Post on 07-Apr-2018
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
1/16
DOSSIER CINC I ACCI!
1
UNITAT1.FONAMENTSDETECNOLOGIAAUDIOVISUAL.
1.Lespectreelectromagnticilespectre
radioelctric
2.Teoriadelallum
3. Percepcidelallum
4. Percepcidelso
5. Lacmera
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
2/16
DOSSIER CINC I ACCI!
2
1. LESPECTREELECTROMAGNTICILESPECTRERADIOELCTRIC
Llumisosnelsdoselementsqueenregistremamblacmera.Enelsdoscasos,estemparlant
dones que es desplacen per lespai. El so s una ona mecnica (necessita dun medi per
propagarse)ilallumsunaonaelectromagntica(espotdesplaarpelbuit).
Unaonaelectromagnticasunapertorbaciqueesdesplaaitransportaenergiadunlloca
un altre sense necessitat de cap suport material. Sn ones electromagntiques la llum, la
telefoniaolatelevisi,entredaltres.
Lespectreelectromagnticslaseqnciadelesoneselectromagntiques,ordenadessegons
lasevalongitudifreqncia.
Freqncia: nombre d'ondulacions per
unitatdetemps.
Longitudd'ona:distnciaentredospunts
consecutius que estan en el mateix estat
devibraci.
L'espectreelectromagnticselconjuntdetoteslesoneselectromagntiques,desdelesde
major freqncia,comelsraigsgamma iels raigsX, finsa lesdemenor freqncia,com les
onesderdioolesmicroones.
Tipusdona Longitud Freqncia Descripci
Onesderadiofreqncia Major
Menor
Menor
Major
Onesderdioitelevisi (espectreradioelctric).
Microones(UHF) Radar,altressistemesdecomunicaci,anlisiestructuraatmicaimolecular.
Espectreinfraroig Onesprodudespercossoscalentsimolcules.Aplicacionsalaindstria,medicinaiastronomia.
Llumoespectrevisible Onesalesqualslaretinahumanassensible.
Raigsultraviolats Elsolsunafontderadiaciultraviolada.Aplicacionsenmedicinaienprocessosdesterilitzaci.
RaigsX Diagnosimdica.Destrueixteixitsenorganismesvius.
Raigs
gamma
Produts
per
moltes
substncies
radioactives.
Efectes
greus
quanafectenorganismesvius.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
3/16
DOSSIER CINC I ACCI!
3
L'espectreradioelctricselconjuntd'oneselectromagntiquesambfreqnciescompreses
entre3Hzi3.000GHz.
Tots els sistemes de telecomunicaci utilitzen senyals elctrics per al transport de la
informaci.Aquestsesdescriuenperlavariacieneltempsdelessevesmagnitudsdetensii
corrent.Amsd'aquestadescripcieneldominideltemps,spossibleestablirneunaaltra
eneldominidelafreqncia,quesl'espectredelsenyal.Cadamitjdetransmissitelseu
propi espectre radioelctric o amplada de banda de transmissi en la qual s'ubiquen els
senyalsques'hipropaguen.
Lespectreradioelctricsfinitisperaixqueelsgovernsdelspasosdisposendecomissions
iorganismesdedicatsaatorgarlesfreqnciesalsdiferentsmitjansdecomunicaci.
Perquelcelsblau?
En latmosfera existeixen partcules i microcristalls daigua en estat slid que actuen de la
mateixamaneraquehofaunprisma:REFRACTENlallum.Elsrajosdellumsolarcontenentots
elscolorsdelarcdeSantMartencaraquenosaltrespercebemlallumcomablanca.Quanun
raigsolartravessaaquestsmicrocristallslallumesseparadonantllocatotelventalldecolors.
Elfeixblauiviolatsnelsquemsesdesvienrespectedelatrajectriainicialdelallumsolar
blanca i aix fa que el seu recorregut fins la superfcie sigui ms llarg. La resta, tenen una
trajectriamslineal.
Elsfeixosdecolorblau ivioletaarribendetotesdireccions.Amselveiemblauinovioleta
perqulallumsolartmsproporcidellumblavaiperquelsnostresullssnmssensibles
aaquestcolorquenopasalvioleta.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
4/16
DOSSIER CINC I ACCI!
4
2. TEORIADELALLUM
Llum
Lallumsunaenergiaelectromagnticaradiantemesapelsoloperqualsevolfontlumnicaia
laqualssensiblelullhum.
Les ones lluminoses, com que sn ones electromagntiques, tenen certa longitud dona i
freqncia.Lalongituddonaesmesuraennanmetresilafreqncia,enherzis.
FOTOMETRIA:UNITATSDEMESURA
Intensitatlluminosa
La intensitat lluminosa s aquella sensaci de brillantor que produeix una font lluminosa
respecteaunafontpatrodereferncia.
Esmesuraencandeles(cd)isempreesdnaaquestparmetrealcentredelfeixllumins.
Ex: un projector Fresnel de 5000w t una intensitat lluminosa al centre de feix de
550.000cd.
Fluxllumins
Elfluxlluminsslaquantitatdellumqueemetunafontenunsegon.Launitatdemesuras
elLumen(lm).
Illuminaci
La illuminaci s la quantitat de llum que incideix sobre una superfcie. Lutilitzen els
illuminadorsielsfotgrafs.LaunitatdemesuraselLux.
COLORIMETRIA:TEMPERATURADECOLOR
Color
El color s un atribut de la percepci humana de la llum i es genera quan un raig de llum
incideix sobre un objecte qualsevol, aquest absorbeix unes determinades longituds dona i
daltreslesreflecteix.Aquesteslongituddonareflectidesconstituiranelcolordelobjecte.
Elqueinterpretemcomallumblancacomprntotalagammacromticadecolors.
- ex:sobreels700Hzgammadevermells.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
5/16
DOSSIER CINC I ACCI!
5
Temperaturadecolor
Lavisihumanatlacapacitatdemantenirlaqualitatcromtica,sadir,veuelmateixcolor
quehihaa larealitat,jaquesadaptaaqualsevolfont lluminosapermantenir lacoherncia
cromtica.
Elsaparellselectrnicsnotenenaquestacapacitatdadaptacipersimateixos.
Kelvin va definir la temperatura de color de la llum amb una escala de mesura anomenada
grauskelvin.
Ambaquestaescala larefernciadellumdiaquedafixadaa5.600kelvin.Persobrede la
temperaturaderefernciaestendeixalstonsblavosos, ipersotadaquestatemperatura,es
tendeixalstonsvermellosos.
Pertaldereproduirelscolorsdelarealitatcalconixer:
1.Latemperaturadecoloraquestconfiguradalacmera.
2.Latemperaturadecoloraquestilluminadalescena.
- sicoincideixenlaimatgeserfidelalscolorsdelsobjectes,sinfalsejareminformaci.
ElscolorsprimarissnelVermell(Red),elVerd(Green)ielBlau(Blue).
Elscolorscomplementarisapareixenen lesreesonelscolorsprimaris(blau,vermell iverd)
essolapendosadosienlreablancaonessolapenelstrescolors.
- verd+blau=cian
- verd+vermell=groc
- vermell+blau=magenta
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
6/16
DOSSIER CINC I ACCI!
6
3.PERCEPCIDELALLUM.CARACTERSTIQUESBSIQUESDELAVISI
HUMANA.
No podem entendre el funcionament duna cmera si no comprenem com funciona la visi
humana.
Enlapercepcidelaimatgeperpartdelullhumintervenenfenmensfisiolgicspertamb
unprocsintellectual.Lessensacionsqueensprodueixunaimatgenonomsdepenendeles
seves propietats fsiques, s una percepci subjectiva en qu la memria, lassociaci
destmulsdiversosielnostreentornculturaltambtenenmoltperaportar.
Enelsistemavisualhumhi intervenendiversoselements.Undellss lull,queencaraque
siguielmsevident,noselmscomplex.Enaquestsistemaesprodueixeninteraccionsentre
els ulls i les diverses rees del nostre cervell a travs duna complexa xarxa de neurones,
fotoreceptorsialtrescllulesespecialitzades.
En el procs de la visi podem considerar tres tipus doperacions successives: ptiques,
qumiquesinervioses.
Laimatge,lasensacidemoviment,elscolorssnsensacionsabstractesqueselaborenenel
nostrecervell.Esformenapartirdunsestmulsvisualsquepercebenelsnostresulls.Aquesta
percepcisselectiva,elnostrecervellnopotprocessarlexcsdinformacivisualdelnostre
entorn, gran part daquesta informaci no s processada i no li prestem atenci. El nostre
sistema de captaci dimatges, el sentit de la visi, no s perfecte, per sn aquestes
imperfeccionsaquellesqueenspermetenadaptarnosalentornievolucionar.
Lullhumperceplallum,lallumqueesreflecteixoqueemetenelsobjectes,noelsobjectes
ensmateixos.
Elfuncionamentpticdelullssimilaralacmerafosca,fonamenttecnolgicdelescmeres
fotogrfiquesidevdeo.
Lacmerafoscaprojectaelsrajosdellumqueentrenperunpetitorificisobreunpla.Lorifici
hadesermoltpetitperaqueesprodueixiaquestfenomen.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
7/16
DOSSIER CINC I ACCI!
7
Lallumquearribaalulltravessalacrnia,formadaperteixittransparentquecobreixlapart
exteriorivisibledelull.Darreradelacrniahitrobemliris,queactuacomeldiafragmaduna
cmerafotogrfica.sunteixitopac,fortamentpigmentat,elcolordaquestpigmentselque
produeix el color dels ulls. Liris es pot obrir o tancar mogut per un grup de msculs per
acomodarsealsdiferentsnivellsdellum.slanomenatreflexpupillar.
Lorificicircularquetlirisalcentreesdiupupilla.Eldimetrevariabledelapupilaamsde
regularlaquantitatdellumqueentraalull,tambmodificalaprofunditatdcampilanitidesa
delaimatge.
Darrerade lapupilahihaelcristall,una lentbiconvexaformadaperunteixittransparent i
flexible.slalentqueaconsegueixenfocarlesimatgesprojectadesenelfonsdelull.Laseva
curvaturasvariable ivariantaquestacurvatura,esvaria ladistanciafocal ipertant,elpunt
onconvergeixenelsrajosdellum.
Enunobjectiudunacmerafotogrfica,lenfocamentnoesprodueixdaquestaforma,variant
lacurvaturadelalent,sinquesenfocavariantladistanciadelalentielnegatiu.
La imatge enfocada mitjanant la lent del cristall es projecta a la retina. La retina s la
membrana ms interna en la secci de lull. Forma part del sistema nervis central i est
connectada
al
cervell
mitjanant
el
nervi
ptic.
Alaretinaestrobendostipusdecllulesqueactuencomafotoreceptors,snelsanomenats
cons i bastons. Aquests fotoreceptors converteixen els estmuls lluminosos en impulsos
nerviososmitjanantunsprocessosqumics.
Consibastonsreaccionendeformadiferentdavantlallum.Elsconsnecessitennivellsaltsde
llum,s lanomenadavisifotpica,isnelsresponsablesdelavisiencolor.Existeixentres
tipusdecons,cadatipusssensibleadiferentslongitudsdonadellum,adiferentscolors.Uns
conssnsensiblesalongitudsdonaaltes(vermell),daltresreaccionenalongituddonamitja
(verd) i daltres, a longituds dona curta (blau). La combinaci dels estmuls rebuts pels
diferentstipusdeconsenspermetelaborarlasensacidecolor.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
8/16
DOSSIER CINC I ACCI!
8
Elsbastonsensproporcionenunavisimonocromtica,persactivenambnivellsmoltbaixos
dellum.speraixqueenlapenombraapreciemformespernocolors.
Elsimpulsosnerviososgeneratspelsconsielsbastonsestransmetenalcervellmitjanantun
feixdefibresnerviosesanomenatnerviptic.Uncopelsestmulsarribenalcervell,esallon
sinterpreta aquesta informaci visual. Encara no es coneixen tots els processos que hi
intervenenicomesrelacionaamblamemria.
Parmetresdelapercepcivisualatenirencompteenelsmitjansaudiovisuals
Agudesavisual
Capacitatde lullperadeterminarambprecisi lescaracterstiquesde la imatge.Depndel
nivelldilluminaci,delazonadelaretinautilitzada,delcontrastamblaimatge,etc
Percepcidelmoviment
En la percepci delmoviment, la informaciproporcionada pelsnostres ullsscomparada i
processadaalnostrecervelldunaformamoltcomplexainodeltotconeguda.
Elsmitjansaudiovisualsreprodueixenelmovimentgrciesadosfenmensdelanostravisi:la
persistnciaretinianaielfenomenphi.
Persistnciaretiniana
Quanunallumexcitaelsfotoreceptorsdelaretinaesprodueixaquestestmulnervis.
Quanparalallum,lestmulperduraalmenys1/15desegon.
Fenomenphi
Afecta al processat a qu sotmetem els estmuls visuals al nostre cervell. Quan dos
objectes idntics es projecten sobre la retina successivament i en posicions molt
prximes i amb intervals de temps menors que la persistncia retiniana, tenim la
sensacideveureunsolobjecteenmoviment.Aquestfenomenselquedeterminala
velocitatmnimaderepeticidimatgesperaqueunsistemaaudiovisualprodueixi la
sensacide moviment.Aquestavelocitat mnimadepnde les caracterstiques de la
imatgeicondicionsdobservaci.Snnecessries,almenys,16imatgespersegon.
Freqnciacrticadefluctuaci
Si observem una font de llum intermitent que es repeteix duna forma rpida, existeix una
freqnciamnimaderepeticiapartirdelaquallaveuremcomunafontdellumconstant,no
notarem elparpalleig.Aquesta freqnciamnimadepnde lescondicionsdobservaci.Un
valor de referncia s el de 50 enceses per segon, com a freqncia mnima per evitar la
intermitncia.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
9/16
DOSSIER CINC I ACCI!
9
4.PERCEPCIDELSO
NATURALESADELSO
El
so
s
una
ona
mecnica,
un
moviment
vibratori
que
genera
una
sensaci
sonora
al
nervi
auditiu.
Propietatsdelso:
Alturas lafreqnciadona.Aix,parlemdaguts,mitjosogreus.Lafreqnciaesmesura
ambherzis.
Elmargeaudiblevadels20als20.000Hz.
1. greusde20Hza80Hz
2. mitjosgreusde80Hza320Hz
3. mitjosde320Hza2.560Hz
4. mitjosagutsde2.560Hza5.120Hz
5. agutsde5.120Hza20.000Hz
Ex:lesbarresdelcomenamentdunapellculasnuntopurde1000Hz.
Intensitat amplituddelona.Parlemdesonsforts,dbilsosuaus.
s la quantitat denergia acstica que cont un so. La intensitat es determina per la
potncia,quealavegada,estdeterminadaperlamplitudienspermetdistingirsiun
sosfortosdbil.
Aquestamagnitudesmesuraendecibels.Elrangaudiblevadesde0dBfinsa120dB.
0dBmnimaudible
30dBoficinadegravaci
70dBclasse
90dBsaxofentunfortssimo
120dBllindardeldolor
Timbre (aplicat a la veu i a la msica). Sn els harmnics dona o forma de lona. Podem
parlardetimbreaspre,metllic,seds,...
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
10/16
DOSSIER CINC I ACCI!
10
s la qualitat que confereixen al so els harmnics que acompanyen a la freqncia
fonamental.Serialaveuprpiadecadainstrument.
Aquesta qualitat permet distingir dos sons, per exemple, entre la mateixa nota amb
igual intensitat produda per dos instruments diferents,ja que cada cos sonor vibra
duna forma diferent , tant per la seva naturalesa (fusta, pell, metall...) com per la
maneradeferlosonar.
Durada tempsdevibraci.Llargocurt.
PROPAGACIDELSO
Elsfenmensdepropagaciesdonenacausadelcondicionamentacstic.
Elsodirecteselsopropagatperlafontsonoraiquenohasofertcapreflexi.
Entre el so directe i les primeres reflexions hi ha un retard de 10 a 30 milisegons, per si
nomshihaaquestretardespercepdinsdelsodirecte.
Lecoolareverberaciestmarcadaperlespaiquehihaentreelsenyaldirecteilesprimeres
reflexions.
Eltempsdereverberaci(TR60)seltempsquenecessitaunsoperdisminuir60dBdesprs
queelnivellsonorshagiextingit.
- ensdetermina:
1. lescaracterstiquesacstiquesdunasalaanivelldelabsorci.
2. lesreflexionsdelasuperfciedunasala.
3. ladistnciaentreloientilafontsonora.
- algunsexemplessn:
1. salesambreverberacielevadaesglsia,PalauSantJordi...
2. salesambreverberacimitjanasalapetitasenseres,unbany...
3. salesambpocareverberacisalesdeproducci...
Larefracciselcanvidedirecciquefaludioquanlonasonoraestrobaambuncanvide
medi.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
11/16
DOSSIER CINC I ACCI!
11
ACSTICAFISIOLGICA
Sistemaauditiu
Odaexternaestformadapelpavellauditiuipelcanalauditiuquevafinsaltimp.
- falafuncidelarecepci.
- el pavell auditiu treballa com si fos un micrfon i el canal auditiu canalitza les
reflexionssonoresfinsaltimpquevibraenfuncideludio.
Odamitjaestformadaperunacadenadossospetits,entreeltimpilafinestraoval.
- falafuncidelatransmissi.
- transmetlesvibracionsmecniquescapalodainterna,finsitotamplificantles.
- adaptalesvibracionsqueestanenmediaeriperpassarlesamedilquid,quescom
estrobaranalodainterna,itambesprotegeixdevibracionsfortes.
Odainternaestformadaperlaccleaocargolielnerviauditiuquearribafinsalcervell.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
12/16
DOSSIER CINC I ACCI!
12
5. LACMERA
Lacmeradevdeo,sundispositiuquecapturaimatgesconvertintlesensenyalselctriques
iendadesdigitals.
AlcursdeCinciAcci!treballaremamblacmeraSONYHDV1,unmodeldaltadefinicique
enregistralesimatgesacintaobadiscdur.
Lesprincipalspartsdelacmerasn:
*lptica
*eldiafragma
*elfocus
*lobturador
*elsensor
*elsistemadegravaci
Classificacidelsobjectius
1. Focalfixa: aquestesptiquestenenunanicadistnciafocal(aquestsobjectiussnmolt
millorsqueelszoomdonatquenoesmouenleslents).
Elstipusd'objectiusdefocalfixasn,ordenatsdemenoramajordistnciafocal:
Ultragranangular
Distnciafocalde24mma14mm.
L'angledecoberturasmoltelevat,potassolirels120.
Augmenten moltssim la sensaci de profunditatja que permeten treballar amb una gran
profunditat
de
camp.
Laprincipalfuncislafotografiaenplenanaturaogranspaisatgesurbans.
Angular
stotobjectiupersotade30mmfinsa24mm.
Deformenelselementsenprimerpla(noserveixenperferretrats).
L'angledecoberturassuperioraldel'ullhum.
Moltutilitzatperfotografiaredificis,grupsdepersonesetc.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
13/16
DOSSIER CINC I ACCI!
13
Normal,estndardoprime
Distnciafocalentre35i50mm.
L'angle de cobertura s molt similar al de l'ull hum ( aprox 4065) i proporcionen gran
nitidesa.
Teleobjectiu
Distnciafocalentre70i600mm(n'hihademsidemenys,persnexcepcionals).
Angledecoberturamoltpetit(30enavall).
Tendeixenacomprimirelsobjectesenprofunditat('aplanen'lesimatges).
Moltutilitzatspelspaparazziielsfotgrafsesportiusidenatura.
Objectiusespecials(poccomunsiperaplicacionsmoltconcretes):
Ulldepeix
Distnciafocalentre6i16mm.
Angledecoberturamoltgran(180).
Lacaractersticaprincipalsquedistorsionenmoltlesverticalslaterals,provoquenaberracions
pertenengranspossibilitatsexpressivesicreatives.
Macro
Distnciesfocalsentre60i200mm.
Sncapaosdereproduirelsobjectesaescala1:1.
S'utilitzenperareproduirobjectesmoltpetits(flors,insectes),encaraqueespotferservirper
ferunretratiaprofitarlapocaprofunditatdecampperdesenfocarlaresta.
2. FocalVariable:contenen infinitesdistnciesfocalsentreunadistnciafocalmnima iuna
mxima.
Zoom
Diversesdistnciesfocalsentreunmnimiunmxim.
Snmoltcmodesdonatquepermetentenirunteleobjectiu,unapticanormal,iunangular
enunasolaptica.speraixquesnelsmsvenuts,jaquepermetentenirdiversesptiques
enunasola(l'utilitzennormalmentelsaficionats).
Snmenysprecisosqueelsobjectiusdefocalfixaperpermetenfer'zoom'envdeo.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
14/16
DOSSIER CINC I ACCI!
14
Formatsirelacidaspecte
Formats:
Avuiendiasestproduintelcanvienelvdeodigitaldelformatdedefiniciestndard
(720x556pxels)alaltadefinici(1920x1080pxels):
Relacidaspecte(AspectRatio):
Unaltredelsaspectesdelcinemaquehaanatvariantslaformadelapantalla,passantde
pantallesmsquadradesamspanormiques.Avuiendialestndardestablertamblentrada
delHDanivelldomsticsel16:9.
FORMACIDELAIMATGE
Lexposici a la llum s la quantitat de llum que rep un material fotosensible, com ara una
pellculafotogrfica.
Elsfactorsquedeterminenlexposicialallumsn;
1. loberturadeldiafragmadeterminalaquantitatdellumincident.
2. la velocitat dobturaci s el temps durant el qual est entrant llum a
lelementfotosensible.
Eldiafragmaseldispositiuqueregulaaquantitatdellumqueentraalacmera.
Lobturadorseldispositiuquetancaelpasdelallumqueentraperlobjectiu.obredurant
uninstantdeterminatperdeixarentrarlallumidesprsestornaratancar.
Esparladerecorregutde la llumquan la llum incideixenunblocptic, llavors lacmerael
quefaesdescompondrelallumenelscolorsprimaris.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
15/16
DOSSIER CINC I ACCI!
15
Abansdecontinuarambelseurecorregutlallumpassapertresfiltres:
1. modifica la temperatura de color aquest filtre t tres posicions diferents:
3200K(perinteriors),5600K(perllumdediaexterior)i5600K+ND(perun
exteriorambllumdiaperambsobreilluminaci)
2. treu el component dinfrarojos de la llum incident perqu aquest afecta als
CCD.
3. retallalesfreqnciesqueestanpersobredelespectrevisible.
Hipothaverunquartfiltrededensitatneutraqueeliminaquantitatdellum.
ElCCDsundispositiuquetransformaelsenyallluminsensenyalelctric.
s un element rectangular format per milers de celles alineades en files i columnes, on
cadascuna daquestes emmagatzema la crrega lluminosa. Quan estan prou carregades
transfereixenlacrregaenformadesenyalelctrica.
Les cmeres professionals disposen de 3 CCDs, un per a cada color primari (vermell, verd i
blau).
Aix, la llumentraatravsde lobjectiude lacmeradevdeo iaquestaesprojectasobreel
sensor CCD, que tradueix la imatge ptica en senyal electrnica, en una determinada
seqnciadimatges, frames persegon,analitzanta la vegada la lluminositat ielcolorde la
imatge.Aixescrealasenyaldevdeo.
8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia
16/16
DOSSIER CINC I ACCI!
16
EXERCICIS
Busqueu a les principals plataformes de vdeo a Internet exemples de:
- Escena amb una temperatura de color de llum dia (5.600 graus Kelvin).
- Escena amb una temperatura de color superior a la llum dia (imatges
blavoses).
- Escena amb una temperatura de color inferior a la llum dia (imatges
vermelloses).
- Un pla enregistrat amb un objectiu gran angular o ull de peix.
En els tres primers exemples, a banda de la qesti fsica i tcnica, podeu
comentar alguna cosa sobre la relaci entre lopci que ha pres el realitzador i
el discurs narratiu?
Podeu penjar els enllaos a lentrada al blog referent a la primera sessi, amb
el vostre nom i una breu descripci de lexemple.
http://cinciaccio.blogspot.com
o al correu
cecilia@retinamultimedia.es