02 expres. abstracte 3

SEGONES AVANTGUARDES

NOUS CAMINS DE L’ART DESPRÉS DE 1945

Professora: Maia Creus

SEGONES AVANTGUARDESNous Camins de l’Art després de 1945

TEMA III

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

El triomf de l’Escola de Nova York

EXPRESSIONISME ABSTRACTEL’Escola de Nova York

• Expressionisme Abstracte:

Més que un estil designa i descriu un procés

DUES TENDÈNCIES

A. Action Painting (Pintura d’Acció)– El procés pictòric esdevé l’obra d’art

B. Colorfield painting (Pintura de camps de color)– La força emocional del color

EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA D’ACCIÓ

A. Action Painting (Pintura d’Acció)

El procés pictòric esdevé l’obra d’art

– Jackson Pollock (1912-1956)

– Willem De Kooning (1904 -)

– Robert Motherwell (1915-1991)

Jackson Pollock

EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA D’ACCIÓ

• Jackson Pollock (1907-1956)

– 1929 Arriba a NY.– 1938-1942 Treballa al Federal Art Project. – 1943 Primera exposició a la galeria Art of this

Century.– 1947 Action Painting. Tècnica del dripping– 1950 Assoleix la plenitud creativa– 1953 Retorn als problemes de la figura– 1956 Mort en accident de cotxe

JACKSON POLLOCK 1933-1946 Assimilació de les influències

– Interès pel regionalisme, influït pels muralistes mexicans Siqueiros i Orozco. Tractament expressiu del paisatge

– Psicoanàlisi. Associacions psicològiques de la imatge

– Picasso: dramatisme figuratiu de Guernica i les obres surrealistes dels anys 30

– Joan Miró: figuració simbòlica de la sèrie Constel·lacions

– La Mitologia Antiga

Picasso: Gernika (1937)

1936-1946 ASSIMILACIÓDE LES INFLUÈNCIESPollock, Sense títol, 1935-38

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES,Pollock, Ocell, 1938-41

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Camí de l’Oest, 1934-35

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Jackson Pollock, La llama, 1937

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Naixement, 1938-41

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIESPollock, Figura taquigràfica, 1942

1936-1946 ASSIMILACIÓDE LES INFLUÈNCIES Pollock, Mascle i femella, 1943

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock: La lloba, 1943

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Guardians del secret, 1943

1936-1946ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, The Moon Woman, 1942

1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock: La dona-lluna talla el cercle, 1943

JACKSON POLLOCK 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL

– Tècnica del dripping (pintura de goteig). – Pintura all-over

• Ritme frenètic del ritual. • La tela esdevé l’únic espai per a existir.• La funció de l’artista és la del demiürg:

desencadena l’acció i la domina• La pintura és guiada pel gest rítmic que va creant

arabescs, traços, línies i taques cobrint tota la superfície de la tela i per capes sobreposades

• No distinció fons / figura• Pèrdua de tot element compositiu ordenador• Creació d’un “espai òptic”

Jacckson Pollock, The Water bull, 1946

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock treballant al seu estudi, 1950

Pollock: Fotograma

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, ulls en el color, (Sèrie sons a l’herba), 1946Oli sobre tela

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL, Pollock, Alquimia, 1947Oli, esmalt, pintura d’alumini i cordill sobre tela

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, Bosc encantat, 1947Oli sobre tela

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, A cinc braços, 1947(Oli,claus, llavors, botons, claus,monedes, cigarrets i llumins sobre tela)

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock, Número 26 A: Blanc i negre, 1948 (Esmalt sobre tela)

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock, Plata sobre negre, blanc, groc i vermell, 1948 (Esmalt sobre paper, encolat sobre tela)

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock: Estiu, Número 9A, 1948(Oli i esmalt sobre tela)

1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL POLLOCK, Núm. 13, 1949(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre paper) DETALL

JACKSON POLLOCK 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRES. ABSTRACTE

– Delicadesa del grafisme i subtil gradació de colors– L’estructura inicial feta de línies, llançada sobre el

paper (dripping) queda posteriorment “velada”.– La “imatge inicial” queda neutralitzada per una

xarxa de signes, l'energia dels quals, sembla desbordar els límits de les obres.

– La línia de Pollock o l’espai en què evoluciona, no té interior ni exterior…és totalment transparent.

– Crea un espai pictòric no il·lusionista sense estructura fruit de les pulsions d’una energia pura que evoluciona sense resistència a través de la pintura.

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Jackson Pollock, Núm. 8, 1949(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Jackson Pollock, Núm. 4, 1949(Oli, esmalt i pintura d’alumini i grava sobre tela i fusta)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Núm. 11, 1951(Esmalt sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Ritme de tardor. Núm. 30, 1950(Oli sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Núm. 32, 1950(Esmalt sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Boirina d’espígol, 1950(Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Políptic blanc i negre, 1950(Oli sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Convergència Núm. 10, 1952 DETALL (Oli i esmalt sobre tela)

1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Pals blaus, Núm. II, 1952 (DETALL)(Esmalt, pintura d’alumini i fragments de vidre sobre tela)

JACSON POLLOCK 1951-1953 RETORN AL PROBLEMA

DE LA FIGURA

– Abandona el dripping i utilitza pinzells tradicionals– Pintura de ressonàncies realistes– Afirmacions de Pollock entorn de la figura:

• també la figura emergeix de l’inconscient• la pintura és un estat del ser• pintar és un descobriment de sí mateix• figures visionàries en que la realitat és deformada• retrata somnis i deliris

1951-1953 RETORN AL PROBLEMA DE LA FIGURAPollock Eco, núm. 25, 1951(Esmalt sobre tela)

1951-1953 RETORN AL PROBLEMA DE LA FIGURAPollock, Marró i plata II, 1951(Esmalt i pintura de plata sobre tela)

Jackon Pollock,Número 12, 1951

Jackon Pollock, sT, 1951

Jackon Pollock, Blak and White, 1951

Accident de cotxe de James Dean, 1955

Jackon Pollock, El cos de Pollock en el lloc de l’accident, 1956

JACSON POLLOCK1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLOR

– Treballa directament sobre el blanc de la tela– La pintura s’aplica amb xeringues– La superfície ja no queda recoberta per una

xarxa de línies i traços homogenis– Una gran fractura al centre recupera l’espai

“interior”– Dualitat entre blanc i negre: una capa de blanc

tendeix a recobrir el negre. O una massa de negre rebutja el blanc o el precipita al buit que ha creat

1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLORJackson Pollock, Allò profund, 1953

Pollock, Retrat i un somni, 1953

EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA GESTUAL

• Willem de Kooning (Rotterdam 1904)– 1926 arriba als EE. UU. Comparteix el taller amb A.

Gorky – 1934 pintura abstracta i una figuració radicalment

expressiva– 1935-36 treballa al Federal Art Project. – 1952 Inicia les seves famoses sèries de “Dones”, amb

un estil que oscil·la entre el realisme i l’abstracció– 1951 el pintor revela els fonaments de la seva posició

com a artista: "la pintura, per ser realment real, és un mode de viure,

un estil de vida, la qual cosa equival a la negació de tot estil”.

De Kooning, Woman, 1950

Willem de Kooning,Woman, 1952

De Kooning, Dibuixos amb els ulls tancats, 1966

Willem de Kooning,s/t, 1961

Willem de Kooning:Sense títol, 1970

Willem de Kooning, Sense títol, 1977

W. de Kooning, S.T., 1970


• Robert Motherwell (Washintong, 1915)– 1939 Es vincula amb el grup Surrealista– 1942 participa a la L’exposició Surrealista

Internacional de NY– 1947-48 Co-director de la Revista Possibilities i

Director de les la sèrie Documents of Modern Art– 1951 Inicia la famosa sèrie “Granada” en blanc i

negre– Teoria estètica: l’art abstracte tradueix el rebuig o l'acceptació de les

condicions de la vida. Significa el desig d’una experiència directa, intensa i immediata.

Robert Motherwell, s/t, 1944

Robert Motherwell, Blue Nosed Mexican, 1944

Motherwell: Caprici, 1945

Robert Motherwell: Figura amb taques, 1943

Robert Motherwell: Figura de línia sobre verd turquesa ,1945

Motherwell, Elegia a la República Espanyola, Núm. 34, 1953-54


• Franz Kline, (Pennsylvania, 1910-NY 1962)– 1949 Cicle de grans cal·ligrafies en blanc i negre– 1950 Consolidació del seu estil. Pintura de signes

• Expressió del gest pur, elimina l’atracció del color. • Teles d’amples pinzellades negres sobre blanc. • El blanc no és un element negatiu, ni assenyala el

buit• El blanc actua com a una porció activa del quadre

en oposició a les grafíes negres.• Pintura d’extrema severitat i dramatisme• Constitueix l’extrem límit de la vehemència de la

pintura

Franz Kline: New York , 1947

Franz Kline,s/t , 1952

Franz Klines/t , 1948

EXPRESSIONISME ABSTRCATECOLORFIELD PAINTING

B. Colorfield Painting

(Pintura de camps de color)

La força emocional del color

– Mark Rothko (1903-1970)

– Barnet Newman (1905, Nova York)

Retrat de M. Rothko

AXPRESSIONISME ABSTRACTEPINTURA DE CAMPS DE COLOR

• Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York,1970)– 1913 Arriba als EE UU – 1925 Viu a Nova York– 1933 Funda amb Gottlieb el grup The Ten– 1937 Participa al Federal Art Project– 1940 Abandona la Federation of Modern Painters

and Sculptors i és membre fundador de la Federation of Modern Painters and Sculptors, en defensa dels artistes progressistes

AXPRESSIONISME ABSTRACTEPINTURA DE CAMPS DE COLOR

• Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York, 1970)– 1945 Primera exp. a la Galeria Art of This Century– 1948-1949 Co-fundador amb Motherwell i altres de

l’Escola The Subjects of the Artist– 1950 Important portaveu de la nova pintura

americana a través de les revistes Possibilities i The Tiger’s Eye

– 1958 Realitza els murals per a Seagram Building, ubicada al rascacels de Mies van der Rohe

– 1967 Professor a la University of California de Berkeley

AXPRESSIONISME ABSTRACTEPintura de Camps de Color

• Mark Rothko. Etapes artístiques

– 1924-1940 FASE REALISTA

– 1940-1946 FASE SURREALISTA

– 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ

– 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS

MARK ROTHKO1924-1940 FASE REALISTA

• Pinta paisatges, interiors, escenes urbanes, naturaleses mortes i quadres sobre el metro.

• Aquests darrers tindran gran repercussió en l’evolució posterior

• Compromís intel·lectual i artístic davant el nacionalisme alemany i l’antisemitisme americà

• 1940 Durant els anys de guerra inicia un canvi radical• Els anys de guerra: Percep la crisi moral del món i sent

la impossibilitat d’una pintura de gènere i feliç

Rothko: Sense títol (metre) 1937

MARK ROTHKO1940-1946 FASE SURREALISTA

• 1940 Canvi radical d’estil durant els anys bèl·lics • Juntament amb Adolph Gottlieb gran interès pels mites • Davant la realitat política, els mites arcaics oferien un

significat metafòric• En la pintura simbòlica: representa la barbàrie i la

civilització (passions, dolor, agressió i violència)• Pintura de significats estratificats i múltiples• La pintura de mite es fonamenta en una visió panteista

de la naturalesa• Iconografia de l’àguila: símbol nacional d'Alemanya i

EEUU. Encarna, alhora, civilització i barbàrie

1940-1946 FASE SURREALISTARothko, Drama nocturn, 1945

1940-1946 FASE SURREALISTA Rothko, Antígona, 1939-40

1940-1946 FASE SURREALISTARothko, Vibracions de l’Aurora, 1945

1940-1946 FASE SURREALISTARothko, Visió al final del dia, 1946

MARK ROTHKO1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ

Manifest conjunt Rothko - Gottlieb

1. l'Art és una aventura lliure que mena a móns desconeguts

2. Un món d’imaginació i fantasia contrari al pensar racional

3. l'Art ha de fer veure el món tal com l’artista el veu

4. Volem expressar de forma senzilla pensaments complexes

5. Defensem els grans formats perquè el seu efecte és més clar

6. Defensem les formes bidimensionals perquè destrueixen l'il·lusionisme i són autèntiques

7. L’academicisme és un art de representació. Art sobre no-res

8. Allò essencial és la idea´o cicle temàtic intemporal. En aquest punt ens sentim vinculats al mite

9. Estem contra de la concepció de l’art com a decoració

MARK ROTHKO1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ

• 1946 Any d’inflexió. Neix la sèrie Multiforms– Les formes biomòrfiques es transformen en taques de

color diluïdes, multiformes i sense gravetat– Els anomena: “Organismes” amb passió per

autoafirmar-se. Independents dins del quadre– El quadre com a portador de significat per a les

emocions bàsiques del ser humà– 1949 Les amorfes taques dels Multiforms queden

reduïdes a dues o tres formes cromàtiques de forma rectangular situades simètricament en capes sobreposades.

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko, s. t. 1948

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko, N. 18, 1948 (Multiforms)

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko, s. t. 1948 (Multiforms)

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko, S.T. Violeta, negre, taronja, grocsobre blanc i vermell, 1949

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko: Nº 15 (1949)

1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓRothko, s. t. 1949

MARK ROTHKO1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS

• Pintura a l’oli gran formats (fins a 300cm d’alçada)– El gran format impedeix reduir el quadre a objecte

utilitzable. – El gran format permet que l’espectador se situï

literalment, dins del quadre– L’aparent abstracció de les formes va més enllà de la

puresa formal i la fredor de la geometria– Desapareixen els contorns definits– La fluïdesa dels contorns expandeix les masses de

color com un impuls indefinit vers l’il·limitat

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, S. T. 1953

Marc Rothko al seu estudi

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, S.T., 1951

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, S. T., 1952

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, Nº 15, 1952

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, S. T., 1953

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, S.T., 1954

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, N. 9, 1956

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, Núvol blau, 1956

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, Negre sobre vermellintens, 1957

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, Zafra, 1957

1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICSRothko, bocet per a mural Seagram, 1958

Rothko, Murals S eagram, (set murals), 1958

MARK ROTHKOMURALS PER A LA HOUSTON CHAPEL

• 1964 Rep l'encàrrec de pintar murals de gran format per a una futura capella a St. Thomas Catholic University de Houston

• Rothko va ser autoritzar a intervenir en el projecte arquitectònic i proposà una planta octogonal similar a la d’un baptisteri

• Per als murals Rothko opta per una paleta fosca• En total creà 14 treballs (3 tríptics i 5 quadres

independents) La meitat de la obra era monocroma• 1967 Els murals queden acabats• 1969 Instal·lació de l’escultura L’obelisc trencat de

Barnett Newman (dedicat a Luter King)

Rothko Capella “Rothko”, Universitat de Houston

Rothko, Capella Rothko, Houston (Texas) Obelisc trencat, Barnett Newman

MARK ROTHKOPROJECTE PER A LA TATE GALLERY ROOM

• 1968 la Tate Gallery li proposa una exposició representativa

• Rothko pregunta com donar a la sala el poder expressiu i la intensitat que els seus quadres necessiten

• 1970 Poc abans de la mort de Rothko nou murals Seagram arriben a Londres i foren intal·lats en una sal de forma permanent

• 1969 Neix la Mark Rothko Foundation amb l’intent de conservar l’obra de Rothko i extreure-les del mercat

LA MORT DE ROTHKOI EL SEU LLEGATRothko, S. t., 1969

Rothko, Sala Rothko (Phillips Collection, Washington, DC)

EXPRESSIONISME ABSTRCATECOLORFIELD PAINTING

• Barnett Newman -Ad Reinhardt – Com la de Rothko, la seva obra es qualifica de

pintura contemplativa– Lluiten per una abstracció no geomètrica i no gestual– Defensen una pintura anti-emocional. – Estètica de la recepció: si l’espectador penetra dins

del quadre mentalment i perceptivament, la imatge pintada que existeix en un món finit, pot expressar l’infinit.

– Pretenen fer coincidir l’experiència del pintor amb la de l’espectador

Barnet Newman, Tundra, 1950

Ad Reinhardt, Pintura roja, 1952

Barnett Newman,s/t, 1946

Ad Reinhardt,Pintura n 12, 1950

02 expres. abstracte 3

Business

Transcript of 02 expres. abstracte 3