05. 03. 2019 31. 03. 2019 #439ivac.gva.es/banco/archivos/439_w.pdf«Mizoguchi es el mejor cineasta...
40
05. 03. 2019 31. 03. 2019 #439 #totelcinema: Top Mizoguchi / Altres mirades / Tot Kubrick / Bàsics Filmoteca / Sessió golfa / Els westerns d’Anthony Mann i James Stewart / Agnès Varda / Crims i ombres
Transcript of 05. 03. 2019 31. 03. 2019 #439ivac.gva.es/banco/archivos/439_w.pdf«Mizoguchi es el mejor cineasta...
1
05. 03. 201931. 03. 2019 #439
#tot
elcin
ema:
Top Mizo
guchi /
Altr
es
mira
des / T
ot Kubric
k /
Bàsics
Film
oteca
/ Ses
sió
golfa
/ Els
weste
rns
d’Anth
ony Man
n i Jam
es
Stew
art /
Agnès
Var
da /
Crims i
ombre
s
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per ra-ons alienes a la seua voluntat. Consulteu les actualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA El intendente Sansho (Sanshô dayû, Kenji Mizoguchi, 1954). Collection Cinémathèque Suisse. Tous droits réservés DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIMARTS 5 DE MARÇ
18.00 h
La señorita OyuKenji Mizoguchi. 1951. 94’ u p. 8
20.00 h
El caso de Thelma JordonRobert Siodmak. 1950. 100’ u p. 35
DIMECRES 6 DE MARÇ
18.00 h
Los músicos de GionKenji Mizoguchi. 1953. 85’ u p. 9
20.00 h
En el caminoJasmila Zbanic. 2010. 100’ u p. 16
DIJOUS 7 DE MARÇ
18.00 h
BrefChristina Pitouli. 2013. 30’ u p. 17
AmazonaClare Weiskopf. 2016. 82’ u p. 17
20.15 h
Una chica vuelve a casa sola de nocheAna Lily Amirpour. 2014. 100’ u p. 18Presentació a càrrec de la comissàriadel cicle, Montse Hormigos.
DIVENDRES 8 DE MARÇ
18.00 h
En el caminoJasmila Zbanic. 2010. 100’ u p. 16
20.00 h
La señorita OyuKenji Mizoguchi. 1951. 94’ u p. 8
22.30 h
El orden divinoPetra Biondina Volpe. 2017. 96’ u p. 19
DISSABTE 9 DE MARÇ
18.00 h
Una chica vuelve a casa sola de nocheAna Lily Amirpour. 2014. 100’ u p. 18
20.00 h
El autoestopistaIda Lupino. 1953. 71’ u p. 36
22.30 h
El ministro [Ramón de Baños]. ca. 1920 u p. 29
El confesor[Ramón de Baños]. ca. 1920 u p. 29Acompanyament al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Sessió per a majors de 18 anys.
DIUMENGE 10 DE MARÇ
18.00 h
El orden divinoPetra Biondina Volpe. 2017. 96’ u p. 19
20.00 h
Los músicos de GionKenji Mizoguchi. 1953. 85’ u p. 9
4
DIMARTS 12 DE MARÇ
18.00 h
El Cairo 678Mohamed Diab. 2010. 100’ u p. 20
20.00 h
BrefChristina Pitouli. 2013. 30’ u p. 17
AmazonaClare Weiskopf. 2016. 82’ u p. 17
DIMECRES 13 DE MARÇ
18.00 h
El autoestopistaIda Lupino. 1953. 71’ u p. 36
20.00 h
Bar Bahar. Entre dos mundosMaysaloun Hamoud. 2016. 96’ u p. 20
DIJOUS 14 DE MARÇ
18.00 h
Bar Bahar. Entre dos mundosMaysaloun Hamoud. 2016. 96’ u p. 20
20.00 h
El Cairo 678Mohamed Diab. 2010. 100’ u p. 20
DIMECRES 20 DE MARÇ
18.00 h
La mujer crucificadaKenji Mizoguchi. 1954. 84’ u p. 10
20.00 h
LolitaStanley Kubrick. 1962. 152’ u p. 22
DIJOUS 21 DE MARÇ
19.00 h
La regla del juegoJean Renoir. 1939. 113’ u p. 26Bàsics Filmoteca. Presentació i col·loqui a càrrec d’Andrea Morán, crítica de Cai-mán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
DIVENDRES 22 DE MARÇ
18.00 h
Gosford ParkRobert Altman. 2001. 137’ u p. 27
20.30 h
La emperatriz Yang Kwei-feiKenji Mizoguchi. 1955. 98’ u p. 10
22.30 h
La regla del juegoJean Renoir. 1939. 113’ u p. 26
DISSABTE 23 DE MARÇ
18.00 h
LolitaStanley Kubrick. 1962. 152’ u p. 22
20.45 h
La mujer crucificadaKenji Mizoguchi. 1954. 84’ u p. 10
22.30 h
AtrapadosMax Ophüls. 1949. 89’ u p. 37
DIUMENGE 24 DE MARÇ
18.00 h
La emperatriz Yang Kwei-feiKenji Mizoguchi. 1955. 98’ u p. 10
20.00 h
Gosford ParkRobert Altman. 2001. 137’ u p. 27
DIMARTS 26 DE MARÇ
18.00 h
El intendente SanshoKenji Mizoguchi. 1954. 124’ u p. 11
20.15 h
AtrapadosMax Ophüls. 1949. 89’ u p. 37
5
DIMECRES 27 DE MARÇ
18.00 h
Winchester 73Anthony Mann. 1950. 92’ u p. 31
20.00 h
Cuentos de la luna pálidaKenji Mizoguchi. 1953. 97’ u p. 12Presentació a càrrec de José Antonio Hurtado, cap de Programació de La Fil-moteca.
DIJOUS 28 DE MARÇ
18.00 h
2001: Una odisea del espacioStanley Kubrick. 1968. 139’ u p. 23
20.30 h
Winchester 73Anthony Mann. 1950. 92’ u p. 31
DIVENDRES 29 DE MARÇ
18.00 h
Los amantes crucificadosKenji Mizoguchi. 1954. 102’ u p. 13
20.00 h
La naranja mecánicaStanley Kubrick. 1971. 137’ u p. 24
22.30 h
T’as de beaux escaliers, tu saisAgnès Varda. 1986. 3’ u p. 33
L’Univers de Jacques DemyAgnès Varda. 1995. 90’ u p. 33
DISSABTE 30 DE MARÇ
18.00 h
La naranja mecánicaStanley Kubrick. 1971. 137’ u p. 24
20.30 h
2001: Una odisea del espacioStanley Kubrick. 1968. 139’ u p. 23
DIUMENGE 31 DE MARÇ
18.00 h
Cuentos de la luna pálidaKenji Mizoguchi. 1953. 97’ u p. 12
20.00 h
El intendente SanshoKenji Mizoguchi. 1954. 124’ u p. 11
6
5 MARÇ — 9 ABR
Top Mizoguchi
«Mizoguchi és el millor cineasta japonés o, senzillament, el millor cineasta de tots»
Jean-Luc GODARD
La Filmoteca programa un cicle de huit pel-lícules que Kenji Mizoguchi va dirigir en els anys 50, l’últim període de la seua brillant carrera. Una dècada en què, després de l’èxit que va tindre Kurosawa amb Rashomon, el cinema japonés va posar el focus en el cinema
«Mizoguchi es el mejor cineasta japonés o, sencillamente, el mejor cineasta de todos»
Jean-Luc GODARD
La Filmoteca programa un ciclo de ocho películas que Kenji Mizoguchi dirigió en los años 50, el último período de su brillante carrera. Una década en la que, tras el éxito cosechado por Kurosawa con Rashomon, el cine japonés puso el foco en el cine histórico.
Collection Cinémathèque Suisse. Tous droits réservés
7
històric. Mizoguchi no va ser una excepció, com mostren quatre dels títols programats, que es compten entre els millors de la seua filmografia: El intendente Sansho, Cuentos de la luna pálida, Los amantes crucificados —ambientats en el Japó feudal— i La emperatriz Yang Kwei-fei, situada a la Xina del segle VIII.
D’altra banda, Los músicos de Gion, La mujer crucificada i La calle de la vergüenza són tres dels lúcids retrats que Mizoguchi, cineasta que sempre va prioritzar el protagonisme femení, va realitzar del món de la prostitu-ció i les geishes.
El present cicle suposa una oportunitat única per a gaudir d’aquests títols impres-cindibles del cinema en noves còpies digitals. En el cas d'El intendente Sansho, Cuentos de la luna pálida i Los amantes crucificados, tres de les seues obres mestres, aquestes còpies són el fruit d’una minuciosa restauració finançada, entre altres institucions, per The Film Foun-dation, la companyia de conservació fílmica de Martin Scorsese.
Cuentos de la luna pálida és, a més, el títol elegit aquest trimestre dins del projecte La lletra en la imatge, organitzat en col·labo-ració amb la Biblioteca Pública de València i centrat en l’anàlisi de les relacions entre un text literari i la seua adaptació cinemato-gràfica. José Antonio Hurtado presentarà el passe del dimecres 27 de març i impartirà una conferència a la Biblioteca Pública el dilluns 1 d’abril (entrada lliure) al voltant dels contes escrits per Akinari Ueda en 1776 en els quals està basada l’obra de Mizoguchi.
Mizoguchi no fue una excepción, como mues-tran cuatro de los títulos programados, que se cuentan entre los mejores de su filmografía: El intendente Sansho, Cuentos de la luna pálida, Los amantes crucificados —ambientados en el Japón feudal— y La emperatriz Yang Kwei-fei, situada en la China del siglo VIII.
Por otro lado, Los músicos de Gion, La mujer crucificada y La calle de la vergüenza son tres de los lúcidos retratos que Mizoguchi, cineasta que siempre priorizó el protagonismo feme-nino, realizó del mundo de la prostitución y las geishas.
El presente ciclo supone una oportunidad única para disfrutar de estos títulos impres-cindibles del cine en nuevas copias digitales. En el caso de El intendente Sansho, Cuentos de la luna pálida y Los amantes crucificados, tres de sus obras maestras, estas copias son el fru-to de una minuciosa restauración financiada, entre otras instituciones, por The Film Foun-dation, la compañía de conservación fílmica de Martin Scorsese.
Cuentos de la luna pálida es, además, el tí-tulo elegido este trimestre dentro del proyecto La letra en la imagen, organizado en colabo-ración con la Biblioteca Pública de València y centrado en el análisis de las relaciones entre un texto literario y su adaptación cinemato-gráfica. José Antonio Hurtado presentará el pase del miércoles 27 de marzo e impartirá una conferencia en la Biblioteca Pública el lunes 1 de abril (entrada libre) en torno a los cuentos escritos por Akinari Ueda en 1776 en los que se basa la obra de Mizoguchi.
PRÒXIMAMENT u La calle de la vergüenza (1956).
8
DT 5 MARÇ / 18.00 H | DV 8 MARÇ / 20.00 H
La señorita OyuOyû-samaKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1951. VOSE. B/N. 94’. DCP. INT. Kinuyo Tanaka, Nobuko Otowa, Yuji Hori, Kiyoko Hirai, Reiko Kondo, Eitarô Shindô, Kanae Kobayashi.
Shinnosuke accepta casar-se amb Shizu, encara que està enamorat de la seua germana Oyu, vídua i mare d’un fill. Els costums japonesos prohibeixen que Oyu es case perquè el seu deure és educar al seu fill perquè arribe a ser el cap de la família. Entre els tres es crearà un estrany vincle.
Shinnosuke acepta casarse con Shizu, aunque está enamorado de su hermana Oyu, viuda y madre de un hijo. Las costumbres japonesas prohíben que Oyu se case porque su deber es educar a su hijo para que llegue a ser el ca-beza de la familia. Entre los tres se creará un extraño vínculo.
9
DC 6 MARÇ / 18.00 H | DG 10 MARÇ / 20.00 H
Los músicos de GionGion bayashiKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1953. VOSE. B/N. 85’. DCP. INT. Ayako Wakao, Michiyo Kogure, Seizaburo Kawazu, Saburo Date, Sumao Ishihara, Midori Komatsu.
En el barri de Gion, a Kyoto, la jove Eiko acu-deix a Miyoharu, una geisha de gran reputació, per a convertir-se en la seua pupil·la. Eiko vol arribar a ser com ella. Des d’aqueix dia, les dues dones es tornen inseparables.
u «Nova reflexió de Mizoguchi al voltant del món de les geishes, amb la novetat que les seues protagonistes —els temps estan canvi-ant— reivindiquen per al seu ofici una llibertat que escandalitza la patrona i els conserva-dors clients del barri de Gion, que assisteixen atònits a aquesta «rebel·lió» de les submises geishes. Aquestes contradiccions d’un món profundament codificat, però alhora amenaçat en els seus principis per la cada vegada més clara influència occidental, són les mateixes contradiccions a les quals s’enfronta el vell Ja-pó». | JESÚS ANGULO, «Mizoguchi: el hombre que amaba a las geishas», en Nosferatu, n. 29, 1999.
En el barrio de Gion, en Kioto, la joven Eiko acude a Miyoharu, una geisha de gran reputa-ción, para convertirse en su pupila. Eiko quiere llegar a ser como ella. Desde ese día, las dos mujeres se vuelven inseparables.
u «Nueva reflexión de Mizoguchi en torno al mundo de las geishas, con la novedad de que sus protagonistas —los tiempos están cambian-do— reivindican para su oficio una libertad que escandaliza a la patrona y a los conservadores clientes del barrio de Gion, que asisten atónitos a esta «rebelión» de las sumisas geishas. Estas contradicciones de un mundo profundamen-te codificado, pero a la vez acechado en sus principios por la cada vez más clara influencia occidental, son las mismas contradicciones a las que se enfrenta el viejo Japón». | JESÚS AN-GULO, «Mizoguchi: el hombre que amaba a las geishas», en Nosferatu, n.º 29, 1999.
Collection Cinémathèque Suisse. Tous droits réservés
10
DC 20 MARÇ / 18.00 H | DS 23 MARÇ / 20.45 H
La mujer crucificadaUwasa no onnaKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1954. VOSE. B/N. 84’. DCP. INT. Kinuyo Tanaka, Tomoemon Otami, Yoshiko Kuga, Eitarô Shindô, Chieko Naniwa.
Entre la jove Yukiko, estudiant de música, i la seua mare, encarregada d’una casa de geishes, sorgeix la rivalitat quan ambdues s’enamoren del mateix home.
Entre la joven Yukiko, estudiante de música, y su madre, encargada de una casa de geishas, surge la rivalidad cuando ambas se enamoran del mismo hombre.
DV 22 MARÇ / 20.30 H | DG 24 MARÇ / 18.00 H
La emperatriz Yang Kwei-feiYôkihiKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1955. VOSE. Color. 98’. DCP. INT. Machiko Kyô, Masayuki Mori, Sô Yamamura, Eitarô Shindô, Eitarô Ozawa, Haruko Sugimura, Yôko Minamida.
Aprofitant la depressió que pateix l’empe-rador, el clan dels Yang posa en el seu camí una jove bella i discreta que guarda un gran paregut amb la difunta emperadriu. D’aquesta manera, la família Yang aconsegueix els més poderosos càrrecs polítics.
u «La composició pictòrica obeeix a una sèrie de contrastos d’enorme efectivitat. El vaivé de tons grocs, enormement pàl·lids, situats com en un espai irreal, alié a tota convenció [...], procura a les imatges del film una sempiter-na sensació de fragilitat que queda trencada per la inclusió, explosió o suggeriment de qualsevol altre color més fort que dinamita el sentiment interior dels dos protagonistes». | QUIM CASAS, «Cielos, vestidos y estandartes», en Nosferatu, n.º 29, 1999.
Aprovechando la depresión que sufre el em-perador, el clan de los Yang pone en su cami-no a una joven bella y discreta que guarda un gran parecido con la difunta emperatriz. De esta forma, la familia Yang consigue los más poderosos cargos políticos.
u «La composición pictórica obedece a una serie de contrastes de enorme efectividad. El vaivén de tonos amarillos, enormemente páli-dos, situados como en un espacio irreal, ajeno a toda convención [...], procura a las imágenes del film una sempiterna sensación de fragilidad que queda rota por la inclusión, explosión o sugerencia de cualquier otro color más fuerte que dinamita el sentimiento interior de los dos protagonistas». | QUIM CASAS, «Cielos, vestidos y estandartes», en Nosferatu, n.º 29, 1999.
11
DT 26 MARÇ / 18.00 H | DG 31 MARÇ / 20.00 H
El intendente SanshoSanshô dayûKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1954. VOSE. B/N. 124’. DCP. INT. Kinuyo Tanaka, Yoshiaki Hanayaki, Kyoko Kagawa, Eitaro Shindo, Akitate Kono.
Zushio i Anju, fills d’un governador en l’exi-li, són brutalment separats de la seua mare i venuts al terrible intendent Sansho.
u «És una història plena de dolor, amor i patetisme, pròxima al més refinat filó dels melodrames miserabilistes tradicionals, però narrada amb una netedat i una intensi-tat realment commovedores, que cap amant del bon cinema ha de deixar de contemplar amb deteniment». | ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS, El País, 3/11/1983.
u Restaurada per The Film Foundation i Ka-dokawa Corporation, amb el finançament de The Japan Foundation.
Zushio y Anju, hijos de un gobernador en el exilio, son brutalmente separados de su ma-dre y vendidos al terrible intendente Sansho.
u «Es una historia llena de dolor, amor y pa-tetismo, cercana al más refinado filón de los melodramas miserabilistas tradicionales, pe-ro narrada con una limpieza y una intensidad realmente conmovedoras, que ningún amante del buen cine debe dejar de contemplar con detenimiento» | ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS, El País, 3/11/1983.
u Restaurada por The Film Foundation y Ka-dokawa Corporation, con la financiación de The Japan Foundation.
12
DC 27 MARÇ / 20.00 H | DG 31 MARÇ / 18.00 HLa lletra en la imatge u Presentació a càrrec de José Antonio Hurtado, cap de Programació de La Filmoteca.
Cuentos de la luna pálidaUgetsu monogatariKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1953. VOSE. B/N. 97’. DCP. INT. Machiko Kyo, Masayuki Mori, Kinuyo Tanaka, Sakae Ozawa, Mitsuko Mito, Kikue Mori.
Japó, segle XVI. Genjuro és un terrissaire que somia millorar la seua posició gràcies a la seua mestria amb l’argila. El seu cunyat Tobei vol esdevindre un gran samurai. Les seues respec-tives dones intenten frenar la seua ambició però, quan el poble on viuen és afectat per una guerra civil, Genjuro i Tobei les abandonen i emigren a la ciutat buscant riquesa i fama.
u Restaurada per The Film Foundation i Ka-dokawa Corporation, amb el finançament de Hollywood Foreign Press Association.
Japón, siglo XVI. Genjuro es un alfarero que sueña con mejorar su posición gracias a su maestría con la arcilla. Su cuñado Tobei quiere convertirse en un gran samurái. Sus respecti-vas mujeres intentan frenar su ambición pero, cuando el pueblo donde viven es afectado por una guerra civil, Genjuro y Tobei las abandonan y emigran a la ciudad buscando riqueza y fama.
u Restaurada por The Film Foundation y Ka-dokawa Corporation, con la financiación de Hollywood Foreign Press Association.
Collection Cinémathèque Suisse. Tous droits réservés
13
DV 29 MARÇ / 18.00 H | DT 2 ABR / 20:30 H
Los amantes crucificadosChikamatsu monogatariKENJI MIZOGUCHI . Japó. 1954. VOSE. B/N. 102’. DCP. INT. Kazuo Hasegawa, Kyoko Kagawa, Eitarô Shindô, Sakae Ozawa, Yoko Minamida, Haruo Tanaka.
Osan viu a Kyoto i està casada amb Ishun, un funcionari ric i agarrat. Quan és acusada de tindre una relació amb un altre home, amb-dós fugen ràpidament de la ciutat. Ishun, per la seua banda, ordena els seus homes que els troben i els separen per a evitar l’escàndol.
u Restaurada per The Film Foundation i Ka-dokawa Corporation, amb el finançament de The Japan Foundation.
Osan vive en Kioto y está casada con Ishun, un funcionario rico y tacaño. Cuando es acusada de tener una relación con otro hombre, ambos huyen rápidamente de la ciudad. Ishun, por su parte, ordena a sus hombres que los encuentren y los separen para evitar el escándalo.
u Restaurada por The Film Foundation y Ka-dokawa Corporation, con la financiación de The Japan Foundation.
Collection Cinémathèque Suisse. Tous droits réservés
14
6 MARÇ — 14 MARÇ
Altres miradesCreadores i protagonistes en l’audiovisual contemporani
La Filmoteca presenta un cicle, comissariat per Montserrat Hormigos, doctora en Comu-nicació Audiovisual i membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, que mostra mi-rades activistes, crítiques i dissidents sobre la suposada condició femenina i posa el focus sobre la problemàtica a la qual s’enfronten les dones en la seua construcció com a subjectes i ciutadanes. Amb la finalitat d’evitar una visió monolítica i etnocèntrica, s’han seleccionat pel·lícules de diferents procedències geogràfi-ques on les dones són creadores i protagonistes, així com diferents gèneres fílmics. Així, el cicle recull temes com els moviments feministes històrics (El orden divino), la desconstrucció
La Filmoteca presenta un ciclo, comisariado por Montserrat Hormigos, doctora en Comunica-ción Audiovisual y miembro de la Asociación Internacional de Críticos de Arte, que muestra miradas activistas, críticas y disidentes sobre la supuesta condición femenina y arroja luz sobre la problemática a la que se enfrentan las mujeres en su construcción como sujetos y ciudadanas. Con el fin de evitar una visión monolítica y etnocéntrica, se han seleccio-nado películas de diferentes procedencias geográficas donde las mujeres son creadoras y protagonistas, así como diferentes géneros fílmicos. Así, el ciclo recoge temas como los movimientos feministas históricos (El orden
15
de l’ideal maternal (Amazona) i del mite de l’amor romàntic (En el camino, Una chica vuel-ve a casa sola de noche), els drets sexuals i a la salut (Bref, El Cairo 678) o la construcció identitària de les dones migrants. Enfront dels prejudicis de classe, religiosos o morals, i davant de la discriminació econòmica, les pel·lícules mostren una visió, allunyada del sentimentalisme i del victimisme, que fomenta el canvi de paradigma per una societat més igualitària i justa.
divino), la deconstrucción del ideal maternal (Amazona) y del mito del amor romántico (En el camino, Una chica vuelve a casa sola de noche), los derechos sexuales y a la salud (Bref, El Cairo 678) o la construcción identitaria de las muje-res migrantes. Frente a los prejuicios de clase, religiosos o morales, y ante la discriminación económica, las películas muestran una visión, alejada del sentimentalismo y el victimismo, que alienta al cambio de paradigma por una sociedad más igualitaria y justa.
16
DC 6 MARÇ / 20.00 H | DV 8 MARÇ / 18.00 H
En el caminoNa putuJASMILA ZBANIC . Bòsnia i Hercegovina, Alemanya, Àustria, Croàcia. 2010. VOSE. Color. 100’. 35 mm. INT. Zrinka Cvitesic, Leon Lucev, Ermin Bravo, Mirjana Karanovic, Marija Kohn, Nina Violic.
Luna i Amar són una jove parella molt unida que intenta superar els obstacles que sor-geixen en la seua relació: l’alcoholisme d’ell, l’obsessió d’ella per ser mare, les dificultats econòmiques i dues maneres diferents d’en-tendre la religió. Després de ser acomiadat, Amar accepta un nou treball en una comu-nitat musulmana fonamentalista, bastant allunyada de Sarajevo.
Luna y Amar son una joven pareja muy unida que intenta superar los obstáculos que surgen en su relación: el alcoholismo de él, la obsesión de ella por ser madre, las dificultades econó-micas y dos maneras distintas de entender la religión. Tras ser despedido, Amar acepta un nuevo trabajo en una comunidad musulmana fundamentalista, bastante alejada de Sarajevo.
17
DJ 7 MARÇ / 18.00 H | DT 12 MARÇ / 20.00 H
BrefCHRISTINA PITOULI . Espanya. 2013. Color. 30’. Digital.
Aproximació al ritual de la mutilació genital femenina a través de converses amb perso-nes africanes que viuen a Espanya. Les seues opinions i realitats contraposades mostren la complexitat d’un tema en el qual entren en conflicte els drets humans i l’herència cultural.
Aproximación al ritual de la mutilación geni-tal femenina a través de conversaciones con personas africanas que viven en España. Sus opiniones y realidades contrapuestas mues-tran la complejidad de un tema en el que en-tran en conflicto los derechos humanos y la herencia cultural.
AmazonaCLARE WEISKOPF. Colòmbia. 2016. VOSE. Color. 82’. DCP.
Què fa que una persona siga bona mare? Clare Weiskopf, la directora del film, tenia 11 anys quan la seua mare va fugir a la jungla colom-biana, abandonant-la a ella i al seu germà menut. Trenta anys després, Clare es queda embarassada i decideix retrobar-se amb la seua mare per a buscar respostes i tancar ferides. u Un viatge fascinant de mare i filla per l’Amazones colombià, ple de converses que fan saltar espurnes i que revela dues perso-nalitats que es pregunten pel significat de la maternitat, la responsabilitat i les ànsies de llibertat, pel sentit o la trampa que amaga la idea de la maternitat com a sacrifici.
¿Qué hace que una persona sea buena madre? Clare Weiskopf, la directora del film, tenía 11 años cuando su madre huyó a la jungla colom-biana, abandonándola a ella y a su hermano pequeño. Treinta años después, Clare se que-da embarazada y decide reencontrarse con su madre para buscar respuestas y cerrar heridas.
u Un viaje fascinante de madre e hija por el Amazonas colombiano, lleno de conversa-ciones que hacen saltar chispas y que revela dos personalidades que se preguntan por el significado de la maternidad, la responsabili-dad y las ansias de libertad, por el sentido o la trampa que esconde la idea de la maternidad como sacrificio.
18
DJ 7 MARÇ / 20.15 H | DS 9 MARÇ / 18.00 HPresentació a càrrec de la comissària del cicle, Montse Hormigos.
Una chica vuelve a casa sola de nocheA Girl Walks Home Alone at NightANA LILY AMIRPOUR . EUA. 2014. VOSE. B/N. 100’. DCP. INT. Sheila Vand, Arash Marandi, Dominic Rains, Marshall Manesh, Mozhan Marnò.
A la ciutat iraniana de Bad City pot passar qualsevol cosa. És un refugi marginal de cor-rupció i desesperança, en el qual una aterridora criatura aguaita els seus habitants. Tot canvia quan un xic coneix una xica. Una inusual his-tòria d’amor en què quelcom bonic comença a florir, tenyida de roig sang.
u Una chica vuelve a casa sola de noche combina gèneres i estils: invoca el western, la fascinació pròpia de Lynch, el terror i les novel·les grà-fiques. La de Lily Amipur és una desbordant i desvergonyida òpera prima que resulta tot un esdeveniment.
En la ciudad iraní de Bad City puede pasar cual-quier cosa. Es un refugio marginal de corrup-ción y desesperanza, en el que una aterradora criatura acecha a sus habitantes. Todo cambia cuando un chico conoce a una chica. Una in-usual historia de amor en la que algo hermoso comienza a florecer, teñida de rojo sangre.
u Una chica vuelve a casa sola de noche combina géneros y estilos: invoca el western, la fasci-nación propia de Lynch, el terror y las novelas gráficas. La de Lily Amipur es una desbordante y desvergonzada ópera prima que resulta todo un acontecimiento.
19
DV 8 MARÇ / 22.30 H | DG 10 MARÇ / 18.00 H
El orden divinoDie göttliche OrdnungPETRA BIONDINA VOLPE . Suïssa. 2017. VOSE. Color. 96’. DCP. INT. Marie Leuenberger, Maximilian Simonischek, Rachel Braunschweig, Sibylle Brunner, Marta Zoffoli, Bettina Stucky.
En 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. En un xicotet poble on quasi no han arribat les notícies de les protestes pels drets civils i la revolució sexual, viu Nora, una jove mestressa de casa aliena a aqueixes revoltes. Però quan el seu marit li prohibeix acceptar un treball a temps parcial, la frustració la porta a implicar-se en la lluita feminista.
En 1971, las mujeres todavía no podían votar en Suiza. En un pequeño pueblo donde casi no han llegado las noticias de las protestas por los derechos civiles y la revolución sexual, vive Nora, una joven ama de casa ajena a esas revueltas. Pero cuando su marido le prohíbe aceptar un trabajo a tiempo parcial, la frustra-ción la lleva a implicarse en la lucha feminista.
20
DT 12 MARÇ / 18.00 H | DJ 14 MARÇ / 20.00 H
El Cairo 678678MOHAMED DIAB . Egipte. 2010. VOSE. Color. 100’. 35 mm. INT. Nelly Karim, Boshra, Nahed El Sebaï, Omar El Saeed, Basem El Samra, Ahmed El Fishawy, Maged El Kedwany.
Tres dones egípcies, que han patit assetja-ment sexual, arriben a la conclusió que han de defensar-se pels seus propis mitjans, ja que no poden comptar amb la protecció de les autoritats. Quan una d’elles clava un ga-nivet a un dels seus assetjadors, es converteix en una heroïna que desperta al mateix temps admiració i recel en tot el país.
Tres mujeres egipcias, que han sufrido acoso sexual, llegan a la conclusión de que tienen que defenderse por sus propios medios, ya que no pueden contar con la protección de las autoridades. Cuando una de ellas clava un cuchillo a uno de sus acosadores, se convierte en una heroína que despierta al mismo tiempo admiración y recelo en todo el país.
DC 13 MARÇ / 20.00 H | DJ 14 MARÇ / 18.00 H
Bar Bahar. Entre dos mundosBar BaharMAYSALOUN HAMOUD. Israel. 2016. VOSE. Color. 96’. DCP. INT. Mouna Hawa, Shaden Kanboura, Sana Jammalieh.
Leila, Nur i Salma són tres xiques palestines amb passaport israelià que trien viure una vida lliure a Tel Aviv, on comparteixen pis i vivències. Cada dia es veuen sotmeses al conflicte entre la tradició i la vida en la gran ciutat, i han de pagar un preu per un estil de vida que la majoria considera normal: la llibertat de treballar, de divertir-se i d'elegir a qui estimar.
Leila, Nur y Salma son tres chicas palestinas con pasaporte israelí que eligen vivir una vida libre en Tel Aviv, donde comparten piso y vi-vencias. Cada día se ven sometidas al conflicto entre la tradición y la vida en la gran ciudad, y deben pagar un precio por un estilo de vida que la mayoría considera normal: la libertad de trabajar, de divertirse y de elegir a quién amar.
21
5 FEBR — 30 ABR
Tot Kubrick
Reprenem el cicle Kubrick després de les Fa-lles amb tres títols imprescindibles de la seua filmografia: l’adaptació de la polèmica obra de Nabokov que va fixar l’estereotip de la «lolita» al cinema posterior i a l’imaginari col·lectiu; 2001:una odisea del espacio, film inabastable i obra mestra del cinema de ciència-ficció que suma una estètica hipnòtica a un relat que cobreix tota la història de la humanitat; i La naranja mecánica, un còctel de violència, iconografia pop i música de Beethoven que escandalitza menys que en el seu moment però continua mantenint la seua força visual.
Retomamos el ciclo Kubrick tras las Fallas con tres títulos imprescindibles de su filmografía: la adaptación de la polémica obra de Nabokov que fijó el estereotipo de la «lolita» en el cine posterior y el imaginario colectivo; 2001:una odisea del espacio, film inabarcable y obra cumbre del cine de ciencia-ficción que suma una estética hipnótica a un relato que cubre toda la historia de la humanidad; y La naranja mecánica, un cóctel de violencia, iconografía pop y música de Beethoven que escandaliza menos que en su día pero sigue manteniendo su fuerza visual.
PRÒXIMAMENT u Barry Lyndon (1975) / El resplandor (1980) / La chaqueta metálica (1987) / Eyes Wide Shut (1999) / A.I. Inteligencia Artificial (Steven Spielberg, 2001).
22
DC 20 MARÇ / 20.00 H DS 23 MARÇ / 18.00 H
LolitaSTANLEY KUBRICK . Regne Unit, EUA. 1962. VOSE. B/N. 152’. DCP. INT. James Mason, Sue Lyon, Shelley Winters, Peter Sellers, Jerry Stovin, Lois Maxwell, Gary Cockrell.
Humbert Humbert, un professor madur, lloga una habitació en casa d’una vídua que té una filla adolescent, Lolita, de la qual s’enamora obsessivament. Humbert concep un pervers pla: casar-se amb la mare per a poder estar sempre prop de la irresistible Lolita.
u «Kubrick transporta l’arquetip de la femme fatale al món adolescent, reinterpretant-lo i donant lloc al que Román Gubern denomina el mite de la femme-enfant. Modela el prototip de Lolita a partir d’una estètica determinada, augmentant la seua edat [convertint la xique-ta de la novel·la de Nabokov en adolescent] i reforçant la seducció per part de la jove; forja el mite combinant la innocència de la ním-fula amb l’estereotip de la dona acriaturada pròpia del patriarcat. En el cinema, i espe-cialment en la publicitat, continuem veient xiquetes de nou anys vestides i maquillades com a dones, igual que adultes caracteritza-des com a xiquetes. És de la Lolita de Kubrick d’on es pren un referent que es repetirà fins als nostres dies». | ARIMA LEÓN, «Poslolitismo: El legado de Lolita en el cine indie del siglo XXI», Femeris, Vol. 3, nº 2.
Humbert Humbert, un profesor maduro, al-quila una habitación en casa de una viuda que tiene una hija adolescente, Lolita, de la que se enamora obsesivamente. Humbert concibe un perverso plan: casarse con la madre para poder estar siempre cerca de la irresistible Lolita.
u «Kubrick transporta el arquetipo de la femme fatale al mundo adolescente, reinterpretándolo y dando lugar a lo que Román Gubern denomina el mito de la femme-enfant. Moldea el prototipo de Lolita a partir de una estética determinada, aumentando su edad [convirtiendo a la niña de la novela de Nabokov en adolescente] y refor-zando la seducción por parte de la joven; forja el mito combinando la inocencia de la nínfula con el estereotipo de la mujer aniñada propia del patriarcado. En el cine, y especialmente en la publicidad, seguimos viendo niñas de nueve años vestidas y maquilladas como mujeres, al igual que adultas caracterizadas como niñas. Es de la Lolita de Kubrick de donde se toma un referente que se repetirá hasta nuestros días». | ARIMA LEÓN, «Poslolitismo: El legado de Lolita en el cine indie del siglo XXI», Femeris, Vol. 3, nº 2.
23
DJ 28 MARÇ / 18.00 H | DS 30 MARÇ / 20.30 H
2001: Una odisea del espacio2001: A Space OdysseySTANLEY KUBRICK . Regne Unit, EUA. 1968. VOSE. Color. 139’. DCP. INT. Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester, Leonard Rossiter, Daniel Richter, Margaret Tyzack.
Fa milions d’anys, abans de l’aparició de l’«homo sapiens», uns primats descobrei-xen un monòlit que els condueix a un estadi d’intel·ligència superior. Milions d’anys des-prés, un altre monòlit, enterrat en una lluna, desperta l’interés dels científics. Finalment, durant una missió de la NASA, HAL 9000, una computadora dotada d’intel·ligència artifici-al, s’encarrega de controlar tots els sistemes d’una nau espacial tripulada.
u Monumental pel·lícula que va revolucionar la ciència-ficció i que reflexiona àmpliament sobre les controvertides relacions entre l’ésser humà i la tecnologia.
Hace millones de años, antes de la aparición del «homo sapiens», unos primates descubren un monolito que los conduce a un estadio de inteligencia superior. Millones de años después, otro monolito, enterrado en una luna, despier-ta el interés de los científicos. Por último, du-rante una misión de la NASA, HAL 9000, una computadora dotada de inteligencia artificial, se encarga de controlar todos los sistemas de una nave espacial tripulada.
u Monumental película que revolucionó la ciencia-ficción y que reflexiona ampliamente sobre las controvertidas relaciones entre el ser humano y la tecnología.
24
DV 29 MARÇ / 20.00 H | DS 30 MARÇ / 18.00 H
La naranja mecánicaA Clockwork OrangeSTANLEY KUBRICK . Regne Unit, EUA. 1971. VOSE. Color. 137’. DCP. INT. Malcolm McDowell, Patrick Magee, Michael Bates, Warren Clarke, John Clive, Adrienne Corri, Carl Duerins.
Gran Bretanya, en un futur indeterminat. Alex és un jove molt agressiu que té dues passions: la violència i Beethoven. És el cap de la banda dels drugos, que deixen anar els seus instints més salvatges apallissant, violant i terrorit-zant la població.
u Basada en la novel·la homònima escrita en 1962 per Anthony Burgess, la pel·lícula més provocadora de Kubrick reflexiona sobre les tensions entre violència i civilització.
Gran Bretaña, en un futuro indeterminado. Alex es un joven muy agresivo que tiene dos pasiones: la violencia y Beethoven. Es el jefe de la banda de los drugos, que dan rienda suelta a sus instintos más salvajes apaleando, violando y aterrorizando a la población.
u Basada en la novela homónima escrita en 1962 por Anthony Burgess, la película más provocadora de Kubrick reflexiona sobre las tensiones entre violencia y civilización.
25
10 GEN — 9 JUNY
Bàsics FilmotecaDiàlegs i filiacions (II)
Al març, i de la mà d’Andrea Morán, crítica de Caiman CdC, Bàsics Filmoteca planteja una reflexió sobre el diàleg que s’estableix entre Gosford Park, de Robert Altman, i La regla del juego, obra mestra de Renoir a la qual la primera homenatja manifestament. Dues pel·lícules corals que, amb sis dècades de diferència, duen a terme un lúcid i irònic retrat social. Ambdues estan ambientades en una mansió que s’erigeix en metàfora de la societat de classes, amb una clara divisió entre la frívola burgesia i els seus servents.
En marzo, y de la mano de Andrea Morán, crí-tica de Caimán CdC, Básicos Filmoteca plantea una reflexión sobre el diálogo que se estable-ce entre Gosford Park, de Robert Altman, y La regla del juego, obra maestra de Renoir a la que la primera homenajea manifiestamente. Dos películas corales que, con seis décadas de diferencia, llevan a cabo un lúcido e irónico retrato social. Ambas están ambientadas en una mansión que se erige en metáfora de la sociedad de clases, con una clara división entre la frívola burguesía y sus sirvientes.
PRÒXIMAMENT u Diario de un cura rural (Robert Bresson, 1951) + Los comulgantes (Ingmar Bergman, 1963) + El Reverendo (Paul Schrader, 2017) / Fellini, ocho y medio (Fedrico Fellini, 1963) + Recuerdos (Woody Allen, 1980) / Murieron con las botas puestas (Raoul Walsh, 1941) + Pequeño gran hombre (Arthur Penn, 1970) / Scarface (Howard Waks, 1932) + Con faldas y a lo loco (1959) / La reina de África (1951) + Cazador blanco, corazón negro (Clint Eastwood, 1990).
26
DJ 21 MARÇ / 19.00 H | DV 22 MARÇ / 22.30 HPresentació i col·loqui a càrrec d’Andrea Morán, crítica de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
La regla del juegoLa Règle du jeuJEAN RENOIR . França. 1939. VOSE. B/N. 113’. DCP. INT. Marcel Dalio, Nora Gregor, Jean Renoir, Roland Toutain, Mila Parély.
Un aviador, enamorat d’una dona de món, no respecta la regla del joc que consistix a salvar les aparences en una societat dividida fonamentalment en dos classes: els senyors i els criats.
u«Soc incapaç de citar a cap altre cineasta que posara tant de si mateix —i el millor de si mateix— en una pel·lícula com Jean Renoir en La regla del juego». | FRANÇOIS TRUFFAUT
Un aviador, enamorado de una mujer de mun-do, no respeta la regla del juego que consiste en salvar las apariencias en una sociedad di-vidida fundamentalmente en dos clases: los señores y los criados.
u «Soy incapaz de citar a ningún otro cineasta que pusiera tanto de sí mismo —y lo mejor de sí mismo— en una película como Jean Renoir en La regla del juego» | FRANÇOIS TRUFFAUT
27
DV 22 MARÇ / 18.00 H | DG 24 MARÇ / 20.00 H
Gosford ParkROBERT ALTMAN . Regne Unit. 2001. VOSE. Color. 137’. 35 mm. INT. Kelly MacDonald, Emily Watson, Maggie Smith, Alan Bates, Clive Owen, Ryan Phillippe, Jeremy Northam, Richard E. Grant, Kristin Scott Thomas, Helen Mirren.
Novembre de 1932. Godsford Park és la mag-nífica mansió campestre a la qual Sir William McCordle i la seua esposa Lady Sylvia convi-den a familiars i amics a una partida de caça. Mentre ells ocupen les luxoses habitacions de dalt, els criats conviuen baix.
Noviembre de 1932. Godsford Park es la mag-nífica mansión campestre a la que Sir William McCordle y su esposa Lady Sylvia invitan a fa-miliares y amigos a una partida de caza. Mien-tras ellos ocupan las lujosas habitaciones de arriba, los criados conviven abajo.
28
9 MARÇ
Sessió golfa
El passat mes de gener, diversos mitjans de comunicació van publicar reportatges sobre una sèrie de pel·lícules pornogràfiques que Alfons XIII va encarregar presumptament als germans Baños per a la seua col·lecció personal i que La Filmoteca conserva des dels anys noranta. Van ser depositades llavors per José Luis Rado, col·leccionista i director de La Filmoteca entre 1998 i 2009, tristament mort al febrer. A pesar que ja han sigut projectades en altres ocasions, la cobertura mediàtica ha despertat l’interés de moltes persones per aquestes cintes filmades fa quasi cent anys, les úniques que de moment es conserven de l’àmplia col·lecció eròtica del monarca. És per això que hem programat una sessió es-pecial, amb acompanyament musical en di-recte, en la qual es podran veure El ministro i El confesor, molt allunyades de la posada en escena pornogràfica actual malgrat el seu contingut explícit.
El pasado mes de enero, varios medios de comunicación llevaron a cabo reportajes so-bre una serie de películas pornográficas que Alfonso XIII encargó presuntamente a los hermanos Baños para su colección personal y que La Filmoteca conserva desde los años noventa. Fueron depositadas entonces por José Luis Rado, coleccionista y director de La Filmoteca entre 1998 y 2009, tristemente fa-llecido en febrero. A pesar de que ya han sido proyectadas en otras ocasiones, la cobertura mediática ha despertado el interés de muchas personas por estas cintas filmadas hace casi cien años, las únicas que por el momento se conservan de la amplia colección erótica del monarca. Es por ello que hemos programado una sesión especial, con acompañamiento musical en directo, en la que se podrán ver El ministro y El confesor, muy alejadas de la puesta en escena pornográfica actual a pesar de su contenido explícito.
29
DS 9 MARÇ / 22.30 H Acompanyament al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Sessió per a majors de 18 anys.
El ministroRAMÓN DE BAÑOS (ATRIBUÏT). Espanya. ca. 1920. B/N. Muda. 31’. 35 mm.
Davant l’imminent comiat del seu home, una dama decideix visitar al ministre i oferir-li els seus favors sexuals perquè reconsidere la seua decisió.
Ante el inminente despido de su esposo, una dama decide visitar al ministro y ofrecerle sus favores sexuales para que reconsidere su decisión.
El confesorRAMÓN DE BAÑOS (ATRIBUÏT). Espanya. ca. 1920. B/N. Muda. 35’. 35 mm.
Les diverses relacions sexuals que manté un capellà amb la seua criada i les feligreses que acudeixen a ell en confessió.
Las diversas relaciones sexuales que mantiene un sacerdote con su criada y las feligresas que acuden a él en confesión.
30
27 MARÇ — 15 MAIG
Els westerns d’Anthony Mann i James Stewart
Després dels cicles Homenatge a Stanley Cavell (2017) i Hitchcock filòsof (2018), La Filmoteca torna a col·laborar amb el seminari Filosofia i cinema, que en la seua tercera edició se centra en una sèrie de westerns dirigits per Anthony Mann i protagonitzats per James Stewart (amb una última pel·lícula protagonitzada per Gary Cooper). Sis títols que aprofundeixen en la imatge projectada per aquest gènere cine-matogràfic: la d’una societat occidental que renova els seus orígens èpics.
Un dels dos passes de cada pel·lícula tin-drà lloc els dimecres a les 18 hores a La Fil-moteca, seguit d’una conferència a les 20 h a l’Ateneu Mercantil. El seminari és un projecte de l’Escuela de Filosofía del Ateneo Mercantil de València, La Torre del Virrey – Instituto de Estudios Culturales Avanzados, la Universi-dad Católica de València i el CEFIRE Huma-nístic i Social.
Tras los ciclos Homenaje a Stanley Cavell (2017) y Hitchcock filósofo (2018), La Filmoteca vuelve a colaborar con el seminario Filosofía y cine, que en su tercera edición se centra en una se-rie de westerns dirigidos por Anthony Mann y protagonizados por James Stewart (con una última película protagonizada por Gary Coo-per). Seis títulos que profundizan en la imagen proyectada por este género cinematográfico: la de una sociedad occidental que renueva sus orígenes épicos.
Uno de los dos pases de cada pel·lícula ten-drá lugar los miércoles a las 18 horas en La Filmoteca, seguido de una conferencia a las 20 h en el Ateneo Mercantil. El seminario es un proyecto de la Escuela de Filosofía del Ate-neo Mercantil de València, La Torre del Virrey – Instituto de Estudios Culturales Avanzados, la Universidad Católica de València y el CEFIRE Humanístico y Social.
PRÒXIMAMENT u Horizontes lejanos (1952) / Colorado Jim (1953) / Tierras lejanas (1954) / El hombre de Laramie (1955) / El hombre del Oeste (1958).
31
DC 27 MARÇ / 18.00 H | DJ 28 MARÇ / 20.30 H
Winchester 73ANTHONY MANN . EUA. 1950. VOSE. B/N. 92’. 35 mm. INT. James Stewart, Shelley Winters, Dan Duryea, Stephen McNally, Millard Mitchell, Charles Drake, Rock Hudson.
Dos genets arriben a Dodge City perseguint un home. És el Dia de la Independència, i la gent s’arremolina al voltant del premi del concurs de tir, un rifle únic: el Winchester 73. Un dels forasters guanya el concurs, però un contrincant li furta el rifle i fuig. L’arma va passant de mà en mà: d’un traficant a un cap indi i després a un criminal.
Dos jinetes llegan a Dodge City persiguiendo a un hombre. Es el Día de la Independencia, y la gente se arremolina en torno al premio del concurso de tiro, un rifle único: el Winchester 73. Uno de los forasteros gana el concurso, pero un contrincante le roba el rifle y huye. El arma va pasando de mano en mano: de un traficante a un jefe indio y después a un forajido.
32
26 GEN — 19 MAIG
Agnès Varda, la mirada lliure
Un programa doble d’allò més cinèfil en la sessió del cicle Varda del mes de març. D’una banda, el curt T’as de beaux escaliers, tu sais, amb el qual la directora va retre homenatge a la Cinémathèque Française, lloc de desco-briment i aprenentatge dels cineastes de la Nouvelle Vague. A continuació, la segona pel-lícula que va dedicar al seu marit, el cineasta Jacques Demy, autor de clàssics del cinema francés com Lola, Los paraguas de Cherburgo o Las señoritas de Rochefort.
Un programa doble de lo más cinéfilo en la sesión del ciclo Varda del mes de marzo. Por un lado, el corto T’as de beaux escaliers, tu sais, con el que la directora rindió homenaje a la Cinémathèque Française, lugar de descu-brimiento y aprendizaje de los cineastas de la Nouvelle Vague. A continuación, la segunda película que dedicó a su marido, el cineasta Jacques Demy, autor de clásicos del cine fran-cés como Lola, Los paraguas de Cherburgo o Las señoritas de Rochefort.
33
DV 29 MARÇ / 22.30 H
T’as de beaux escaliers, tu sais(Tens unes escales boniques, saps?)AGNÈS VARDA . França. 1986. VOSE*. Color. 3’. Digital. INT. Isabelle Adjani.
«Amb motiu dels cinquanta anys de la Ciné-mathèque Française, en 1986, em van dema-nar tres minuts de celebració. El resultat va ser aquest curt, que mescla les escales de la Cinémathèque de Chaillot amb d’altres que apareixen en algunes pel·lícules famoses. Em semblava fabulós poder evocar tantes pel·lícules en un temps rècord». | AGNÈS VARDA
«Con motivo de los cincuenta años de la Ci-némathèque Française, en 1986, me pidieron tres minutos de celebración. El resultado fue este corto, que mezcla las escaleras de la Ciné-mathèque de Chaillot con las que aparecen en algunas películas famosas. Me parecía fabulo-so poder evocar tantas películas en un tiempo récord». | AGNÈS VARDA
L’Univers de Jacques DemyAGNÈS VARDA . França, Bèlgica, Espanya. 1995. VOSE*. B/N i color. 90’. DCP.
«Després de fer una pel·lícula de ficció sobre la infància de Jacques (Jacquot de Nantes), la meua intenció era fer un documental -relati-vament objectiu- sobre Jacques Demy, adult i cineasta. Jo mateixa vaig aportar records i documents sobre ell, però vaig passar el testimoni als seus amics i als actors i actrius que van treballar amb ell, a «fans» i a tres senyoretes que no el van conéixer però que circulen amb naturalitat dins del seu uni-vers». | AGNÈS VARDA
«Después de hacer una película de ficción sobre la infancia de Jacques (Jacquot de Nan-tes), mi intención era hacer un documental -relativamente objetivo- sobre Jacques Demy, adulto y cineasta. Yo misma aporté recuerdos y documentos sobre él, pero pasé el testigo a sus amigos y los actores y actrices que traba-jaron con él, a «fans» y a tres señoritas que no lo conocieron pero que circulan con na-turalidad dentro de su universo». | AGNÈS VARDA
34
MAIG 2017 — DES 2019
Crims i ombresEl cinema negre clàssic
A més del segon passe d'El caso de Thelma Jor-don, que ja es va poder veure al febrer, dins de l’extens cicle dedicat al cinema negre podran veure’s al març Atrapados, melodrama pròxim al noir de l’etapa americana de Max Ophüls, i El autoestopista, un dels títols més coneguts d’Ida Lupino com a directora. Lupino no no-més va ser l’actriu protagonista de pel·lícules com La pasión ciega o El último refugio, sinó que, des de finals dels 40, va decidir contar les seues pròpies històries i va escriure, dirigir i produir pel·lícules de baix pressupost amb la seua pròpia companyia independent. La molt suggeridora El autoestopista ha passat a la història per ser la primera pel·lícula d’aquest gènere dirigida per una dona.
Además del segundo pase de El caso de Thelma Jordon, que ya se pudo ver en febrero, dentro del extenso ciclo dedicado al cine negro po-drán verse en marzo Atrapados, melodrama cercano al noir de la etapa americana de Max Ophüls, y El autoestopista, uno de los títulos más conocidos de Ida Lupino como directora. Lupino no solo fue la actriz protagonista de películas como La pasión ciega o El último re-fugio, sino que, desde finales de los 40, decidió contar sus propias historias y pasó a escribir, dirigir y producir películas de bajo presupues-to con su propia compañía independiente. La muy sugerente El autoestopista ha pasado a la historia por ser la primera película de este género dirigida por una mujer.
PRÒXIMAMENT u Vorágine (Otto Preminger, 1949) / Calle lateral (Anthony Mann, 1950) / Ciudad en sombras (William Dieterle, 1950) / Corazón de hielo (Gordon Douglas, 1950).
35
DT 5 MARÇ / 20.00 H
El caso de Thelma JordonThe File on Thelma JordonROBERT SIODMAK . EUA. 1950. VOSE. B/N. 100’. DCP. INT. Barbara Stanwyck, Wendell Corey, Paul Kelly, Joan Tetzel, Stanley Ridges.
Una misteriosa dona inicia un romanç amb el fiscal de districte. Ell intueix que ella li oculta alguna cosa, i les seues sospites es confirmen amb la troballa d’un cadàver.
u «Un bon film noir que ofereix una variació enginyosa i complicada de Perdición». | TOM MILNE, Time Out
Una misteriosa mujer inicia un romance con el fiscal de distrito. Él intuye que ella le ocul-ta algo, y sus sospechas se confirman con el hallazgo de un cadáver.
u «Un buen film noir que ofrece una variación ingeniosa y complicada de la situación de Per-dición». | TOM MILNE, Time Out
36
DS 9 MARÇ / 20.00 H | DC 13 MARÇ / 18.00 H
El autoestopistaThe Hitch-HikerIDA LUPINO. EUA. 1953. VOSE. B/N. 71’. DCP. INT. Edmond O’Brien, Frank Lovejoy, William Talman, José Torvay, Sam Hayes, Wendell Niles.
Dos amics que viatgen a Mèxic per a passar un cap de setmana de pesca arrepleguen un misteriós autoestopista en la carretera. La seua estranya actitud els farà sospitar que haurien d’haver passat de llarg.
u Ida Lupino s’avança vint anys al Duel de Spielberg a l’hora de generar tensió narra-tiva i desassossec a bord d’un automòbil. Un noir de baix pressupost en el qual la por no sorgeix als carrers foscos de la ciutat sinó en els espais oberts de les planes americanes.
Dos amigos que viajan a México para pasar un fin de semana de pesca recogen a un misterioso autoestopista en la carretera. Su extraña ac-titud pronto les hará sospechar que deberían haber pasado de largo.
u Ida Lupino se adelanta veinte años al Duel de Spielberg a la hora de generar tensión na-rrativa de lo más desasosegante a bordo de un automóvil. Un noir de bajo presupuesto en el que el miedo no surge en las calles oscuras de la ciudad sino en los espacios abiertos de las llanuras americanas.
37
DS 23 MARÇ / 22.30 H DT 26 MARÇ / 20.15 H
AtrapadosCaughtMAX OPHÜLS . EUA. 1949. VOSE. B/N. 89’. DCP. INT. James Mason, Barbara Bel Geddes, Robert Ryan, Frank Ferguson.
Leonora Eames es casa amb un multimiliona-ri malalt, neuròtic i autoritari. El matrimoni fracassa i la jove se separa i troba treball amb un metge idealista. El marit, no obstant això, tracta de mantindre el seu domini sobre ella.
u «A través del gènere, Ophüls posa en qües-tió el sistema de valors d’un capitalisme pos-sessiu i devorador. Perfila al multimilionari Smith Ohlrig a imatge i semblança de Howard Hugues, de la mateixa manera que Welles va prendre com a model a William Randol-ph Hearst per a modelar al protagonista de Ciudadano Kane, qui també es construeix un palau neogòtic delirant on la seua dona esdevé una possessió més. L’atac frontal als valors del self-made man triomfador, l’ambi-ció del qual Ophüls equipara a una patologia, resulta insòlit al cinema de Hollywood». | EU-LÀLIA IGLESIAS, «Más amor del permitido», Max Ophüls, col. Nosferatu, n.º 10.
Leonora Eames se casa con un multimillonario enfermo, neurótico y autoritario. El matrimonio fracasa y la joven se separa y encuentra trabajo con un médico idealista. El marido, sin embar-go, trata de mantener su dominio sobre ella.
u «A través del género, Ophüls pone en cues-tión el sistema de valores de un capitalismo posesivo y devorador. Perfila al multimillonario Smith Ohlrig a imagen y semejanza de Howard Hugues, de la misma manera que Welles tomó como modelo a William Randolph Hearst para modelar al protagonista de Ciudadano Kane, quien también se construye un palacio neo-gótico delirante donde su mujer deviene una posesión más. El ataque frontal a los valores del self -made man triunfador, cuya ambición Ophüls equipara a una patología, resulta in-sólito en el cine de Hollywood». | EULÀLIA IGLE-SIAS, «Más amor del permitido», Max Ophüls, col. Nosferatu, n.º 10.
38
Exposició d’aparells cinematogràfics de La Filmoteca Descobreix-los al hall de la 4ª planta
La Filmoteca custòdia i conserva prop de 34.000 títols de la producció audiovisual valenciana i internacional en diversos suports, 80.458 documents en paper (fotografies, cartells, programes de mà…) i més de 200 aparells cinematogràfics relacionats amb la presa de vistes, el muntatge i la projecció. Mancant un espai expositiu estable, des de l’any passat es desenvolupa un projecte d’exposició tempo-ral, amb una periodicitat trimestral, que té per objecte donar a conéixer peces de la nostra col-lecció que destaquen per la seua singularitat. Les peces s’exhibeixen al vestíbul de la sala de La Filmoteca com a perfecte «pròleg» a les sessions. El primer trimestre de 2019 tenim l’ocasió d’admirar dos exemplars de projector Jefe de 9.5 mm, fabricat per la valenciana In-dustrias Saludes durant les dècades dels 60 i 70. Vells coneguts en moltes llars valencianes i espanyoles, aquests projectors de joguet des-taquen per la seua factura quasi professional, la seua robustesa i la seua fiabilitat.
La Filmoteca custodia y conserva cerca de 34.000 títulos de la producción audiovisual valenciana e internacional en variados sopor-tes, 80.458 documentos en papel (fotografías, carteles, programas de mano…) y más de 200 aparatos cinematográficos relacionados con la toma de vistas, el montaje y la proyección. A falta de un espacio expositivo estable, des-de el año pasado se desarrolla un proyecto de exposición temporal, con una periodicidad trimestral, que tiene por objeto dar a conocer piezas de nuestra colección que destacan por su singularidad. Las piezas se exhiben en el vestí-bulo de la sala de La Filmoteca como perfecto «prólogo» a las sesiones. El primer trimestre de 2019 tenemos la ocasión de admirar dos ejem-plares de proyector Jefe de 9.5 mm, fabricado por la valenciana Industrias Saludes durante las décadas de los 60 y 70. Viejos conocidos en muchos hogares valencianos y españoles, estos proyectores de juguete destacan por su factura casi profesional, su robustez y su fiabilidad.
39
Col·laboradors
COL·LABOREN u Top Mizoguchi: Capricci Cine. Agnès Varda: Donostia Kultura, Ayuntamiento de San Sebastián, Ciné-Tamaris. Bàsics Filmoteca: Caimán Cuadernos de Cine. Westerns Mann/Stewart: La Torre del Virrey – Instituto de Estudios Culturales Avanzados, Escuela de Filosofía del Ateneo, CEFIRE Humanístic i Social, Universidad Católica de València. La lletra en la imatge: Biblioteca Pública de València.
AGR AÏMENTS u Top Mizoguchi: Diana Santamaría. Altres mirades: Montse Hormigos, Christina Pitouli. Bàsics Filmoteca: Carlos F. Heredero, Pedro Medina. Agnès Varda: Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López. Sessió especial: José Luis Rado. Westerns Mann/Stewart: Antonio Lastra.
40
la filmoteca #totelcinema
pròximament Mostra de cinema romanés, LABdeSeries – Festival de Series de València
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
+ infoivc.gva.es
IVCLaFilmoteca
lafilmoteca_gvaivc
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions
