04. SALUT: UNA QÜESTIÓ DE TOTS I TOTES
28
fentciutat TROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL SALUT: UNA QÜESTIÓ DE TOTS I TOTES 04
-
Upload
fentestudi -
Category
Documents
-
view
217 -
download
4
description
Â
Transcript of 04. SALUT: UNA QÜESTIÓ DE TOTS I TOTES
fentciutatTROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL
SALUT: UNA QÜESTIÓ DE TOTS I TOTES
04
fent
ciut
at
2
ww
w.fe
ntci
utat
.org
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
3
info
@fe
ntci
utat
.org
1. PRÒLEG: CARTA D’INVITACIÓ...................................................5
2. PUNT DE PARTIDA / CONTEXT..................................................7
3. LES MICROPONÈNCIES.............................................................8
4. DIAGNÒSTIC COL.LECTIU.......................................................11
SOBRE EL CÓM
Educació i Difusió .....................................................................16
Acció Personal...........................................................................18
Coordinació i Xarxes................................................................. 20
SOBRE EL QUÈ
La cobertura de les necessitats bàsiques...............................22
Una ciutat més saludable..........................................................24
Sobre el model de salut, d’atenció i de gestió....................... 26
fentciutatTROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL
SALUT: UNA QÜESTIÓ DE TOTS I TOTES
04
fent
ciut
at
4
ww
w.fe
ntci
utat
.org
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
5
info
@fe
ntci
utat
.org
1. CARTA D’ INVITACIÓ
La salut és un concepte molt ampli que no només es limita a l’aspecte sanitari i que no s’ha de pensar únicament des del punt de vista del malalt que necessita assistència.
Aspectes com la qualitat de l’aire, l’aigua i l’entorn urbanístic i arquitectònic en el qual vivim determinen de manera directa la nostra qualitat de vida. No només els nostres hàbits individuals sinó també la nostra vida en comunitat condicionen altament el nostre estat de salut, i és per això que hem d’assumir aquesta responsabilitat i ser ciutadans actius que intervenen i decideixen sobre les seues vides.
Conceptes com la salut pública, la prevenció i el dret a la Sanitat Universal seran alguns dels ingredients amb els quals treballarem per a tractar d’elaborar un diagnòstic col·lectiu que permeta passar a l’acció des de la iniciativa ciutadana. Per aquesta raó, des de la iniciativa FENT CIUTAT, conjuntament amb el Coordinador del Centre d’Atenció Primària Salvador Allende, ODUSALUD, MIHSALUT, Yo Si Sanidad Universal i Valencia Acoge us convidem a participar en una jornada de debat per a analitzar els reptes que ens planteja la salut als nostres barris. La salut és una qüestió de tots i entre tots devem i podem millorar-la construint barris i ciutats més justos i saludables.
fent
ciut
at
6
ww
w.fe
ntci
utat
.org
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
7
info
@fe
ntci
utat
.org
Aquesta activitat tingué lloc el 19 de Maig de 2014 en el local d’Orriols Con-Viu. És la quarta de les trobades temàtiques que van a traslladar el debat sobre la ciutat als barris.
Van assistir nombrosos veïns i representats d’associacions i col·lectius, entre els que es troben les AVV de Torrefiel, Campanar i Orriols, membres del Centre Cultural Tres Forques, d’ODUSALUD, de Valencia Acull, d’AVUSAN, d’ACOEC i d’ A Tornallom, i professionals del Centre de Atenció Primària Salvador Allende i del Centre de Salut Pública de València.
La jornada va consistir en una primera fase de microponències on s’abordaren distints temes: les associacions com a generadores de salut, el dret universal a la sanitat i la responsabilitat de metges i pacients. I una segona fase on, mitjançant una activitat participativa, elaboràrem entre tots un diagnòstic col·lectiu i on començarem a dibuixar unes certes línies d’acció i possibles propostes que descriurem a continuació.
2. PUNT DE PARTIDA / CONTEXT
fent
ciut
at
8
ww
w.fe
ntci
utat
.org
ASSOCIACIONS GENERADORES DE SALUT : EL PROGRAMA MIHSALUD /// Joan Paredes. Centre de Salut Pública de València
Joan començà parlant-nos de la complexitat del concepte de salut, d’aquelles coses que influeixen en ella i d’allò que la genera. Va remarcar la gran importància que té o hauria de tindre el paper de l’acció comunitària en aquest accepte i ens va explicar a que ens referim quan parlem de Salut Pública. Aquesta introducció ens va permetre entendre en que consisteix el programa MIHSALUD, un programa portat a terme pel Centre de Salut Pública de València i l’associació ACOEC. http://fentciutat.org/presentacions_salut/
ÉS LA SALUT UN DRET UNIVERSAL? /// Pilar Botija i Carlos Fluixà. Membres d’ODUSALUD
Per tal de donar resposta a aquesta pregunta, Carlos ens va explicar en que consisteixen els Reials Decrets Llei 16/2012 i el 1192/2012. Aquesta nova legislació provoca un canvi del model sanitari, passant d’un model universal a un d’assegurament, on els principis de solidaritat i equitativitat es veuen ressentits. Des de l’Observatori del Dret Universal a la Protecció de la Salut en la Comunitat Valenciana un gran nombre d’entitats estudien els efectes d’aquestes lleis al nostre territori i lluiten per la defensa d’aquest dret universal. http://www.odusalud.org/
ACOMPANYANT CONTRA L’EXCLUSIÓ /// Fani Darás. Yo Si Sanidad Universal
Fani ens va parlar de la Reforma Sanitària, donant-nos a conèixer en primer lloc les falsedats o contradiccions del text i en segon lloc les conseqüències. Ens explicà breument el cas del Programa Valencià de Protecció de la Salut i ens va contar com estaven actuant des de Jo Si Sanitat Universal, explicant-nos més concretament el concepte de “grups d’acompanyament”: cóm formar-ne n’un, quins son els objectius i quines les estratègies emprades. http://yosisanidaduniversal.net/portada.php
3. LES MICROPONÈNCIES
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
9
info
@fe
ntci
utat
.org
DEL METGE PARE AL MALALT RESPONSABLE/// Carlos Ramírez - Coordinador Centre d’Atenció Primària Salvador Allende
Carlos ens va plantejar diferents preguntes. En primer lloc al voltant de la figura del metge: quin tipus de metge necessitem com a ciutadans i usuaris? Els metges de família han d’anar més enllà de la idoneïtat científica i han de tindre també una clara orientació social. Però també és cert que no solament està en mans de la figura del metge la millora de la salut, son també importants el papers de l’usuari-malalt, de la resta de treballadors de la salut i dels gestors del sistema. Per tal d’aprofundir en aquestes qüestions Carlos ens va parlar de diferents principis als que els sistema i les persones que hi formen part han d’atendre: el principi de beneficència, el principi d’autonomia i el principi de justícia. http://fentciutat.org/presentacions_salut/
fent
ciut
at
10
ww
w.fe
ntci
utat
.org
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
11
info
@fe
ntci
utat
.org
4. DIAGNÒSTIC COL·LECTIU
ACTIVITAT PARTICIPATIVA
Totes les idees o preocupacions sorgides en torn a la pregunta “quins aspectes creus que son importants per tal de millorar la salut dels nostres barris?” s’acabaren per agrupar en aquests 5 grans blocs interrelacionats:
- Legislació / Gestió / Autogestió - Xarxes i Coordinació - Difusió / Educació - Participació / Acció Personal - Urbanisme / Ruralisme / Vivenda Com a conclusió ens trobem amb diferents objectius i amb una sèrie de mitjans per tal de dur-los a terme.
Objectius: -La cobertura de les necessitats bàsiques -Una Salut no medicalitzada -Resoldre necessitats de Salut Pública -La dotació de recursos -Afavorir oportunitats de relació comunitàriaMitjans: -Educació sanitària i d’hàbits saludables a l’escola -Consciència i defensa de la Salut -Generar una xarxa local socio-sanitària (grups de treball) -La participació
A continuació exposem amb major profunditat els diferents temes tractats durant la jornada i sobre els quals es pot aprofundir per tal de passar a un següent estadi: la proposta.
fent
ciut
at
12
ww
w.fe
ntci
utat
.org
FLUXEGRAMAPODEM
CONTROLARPODEMINFLUIR
LEG
ISLA
CIÓ
/ G
ESTIÓ
/ A
UTO
GES
TIÓXA
RXES
/C
OO
RDIN
AC
IÓDI
FUSI
Ó/
EDUC
AC
IÓPA
RTIC
IPA
CIÓ
/A
CC
IÓ P
ERSO
NA
LUR
BAN
ISM
E/ R
URA
LISM
E/ V
IVEN
DAFORA DELNOSTRE ABAST
CAPACITAT PER AINFLUIR SOBRE
POLÍTICS I POLÍTIQUES
RESOLDRE NECESSITATS DE SALUT PÚBLICA(neteja, desinfecció...)
MILLOR ACCESSIBILITATconsulta telemàtica i altres
COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES
DOTACIÓ DERECURSOS ALS PROFESSIONALS
AFAVORIR OPORTUNITATSDE RELACIÓ COMUNITÀRIA
GENERAR UNA XARXALOCAL SOCIO-SANITÀRIA
(grup de treball)
LLUITAR PER L’ATENCIÓ UNIVERSAL I EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA
COORDINACIÓ ENTRE PERSONES I COL·LECTIUS
PER GENERAR I REFORÇARXARXES DE RECOLÇAMENT
MUTU INTEGRAL
EDUCACIÓ SANITÀRIAA L’ESCOLA
(hàbits saludables)
SALUT NO MEDICALITZADA
EDUCACIÓ I FORMACIÓ CAP A LA COMUNITAT:
IMPLICACIÓ DELSACTORS SOCIALS
REALITZAR ACTIVITATS,TALLERS. FORMACIÓ,
EDUCACIÓ ENTRE IGUALS
CONSCIÈNCIA I DEFENSA DE LA SALUT
PRENDRE CONSCIÈNCIADE LA IMPORTÀNCIA
DE LA SALUT
DESOBEDIÈNCIA CIVILA LLEIS QUE INCUMPLEIXEN
PRINCIPIS/ DRETS
LLUITA CONTRA LES RETALLADES
PARTICIPACIÓ
AUTOGESTIONAR DES DELES PERSONES
(espais facilitadors de salut)
ACCÉS A LA VIVENDA( entorn afavoridor)
ESPAIS PÚBLIC,VERDS IAFAVORIDORS DE
CONVIVÈNCIA
REDUCCIÓ DEL TRÀNSIT DECOTXES I PROMOCIÓ BICI
CUIDAR EL VERD I AUGMENTAR-LO
E2S0
E2S6
E1S1
E1S1
E1S0
E2 S0
E2S0
E2S0
E2S1
E2S0
E1S6
E1S0
E2S5
E1S0
E1S0
E1S0
E1S0
E1 S5
E2S3
E1S1
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
13
info
@fe
ntci
utat
.org
ARBRE DE MITJANS I OBJECTIUS
COBERTURA
DE NECESSITATS
BÀSIQUES
EN LA NOSTRA MÀ
PODEM INFLUIR
GENERAR UNA XARXALOCAL SOCIO-SANITÀRIA
(grup de treball)
CUIDAR EL VERD I
AUGMENTAR-LO
ESPAIS PÚBLIC,VERDS IAFAVORIDORS DE
CONVIVÈNCIA
REDUCCIÓ DEL TRÀNSIT DE COTXES
I PROMOCIÓ DE LA BICI
LLUITAR PER L’ATENCIÓ UNIVERSAL I EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA
COORDINACIÓ ENTRE PERSONES I COL·LECTIUS
PER GENERAR I REFORÇARXARXES DE RECOLÇAMENT
MUTU INTEGRAL
EDUCACIÓ SANITÀRIAA L’ESCOLA
(hàbits saludables)
CONSCIÈNCIA I DEFENSA
DE LA SALUT
PARTICIPACIÓ
MILLORA DE LA ACCESSIBILITAT
(conculta telemàticai altres)
MITJANS
OBJECTIUS
TEMES QUE S’HAN QUEDAT FORA
EDUCACIÓ IFORMACIÓ CAP A LA COMUNITAT:IMPLICACIÓ DELSACTORS SOCIALS
CAPACITAT PER A INFLUIR SOBRE
POLÍTICS I POLÍTIQUES
AFAVORIR OPORTUNITATSDE RELACIÓ
COMUNITÀRIA
REALITZAR ACTIVITATS,TALLERS. FORMACIÓ,
EDUCACIÓ ENTRE IGUALSACCÉS A LA VIVENDA
(entorn afavoridor)
SALUT NO
MEDICA-LITZADA
AUTOGESTIONAR DES DE
LES PERSONES(espais facilitadors
de salut)
DOTACIÓ DERECURSOS ALS PROFESSIONALS
RESOLDRE NECESSITATS DE SALUT PÚBLICA
(neteja, desinfecció...)
LLUITA CONTRA LES
RETALLADES
PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA
DE LA SALUT
fent
ciut
at
14
ww
w.fe
ntci
utat
.org
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
04-
SA
LUT:
UN
A Q
ÜE
STI
Ó D
E T
OTS
I TO
TES
15
info
@fe
ntci
utat
.org
EDUCACIÓ I DIFUSIÓ
ACCIÓ PERSONAL
COORDINACIÓ I XARXES
LA COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES
UNA CIUTAT MÉS SALUDABLE
4. DIAGNÒSTIC COL·LECTIU
SOBRE EL CÓM
SOBRE EL QUÈ
SOBRE EL MODEL DE SALUT, D’ATENCIÓ I DE GESTIÓ
fent
ciut
at
16
ww
w.fe
ntci
utat
.org
“ (...) la educación en temas sanitarios desde la escuela. Poner en valor, lo que
es la formación en la propia escuela, ya sean medidas extraescolares, actividades
curriculares pero que estén integradas en la escuela. El problema es que somos un
poco ignorantes en esos temas. Entonces es fundamental para nosotros, deberíamos
darle el valor, la importancia que tiene la sanidad, la alimentación, etc.”
EDUCACIÓ I DIFUSIÓ
“ (...) A vore, comence perquè han hagut unes coses que pràcticament totes han
posat i és el tema de l’educació i de la formació, cap a la comunitat i des de la
comunitat. Apropar al veïnat i a les escoles, amb implicació del actors socials: dels
metges, dels pares i tot.”
“ (...) realizar talleres o actividades de formación con aquellas necesidades que
obtengamos de esos encuentros, y entonces un poco en una educación entre
iguales intentar a lo mejor tematizar o digamos, hacer intervenir también a gente pues
inmigrante, infantil, personas de la tercera edad, o tematizarlo digamos por grupos o
en colectivos”
“ (...) falta yo creo educación cívica. Porque si creamos parques, podamos árboles
y luego no sabemos, no queremos cuidarlos, para que queremos hacer ese gasto.”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
17
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL CÓM
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’EDUCACIÓ EN TEMES DE SALUT? Ací introduïm alguns dels temes tractats durant el debat.
1. Educació cap a la comunitat i des de la Comunitat. Apropar el veïnat a les escoles i aconseguir la implicació de tots els actors socials.
2. La importància de donar a conèixer les lleis. Falta de divulgació i informació al voltant de la legislació existent. La ciutadania no coneix ni entén la legislació vigent en temes de salut.
3. Conèixer la Constitució. Hi ha molts punts d’aquesta, en termes de drets, que no s’estan complint.
4. Educació en temes sanitaris i en hàbits saludables a l’escola, tant amb activitats curriculars, extraescolars com dins del programa educatiu.
5. El paper de col·lectius com ODUSALUD per a la difusió i educació en aquest temes, i en la capacitat que tenim com a ciutadans de formar xarxes i intervindre en el govern i les decisions que aquest pren.
6. Realització de tallers o activitats de formació sobre aquells temes o necessitats que s’han detectat en una primera fase d’autodiagnòstic col·lectiu, fet a partir de la formació de una xarxa socio-sanitària i de la consolidació de grups de treball. Formació en temes específics i per a diferents col·lectius (infantil, immigrants, tercera edat, etc.) i impartida entre iguals.
7. La manca d’educació cívica. Hem d’entendre l’espai comú com un espai de tots. Hem d’entendre els nostres drets però hem assumir les nostres responsabilitats.
8. L’educació porta a la ciutadania a augmentar la seua exigència. I per tant serà més capaç d’influir i d’actuar en tots aquells aspectes que en un primer estadi semblaven fora del nostre abast.
fent
ciut
at
18
ww
w.fe
ntci
utat
.org
“ (...) I això de la consciencia si no ho fem nosaltres no ens ho faran els demès.
De manera que això, si que me pareix que haja d’estar en la nostra mà. I la defensa del
dret a la salut, doncs d’alguna manera lluitar i oposar-se es cosa d’un, no? Una altra
cosa es que te facen cas, ...”
ACCIÓ PERSONAL
“ (...) Sí, no som conscients de la nostra capacitat de canvi, i la tenim. I jo veig
companys en la feina que et diuen: no, no podem fer res. Cóm que no podem fer res?
Sí que podem. Tu pots fer i jo també, podem poquet , però eixe poquet fer-lo. Però es
que eixe poquet no el fem i com que no el fem...”
“ (...) Un altre tema que ha eixit en quant a consciència, que ho hem volgut separar de
l’educació és: prendre consciència de la importància de la salut. Que jo diria que
és una qüestió d’acció personal, no? i que eixa està en la nostra mà.”
“ (...) Es que la desobediència civil en el món ja és difusió. Perquè tu en la forma
d’actuar sense voler ja estàs comprometent-te (...)”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
19
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL CÓM
COMENÇANT PER UN MATEIX
Un primer pas per tal de poder actuar, previ a la coordinació i formació de xarxes, és allò que durant el debat anomenarem “acció personal”. Aquelles accions que depenen d’un mateix i que tenen més a veure amb la coherència i els principis de cada persona. Abans de donar qualsevol pas al capdavant cal que hi haja una reflexió interna i personal. Ací introduïm alguns dels aspectes que van eixir a la llum durant l’activitat participativa.
1. La desobediència civil a aquelles lleis considerades injustes. Un compromís personal amb una doble funció: la reivindicació d’uns principis i la difusió. Si la desobediència pretén tindre un efecte social i col·lectiu ha de fer-se visible.
2. Prendre consciència de la importància de la salut i de tot el que aquest concepte implica. En primer lloc individualment i després de manera col·lectiva.
3. Prendre consciència de la nostra capacitat de canvi. Front al pensament socialment arrelat de “no es pot fer res”, durant el debat s’introduí aquesta idea: si tots intentarem fer allò que està en la nostra mà podríem canviar i molt la nostra realitat.
4. La no interferència d’aquells que creuen que no es pot canviar res. Una de les proclames sorgides girava al voltant d’aquest concepte: que s’aparten del camí i deixen passar a aquells que creuen que si es pot.
5. La importància de participar activament. Per poder actuar i intervindré s’ha de començar participant i implicant-se.
6. La lluita per la defensa de la salut. Aquesta lluita tot i començar de manera individual ha de ser una lluita col·lectiva.
fent
ciut
at
20
ww
w.fe
ntci
utat
.org
“ (...) Afavorir l’oportunitat de relació comunitària, és a dir, per aplicar qualsevol
tècnica de salut tens que conèixer a la gent, i si no tens oportunitat d’ensopegar-te en
altres doncs no pots implementar-ho, no? .”
COORDINACIÓ I XARXES
“(...) la creación de una red local socio-sanitaria y grupos de trabajo, lo
que veníamos a decir con esto es que, dentro del propio barrio identificar aquellas
organizaciones o asociaciones que se están dedicando a la salud y ponerse en
contacto, (...) para que no hayan duplicidades o también para aunar esfuerzos.”
“ (...) Crear grupos de acompañamiento por las zonas del barrio, conocemos a
la gente del barrio, conocemos los centros de salud del barrio, yo creo que eso lo
sabríamos hacer muy bien...”
“ (...) coordinació entre persones i col·lectius per a generar o reforçar les xarxes de
suport mutu centrades en salut d’acció individual, col·lectiva i ambiental.”
“ (...) No conozco mucho el tema de asociaciones de barrios, pero depende de la
influencia que tengas en el propio barrio. Porque primero tendrás que convencer a
tu barrio para tener fuerza para convencer al resto.”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
21
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL CÓM
LA IMPORTÀNCIA DE LA COORDINACIÓ I DEL TREBALL EN EQUIPAcí introduïm alguns dels temes tractats durant el debat.
1. La coordinació entre persones i col·lectius per a generar o reforçar les xarxes de suport mutu centrades en salut d’acció tant individual, col·lectiva, com ambiental.
2. La creació de nous espais de fatilitació i pormoció de salut, com poden ser aquells generats per iniciativa ciutadana i autogestionats de manera coordinada.
3. Coordinació per tal de tindre la capacitat d’influir en polítics i polítiques
4. Les plataformes i col·lectius com ODUSALUD, que aglutinen a gran quantitat d’entitats i d’individus en defensa de la salut universal. Aquests grups de pressió poden evitar que s’imposen certes mesures i fan visibles les injustícies.
5. La importància de la creació de xarxes o de la coordinació entre associacions i persones a nivell de barri en primer lloc i a nivell ciutat a continuació.
6. La creació d’una xarxa local socio-sanitària i de grups de treball formats per aquelles organitzacions o individus que es dediquen o estan interessats en temes de salut, per tal de treballar conjuntament, evitant duplicitats i conjuminant esforços.
7. Afavorir l’oportunitat de relació comunitària. Mitjançant activitats o accions portades a terme per col·lectius però també amb el tipus d’urbanisme: necessitem espais públics de qualitat que faciliten la interacció espontània.
8. La millora i creació de grups d’acompanyament a escala barri per a aquelles que ho necessiten
9. L’exemple d’Orriols com a barri on existeix un treball interassociatiu. Primer es van juntar diferents associacions reivindicant accions puntuals i ara, mitjançant el projecte d’Orriols Con-Viu i l’Assemblea popular d’Orriols, moltes d’aquestes treballen conjuntament per tal d’aconseguir objectius comuns.
fent
ciut
at
22
ww
w.fe
ntci
utat
.org
“ (...) la cobertura de les necessitats bàsiques és imprescindible, és a dir,
l’alimentació ha d’estar assegurada a la gent, ha d’estar assegurada la vivenda, ha
d’estar assegurada la vestimenta, és a dir, les coses bàsiques han d’estar assegurades,
tot el demès és fer floritures, i castellets en l’aire, això és bàsic.”
LA COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES
“ (...) L’accés a la vivenda i la pròpia vivenda com a espai de salut, de cuidar, de
tindre una vivenda que siga agradable, que previnga accidents domèstics també. Hi ha
persones majors, la vivenda per a una persona major és molt important ”
“ (...) A veure, en el nostre col·lectiu l’objectiu és eixe, cobrir les necessitats bàsiques
amb autogestió. I la primera reflexió que fem és : quines son les necessitats?
Si anem a mantindre la necessitats de que tots tinguem whatsapp està fora del nostre
abast, si les necessitats son come, caga, duerme y folla, està dins...”
“ (...) Si les necessitats bàsiques no estan cobertes, les de la gent del nostre voltant,
tot el demès no importa.”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
23
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL QUÈ
QUÈ ENTENEM PER NECESSITATS BÀSIQUES?
Aquest va ser un del temes tractats amb més intensitat durant el diagnòstic col·lectiu. Tots estiguérem d’acord en que atendre aquestes necessitats és un tema primordial que solucionar abans que qualsevol altre. Però aquest tema porta associada una pregunta prèvia: què entenem per necessitats bàsiques? Ací introduïm les idees sorgides al voltant d’aquest debat.
1. La cobertura de les necessitats bàsiques és una qüestió imprescindible. Si les necessitats bàsiques de la gent no estan cobertes el demès no té cap importància.
2. Quines son les necessitats bàsiques? Segons a qui preguntem les necessitats són unes o altres. És per això que aquesta és la primera reflexió a fer-se com a col·lectiu o grup de treball.
3. Les 11 demandes zapatistes. Una de les intervencions tractà sobre aquestes demandes identificades per alguns col·lectius com a bàsiques: sostre, terra, treball, pa, salut, educació, independència, democràcia, llibertat, justícia i pau.
4. Els drets constitucionals. Es parlà de fer complir aquells drets que estableix com a bàsics la Constitució Espanyola i de cóm actualment la crisi i certes polítiques aplicades els dificulten.
5. L’accés a l’habitatge i el propi habitatge com a espai de salut. El dret a l’habitatge és un dret fonamental, però no hauria de valdre’n tampoc qualsevol. Aquest, per poder ser considerat un espai de salut ha de tindre unes condicions d’habitabilitat dignes i ha d’estar adaptat a les necessitats d’aquells que en ell hi viuen.
fent
ciut
at
24
ww
w.fe
ntci
utat
.org
UNA CIUTAT MÉS SALUDABLE
“ (...) Y luego ya un poco más en el ámbito de lo que sería el urbanismo, estaría una
ciudad más verde, promocionar un poco los parques, las zonas ajardinadas, los
lugares alternativos como la huerta, evitar por ejemplo que la zona de huerta se vaya
perdiendo, etc. Y también pues en temas de movilidad, pues fomentar el uso de
transportes alternativos como la bicicleta.”
“ (...) la creació d’espais saludables, i ací entra el que ja hem comentat abans
de l’urbanisme,... això tindria, el dels espais tindria que veure amb l’urbanisme i la
vivenda(...) ”
“ (...) en referència als espais, s’ha parlat de dos coses diferents, d’un costat espai
verd i afavoridor de la convivència, i per altre costat el tema de la vivenda (...) ”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
25
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL QUÈ
CÓM INFLUEIX L’ENTORN EN LA NOSTRA SALUT?
Tot i no haver aprofundit durant el debat en aquest tema si que es pot detectar un consens en quant a que el nostre entorn, el tipus de barri i de ciutat on vivim, influeixen directament en la nostra salut i en la nostra qualitat de vida. Alguns dels arguments més repetits durant el debat van ser els següents:
1. Una ciutat més verda. Necessitem una ciutat amb una major quantitat i qualitat de parcs, de zones enjardinades, i on la recuperació de l’Horta pot jugar un paper important en aquest sentit.
2. Foment de l’ús de transport alternatiu al cotxe. Un millor i més eficient transport públic i un major ús de la bicicleta.
3. El concepte d’espai saludable. Aquells espais que ajuden a millorar la salut de les persones i afavoreixen la relació entre elles. Tan a nivell d’espai públic com d’espai privat.
4. La vivenda com a espai de salut. Adequació dels habitatges a les necessitats de les persones i el concepte de habitatge com a espai de salut.
5. L’augment i la millora de l’espai públic, com a espai generador de salut que al mateix temps ajuda en l’educació cívica de les persones. Un espai educa.
fent
ciut
at
26
ww
w.fe
ntci
utat
.org
“ (...) otra forma de consulta para mejorar esa accesibilidad sería lo que llamamos por
ejemplo la consulta mutua, el generar redes de apoyo en la comunidad, y que a
lo mejor la llamada no sea tanto al médico sino a los vecinos y que los vecinos estén
pendientes, eso también es generar otro tipo de consulta y de acceso a la salud y que
creo que es mucho más humano que el teléfono. ”
SOBRE EL MODEL EL SALUT, D’ATENCIÓ I DE GESTIÓ
“ (...) començar a autogestionar des de les persones, no des de les administracions,
no des de les entitats privades, nous espais de facilitació i promoció de salut,
començar a experimentar.(...) ”
“(...) Ahora las necesidades de salud tienen muchas vías de ser solucionadas,
no solamente con la consulta clásica, y sin embargo, desde el sistema no se ofrecen
nuevas consultas, eso se tendría que demandar. ”
“ (...) Hi ha un altra que també te que veure amb educació, que seria, potenciar la
cultura de salut no basada en els medicaments, (...) ”
TRO
BA
DES
DE
REV
ITA
LITZ
AC
IÓ U
RB
AN
A V
EÏN
AL
01 -
EC
ON
OM
IA I
PE
RS
ON
ES
27
info
@fe
ntci
utat
.org
SOBRE EL QUÈ
CAP A ON ENS HAURÍEM DE DIRIGIR PER A MILLORAR EL SISTEMA SANITARI I DE SALUT QUE TENIM?
Molt van ser els arguments sobre quin és el tipus d’atenció mèdica que voldríem i sobre quin és el paper que professionals, usuaris i la societat, en el seu conjunt, haurien de jugar per tal de tindre un millor sistema de salut. Us deixem unes quantes pinzellades sobre allò que es va tractar.
1. Alternatives a la consulta clàssica: la consulta telemàtica i la consulta mútua.
2. El paper de les noves tecnologies. La millora de l’accessibilitat a aquestes noves ferramentes (mitjans i formació).
3. La necessitat de mesures més humanes. La consulta mútua com aquella que consisteix en generar xarxes de recolzament mutu en la comunitat.
4. Una cultura de la salut no basada en els medicaments. Un model de salut no medicalitzada.
5. La necessària dotació de recursos per part de l’administració: recursos professionals, mitjans, materials, etc.
6. L’autogestió des de les persones, no tant des d’administracions, ni entitats privades, amb la creació dels anomenats nous espais de facilitació i promoció de salut.
7. Deixar de pensar la sanitat i la salut des del malalt. Model sanitari no basat tant en els hospitals i més en l’atenció primària i la salut pública a nivell de barri.
fent
ciut
atw
ww
.fent
ciut
at.o
rgcoordinació:
