Les descripcions dels viatgers estrangers

(finals del segle XIX i principis del segle XX)

Visió d’Andorra

Andorra es va mantenir com un país independent, un territori desconegut, una vall oculta a la resta del món fins que va ser

descoberta per...una colla de viatgers romàntics i per uns

quants excursionistes obsessionats pel Pirineu. Uns viatgers que escrivien

relats destinats a ser llegits pel gran públic i dibuixaren les

il·lustracions que mostraren al món les primeres imatges

d’aquelles valls misterioses.

Robert Cunninghame, 1852-1936

Els viatgersHenry Russell 1834-1909

Henri Brulle, 1854-1936

Henri Passet, 1845-1920

Maurice Gourdon, 1847-1941

El paisatge

“Entrar a Andorra és com retrocedir segles enrere... I el territori ha estat encertadament anomenat com un museu

vivent de l’Europa feudal”. (Lawrence Fernsworth. 1933)

Pas de la Casa. Anys 30

Pas de la Casa. Anys

60

Pas de la Casa. 2010

Soldeu. 1910

“El mateix poble era una pinya de cases grises i estables edificades amb pissarra i còdols. L’únic carrer empedrat era un camí de mules. Amagada enmig de les seves construccions, hi

havia una esglesiola...”(Lawrence Fernsworth, 1933)

Soldeu 1965

Soldeu. 2010

“Canillo era una petita i fosca vila dominada per negres muntanyes. Era una barreja de fosques teulades sobre edificis de pedra negra fixats els uns amb els altres en angles impossibles al llarg de carrers estrets i empedrats. A l’extrem llunyà del poble, còmodament instal·lat contra l’espadat, hi ha el cloquer, una mena de torre de campanar d’església, que competeix en alçada amb tres pollancres” (Lawrence Fernsworth, 1933)

Canillo. 2010

“...poc abans d’arribar al poble d’Encamp, m’allunyo una mica de la carretera per admirar amb tranquil·litat, des d’un punt dominant, el gorg pel qual corre el torrent.” (Eduard Rochat, 1883)

Encamp. 2010

“Encimbellada sobre un turó de granit, i dominada pel puig d’Anclar, Andorra –Viella veu com als

seus peus s’estén una vall riallera ben

cultivada... i domina una plana bastant

fèrtil” (M. Gourdon, 1879)

Andorra. Anys 60

“Andorra la Vella, la capital de la vall, seria a França un poble pobre i fosc... El punt més agradable és, sense cap objecció, la plaça pública on hi ha la casa relativament

elegant de Don Guillem, la rectoria i l’església” Gaston Vuillier (1888)

Plaça Rebés. Anys 50

“El punt més agradable és,

sense cap objecció, la

plaça pública on hi ha la

casa relativament

elegant de Don Guillem, la rectoria i

l’església” Gaston Vuillier

(1888)

Plaça Rebés. 1960

“Una fàbrica de roba actualment inactiva i els banys són les úniques curiositats que paga la pena comentar.... Les fonts

es fan servir per rentar la llana i els habitants de la comarca” (M. Gourdon 1879)

Escaldes

Escaldes 1960

Camí d’Escaldes amb la creu de terme d’Andorra la Vella

“A les 9:10 minuts, un pont de pedra ens porta al marge dret. La Valira, amb les aigües transparents i molt encaixada entre altes muralles, s’obre pas tumultuosament per aquest gorg fosc i feréstec” (Maurice Gourdon, 1879)

Pont de la Margineda

“Finalment el meu company arriba acompanyat d’un vell andorrà, que parla pels descosits per culpa del rancio. Passem pel marge dret , i a 50 metres més tard, som a l’ermita de San Antonio. El nostre borratxo vol fer-nos pregar al seu sant” (M.

Goudron, 1879)

Pont de Sant Antoni

“La Massana , capital d’un districte pobre com els altres...està situada a l’entrada d’una petita vall que recorre el rierol

d’Arinsal . Després visitem l’església, que és molt extensa i posseeix un retaule molt bonic” (Gaston Vuillier,1888)

La Massana 1960

“El poble, dominat pel turó rocós on hi ha les ruïnes de la Meca i pels escarpaments del puig del Casamanya, fa molt bon efecte.

M’aturo a la posada del Valentín Gaspard.” (A. Lequeutre, 1877)

Ordino 1920

Ordino 1968

Ordino 2010

Els andorrans

Pagesos dallant un prat

Vall d’Incles, 1900

“A Andorra, mentre els homes parlen, les dones callen, si no és que tu els demanis de parlar” (Lawrence

Fernsworth, 1933)

Escaldes

“Ben amunt dels grans pendents, les mules trepen des de fa temps i els seus ornament de colors vius atorguen uns tocs alegres a les muntanyes grisoses, els mulaters canten unes melodies que les brises tèbies transporten a vegades fins a

nosaltres” (Gaston Vuillier, 1888)

“La plaça de la Mosquera l’any 1905 amb la casa Parrot, la casa Macià, la casa Xampaina, la casa Sastricó i a la dreta la

casa Comuna”

Encamp 1920

El conseller Bonell de Soldeu

El consell general de 1902

“S’hi realitza un comerç prou important. El mot “comerç”és al país sinònim de contraban, que es troba especialment

afavorit per la condició de territori neutral del país” (Gaston Vuillier , 1888)

“Les fonts de riquesa del país són

(a més del contraban)

l’agricultura i, sobretot, el conreu

del tabac i la ramaderia. També hi ha algunes petites

indústries en funcionament , com les mines de ferro, la

fabricació de mocadors, la forja de

dalles, etc” (Die Andorranische Frage.

1898)

Sant Joan de Caselles 2010

El farrer de vaques

“-Aquí som molt rústecs- però tots fem els que sabem, i ho fem seriosament. El nostre Consell es reuneix en un casal

desmanegat i sense cap luxe, però difícilment cap parlament du a terme les seves sessions amb més solemnitat que el

nostre Consell de les Valls.” , 1881 (V. Almirall)

“El sòl d’Andorra, d’una extensió mitjana i eriçat de penyals, en general és poc fèrtil”. (H. Castillon, 1862)

“...entrem al carrer llarg de Sant Julià de Lòria. Tal com s’ha remarcat sovint, en aquest poble regna una animació

desconeguda a les altres valls, els pobles dels quals, com a mínim els que jo he vist, tenen un aspecte calmat, tranquil,

fins i tot auster. Aquí tothom parla, va, ve, treballa; nombroses botigues rodegen el carrer principal”. (A. Lequeutre,

1877)

Sant Julià 1903. Pont de Fontaneda

La plaça Santa Anna durant la festa major d’Escaldes. 1903

Andorra la Vella 1903

El pont de la rotonda. 1910

Pont de la rotonda. Anys 60

Pont de la Rotonda. 2010

“El correu d’Andorra, pagat per França. Cada dia un carter anava de Portè a Soldeu i se’n tornava amb el

correu d’Andorra” (1902)

“Tot és primitiu, però, en suma, bastant pintoresc. M’oblido del vestit: pantaló i barretina o boina de color

vermell o violeta” (Gaston Vuillier, 1888)

Prats

El carrer major de Canillo. 1905