de busca
d’informació variada sobre lèxic, vida
quotidiana, patrimoni, pervivència de la
cultura clàssica en diferents àmbits,
etc. en diverses fonts i pàgines web
BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius
de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional, aplicant les estratègies
lingüístiques i no lingüístiques del nivell
educatiu pròpies de la interacció oral
utilitzant un llenguatge no discriminatori
BL1.2. Buscar i seleccionar informació de
forma contrastada en diverses fonts,
documents de text, imatges, vídeos, etc., i
organitzar la informació obtinguda per mitjà
de diversos procediments de síntesi o
presentació dels continguts, registrant-la en
paper de forma acurada o emmagatzemant-la
digitalment en dispositius informàtics i servi-
cis de la xarxa, per a ampliar els coneixe-
ments i elaborar textos de l’àmbit personal,
acadèmic, social o professional i del nivell
educatiu, citant adequadament la
procedència.
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CD
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
6
especialitzades, wikis, blogs i diccionaris
en línia, utilitzant estratègies de filtrat en la
busca de la informació, i selecció de la
informació, síntesi, presentació de continguts,
procediments de cites i paràfrasi, de
bibliografia i de bibliografia web. Iniciativa i
innovació en la realització de projectes.
Perseverança i flexibilitat davant de les
decisions adoptades. Pensament alternatiu.
Estratègies de planificació, organització i
gestió de les tasques i projectes de la matèria.
Avaluació dels processos i resultats.
Assumpció de l’error com a oportunitat
Assumpció de distints rols en equips de treball
Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.
Tècniques d’escolta activa. Diàleg igualitari.
Coneixement de tècniques d’aprenentatge
cooperatiu.
Creació i edició de produccions audiovisuals
amb dramatitzacions o diàlegs creats per
alumnes, aplicant els continguts gramaticals,
sintàctics i lèxics estudiats.
Utilització de presentacions multimèdia per a
exposar treballs realitzats de orma individual o
en grup.
Ús de les ferramentes més comunes de lesTIC.
Comunicació amb la resta del grup.
Ús dels servicis de la web social: blogs, wikis,
fòrums, pàgines web, correu electrònic, etc.
Estudis i professions vinculats amb els
coneixements de l’àrea.
Autoconeixement d’aptituds i interessos.
Procés estructurat de presa de decisions.
BL1.3. Dur a terme de forma eficaç tasques o
projectes, tindre iniciativa per a emprendre i
proposar accions, sent conscient de les
fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i
interés durant el seu desenrotllament i actuar
amb flexibilitat buscant solucions
alternatives.
BL1.4. Planificar tasques o projectes,
individuals o col·lectius, fent una previsió de
recursos i temps ajustada als objectius
proposats, adaptar-los a canvis imprevistos,
transformant les dificultats en possibilitats,
avaluar amb ajuda de guies el procés i el
producte final i comunicar de forma personal
els resultats obtinguts.
BL1.5. Participar en equips de treball per a
aconseguir metes comunes assumint diversos
rols amb eficàcia i responsabilitat, recolzar
companys i companyes demostrant empatia i
reconeixent les seues aportacions I utilitzar el
diàleg igualitari per a resoldre conflictes i
discrepàncies.
BL1.6. Crear i editar produccions
audiovisuals o presentacions multimèdia,
servint-se d’imatges i text, amb sentit estètic,
utilitzant aplicacions
informàtiques d’escriptori o servicis de la
web, coneixent com aplicar els
diferents tipus de llicències.
BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a
construir un producte o tasca col·lectiva,
filtrant i compartint informació i continguts
digitals i utilitzant ferramentes de
comunicació TIC, servicis de la web social o
mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge,
aplicar bones formes de conducta en la
comunicació i previndre, denunciar i protegir
altres de les males pràctiques, com el
ciberassetjament.
BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre
els entorns laborals, professions i estudis
vinculats amb els coneixements del nivell
educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al
seu desenrotllament i comparar-les amb les
pròpies aptituds i interessos per a
generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacionals
SIEE
SIEE
CAA
CAA
CSC
SIEE
CD
CD
CSC
SIEE
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
7
Bloc 2: El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina.
Marc geogràfic de la llengua.
Ubicació del marc geogràfic de la civilització
romana i de les restes arqueològiques a la
península Ibèrica en mapes.
Les llengües d’Espanya: llengües romàniques i
no romances.
Ubicació en mapes de les llengües romàniques
de la península Ibèrica.
Sistema de la llengua llatina: l’alfabet com a
sistema d’escriptura. Origen i pronunciació de
l’alfabet llatí.
Pervivència d’elements lingüístics llatins.
Termes transparents i llatinismes.
BL. 2.1. Idenfiticar el marc geogràfic, la
llengua i les restes arqueològiques
peninsulars, ubicant-les en mapes, en formats
diversos i presentats en suport paper i digital,
i utilitzar les estratègies de comprensió
lectora del nivell educatiu per a obtindre
informació i aplicar-la en la
reflexió sobre el contingut.
BL2.2. Llegir textos en llatí de manera
comprensiva, aplicant les seues
normes de pronunciació i comparant les
principals adaptacions que es
produïxen en les llengües modernes per a
facilitar-ne l'aprenentatge.
BL2.3. Reconéixer alguns dels llatinismes
més freqüents en la llengua pròpia
i explicar-ne el significat, segons el context,
per a augmentar el cabal lèxic
de la llengua pròpia i aprofundir en la
interpretació textual.
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Bloc 3. Morfologia
La paraula:
Formants de les paraules.
Paraules variables i invariables.
Identificació i classificació dels diversos
formants de les paraules.
Classificació de les paraules atenent als seus
formants.
La flexió:
La flexió nominal i pronominal.
La flexió verbal:
Formes personals.
Formes no personals.
Conjugació de verbs. Preferentment el mode
indicatiu. En les veus activa.
BL3.1. Identificar els distints formants de les
paraules, descomponent-les i distingint les
variables de les invariables per a introduir el
concepte de flexió i millorar la interpretació i
l'expressió de la llengua llatina.
BL3.2. Declinar distints tipus de paraules i
sintagmes en concordança atenent a la seua
classificació i al context oracional per a una
millor interpretació i expressió de la llengua
llatina.
BL3.3. Conjugar els distints temps verbals
llatins atenent a la seua classificació i al
context oracional, diferenciant les formes
personals de les no personals, per a una
millor interpretació i expressió de la llengua
llatina.
BL3.4. Identificar elements morfològics de la
llengua llatina que permeten posteriors
anàlisis, o reconeixement per inferència
lògica, de la morfologia i la sintaxi de textos
senzills i que en faciliten la traducció o
interpretació
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
8
Bloc 4. Sintaxi Els casos:
Identificació i relació dels casos llatins amb
les seues funcions sintàctiques.
L’oració: Elements. La concordança.
L’oració simple.
Copulativa, transitiva, intransitiva.
L’oració composta coordinada.
L’infinitiu.
BL4.1. Distingir, per mitjà d’anàlisi
sintàctica o inferència lògica, en textos
originals i/o adaptats de dificultat graduada,
les funcions que exercixen les paraules i
sintagmes, i classificar els diferents tipus
d’oracions i construccions per a una millor
interpretació del text i la seua estructura
CCLI
CAA
Bloc 5. Roma, història, cultura i civilització Períodes de la història de Roma:
- Monarquia.
- República.
- Imperi.
Organització política:
Senat.
Cursus honorum
Organització social:
Classes socials.
Relació i comparació de l’organització social
de la Roma clàssica i la de la
nostra època.
El paper de la dona.
Relació i comparació de la visibilitat de la
dona en la Roma clàssica i en la
nostra època.
La vida quotidiana:
La família romana com a unitat de producció.
Rols i estereotips culturals.
Comparació de la família romana, a través dels
seus estereotips culturals,
amb l’actual.
Mitologia i religió:
Mites.
Déus i dees.
Herois i heroïnes.
Identificació dels déus i dees romans i dels
herois i heroïnes.
Comparació dels déus i deesses, herois i
heroïnes de la mitologia clàssica amb
els actuals.
BL5.1. Distingir les diferents etapes de la
història de Roma, explicant-ne els
trets essencials i les circumstàncies que
intervenen en el pas d’unes a altres i ubicant
en un eix cronològic alguns dels principals
fets històrics per a aprofundir en l’origen de
la nostra civilització.
Relació i comparació de l’organització
política de la Roma clàssica i la de la
nostra època.
BL.5.2. Descriure els trets essencials que
caracteritzen les successives formes
d’organització política i social de Roma i
sobre els diferents papers que exercix dins de
la família cada membre, comparant-los amb
enfocament crític amb els actuals per a
evidenciar en el nostre sistema social, polític
i familiar l’herència de la civilització romana.
BL5.3 Identificar els déus i les dees i els
herois i les heroïnes de la mitologia
grecollatina i establir relacions significatives
amb personatges actuals que permeten
evidenciar la pervivència dels arquetips
mítics que han arribat a convertir-se en
referents de la cultura universal.
CCLI
CSC
CEC
CSC
CEC
CSC
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
9
Bloc 6. Textos
Tècniques de traducció.
Traducció i interpretació de textos en llatí
d’extensió variada.
Retroversió i creació de textos senzills en llatí.
Lectura de textos traduïts i comentari dels
aspectes culturals presents en els textos
seleccionats.
Lectura de textos en llatí adaptats o de
dificultat graduada
BL6.1. Realitzar la lectura comprensiva de
textos en llatí, senzills i de dificultat
graduada, utilitzant els coneixements
morfològics, sintàctics i lèxics adquirits o
mecanismes d’inferència lògica, per a captar
el sentit global del text i aprofundir en la seua
interpretació o traducció.
BL6.2 Crear textos senzills en llatí, utilitzant
les estructures i el lèxic apresos per a adquirir
un major domini de la llengua i millorar les
destreses comunicatives.
BL6.3 Comentar el contingut i l’estructura de
textos clàssics traduïts aplicant-hi els
coneixements prèviament adquirits en esta o
en altres matèries per a aprofundir en la seua
interpretació.
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CEC
Bloc 7. Lèxic Vocabulari bàsic llatí.
Lèxic transparent.
Principals prefixos i sufixos.
Identificació dels principals prefixos i sufixos
d’origen l atí.
Del llatí al romanç.
Nocions bàsiques d’evolució fonètica.
Paraules patrimonials i cultismes.
Identificació de paraules patrimonials i
cultismes
BL.7.1. Deduir el significat de termes llatins
partint del context o de paraules de la llengua
pròpia i identificar els formants per a
aprofundir en la interpretació de textos i
augmentar el cabal lèxic.
BL.7.2 Diferenciar termes patrimonials i
cultismes relacionant-los amb el terme
d’origen i aplicar nocions bàsiques
d’evolució fonètica per a evidenciar el
parentiu que unix el llatí i la llengua pròpia
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
10
4. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS
PRIMER TRIMESTRE:
Tema 1
– L’indoeuropeu, el llatí i les llengües romàniques.
– Pronunciació de l'abecedari llatí.
– Substantius i adjectius llatins. El nominatiu masculí i femení (1a. i 2a. declin.)
– Present del verb sum. Estructura de l'oració atributiva.
– Concordança morfosintàctica.
– Lectura i traducció de frases senzilles.
– Etimologia: termes patrimonials i cultismes.
– La tradició mítica: Hèrcules
– El marc geogràfic de la societat romana: Itàlia.
– Les províncies de l'Imperi Romà. Hispània
Tema 2.
– Genitiu i ablatiu ( 1ª i 2ª declin.)
– Present d'indicatiu: desinències personals. Estructura de l'oració predicativa.
– Lectura i traducció de frases senzilles.
– Etimologia: derivació i composició.
– La fundació de Roma: la seua llegenda i la seua història.
– La tradició mítica: les muses.
– Hispània romana: Edeta.
Tema 3.
– Acusatiu ( 1ª i 2ª declinació)
– La oració transitiva i intransitiva .
– Els gèneres gramaticals.
– Etimologia: el llatí en les Ciències Naturals.
– La Roma monàrquica.
– Animals fantàstics
– Hispània romana: Tarraco.
SEGON TRIMESTRE:
Tema 4
– Enunciat dels substantius: importància del genitiu.
– Infinitiu.
– Etimologia: el llatí en l'astronomia.
– La Roma republicana.
– Faetó
– Hispània romana: Itàlica
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
11
Tema 5:
– 3ª declinació: ( nom.acus. gen. abl.)
– Etimologia: el llatí i la medicina.
– Juli Cèsar i el final de la República.
– Orfeu.
– Hispània romana: Caesaraugusta.
Tema 6:
– El vocatiu.
– El gènere neutre.
– Preposicions llatines.
– Etimologia: el llatí i les Matemàtiques, la Física i la Química.
– La Roma imperial.
– Dèdal i Ícar.
– Hispània romana: Les Medul·les.
Tema 7:
– Els enunciats dels adjectius.
– Etimologia: el llatí i la Història i la Geografia.
– Hispània, província romana.
– Teseu i el laberint.
– Hispània romana: la Via de la Plata
TERCER TRIMESTRE
Tema 8:
– 4ª declinació.
– El datiu.
– El pretèrit imperfet de sum.
– Etimologia: el llatí i l'art.
– Grècia i Roma.
– Afrodita.
Tema 9:
– 5ª declinació.
– Pretèrit Imperfet regular.
– Etimologia: el llatí i la filosofia.
– Herència romana: el dret
– El tità Prometeu.
– Hispània romana: Segóbriga.
Tema 10:
– Resum gramatical.
– Etimologia: el llatí i la música.
– Herència romana: l'educació. L'art i la seua influència.
– Èdip.
– Hispània romana: Pollentia
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
12
5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Aquest curs tenim aula- matèria, organització espacial que ofereix més possibilitats
metodològiques en l’ús de materials a l’abast en l’aula.
- Projector i accés a la xarxa wifi: recurs que utilitzem diàriament en les explicacions con a
suport de text escrit i d’ imatges tan importants en la comunicació actual dels adolescents.
- Armari biblioteca-aula: amb diccionaris, llibres de consulta, llibres de lectura, revistes,
materials per a fer tallers, etc.
- Mapes de Grècia i Roma, treballs que han elaborat i penjat a les parets,
- Disposició estable de les taules per tal de treballar en grups.
El plantejament metodològic part dels principis d’ interacció, aprenentatge dialògic i
l’aprenentatge significatiu tant del contingut com de les tasques que l’alumnat ha de resoldre
per tal d’adquirir la competència necessària en la matèria.
De manera més específica, el desenvolupament lògic de les competències comporta:
– Partir de les idees i coneixements previs dels alumnes.
– Cercar el saber pràctic, enfront de l'aprenentatge memorístic, aproximant el lèxic, els
continguts a altres continguts, situacions, realitats i entorns que puguen reconèixer i on puguen
usar-ho.
– “tutoritzar” l'aprenentatge, procurant que siguen els alumnes els qui realitzen els seus
descobriments, orientant-los i ajudant-los a estructurar els continguts.
– Alternar i diversificar les situacions d'aprenentatge d'acord amb la motivació i els interessos
de l'alumnat: activitats, cerques, treballs, presentacions,…
_ Afavorir la interacció de text i context: sobretot en continguts més netament lingüístics com
són els textos amb un contexts social que els sirva de suport i els done una dimensió social
amb tasques com creació d’ audiovisuals, pàgines web, còmics etc.
– Afavorir que vegen l'avaluació com a forma de mesurar el progrés personal i no com càstic-
penalització dispensat pel professor. Per a açò és necessari que tinguen molt clar el que han
d'aprendre i com es va a avaluar. Han de portar graella amb les seues notes en els diversos
apartats, i traure les seues mitjanes que han de coincidir amb les de la professora.
– Parar esment especial a les activitats de lectura comprensiva i escriptura, com a capacitats
bàsiques i prèvies a qualsevol acte posterior d'aprenentatge.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
13
6. AVALUACIÓ: INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ
Els criteris d'avaluació es concreten en proves qualificables de forma numèrica
LA NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d'un procés d'avaluació contínua, s'establirà a partir de
tres paràmetres
1. Seguiment diari: 20 %.(amb 4 anotacions negatives no s’aplicarà aquest paràmetre)
Observació del treball en l’aula: participació en classe, assistència, controls de seguiment.
Presentació de TASQUES d'estudi.
Elaboració i lliurament de treballs, recerques….
2. Proves escrites: al menys dos per avaluació: es qualificarà sobre 10 i serà el 70% de la nota
total.
Comprensió/ traducció de frases /textos senzills
Qüestions gramaticals.
Lèxic
Qüestions de cultura: mites i història.
3. Lectura trimestral es valorarà sobre 10, i serà el 10% de la nota total.
Normes d'aplicació La no assistència a un control només es justificarà mitjançant comunicat mèdic.
Es obligatori realitzar totes les proves i lliuraments assenyalats, els controls i la lectura
establerta, independentment de la qualificació. Si no es fa alguna prova i no se’n justifica
la raó, l' avaluació quedarà pendent.
Per a aprovar l' avaluació cal obtenir almenys la MEITAT del percentatge de cada
paràmetre.
Tots/es hauran de portar actualitzat el quadre de qualificacions en el quadern personal.
No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Es recuperarà a la
següent. Si se suspén la 3ra avaluació, es recuperarà a setembre (no es compensarà amb les
dos anteriors)
LA NOTA FINAL DE CURS s’obtindrà aplicant el següent percentatge a la nota de cada
avaluació
1ra AVAL 2na AVAL. 3ªra AVAL.
15% 25% 60%
Si a la avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha
assolit els mínims exigits i, en conseqüència, haurà de presentar-se a una prova escrita a setembre.
Esta serà d’ estructura similar a les realitzades durant el curs.
DATES PREVISTES DE LES SESSIONS D’AVALUACIÓ
1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL.
28, 29 nov-1 desembre 7, 8, 9, de març 7, 8, 9 de juny
NOTA: aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
14
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
– Atendre els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat: facilitant fitxes de reforç als alumnes
amb més dificultats, i d'ampliació a aquells alumnes que vulguen o puguen aprofundir més.
– D'acord amb els programes d'atenció del centre i amb el Departament d'Orientació planejar
possibilitats d'adaptació per als casos concrets d'alumnes/as segons les seues necessitats educatives
particulars
– Afavorir la capacitat d'aprendre per si mateixos guiant-li en la cerca d'informació i en la seua
elaboració per a arribar a un resultat o resposta correcte.
– Promoure el treball en equip cercant la interacció compensada entre alumnes/as.
– Desenvolupar la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita, mitjançant el treball sobre textos
seleccionats a tal fi.
– Predisposar i reforçar l'hàbit de lectura amb textos i llibres variats i adequats a diferents nivells
de dificultat.
– Fer ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, promovent cerques guiades
(websquest), exercicis interactius, etc.
8. FOMENT DE LA LECTURA
En l'activitat diària de classe partim de la lectura i comprensió de textos en llatí, d'història, de
mitologia. En llatí potencien la competència en comunicació lingüística en treballar sobre lèxic,
estructures i comprensió. Els textos en castellà i valencià serveixen com a punt de partida per a
reflexionar, investigar, interpretar, elaborar, redactar, cercar….reforçant així competències com la
competència digital, la iniciativa personal, l'aprendre a aprendre, així com la localització espacial i
temporal, i les competències socials i cíviques.
- Promoure l'estima de la paraula parant esment especial a l'adquisició de nous termes de
procedència llatina.
- Conèixer el seu significat etimològic com a millor forma d'arribar a usar-los adequadament.
- Orientar sobre lectures d'interès proporcionant-los informació resumida sobre els títols
continguts en el Pla Lector (veure al final del document)
- Valorar les opinions i resultats obtinguts de les lectures proposades en el curs per a adequar la
seua validesa didàctica
Des d’ el convenciment que l'hàbit de la lectura ha de ser reforçat i destacat en la programació de
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
15
l'assignatura, hem seleccionat una sèrie de llibres la lectura dels quals creiem, combinen la
formació i el plaer.
A més promocionarem de manera especial altres títols perquè siguen coneguts i així potser llegits
motu proprio. Aquesta llista es troba en el Pla Lector del departament que es troba al final d'aquest
document.
1º AVALUACIÓ
Lectura: Èpica: A la recerca d’una pàtria / A la recerca d'una pàtria (adaptació de l’ Eneida de
Virgili). Edit. Vicens Vives
2ª AVALUACIÓ
Lectura: Teatre: Comèdia de l'olla. Amfitrió. Plaute. Vicens Vives.
3ª AVALUACIÓ
Sense lectura
Les obres podran ser canviades si les condicions o necessitats concretes de la classe o d'algun
alumne/a en particular ho aconsellaren.
D'altra banda, ens varen sumar al Pla Lector general del centre, fomentant la lectura com a
activitat que ha d'ocupar l'hora d'Atenció Educativa.
9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
El departament té obert un blog com a lloc d'enllaç al món clàssic, amb webs, portals i enllaços
seleccionats, amb informació específica i rigorosa. En el primer mes entrem i ens familiaritzem
amb portals específics ressaltant la importància de seleccionar la informació, elaborar-la i adaptar-
la a les nostres necessitats. La nostra labor en aquest camp procura:
- Proporcionar informació específica sobre recursos, portals, webs… on trobar aqueixa informació
amb fiabilitat i rapidesa.
- Afavorir l'adquisició de destreses mitjançant l'elaboració de treballs, (webquest), presentacions,
recerques…en suport digital.
- Insistir en el tractament crític de dades contrastates per dues o més fonts, esmentant d'on han
arreplegat la informació.
- Fer servir l’accés a la xarxa wifi per dur a l’aula el gran ventall de recursos disponibles.
Considerem important sobretot en els apartats culturals fer arribar als alumnes la visió del món
clàssic a través de la imatge ( mapes dinàmics, pintura i art en general, documentals històrics,
objectes de la vida quotidiana…)
- Promoure l'ús d' internet i del mòbil com a punt d’accés a la informació i no només a les
relacions socials, que l'ús didàctic no està renyit amb el lúdic, que hi ha més coses que les xarxes
socials.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
16
10. RECURSOS I MATERIALS
Utilitzarem el llibre LLATÍ-4º ESO d'editorial Santillana, projecte Saber fer i la seua carpeta de
professor amb materials d'ampliació.
Així com d’ altres materials disponibles en el Departament o facilitats per la professora:
- CD del llibre de text.
- Connexió a Internet de l’aula.
- Vídeos.
- Presentacions en power point.
- Llibres de lectura.
- Materials fotocopiats: textos de lectura, activitats de reforç i ampliació, etc.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
17
PRIMER DE BATXILLERAT
1. JUSTIFICACIÓ: PAUCA PREVIA…
La presència del Llatí en l'actual Batxillerat aporta a la formació dels alumnes/as el coneixement
de les bases lingüística, històrica i cultural de la civilització occidental. D'ací el seu gran interès en
la configuració del currículum de quants alumnes hagen optat per una primera especialització dels
seus estudis en els camps de les Ciències Socials, les Humanitats o la Lingüística. Al costat del
Grec, la cultura del qual Roma va assimilar i va transmetre a tota Europa, el Llatí constitueix un
suport difícilment substituïble per a l'aprenentatge de les modernes llengües romàniques, entre ella
les parlades a la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, la coincidència de l'estudi de les dues llengües clàssiques en el Batxillerat
d'Humanitats convida a treballar al unísono i realitzar una activitat interdisciplinària constant que
evite duplicitats en el desenvolupament d'ambdues matèries al mateix temps que aprofita les
múltiples coincidències. L'organització dels continguts en quatre nuclis similars ha de contribuir a
facilitar-ho.
L'estudi de la llengua llatina, en particular, en els seus aspectes morfològic, sintàctic i lèxic no
solament té valor en si, per tractar-se d'una llengua d'estructura i contingut molt ric, sinó que a més
ofereix virtualitats formatives àmplies, en asseure una sòlida base científica per a l'anàlisi i
perfeccionament progressiu de les llengües d'ús corrent per a l'alumne, tant maternes com les
estrangeres. La matèria contribueix a:
• L’aprenentatge mitjançant textos originals llegits, traduïts i interpretats de la llengua de la qual
deriven les llengües romàniques de l'Estat.
• La reflexió sobre les relacions entre el Llatí i les llengües romàniques, en els nivells lèxic,
fonètic, morfosintàctic i pragmàtic per a millorar el seu coneixement.
• L’augment del domini del lèxic de les llengües modernes que l'alumnat utilitze i estudie,
mitjançant l'estudi de la derivació del llatí en aquestes llengües i la comparació contínua prenent
com a base la llengua llatina.
• L'establiment d'una base científica per a l'estudi de les llengües en el Batxillerat.
• Al contacte profund amb el món clàssic en el qual es va desenvolupar la llengua llatina i el
reconeixement de la seua permanència i presència en el món actual.
La consecució d'aquestes capacitats s'ha de dur a terme al llarg de dos cursos, LLATÍ- I i LLATÍ-
II, concebent-se la seua adquisició com un procés continu i permanent.
La legislació que regula l’ensenyament de llatí en l’etapa de batxillerat és la següent:
Currículum s’estableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, i la modificació Decret
136/2015, de 4 de setembre, del Consell, que estableix el currículum i desenrotlla l’ordenació
general de l’Educació Secundària Oblihgatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
18
2. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Segons marca la normativa esmentada:
Bloc 1 Continguts transversals
Continguts
Participació en debats, col·loquis o
entrevistes sobre qualsevol tema que puga
suscitar interés: el paper de la dona en la
societat, les classes socials, el sistema polític,
la família, el respecte pel patrimoni, etc.
Utilització d’estratègies lingüístiques i no
lingüístiques: inici, manteniment i conclusió;
cooperació; normes de cortesia, etc. i del
respecte en l’ús del llenguatge.
Elaboració de treballs d’investigació i/o
exposicions, de forma individual o en grups
cooperatius, sobre la pervivència del mite en
les diferents manifestacions artístiques; la
pervivència del lèxic grecollatí en la llengua
pròpia; el patrimoni; la influència de
l’organització política i social, etc.
Aplicació de les estratègies de busca
d’informació variada sobre lèxic, vida
quotidiana, patrimoni, pervivència de la
cultura clàssica en diferents àmbits, etc. en
diverses fonts i pàgines web especialitzades,
wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzant
estratègies de filtrat en la busca de la
informació, i selecció de la informació,
síntesi, presentació de continguts,
procediments de cites i paràfrasi, de
bibliografia i de bibliografia web.
Imaginació i creativitat en la gestió de
projectes.
Responsabilitat davant de les decisions
adoptades.
Pensament causal i conseqüencial.
Planificació de les tasques i projectes de la
matèria.
Avaluació dels processos i resultats.
Assumpció de l’error com a oportunitat
Assumpció de distints rols en equips de
treball.
Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.
Tècniques d’escolta activa
Criteris d’avaluació
BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius
de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional, i aplicar les estratègies
lingüístiques i no lingüístiques del nivell
educatiu pròpies de la interacció oral
utilitzant un llenguatge no discriminatori
BL1.2. Buscar i seleccionar informació de
forma contrastada en diverses fonts,
documents de text, imatges, vídeos, etc., i
organitzar la informació obtinguda per mitjà
de diversos procediments de síntesi o
presentació dels continguts, registrant-la en
paper de forma acurada, o emmagatzemant-la
digitalment en dispositius informàtics i
servicis de la xarxa, per a ampliar els
coneixements i elaborar textos de l’àmbit
personal, acadèmic, social o professional i
del nivell educatiu, citant-ne adequadament
la procedència.
BL1.3. Gestionar de forma eficaç tasques o
projectes, fer propostes creatives i confiar en
les possibilitats, mostrar energia i entusiasme
durant el seu desenrotllament, prendre
decisions raonades, assumint riscos, i
responsabilitzar-se de les accions i de les
seues conseqüències.
BL1.4. Planificar tasques o projectes,
individuals o col·lectius, i descriure
accions, recursos materials, terminis i
responsabilitats per a aconseguir els
objectius proposats, adequar el pla durant el
seu desenrotllament considerant diverses
alternatives per a transformar les dificultats
en possibilitats, avaluar el procés i el
producte final, i comunicar de forma creativa
els resultats obtinguts amb el suport dels
recursos adequats.
Capa-
citats.
CCLI
CAA
CCLI
CAA
TIC
SIEE
SIEE
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
19
Diàleg igualitari.
Coneixement de tècniques d’aprenentatge
cooperatiu
Creació i edició de produccions audiovisuals
amb dramatitzacions o diàlegs creats per
alumnes, aplicant els continguts gramaticals,
sintàctics i lèxics estudiats.
Utilització de presentacions multimèdia per a
exposar treballs realitzats de forma
individual o en grup.
Ús de les ferramentes més comunes de les
TIC.
Comunicació amb la resta del grup o
intercentres.
Ús dels servicis de la web social: blogs,
wikis, fòrums, pàgines web, correu
electrònic, etc
Estudis i professions vinculats amb els
coneixements de l’àrea.
Autoconeixement d’aptituds i interessos.
Procés estructurat de presa de decisions.
BL1.5. Organitzar un equip de treball, i
distribuir responsabilitats i gestionar
els recursos perquè tots els membres
participen i arriben a les metes comunes,
influir positivament en els altres generant
implicació en la tasca i utilitzar el diàleg
igualitari per a resoldre conflictes i
discrepàncies actuant amb responsabilitat i
sentit ètic.
BL1.6. Crear i editar produccions
audiovisuals o presentacions multimèdia,
servint-se d’imatges i text, amb sentit estètic,
utilitzar aplicacions informàtiques
d’escriptori o servicis de la web i saber com
aplicar els diferents tipus de llicències.
BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a
construir un producte o tasca col·lectiva,
filtrant i compartint informació i continguts
digitals, seleccionant les ferramentes de
comunicació TIC, servicis de la web social o
mòduls en entorns virtuals d’aprenentatge,
aplicar bones formes de conducta en la
comunicació i previndre, denunciar i protegir
altres de lesmales pràctiques, com el
ciberassetjament.
BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre
els entorns laborals, professions i estudis
vinculats amb els coneixements del nivell
educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al
seu desenrotllament i comparar-les amb les
pròpies aptituds i interessos per a generar
alternatives davant de la presa de decisions
vocacionals
CAA
CSC
SIEE
CD
CD
CSC
SIEE
Bloc 2. El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina
Marc geogràfic de la llengua
Ubicació en mapes de l’extensió de la
llengua llatina a la península Ibèrica i
a Europa.
Les llengües d’Espanya: llengües
romàniques i no romances.
Ubicació en mapes de les llengües
romàniques de la península Ibèrica.
Sistema de la llengua llatina: l’alfabet com a
BL2.1. Identificar el marc geogràfic de la
llengua llatina i de les llengües omàniques a
Europa i a la península Ibèrica, ubicar-lo en
mapes, en formats diversos i presentats en
suport paper i digital, i utilitzar les estratègies
de comprensió lectora del nivell educatiu per
a obtindre informació i aplicar-la en la
reflexió sobre el contingut.
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
20
sistema d’escriptura. Origen i pronunciació
de l’alfabet llatí.
Pervivència d’elements lingüístics llatins.
Termes patrimonials i cultismes.
Identificació de termes patrimonials i
cultismes en textos de diferent tipologia.
BL2.2. Llegir textos en llatí de manera
comprensiva, aplicant les normes de
pronunciació i comparant les principals
adaptacions que es produïxen en les
llengües modernes per a facilitar-ne
l'aprenentatge.
BL2.3. Distingir les paraules patrimonials i
els cultismes, i identificar l’ètim llatí
originari, així com alguns dels llatinismes
més freqüents, per a augmentar el cabal lèxic
de la llengua pròpia i aprofundir en la
comprensió textual.
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Bloc 3. Morfologia
La paraula:
Identificació i classificació dels diversos
formants de les paraules.
Classificació de les paraules atenent als seus
formants.
La flexió:
La flexió nominal i pronominal
La flexió verbal:
Formes personals.
Formes no personals.
Declinació de substantius, adjectius i
pronoms
Conjugació de verbs.
Identificació i relació d’elements
morfològics de la llengua llatina
BL3.1 Identificar els distints formants de les
paraules descomponent-les i buscant
exemples d’altres termes en què estiguen
presents per a introduir el concepte de flexió i
millorar la interpretació i l'expressió de la
llengua llatina.
BL3.2. Declinar distints tipus de paraules i
sintagmes en concordança atenent a la seua
classificació i al context oracional per a una
millor interpretació i expressió de la llengua
llatina.
BL3.3. Conjugar els distints temps verbals
llatins atenent a la seua classificació i al
context oracional, diferenciant les formes
personals de les no personals, per a una
millor interpretació i expressió de la llengua
llatina.
BL3.4. Identificar elements morfològics de la
llengua llatina que permeten les posteriors
anàlisis, o reconeixement per inferència
lògica, de la morfologia i la sintaxi de textos
senzills i que en faciliten la traducció o
interpretació.
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
Bloc 4. Sintaxi
Els casos llatins i la seua relació amb les
funcions sintàctiques.
BL4.1. Distingir, per mitjà d’anàlisi
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
21
Identificació, relació, interpretació, o anàlisi
sintàctica, i traducció dels casos llatins.
L’oració: Elements. Concordança.
L’oració simple: atributiva; predicativa.
L’oració composta :les oracions coordinades;
les oracions subordinades.
Formes no personals: Infinitius i participis.
Identificació, classificació, relació, o anàlisi
sintàctica, dels diversos tipus i construccions
d’oracions simples i compostes i de les
formes no personals.
sintàctica o inferència lògica, en textos
originals i/o adaptats de dificultat graduada,
les funcions que exercixen les paraules i
sintagmes, i classificar els diferents tipus
d’oracions i construccions per a una millor
interpretació del text i la seua estructura.
CCLI
CAA
Bloc 5. Roma, història, cultura, art, civilització
Períodes de la història de Roma:
Monarquia. República. Imperi.
Identificació i comparació dels períodes de la
història de Roma, i elaboració d’eixos
cronològics dels seus diversos períodes.
Organització política i social de Roma:
hòmens i dones.
L’organització familiar com a unitat de
producció.
Relació i comparació amb la nostra època.
Religió: mites. Déus i dees, herois i heroïnes.
Identificació dels déus i dees romans i dels
herois i heroïnes del panteó romà i dels mites
Relació i comparació entre els mites, herois i
heroïnes antics i els actuals i la seua
pervivència com referent cultural universal.
L’art romà :
Característiques fonamentals.
Principals manifestacions artístiques.
Descripció i identificació de les
manifestacions artístiques més importants a
partir d’elements concrets.
Obres públiques i urbanisme:
Les obres públiques: elements i funcions de
les obres públiques romanes.
La ciutat romana. Pervivència d’edificacions
públiques romanes en el patrimoni històric
del nostre país.
Localització en mapes dels principals
exemples en el nostre patrimoni.
BL5.1. Distingir les diferents etapes de la
història de Roma, explicar-ne els trets
essencials i les circumstàncies que intervenen
en el pas d’unes a altres, i ubicar en un eix
cronològic alguns dels principals fets
històrics per a aprofundir en l’origen de la
nostra civilització.
BL5.2 Descriure els trets essencials que
caracteritzen les successives formes
d’organització política i social de Roma, i
comparar-los de forma crítica
amb les actuals.
BL5.3 Identificar els déus i les dees i els
herois i les heroïnes de la mitologia
grecollatina i establir relacions significatives
amb personatges actuals que
permeten evidenciar la pervivència dels
arquetips mítics que han arribat a
convertir-se en referents de la cultura
universal.
BL5.4 Descriure les característiques
fonamentals i les manifestacions més
importants de l’art i l’urbanisme romans per
a evidenciar la seua influència
en models artístics i urbanístics posteriors, i
assenyalar la seua presència en
el patrimoni històric del nostre país.
CCLI
CSC CEC
CCLI
CSC
CEC
CCLI
CSC
CEC
CCLI
CSC
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
22
Bloc 6. Textos
Tècniques de traducció.
Traducció directa de textos en llatí
d’extensió variada.
Retroversió i creació de textos senzills.
Utilització del diccionaris.
Comparació de les estructures llatines amb
les de la llengua pròpia.
Lectura comprensiva i comparada de textos
clàssics.
Lectura comprensiva de textos en llatí
adaptats o de dificultat graduada.
Lectura de textos traduïts.
Comentari del contingut i estructura de
textos en llengua llatina i llengua pròpia.
BL6.1. Fer una lectura comprensiva de textos
en llatí, senzills i de dificultat graduada,
utilitzant els coneixements morfològics,
sintàctics i lèxics adquirits o mecanismes
d’inferència lògica, per a captar el sentit
global del text i aprofundir en la seua
interpretació o traducció.
BL6.2. Crear textos senzills en llatí, utilitzant
les estructures i el lèxic apresos per a adquirir
un major domini de la llengua i millorar les
destreses comunicatives.
BL6.3. Comentar el contingut i l’estructura
de textos clàssics traduïts
aplicant-hi els coneixements prèviament
adquirits en esta o en altres matèries per a
aprofundir en la seua interpretació.
CCLI
CAA
CCLI
CA
CCLI
CAA
CEC
Bloc 7 Lèxic
Vocabulari bàsic llatí.
Lèxic transparent.
Principals afixos.
Identificació dels principals afixos d’origen
llatí i traducció de lèxic llatí transparent.
Evolució i pervivència del llatí.
Nocions bàsiques d’evolució fonètica.
Paraules patrimonials, cultismes i
neologismes. Llatinismes
Principals lexemes i afixos llatins usats en la
llengua pròpia.
BL7.1. Deduir el significat de termes llatins
partint del context o de paraules de la llengua
pròpia i identificar els formants per a
aprofundir en la interpretació de textos i
augmentar el cabal lèxic.
BL7.2. Diferenciar entre termes patrimonials
i cultismes, reconéixer neologismes i
llatinismes o expressions llatines i aplicar-los
en un context per a augmentar el cabal lèxic i
aprofundir en la comprensió textual.
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
23
3. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS
1. La llengua llatina.
En funció dels exercicis i textos traduïts a cada moment serà necessari en ocasions avançar alguns
continguts. Però la seua exposició més detallada i completa seguirà, en principi, la següent
seqüenciació:
1ª. AVALUACIÓ: temes 1 a 7
1. Orígens i característiques del llatí. Evolució a les llengües romàniques
2. L'alfabet i la seua pronunciació.
3. Concepte de llengua flexiva. Cas- funció.
4. La flexió del nom: temes en –a. Temes en –o-
5. L'adjectiu. Concordances. CN, aposició, C.Predicatiu
6. La flexió del verb: present, imperfecte i futur.
7. Preposicions més freqüents: complements circumstancials. Orac. coordinada
2ª. AVALUACIÓ: temes 8 a 13.
8. La flexió del nom: temes en consonant i en –i-.
9. Adjectius. Tipus. Adverbis derivats d'adjectius. Els graus de l'adjectiu.
10. La flexió del verb: Tema de perfecte.
11. Temes en –u – i en –e-.
12. La flexió pronominal: personals, possessius
13. Pronoms demostratius. Interrogatius, indefinits., numerals.
3ª. AVALUACIÓ: temes 14 a 18
14. El pronom relatiu. Oració de relatiu
15. Formes no personals: Infinitiu. L'oració d'infinitiu.
16. Oracions subordinades: principals conjuncions.
17. El participi. Oració de participi
18.La veu passiva. Oració passiva.
2. La interpretació de textos.
L'estudi d'aquesta unitat es durà a terme durant els tres trimestres. En el primer trimestre els textos
proposats seran de mínima dificultat, iniciant-se els alumnes amb frases senzilles, i aniran
progressant en complexitat a mesura que avance el curs, fins traduir textos més llargs que
desenvolupen fets, idees, etc.
3. Lèxic llatí i la seua evolució.
Durant els tres trimestres.
- Aprenentatge de vocabulari llatí bàsic.
- Exercicis de lèxic: etimologies, famílies de paraules, etc.
- Expressions llatines incorporades al llenguatge habitual, al tècnic i al culte.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
24
4. Cultura: Roma i el seu llegat.
1ª AVALUACIÓ
- Història de Roma: fundació: mite i història. Etapes de la seua expansió: Monarquia, República i
Imperi.
- Societat i institucions polítiques.
Lectura: A la recerca d'una pàtria /En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006
2ª AVALUACIÓ
- La ciutat: urbanisme i obres públiques. Oci i espectacles. La casa. Vida quotidiana.
- Religió i mitologia.
- Dret romà. Fuentes i pervivència. Expressions jurídiques
Lectura: Comèdia de l'olla. Amfitrió. Plaute. Vicens Vives.
3ª AVALUACIÓ
- La romanització d'Hispània: projecció actual.
Lectura: L'ase d'or. Apuleu. Edit. Tilde
Nota: si algun alumne/a ja ha fet aquestes lectures en cursos anteriors, se li proposarà títols
alternatius. Com ara:
- Cants II i III de l’ Eneida de Virgili
- Altres comèdies de Plaute o Terenci.
- Guárdate de los Idus. Lola Gàndara. SM.
- Algun títol de la abundant novel·la històrica de tema romà que els interesse i siga aprovat
per mi.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
25
4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ
Els anteriors criteris d’ avaluació es concretaran en proves qualificables de forma numèrica. LA
NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d’ un procés d’ avaluació contínua, s’establirà a partir de
tres paràmetres.
1. Seguiment diari: 10% ( amb 4 anotacions negatives s’ anul·la l’ aplicació d’aquest
paràmetre)
Presentació de tasques d’estudi i traducció acabades i completes.
Observació del treball en l’aula: controls de seguiment, participació en classe, assistència
2. Controls fixats: almenys dos per aval.: es qualificarà sobre 10 i serà el 70% de la nota total.
Anàlisi./ traducció de frases /text.
Qüestions gramaticals.
Lèxic
3. Literatura: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 20% de la nota total de l’avaluació.
Control sobre els continguts teòrics: 10% i sobre les lectures: 10% ( si no hi haguera
lectura, el punt se sumarà al paràmetre 2 (controls fixats)
Normes d’ aplicació
Les FALTES D’ ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADA que ultrapassen el 20% de l’ assistència
total en cada avaluació, suposaran la pèrdua del dret a presentar-se e a examen de l’ avaluació.
(+8/10 faltes)
La no assistència a un control es justificarà només mitjançant comunicat mèdic.
És obligatori realitzar totes les tasques d’estudi assenyalades, els controls i la lectura
establerta, amb independència de la nota Si se’n deixa algun per fer, caldrà recuperar-lo.
Per a aprovar l’ avaluació cal traure almenys la meitat del percentatge en cada paràmetre.
Si se suspén algun paràmetre, se suspén l’avaluació. .
No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Aquesta matèria es
recuperarà en la següent avaluació.
LA NOTA FINAL DE CURS s’ obtindrà aplicant els següents percentatges:
1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL
15% 25% 60%
Si en l’ avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha
assolit els mínims exigits i, per consegüent, cal que es presente a la prova extraordinària de
setembre. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades al llarg del curs.
Prova extraordinària de juliol/ setembre
Si a l'avaluació final de juny l'alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha
assolit els mínims exigits i, en conseqüència, haurà de presentar-se a una prova extraordinària
escrita a juliol. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades durant el curs.
DATES PREVISTES PER A LES SESSIONS D’ AVALUACIÓ
1ra AVAL 28, 29, nov - 1 de desembre
2na AVAL. 7, 8, 9, de març
3ra AVAL. 7, 8, 9 de juny ( fi de curs 17 de juny)
Avaluació de recuperació
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
26
Aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs
5. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Aquest curs, l’ organització espacial en aula-matèria ofereix més possibilitats metodològiques en
l’ús de materials a l’abast en l’aula.
- Projector i accés a la xarxa wifi: recurs que utilitzem diàriament en les explicacions com
a suport de text escrit i d’ imatges tan importants en la comunicació actual dels
adolescents.
- Documentals i parts de pel·lícules en els temes de cultura, per exemple són molt
il·lustratius:
Còmo los romanos cambiaron el mundo. Discovery MAX, 2014. Grandes civilizaciones.
La construcción de un Imperio.
Pompeya, el último dia. BBC
- Armari biblioteca-aula: amb diccionaris, llibres de consulta, llibres de lectura, revistes,
materials per a fer tallers, etc.
- Mapes de Grècia i Roma, treballs que han elaborat i penjat a les parets,
- Disposició estable de les taules per tal de treballar en grups.
L'ensenyament del Llatí dins de l'aula ha de ser eminentment actiu, de manera que l'alumne siga la
peça fonamental i el professor el guia o conductor del seu procés d'aprenentatge. Si en
l’aprenentatge d’una llengua cal arribar al domini de les quatre habilitats bàsiques de escoltar,
parlar, llegir i escriure, en l’aprenentatge del llatí cal fomentar l’habilitat de la lectura de textos
originals adequats a les possibilitats de l’alumnat.
a) L’estudi de la llengua i de la cultura s’ha de fer simultàniament i gradual, no com a
compartiments aïllats. Intentarem sempre contextualitzar frases i textos.
b) Per explicar la gramàtica llatina, es partirà dels coneixements gramaticals que té l'alumnat
en la seua pròpia llengua, i es relacionarà amb les formes gramaticals llatines, de manera
que l'estudi del llatí ajude al coneixement de la pròpia llengua.
c) Així mateix, i a partir de la comparació d'ambdues llengües, es pretén que l'alumne puga
"descobrir" o "deduir" per si mateix estructures noves, sempre sota l'orientació del
professor.
d) Se seleccionarà textos breus que integren el nivell gramatical i lèxic que els alumnes van
adquirint progressivament, i estaran en relació amb els continguts culturals de l’ avaluació,
de manera que siguen contextualitzats i significatius.
e) Els textos seran preferentment d’autors originals, tot i que siguen adaptats.
f) Les traduccions seran directes i inverses, ja que l’afermament del coneixement de formes i
estructures s'aconsegueix més fàcilment.
g) L'alumne pot ajudar-se del vocabulari que ofereix el quadern de treball. La introducció a
l'ús del diccionari es realitzarà, si sembla convenient, en la 3ª avaluació. Es facilitarà a
l'alumne els termes el significat dels quals o característiques gramaticals no siguen bàsics.
h) L'estudi del lèxic anirà paral·lel a la traducció de textos i segons un índex de freqüència.
i) Quan s'analitze i traduïsca un text, s'escollirà amb preferència paraules que pertanguen al
lèxic matern de l'alumne i s'analitzarà la seua derivació, composició o etimologia. La
derivació es converteix així en un instrument de gran utilitat per a l'estudi del llatí i de les
llengües familiars als nostres alumnes.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
27
j) Finalment, l'estudi del nucli "Roma i el seu llegat" dóna l'oportunitat excel·lent de
promoure la cerca i tractament de la informació a través de les noves tecnologies. Amb
aquest fi es procurarà accedir a les aules d'informàtica almenys dues classes al mes per a
realitzar cerques programades.
k) La lectura en l'activitat diària de classe es treballarà a través de la lectura, comprensió i
reflexió sobre els textos de caràcter històric. A més per a cada trimestre s'ha seleccionat
una obra de lectura que monstre el món social, quotidià, històric de Roma.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
28
6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
1. Aquest curs no seguirem llibre de text. El departament ha preparat un quadern de treball amb
exercicis que els alumnes han d'adquirir en el servei de reprografia del centre.
S'han de procurar un diccionari de llatí.
2. Projector en les aules d’audiovisuals.
3. Llibres de lectura: procurats o adquirits per l'alumne.
4. Llibres de consulta i vídeos d'acord als fons del departament.
Pompeia, l'últim dia (CD)
La Roma imperial. (DVD)
Roma, l'últim imperi I-II (DVD)
(curta) videoteca del departament.
5. Aules d’informàtica i biblioteca per a recerques i elaboració de treballs.
7. UTILITZACIÓ DE TICs
El departament té un blog “de griegos y romanos” amb enllaços a una selecció de portals i pàgines
web del món clàssic que els alumnes han de conèixer i utilitzar per a la realització de recerques i
treballs.
El quadern de treball inclou un full amb les adreces web més importants.
En la preparació dels temes de cultura, els alumnes han de fer recerques d’informació en pàgines
web específiques, localitzar la informació adient, seleccionar-la i elaborar-la.
El treball pot adoptar el format de powerpoint que han de presentar als companys en una exposició
oral.
La gran majoria dels alumnes tenen conexió a internet en el mòbil i a classe podem disposar de
conexió wifi. És una possibilitat utilitzar el mòbil com a mitjà educatiu dins de la classe:
Consulta d’una dada o d’una informació puntual.
Accés a diccionaris en xarxa: Diccionari Català-valencià-balear, Optimot, RAE,
Visualització d’una il·lustració, pintura,
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
29
8. FOMENT DE LA LECTURA
Veure lectures de curs i lectures complementàries al final d'aquest document.
1ra AVALUACIÓ:
2na AVALUACIÓ.
Dediquem un temps de classe a fer comentari del llibre, per una banda del contingut (context,
època, institucions), per l’altra de la forma ( estructura, punt de vista, focalització, tractament del
temps, lèxic…) de manera que la lectura i la comprensió del llibre siga un procés integral.
El departament ha comprat dos exemplars de cada lectura de cada curs. Estan a disposició dels
alumnes.
En l'aula diàriament fem ús de textos la traducció dels quals requereix lectura acurada i reflexiva
tant de l'estructura de la llengua com del seu significat. Per a això, treballem la lectura
compressiva de textos que contextualitzen el text a traduir. Parem especial esment a l'aprenentatge
de lèxic que ajude a utilitzar la llengua amb precisió i que servisca els alumnes per enriquir la seua
capacitat d'expressió i comprensió.
9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les mesures d'atenció a la diversitat d'alumnat que observarà aquest departament seran les
següents:
- S'incidirà en tècniques específiques que milloren l'hàbit d'estudi: ordre i estructuració en els
apunts, traduccions netes que puguen repassar posteriorment, recapitulació de conceptes al termini
d’un tema, elaboració de esquemes, regles mnemotècniques, etc.
- Es plantejarà traduccions del llatí al valencià amb diferents graus de dificultat tenint en compte
les peculiaritats de l'alumnat.
- S'observarà i atendrà individualment a cada alumne perquè aquell que plantege deficiències de
comprensió i aprenentatge puga esmenar-les durant el curs, mitjançant exercicis adequats de reforç
o d’ampliació.
- S'assenyalarà sempre, en cada tema, els continguts mínims i els aspectes susceptibles d'ampliació
destinats als alumnes que desitgen aprofundir.
- Si hem de fer algun treball, s'organitzarà la classe en grups relativament homogenis i
compensatori perquè treballen aprofitant les sinergies de tots els membres.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
30
SEGON DE BATXILLERAT.
En absència de directrius i normativa sobre la estructura de la prova PAU, mantindrem els
continguts i metodologia com fins ara
1. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Bloc 1. Continguts transversals
Participació en debats, col·loquis o
entrevistes sobre qualsevol tema que puga
suscitar interés: el paper de la dona en la
societat, les classes socials, el sistema polític,
la família, el respecte pel patrimoni, etc.
Utilització d’estratègies lingüístiques i no
lingüístiques: inici, manteniment i conclusió;
cooperació; normes de cortesia, etc. i del
respecte en l’ús del llenguatge.
Elaboració de treballs d’investigació i/o
exposicions, de forma individual o en grups
cooperatius, sobre la pervivència del mític en
les diferents manifestacions artístiques; la
pervivència del lèxic grecollatí en la llengua
pròpia; el patrimoni; la influència de
l’organització política i social, etc
Aplicació de les estratègies de busca
d’informació variada sobre lèxic, vida
quotidiana, patrimoni, pervivència de la
cultura clàssica en diferents àmbits, etc. en
diverses fonts i pàgines web especialitzades,
wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzant
estratègies de filtrat en la busca de la
informació, i selecció de la informació,
síntesi, presentació de continguts,
procediments de cites i paràfrasi, de
bibliografia i de bibliografia web.
Imaginació i creativitat en la gestió de
projectes.
Responsabilitat davant de les decisions
adoptades.
Pensament causal i conseqüencial.
Planificació de les tasques i projectes.
Avaluació dels processos i resultats.
Assumpció de l’error com a oportunitat
Assumpció de distints rols en equips de
treball.
Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.
Tècniques d’escolta activa.
BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius
de l’àmbit personal, acadèmic, social o
professional, aplicant les estratègies
lingüístiques i no lingüístiques del nivell
educatiu pròpies de la interacció oral,
utilitzant un llenguatge no discriminatori.
BL1.2. Buscar i seleccionar informació de
forma contrastada en diverses fonts,
documents de text, imatges, vídeos, etc., i
organitzar la informació obtinguda per mitjà
de diversos procediments de síntesi o
presentació dels continguts, i registrar-la en
paper de forma acurada o emmagatzemar-la
digitalment en dispositius informàtics i
servicis de la xarxa, per a ampliar els
coneixements i elaborar textos de l’àmbit
personal, acadèmic, social o professional i
del nivell educatiu, citant-ne adequadament
la procedència.
BL1.3. Gestionar de forma eficaç tasques o
projectes, fer propostes creatives i confiar en
les seues possibilitats, mostrar energia i
entusiasme durant el seu desenrotllament,
prendre decisions raonades, assumint riscos, i
responsabilitzar-se de les pròpies accions i de
les seues conseqüències.
BL1.4. Planificar tasques o projectes,
individuals o col·lectius, descrivint accions,
recursos materials, terminis i responsabilitats
per a aconseguir els objectius proposats,
adequar el pla durant el seu desenrotllament
considerant diverses alternatives per a
transformar les dificultats en possibilitats,
avaluar el procés i el producte final i
comunicar de forma creativa els resultats
obtinguts amb el suport dels recursos
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CD
SIEE
SIEE
CAA
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
31
Diàleg igualitari.
Coneixement de tècniques d’aprenentatge
cooperatiu
Creació i edició de produccions audiovisuals
amb dramatitzacions o diàlegs creats per
alumnes, aplicant els continguts gramaticals,
sintàctics i lèxics estudiats.
Utilització de presentacions multimèdia per a
exposar treballs realitzats de forma
individual o en grup.
Ús de les ferramentes més comunes de les
TIC.
Comunicació amb la resta del grup o
intercentres.
Ús dels servicis de la web social: blogs,
wikis, fòrums, pàgines web, correu
electrònic, etc.
Estudis i professions vinculats amb els
coneixements de l’àrea.
Autoconeixement d’aptituds i interessos.
Procés estructurat de presa de decisions
adequats.
BL1.5. Organitzar un equip de treball,
distribuir responsabilitats i gestionar recursos
perquè tots els membres participen i arriben a
les metes comunes, influir positivament en
els altres i utilitzar el diàleg igualitari per a
resoldre discrepàncies i conflictes actuant
amb responsabilitat i sentit ètic.
BL1.6. Crear i editar produccions
audiovisuals o presentacions multimèdia,
servint-se d’imatges i text, amb sentit estètic,
utilitzar aplicacions informàtiques o servicis
de la web i saber com aplicar els diferents
tipus de llicències.
BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a
construir un producte o tasca col·lectiva,
filtrant i compartint informació i continguts
digitals, seleccionant les ferramentes TIC,
servicis de la web social o mòduls en entorns
virtuals d’aprenentatge, aplicar bones formes
de conducta en la comunicació i previndre,
denunciar i protegir altres de les males
pràctiques, com el ciberassetjament.
BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre
els entorns laborals, professions i estudis
vinculats amb els coneixements del nivell
educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al
seu desenrotllament i comparar-les amb les
pròpies aptituds i interessos per a generar
alternatives davant de la presa de decisions
vocacionals
CAA
CSC
SIEE
CD
CD
CSC
SIEE
Bloc 2 El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina
Pervivència d’elements lingüístics llatins en
les llengües modernes: termes patrimonials,
cultismes i neologismes.
Anàlisi dels processos d’evolució des del
llatí a les llengües romàniques.
BL2.1. Distingir termes patrimonials i
cultismes i aplicar les regles d’evolució
fonètica per a diferenciar les etapes de la
llengua i identificar la procedència del lèxic.
BL2.2. Reconéixer la presència de
llatinismes, hel·lenismes i neologismes, en el
llenguatge científic i en la parla culta, i
deduir-ne el significat a partir dels
corresponents termes d’origen per a
augmentar el cabal lèxic i aprofundir
en la interpretació textual
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
32
Bloc 3 Morfologia
Flexió nominal. Repàs dels paradigmes
regulars de la flexió nominal i pronominal.
Formes menys usuals i irregulars.
Flexió verbal: Repàs de la flexió verbal
regular. Verbs irregulars i defectius.
Formes nominals del verb: supí, gerundi i
gerundiu.
La conjugació perifràstica.
Identificació i conjugació de formes verbals.
Traducció i retroversió de les formes verbals.
Identificació i relació d’elements
morfològics de la llengua llatina
BL3.1. Analitzar morfològicament
paraules d’un text clàssic, original o
adaptat, i identificar-ne la categoria
gramatical, els formants flexius i
l'enunciat per a facilitar la posterior
anàlisi sintàctica i la traducció o
retroversió.
CCLI
CCA
Bloc 4. Sintaxi
Sintaxi nominal i pronominal
Estudi detallat de la sintaxi nominal.
Estudi detallat de la sintaxi pronominal.
Relació, interpretació i anàlisi sintàctica de
les formes estudiades.
L’oració composta :oracions coordinades;
oracions subordinades.
Identificació i classificació dels tipus
d’oracions compostes relacionant-les amb
construccions de la llengua pròpia.
Relació, interpretació, o anàlisi sintàctica, de
textos en llatí de dificultat graduada.
Sintaxi de les formes no personals: ’infinitiu
i el participi, gerundi, gerundiu i supí.
Relació, interpretació, o anàlisi sintàctica, de
les formes no personals del verb.
BL4.1. Distingir, per mitjà d’anàlisi
sintàctica o inferència lògica, en textos
originals i/o adaptats de dificultat
graduada, les funcions que exercixen les
paraules i sintagmes, i classificar els
diferents tipus de funcions i
construccions per a una millor
interpretació del text i la seua estructura.
CCLI
CCA
Bloc 5. Literatura
Els gèneres literaris: classificació.
Característiques. Identificació i descripció
Pervivència en les literatures posteriors.
Realització d’eixos cronològics situant-hi
autors i obres.
L’èpica:context històric i cultural. Autors i
obres més representatius..
Historiografia: context històric i cultural.
Autors i obres més representatius.
L’oratòria:context històric i cultural. Autors i
obres més representatius.
Lírica: context històric i cultural. Autors i
obres més representatius.
La comèdia llatina: context històric i
cultural. Autors i obres més representatius.
BL5.1. Descriure els gèneres literaris
llatins, els autors més representatius i
els seus contextos, per a aprofundir en la
interpretació textual i en la sensibilitat
literària i augmentar el bagatge cultural.
BL5.2. Comentar obres completes o
fragments de distintes èpoques i gèneres,
d’autoria masculina o femenina, i
identificar la presència de determinats
temes, tòpics literaris, trets genèrics i
d’estil per a reconéixer la seua
pervivència en la literatura posterior
CCLI
CEC
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
33
Bloc 6 Textos
Tècniques de traducció.
Traducció directa.
Retroversió.
Utilització del diccionari.
Lectura comprensiva i comparada de textos
clàssics.
Lectura de textos clàssics originals o
adaptats de dificultat graduada.
Lectura de textos clàssics traduïts.
Realització de comentaris de textos originals
o traduïts.
BL6.1. Traduir textos clàssics en llatí,
originals o adaptats i de dificultat
graduada, utilitzant les anàlisis
morfològiques i sintàctiques i el
diccionari amb seguretat i autonomia.
BL6.2. Crear textos senzills en llatí,
utilitzant les estructures i el lèxic
apresos per a adquirir un major domini de
la llengua i millorar les destreses
comunicatives.
BL6.3. Llegir textos clàssics en llatí de
dificultat graduada i utilitzar
mecanismes d’inferència lògica per a
captar-ne de forma global el sentit i
aprofundir en la seua interpretació.
BL6.4. Comentar el contingut i
l’estructura de textos clàssics traduïts
d’autors estudiats, aplicant-hi els
coneixements prèviament adquirits en esta
o en altres matèries per a aprofundir en la
seua interpretació.
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Bloc 7 Lèxic
Ampliació del lèxic literari i filosòfic.
Lèxic especialitzat.
Identificació i traducció de termes llatins
pertanyents al lèxic literari i filosòfic.
Evolució i pervivència del llatí.
Etimologia i origen de les paraules de lèxic
comú i especialitzat de la pròpia llengua.
Expressions llatines incorporades al valencià
Identificació de sufixos i prefixos llatins.
Identificació i explicació d’expressions
llatines incorporades a la llengua pròpia.
Derivació preverbial de verbs llatins i de
paraules evolucionades a partir d’eixes bases
lèxiques.
BL7.1. Identificar paraules i expressions
llatines del lèxic especialitzat i
traduir-les a la llengua pròpia o deduir-ne
el significat a partir del context, per a
augmentar el cabal lèxic i aprofundir en la
seua interpretació.
BL7.2. Derivar en llatí verbs llatins i en la
llengua pròpia paraules evolucionades
d’eixes bases lèxiques, utilitzant els
diversos prefixos llatins i aplicant les
regles d’evolució per a aprofundir en la
semàntica de les paraules i augmentar el
cabal lèxic.
CCLI
CAA
CEC
CCLI
CAA
CEC
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
34
2. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL
El primer trimestre es dedica fonamentalment a repàs, pràctica i sistematització de coneixements
del curs anterior, i a l'aprofundiment en l'oració composta, de manera que, a la fi del primer
trimestre l'alumne tinga actualitzada una revisió suficient de morfologia i sintaxi per a realitzar
l'anàlisi i traducció de textos de certa complexitat amb la suficient soltesa i correcció. Es
començarà ja en el primer trimestre amb textos senzills i s'anirà progressant en dificultat a mesura
que avance el curs.
A partir del 2n trimestre els textos seran el punt central de l'estudi lingüístic, lèxic, de traducció i
comentari. Segons el text concret puntualment serà necessari avançar algunes nocions sintàctiques,
però la revisió en profunditat procurarà cenyir-se a la seqüenciació proposada.
La selecció de textos segueix les orientacions de la Comissió de Coordinació PAU del curs
precedent 2015/ 2016
Els temes de literatura es distribueixen en cada avaluació.
El tema de Mitologia Clàssica i la seua influència en la cultura fins als nostres dies es farà
interdisciplinari amb l'assignatura de grec, ja que apareix també en la seua programació de
continguts. D'aquesta manera no es repeteixen continguts i s'estalvia un temps necessari, atès que
és assignatura d'examen PAU.
La lectura d'una obra llatina es realitzarà durant el 1r i 2n trimestre. Veure la relació de lectures
d'aquest curs. Cap la possibilitat de bescanviar-ne alguna per altra que siga d’interès d’un/a
alumne, desprès que aquest/a comunique el títol al departament i siga acceptat el bescanvi
Es procurarà veure el tema El llegat de Roma a Espanya. Vestigis en jaciments arqueològics i
museus, especialment de la Comunitat Valenciana de manera directa mitjançant la visita a alguna
resta arqueològica o museu entre les activitats complementàries i extraescolars exposades al final
d’aquest document.
1ª avaluació.
Llengua llatina: revisió de:
1. Flexió nominal: substantiu.
2. Adjectiu. Graus, derivació d'adverbis.
3. Conjugació regular activa i PASSIVA.
4. Preposicions. Usos i valors més freqüents dels casos.
5. Flexió pronominal
6. Sintaxi de l’ orac. simple i composta. Subordinada Substantiva: d’infinitiu i amb conjunció ( ut,
quod, ne-quominus-quin, interrogativa indirecta)
7. Subordinació adjectiva: oració de relatiu i de participi.
8. Subordinació adverbial.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
35
Textos: frases, textos breus, selecció de Cèsar.
Lèxic: derivació i composició de lèxic seleccionat dels textos.
Literatura: Èpica, historiografia i la seua influència en manifestacions literàries posteriors
Lectura: Selecció de poesia: Catul, Horaci, Ovidi. ( feta pel Departament)
2ª avaluació
Llengua llatina: aprofundiment en l'estudi de:
9. Verbs IRREGULARS. Vº sum i compostos. Vº. deponents. Defectius
10. Construccions de gerundi i gerundiu. Equivalències.
Textos: selecció: Cèsar, Sal·lusti
Lèxic: derivació i composició de lèxic seleccionat dels textos.
Literatura: Oratòria, Lírica i Teatre. La seua influència en les manifestacions literàries posteriors.
Lectura: Vida de Cèsar i vida d'August en Vides dels Dotze Cèsars. Suetoni.
3ª avaluació.
Llengua
11. Composició verbal
12. Expressió d'enunciats indirectes: estil indirecte i subordinació.
Textos: selecció: Cèsar, Sal·lusti, C. Nepot.
Lèxic: derivació i composició de lèxic seleccionat dels textos.
Literatura: repàs general dels gèneres literaris. El dret romà: pervivència.
Lectura: no n’hi ha.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
36
3. PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ
Els anteriors criteris d’ avaluació es concretaran en proves qualificables de forma numèrica. LA
NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d’ un procés d’ avaluació contínua, s’establirà a partir de
tres paràmetres.
4. Seguiment diari: 10% ( amb 4 anotacions negatives s’ anul·la l’ aplicació d’aquest
paràmetre)
Presentació de tasques d’estudi i traducció acabades i completes.
Observació del treball en l’aula: controls de seguiment, participació en classe, assistència,
etc
5. Controls fixats: almenys dos per aval.: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 70% de la nota
total
Anàlisi./ traducció de frases /text.
Qüestions gramaticals.
Lèxic
6. Literatura: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 20% de la nota total de l’avaluació.
Control sobre els continguts teòrics: 10% i sobre les lectures: 10% ( si no hi haguera
lectura, el punt se sumarà al paràmetre 2 (controls fixats)
Normes d’ aplicació
Les FALTES D’ ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADA que ultrapassen el 20% de l’ assistència
total en cada avaluació, suposaran la pèrdua del dret a presentar-se e a examen de l’ avaluació.
(+8/10 faltes)
La no assistència a un control es justificarà només mitjançant comunicat mèdic.
És obligatori realitzar totes les tasques d’estudi assenyalades, els controls i la lectura
establerta, amb independència de la qualificació. Si se’n deixa algun per fer, caldrà recuperar-
lo.
Per a aprovar l’ avaluació cal traure almenys la meitat del percentatge en cada paràmetre.
Si se suspén algun paràmetre, se suspén l’avaluació. .
No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Aquesta matèria es
recuperarà en la següent avaluació.
LA NOTA FINAL DE CURS s’ obtindrà aplicant el següent percentatge a la nota de cada
avaluació.
1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL
15% 25% 60%
Si en l’ avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha
assolit els mínims exigits i, per consegüent, cal que es presente a la prova extraordinària de
setembre. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades al llarg del curs.
DATES ESTIMADES DE LES SESSIONS D’ AVALUACIÓ
1ra AVAL 28, 29 nov.-1 de desembre
2na AVAL. 7,8, 9 de març
3ra AVAL. de maig
Avaluació de
recuperació
de juny Exàmens:
Aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs.
PENDENTS AMB LLATÍ 1BATX: HORA DE REPÀS. Com que estàn cursant 2batx necessàriament han de repassar la morfologia, per tal d’adquirir
coneixements sintactics. A més aquest curs hi ha una hora de repàs. Es convocarà una prova
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
37
escrita a febrer dels primers 11 temes, i d’altra a març amb la resta dels temes. La sessió
d’avaluació sol ser a l’abril.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
38
4. METODOLOGIA DIDÀCTICA
Tal com ja s'ha plantejat per al primer nivell de Llatí, l'ensenyament d'aquesta matèria dins de
l'aula ha de ser eminentment activa. Aquesta premissa inicial ha de conjugar-se amb
l’acompliment de la distribució de temes plantejada per a aquest segon curs, condicionat per la
Prova d'Accés a la Universitat, siga aquesta com siga.
Aquest condicionant, essencial per a un plantejament didàctic o un altre, obliga el professor a una
labor contínua de control del treball dels alumnes, així com als alumnes a l’estudi diari.
Això dit, se seguiran aquestes pautes:
1. Per a la revisió i aprofundiment de la gramàtica, es partirà dels coneixements gramaticals
adquirits en el curs anterior, així com dels que l'alumne posseïsca en la seua pròpia llengua.
2. Així mateix, i a partir de la comparació d'ambdues llengües, es pretén que l'alumne puga
"descobrir" o "deduir" estructures noves, sempre tenint en compte els seus coneixements anteriors
i la supervisió i ajuda del professor.
3. Principalment a partir del segon trimestre, la classe tindrà com a base l’estudi dels textos que
l'alumne haurà d'analitzar i traduir diàriament (mínim unes cinc línies diàries), i que exposarà i
comentarem. A partir d'aquests textos s'explicaran totes les estructures lingüístiques, conegudes ja
o noves, que hi vagen apareixent. Aquestes explicacions s'aniran complementant amb altres
exemples il·lustratius.
4. Respecte al lèxic, el seu estudi anirà paral·lel a la traducció i interpretació dels textos. Quan
s'analitze i traduïsca un text, al mateix temps es posarà èmfasi en els termes apareguts i en la seua
evolució, veient d'aquesta forma com s'ha produït el canvi fins al nostre idioma i quina paraula o
paraules conegudes o no deriven de cadascun d'aqueixos termes llatins.
5. Aquest curs el diccionari és una eina necessària i el seu l'ús, imprescindible. Farem una
explicació prèvia sobre el seu maneig: abreviatures, sentits, indicacions d’exemples, etc. Ara bé,
aquest ús queda restringit a textos de vocabulari desconegut o de relativa complexitat. Amb açò es
pretén mentalitzar els alumnes perquè aprenguen termes freqüents i que acudisquen al bagatge de
coneixements propis, ja que en molts casos són termes amb formes derivades en les llengües
romàniques conegudes per ells.
6. Quant a la literatura llatina, aquest apartat s'estudiarà mitjançant apunts de cada gènere literari
inclosos al quadern de treball. Se’ls facilita també pàgines seleccionades i adequades d’internet on
poden ampliar continguts. Així mateix, els alumnes completen l’estudi amb lectures d'obres o
fragments clàssics traduïts, que exemplifiquen les característiques de cada gènere llatí. El text, en
definitiva, es converteix en l'eix conductor d'aquest segon curs, fent realitat l'aforisme, tantes
vegades emprat, del text com a pretext.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
39
5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Projector en l’aula:
Conexió wifi a internet.
Quadern d’exercicis preparat pel Departament.
Selecció feta pel Departament, de textos dels autors marcats per a la PAU fins ara.
Diccionari recomanat: Diccionari Llatí-català de l'editorial Vox
Complement dels temes de cultura: vídeos il·lustratius segons fons del Departament.
Web “ de griegos y romanos” amb enllaços a pàgines seleccionades
6. UTILITZACIÓ DE TICs
El departament té un blog “de griegos y romanos” amb enllaços a una selecció de portals i pàgines
web del món clàssic que els alumnes han de conèixer i utilitzar per a la realització de recerques i
treballs. El quadern de treball inclou un full amb les adreces web més importants.
A l’aula d’aquest curs disposem de projector. Projectant els textos en la pissarra blanca, es
facilitarà molt l’anàlisi de textos. Podrem usar també la conexió wifi per buscar directament
explicacions gramaticals, exemples, exercicis etc..
La gran majoria dels alumnes tenen conexió a internet en el mòbil i a classe sí podem disposar de
conexió wifi. És una possibilitat utilitzar el mòbil com a mitjan educatiu dins de la classe:
Consulta d’una dada o d’una informació puntual.
Accés a diccionaris en xarxa: Diccionari Català-valencià-balear, Optimot, RAE,
Visualització d’una il·lustració, pintura,
7. FOMENT DE LA LECTURA
Aquest curs els alumnes disposen de menys temps real per a dedicar a la lectura. Tenen també
llibres de lectura en altres assignatures. Per això, es plantegen lectures de curs més curtes, com a
complement dels temes de literatura. Seguim, no obstant això, proposant lectures
complementàries per als alumnes que en vulguen. Creiem que és important que, si més no,
coneguen títols i un breu resum de llibres que poden llegir de manera voluntària.
1ra AVALUACIÓ: Vida de Juli Cèsar en Vides de dotze cèsars de Suetoni
2na AVALUACIÓ : Selecció de poesia. Departament
3ra AVALUACIÓ: sense lectura.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
40
8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Aquest departament tindrà en compte les següents mesures d'atenció a la diversitat d'alumnat:
S'incidirà en tècniques específiques que milloren l'hàbit d'estudi: traducció diària, hàbits
d'ordre i estructuració en els apunts personals, traduccions netes que puguen repassar
posteriorment, recapitulacions, regles mnemotècniques, etc.
Es tindrà especial atenció a la motivació i ànim de l’alumne, reforçant l’autoestima. És un curs
de gran pressió que de vegades suposa gran estrés i baix rendiment en alguns alumnes.
S'observarà i atendrà individualment a cada alumne de manera que, si s’observen deficiències
de comprensió i aprenentatge o de treball, puga esmenar-les durant el curs, mitjançant
exercicis adequats de reforç.
S'assenyalarà sempre, en cada tema, els continguts mínims i els aspectes susceptibles
d'ampliació destinats als alumnes que desitgen aprofundir.
S'organitzaran grups de treball relativament homogenis i complementaris perquè treballe
aprofitant les sinergies de tot el grup.
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
41
9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
En Llatí l'assistència a aquestes activitats tindrà caràcter obligatori si es realitza dins de l'horari
escolar i és gratuïta. Si es realitza fora de l'horari escolar o requereix un desemborsament
econòmic de més de 6 euros, no serà obligatòria.
No té assignada qualificació, doncs el seu valor formatiu és el de complementar els continguts de
classe, enriquir-los i ser una manera alternativa del procés d'ensenyament-aprenentatge, sense
perjudici dels alumnes que no les realitzen.
Aquestes activitats seran organitzades per a tots dos cursos de Llatí i Grec.
A més el Departament participarà en les activitats complementàries del Centre que s’estan
programant aquest curs:
- Setmana dels Projectes
- Projecte de tutorització “Pigmalió”
• Assistència a exposicions, conferències, xerrades, recitals sobre temes clàssics d'interès
curricular, que sorgisquen al llarg del curs.
1r. TRIMESTRE:
NOVEMBRE, dia 8 : Representació teatral “ Ahora mismitos”
1r ESO- CULT CLÀSSICA
2n ESO-CULT CLÀSSICA
3r ESO-CULT CLÀSSICA
4t ESO- LLATÍ-CULT CLÀSSICA
1r BATX. LLATÍ-GREC
2n BATX. LLATÍ-GREC *** S'estudiarà la possible assistència.
DESEMBRE: , dia 7: Visita arqueològica a València: L’Almoina.: apropament al patrimoni
cultural y arqueològic pròxim de la província y la Comunitat.
S4- LLATÍ
B1. LLATÍ-GREC
2n TRIMESTRE:
Febrer, 16: Visita a la Domus Baebia de Sagunt: participació en algúns tallers, com el d'epigrafia
o indumentària romana, així com un recorregut històric per la ciutat.
1r ESO-CULT CLÀSSICA
2n ESO-CULT CLÀSSICA
3r ESO-CULT CLÀSSICA
4t ESO- LLATÍ-CULT CLÀSSICA
Març, 29: Festival Grecollatí de Teatre, en la seu (Cartagena, Mèrida, Segòbriga, Sagunt,
Tarragona, etc.) que es trie, segons el programa concret que aquest any s’oferte. Aquest curs
CARTAGENA, així com visita guiada per la ciutat romana.
1r ESO- CULT CLÀSSICA *** Si hi ha lloc al bus
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
42
2n ESO-CULT CLÀSSICA *** Si hi ha lloc al bus
3r ESO-CULT CLÀSSICA
4t ESO- LLATÍ
1r BATX. LLATÍ-GREC
2n BATX. LLATÍ-GREC
Visita cultural a Madrid: Museo Arqueológico, Museo del Prado, Museo Reina Sofía
S4 LLATÍ
B1 LLATÍ-GREC
B2 LLATÍ-GREC
3r TRIMESTRE
ABRIL: Viatge cultural a Itàlia / Bètica romana
S4 LLATÍ
1 BACH. LLATÍ-GREC
2 BACH. LLATÍ-GREC
No hi ha més activitats programades. Si puntualment sorgeix alguna activitat d’ interés, es valorarà
la conveniència d’anar-hi
Sueca, 16 d’ octubre de 2016
Amelia Hernández Martín
Cap de departament
PLA LECTOR- DEPARTAMENT DE LLATÍ
Llista de lectures del curs i lectures opcionals
1r. CICLE: (1r -2n d’ ESO) LECTURES PER A LA BIBLIOTECA
Els dotze treballs d’Hercules James Riordan Vicens Vives (96 pàg)
Jason I Els Argonautes James Riordan Vicens Vives 2006 ( 95 Pág)
La Odisea Pérez Navarro, Martín Saurí Norma Edit. 2007 (cómic)
L’Ilíada. Bromera, col. Micalet Galàctic, 145, 2009
Mites Clàssics/ Mitos Clásicos. María Angelidou Vicens Vives col. Cucanya 37
Héroes de Grecia. Christian Grenier, Anaya, 2004
Héroes de Roma en la Antigüedad. Jean Pierre Andrevon, Anaya 2003
Relats de mitologia. Els déus i els herois. Mª Àngels Anglada. Destino (116)/Proa 2008 (208 pág)
Cuentos y leyendas de Roma. Francoise Sauterau, Anaya, 2002
Retalls de la vida a Grecia Mª Àngels Anglada Enpúries
De la raça dels déus, de la raça dels homes.Tomeu Torrades. La magrana, 1995
Una aguja envenenada. Lola Gándara, Alfagüara (Santillana) 2005
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
43
Un cavall contra Roma Josep Vallverdú La galera, 2001
Más rápido, más alto, más fuerte. Molina, Mª Isabel,Alfaguara (Santillana)2004
La faula dels ocells grecs Jordi Coca et al. Empúries ,1997
Asterix a Hispania. Goscinny. Salvat edit. 1999
Serie misterios romanos: Caroline Lawrence
- Ladrones en el foro Salamandra, 2002
- Los secretos del Vesubio (II) Salamandra,2002
- Los piratas de Pompeya (III) Salamandra, 2003
- Asesinos en Roma (IV) Salamandra, 2005
- Los delfines de Laurentum (V) Salamandra, 2004
- Los gladiadores de Capua (VIII)
Cuentos mitología griega. Alicia Esteban, Mercedes Aguirre, Edic. de la Torre,
- I: en los cielos. 2000
- II: en la tierra, (128 pág)
- III: en el mar
- IV: en troya.
Cuentos de teatro griego: las leyendas de Agamenón y de Edipo.
Alicia Esteban, Mercedes Aguirre. Edic. de la Torre, 2000
SEGON CICLE
4t d’ESO- LLATÍ: LECTURES DEL CURS
1º Trim. A la recerca d’una pàtria/ En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006
2º Trim: Comèdia de l’ olla/Amfitrió. Plaute,
3º Trim: una a elegir entre:
- L’ase d’ or. Apuleu, edit. 62 (136 pág)
- Guárdate de los idus. Lola Gándara, SM 1995
LECTURES COMPLEMENTÀRIES 3r -4t d’ESO
- Glabro, legionario de Roma. Juan Bas, Anaya, 2002 (115 pág)
- Yo, Aníbal. Michel Cyprien, Anaya 1991
- Historias de fantasmas en la Antigüedad Tilde 2002
- Alejandro Magno. Dominique Joly, Anaya, 2007
- Si la gran deessa ho vol. Enric Lluch, Bromera 2002
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
44
- La colina de Edeta. Concha López Narváez, Planeta-Oxford, 2006
- Sertorio. Joao Aguilar. Edhasa 2009
Serie Quinto Licinio Cato- Simon Scarrow
- El águila del imperio.Libro I Edhasa, 2001 (2009)
- Roma vincit! Libro II 2000 (2005)
LLATI- 1 BATX.
1º Trim. a elegir una entre:
A la recerca d’una pàtria/ En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006
Guárdate de los idus. Lola Gándara. SM. 1995
2º Trim: a elegir una entre
Comèdia de l’ olla/ metge a garrotades, Plaute,
Els bessons / Miles gloriosus. Plaute. SEEC
3º Trim: una a elegir entre:
- L’ase d’ or. Apuleu, edit. Educació 62, 2011 (186 pàgs)
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Yo, Claudio./Jo, Claudi. Robert Graves Edhasa 2008
- Dios ha nacido en el exilio. Vintila Oria, Ciudadela libros
- Memorias de Agripina. Pierre Grimal Edhasa 1996
- Memorias de Adriano. Marguerite Yourcenar Edhasa 2009
- Memòries d’Adrià Marguerite Yourcenar La butxaca 2007
- Pompeia // Pompeya. Robert Harris Edicions 62, 2004 //Debolsillo 2005
- Imperium. Robert Harris Edicions 62 2007 (400 pág)
- Ciudadano del Imperio. Gilliam Bradshaw Zeta bolsillo, 2006
- Aventura de los romanos en Hispania. Juan Ant. Cebrián La esfera de los libros. 2008
- Julio César. William Shakespeare
- El satiricón. Petronio Càtedra, 2003
Serie Roma sub rosa: Steven Saylor
- Cruzar el Rubicón. Steven Saylor, Salamandra, 2006
- La Casa de las vestales. Steven Saylor, Ed. Planeta 2007
Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca
45
LLATÍ 2BATX.
1r. Trim.: una a elegir entre:
- Selecció (Virgili,Ovidi, Horaci a càrrec del departament)
- Poesies. Catul, Edicions 62. 1999/ Poesías de Catulo. Alianza Edit. 2003 y
2n Trim.
- Vida de Cèsar. en Vida dels dotze emperadors .Suetoni
- Els idus de març. Thorton Wilder La magrana 1999 ( 226 pág)
- Cèsar imperial. Rex Warner, Edhasa 1998
3r. Trim: ( no hi ha lectura )
------------------------------------------------------------------
Sueca, a 16 d’ octubre de 2016
Amelia Hernández Martín
Cap de departament