Post on 30-Jun-2015
description
SALVADOR ESPRIUSALVADOR ESPRIU
Explica les característiques més importants de la producció poètica de
Salvador Espriu
Prof. Esther Montesinos2n BAT
SALVADOR ESPRIUSALVADOR ESPRIU
ESPRIUESPRIU
ALGUNES DADES BIOGRÀFIQUES:● Santa Coloma de Farnés 1913-1985.
● Infantesa: Barcelona i Arenys de Mar.
● Llicenciatura en Dret i Història Antiga. Abans de la guerra.
● 1933. Viatge per la Mediterrània. Relació amb les mitologies clàssiques.
● Guerra civil. Impotència. Refugi en la literatura.
ESPRIUESPRIU
● Durant tota la dictadura: Nostàlgia pel paradís perdut. Compartida amb altres poetes com Pere Quart o Carles Riba.
● OBRES:
– Novel·les curtes: Laia, Ariadna al Laberint
– Prosa poètica: La dansa grotesca de la mort: un esqueixament satíric, La pluja.
– Poesia de caire metafísic: El sotjador.
–
● En acabar la guerra: dedicació a la poesia.
● Poeta realista més clàssic en català.
ESPRIUESPRIU
EVOLUCIÓ POÈTICAEVOLUCIÓ POÈTICA:
. 1r cicle LÍRIC: Obra lírica, de concepció tanatocèntrica. Període més metafísic.
. 2n cicle REALISTA: Obra civil, de concepció social. Període del realisme col·lectiu.
ESPRIU: ESPRIU: CICLE LÍRICCICLE LÍRIC
Cementiri de Sinera (1946).– Records infantesa. Reflexió sobre la mort.
– Influït per la Bíblia. Creació del mite de Sinera, amb el qual expressa les seues inquietuds.
– Sinera representa: el món destruït per la Guerra civil, la seua pàtria i el tràgic destí de l'home i la seua circumstància plena d'adversitats.
– En els dos últims poemes, utilitza la 2a persona: és la mort a qui li encarrega dormir a Sinera.
ESPRIU: ESPRIU: CICLE LÍRIC CICLE LÍRIC
● S'hi inclouen aspectes grotescos i satírics.● Camí d'interiorització:
aconsegueix l'experiència mística en Final del laberint. Aquí segueix principis lligats a la teologia negativa: un Déu que es comporta com un cec respecte de la humanitat.
● Pentalogia lírica: Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final del Laberint.
ESPRIU: ESPRIU: REALISME: POESIA CIVILREALISME: POESIA CIVIL
La pell de brau (1960).
– Poemes de compromís polític i social.
– Poeta convertit en profeta del seu poble.
– Per intentar alliberar-se de la censura. Identifica Espanya amb el Sepharad històric. Però parla de la Espanya contemporània a la dictadura.
● 54 poemes d'anàlisi de la Guerra Civil.
– Denuncia la persecució política
– Planteja la necessitat d'una convivència pacífica basada en: llibertat, justícia, tolerància.
ESPRIUESPRIU
● La pell de brau esdevé una crònica social.
● Testimoni exhaustiu de la intrahistòria
● Crea un món personal, sustentat en una geografia mítica de senzilla interpretació, on destaca Sepharad.
● A partir de les traduccions creix la ressonància internacional.
● Es musiquen els seus poemes
per Narcís Bonet i sobretot per Raimon.
ESPRIU: ESPRIU: CARACTERÍSTQUES OBRA CARACTERÍSTQUES OBRA POÈTICAPOÈTICA
● Capacitat de representar en termes transcendents la història col·lectiva.
● L'obra ha de ser entesa en clau patriòtica: consciència moral i nacional de la societat catalana, amb valors universals.
● To noble, inèdit a l'Espanya de postguerra.
–
ESPRIU: ESPRIU: Peculiaritat de la seua obraPeculiaritat de la seua obra
● Intel·lectualisme extrem● Complexitat temàtica i de fonts:
– Assimilació de l'herència mítica de la humanitat
– Fonts clàssiques: Llibre dels morts de l'antic Egipte, Bíblia, la tradició mística jueva, la mitologia grega.
– Creació i presència de mites personals: Sepharad, Sinera, el laberint.
– Relació de la vida quotidiana amb els mites clàssics i els tòpics literaris en un joc complex de desmitificació i de valoració
ESPRIUESPRIU
● Una constant: preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra
● Un tema primordial: la mort.● Nou punt de vista ètic: abandona la sàtira
inicial i passa a una fase ascètica, tant en la meditació sobre la mort, com en la lluita entre germans.
ESPRIU:ESPRIU: Densitat del seu estil
● Varietat literària: formes líriques, elegíaques, satíriques i didàctiques.
● Ironia. En La pell de brau barrejada amb sàtira i èpica.
● Caricatures dibuixades per jocs verbals (sobretot en la prosa)
● Descriptivisme.
ESPRIUESPRIU: Densitat del seu estil ● Altres trets lingüístics de la seua riquesa
idiomàtica: – Absència d'articles en la formació d'oracions
– Pas d'un temps verbal a un altre sense transició
– Presència constant d'al·literacions i paranomàsies
– Vocabulari que crea una esfera conceptual homogènia: etern, vell, paraula, cant, crim, cec...
– Poesia de símbol. Busca la claredat comunicativa. Hermetisme dels símbols compensat per rigor conceptual i la precisió de les idees.
– Complexitat en la sintaxi
– Alternança xocant entre el pintorequisme de caire popular i la gramàtica gèlida llibresca
ESPRIU: El tema de la mort
La poesia d'Espriu: meditació constant i constant i obsessiva obsessiva sobre la mort.
Tractada en dues vessants: ● La mort de les persones estimades i
pròximes .● La mort de l'entorn cultural.
SALVADOR ESPRIU
La mortalitat de l'home és ineludible: l'acceptació de la mort sense cap transcendència, sense connotacions religioses subratlla la dignitat de l'individu.
La vida amb les seues seduccions i plaers, no és sinó una dèbil agitació d'interessos immediats, un vertader “laberint grotesc”.
SALVADOR ESPRIU