“SIMBOLIZACIÓN GRÁFICA: MEDIO DE EXPRESIÓN E INSTRUMENTO DEL PENSAMIENTO”

Mireia Artés Isamar Castells Elisabet Danot Ainara Díaz Noèlia Esteruelas

Autora: Aurora Leal

Correspondència: Departament de Psicologia Bàsica,

Evolutiva i de l’Educació de Psicologia. Universitat

Autònoma de Barcelona. Novembre del 2005

Publicació: “Infancia y Aprendizaje”, 2006.

Per què hem escollit aquest article?

Perquè creiem que el dibuix té moltes utilitats i ens pot ser molt útil a l’hora de treballar amb nens.

El dibuix com a:

Eina d’expressió

Mitjà per motivar

Per treballar valors

...

Resum

Autora: Aurora Leal García (Universitat Autònoma de Barcelona) - Departament de Psicologia de l’Educació.

Objectius:

1. Utilitats del dibuix a l’hora de treballar amb nens.

2. Comprensió representacional cognitiva i socio-afectiva de fenòmens expressius.

3. Conèixer la importància del dibuix

4. Estudiar diferents autors que hagin treballat el tema a fons.

5. Mirar d'analitzar un c as concret i extreure'n hipòtesis.

Així doncs a partir d’un cas pràctic que ens planteja l’article, i amb l’ajuda de les teories que ens aporten els diferents autors estudiats, intentarem crear hipòtesis i d’aquestes intentar extreure’n conclusions.

Objectius de l’article

Objectiu general:

Aportar noves reflexions respecte al funcionament de les representacions i simbolitzacions de l’individu alhora de fer una tasca específica.

Objectius específics:

Estudiar els dibuixos del projecte del cartell.

Analitzar els diferents models d’interpretació del film a partir dels elements seleccionats pels nens i nenes.

Afirmar i corroborar que els sistemes de simbolització aporten formes de descobrir representacions internes.

La importància dels dibuixos

Primers anys dibuix (activitat lúdica i de

decoració)

La importància dels dibuixos

Anys desprès Escriptura (Mitjà per educar i

expressar-se)

Autors

Diferents autors:

1. Elena Martín Ortega (UAM) - 2003: estudia la representació SOCIO –

AFECTIVA.

2. Dennis,Margaret Lynn - 1979: estudia les imatges de caràcter ANALÒGIC.

3. Ackermann Valladao,E. - 1987: estudia la combinació entre la

REPRESENTACIÓ i el SÍMBOL.

4. Bärbel Inhelder i Cellerier,G - 1996: estudien la SEMIOTICITAT i la REFLEXIÓ.

5. S.Sastre i Montserrat Moreno Marimón (psicòloga UB) – 1977,1980:

estudien la SIMBOLITZACIÓ GRÀFICA ( figurativa i no figurativa).

6. Bombi, A.S. i Pinto, G. - 1993: estudien les representacions SOCIO –

AFECTIVES.

Marc teòric

En una activitat d’expressió simbòlica és important tenir en

compte dos aspectes: el tema a expressar i el mitjà

d’expressió. teoria sobre els mecanismes funcionals

Teoria dels models organitzatius (Moreno Marimón, Sastre,

Bovet y Leal 1998)

Conjunt d’elements organitzatius = interpretació (influït pel

context i la realitat de l’individu)

Mètode

Participants: 41 subjectes (18 nois i 23 noies)

21 subjectes entre 8 i 11 anys

20 subjectes entre 13 i 16 anys

Visualització d’un vídeo (4 min) sobre un relat.

Explicació individual del que han vist i representació gràfica individual

“projecte de cartell”

Experimentació + posterior observació sistemàtica dels dibuixos

Finalitats: Exteriorització de la pròpia representació interna i autonomia.

Selecció d’allò que el nen considera essencial i representatiu per donar a conèixer el tema del film.

Expressió sintètica que construirà una particular exteriorització de la pròpia representació interna del model organitzador.

Implica autonomia en la realització, ja que, es duu a terme sense interferències i l’alumne és qui decideix com dibuixar.

Procediment

Resultats de l’estudi :

Representacions

Figurativa

Escrita

Es remarca l’objecte principal o material. Exemples: Un bolígraf robat Bolígraf = protagonista

Dues noies i un bolígraf robat Dos noies i un bolígraf = protagonistes L’acció de robar = Títol

Significat dels títols = Desig, interés, robo del bolígraf.

Responent als objectius que eren:

Objectiu general:

Aportar noves reflexions respecte al funcionament de les representacions i simbolitzacions de l’individu alhora de fer una tasca específica.

Objectius específics:

Estudiar els dibuixos del projecte del cartell.

Analitzar els diferents models d’interpretació del film a partir dels elements seleccionats pels nens i nenes.

Afirmar i corroborar que els sistemes de simbolització aporten formes de descobrir representacions internes.

Hem extret les següents

conclusions...

RECORDAR...

Conclusions i reflexions finals

(Conclusió general) L’estudi de les relacions entre

representació i simbolitació gràfica és un gran

tema d’interès per a la psicologia i l’educació, i

una gran eina pels mestres.

Els subjectes han seleccionat alguns elements,

han establert relacions i han fet un conjunt gràfic

que transmet una idea determinada.

Conclusions i reflexions finals

Els models d’organització dels cartells són diferents

entre ells, tot i haver vist el mateix vídeo. El moment

evolutiu, el gènere, la cultura juguen un paper

important.

Els procesos de simbolització són molts importants

en la construcció dels coneixements, i potser no se li

dóna la importància que haurien de tenir.

Limitacions

Estudiar l’evolució de la importància de les representacions

gràfiques al llarg de la vida. Més allà dels 16 anys, o abans dels 8

anys.

Es podria estudiar les expressions gràfiques a partir d’altres

mitjans. Com per exemple, la música o la poesia.

Investigar la diferència real per gèneres.

Fer la mateixa activitat, però primer ensenyant un dibuix i que els

nens identifiquin els sentiments, d’aquesta manera podem fer una

comparació.

Referències

ACKERMANN VALLADAO, E. (1987). Que deviennent les idées a propos d’un phénomène, une fois retraduites a travers différents médias? Le rôle du dessin, du récit et du geste dans la construction d’une connaissance. Archives de Psychologie, 55, 195-218.

BOMBI, A. S. & PINTO, G. (1993). Los colores de la amistad. Madrid: Visor.

COX, M. V. (1991). The child’s point of view. Nueva York, Londres: Harvester Wheatsheaf.

DENIS, M. (1979). Las imágenes mentales. Madrid: S. XXI

FORTUNY, J. (1988). El dibujo como expresión del pensamiento. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 155-171). Barcelona: Laia.

FREEMAN, N. H. (1980). Strategies of Representation in young children. Analysis of Spatial Skills and Drawing Processes. Nueva York: Academic Press Inc.

• INHELDER, B. & CELLERIER, G. (1996). Los senderos de los descubrimientos del niño. Barcelona: Paidós. • LEAL, A. (1987). Construcción de sistemas simbólicos. La lengua escrita como creación. Barcelona: Gedisa. • LEAL, A. (1988). La emergencia de otros símbolos en la lengua escrita infantil. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 125-143). Barcelona: Laia. • LEAL, A. (1998). Lenguajes para sentir y pensar. Cuadernos de Pedagogía, 271 / Julio Agosto, 62-65. • LEAL, A. (2002). Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino. Cultura y Educación14 (3), 313-326. • LEAL, A. (2003). Mirar y pensar desde la cultura de género. Anuario de Psicología,34, 279-290. • MARTÍ, E. (2003). Representar el mundo externamente. Madrid: Aprendizaje. A. Machado. • MORENOMARIMÓN, M., SASTRE, G., BOVET, M. & LEAL, A. (1998). Conocimiento y Cambio. Los modelos organizadores en la construcción del conocimiento. Barcelona: Paidós. • SASTRE, G. (1988). La creación de estrategias comunicativas y las escrituras aritméticas. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 79-124). Barcelona: Laia.

• SASTRE, G. & MORENO MARIMÓN, M. (1977). Réprésentation graphique de la quantité. Bulletin de Psychologie de l’Université de Paris. 327, XXX, 3-9. 346-355. • SASTRE, G. & MORENOMARIMÓN, M. (1980). Descubrimiento y Construcción de conocimientos. Barcelona: Gedisa. • SASTRE, G., MORENOMARIMÓN, M. & PAVÓN, T. (2003). La construcción del razonamiento moral: el sentimiento de culpa. Anuario de Psicología. 34, 2. 191-201. • VAN SOMMERS, P. (1984). Drawing and Cognition. Descriptive and experimental studies of graphic production processes. Londres: Cambridge University Press.

Mireia Artés, Isamar Castells, Elisabet Danot,

Ainara Díaz i Noèlia Esteruelas

MOLTES GRÀCIES