La programaciómultinivell i el

treball a l’aula

Beatriz Deng ra i M.R.Rosselló

Bones tardes! Parlem-ne…

“Ajudar a una persona a aprendre (un alumne, unfill, un esportista d’elit, un cirurgià enpràctiques...) implica dedicar-li atenció,guanyar-se el seu respecte i confiança, ajudar-lo a sentir-se més segur de si mateix,esperonar-lo a plantejar-se reptes, orientar-lo,destriar les coses fonamentals de lessupèrflues...” (J. Teixidó, 2009)

I per això cal el retorn a la tranquil.litat i a lail.lusió, anar poc a poc, anar fent!

El nostre punt de partida:

- No és una novetat temàtica, però si unanecessitat urgent

- L’emoció del mestre no és un luxe. Sensesentir-la els mestres s’enfonsen o abandonen

- Explorar noves alternatives, t’ajuda a trobar allòque cerques

- Visualitzar allò que volem aconseguir pot serun bon inici

- Les velles idees ens han d’acompanyar peròno paralitzar

Ens presentam!

Qui som?Qui sou?

FULL DE RUTA1a. Anàlisi punt de partida

2a. Els suports i l’adaptació dels llibres

3a. Els treballs per racons

4a. Canvis en l’avaluació

1. On som? Des d’on iniciam el curs?2. De què parlam? Què és la Programació

Multinivell?3. Com passar de les idees a l’acció?

1. Anàlisi del punt de partida

1ON SOM?

Diversitat: fet inqüestionableMúltiples pràctiques

Múltiples reptesTasca d’eliminació de barreres

Tots coincidim en reconèixer que entre l’alumnat...

Ritmes d’aprenentatge

Motivacions iinteressos

Llengua i referents

IdeesConeixementsExperiències

Estilsd’aprenentatgeActituds i valors

Capacitats i intel.ligències

DIVERSITAT

Es consolida el procésd’exclusió

Es normalitza la sortidad’un nombre cada cop

mésgran de l’alumnat divers

CENTRE EDUCATIUCENTRE EDUCATIU

Determina unes mesuresi un perfil d’alumnat i

professionalespecialitzat

ADMINISTRACIÓADMINISTRACIÓ

“Alumnat d’acollida”“Alumnat de reforç”

“Alumnat dediversificació”, etc

ATENCIÓ A LA DIVERSITATATENCIÓ A LA DIVERSITATCENTRE EDUCATIUCENTRE EDUCATIU

Adopta la mesuraPensa que l’alumnat

estàben atès

Es redueix la tensió delprofessorat

MECANISMEMECANISMECOMÚCOMÚ

Estam fent camí... (J.J. Muntaner)

Lògica de la homogeneïtat

Model d’escola selectiva

Distingeix alumnes normals ialumnes diversos

Pretén reduir la diversitat iclassificar a l’alumnat

Suport terapèutic iespecialitzat

Lògica de la heterogeneitat

Model d’escola inclusiva

Tots els alumnes són diversos

Incrementar la capacitat perrespondre a la diversitat

Suport curricular i contextual

Estam fent camí, des de duesdireccions:

• Reduir la diversitat, promoure la falsa creença que éspossible fer nous agrupaments dels alumnes de formahomogènia tot mantenint les característiques i elsresultats ja experimentats i coneguts per l’escolaselectiva

• Incrementar la capacitat de les aules per respondrea la diversitat, des de la igualtat d’oportunitats i desde l’acceptació de la diversitat per part de tots com undret i com un principi bàsic de l’actuació didàctica

En aquests moments…

Què podem fer per alsalumnes diversos almarge d’allò que femper als alumnes normalso no diversos?

Doble xip?Què qüestiona el doble

xip?

Què podem fer per a quetots els/les alumnesobtinguin el màximrendiment en lescompetències que sónnecessàries per aparticipar en la vidalaboral i social?

?Pensa en l’escola on treballes o en una

escola/institut que coneguis a fons:- Com s’entén la diversitat?- Quines diferències trobau entre la

teoria i la vostra realitat?- Quines són les barreres més

importants?

2DE QUÈ PARLAM?

La LOE (2006) estableix que:

TITOL PRELIMINAR, CAPÍTOL 1, ARTICLE 1. PRINCIPIS

a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat,independentment de les seves condicions i circumstàncies

b) L’equitat, que garanteix la igualtat d’oportunitats, la inclusióeducativa i la no discriminació i actuï com a elementcompensador de les desigualtats personals, culturals,econòmiques i socials...

c) La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds,interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així comals canvis que experimenten la societat i l’alumnat

Quin és el sentit de l’educació obligatòria?

Educar unidireccionalment només cap a la universitat?

La nostra feina seria

Ensenyar com més matèria possible millor perquè siguingrans matemàtics, grans filòlegs, grans historiadors,...Seria el que sempre s’ha fet.

Josep Maria EsteveGibert

Què entenem per l’excel.lència?

O bé de manera multidireccional?

La nostra feina ha de ser diferent

Les Competències Bàsiques: la felicitat, la convivència i el coneixement

Universitat – món laboral – conviure en parella – conviure en societat – ser feliç – respectar l’entorn – ser un gran...

Josep Maria EsteveGibert

Quin és el sentit de l’educació obligatòria?

DESENVOLUPAMENTPERSONAL

SOCIAL, PROFESSIONAL

SABER SABER

FER SABER SERSABER CONVIURE

CONTINGUTS-Conceptuals-Procedimentals-Actitudinals

Ensenyar a transferir Per al

Morfosintaxi Estructurar un discurscoherent

Defensar el propi puntde vista en un debat

Proporcionalitat Calcular el % Valorar si un articleestà realment rebaixat

Proteïnes,greixos, hidrats

carboniElaborar una dieta

equilibradaTenir hàbits

d’alimentació saludables

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES O

SITUACIONS REALS ICONTEXTUALITZADES

Què s’entén per competència en el marc legal?

“S'entén per competència la capacitat d'utilitzar elsconeixements i habilitats, de manera transversal iinteractiva, en contextos i situacions que requereixenla intervenció de coneixements vinculats a diferentssabers” Art 9. Decrets 72/2008 i 73/2008

Es demostra en l’acció,en situacions reals

Es fonamenta en diferentstipus de sabers

Posa en joc sabers demoltes disciplines alhora

Implica un pensament estratègic:comprendre, analitzar, decidir,aplicar esquemes d’acció,valorar.....

Implica col·laboraramb altres encontextos socials

1. Competència en comunicaciólingüísitcaCOMUNICA

TIVES

6. Competència d’autonomia iiniciativa personal

PERSONALS

5. Competència per aprendre aaprendre

8. Competència social iciutadana

4. Competència matemàtica

3. Tractament de la informaciói competència digital

METODOLÒGIQUES

7. Competència en elconeixement i lainteracció amb el mónfísic

2. Competència cultural iartística

COMPETÈNCIESESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAREL MÓN

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Ref: Roser Canals

DES DEL

PATI

DESD’ACTIVITATSDES

DELSOBJECTI

US

DES DE LAPARTICIPACIÓ

DESDE EL

PCC

DES DEL’AVALUAC

IÓ

DES DELES ACisDES DE LA

PROGRAMAC

IÓ

DESDE EL

PAT

DES DELESCCBB

DESDE ELPEC

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

?Pensa en l’escola on treballes o en una

escola/institut que coneguis a fons:- Com es dissenya el dia a dia?- Programacions o llibres?- Uns alumnes o tots?- Presència? Participació? Progrés?

No com a una tasca burocràticaOportunitat per crèixer

professionalment

No com un disseny tancat, previsible i fàcil.Complex, interactiu amb un

gradient d’incertesa

Lligada a la reflexió sobre l’acció

No centrada en el moment previGuió orientatiu

Programaciómultinivell

SUPOSA UN PROCÉS DE MILLORA DES DELA CONVICCIÓ

Reconèixer, admetre iacceptar la diversitat

Entendre la planificaciócom un reflex del’essència docent

CORATGE PER VISUALITZAR UN PROCÉSD’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DIFERENT

LA PM ES FONAMENTA EN LA RECERCA-ACCIÓ

ANÀLISI SOBRE LANOSTRA PRÀCTICA.

PLA D’ACCIÓ

AVALUACIÓ I REFLEXIÓ

FAS

ES

Revisió de la base teòrica i del’aplicació pràctica planificada.

Reflexionem sobre els problemespràctics del dia a dia

Planifiquem i posem a la pràcticaalternatives didàctiques i organitzatives.

"Si un metge, un advocat o un dentistatengués trenta persones o més a la sevaoficina al mateix temps, totes amb diferentsnecessitats i algunes que no volen ser allà iel metge, advocat o dentista, sense ajudahagués de tractar-los a tots amb excel·lènciaprofessional durant deu mesos, llavors espodrien fer una idea del que és el treball deldocent a l'aula".(Kathy A. Megyeri, al llibre "Chocolate Caliente para el Alma de losMaestros", de Jack Canfield i Mark Victor Hansen)

DIVERSIFICAR EL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Proposar situacionsd’aprenentatge generals i

comuns per a tots elsalumnes

Proposar una diversitatde metodologies

didàctiques

Proposar canvis al’organització del centre i

de l’aula

AVALUAR PER REFLEXIONAR

3) DES DEL CLAUSTRE2) EN EQUIP: diversitat

d’actuacions

Claustre cohesionatFormació prèvia

Arribar a acords decentre.

Claustre no cohesionatDiversitat d’estils i

metodologiesEl paper del tutor I del suport

La necessitat d’aglutinar

1) Individualment"Feim el que podem"

Com es pot elaborar?

La PM és...Eina de comunicació

Implica conèixer o formar-te’nuna hipòtesi de la manera com

aprenen els diversos nins inines de la classe partint de la

base que no aprenen de lamateixa manera

Quines preguntes es formulen? Com busquen respostes a les preguntes?Com raonen? Com transfereixen allò que han après? De quina manera

Intenten enredar-nos? Com memoritzen?...

?Activitat individual:En Nil i en Rafel treballen en parellaMentre tenien la Laura al davant seguien la seqüència correctament:

l’ún preguntava “Where is the dog?” mentre ensenyava unaimatge gràfica i l’altre responia.

Quins reptes haurà d’afrontar la Laura en cada cas? Quèpot fer?

PM= Dissenyar un conjut de factors quepoden ajudar a crear aprenentatges

P

EA

Planificar

ExecutarAvaluar i

millorar

M ILLORACONTÍNUA

9 Regles d’Or (UNESCO, 2001)

Els alumnes poden entendre millor les coses siles poden veure i tocar

Dissenyem objectius per a tot l’alumnat i deprésels que plantejarem sols per alguns

Decidir de quina manera podem fer que elsalumnes intervinguin activament

Decidim les paraules clau que farem servir

Preparem activitats obertes i riques

9 Regles d’Or (UNESCO, 2001)

Seleccionem preguntes interessants i que recollinels interessos, habilitats i motivacions

Utilitzem agrupaments diferents des delconvenciment de la importància de l’aprenentatgemútuu

Ser selectiu: adaptar el ritme de la classe i laquantitat de material al temps disponible

Coordinar allò que és comú amb allò que ésindividual

Avaluació inicial per conèixer l’alumnatFites i objectiusCriteris per seleccionar i prioritzar els

contingutsActitivitats d’aprenentatgeAgrupaments i estratègies metodològiquesGestió del temps, espai i materials (llibre de

text)Normes i resolució de situacions

distorsionadoresAvaluació de procés i final

ELEMENTS A CONSIDERAR

3DE LES IDEES A L’ACCIÓ

Quan en Jordi arriba a casa, la mare té el costumde demanar-li:- Què has après avui a l’escola?

Alguns dies es sent confosa perquè la respostaque obté és:- Res, avui no hem fet res!

Això significa que no té consciència del que estàaprenent i del per què fa les diverses activitats.

Algunes de les coses més maques que podem fer per….. preservar la curiositat i cuidar l’entusiasme

Perquè un alumne sigui competent,caldrà que la programació no parteixide continguts concrets. Caldrà pensar

en situacions reals que necessitenuna resposta

Susanna Arànega, La programació en elnou currículum. Rosa Sensat, 2008.

CANVI en les creences professionals mésbàsiques

CANVI en les pràctiquesCANVI en les relacions a l’aula (alumnat) i

al centre (professorat + comunitat)

REFLEXIÓ INDIVIDUAL sobre les activitats del’aula:Quines activitats prefereixo? Quines

prefereixen els meus alumnes?Quines activitats motiven més als meus

alumnes?Quines activitats els ajuden més a entendre les

finalitats dels seus aprenentatges?Quines activitats poden fer sense ajuda?Quines activitats potencien l’ajuda mútua?Què opinen els alumnes sobre les activitats

que treballen?Quines activitats faig servir per avaluar

l’aprenentatge?

Per parelles, analitzau les activitats delllibre

1. FINALITAT de les activitats

identificar/comprendre/aplicar

2. ESTRUCTURA i OBERTURA de l’activitatsimple/complexa, exercici/problema

3.TIPUS DE CONTROL

extern/intern

Tres principis sobre el llibre:

• La informació que conté el llibredetermina el “nivell”

• Per usar el llibre necessitam unescondicions mínimes: de recurs aobstacle

• Les activitats del llibre són condicionsmínimes però imprescindibles

De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i lamiriola gromno nascré filonudament.

Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no elsamarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan elbrosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.

c) Què succeix quan el brosqui manijà?

a) Com nascré la miriola gromno?

b) Qui pidrà? Com?

Lectura comprensiva

A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila

De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i lamiriola gromno nascré filonudament.

Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no elsamarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan elbrosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.

c) Què succeix quan el brosqui manijà?

a) Com nascré la miriola gromno?

b) Qui pidrà? Com?

Lectura comprensiva

A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila

Filonudament

Un brosqui pidrà crascament

Les grasques adrinarenpriscament

De cantra, crascament, un brosqui pidrà les grasques i lamiriola gromno nascré filonudament.

Xen lligar-lo lligament, larretaren arretat, cop no elsamarretaren tan plam. Piscaran pam pam iq quan elbrosqui manijà, les grasques adrinaren priscament.

c) Què succeix quan el brosqui manijà?

a) Com nascré la miriola gromno?

b) Qui pidrà? Com?

Lectura comprensiva

EXCEL·LENT

A partir de Conxita Màrquez i Montse Vila

Filonudament

Un brosqui pidrà crascament

Les grasques adrinarenpriscament

Processos mentals d’ordre superior

Identificar Coneixement Enumerar

Classificar ComprensióExplicar

Calcular Aplicació Usar

Compara Anàlisi Elegir

Crear Síntesi Contrastar

AvaluacióJustificar

Taxonomia de Bloom

Competències Bàsiques

Prendre decisions

El llibre sols potencia certes intel·ligènciesLligam entre les IM i les CBNecessitat de treballar totes les IM

Si ensenyem de formamúltiple, augmentem lapossibilitat de què elsalumnes puguindesenvolupar millor lesseves connexionsneurològiques (N.Alart)

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

Grups de discussióDemostrant

AudiovisualLlegint

Escoltant

95 % Ensenyant i avaluant mútuament90 % Ensenyant mútuament75 % Fent50 %30 %20 %10 %

5 %

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec,faig i comprenc” (Confucio)

EXERCICI, ACTIVITAT,TASCA

EXERCICI... (CONEIXEMENT)

Resposta tancada, no permet debat, unaúnica opció

La resposta està predeterminada Hi ha una resposta correcta L’alumne recorda, identifica o reconeix

una determinada informació, dades oprincipis en la forma en què van sertractats

EXERCICI...

enunciar les parts de la cèl·lula, definir el concepte d’ecosistema enumerar les fases de la divisió cel·lular definir les lleis principals de l’herència enumerar els diferents tipus de falles o els

elements d’un plec. identificar les principals plaques tectòniques definir intensitat i magnitud d’un terratrèmolRECORDAR

ACTIVITAT...COMPRENDRE

Resposta oberta o semi-oberta A vegades, permet diverses opcions Pot exigir adequar-se a les capacitats de

l’individu Implica anar més enllà de la repetició l’alumnat incorpora el significat dels

conceptes tractats a la seva estructuracognitiva

ACTIVITAT...

Traduir o descriure una informació (lesdades d’una taula, la informació d’ungràfic o d’un mapa)

Utilitzar les seves pròpies paraules perdefinir o explicar determinats conceptes

Assenyalar les diferències entre dosconceptes (magnitud i intensitat d’unterratrèmol, mitosi i meiosi)

EXPLICAR

TASCA...(Bygate, Skehan y Swain, 2001).

Allò que s’ha après en situacions noves;estableix relacions entre el problema osituació que es presenta i allò que sap.

TASCA... APLICAR

Utilitzar conceptes i relacionar-los per donarsentit a situacions on s’evidencien fenòmens oprocessos.

Construir i interpretar un gràfic, Emprar el microscopi per a observar una

preparació Explicar el perquè dels resultats d’un

problema.INTERPRETAR, APLICAR

Tasca pobre/tasca rica

• Busca al diccionari laparaula perseverant iescriu una frase que lainclogui.

• Tu, ets perseverant? Si diusque sí, per què creus queho ets? Si dius que no, perquè creus que no ho ets?

• Els companys i lescompanyes del teu grup detreball, en són, deperseverants? Parleu-vos-ho i prepareu algunssuggeriments per a quivulgui ser més perseverantque no ho és ara. Aquestssuggeriments elspresentareu a tota la classe

Quines van ser lescauses de la guerra

civil?

Quines de lescauses que

menciona el llibreconsideres mésimportants i per

què?

Dos autorsenumeren unes

causes diferents.Quins són els puntsforts i dèbils si els

comparem?

Farem un debat enel qual cada grup

defensarà unainterpretació diferent

Perkins, David: La escuela inteligente,Gedisa, BCN, 2008 (4ª ed, 1ª ed: 1992)

Socials

OBJECTIU 1: Cultivar el raonament

Quines d'aquestes preguntesexerciten la memòria i quines elraonament? Ordena-les

L’ús del llibre de text

Quines sentit tindrà, quinús farem del llibre detext?

• Seguir l´índex del llibre tema per tema i fer lesactivitats• Seleccionar els temes i estructurar la seqüènciadidàctica proposant aquelles activitats que doninresposta a un aprenentatge funcional i autònom

Les 8 intel·ligències (H.Garner)

• LingüísticaSensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

• MusicalCapacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

• Visual-espacialCapacitat de reconèixeri manipular espais.

• Lògica matemàticaSensibilitat als patronslògics o numèrics.

• CinestèsicacorporalCapacitat de controlar elsmoviments corporals i demanipular objectes ambhabilitat.• NaturalistaCapacitat d’identificaciódel llenguatge natural.

• IntrapersonalCapacitat d’autoestimai automotivació.

• InterpersonalCapacitat de percebre icomprendre a les altrespersones.

Howard Gardner

Ref: Àlex Sala

lingüística matemàtica

artística

Algunes recomanacions: UNESCO

•Elaborar un pla

•Engrescar a un company

•Demanar ajuda, com a mostra clara de la nostra voluntatd’aprendre

•Aprendre de les errades

•Si no surt avui, sortirà la propera setmana

•Demanar opinió als alumnes sobre els canvis introduïts

•Ensenyar significa aprendre

Algunes recomanacions: UNESCO

•Dedicar un temps a celebrar la novetat introduïda

•Estimar la nostra feina

L’IMPORTANT, COM SEMPRE, ÉS FER COMPETENTS ATOTS ELS NOSTRES ALUMNES