TEMA 5(d).- L’ART GÒTIC.PINTURA

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

6.- LA PINTURA GÒTICA6.1.- Característiques generals.

6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals XII i XIII).

6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto.

6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).

6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV).

6.1.- Característiques generals.La menor importància dels murs (excepte Itàlia) fa que la pintura mural deixe pas a les vidrieresi es substituisca per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres

Tècnica: destaca la pintura al tremp sobre taula, la pintura mural al fresc a Itàlia i la introducció de la pintura a l’oli (Flandes sobretot)

Temàtica: continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis (vides de Jesús i la Mare de Déu) i de les vides de sants, però més humanitzats i

naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats

Pintura narrativa: tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis

És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb una gran expressivitat facial i gestual de les figures

El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli

Es dona modelatge i volum als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants

S’evoluciona des d’un fons atemporal (daurat en moltes ocassions) a definir el marc espacial per mitjà d’arquitectures i paisatges

Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV

Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos

6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals segle XII – segle XIII).

Es desenvolupa fonamentalment a França, influint en totes les vidrieres europees

Les principals manifestacions es produiran a les vidrieres i les miniatures dels llibres

Predomini molt acusat de la línia sobre un color pla, sense tonalitats

Les representacions humanes són totalment predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat

Les figures ja no són hieràtiques, sinó d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum

El fons encara és monòcrom, sobretot daurat

Exemples: vidrieres de la Sainte-Chapelle o la catedral de Lleó

6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià(1250-1400): Giotto.

Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hieratisme, fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme italia i gust de la burgesia)

La importància del mur en el gòtic italià fa que siga, sobretot, una pintura mural al fresc (també retaules)

És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa

Es busca dotar de volum plàstic a les figures

Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades

S’introdueix el paisatge, ja siga natural o arquitectònic, fent els primers exercicis de perspectiva (realisme pictòric)

Té dos centres o escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna i Simone Martini) i l’escola de Florència (Comabué i Giotto)

En la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra

FERRER BASSA: Cel·la de sant Miquel (1346)PERE SERRA: detall del retaule de Tots Sants (1375)

Giotto di Bondone (1267-1337)Parteix de la influència bizantina barrejada amb el naturalisme (Cimabué),

però pren com a referència la realitat, la qual intenta plasmar

Intenta crear un espai convincent mitjançant la monumentalitat (dota de volum a les figures,encara que simplificant-les), la profunditat (l’ús de les ombres) i la introducció d’un paisatge natural o arquitectònic com a marc real de l’acció (encara que simplificat)

Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar els seus sentiments

Per l’intent de captar la realitat, l’exploració en la perspectiva i la captació de sentiments se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista

Obres més importants: els frescos de la basílica d’Assís (Sant Francesc beneint els pardalets) i de la capella dels Scrovegni de Padua (Plany pel Crist Mort)

“La gratitud que deben los artistas pintores a la Naturaleza, que sirve siempre de modelo a aquellos que se las ingenian para extraer de ella sus partes más admirables y hermosas, esa misma deuda la tienen con Giotto. Porque después de haber estado la norma y el dibujo de la buena pintura tantos años enterrados debido a los desastres de la guerra, él solo, aunque formado entre artistas ineptos, resucitó con don celestial lo que se había extraviado y lo condujo a lo que consideramos la buena forma.”

G. Vasari. Las Vidas, pág. 157.

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99)

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Sant Francesc predicant als pardalets

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Extasi de sant Francesc

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):San Francesc rebent els estigmes

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Expulsió dels dimonis d’Arezzo

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Plany de les Clarisses

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):Sant Francesc dóna la capa a un pidolaire

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06)

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Judici Final

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Fugida a Egipte

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Prendiment de Jesús o Bes de Judes

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Anunciació a Santa Anna

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Plany pel Crist Mort

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):Resurrecció de Llàtzer

6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).Es desenvolupa en totes les corts europees

És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià

S’utilitzen colors brillants i cridaners

Les figures i formes són estilitzades i amanerades, aristocràtiques i elegants: predomini de la línia corba

En els paisatges s’alternen els fons daurats amb paisatges místics i irreals per la intensitat cromàtica

La importància de la miniatura es veu en la influència en el xicotet tamany de les obres i el detallisme en les representacions (els xicotets detalls solen

tindre significat simbòlic)

Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats

Es sol representar a aquells que paguen l’obra (retrats dels donants) i escenes de la vida diària

Entre els principals autors destaquen Gentile da Fabriano, els germans Limburg (miniatures del llibre Les Molt Riques Hores del duc de Berry) i Jean Fouquet (Verge amb el Nen)

A la península Ibèrica cal esmentar a Ramon de Mur, Lluis Borrassà i Bernat Martorell

Les Molt Riques Hores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16)Adoracio dels Mags (Gentile da Fabriano, 1423)Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450)Mare de Deu de la Llet (Ramon de Mur, 1415-19)Retaule de sant Pere de Terrassa (Lluis Borrassa, 1411)Retaule de sant Jordi (Bernat Martorell, 1425-37)

6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (I).

És una derivació del gòtic internacional que es dóna a les ciutats burgeses de Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetàniament al Renaixement italià

És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,...

És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall

Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall

Minuciositat o detallisme: solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per contemplar-les de prop, amb multitud de xicotets detalls quasi imperceptibles

Simbolisme: cada xicotet detall sol tindre un significat simbòlic amagat

Importància del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat i es converteix en un protagonista més de l’obra

Gust per la representació dels xicotets objectes, vestits, pentinats,..., reflectint l’estil de vida burgés i l’interior de les seues cases, fins i tot en les obres religioses

6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV) (II).

Lluminositat, però amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica”

Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades

Temàtica

Predominen els temes religiosos, però barrejant verges i sants amb personatges i ambients de l’època

Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes

Durant el segle XV es diferencien tres períodes: els inicis (germans Hubert i Jan Van Eyck), el segon terç (Roger van der Weyden) i l’últim terç (El Bosch)

La pintura flamenca influirà en la península Ibèrica en autors com Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau

Pietat (Fernando Gallego, cap al 1470)Crist Beneint (Fernando Gallego, abans de 1492)Santo Domingo de Silos (Bartolomé Bermejo, 1477)Retaule de sant Abdó i sant Senén (Jaume Huguet, 1459-60)Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau, 1443-45)

Jan van Eyck (1390-1441)És, junt al seu germà, el precursor de l’estil, destacant

sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva

Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli (minuciositat), el realisme i el simbolisme

Entre les seues obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant

Retaule de l’Anyell Místic de Gant (Hubert i Jan van Eyck, 1432)

L’home del turbant vermell (Jan van Eyck, 1433)

Retrat del matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Verge del canceller Rolin (Jan van Eyck, 1435)

Verge del canonge van der Paële (Jan van Eyck, 1436)

Roger van der Weyden (1400-1464)Les seues característiques principals són el domini de les composicions i la captació emocional

dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames religiosos

Entre les seues obres destaca El Descendiment

El Descendiment o Davallament (Roger van der Weyden, 1436)

Hieronymus Bosch (1450-1516)És un artista molt singular pels temes que representa, amb imatges oníriques i irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme

Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és precís, els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions

poc estudiades i la perspectiva, el volum, la llum i l’espai no estan aconseguits (li importa més el missatge que la tècnica)

Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies

El carro del fenc (Hieronymus Bosch, 1500-02 )

El jardí de les delícies (Hieronymus Bosch, 1510-15)