Post on 24-May-2015
description
Dolors
Reig
Hernández (dreig):http://www.dreig.eu/caparazon
El caparazón
Dolors
Reig
Hernández (dreig):http://www.dreig.eu/caparazon
El caparazón
Programa Compartim
Barcelona, 7 de juliol de 2009
VII Seminari especialitzat
Entorns personals d’aprenentatge
VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement
Aules
virtuals
Entorns virtuals
(VLE)
Entorns personals d’aprenentatge (PLE)
De l’e-learning tradicional… al web social – web personal
Augmenten els requisits en e‐competències: progressió
paral∙lela,
alfabetització
digital?
Nova Spivack
• Saviesa digital (Marc Prensky
2009)– Què
sabem dels joves? E‐competències?
– Social hangout
(Danah
Boyd, 2008) .
Xarxes d’interessos vs. Xarxes socials
– La generació
.net no només passa menys temps que els grans en línia, sinó
que és més conservadora en
l’ús de les tecnologies.
(Ipsos‐Reid
Survey, noviembre
2007 ).
– L’ús de les xarxes socials és baix per a temes acadèmics.
(University
of Guelph
2008)
(platafomes, dreig
) com a entorn d’evangelització
(Alejandro Piscitelli)
Nadius, immigrants? (Marc Prensky)
Herència: cognitivisme, teories de sistemes, teories de la complexitat, neurobiologia, entre d’altres qüestions.
‐
La gent aprèn com les xarxes.‐
L’aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat
d’opinions.‐
L’aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts
d’informació.‐
La capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el
que ja se sap.‐
És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar
l’aprenentatge continu.‐
L’habilitat per veure connexions entre camps, idees, conceptes...
és fonamental.
(Ampliació: Stephen
Downes
, Dave
Cormier
(coneixement rizomàtic)
Connectivisme
(George
Siemens)
http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo‐siemens/
- Informació és un node
- Coneixement és una connexió
- Saviesa és el fenomen emergent d’una xarxa
Idea més connectada = més context = + coneixementIdea més connectada = més context = + coneixement
• Herència: Bandura (autoeficàcia), Bruner (cognitivisme), Vigotsky
(sociocultural),
constructivisme i altres.
• Cluetrain
Manifesto (1999): L’aprenentatge, també
com a conversa.
Prosumers
–
Estudiants proactius.
• Groundswell
(2008): Entre iguals: aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs.
P2P
• Comunitats de pràctica / virtuals: Etienne Wenger, Nancy
White.
Aprenentatge social
Les xarxes no nomLes xarxes no noméés tracten sobre s tracten sobre seguir els altresseguir els altres……
Hem de CONTRIBUIRHem de CONTRIBUIR
John Seely
Brown, Richard P. Adler (2008):
Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and Learning 2.0
• El 70‐90% de l’aprenentatge en empreses –
organitzacions és informal
• Pot ser intencional / planificat.
• Oldenburg
(1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni regulats, ambients no formals, en l’aprenentatge.
• Teemu
Arina
(2008): Serendipity
learning, ampliant la concepció
de l’home: homo contextus, integral i determinat per múltiples contextos
d’on
es pot aprendre.
• Localitzat vs. distribuït.
• Cultura expandida (Zemos98), EDUPUNK (i EDUPOP): aprenentatge com a experiència conscient o inconscient que pot donar‐se en qualsevol
moment o lloc.
Institucional vs. Do it
yourself
(Brian
Lamb, Jim
Groom, Nodos
Ele)
• Top‐down
vs. Bottom
up. Catedral vs. basar
Aprenentatge informal (Jay
Cross, 2006)
• Motivació
intrínseca
• Creativitat• Pensament de disseny
Creativitat, innovació, aprenentatge generatiu (Senges, P.)
Les xarxes
socials
deriven de
l’afecte
PLELes xarxes
d’interessos deriven
de la necessitat
d’autorealització
Xarxes personals d’aprenentatge
Modificat
dreig
de Designing social websites, Christina Wodtke
Piràmide de la motivació
humana (Maslow)Piràmide de la motivació
humana (Maslow)
• Gràcies a les tecnologies ampliem les nostres capacitats cognitives, som més independents i menys necessitats de línies mestres. Adaptació progressiva al caos, augment de la tolerància i capacitat de gestió, en un món cada cop més
complex.
• Formació
+ Millora de l’experiència d’usuari + Motivació
+ Personalització
= Ap. autònom.
• Institucions: Importants en el procés, no en el resultat. No en els continguts. Disparar l’interès +
guiar en la personalització.
Aprenentatge autònom
Aprenentatge universal, lliure, democràtic
OER, OCW (Recursos educatius oberts)
• Aprenentatge mínimament invasiu Sugata
Mitra (Hole
in the
wall).
• Mòbil learning, aprenenentatge ubic.
Educació
mínimament invasiva
Lifelong
learning
• Lifestreaming, aprenentatge continu, permanent, IMMERSIU. Resultat vs. procés
• Entorns lliures i personalitzables
en el domini públic estarien oferint una oportunitat única per
al desenvolupament d’un aprenentatge més sostenible, independent de les institucions.
• Lifelong
learning: la necessitat
d’entorns portables d’aprenentatge que suportin estàndards d’interoperabilitat
(Oliver i Liber
(2001))
Multiliteracy, cultura mashup, remescla de formats.
Remescla de disciplines: Interdisciplinarietat, fòrums comuns a la web (als límits hi ha la
innovació)
El mateix PLE pot veure’s com un mashup, agregat d’eines amb la finalitat d’optimitzar
l’acostament a múltiples fonts i formats
Remescla, cultura mashup
• L’aprenentatge en entorns complexos, en el qual el coneixement existent s’aplica a nous contextos, requereix adoptar aproximacions exploratòries (i actives).
• De les aules al laboratori… diria Stephen Downes
(Downes
2008).
• Maturana: “Todo
hacer
es conocer
y todo conocer
es hacer”
Experimentació, joc, simulacióstorytelling
Metaversos
(Realitat augmentada, móns mirall, jocs i móns virtuals, lifelogging)
http://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso
• Alumne – participant
• Professor –
facilitador, orientador, conductor, “curator”, dinamitzador
• Informació: beta perpètua.
• Reelaboració
constant dels continguts
El procés involucra la interacció
entre
l’estudiant, els professors, l’entorn. Els continguts són el menys important i substituïbles (David
Wiley)
Canvi de rols
Espais adequats a la conversa, la interacció
en un entorn distribuït que pot
integrar aprenentatge formal i informal (entorns 2.0), i requereix l’aportació
activa (compartir) de coneixements i/o fonts d’interès.
Entorns personals d’aprenentatge
Avantatges en l’organització
• Portfolio
per a l’individu ‐
per a l’organització.
• No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa d’e‐ portfolios
pot projectar una imatge diferent de
l’organització
segons les eleccions sobre aplicacions concretes.
Ex. blocs (persones), wikis
(expertícia), xarxes socials (relacions).
Desenvolupament professional continu, gestió del talent, carrera professional.
Establir connexions interessants a nivell global
Millora del clima laboral
Excel∙lència: Tot i que poden suposar corbes d’aprenentatge més pronunciades, la sostenibilitat
dels
entorns ho compensa.
Millora d’oportunitats per a la igualtat.
Alfabetització
tecnològica: competència o actitud laboral o
professional bàsica i transversal avui. (Universities
UK, 2008; ECAR,
2007; Theil, 2008).
Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini.
http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/
Suport actiu a les cultures tradicionals de cada disciplina(Harpe
& Radloff, 2006
Les institucions que s’adapten a les necessitats d’una economia en contínua transformació
sobreviuen.
Les que no canvien es tornen irrellevants.
(Klor
de Alva, 2000, p. 40)
• David Jones
Metàfora de Shirky: Conduir una canoa: el PLE serà
un bon sistema de rems
Software social
Trabajo colaborativo
Potenciación trabajo colaborativo
Identidad Digital PLE
Aprendizaje en la red
Dreig, http://www.dreig.eu/caparazon
2009
ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMENT
Un personal learning
environment
(PLE) és
una col∙lecció
autodefinida
de serveis, eines
i dispositius que ajuda els estudiants a
construir les seves xarxes personals de
coneixement (PKN), posant en comú
nodes
de coneixement tàcit (persones) i nodes de
coneixement explícit (ex. informació).
REQUISITS, variables que cal tenir en compte en l’organització (línies d’investigació actual)
(Downes
2004) National
Research
Council
de Canadà:
‐
Agregar dades i documents (incloent‐hi elements de recomanació, datamining
i extracció
automàtica de metadades)
‐
REMESCLAR:
De manera creativa i proactiva.
‐
EDITAR.
‐
GENERAR nous entorns o mashups.
• Dades obertes,
interoperables
(linked data)
• Personalització
(web contextual)
• Ubiqüitat• Lifestreaming
(actualització
síncrona)
• Mashup
Remescla
Tendències tercera dècada
La facilitat d’ús ha de ser
un criteri fonamental
(Tim Berners
Lee,
David Jones)
L’objectiu és crear un entorn que animi la innovació pedagògica, més que especificar una pedagogia determinada. (Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006; McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997)
Sense propòsit concret, de Sense propòsit concret, de manera colmanera col··laborativa, laborativa, negociats al voltant de negociats al voltant de necessitats i interessos necessitats i interessos particulars. Adaptats al particulars. Adaptats al context de cada participant. context de cada participant.
(Jones & Muldoon, 2007)(Jones & Muldoon, 2007)
1.
Teories, estils d’aprenentatge
2.
Ideologia sobre el programari.
3.
Objectius en l’organització
(a més de l’aprenentatge), comunicació, clima laboral, millora gestió
del coneixement, difusió
als mitjans
socials, participació
i l’aprofitament de CoP, etc.
‐Percentatge benefici organització‐individu
EQUILIBRAR
4. Possibilitat d’integració
processos actuals.
5. Possibilitat integració
entorns actuals (inclosos no virtuals, ex. calendari, bibliografia, etc.)
6. Nivells de privacitat‐
publicitat.
1.
Teories, estils d’aprenentatge
2.
Ideologia sobre el programari.
3.
Objectius en l’organització
(a més de l’aprenentatge), comunicació, clima laboral, millora gestió
del coneixement, difusió
als mitjans
socials, participació
i l’aprofitament de CoP, etc.
‐Percentatge benefici organització‐individu
EQUILIBRAR
4. Possibilitat d’integració
processos actuals.
5. Possibilitat integració
entorns actuals (inclosos no virtuals, ex. calendari, bibliografia, etc.)
6. Nivells de privacitat‐
publicitat.
(Giacoma, 2009) Facilitar la participacióUsabilitat social‐
Continuïtat (streaming)
‐
Distribució ‐
Col∙laboració
‐
Seguretat, privacitat‐
Personalització, moldejables
(Shirky, metàfora
jardiner)‐
Multimèdia
‐
Interoperabilitat, escalabilitat‐
Mètriques, control
‐
Ubiqüitat‐
Proactivitat
‐Sistemes de copetició
Basats en el navegador?
Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)
La base tecnològica
APIs
obertesCloud
computing
Sindicació
Web de les dades
Adaptat
de: PLN for
edtech
On situem el centre?
‐Basats en bloc‐wiki.
‐Basats en agregador
social.
‐Basats en navegador, basats en sistemes operatius per ala web.
‐Basats en xarxa social.
‐Basats en eines que permetin la integració: ELGG, EYEOs, etc. (vegeu quadre següent)
Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, PalithaEdirisingha, Richard
Mobbs
2009
MODELS
E‐portfolios
(públics, estandarditzats)
Lectors de Feed
AVANÇATS: http://feedly.com
CONTINGUTS
Persones, col∙lectius d’interès.Temes: Tags, twines, grups, discussions
Recerca
Recerca en temps real
• L’estudiant com a client, més que com a aprenent “una persona que ha de ser atesa en lloc d’un acòlit
a ser jutjat”
(Knight
2006).
• Domini de les eines (hard
skills), però també familiaritat amb la cultura, actituds positives envers
la col∙laboració
i la resta de competències que poden adquirir‐se
des del seu enteniment i ús (soft
skills)
AVALUACIÓ??
AUTOAVALUACIÓ
i e‐competències
Cristóbal Cobo
Model propi en elaboració: e‐competències
en organitzacions
Referències ‐ ampliació
• Quadre ‘Evolució
de l’aprenentatge a la web’ http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/
• Quadre ‘Competències digitals’
http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/
• 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha
Edirisingha,Richard
Mobbs, BUILDING WEB 2.0‐BASED PERSONAL LEARNING ENVIRONMENTS – A
CONCEPTUAL FRAMEWORK,
• Minds
on fire, Open Education
• Stephen
Downes, E‐learning
• Wiki: elearning
2.0
• La ley
de Moore
y las personas: después
de la revolución
tecnológica, la creativa
Dolors
Reig
Hernández (dreig):
http://www.dreig.eu/caparazonhttp://elcaparazon.net