coberta.pmd 1 17/10/2008, 12:26comunistes.cat/pdf/llibrelinaodena.pdf · ISBN: 978849353428-8 DL:...

coberta.pmd 17/10/2008, 12:261

ISB N : 978849353428-8

D L : B-48871-2008D L : B-48871-2008D L : B-48871-2008D L : B-48871-2008D L : B-48871-2008

Av Portal de l’Àngel, 42, 2n A08002 BarcelonaT el. 935114458

Edita:

Perla, 31 bxs.08012 Bxs.www.DeBarris.com

Col·lecció d’altres Núm. 21

Amb la col·laboració de:

Imprimeix:Creacions Gràfiques Canigó

9 7 8 8 4 9 3 5 3 4 2 8 8

w w w . fp e r e a rd i a c a . o r g

t9911 llibre lina odena.pmd 17/10/2008, 12:232

3

Índex

Presentació ................................................................................................................... 5A manera d’introducció i agraïments ..................................................................... 9Antecedents .............................................................................................................. 11La Segona República ................................................................................................. 13L’ingrés al PCE ........................................................................................................... 15Les joventuts comunistes ...................................................................................... 21Abandonament del sectarisme ............................................................................. 31La creació del Partit Comunista de Catalunya (PC C) ................................... 35El I Congrés del PC C .............................................................................................. 43El Front Únic I les Aliances Obreres .................................................................. 47Antecedents dels fets d’octubre ......................................................................... 51Els Fets d’O ctubre ................................................................................................... 55La crisi a la direcció del PC C ................................................................................ 59A la UJCE .................................................................................................................... 65La guerra i la mort .................................................................................................... 69Cronologia d’articles periodístics de Lina Ódena ............................................ 73Escrits de Lina Ódena ............................................................................................. 75Testimonis ................................................................................................................ 117Poemes a Lina Ódena ............................................................................................ 138Bibliografia ................................................................................................................. 157


5

Amb un llenguatge directe, amè, proper i incisiu, en ManuelMoreno ens apropa a la vida de la Lina Ódena, una heroïnarepublicana. I ho fa sense complexos, criticant el que s’ha decriticar amb un estil desenfadat i políticament incorrecte. Aquesta és molt més que una part de la història real dels iles comunistes, sense adulteracions ni maquillatges estètics,molt més que una època concreta de la memòria històricadel període republicà i la Guerra C ivil. És un capítol insepa-rable, amb valor específic propi, de la lluita per la llibertat,per la democràcia, de milers i milers de dones i homes quevan lligar la seva vida, de manera incondicionalment solidària,a la dels explotats i oprimits. Lina Ódena, lluita de dona està construït en base als principalssuccessos històrics de l’època i la seva afectació al partit co-munista i, molt especialment, a la nostra protagonista LinaÓdena. Un dels passatges on més s’atura i que tracta ambmés deteniment és la joventut, com s’organitzava i quines

Presentació


6

eren les seves inquietuds, només així s’entén un personatgecom el de la Lina Ódena, una dona arrelada al seu temps i endeterminats aspectes més avançada políticament i socialmentque el seu partit i els seus camarades. La Lina tenia clar quenomés hi hauria avanços socials si es treballava sense secta-rismes, fixant-se als problemes i necessitats de la joventut iamb una concepció clara del fet nacional. La Lina Ódena és la historia de la lluita d’una dona jove a laSegona República i la Guerra C ivil, la maduresa d’una donaen l’organització de la resistència i la lluita, sense perdre encap moment les seves conviccions, sense perdre la seva ca-pacitat per indignar-se davant de les injustícies, els greuges iles derrotes. La Fundació Pere Ardiaca està compromesa amb la conse-cució d’una societat d’éssers humans lliures i iguals, i aixòpassa per conèixer la nostra història, perquè els i les jovesdel nostre país coneguin el que va passar i perquè va passari quin va ser el paper que van desenvolupar joves com ells ielles en aquells moments. Aquest llibre sobre la Lina és partd’un homenatge més complet que inclou un còmic i un actecommemoratiu allà on estigui enterrada. I és que, des de l’Àrea d’Història, s’està fent una ingent tascade recuperació de la història que malauradament encara nos’ensenya a les escoles, la història de tota una generació delluitadors i lluitadores per la llibertat, el principal error o vir-tut dels quals va ser avançar-se al seu temps i enfrontar-seni més ni menys que al feixime. Una tasca de recuperacióque passa també per investigar què va passar amb tants itantes companys i companyes desaparegudes, entre elles lamateixa Lina, suposadament enterrada en una fossa comú aGranada i a la que fa més de 20 anys que busquem i, ara que


7

sembla que finalment s’està esquerdant el pacte de silencide la Transició, continuem la seva recerca i hem fet els trà-mits amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Memori-al Democràtic, per poder-li retre l’homenatge que es me-reix i el franquisme va evitar. L’amic, company i camarada Manuel Moreno és responsablede l’Àrea d’Història de la Fundació Pere Ardiaca i autor en-tre d’altres publicacions, d’Abono Inagotable: -Historia del PCC1932-1936; coautor de El mundo tricolor: Apuntes sobre la I yII República; i coordinador de Margarida Abril: d’Un roig encès.I és responsable també que amb llibres com aquest, tot i elsdesenganys, les divisions, els reptes que suposa l’actual fasedel capitalisme, tots els i les lectores per als que la Lina Ódenarepresenta una figura d’insubornable rectitud i un model detenacitat i intel·ligència, sabem que no val la pena deixar elcombat. Ara, com en els anys 30, el capitalisme està vivintuna crisi sistèmica d’incert final i de característiques plena-ment internacionals i ara, igual que aleshores, hem de triarentre una sortida de l’esquerra amb la participació de la clas-se treballadora i les classes populars o una altra dirigida perla gran burgesia internacional i el poder econòmic i financer.

De dones i d’homes com la Lina Ódena, en Josep SerradellRomán, la Margarida Abril, la Isabel Vicente, en Gregorio López-Raimundo, la Soledad Real i tants i tantes d’altres, n’hem aprèsel més important, que la lluita continua i que no podem pres-cindir de l’ètica, dels nostres valors fonamentals per lliurar-la,i que ens hem d’organitzar per tal de guanyar-la.

QQQQQUIMUIMUIMUIMUIM C C C C CORNELLESORNELLESORNELLESORNELLESORNELLES

D IREC T O R DE LA FU N DA C I Ó PERE ARD IA C A


9

La història de la Lina Ódena, o el que d’ella se’n coneix, ésapassionant. Sempre hi ha la possibilitat que un s’enamoridel personatge que estudia, però en el cas de la Lina no ésuna possibilitat. Senzillament t’enamora.

Té tots els ingredients humans per tal que sigui així: incom-presa, autodidacta, combatent, enamorada, feminista i com-promesa. Però, a més, té molts ingredients polítics de l’èpo-ca que li va tocar viure. Un període difícil per al nostre paísi complex pel que fa al moviment obrer i als partits i sindi-cats de l’esquerra.

Utilitzar la seva trajectòria vital com a guia per a explicar unaèpoca i els inicis del comunisme a Catalunya ha estat una temp-tació a la qual no m’he sabut sostreure. Els cinc anys de vidapública de la Lina, des de la seva entrada al Partit Comunistal’any 1931 a la seva mort el 1936, són importants perquè coin-cideixen amb la II República espanyola en els seus anys de paui amb els inicis d’una de les forces més importants del seglepassat i que està present en el nostre present, el comunisme.

A manera d’introducciói agraïments


10

La vida de la Lina és l’excusa per a endinsar-nos en aquellaèpoca i el reconeixement a la lluita d’una dona, jove i declasse treballadora, per estar present en els canvis que s’es-taven produint.

He d’agrair, per tant, l’interès de la Fundació Pere Ardiacaper recuperar la seva figura i la possibilitat que m’ha ofert detornar a estudiar aquell període, que havia tractat anterior-ment amb el meu amic i historiador Antonio Gascón, al qualvull fer partícip d’aquests apunts ja que va aconseguir enco-manar-me la seva curiositat per la història.

Seria ben injust, tot i que passi amb molta freqüència, no refe-rir-me a dues persones que han realizat un meravellós i impa-gable treball per tal que aquest llibre es pugui editar: Mar O livéen la seva funció de correctora i traductora, barrejat amb unadosi considerable de tendresa, i l’Áurea Mazariegos que es vaencarregar de la feina més pesada, en transcriure els textos jaescrits, únicament per afecte i amistat.

Espero haver sabut recollir en aquestes poques planes l’es-perit de la Lina. La seva militància comunista, la lluita pelsdrets de les dones, de la joventut, de Catalunya i, sobretot,la seva creença que és possible un món millor.

MMMMMANUELANUELANUELANUELANUEL M M M M MORENOORENOORENOORENOORENO


11

AntecedentsEl 1911 les condicions de la classetreballadora de C atalunya eren moltdures, les jornades de treball s’allar-gaven fins a dotze o catorze hores, av e g ad e s m é s . E l s ho m e s t o t jus taconseguien un jornal que els perme-tia mantenir les seves famílies, i enl’economia de la llar hi participava totala família.

Els nens s’iniciaven en el món del tre-ball a l’edat de sis o set anys i realitzaventasques penoses per als seus cossos endesenvolupament, les dones treballavenen el que trobaven i duien tot el pes dela feina de la llar.

Podem imaginar , tot i que ens costirealm ent f e r-nos-en la idea , e l quehavia de significar ser nena en aque-lla època. Amb prou feines anaven aescola, ja que no estaven destinadesal cone ixement , ni era important e lseu desenvolupament personal per laqual cosa, en el millor dels casos, apre-nien a llegir i sumar per a passar im-mediatament a ajudar la mare en lestasques domèstiques i fer alguna fei-

na externa que aportés alguns rals ala supervivència.

En aquest any 1911, el 22 de gener, vané ix e r la Pau l ina (Lina) Ó d e naPau l ina (Lina) Ó d e naPau l ina (Lina) Ó d e naPau l ina (Lina) Ó d e naPau l ina (Lina) Ó d e naGarcíaGarcíaGarcíaGarcíaGarcía, en el Passatge Lluís Pellicer delbarri de Gràcia (ara pertany a l’Eixam-ple) de Barcelona. La seva infantesa, toti que una mica millor que la descrita finsara, no va ser massa diferent.

Els seus pares, en José i la María Dolores,regentaven una sastreria molt modesta iels ingressos eren petits. La Lina teniatambé un germà més gran, del qual se’ndesconeix el nom i de l’existència del qualno se’n té una absoluta certitud. Tan solsel testimoni d’algunes veïnes, ja moltgrans quan se les va entrevistar (1985),ens permeten creure que va ser així.

Poc se’n sap de la infantesa de la LinaÓdena: que va anar a col·legi fins elsonze o dotze anys i que treballava totajudant la seva mare a la sastreria fami-liar, on va aprendre l’ofici que li va per-metre exercir una mica més endavantde sastressa.


12

Aquest període, fins el 1931 en què laLina ja tenia 20 anys, és pràcticamentdesconegut . L’absència de testimonisens deixa una llacuna en què només éspot especular, i les poques referènciesque trobem no és poden comprovar,perquè són opinions molt particulars iidealitzades en el record amb el decursdels anys.

La seva família queda gairebé en l’anoni-mat, ja que la Lina abandona molt aviatla llar a causa de les desavinences pro-

fundes que manté amb el seu pare i queés van aguditzar amb la seva entrada enpolítica. En algunes ocasions es veia ambla seva mare, però d’amagat del pare,amb el qual no va tenir cap més relació.Se sap que després de la guerra van pa-tir persecució i repressió per part delsvencedors i no a causa de les seves ide-es polítiques sinó pel parentiu amb unaactivista tan coneguda dels defensors dela II República. Finalment van abando-nar el domicili i és desconeix quin vaser el seu destí.


13

La Segona RepúblicaEl 14 d’abril del 1931 és va proclamar laII República i la Lina ho va viure comuna glopada d’aire fresc en una societatque l’ofegava per la seva injustícia i l’ab-sència de drets de les dones.

En aquella època treballava a una cone-guda sastreria del Passeig de Gràcia dela C iutat Comtal, on es va afiliar per pri-mera vegada a un sindicat , la UniónUniónUniónUniónUniónG ene ra l de T raba jador e s ( U G T )G ene ra l de T raba jador e s ( U G T )G ene ra l de T raba jador e s ( U G T )G ene ra l de T raba jador e s ( U G T )G ene ra l de T raba jador e s ( U G T ) ion possiblement va començar a tractaramb militants comunistes.

La República significava per a la Linamoltes esperances. En el social perquèes pretenia el reconeixement de moltsdrets dels treballadors, com la llibertatsindical, amb la qual aquests podien ne-gociar millores en les seves condicionslaborals i augments en els seus sous, ola reforma agrària, que hauria de dotarel camp espanyol de les possibilitats de

desenvolupar-se. En educació perquè esdotaria dels recursos necessaris per ala creació d’un munt d’escoles i de pla-ces de mestres amb les quals acabar ambl’analfabetisme secular. En les aspiraci-ons nacionals dels pobles perquè s’ini-ciaria un procés per a dotar d’estatutsd’autonomia alguns territoris com en elcas de Catalunya, Galícia i el País Basc.

Però l’esperança més anhelada per laLina era la que feia referència als dretsde la dona. La lluita per la igualtat de gè-nere va inspirar els líders republicansque promulgarien lleis tan importantscom el dret al vot de la dona, la llei del‘avortament o la llei del divorci.

No és d’estranyar que la defensa delsvalors republicans fos una constant enla seva vida ja que representava, mésque un canvi de forma en el govern del’Estat, una radical transformació social.


14

Jule s Humbe r t- D roz Jule s Humbe r t- D roz Jule s Humbe r t- D roz Jule s Humbe r t- D roz Jule s Humbe r t- D roz

Va néixer a Suïssa el 23 de setembre del1891. Membre del Comitè Executiu de la ICen els anys vint. Va ser delegat d’aquest or-ganisme a Europa i l’Amèrica Llatina. El 1931va substituir en Duclós a Espanya, instal·-lant-se a Barcelona. Portava credencials dela Profintern (Internacional Roja de Sindi-cats (IRS)).

Autoritzat per en Duclós, va exercir com acap de delegació de la Komintern (IC ).

L’Humbert-Doz va ser el que va forçar enBullejos a participar a les eleccions del 12d’abril del 1931. Els seus enfrontamentsideològics amb en Bullejos van causar unaimportant controvèrsia epistolar ambMoscou.

Després d’un nou fracàs electoral del PCE,el 28 de juny del 1931, va ser enviat atreballar en el Partit Comunista Suís. En-frontat a la policia de l’Stalin, va abando-nar la IC durant la II Guerra Mundial. Vamorir el 16 d’octubre del 1971.


15

En aquesta efervescència política, ambla commoció de l’arribada de la Repú-blica, es quan la Lina és presenta a prin-cipi de l m e s de ma ig a la s eu de lP a r t ido C o mun i s t a d e EspañaP a r t ido C o mun i s t a d e EspañaP a r t ido C o mun i s t a d e EspañaP a r t ido C o mun i s t a d e EspañaP a r t ido C o mun i s t a d e España(PCE)(PCE)(PCE)(PCE)(PCE), que estava al carrer d’Avinyó,per demanar l’ingrés a aquesta organit-zació , ingrés que va ser ràpidamentacordat, i la van destinar a treballar a laJuventud C omunista.

L’escassa militància amb la que compta-va en aquella època el PCE va impulsarels principals dirigents a fixar la sevamirada en aquella jove de tot just 20anys però que no obstant tenia una ca-pacitat de treball i organització gens ha-bitual entre els seus companys de mili-tància homes.

L’ À ng e l Es t ivi l lL’ À ng e l Es t ivi l lL’ À ng e l Es t ivi l lL’ À ng e l Es t ivi l lL’ À ng e l Es t ivi l l , a l s eu l l ibr e”LinaÓdena”, facilita una descripció d’aquestsprimers temps:

“A Lina la acogieron con viva simpatía,animándola y orientándola el gran cama-rada Ramón Casanellas y el que fuetambién un extraordinario militante

Francisco del Barrio, hermano del que hoyes comandante de la División Carlos Marx,del Partido Socialista Unificado de Cataluñay de la UGT”

L’entrada de la Lina al Partit ens permetla llicència de realitzar uns breus apuntssobre la història d’aquesta formació aCatalunya que ens ajudaran a entendremillor la seva feina al si de la joventut.

Per aquestes dates la situació del PCE aCatalunya és desoladora. Subsisteixenalguns petits nuclis, totalment desorga-nitzats , que no tenen capacitat pe rafrontar la tasca d’enfortir el Partit.

Davant d’aquesta situació, la Interna-Interna-Interna-Interna-Interna-cional C omunista (I C )cional C omunista (I C )cional C omunista (I C )cional C omunista (I C )cional C omunista (I C ) decide ix en-viar d iv e rsos de ls s eus de l e ga ts aBarcelona: en Jules Humbert- D rozJules Humbert- D rozJules Humbert- D rozJules Humbert- D rozJules Humbert- D roz,en C laude RabatéC laude RabatéC laude RabatéC laude RabatéC laude Rabaté de la Inte rnacio-Inte rnacio-Inte rnacio-Inte rnacio-Inte rnacio-na l S ind ica l R o ja ( ISR )na l S ind ica l R o ja ( ISR )na l S ind ica l R o ja ( ISR )na l S ind ica l R o ja ( ISR )na l S ind ica l R o ja ( ISR ) , l ’Edga rEdga rEdga rEdga rEdga rW oog (Stirner)W oog (Stirner)W oog (Stirner)W oog (Stirner)W oog (Stirner), en Pierre Pierre Pierre Pierre Pierre de la In- In- In- In- In-t e rnacional Juv enil (IJ C )t e rnacional Juv enil (IJ C )t e rnacional Juv enil (IJ C )t e rnacional Juv enil (IJ C )t e rnacional Juv enil (IJ C ) i , lide rantla delegació, el francès Jacques DuclósJacques DuclósJacques DuclósJacques DuclósJacques Duclós.

Aquests traslladen la direcció del PCE a

L’ingrés al PCE


16

Barcelona i entren en contacte amb enFrancisco del BarrioFrancisco del BarrioFrancisco del BarrioFrancisco del BarrioFrancisco del Barrio i amb en FelipeFelipeFelipeFelipeFelipeGarcía (Matas)García (Matas)García (Matas)García (Matas)García (Matas) per reconstruir el Par-tit a la C iutat Comtal, destinant l’Stirnera Badalona, on hi ha un petit grup de 18militants.

Un reflex prou fidel de la realitat el tro-be m en la de scr ipció que r e a l i t zal’Humbert-Droz a les seves memòries:

“El PC no existía en Barcelona. La direcciónnacional de cinco miembros vivía ytrabajaba en la clandestinidad, con unaparato escaso y una lentitud desesperante.El número de miembros del Partido enBarcelona era, en teoría, cuarenta. Peroyo sólo vi una docena”.

Aquesta penosa situació es va produirperquè poc abans havia estat expulsadade l P C E la F ede ración C omun is taF ede ración C omun is taF ede ración C omun is taF ede ración C omun is taF ede ración C omun is taC a talano Bal e ar (F C C B)C a talano Bal e ar (F C C B)C a talano Bal e ar (F C C B)C a talano Bal e ar (F C C B)C a talano Bale ar (F C C B) , formacióliderada per en Joaquim MaurínJoaquim MaurínJoaquim MaurínJoaquim MaurínJoaquim Maurín i queestava enfrontat a en José Bulle josJosé Bulle josJosé Bulle josJosé Bulle josJosé Bulle jos,Secretari General del PCE.

Ja des d’un bon començament, la rela-ció entre les direccions del PCE i de laFederació és tensa, a causa, fonamen-talment, de la falta d’autonomia que re-clama en Maurín i del punt de vista dife-rent que tenen, tant sobre la concep-ció nacionalista com de la seva relacióamb altres forces d’esquerra.

Jacque s D uclosJacque s D uclosJacque s D uclosJacque s D uclosJacque s D uclos

Va néixer a Lovey el 1896 al si d’una famíliamolt humil. El seu pare era fuster i duranttota la seva infantesa i joventut va passarmoltes privacions i dificultats. Va ser un delsfundadors del Partit Comunista Francès el1921. Quan li va ser possible, es va traslla-dar a París i va estudiar a la Universitat Po-pular. En Duclos desitjava esdevenir mestred’escola, però no va poder assolir el seuobjectiu i es va haver de dedicar a aprenentde pastisser, feina que va realitzar durantquinze anys, des del 1909 al 1924.

Va lluitar a la Primera Guerra Mundial. Entriomfar la Revolució d’octubre del 1917, vaingressar al Partit Comunista Francès. El 1926va ser elegit diputat pel segon sector de Parísdurant el govern d’en Paul Reynaud, sentnomenat membre del Comitè Central, i el1928 es va traslladar a la Unió Soviètica, ones va entrevistar amb l’Stalin. Ja el 1931 vaser nomenat Secretari del buró polític delP.C .F. Va romandre en aquell càrrec fins al1964. També va ser nomenat, el 1935, mem-bre de la comissió executiva de la TerceraInternacional. El poble francès el va elegir di-putat entre els anys 1926-1932 i 1936-1939.Va ser vicepresident de la Cambra de Dipu-tats entre els anys 1936 i 1940. Es va oposara en Leon Blumy i es va adherir al Front Po-pular el 1936. Va morir a Montreuil el 1975.


17

Els comunistes catalans exigeixen unademocratització més àmplia de l’aparelldel Partit, reclamant que s’apliqui el cen-tralisme democràtic, el qual ja havia es-tat practicat pels bolxevics en l’èpocaleninista. Rebutgen els intents del PCEde crear una nova força sindical, ja quecreuen que afebleix la classe treballado-ra i s’enfronten a la IC en la seva consig-na de “classe contra classe”, ja que ad-voquen per la unitat d’acció amb altresforces d’esquerra en la lluita a favor dela república.

A aquests factors s’hi ajunta el punt devista diferent que sobre el nacionalismecatalà té la direcció del PCE, encapçala-da per en José Bullejos, i que en Maurínrebat amb el suport de les tesis d’enLenin sobre el dret a l’autodetermina-ció dels pobles.

Finalment, i unit a les anteriors desavi-nences, hi havia el fet que en Mauríntambé aspirava a la secretaria general,cosa lògica ja que la FC CB aportava unnombre important de militants al PCE.No obstant, en Bullejos va maniobrardavant la IC per aïllar el candidat catalàaprofitant l‘actitud crítica que manteniaaquest en els dos punts comentats an-teriorment.

La divisió es va consumar el juliol del1930, i a finals d’aquest any la F C CB

Joaquim Maurín JuliàJoaquim Maurín JuliàJoaquim Maurín JuliàJoaquim Maurín JuliàJoaquim Maurín Julià

Va néixer a Bonanza (Osca) el 12 de gener del1896. Els seus pares eren pagesos al Pirineuaragonès. Estudià magisteri a Lleida, on foumestre. Quan va acabar el servei militar es vaafiliar a la Confederació Nacional del Treball(CNT). Fundà amb en Pere Bonet i en VíctorColomer el setmanari “Lucha Social” (1919).En Maurín, junt amb l’Andreu N inAndreu N inAndreu N inAndreu N inAndreu Nin i l’HilariHilariHilariHilariHilariArlandis,Arlandis,Arlandis,Arlandis,Arlandis, assisteix al congrés fundacional dela Internacional Sindical Roja (ISR) impulsadaper la Tercera Internacional.

Empresonat el febrer del 1922, quan fou allibe-rat fundà el periòdic “La Batalla” com a òrgande difusió de la teoria i pràctica comunistes. El1924 el grup reunit entorn a “La Batalla” ingres-sa al Partit Comunista i funda la Federació Co-munista Catalanobalear (FCCB), que agrupavaels comunistes del Principat i de les Illes.

Al cap de poc temps van començar les sevesdesavinences amb la direcció espanyola encap-çalada per en Bullejos, a causa fonamentalmentde les divergències en la línia sindical i el diferentpunt de vista del fet nacional català. Novamentdetingut l’any 1925, després del seu alliberamentmarxa cap a París, i hi roman fins el 1930, dataen què torna a Barcelona. Poc després de la sevatornada, la FCCB va trencar amb el PCE i laInternacional Comunista, i l’1 de març del 1931convergí amb el Partit Comunista Català (PCC)


18

s’unificar ia amb una pe tita formaciócomunista, e l Par t it C omunista C a-Par t it C omunista C a-Par t it C omunista C a-Par t it C omunista C a-Par t it C omunista C a-talàtalàtalàtalàtalà, creat el 1928 i d’escassa militàn-cia , r e su l t ant -ne e l B l o c O br e r iB l o c O br e r iB l o c O br e r iB l o c O br e r iB l o c O br e r iC a m p e r o l (B O C )C a m p e r o l (B O C )C a m p e r o l (B O C )C a m p e r o l (B O C )C a mp e r o l (B O C ) .

Tot això succeeix poc abans de l’entra-da de la Lina al món partidari, però mar-carà la seva actuació en els anys queseguiran, ja que la pugna entre les duesformacions adquirirà, en algunes ocasi-ons, un caràcter molt violent i la LinaÓdena, en la seva funció de dirigent delPCE, prendrà part en batalles dialècti-ques amb el BO C i en enfrontamentsen què hi va haver més d’un cop.

Hem de situar, per tant, la importància deles dues formacions comunistes aCatalunya i, ja que s’ha esbossat la precà-ria situació del PCE, és convenient mos-trar alguns apunts del Partit d’en Maurín.

En comparació amb el PCE, el BO Cera molt superior pel que fa a militàn-cia, recursos i presència a les localitats.A principi del 1931 comptaven amb,aproximadament, 700 militants i dispo-saven de dos òrgans de premsa: “LaBatalla”, que ja era la veu impresa de laFC CB, i “L’Hora”.

Amb la instauració de la II República iels avanços que aquesta a priori sem-blava que representaria, entenien que

José Bulle jos SánchezJosé Bulle jos SánchezJosé Bulle jos SánchezJosé Bulle jos SánchezJosé Bulle jos Sánchez

N ascut e l 7 de desembre de l 1899 aRomilla (Granada), va exercir de carter ides de jove va participar en el movimentsindical, participant en la fundació de laJunta de D efensa de Telégrafos. Va ingres-sar en el P.C .E. i ja que , aleshores, erapresident del Sindicato Minero de Vizcaya,

creant-se el Bloc Obrer i Camperol (BO C), delque en Maurín en fou elegit president. Una de lesprincipals tesis del nou partit és la unitat delproletariat i els camperols, i la unitat política delsgrups marxistes. Va impulsar l’Aliança Obreral’estiu del 1934, i amb ella participà en l’aixeca-ment del Sis d’Octubre.

Va ser detingut i alliberat el 1935, i va impulsarconverses amb les altres forces marxistes deCatalunya, arribant a la unitat amb l’EsquerraComunista (EC), i es va fundar el Partit Obrerd’Unificació Marxista (POUM) del que fou ele-git secretari general. El POUM va ingressar alFront d’Esquerres i fou escollit diputat a les CortsEspanyoles per la circumscripció de Barcelona(febrer del 1936). El 18 de juliol el sorprenguéa la Corunya, i va fugir a Jaca on va ser detingut.Va romandre a presó durant 10 anys, sent in-dultat junt amb en Cipriano Mera. Un cop lliu-re va marxar cap a Nova York, on va morir el5 de novembre del 1973.


19

es tractava d’una revolució i que la sevaformació s’havia d’ampliar a sectors im-portants de l’esquerra republicana.

El BO C es va constituir oficialment aTerrassa (Barcelona) el març del 1931 ies va presentar a les eleccions del 12d’abril, en què va aconseguir 10 regidors,sent la província de Lleida la més desta-cada amb 6 regidors.

va entrar en el Comitè C entral. El 1922 vapatir un atemptat a Biscaia de mans dels so-cialistes. En el segon Congrés del PCE, eljuliol del 1923, es va elegir una troika en laque en Bullejos ocupava el càrrec de Secre-tari N acional, el seu cunyat, en León Trilla,Secretari d’Agitació i Propaganda i en Ca-net de Sindicats.

Per damunt d’ells, fou nomenat Secretari Gene-ral l’Oscar Pérez Solís i, a la deserció d’aquest,va ocupar el càrrec vacant a la Secretaria Gene-ral (1925). Va ser fundador també del periòdicdel PCE, “Mundo Obrero”. . . . . Finalment i desprésd’una agra polèmica amb la Internacional Co-munista va ser expulsat l’octubre del 1932, acusatde sectarisme.

Va ingressar al PSOE i va intentar, l’abril del1936, crear un grup d’esquerres per arrosse-gar un sector de les Joventuts Socialistes, en-capçalat per l’Antonio López Raimundo. En fi-nalitzar la guerra es va exiliar a Mèxic, on es vadoctorar en Dret i C iències Socials, escrivint almateix temps llibres de política i sociologia. Vamorir el maig del 1974.


20

F r ancis c o D e l Ba r r io N ava r r o ,F r ancis c o D e l Ba r r io N ava r r o ,F r ancis c o D e l Ba r r io N ava r r o ,F r ancis c o D e l Ba r r io N ava r r o ,F r ancis c o D e l Ba r r io N ava r r o ,( “ R e sc o ldo ” )( “ R e sc o ldo ” )( “ R e sc o ldo ” )( “ R e sc o ldo ” )( “ R e sc o ldo ” )

A filiat a la C N T . Va ingressar a les fileres delPCE a finals de l’any 1928, en plena dictadu-ra d’en Primo de Rivera. El 1929 va organit-zar a Sants (Barcelona) diverses cèl·lules co-munistes i grups de simpatitzants amb els quepoder substituir els membres del partit de-tinguts. Va crear una biblioteca ambulant ala que va posar el seu mateix nom de guer-ra: Rescoldo.

F e l ipe G a rcía G ue r r e ro , ( “Ma tas ” )F e l ipe G a rcía G ue r r e ro , ( “Ma tas ” )F e l ipe G a rcía G ue r r e ro , ( “Ma tas ” )F e l ipe G a rcía G ue r r e ro , ( “Ma tas ” )F e l ipe G a rcía G ue r r e ro , ( “Ma tas ” )

Nascut a Antas (Almeria) el 1901, es vatraslladar a Barcelona, on va treballar a“Lámparas Z ” des del 1927 al 1936. Eramilitant del PCE i, posteriorment, funda-dor del PC C . El 1936 va ser nomenat mem-bre del primer Comitè Executiu del PSU C ,junt amb en Valdés i l’Ardiaca.

Membre del Comitè Central del Partit Comu-nista a Barcelona fins al 1931, va ser detinguten diverses ocasions, la darrera per la sevaparticipació en una manifestació contra l’aturel 23 de febrer del 1931, sent alliberat pel pobleel 14 d’abril d’aquell any.

Quan es va crear el PC C , va ser elegit mem-bre del seu Comitè Central i Secretari d’O r-ganització, càrrec que ocupava quan va mo-rir, en accident de trànsit el 25 d’octubredel 1933, junt amb en Ramon Casanellas.

En finalitzar la guerra, va formar part de ladirecció restringida del PSUC , junt amb enComorera, en Serra Pámies, en Del Barrio ien Josep Marlés. D esprés de la reuniód’Amvers (París), el març del 1939, és nome-nat membre de la direcció junt amb en Muní,en Serra Pámies, en Del Barrio, en Marlés i enMiret. Aquesta direcció no va ser reconegudaper la IC . Va morir a Santiago de Xile el 1944.


21

Si la situació del Partit era penosa, la dela joventut comunista era definitivamentcr ít ica , to t jus t uns pe t its grups aBarcelona, Mataró i Reus, molt desco-ordinats i sectaris. L’arribada de la Linano va trigar a notar-se. La seva formaciópolítica no era rudimentària, perquè erauna lectora compulsiva des de molt jove,però no va tenir cap metodologia enl’estudi, o sigui que saltava d’un autor aun altre barrejant les idees i els diferentscorrents ideològics del moment, peròen qualsevol cas sí que era una donaamb formació ideològica i amb la tena-citat i la capacitat organitzativa com perposar en marxa els joves militants.

El 28 de juny del 1931 es van celebrareleccions al parlament espanyol. La si-tuació política del país havia canviat ambla nova forma de govern, per la qual cosano va ser d’estranyar l’àmplia victòria dela coalició republicana –socialista a l’Es-ta t i d ’Esque r r a R e pub l icanaEsque r r a R e pub l icanaEsque r r a R e pub l icanaEsque r r a R e pub l icanaEsque r r a R e pub l icana aCatalunya.

El PCE havia presentat per aquesta úl-t im a ci rcum sc r ipció a en R am onR am onR am onR am onR am on

Les joventuts comunistesCasanellas, Casanellas, Casanellas, Casanellas, Casanellas, dirigent històric de la C N Ti que havia participat en l’atemptat con-tra l’Eduardo Dato, motiu pel qual esta-va en aquell temps exiliat a la U .R.S.S. Elresultat de les urnes va ser demolidor,312 vots per a en Casanellas i entre 128i 190 per a la resta de la candidaturacomunista.

La Lina va tenir una gran decepció da-vant d’aquests resultats i va manifestara la direcció la seva preocupació, indi-cant que un dels principals obstacles peral treball dels comunistes era la incapa-citat per a entendre el fet nacional cata-là. Les crítiques aquest cop, no com al-tres vegades, sí que es van tenir encompte, ja que venien a afirmar les tesisdel delegat de la IC , Humbert-Droz, dela necessitat de reestructurar el Partit iapropar-lo més als sentiments dels tre-balladors i treballadores, els quals esta-ven molt sensibilitzats per les discussi-ons sobre l’Estatut d’Autonomia que elsrepublicans volien aprovar i que la dre-ta intentava impedir i que, com passaen totes les èpoques, generava més en-llà de l’Ebre un sentiment anticatalà i a


22

Ramon C asane llas LluchRamon C asane llas LluchRamon C asane llas LluchRamon C asane llas LluchRamon C asane llas Lluch

Va néixer a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona)el 21 de març del 1897. El seu pare era confi-ter i la seva mare costurera. La misèria de l’èpocava fer que hagués de treballar de molt jove;així, a l’edat de 7 anys va començar a unaempresa metal·lúrgica com a aprenent. Ambtan sols 8 anys, es va iniciar en la lluita trans-portant armes i municions per als obrers enun cistell, sota el menjar. El 1911, amb cator-ze anys, va organitzar i va guanyar una vagad’aprenents de taller.

Malgrat la seva joventut, va ingressar a les for-ces de xoc de la C NT. Va conèixer en SalvadorSeguí, “El Noi del Sucre”, que va intentar apar-tar-lo de la violència fent-lo guardaespatlles seu.El 1917, i a causa de la seva intensa activitatsindical, es va veure obligat a escapar a França,ja que era perseguit per la policia i els pistolersde la patronal.

El 1919 torna a Catalunya, incorporant-se ales lluites que, durant aquell any i el següent,van ser d’extrema duresa. Impressionat per lacrueltat de la repressió i la “llei de fugues”, esva oferir voluntari per a l’atemptat contral’Eduardo Dato, Primer Ministro i responsableúltim de les morts obreres. El 8 de març del1921, en Dato va caure abatut a trets a laPuerta de Alcalá a mans de tres anarquistes:en Pere Mateu Cusidó, en Lluís N icolau Fort i

en Ramon Casanellas. Només en Casanellasva aconseguir escapar del setge policial i vaser gràcies a l’ajut d’en Pérez Solís (SecretariGeneral del PCE), que es va encarregar detraslladar-lo clandestinament a Moscou.

Va arribar a la U.R.S.S. el setembre del 1921i, a causa de la seva afiliació anarquista, elsencarregats de la seva seguretat van decidirenviar-lo a Crimea, on va veure, amb els seusulls, els excessos que un contrarevoluciona-ri anarquista (Majne) provocava en el pobletreballador. L’experiència va impressionar vi-vament a en Casanellas que, a principi del1922, va demanar l’ingrés al Partit Comu-nista Soviètic (PCUS), sent admès a finals delmateix any.

Se li va assignar una traductora i mestra perampliar la seva formació. Es tractava de MariaAlexandrovna Fortus, la qual va esdevenir laseva companya. El 1924 va ingressar a la Uni-versitat Obrera de Sverdlov, a Moscou. Vaacabar els estudis i va entrar a l’Exèrcit Roig,on va assolir el grau de comandant mecànic.Va ser convocat per la Internacional Comu-nista (I.C .) per tal que treballés a les sevesfileres. En Casanellas va demanar que se l’en-viés a Espanya, però la I.C . coneixia la con-demna de pena de mort que pesava sobre ell,i va decidir enviar-lo a Mèxic. Durant tres anyses va dedicar a organitzar el Partit a diferentspaïsos de l’Amèrica Llatina.


23

De tornada a Moscou, i davant del canvi po-lític que s’havia produït a Espanya (havia es-tat instaurada la República), la I.C . va decidiracceptar el seu primer oferiment, enviant-loclandestinament a Madrid, ja que l’ordre derecerca i captura seguia en vigor. Va Reapa-rèixer en un miting del PCE al T eatreMaravillas, intervenint breument junt amb enJosé Díaz. El 1932 va participar en el IV Con-grés del PCE, a Sevilla, però aquest cop vaser detingut a la localitat de Carmona i ex-pulsat del país. Va tornar a Barcelona, ons’havia instal·lat la direcció del PCE per estu-diar la possibilitat de crear un partit comu-nista de tall nacionalista.

A finals del 1932 es va crear el Partit Comu-nista de Catalunya (P.C .C .), i se li va encarre-gar la direcció a en Casanellas, de forma inte-rina, fins a la celebració del congrés fonamen-tal. Les simpaties que despertava al món anar-quista van provocar un augment importantde l’afiliació al Partit de companys provinentsde la C NT i del BO C . La seva situació il·legalencara no s’havia solucionat i, la nit del 23 deFebrer del 1933, la policia li va disparar mésde quaranta trets, sortint il·lès per pura sort iper la mala punteria d’aquells. Va ser detinguti engarjolat a la Model de Barcelona, d’on enva sortir poc després gràcies a la pressió delsseus companys. Un cop en llibertat, va inten-tar atraure cap al PC C alguns militants delBO C , entaulant converses amb un jove de

Lleida (de Balaguer, més exactament) que nova tardar a ingressar al Partit, en Pere Ardiaca.

El 24 d’octubre del 1933, com a conseqüèn-cia d’un accident de trànsit, va morir en RamonCasanellas junt amb en Francisco del Barrio.Es dirigien cap a Madrid per assistir a un Pledel PCE, però la seva moto va topar amb unturisme en un revolt del kilòmetre 573 de lacarretera de Barcelona a Igualada. En un pri-mer moment es va tractar la possibilitat d’unnou atemptat, ja que el propietari del cotxeera un empresari barceloní (José Tió), però esva descartar poc després, davant les explica-cions que va facilitar a la direcció del Partit.Van ser enterrats al cementiri de Sant Andreu.


24

Catalunya una empatia més gran amb elnacionalisme.

Tot i que les tesis de la Lina no erencompartides per una part importantde la direcció , els resultats electoralshavien demostrat que no s’estava tre-ballant bé . En iniciar la reestructura-ció de la cúpula dirigent , se li va assig-nar a la Lina Ó dena que creés un petitnucli de direcció de la JuventudJuventudJuventudJuventudJuventud C o-C o-C o-C o-C o-munista (J C )munista (J C )munista (J C )munista (J C )munista (J C ), passant a ser membredel comitè de direcció com a respon-sable de la J C .

En aquest període va iniciar una amis-tat que tindria una gran importància enla seva vida. Es tractava de la Margari-Margari-Margari-Margari-Margari-da Abrilda Abrilda Abrilda Abrilda Abril, una noia comunista, una micamés jove que ella, i que desenvolupava

la seva feina a Mataró. Aquesta pobla-ció del Maresme català va esdevenir apartir d’aquell moment una mena desantuari per a la Lina, ja que en els pit-jors moments passava uns dies amb laMargar ida, amb les seves ge rmanes(eren sis) i amb els seus pares. El parede la seva nova amiga, l’Enr ic Abr ilEnr ic Abr ilEnr ic Abr ilEnr ic Abr ilEnr ic Abr il,era el responsable del Partit a la co-marca, i també un reconegut lluitadorpels drets dels treballadors, motiu pelqual dirigia el Sindicat del Vidre. La Linava trobar en l’Enric l’afecte patern i almateix temps l’exemple de lluitadorcomunista.

La Lina Ódena va iniciar el seu peculiarestil d’organitzar la joventut, que con-sistia en muntar alguns llocs de trobadaamb els joves (casals) oberts a tot tipus

Margar ida Abr i l i G onzá l e zMargar ida Abr i l i G onzá l e zMargar ida Abr i l i G onzá l e zMargar ida Abr i l i G onzá l e zMargar ida Abr i l i G onzá l e z

La Margarida Abril, va néixer a Argentonadissabte 6 d’agost del 1910. Va ser una donarevolucionària que va lluitar sempre pels dretsde la classe treballadora. Es va distingir en lalluita a favor de les llibertats democràtiques inacionals de C atalunya. Va mor ir e l 13d’agost del 2003 a Mataró.

El 1931, en proclamar-se la República, la Marga-rida, juntament amb altres joves, va fundar la Jo-ventut Comunista a Mataró i al Maresme, sent la

responsable comarcal i formant part de la sevadirecció nacional que dirigia la Lina Ódena, ambla que la va unir una gran amistat.

Durant la guerra civil la Margarida va estardestinada al front d’Aragó, ajudant les jo-ventuts de l’exèrcit. Va participar en la re-tirada de les unitats republicanes fins queel front es va estabilitzar a les terres deLleida, on es va quedar a treballar al costatd’en Pere Ardiaca. Amb la retirada va ar-ribar a Barcelona i, juntament amb enSantiago Carrillo i altres dirigents de les


25

JSU C , va començar l’exili cap a Figueres i acontinuació va passar a França. Va acabar,com tants altres republicans i republicanes,al camp de concentració d’Argelés, d’onva poder escapar al cap d’uns mesos ambaltres militants de les JSU C , dedicant-se aajudar persones que estaven amagades aEspanya sense poder sortir.

Poc després, la direcció del PCE i la delPSUC van decidir que la Margarida s’haviade preparar políticament per incorporar-se al treball clandestí a Catalunya, i ella esva dedicar a aquesta tasca durant els anys1942 i 1943, coneguda amb el nom deguerra de “Ramona”.

El 1946 va tornar a exiliar-se a França, des-

prés del V Congrés del PCE. L’any 1954, laMargarida deixa de treballar per als grupsde dones i es escollida responsable de l’or-ganització del PSUC a França.

No va tornar a Catalunya fins al 1975, anyen el que va morir el dictador, formant partdel Comitè C entral i del Comitè Executiudel PSU C . El 1982, quan es va trencar elPSU C , la Margarida, disconforme amb lesposicions de la direcció, entre elles les ex-pulsions de companys i companyes que de-fensaven els postulats del V Congrés, va col·-laborar en l’organització del Partit dels i lesComunistes de Catalunya.

Va ser membre del Comitè C entral del PC Cfins a la seva mort.

Enr ic A br i lEnr ic A br i lEnr ic A br i lEnr ic A br i lEnr ic A br i l

L’Enric Abril va néixer a Sant Hilari Sacalm iva deixar el seu poble de jove per anar aaprendre l’ofici de forner a Sitges on va co-nèixer la que seria la seva companya senti-mental, la Maria González. La Maria era unajove porto-riquenya. Un cop casats, la Mariai l’Enric van anar a viure al carrer ÀngelGuimerà d’Argentona, on l’Enric va conti-nuar fent de forner i compartí aquest oficiamb el de pagès. Va ser pare de vuit nenes y

un noi. La segona filla va ser la MargaridaAbril.

Era un militant actiu, tant en l’àmbit políticcom en el sindical. Va ser cofundador de laUnió de Rabassaires de la comarca del Ma-resme i membre del PSOE i, posteriorment,va participar en la fundació del Partit Co-munista a la comarca. De la seva lluita des-taca l’oposició frontal al caciquisme al seupoble i l’organització de la societat agrícola“La Redemptora”.


26

d’activitats culturals, esportives i políti-ques i intentava que en elles hi partici-pessin joves amb altres tendències po-lítiques, per la qual cosa no era d‘estra-nyar trobar-se socialistes, llibertaris i na-cionalistes en alguna de les activitats.

Aquesta visió del treball amb la joventut liva comportar problemes considerablesamb els dirigents del Partit que en aquellmoment estaven en contra de fer feinaconjuntament amb altres forces polítiques.

Malgrat les discussions, la Lina va conti-nuar amb la seva tasca, expandint la idead’organitzar els joves entorn a propostesd’activitats que no fossin només políti-ques, i no era gens sorprenent que es po-tenciessin els grups de teatre, cors, balls,cursos de confecció i altres iniciatives queanessin sorgint. L’esport, al qual era moltaficionada, també va ocupar un full enl’agenda dels joves comunistes, destacantels grups que es creaven de muntanyis-me i natació, que participaven a competi-cions amb altres entitats catalanes.

Aquesta nova concepció d’organitzaciójuvenil comunista, més propera a les in-quietuds dels joves i més oberta i tole-rant amb altres forces polítiques facili-taria, uns anys després, les trobadesamb les diferents forces juvenils que do-narien pas a la unitat de la joventut.

El treball amb les noies de l’organitzacióera difícil. Per començar, el seu nom-bre era reduït i en gran part s’havienafiliat perquè els seus pares, germans oxicots militaven al Partit. Per altra ban-da eren filles del temps en el que vivieni acceptaven com a natural la suprema-cia dels seus companys homes. El Par-tit, que teoritzava sobre la igualtat i lalluita pels drets de les dones, tampocno se salvava de les actituds masclistes.Com a exemple podem extreure unafrase del llibre de l’Estivill al que hemfet referència abans i en la que en des-criure la importància del treball de la Linael subordina al dels homes:

“Y en el corazón joven de la pequeñasastra, aquella sastra que para ayudar asus padres trabajaba des de la hora blan-ca de la madrugada, hasta que sus ojos secerraban rojos de fatiga, cansados y heridosper la luz artificial, en las veladas intermi-nables, doblada sobre la tela, vencida so-bre los pantalones y las chaquetas de serie,nació un grito de rebeldía. Brotó unaacusación y un deseo de ser útil a losdemás, de ayudar a los grandes hombresque se habían impuesto la gran misión detransformar el mundo.”

Aquest podria ser un fet anecdòtic, peròlamentablement era habitual, quotidià. Lalluita pels drets de la dona estava, a


27

Catalunya, en els seus inicis i els comunis-tes no se salvaven de les contradiccionsentre el que pensaven i el que sentien.

Per aquelles circumstàncies estranyesque a vegades tenen els fets, va ser unad’aquestes actituds la que va propiciarun dels esdeveniments més importantsper a la Lina i que va beneficiar de ma-nera indirecta la resta del col·lectiu fe-mení i el conjunt del Partit.

Tot just havien passat tres mesos de l’en-trada de la Lina Ódena al Partit quan laInternacional Comunista va oferir al PCEde Catalunya la possibilitat d’enviar cincmilitants a estudiar a la URSS, per a for-mar-los com a quadres comunistes, du-rant una estada de catorze mesos.

A finals d’agost del 1931, el Partit vadecidir que hi enviaria tres dirigents deBarcelona i dos més de les comarques.Tenim constància de quatre dels cincmilitants elegits i creiem que el cinquèva correspondre a un militant de Reuso de Tarragona, si bé no hem trobatconfirmació a aquesta afirmació . PerBa r c e l ona v an s e r d e s igna t s e n“Manolo” (Trueba), en “Rescoldo” (DelBarrio) i en Teruel o “Bolche”. La quar-ta persona designada va ser per la co-marca del Maresme i va correspondrea la Margarida Abril.

La designació de la Margarida no va serben rebuda a casa seva, els seus paresconsideraven que era massa jove perestar més d’un any fora del seu control ifonamentalment que “ era una noia” .Aquestes asseveracions van ser entesesi van haver de buscar una substituta,perquè entenien que, com a mínim i siera possible, hi havien d’enviar una dona.

Malgrat el poc temps que la Lina duia al’organització era la candidata ideal, te-nia uns anys més que la Margarida i s‘ha-via independitzat de la família a causade les males relacions que tenia amb elseu pare . Era per tant independent iestava bolcada en la feina partidària.D ’aquesta manera, la Lina va ocupar laquarta plaça de la delegació catalana al’escola de la IC .

Després d’un llarg viatge, amb les esca-les més inversemblants, van arribar aMoscú i van anar a cursar estudis a l’Es-cola Marxista-Leninista per a quadrescomunistes. A les seves aules van estu-diar els principals textos dels teòrics, aixícom els documents de la IC i els con-gressos obrers, van conèixer les dife-rents experiències d’altres partits co-munistes i organitzacions juvenils, els vanensenyar oratòria i el maneig, rudimen-tari, d’algunes armes i explosius, els vanformar en les tàctiques propagandísti-


28

ques i d’agitació, els van mostrar els avan-ços en l’economia soviètica duent-los afàbriques i cooperatives, els van acom-panyar a explotacions agràries i a lesescoles. Va ser un intens període en elqua l no tan so ls e s van f o rm a rideològicament, sinó que també van es-devenir quadres infrangibles de la Inter-nacional Comunista.

Per a la Lina va ser l’oportunitat de co-nèixer i apro fundir en el pensamentmarxista sobre les tres vessants que mésli interessaven i en la seva plasmaciópràctica en el món socialista: la joven-tut, la dona i els nacionalismes. Durantels catorze mesos de la seva estada, laInternacional Juvenil Comunista (IJC) esva entrevistar amb regularitat amb ella,informant-se de la situació catalana i, almateix temps, animant-la a assumir res-ponsabilitats a la tornada. Van tractar eltema de la dona a la joventut i el seu llocen el nou sistema social, i la van con-vèncer que la lluita pels drets de la donapassava per la de l’emancipació de laclasse treballadora, si bé i mentre no esproduís havien de posar especial inte-rès en la conquesta d’espais més gransd’igualtat, tot i que dins del sistema ca-pitalista aquests espais sempre serienmínims i poc rellevants.

Sobre el fet nacional va estudiar les ex-

periències socialistes realitzades en al-gunes repúbliques soviètiques i va abor-dar la teoria ja existent traslladant-la a lapeculiar situació de Catalunya. Va rea-litzar un treball per a l’Escola de Qua-dres, que va ser premiat, en el que ana-litzava les diferents visions del naciona-lisme català i gosava proposar alguneslínies d’actuació.

Per acabar, en relació al que fa referèn-cia a l’aprofitament de la Lina de la sevaestada a la “pàtria del proletariat”, hemde prendre nota d’un efecte col·lateralque es va destacar més endavant ambgran importància, i va ser la seva relacióamb la resta de la delegació catalana i dela delegació espanyola, ja que travariaamistat amb algun dels futurs dirigentsdel PCE, així com amb altres dirigentsque estaven a la URSS per motius méspràc t ics , com é s e l cas d’en J e súsJ e súsJ e súsJ e súsJ e súsH ernàndez,H ernàndez,H ernàndez,H ernàndez,Hernàndez, que en els anys següentsesdevindria membre del Buró Polític delPCE i que estava fugit d’Espanya a con-seqüència d’una batussa extremadamentviolenta amb els socialistes bascos.

Acabada la seva estada a l’Escola va tor-nar a Catalunya i, des del primer mo-ment, es va notar la transformació bol-xevic que s’havia produït en la Lina du-rant aquest període. En el terreny per-sonal es va tornar més conseqüent amb


29

el que pensava, mostrant-se intransigentamb algunes actituds masclistes, sobre-tot dins del Partit, intentant traspassarel coneixement que havia adquirit so-bre qüestions com el fet nacional i lasituació dels joves; i en el polític inicia-ria la seva peculiar pugna amb la direc-ció davant la manera que aquesta teniad’organitzar el Partit i la tendència ainterioritzar-se i no abordar des del car-rer i els centres de treball la lluita quehavien de desenvolupar.

Havia tornat al seu país convertida enmembre de la IC , revestida davant delsaltres militants de l’autoritat que li donavala confiança que havien dipositat en ella aMoscú i l’impuls renovat per a realitzar eltreball del futur immediat. No hi ha dub-te que aquest període li va servir perquèfos proposada per a l’allau de responsabi-litats que assumiria més endavant.

Jesús H ernández TomásJesús H ernández TomásJesús H ernández TomásJesús H ernández TomásJesús H ernández Tomás

Va néixer a Múrcia el 1907, home d’accióen els turbulents anys 20, va ser empreso-nat diverses vegades per la seva militància ales Juventudes Comunistas.

Amb 14 anys va participar en la fundaciódel PCEPCEPCEPCEPCE, en el que fou un dels militantsmés actius al País Basc. Des del 1936 es vafer càrrec de la direcció de l’òrgan del par-tit, Mundo Obrero.

El 1936 fou escollit diputat per la provínciade Córdova. Durant la guerra civil espa-nyola fou ministre d’instrucció pública enels governs d’en Francisco Largo Caballeroi en Juan Negrín, i de defensa amb l’IndalecioPrieto. Va ser impulsor de les anomenadesMilícies de la Cultura. Després del cop d’Es-tat d’en Casado fou contrari a la rendició, imalgrat l’oposició d’en Palmiro Togliatti, amben Pedro Checa i en Jesús Larrañaga vaorganitzar la direcció del PCE per tal que elpartit es mantingués en la clandestinitat.

El 1939 s’exilià a Orà (Algèria) i després a laUnió Soviètica, on va ser el representantdel PCE a la Komintern. El 1943 fou enviata Mèxic per contactar amb les organitzaci-ons republicanes de l’exili. El 1944 fou ex-pulsat del partit per discrepàncies amb ladirecció, va morir a Mèxic el 1971.


30

María A lexandrovna Fortus, (“Michel”)María A lexandrovna Fortus, (“Michel”)María A lexandrovna Fortus, (“Michel”)María A lexandrovna Fortus, (“Michel”)María A lexandrovna Fortus, (“Michel”)

Companya d’en Ramon Casanellas a la U.R.S.S. imare adoptiva del seu fill Floreal. Era Major a lareserva després de la Revolució Soviètica i vatreballar per a la Checa en tasques d’agitació. Vaacompanyar en Casanellas en la seva feina a Es-panya fins a la mort d’aquest. Va ser expulsadaper les autoritats, tornant novament en produir-

se la sublevació del juliol del 1936.Va treballard’intèrpret per als assessors soviètics que vancombatre durant la guerra. Finalitzada la conte-sa es va traslladar a la U.R.S.S., exercint com ainstructora a la Acadèmia Frunze, on es va fercàrrec dels alumnes espanyols. Va participar ala II Guerra Mundial, assolint el grau de TinentCoronel i sent condecorada amb tres Ordresd’en Lenin. Va morir a Moscou el 1984.

Manue l A dam e M isaManue l A dam e M isaManue l A dam e M isaManue l A dam e M isaManue l A dam e M isa

N ascut el 1901 a Sevilla, de pro fessió jor-naler i procedent de la C N T , ingressa ene l P CE e l 1927 junt amb en José D íaz ,l’Antonio Mije i en Manuel D elicado . Vaser nomenat Secre tari Sindical del Partiten substitució d’en C ane t . És elegit mem-

bre del C omitè Executiu el 1931, càrrecen el qual hi va romandre dos anys. El1932 passa al Buró Polític. Finalment vaser expulsat del PCE el 19 d’agost del1932, junt amb en José Bullejos (Secre-tari G eneral) i en Gabriel León Trilla,davant les divergències polítiques amb laInternacional C omunista.

Et e lvino V e ga Mar t íne zEt e lvino V e ga Mar t íne zEt e lvino V e ga Mar t íne zEt e lvino V e ga Mar t íne zEt e lvino V e ga Mar t íne z

Va néixer el 1906. De professió xapista, vaingressar sent molt jove al PCE. Va sermembre del Comitè Executiu durant elsanys 1931 i 1932. Va exercir també de di-rector de “Juventud Roja”, òrgan de la Fe-deració de Joventuts Comunistes.

Va ser secretari polític del Comitè Centralde les Joventuts fins que el van expulsar,amb en Bullejos i en Trilla, l’octubre del 1932.

En esclatar la guerra va ser readmès en elPCE, col·laborant com a expert d’Agitació iPropaganda a l’exèrcit. Després de coman-dar diversos batallons de milícies i brigadesmixtes, va passar a dirigir la 34a D ivisió i,posteriorment, el XII Cos de l’Exèrcit de l’Ebre.

Replegat a França al final de la campanya deCatalunya, va tornar a la zona centre. Va sernomenat comandant militar d’Alacant, lloc enquè el va sorprendre el final de la guerra. Vaser fet presoner i afusellat per en Franco.


31

A la tornada algunes coses havien can-viat al PC català i cap a pitjor. Desprésde marxar, els diferents col·lectius dejoves que havien posat en marxa elscasals seguint les iniciatives de la Lina,com el de Mataró o el de la Barceloneta,van ser objecte d’una crítica ferotge perpart de la direcció, que va arribar a qua-lificar-los de “petit burgesos i joventutpodr ida ” , s epa rant de la d i r e cciód’aquests col·lectius els joves dirigents iamenaçant-los amb l’expulsió si no rec-tificaven les seves posicions.

Les directrius que seguien els dirigentscatalans eren les que els marcava el BuróPolític del PCE a Madrid, i responien al’escassa visió política d’en Bullejos i elsseus col·laboradors més propers: enManue l AdameManue l AdameManue l AdameManue l AdameManue l Adame , l’Ete lvino VegaEte lvino VegaEte lvino VegaEte lvino VegaEte lvino Vega i enLeón T r illaLeón T r illaLeón T r illaLeón T r illaLeón T r illa , pe r als quals qualsevo lcontacte amb altres forces polítiquesd’esquerra era un risc innecessari decontaminació ideològica i si, a més, comen el cas de Catalunya, se li sumava lacurta visió sobre el nacionalisme no ésd’estranyar l’aïllament i la poca repre-sentativitat del Partit.

Abandonament del sectarismeLa situació era insostenible, per la qualcosa la Internacional Comunista va de-cidir retirar el seu suport a en Bullejos iamb ell a tot el seu equip dirigent, aixícom actualitzar la tàct ica de l Par t itd’acord amb els darrers acords presosper la IC . Per això va ser convocat el 17de març del 1932 al Palacio Brasil del’Exposición Iberoamericana a Sevilla, elVI Congrés del PCE que va significarun canvi important, tant per la substi-tució de l’equip dirigent com per lesmesures polítiques adoptades. Duranttot l’any es viurien moments de moltatensió entre el nou equip de direcció il’anterior, fins que es va anar apartant elgrup d’en Bullejos i va assumir la direc-ció totalment l’equip encapçalat per enJ o s é D íazJ o s é D íazJ o s é D íazJ o s é D íazJ o s é D íaz , l ’ A nt on io M i j e i A nt on io M i j e i A nt on io M i j e i A nt on io M i j e i A nt on io M i j e i laD o lo r e s Iba r rur i .D o lo r e s Iba r rur i .D o lo r e s Iba r rur i .D o lo r e s Iba r rur i .D o lo r e s Iba r rur i .

La tornada de la Lina al mes d’octubred’aquell any salva, en part, la situaciódescrita que viuen els grups de jovescomunistes, ja que n’assumeix les inici-atives preses i s’enfronta al grup diri-gent en la seva qualitat de membre de laI C i c e rcant e l supor t de l de l e ga t


32

d’aquesta a Catalunya, suport que acon-segueix sense massa pressió , ja queaquest és el primer en voler deixar enevidència l’actual direcció, dirigents fi-dels a l’anterior direcció del PCE i pocinclinats als nous aires que vol implan-tar la Kominter.

El desembre del 1932, la Lina comença aescriure algunes col·laboracions a l’òrgande premsa del PCE català, “CatalunyaRoja”, on subratlla la peculiar situació de lajoventut del país i els assoliments del so-cialisme a la Unió Soviètica. Aquests arti-cles li van servir per donar-se a conèixeral conjunt del Partit i apuntar la necessitatde canviar la forma d’actuar, sempre en elmarc de la IC , però en bel·ligerància ambla visió de la direcció catalana i en totalacord amb el nou equip d’en José Díaz.José Díaz.José Díaz.José Díaz.José Díaz.

G abr i e l L e ón T r i l laG abr i e l L e ón T r i l laG abr i e l L e ón T r i l laG abr i e l L e ón T r i l laG abr i e l L e ón T r i l la

Mestre i de procedència socialista, va in-gressar al PCE l’abril del 1922, junt ambl’Andrade i en Maurín. Després de la de-serció d’en Pérez Solís va passar a ocuparla secretaria d’Agitació. Era cunyat de l’ales-hores Secretari General, en Bullejos. Va sermembre del Comitè Executiu el 1931 i1932, data en la que va marxar a la U .R.S.S.per ocupar el lloc de delegat del PCE a laKomintern.

Va ser expulsat del PCE el 1932, junt ambel seu cunyat. En iniciar-se la guerra civilva reingressar al PCE, exercint de directord’Ensenyament Mitjà i de la revista teòrica“ Nuestra Bandera”. Es va exiliar a Aix, pe-tita ciutat de la Provence (França). El 1944va col·laborar amb en Monzón en l’orga-nització inferior contra el règim franquista.Va formar part de la Unió Nacional (U N),residint clandestinament a Madrid.

Després de la fracassada invasió de la Valld’Aran, el PCE va acusar-lo a ell i a enMonzón del seu fracàs. En Monzón va serdetingut per la policia franquista i en Trillava aparèixer mort, en tèrboles circumstàn-cies, el 6 de setembre del 1945 a Madrid.


33

Jos é D íaz RamosJos é D íaz RamosJos é D íaz RamosJos é D íaz RamosJos é D íaz Ramos

Va néixer a Sevilla el 3 de maig del 1895,fill d’en José D íaz A lvarado, forner, i laFrancisca Ramos, cigarrera. Tot just va cur-sar estudis, posant-se a treballar com a for-ner. De molt jove comença a organitzar-se, ingressant a la C N T , concretament alsindicat forner “La Aurora”. Al cap de poctemps ja dirigia aquest sindicat, interveninten les negociacions amb la patronal.

El 1921 va abandonar Sevilla, es va tras-lladar primer a X erès i després a Grana-da, Madrid i Barcelona. Quan torna a laseva ciutat el 1922 és detingut, passantgairebé un any a la presó. Va continuaramb la seva feina al sindicat, fins que el1925 va ser enviat en missió terrorista aMadrid. Es tractava d’atemptar contra elrei A lfonso X III, però va ser detingut i tor-turat. Va emmalaltir a la presó, i li va que-dar com a seqüela un patiment d’estómacque se li va fer crònic. Q uan va recupe-rar la llibertat, l’agost del 1926, va con-nectar amb els comunistes sevillans, alsquals s’havia aproximat durant la seva es-tada a la presó.

Va ingressar al PCE l’any 1927 i ja el 1928va dirigir el Socorro Rojo Internacional, par-ticipant a la direcció del Comitè Regional

del Partit a Andalusia. L’any 1930, en JoséD íaz va ser enviat a Moscou, i va roman-dre nou mesos a l’Escola Leninista. Tornaa Espanya el 1931, participant en la cam-panya per a les eleccions municipals del12 d’abril, en què només aconsegueix 65vots. La tardor del 1932 és nomenat Se-cretari General després de l’expulsió delgrup d’en Bullejos, i agilitza la creació delPartit Comunista de Catalunya, es va tras-lladar a Barcelona per tal de participar enla reunió que elegiria el primer nucli dedirecció del nou partit.

A les eleccions del 1933, en D íaz va obte-nir 15.364 vots per Madrid i 14.637 perSevilla. Ja l’ any 1935, en el mes de juliol,fou nomenat, junt amb la Dolores Ibárruri,membre del Comitè Executiu de la I.C . Des-prés de la creació del Front Popular va serelegit diputat a les eleccions al Parlamentespanyol del 16 de febrer del 1936. Quanesclata la guerra, s’encarrega d’organitzarel Partit per a aquest període. No obstant,la malaltia de l’estómac l’obliga a marxard’Espanya el desembre del 1938. Arriba aLeningrad el 6 de febrer del 1939 i es tras-llada, tot seguit, a Moscou.

Va morir el 21 de Març del 1942 a l’Hos-pital de la ciutat de Tbilisi, i va ser enterratal cementiri de Vereyskiy, a Georgia.


34


35

S’ha comentat que el VI Congrés delPCE va significar també canvis impor-tants en l’orientació política. Junt ambaltres resolucions, s’hi va adoptar la de-cisió d’estudiar la possibilitat de crearuna organització comunista autònomaper a Catalunya, seguint les orientaci-ons d’en ManuilskiManuilskiManuilskiManuilskiManuilski, dirigent de la IC .

Amb aquest encàrrec, a mitjan juny, ladirecció del PCE i de la Juventud Co-munista es va traslladar, novament, aBarcelona, per estudiar sobre el terrenyles possibilitats reals d’aquesta iniciati-va. Va ser una estada realment curta, jaque a finals d’agost van tornar a Madrid,i poc profitosa, ja que no es va milloraren cap aspecte ni es va avançar en elprojecte del nou partit comunista cata-là . Els mot ius pr incipals , segons enBullejos, van ser “el apoliticismo tradicio-nal del obrero catalán”, i la “aversión quesiempre hubo en Catalunya a los partidoscentrales, con sede en Madrid”.

Finalitzada la pugna, amb en José D íaz va

La creació del PartitComunista de Catalunya (PCC)

començar un nou període per al Partit.Lliure del problema intern, la nova di-recció va començar a aplicar els acordsdel Congrés de Sevilla. Per aquest mo-tiu, el mes d’octubre del 1932, en JoséD íaz i l’Antonio Mije van viatjar cap aBarcelona, amb l’objectiu de reunir-seamb en Ramón Casanellas i conèixer lasituació real de Catalunya.

En Casanellas havia tornat feia poc i deforma il·legal de la URSS. El seu carismapersonal i l’estima que mantenia entreels cenetistes estaven enfortint el Partita Barcelona.

El Secretariat Polític de la IC , informatd’aquests contactes, va aprovar el 29d’octubre la següent resolució:“Para asegurar una mejor dirección a la lu-cha de clases revolucionaria del proletariadocatalán y a la lucha de liberación nacional delas masas obreras de Catalunya, el Secreta-riado Político juzga necesario que la organi-zación regional catalana del PCE se organicecomo Partido Comunista de Catalunya, que


36

debe permanecer en relación con el PCEcomo los partidos de Bielorrusia y de UcraniaOccidental con el PC de Polonia al que per-tenecen. Se encarga a la Comisión Políticacomunicar las directrices oportunas al PCE.”

A finals d’octubre es va convocar aBarce lona, a casa de l D r . V iladr ichD r . V iladr ichD r . V iladr ichD r . V iladr ichD r . V iladr ich,els principals responsables de l’organit-za c i ó : e n C a s ane l la s , l ’ H i l a r i oH i l a r i oH i l a r i oH i l a r i oH i l a r i oA r landisA r landisA r landisA r landisA r landis , l’ Antoni Se s éAntoni Se s éAntoni Se s éAntoni Se s éAntoni Se s é , en Manue lT rueba , en José i en F rancisco de lBarrio , en Felipe García “Matas” , enC abr éC abr éC abr éC abr éC abr é , la Lina Ó dena , l’ O t e roO t e roO t e roO t e roO t e ro , enF igue rasF igue rasF igue rasF igue rasF igue ras i en Josep BanquéJosep BanquéJosep BanquéJosep BanquéJosep Banqué , i es vadiscutir sobre els problemes que mésafectaven Catalunya. En acabar se’ls vacomunicar que el Comitè C entral delPCE havia decidit la creació a Catalunyad’un partit comunista de tall nacional.En José D íaz va deixar molt clar queles relacions amb el PCE havien de con-tinuar sent d’agermanament i solidari-tat, amb plena identificació, per part dela nova organització, de les línies políti-ques generals establertes pel conjuntdels comunistes de l’Estat.

D ’aquesta manera va néixer el PartitComunista de Catalunya (PC C), adhe-rit al PCE, secció espanyola de la IC .

Els assistents van decidir la convocatò-ria d’una reunió més àmplia, per a in-formar de l’acord i proposar una direc-

H i la r i A r land is Espa r zaH i la r i A r land is Espa r zaH i la r i A r land is Espa r zaH i la r i A r land is Espa r zaH i la r i A r land is Espa r za

Oriünd de Cullera, va néixer el 1888. Obrermarbrista de pompes fúnebres. Assistí al con-grés de la C NT de Madrid (1919), on defensàl’adhesió a la Tercera Internacional. Delegatper Cullera al ple de la Confederación Nacio-nal del Trabajo (C N T) que tingué lloc aBarcelona (1921), participà en la delegació delsindicat al Primer Congrés de la InternacionalSindical Roja (ISR) també el 1921. Juntamentamb en Joaquim Maurín, l’Andreu Nin, en JesúsIbáñez i en Gaston Leval. Més tard publicà lesseves experiències en el llibre “Los anarquistasen Rusia”. (Editorial La Batalla, 1924).

Quan es produeix la Conferència de la C NTde Saragossa del 1922, defensarà les gestionsfetes a Moscou, però no va poder impedir queaquesta se separés de la ISR. El 1922 ingressà ala Federació Comunista de Llevant (FCL), for-mà part de l’equip de redacció de “La Batalla”.El 1925 va fer campanya contra la guerra delMarroc i es va haver d’exiliar a França. Retor-nà poc després, i fou empresonat a Barcelona.Un cop alliberat, s’integrà en la Federació Co-munista Catalano-Balear (FC CB), i mes tard vapassar un temps al Bloc Obrer i Camperol(BO C) del que en va ser membre del comitèexecutiu. El 1932 passa a ser militant del P.C .C .y amb aquesta formació passarà a fundar elP.S.U.C . Va morir a Figueres el 1939 en unbombardeig de les tropes franquistes.


37

ció interina, fins a la celebració d’unCongrés constituent . Es va proposarpe r a l Bur ó Po l í t ic a en Ram onCasanellas, l’H ilario Arlandís, l’AntoniSesé, en Francisco i en José del Barrio i,per al Comitè Central, a part dels es-mentats, a en Felipe García “Matas”(Ba rc e lona) , en Manue l T rueba(Barcelona), en Josep AmadesJosep AmadesJosep AmadesJosep AmadesJosep Amades (Lleida),en Josep Banqué (Reus), en Mique lValdés (Tarragona), en Figueres (Girona)i la Lina Ódena (Joventut Comunista).

El nou Partit es va estrenar amb la pu-blicació del que seria el seu òrgan d’ex-pressió, “ Catalunya Roja”, que va apa-rèixer per primer cop el 9 de novem-bre del 1932, coincidint amb la convo-catòr ia d’e leccions al Par lament de

Catalunya. El seu primer programa po-lític era molt radical: va denunciar el rè-gim republicà per burgès i contrarevo-lucionari, va atacar l’Estatut del 1932 itotes les formacions d’esquerra sensedistinció i, per acabar, va preconitzarl’alliberament de Catalunya, fins a l’au-todeterminació si calgués.

La figura política de la Lina ja no es posa-va en dubt e . La s e va capaci ta torganitzativa estava donant e ls seusfruits, els casals ja existents creixien ien algunes localitats i barriades van sor-gir nous locals i nous joves que treballa-ven, des del lleure, per al creixementde l’organització juvenil.

La seva capacitat per a l’oratòria la va

Antonio Se s é A r tasoAntonio Se s é A r tasoAntonio Se s é A r tasoAntonio Se s é A r tasoAntonio Se s é A r taso

Va néixer a Broto (Osca) el 1985. De pro-fessió fumista, provenia de la C NT i del BO C .Va ingressar oficialment al PCE el 1932, jaque havia estat expulsat, igual que l’Arlandísi en Masmano, del partit d’en Maurín. Fun-dador del PC C , va ser un dels seus més im-portants dirigents, ocupant també càrrecsde responsabilitat en el sector sindical.

Va participar activament en els enfrontamentsque, arran dels Fets d’Octubre del 1934, esvan viure al Partit i va iniciar una agra polè-

mica amb en Pere Ardiaca. Va ocupar el càr-rec de Secretari Polític, de forma interina, finsal nomenament d’en Miguel Valdés.

Apartat de la direcció el gener del 1936, perla seva disconformitat a com es plantejava launitat de las forces d’esquerra, va anar capal camp sindical i va ocupar el càrrec de Se-cretari General de la UGT de Catalunya. Vamorir a Barcelona, durant l’enfrontament ambel PO UM i la C N T , als Fets de Maig del 1937.

Publicà Els homes de la UGT (1937) i el recull dediscursos Nuestra situación política actual. (1937).


38

portar per tot Catalunya als actes delPartit. La descripció que ens van facili-tar els qui la van poder veure algunavegada és, com a mínim, per destacar.La Lina era una dona baixeta, poc mésde metre cinquanta, els cabells curts queamagava sota una boina, la faldilla llarga iuna camisa del tipus casaca. Sobre lestarimes s’encenia com la pólvora, mo-dulava la seva veu pujant-la de to a me-sura que despertava l’interès en el pú-blic, i semblava més alta i més forta finsque finalitzava la seva intervenció. Ambels aplaudiments es tornava a empetitir.

Durant l’any 1933 va compartir cartellamb les màximes figures del comunis-me català. En Ramon Casanellas, quea t r e ia e ls militants anarquis t e s , enManuel Trueba, que seria més endavant,

el 1936, el cap de la Columna CarlosMarx , en Francisco GalánFrancisco GalánFrancisco GalánFrancisco GalánFrancisco Galán, germà del’heroi de Jaca, i amb un dels darrersmilitants del BO C que havia passat a lesfileres del PC C , en Pere ArdiacaPere ArdiacaPere ArdiacaPere ArdiacaPere Ardiaca.

Es van convocar les eleccions al Parlamentde Catalunya i la Lina va ser designada can-didata a les llistes del PC C , reblant les se-ves apar icions a actes de tot t ipus.D’aquesta època ens en queda el testi-moni de la Teresa Pàmies, en aquells mo-ments militant del BO C , que recordal’anar amunt i avall de la Lina muntada a lamoto d’en Ramon Casanellas, i fins i totuna batussa violenta a la ciutat de Balagueren intentar, els militants del Partit d’enMaurín, boicotejar un acte del PC C , la qualcosa va portar a una batalla campal entreels comunistes de les dues formacions.

F r ancisco G a lán R odr ígue zF r ancisco G a lán R odr ígue zF r ancisco G a lán R odr ígue zF r ancisco G a lán R odr ígue zF r ancisco G a lán R odr ígue z

Va néixer el 1902, era germà d’en FermínGalán, l’heroi de Jaca i militant del PartidoComunista de España. En produir-se l’ai-xecament feixista del 1936 va participaren la creació d’una columna de miliciansque va defensar el sector de Somosierra.Més tard va participar en la creació delC inquè Regiment. Quan el novembre del1936 va arribar a Madrid va agafar el co-mandament de les tropes de C lairac i esva destacar en el combat, esdevenint un

personatge molt popular. El novembredel 1936, i sent ja Comandant, va parti-cipar en l’atac a Terol, però va ser feriti va haver de ser substituït. El maig del1937 va ser ascendit a Tinent General iaquell mateix estiu va participar en lade f ensa de Santande r , passant aAstúries una mica més tard. Va partici-par en la defensa de Catalunya i final-ment va ser nomenat cap de la base deCartagena, però va haver de fugir ambla flota a Algèria. Es va exiliar a l’Argen-tina i va morir el 1971.


39

Poc després d’aquests esdeveniments, lanit del 25 d’octubre del 1933 un terribleaccident suposaria una de les pèrdues mésgrans per al comunisme català. Desprésd’una reunió de la direcció del PC C , enRamon Casanellas i en Francisco D elBarrio van marxar cap a Madrid en moto,perquè estaven convocats a una sessió del

Pe re A rdiaca Mar t í,Pe re A rdiaca Mar t í,Pe re A rdiaca Mar t í,Pe re A rdiaca Mar t í,Pe re A rdiaca Mar t í,

Va néixer a Balaguer (Lleida) el 1909. Vaanar al seminari de la Seu d’Urgell, peròno va acabar els estudis. El 1926 es vatraslladar a Barcelona, on va treballar depintor de parets fins que, el 1929, vaemigrar a França obligat per les circum-stàncies, ja que s’havia negat a fer el ser-vei militar.

Ingressa al Partit Comunista Francès(PCF) a la localitat de Béziers. Más enda-vant és elegit membre del comitè localde N îmes. Proclamada la República, tor-na a Espanya. Va cap a Balaguer on s’afiliaal BO C . El 1933 abandona aquesta for-mació i ingressa al PC C , on un any méstard és nomenat Secretari Polític. Ésapartat del càrrec durant els Fets d’Oc-tubre d’aquell mateix any, i es va dedi-car al Socorro Rojo Internacional. El1936 forma part del Comitè Executiudel PSUC i es nomenat director del seuòrgan de premsa, “Treball”. El 1937 se’l

nomena responsable de Propaganda delComissariat de l’Exèrcit de l’Est.

En finalitzar la guerra civil passa a França,d’allà a Santo Domingo i més tard a Cuba.El 1948 s’incorpora, a França, al Secreta-riat del PSUC i el 1960 és elegit membrede l C omitè C ent ral . T orna cap aBarcelona, on s’encarrega d’editar el clan-destí “Treball”. És detingut el 1962 i con-demnat a 21 anys de presó. Va ser allibe-rat el 1971. Se li encarrega que represen-ti el PSUC al Consell de Forces Polítiquesde Catalunya.

Després de morir en Franco, i a les pri-m e r e s e le ccions al Par lam ent deCatalunya, és elegit diputat per Lleida. El1981 el V Congrés del PSUC l’elegeixPresident del Partit, sent expulsat aquellmateix any junt amb altres destacats diri-gents. Fou fundador el 1982 del Partit delsComunistes de Catalunya (PC C) i en vaser el President fins a la seva mort, que vatenir lloc el 5 de novembre del 1986.

Comitè Central del PCE En un dels re-volts dels Brucs, passat Esparreguera, vantopar amb un automòbil i van morir totsdos líders a l’acte.

La mor t de ls dos dir igents vacommocionar tot el Partit. L’enterramentd’en Casanellas va ser multitudinari i s’hi


40

van realitzar dos seguicis, ja que els seusantics companys de la C NT també li vanvoler retre el seu particular homenatge.

Entre els presents també s’hi va infiltrarla policia, que va prendre nota d’algunsdels assistents. D’aquesta manera, al capde pocs dies va ser detinguda la compa-nya d’en Ramon Casanellas i mare adop-t iva de l seu f ill F lor e al C asane llasF lor e al C asane llasF lor e al C asane llasF lor e al C asane llasF lor e al C asane llas .Aquesta dona, que havia aconseguit pas-sar desapercebuda fins aleshores, era larussa Maria Alexandrovna Fortus,Maria Alexandrovna Fortus,Maria Alexandrovna Fortus,Maria Alexandrovna Fortus,Maria Alexandrovna Fortus, queanys més tard seria Tinent Coronel del’Exèrcit Soviètic.

A començament de novembre va ser con-vocat un acte d’homenatge a en RamonCasanellas i en Francisco del Barrio. Es vafer a la Bohemia Modernista (Gran Price).Hi va poder intervenir la Lina per acomia-dar-se dels que havien estat els seus cama-rades i també amics, i va recordar l’últimcop que, junts, van pujar a una estrada enun miting a Sabadell. Altres companys demolts anys de militància conjunta es vanunir a la Lina a l’escenari, l’Hilario Arlandís ien Josep Del Barrio (germà del finat). Tan-cava pel PCC en Pere Ardiaca, i obria eltorn als representants del PCE Arroyo,Francisco Galán i Jesús Hernández.

Aquestes morts, a part del lògic dolor,també van causar problemes importantsal Partit, ja que de sobte van quedar buits

José Del Barrio NavarroJosé Del Barrio NavarroJosé Del Barrio NavarroJosé Del Barrio NavarroJosé Del Barrio Navarro

Nascut a Valladolid el 1907 i mecànic de pro-fessió, va ingressar a les joventuts comunistes el1924. Procedent del sector sindicalista, va tre-ballar a l’empresa “Lámparas Z” de Barcelonaigual que en Felipe García “Matas”, des del marçdel 1930 fins a l’inici de la guerra el juliol del1936. Va col·laborar amb en Sesé, junt amb elqual va ser apartat temporalment de la direcciódel PCC el febrer del 1936.

Quan va néixer el PSUC , el juliol del 1936,va ser nomenat Secretari General de la UGTde Catalunya. Va abandonar ben aviat elcàrrec per dirigir una columna miliciana queva portar el seu nom. La seva columna vaoperar al front d’Aragó, passant-se a ano-menar “Carlos Marx”. Va ser membre delComitè de Milícies Antifeixistes.

Se’l va nomenar responsable de la política mili-tar del PSUC i membre del seu Comitè Centrali Executiu. Va passar a dirigir la 124 Brigada


41

els dos càrrecs més importants en la di-recció i es va desencadenar una pugnaentre els pr incipals dir igents per tald’ocupar-los. L’Arlandís, en Sesé i en DelBarrio rivalitzaven per la secretaria ge-neral i, mentrestant, la base del Partitels mirava amb recel sense acabar dedonar suport clarament a cap d’ells, méspreocupats, i amb motiu, per les elecci-ons del 19 de novembre.

Mixta i posteriorment la 27a Divisió. A la bata-lla de l’Ebre, i ja amb el grau de tinent coronel,va comandar el XVIII Cos de l’Exèrcit de l’Est.Acabada la guerra es trasllada a París, sent cri-dat a Moscou per retre comptes de la seva ges-tió durant la guerra.

És enviat a Mèxic, on poc després és expulsatjunt amb altres dirigents del Partit, per enComorera. L’acusació: oposar-se al pactegermano-soviètic del 1939. Va fundar junt amben Félix Montiel i l’Adriano Romero un grupanomenat Movimiento de Acción Socialista(MAS). Una mica més tard ingressa novamental Partit i en torna a ser expulsat per “titista”.Va ingressar el 1977 al PSC-PSOE. Va morir aParís el 1989.


42


43

1991

El I Congrés del PCCLa campanya electoral que s’estava des-envolupant presagiava el més que pos-sible triomf de la dreta. El programa delPartit va assenyalar aquest perill i vaapostar per aconseguir un govern obreri camperol, però va fer diana dels seusdards al Partit Socialista, al qual va acu-sar de l’ascens de la dreta.

Aquest cop no anaven errats. L’escru-tini de les urnes va atorgar 200 diputatsa la dreta els quals, sumats als 150 “cen-tristes” d’en Lerroux, Lerroux, Lerroux, Lerroux, Lerroux, els va permetrela majoria parlamentària. Es va obrir elperíode que ha passat a la història ambel nom de “Bienni N egre”.

Per la seva banda, el PC C només va pre-s enta r cand ida tura a la ciuta t deBarcelona, la seva província i Tarragona,i van aconseguir un total de 48.436 vots.L’increment dels votants, tot i ser im-portant, no els va permetre colocar-secom a pr im e ra f orça comun is ta aCatalunya, ja que el B O C va obtenir115.477 vots.

En aquestes eleccions la Lina va acon-

seguir, a la ciutat de Barcelona, 2.460vots i 722 més per la província. El can-didat comunista més votat va ser enJosep D el Barrio amb una diferènciasobre la Lina de només 250 vots.

Aquest increment és el reflex, junt ambaltres motivacions, del creixement demilitància que sota la direcció d’enCasanellas va experimentar el PC C Entot just un any van passar de les po-ques cèl·lules indicades abans a comp-tar amb aproximadament 800 militants.

Comptaven amb una presència impor-tant a la Federació O brera de Sin-Federació O brera de Sin-Federació O brera de Sin-Federació O brera de Sin-Federació O brera de Sin-dicats de la Indúst r ia G ast ronòmi-dicats de la Indúst r ia G ast ronòmi-dicats de la Indúst r ia G ast ronòmi-dicats de la Indúst r ia G ast ronòmi-dicats de la Indúst r ia G ast ronòmi-ca de C atalunya (F O SI G )ca de C atalunya (F O SI G )ca de C atalunya (F O SI G )ca de C atalunya (F O SI G )ca de C atalunya (F O SI G ) compar-tint influència amb e l Par t it C atalàPar t it C atalàPar t it C atalàPar t it C atalàPar t it C atalàP r o l e t a r i (P C P) P r o l e t a r i (P C P) P r o l e t a r i (P C P) P r o l e t a r i (P C P) P r o l e t a r i (P C P) que l ide rava enJaume C ompteJaume C ompteJaume C ompteJaume C ompteJaume C ompte . També van cré ixerentre els transportistes, tramviaires ialguns sectors metal·lúrgics.

El Partit estava creixent , la joventuttambé ampliava els seus efectius i, noobstant , des que es va crear el PC Cla tardor del 1932, no hi havia hagut


44

ocasió de celebrar el Congrés consti-tuent . Es va anar ajornant a causa deles eleccions i la mort d’en Casanellasi en D el Barrio .

Finalment es va poder celebrar del 26al 28 de maig del 1934. El debat va sermolt intens i, en alguns casos, molt cris-pat, ja que per una banda s’havien detancar els vells comptes amb la políticadesenvolupada per en Bullejos i l’adap-tació a la nova línia de la Comintern, comes coneixia també la IC , i per altra ban-da s’havia d’elegir un equip dirigent quepogués dur a terme les noves tasques iacabés amb la pugna interna.

En les seves intervencions la Lina vaser molt crítica amb el Partit . Va re-criminar l’actitud de molts dels diri-gents cap a la feina que realitzava lajoventut , per entendre que era sectà-ria i que en moltes ocasions impediao , com a mínim, dificultava l’extensióde la J C . N o obstant , on les seves in-t e r v e nc i ons v an a r r iba r a unabel·ligerània més encesa va ser quanva fer balanç del treball de la joventuti va repassar la tasca de totes les sec-cions, acusant-ne algunes de confusesi mancades de disciplina. El C ongrésper a la Lina era el moment en quès’havien de r e t r e comptes de l ques’havia fet , on s’havien de rectificar elserrors i on s’havien de marcar les líni-

es de treball per a fer realitat , en elquotidià, les aspiracions del Partit .

D ’aquesta manera, un cop que va fer elbalanç de la joventut i que va apuntarels errors comesos, va desgranar qui-nes serien les línies generals que, a pa-rer seu, haurien de desenvolupar elsjoves comunistes.

La feina que haurien d’escometre hau-ria de passar per dues línies d’actuació.La primera seria el proselitisme entreels joves d’esquerres que ja estaven or-ganitzats i d’on, segons la seva experi-ència, se’n podrien obtenir quadres im-portants per a la lluita. Aquests jovesmilitaven amb els llibertaris i amb EstatEstatEstatEstatEstatCatalàCatalàCatalàCatalàCatalà, formació de caràcter indepen-dentista i molt “tèbia” en l’ideològic. Peròon creia que havien de treballar aquestaspecte amb més deler era entre la jo-ventut del BO C , ja que a parer seu erencomunistes però estaven confusos ambles orientaciones d’en Maurín.

La segona línia d’actuació dels joves pas-sava per prendre el compromís fermd’assumir que la lluita de la joventut co-munista s’havia d’encaminar no tan solsa l’alliberament social sinó també a l’alli-berament nacional de Catalunya, la qualcosa significava un important canvi imarcava una diferència fonamental ambla manera d’actuar que havien tingut els


45

joves comunistes fins aquell moment,el mateix reconeixement del fet nacio-nal i la visió que la lluita per aquest tam-bé podia tenir un caire revolucionari.

Aquestes dues línies d’actuació de lajoventut van ser acceptades per majo-ria, si bé es van viure moments tensos ales discussions ja que una part del Par-tit es temia que, amb l’entrada de mili-tants d’altres organitzacions, es perdésel caràcter revolucionari de la formaciójuvenil, i per entendre que el naciona-lisme era un element burgès aliè a laclasse obrera.

El decurs del Congrés va ser més as-sossegat quan es va tractar de les líniespolítiques a seguir , perquè ningú nodubtava que aquestes les marcava la In-ternacional i, per tant, l’únic que s’haviad’establir és com dur-les a terme.

No obstant, el debat més agre i virulentes va originar a l’hora d’elegir la novadirecció. Per entendre fins a quin puntestava complicada la situació i com s’ha-vien atiat les diferents postures, veuremalgunes de les acusacions més greus quees van fer contra els principals dirigentsde l’etapa anterior.

A banda de les presumibles denúnciesper haver participat en la línia políticad’en Bullejos, la imputació més greu

s’estava gestant des de la mort d’enCasanellas i en D el Barrio. A lguns qua-dres del Partit havien vist en l’acci-dent que els va costar la vida a totsdos dirigents un complot criminal perfer-se amb la direcció. Aquesta ideat e n ia po c a apa r e nç a d e r e a l i t a t ,pràcticamente cap, però els militantsque la mantenien gaudien de credibi-litat entre la base. Transcriurem partde dos dels escrits que es van rebre ala seu del Comitè C entral del PCE aMadrid i que encara ara es conservena l’Archivo H istórico del PCE

En el primer, que es va remetre de for-ma anònima, s’afirma el següent:

“…nosotros estamos firmementeconvencidos de que el asesinato de Ramóntiene relación estrecha con la situacióninterna del P. o si no fijaos en cuantonosotros supimos quienes componían lacomisión que se nombró, dijimos, el asuntono irá muy lejos. Los mismos que hanintervenido en la preparación delasesinato forman parte de la comisión…”


46

El segon escrit és una carta del 15 des e t e mbr e , s ignada pe r en J oaqu ínJ oaqu ínJ oaqu ínJ oaqu ínJ oaqu ínH e rnánd e z “ Sas t r e ” H e rnánd e z “ Sas t r e ” H e rnánd e z “ Sas t r e ” H e rnánd e z “ Sas t r e ” H e rnánd e z “ Sas t r e ” i pe r e nR os endo C abr é “ D ependent ”R os endo C abr é “ D ependent ”R os endo C abr é “ D ependent ”R os endo C abr é “ D ependent ”Ros endo C abr é “ D ependent ” :

“...salta a la vista que la información preci-sa “y con todo detalle” los organizadoresdel atentado la han obtenido de dentro delP. entonces ¿Quiénes eran los miembrosdel P. que sabían que el viaje de Ramón yFrancisco sería efectuado en una moto?¿Quiénes eran los que sabían que antes deMadrid iban (sic) a Igualada a un mitin depropaganda electoral?”.

Cal dir que les investigacions de la poli-cia i del mateix Partit descartaven la ideadel complot, la qual cosa no va impedirl’extensió del rumor i que s’anés creantun sentiment de desconfiança cap a al-guns dels principals dirigents.

Aquesta era la situació amb la que es vaarribar al Congrés en què s’havia dedecidir qui ocupava la secretaria gene-ral, càrrec que ocupava de forma inte-rina l’Antoni Sesé des de l’accident. Da-vant la falta d’acord i la visceralitat deles discussions basades en qüestionspersonals i no polítiques, la IC i la direc-ció del PCE van prendre una decisiósense precedents i que va sorprendre

totes les parts: van deixar vacant la ca-dira de secretari general i van crear enel seu lloc un nou càrrec que es va ano-menar Secretari Polític mentre no sesolucionés la pugna i se suavitzés la si-tuació, és a dir, mentre no es trobésuna persona de consens.

Per ocupar aquest nou càrrec, i fent unaarriscada aposta, van haver d’optar peruna persona que no mantingués cap re-lació amb les diferents posicions i a laque se li reconegués una mica de caris-ma en el Partit. Segons l’Arlandís, l’elec-ció va ser “un cop molt audaç” perquèla Secretaria Política va anar a parar a enPere Ardiaca, un dirigent que havia es-tat, fins feia molt poc, militant del BO C

La ide a e ra s enz illa i e s t rac tava ,bàsicament, de no deixar un buit depoder i esperar a la propera celebra-ció d’un Congrés per tal de reafirmar-lo al seu lloc o trobar una altra perso-na que , passats aquests moments decrispació , resultés representativa detot el Partit. No obstant, va ser un er-ror, ja que la solució no va satisfer capde les parts i l’actitud de l’Ardiaca enels mesos posteriors va complicar en-cara més, si això era possible, l’enraritambient que es respirava.


47

Hem comentat que la situació del Partita Catalunya havia millorat pel que fa amilitància i implantació. No era difícil,perquè partien d’una escisió que elshavia deixat pràcticament sense actius.No obstant, al PCE la situació s’haviaanat deteriorant, en els darrers mesoss’havia produït un estancament, quan noun retrocés, de la militància.

La tàctica teòrica de “classe contra clas-se” orientada des de la IC i la seva tra-ducció a la pràctica d’enfrontament alsPartits socialdemòcrates havia represen-tat, a Espanya, un allunyament dels tre-balladors que donaven suport al PSOEa les tesis comunistes. Això era a con-seqüència principalment de dos motius:pr im e r , que en aque l l m om entgobernava el país la dreta a la que havi-en que fer front comú i els socialistesencapçalaven l’oposició i, segon, que elsesdeveniments internacionals, ascensdel poder del nazisme a A lemanya iÀustria, aconsellaven la unitat per tal defrenar el feixisme.

El Front Únici les Aliances Obreres

El gir realitzat en la política d’aliancesper en G eorgi D imitrovG eorgi D imitrovG eorgi D imitrovG eorgi D imitrovG eorgi D imitrov al VII C on-grés de la Internacional Comunista, vaprovocar una veritable convulsió entreel moviment comunista, ja que es vaproduir un gir total pel que fa a l’actitudque havien de mantenir els comunistesdavant dels Partits socialdemòcrates, is’ordenava la creació del Front Únic entots els països on fos possible.

En el cas espanyol, el PCE i el PC C esvan trobar amb un veritable problema,perquè els seus atacs al PS OE havienestat fins aleshores molt virulents i araes veien en la necessitat d’entaular con-verses d’unitat antifeixista. A Catalunyaencara va ser més complicat, ja que elmoviment unitari l’abanderava el BO C ,com veurem tot seguit.

L’origen de l’Aliança Obrera l’hem debuscar en el II Congrés del BO C , cele-brat l’abril del 1933, en què es va acor-dar la creació de l’Aliança com a eina pera unificar les accions que realitzaven els


48

treballadors. Poc temps després van co-mençar les entrevistes amb la Unió So-Unió So-Unió So-Unió So-Unió So-cialista de C atalunyacialista de C atalunyacialista de C atalunyacialista de C atalunyacialista de C atalunya que dir igia enJoan ComoreraJoan ComoreraJoan ComoreraJoan ComoreraJoan Comorera. Ben aviat totes duesformacions van demostrar la seva sinto-nia pel que fa a l’objetiu d’organitzar-seunitàriament, però el recel mutu a quèes capitalitzés de forma partidista aques-ta iniciativa i la necessitat que l’espectred’entitats adherides fos el més ampli pos-sible, els va portar a decidir-se perquèfos una organització obrera, sense filia-ció partidista, qui fes la crida a totes lesforces polítiques i socials.

Va ser l’A teneu Enciclopèdic Popu-A teneu Enciclopèdic Popu-A teneu Enciclopèdic Popu-A teneu Enciclopèdic Popu-A teneu Enciclopèdic Popu-larlarlarlarlar(1)(1)(1)(1)(1) qui finalment va publicar, el 18 demarç del 1933, una crida a l’A liançaA liançaA liançaA liançaA liançaO br e ra Ant i f e ix is ta ( A O A )O br e ra Ant i f e ix is ta ( A O A )O br e ra Ant i f e ix is ta ( A O A )O br e ra Ant i f e ix is ta ( A O A )O br e ra Ant i f e ix is ta ( A O A ) .

El PC C , temps abans de la crida del’Ateneu, havia convocat una reunióunitària amb la intenció de crear el “frontúnic”, i hi van assistir la Federació So-Federació So-Federació So-Federació So-Federació So-cialista de Barce lona , les Joventutscialista de Barce lona , les Joventutscialista de Barce lona , les Joventutscialista de Barce lona , les Joventutscialista de Barce lona , les JoventutsSocia l is t e s de C a ta lunya , Socia l is t e s de C a ta lunya , Socia l is t e s de C a ta lunya , Socia l is t e s de C a ta lunya , Socia l is t e s de C a ta lunya , la U G T ,U G T ,U G T ,U G T ,U G T ,

el PCP la Joventut Comunista i altresorganitzacions de menor entitat. Quanva aparèixer la crida de l’Ateneu, elPartit va manifestar la seva intenciód’unir-se a la proposta, i així ho va ferun mes després mitjançant una cartapública de la que en podem extreureaquest paràgraf:“El nostre partit decideix, amb totes les se-ves forces, l’adherir-se a la vostra projecta-da Aliança i cooperar amb entusiasme al’obra que significa combatre el feixisme”.

El 22 d’abril es va citar les organitzaci-ons que donaven suport al projecte i vatenir lloc una primera reunió, a la que hivan assistir el BO C , Estat Català, PC C ,PCP, USC , PSOE, UGT , Unió de Ra-Unió de Ra-Unió de Ra-Unió de Ra-Unió de Ra-bassair e s , F ede ració Sindicalis tabassair e s , F ede ració Sindicalis tabassair e s , F ede ració Sindicalis tabassair e s , F ede ració Sindicalis tabassair e s , F ede ració Sindicalis taLlibe r tàr ia , Sindicats d’ O posició iLlibe r tàr ia , Sindicats d’ O posició iLlibe r tàr ia , Sindicats d’ O posició iLlibe r tàr ia , Sindicats d’ O posició iLlibe r tàr ia , Sindicats d’ O posició ila F ederació de Sindicats ExclososF ederació de Sindicats ExclososF ederació de Sindicats ExclososF ederació de Sindicats ExclososF ederació de Sindicats Exclososde la C N Tde la C N Tde la C N Tde la C N Tde la C NT. Donada la pugna entre elPC C i el BO C , el Partit va intentar desdel primer moment fer-se amb la direc-ció de l’Aliança, però va quedar en mi-noria. En els mesos posteriors es van

(1) L’Ateneu Enciclopèdic Popular és una associació cultural fundada a Barcelona l’any 1902 després de la desfeta

de la vaga general del 1902 a Barcelona, per un grup d’intel·lectuals d’ideologia Republicana i Obrerista. Desta-

caven entre els seus primers associats en Josep Tubau i en Francesc Layret. En els primers trenta anys va tenir un

paper destacat en les lluites ciutadanes. La seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular era al carrer del Carme 30-32

(Carrer Kropotkin durant la guerra civil) . Va ser espoliat per la Falange després de la guerra civil. El 1934 va

escoltar la petició d’alguns partits i entitats de fer la convocatòria manifest per constituir l’Aliança Obrera. En

finalitzar la guerra va ser tancat i els seus socis perseguits i detinguts.


49

anar distanciant, i el 27 de juliol no vanassistir al primer míting de l’A.O .A.

El 13 de desembre es va constituir for-malment l’A liança Obrera en un docu-ment al que es van adherir, amb la fir-ma dels seus principals dirigents, les se-güents organitzacions: Sindicats d’ Opo-sició (Peiró)(Peiró)(Peiró)(Peiró)(Peiró), Federació Sindical Lliber-tària (Vives)(Vives)(Vives)(Vives)(Vives), Federació de SindicatsExclosos de la C N T (Bone t)(Bone t)(Bone t)(Bone t)(Bone t), U G T(V ila)(V ila)(V ila)(V ila)(V ila) , Par t it Sindicalis ta (Pe s taña)Par t it Sindicalis ta (Pe s taña)Par t it Sindicalis ta (Pe s taña)Par t it Sindicalis ta (Pe s taña)Par t it Sindicalis ta (Pe s taña),Federació Catalana del PS O E (Vidie-(Vidie-(Vidie-(Vidie-(Vidie-l l a )l l a )l l a )l l a )l l a ) , Esqu e r r a C o mun i s t a ( N in)Esqu e r r a C o mun i s t a ( N in)Esqu e r r a C o mun i s t a ( N in)Esqu e r r a C o mun i s t a ( N in)Esqu e r r a C o mun i s t a ( N in) ,B O C (Maurín), USC (Comorera) i laUnió de Rabassaires (C lave t)(C lave t)(C lave t)(C lave t)(C lave t).

El PC C , al seu torn, manté la consignade Front Únic per la base i desencade-na un atac ferotge contra l’A liança, a laque titlla de contrarevolucionària. Enel núm. 42 de “ Catalunya Roja” s’hi potllegir el següent anatema:

“Los perros falderos de la burguesía quecomponen la Alianza Obrera, bloquista ytrentista, andan a la greña disputándoseun hueso sindical que les han lanzado susamos, com premio de sus traicionesobreras del ramo del agua en la últimahuelga. ¿Cuándo echarán por la borda lostrabajadores a esa gentuza?”

No s’havia produït encara el canvi de

posició a la IC i, per tant, l’actitud delscomunistes catalans estava legalitzadapels delegats de la IC . La Lina, que vaparticipar de forma activa en aquestsprimers contactes, va defensar la per-manència del Partit al si de l’A liança,però va quedar en minoria. És un delsmoments més durs en el treball políticde la Lina, ja que defensava la integra-ció de la Joventut Comunista a l’A li-A li-A li-A li-A li-ança O bre ra Juvenilança O bre ra Juvenilança O bre ra Juvenilança O bre ra Juvenilança O bre ra Juvenil (A O J)(A O J)(A O J)(A O J)(A O J) i va ha-ver de lluitar contra la majoria del Co-mitè C entral del Partit i d’una part deles mateixes joventuts. La convicció dela Lina provenia de la idea que l’entra-da de la Joventut Comunista a l’A . O .J.podria significar una aproximació a laFederació C atalana de les JoventutsSocialistes, amb les que tenia moltescoincidències.

Tot va canviar a partir de l’esmentat VIICongrés de la Internacional Comunista,el juny del 1934, i les instruccions d’uni-tat que els van ser transmeses als comu-nistes catalans. Així, el setembre del ma-teix any es va decidir demanar l’ingrés al’A.O .A. i la Lina va veure enfortida la sevaautoritat, tot i que va haver d’enfrontar-se a la resposta d’alguns joves que no vanentendre com ara era acceptable el queabans s’havia combatut fermament. Uninforme enviat al Comitè Executiu relatade manera encesa aquesta situació:


50

“…la noticia de proposición de ingreso en laAlianza, ha caído como una bomba (…).Hubo hasta riñas entre algunos (…) Dos sepresentaron pidiendo la baja. Se les conven-ció, però hay un mar de fondo bastante con-siderable. Ayer vino de Sabadell uncompañero a decirnos que allí también leshabían hecho caer de espaldas. Es de suponerque esto pasa en muchos sitios de Catalunya,

donde no hay que olvidar hemos tenido unalucha violentísima contra la Alianza…”

D esprés d’enceses discussions es vanacceptar les tesis de la Lina, que no erenaltres que les que proposava la IC i l’en-cert de les quals es va veure confirmatuna mica més tard perquè ja s’estavenordint els anomenats Fets d’ O ctubreFets d’ O ctubreFets d’ O ctubreFets d’ O ctubreFets d’ O ctubre .


51

Recapitulem una mica per entendre quèva passar l’O ctubre del 1934 i les pecu-liaritats que es van viure a Catalunya.Només cal retrocedir uns mesos, finsal 12 d’abril del 1934, data en què elgovern català va promulgar la Llei deContractes de Conreu, una llei petitburgesa que pretenia convertir en pe-tits propietaris un sector de pagesos. Elsgrans propietaris catalans, agrupats alvo ltant de l’Inst itut C atalà de SantInst itut C atalà de SantInst itut C atalà de SantInst itut C atalà de SantInst itut C atalà de SantIs idr eIs idr eIs idr eIs idr eIs idr e i de la Lliga C a t a lana Lliga C a t a lana Lliga C a t a lana Lliga C a t a lana Lliga C a t a lana d ’ enCambóCambóCambóCambóCambó, es van oposar radicalment a lallei, aconseguint que el Tribunal de Ga-ranties de la República la declarés in-constitucional el dia 8 de juny. Els par-lamentaris catalans, i els bascos en soli-daritat, es van retirar de les Corts. El12 de juny en Lluis C ompanys, Lluis C ompanys, Lluis C ompanys, Lluis C ompanys, Lluis C ompanys, Pre-sident de la Generalitat, va presentar alparlament català una nova llei, idèntica al’anterior, que es va aprovar per unani-mitat, la qual cosa va provocar un durenfrontament amb el govern central.

El sector nacionalista més radical, repre-sentat per en DencàsDencàsDencàsDencàsDencàs, va entrar al go-vern de la Generalitat i ell va ser nome-

Antecedents dels Fets d’Octubrenat conseller de Governació. En Dencàs,junt amb el Comissari d’ O rdre Públic,BadiaBadiaBadiaBadiaBadia, van preparar la defensa per a unaeventual agressió per part del govern deMadrid. Es va iniciar l’organització de lesforces de xoc (“ escamots”escamots”escamots”escamots”escamots”) reclutantamb aquesta finalitat als elements mésextremistes de l’àmbit nacionalista.

L’Aliança Obrera va veure en aquestsenfrontaments una lluita de poder en-tre les burgesies catalana i espanyola, iva decidir esperar esdeveniments. EnMaurín va ser summament clar pel quefa a l’actitud de l’A . O .:

“El movimiento obrero ha de estar al lado dela Generalitat para presionarla y prometerleayuda, sin ponerse delante de ella, sin aventajarlaen los primeros momentos. Lo que interesa esque la insurrección comience y que la pequeñaburguesía, con sus fuerzas armadas, no tengatiempo de retroceder. Después ya veremos…”

En una maniobra maldestra i d’una cegue-sa inversemblant, en Dencàs i en Badía vanarremetre contra la C .N .T., la força obre-ra més gran de Catalunya. Es va perseguir


52

els seus militants i es van consentir moltsabusos policials en una actuació repressi-va que girà la central anarquista contra laGeneralitat. Aquestes accions violentes iparamilitars van aixecar crítiques de sec-tors importants d’Esquerra Republica-Esquerra Republica-Esquerra Republica-Esquerra Republica-Esquerra Republica-na na na na na i van aconseguir la dimissió d’en Badía,que va ser servit en sacrifici.

El 4 d’octubre, el govern central, quepresidia en SamperSamperSamperSamperSamper , va ser substituïtpe r un de nou encapça la t pe rl’A le jandro Le r roux , A le jandro Le r roux , A le jandro Le r roux , A le jandro Le r roux , A le jandro Le r roux , i en e l que hiparticipava la CED A CED A CED A CED A CED A amb tres minis-tres. Un dels nous ministres de la for-mació de dretes, l’ O riol Anguera deO riol Anguera deO riol Anguera deO riol Anguera deO riol Anguera deSojo, Sojo, Sojo, Sojo, Sojo, que va ocupar la cartera de Tre-ball, era recordat amb tristesa i fúria a laciutat de Barcelona, ja que havia estatgovernador de la ciutat durant el segonsemestre del 1931, època duríssima perals treballadors i en la que va demostrarun tarannà ultraconservador.

L’entrada de la CEDA en el govern i lesmesures que es van anunciar van pro-vocar l’inici de grans vagues a tot l’Estatque van desembocar a Astúries, on esva produir un intent revolucionari quel’exèrcit va sufocar causant milers devíctimes durant l’aixecament popular, idesprés amb una repressió ferotge.

Anteriorment, el PCE ja havia posat laseva militància en guàrdia, avisant-la so-

bre l’avanç del feixisme a Espanya i queels “elements més negres de la reacció”conspiraven per a l’establiment d’unadictadura. El dia 2 d’octubre, davant laimminència de successos extraordina-ris, el Partit va llençar a l’opinió públicala seva “Plataforma de Règim Soviè-tic”que comprenia en línies generals elseu programa polític i en el particularl’adopció d’algunes mesures, entre lesque hi havia: l’autode te rminació deCatalunya, el País Basc i Galícia, la des-colonització del Marroc, la jornada la-boral de set hores, la nacionalització deles grans indústries i el repartiment deterres entre els camperols.

A Catalunya es van viure dies d’activitatfrenètica. Dimecres, 3 d’octubre, l’A.O . vallençar una crida i va organitzar una mani-festació a Barcelona. La protesta va ser pro-hibida per en Dencàs, que va enviar la po-licia que es va acarnissar amb els manifes-tants. Al día següent l’Aliança es va reunirals locals que tenia la federació socialista ales Rambles. S’hi va decidir enviar una de-legació a entrevistar-se amb en Companys.El President els va assegurar que no passa-va res, i els va demanar tranquil·litat. Vansortir de la visita al Palau amb la conviccióque sí que s’acostava alguna acció i que elGovern pretenia deixar-los al marge. Vanoptar aleshores per sol·licitar una entre-vista amb en Dencàs, en la qual li van sol·-licitar armes per al poble. El conseller no


53

només no els va donar les armes si no quea més els va amenaçar amb prendre re-presàlies contra ells.

Vistos els resultats obtinguts, l’assembleava decidir declarar la vaga general revolu-cionària, a la que s’hi va sumar el CAD CIentre els aplaudiments dels assistents, ies va acordar, en cas que Esquerra i laGeneralitat dubtessin, que els comitès del’Aliança Obrera havien de proclamar laRepública Catalana. Un dels assistents aaquesta assemblea va ironitzar dient quees tractava”d’una revolució amb permís del’autoritat competent”.

En base a la cronologia dels fets era fàcildeterminar que s’aproximava un movi-ment revolucionari i que, depenent dequi tingués les armes, aquest seria d’unsigne o d’un altre. Per això l’Aliança vaseguir amb la seva ronda d’entrevistes ala recerca de l’armament necessari perals seus militants. D ’aquesta manera esvan trobar amb dirigents d’EsquerraRepublicana i d’Estat Català, que tambées van negar a donar-los-en. Aquestesdues formacions tenien molt clar queuna cosa era un moviment de caràcternacionalista i una altra cosa, molt dife-rent, una revolució obrera.

En Dencàs, que era conscient d’aquestadiferència i no volia un triomf revolucio-nari, entra en conflicte immediatamente

amb el sentiment nacional de l’AliançaObrera, molt més carregat de reivindi-cacions socials. La idea original del Con-seller de Governació era la creació d’unEstat independent, pensat i realitzat a lamida de la burgesia del país, la de l’Alian-ça era la creació d’una República catala-na sota el signe socialista i federada ambels altres pobles de l’Estat.


54

Això explica, doncs, que no es lliures-sin armes a l’Aliança, i que els “escamots”d’en Dencàs restessin aquarterats ja ques’havia d’evitar com fos que aquests sesumessin a la marea revolucionària. Unfet demostra que aquest temor no erainfundat, ja que el mateix día 6 d’octu-bre dos mil “escamots” concentrats ales casernes de Sant Andreu es van po-sar a disposició de l’Aliança amb tot elseu armament. L’oferiment va ser des-estimat perquè l’A . O . esperava que laGeneralitat reaccionés.

La Lina va recórrer en aquells dies totsels locals on es reunia la Joventut Co-munista, avisant-los dels fets que s’acos-taven i intentant organitzar grups de jo-ves decidits per tal que se sumessin almoviment que estava a punt de produir-se. És especialment clarificador un pa-ràgraf del llibre de l’Estivill:

“Lina Ódena fue una dirigente a la alturadel momento. (…) Tomó parte activa enla preparación de la insurrección, tanto enla parte moral, escribiendo artículos yarengando a sus camaradas, como en labusca y preparación de las pocas armasque tuvo aquellos días la classe obrera asu disposición.

Discutió y trabajó como dirigente. Y trabajóy luchó como militante. A la cabeza de suscamaradas, los muchachos de lasjuventudes, recibió en varias ocasiones losmatracazos de los guardias de asaltomandados per el traidor Dencàs”.

Divendres dia 5, la Vaga General, contratot pronòstic, va resultar un clamorósèxit. Tot feia pensar en un fracàs, ja queni la C .N .T. ni Esquerra es van sumar a lacrida. Cap a les 7 de la tarda es va orga-nitzar a les Rambles una nombrosa ma-nifestació convocada per l’Aliança sota laconsigna d’”Exigim la República Catalana”.

Al dia següent, 6 d’octubre, a dos quartsde set de la tarda es va organitzar unanova manifestació a la Plaça Catalunya. Elseguici, format per militants de l’AliançaObrera, entre els que hi havia la LinaÓ dena, l’ H e lios G ómezH e lios G ómezH e lios G ómezH e lios G ómezH e lios G ómez i en V íctorV íctorV íctorV íctorV íctorC olomerC olomerC olomerC olomerC olomer , nacionalistes radicals i unapart considerable de públic que s’hi vaanar unint, va baixar per les Rambles finsa la Plaça de la República (actualment SantJaume) on, a les vuit menys deu, va sor-tir al balcó de la Generalitat el PresidentCompanys que va declarar, amb l’alegriadels assistents, “l’Estat Català dins de laRepública Federal Espanyola”.


55

Els Fets d’OctubreLa nit del 6 al 7 d’octubre els militantsde l’Aliança no van dormir a casa seva,es van reunir als seus locals i a les seusdels Partits que la integraven.

La Lina va intentar organitzar els mili-tants de les Joventuts Comunistes i vaestar esperant aconseguir armes per adefensar la Generalitat.

Quan ja es va fer de dia, va començar acircular la notícia que la sublevació ha-via fracassat. Així va ser. A dos quartsd’onze de la nit del 6 d’octubre, l’exèr-cit, que es va mantenir fidel al governcentral, va declarar l’Estat de Guerra ies va dirigir cap a la Generalitat, la qualcosa va provocar greus enfrontamentsa la Plaça de la República i a la Rambla deSanta Mònica, en què el C A D C I tenia laseva seu, i en la defensa de la qual hi vanparticipar trenta afiliats, tots ells mili-tants del PCP i del PC C Gairebé no dis-posaven d’armament (17 fusils) i vanaconseguir resistir tres hores a unaCompanyia del 34è d’Infanteria. Per partdels defensors van morir tres militants:en Jaume C ompte (PCP), en ManuelManuelManuelManuelManuel

G onzà l e z A lba G onzà l e z A lba G onzà l e z A lba G onzà l e z A lba G onzà l e z A lba (P C P) i l ’ A m ad e uA m ad e uA m ad e uA m ad e uA m ad e uBardines Bardines Bardines Bardines Bardines (PC C), i per part de l’exèrcitva caure un sergent i van ser ferits unoficial, cinc soldats i un músic.

La Lina era a la seu de Foment Nacionaldel Treball, al carrer Canuda, en la quales va instal·lar l’Aliança Obrera. Allà s’hivan trobar aproximadament 400 mili-tants dels partits i organitzacions queconformaven l’A O . Es van reclamar ar-mes a la Generalitat, però aquesta maino les va enviar. Davant del que podiaser una matança, el comitè de l’A O vadecidir evacuar l’edifici de tots aquellsque no tinguessin un arma i, en previsióde la resistència que podien oferir elsmilitants que volien participar en la de-fensa, se’ls va dir que existia un dipòsitd’armes a la caserna general dels “esca-mots” situada al Casal d’Estat Català delcarrer Salmerón del barri de Gràcia.

Es va formar una columna que rondavales dues-centes persones i es va dotarràpidament de dos comitès, un de ca-ràc t e r civil f o rm a t pe r en V íc t o rV íc t o rV íc t o rV íc t o rV íc t o rColomé Colomé Colomé Colomé Colomé (BO C), l’Hilari Arlandís (PC C),


56

l ’ H e l ios G óm e zH e l ios G óm e zH e l ios G óm e zH e l ios G óm e zH e l ios G óm e z (P C C ) i en Lu isLu isLu isLu isLu isPorte laPorte laPorte laPorte laPortela (B O C ), i el segon, eminent-ment militar, integrat per en Josep delBarrio i l’Estivill, que es va dirigir pel Pas-seig de Gràcia cap al teatre Bosque. Pelcamí van rebre la mala notícia que haviacaigut l’Ajuntament, i poc després es vasaber que la Generalitat s’havia rendit.

Quan la columna va arribar al Casal elva trobar abandonat i amb evidents sig-nes de lluita. Els seus inquilins van re-sistir fins a les sis del matí i les paretspresentaven impactes terribles. Entrel e s r e s t e s van t robar alguns fus ilsW inchester i Remington. El descoratja-ment es va estendre entre la columna i,quan estaven a punt de decidir dissol-dre-la va aparèixer un camió carregatd’armes que havien estat recuperadesal Passeig de Gràcia i pertanyien a ungrup dels “escamots” d’en Dencàs que,davant del caire que havien pres els es-deveniments, havien fugit ràpidament iles havien abandonat allà mateix.

Els van arribar notícies fresques que lalluita continuava a Sabadell i, desprésd’una curta assemblea, van decidir diri-gir-se cap a aque s ta ciutat . Es vanrequisar dos camions i tres automòbilsque van encapçalar la marxa de la co-lumna per acomodar els militants, i untercer camió, el de l’armament, la tan-cava. La Lina va decidir continuar a peu,

per la carretera de la Rabassada, fins ar-ribar al seu destí.

Tot passant per la Plaça de Lesseps, elcamió de l’armament es va quedar en-rere per tal d’abastir-se de benzina, i elsvan sorprendre dues camionetes de laguàrdia civil que van obrir foc contraells. Malgrat la resistència van ser fetspresoners un petit grup de combatentsi van morir, abatuts per les bales, enVa l e nt í F e l ipeVa l e nt í F e l ipeVa l e nt í F e l ipeVa l e nt í F e l ipeVa l e nt í F e l ipe , s e c r e ta r i de l Rad id’Hospitals del PC C , i la Teresa VivesTeresa VivesTeresa VivesTeresa VivesTeresa Vivesdel BO C

Un cop a la carretera, i dins del bosc,la guàrdia civil va emboscar la colum-na, causant-hi algunes baixes per feri-da, una d’elles greu, la del dirigent delPC C Joaquím O lasoJoaquím O lasoJoaquím O lasoJoaquím O lasoJoaquím O laso . D esprés d’aixòes van retirar deixant la columna se-guir el seu camí.

Quan van arribar a Sant Cugat va serpres l’ajuntament i se’ls van unir algunscamperols i obrers que estaven a l’ex-pectativa. L’eufòria del moment es vaapagar amb l’aparició d’un camió de laguàrdia civil, procedent de Terrassa, onja havien sufocat la rebel·lió matant tresm e mbr e s de l ’ A l iança : en G aspa rG aspa rG aspa rG aspa rG aspa rLópezLópezLópezLópezLópez (P C C ), e l seu fill José LópezJosé LópezJosé LópezJosé LópezJosé López(PC C) i en Josep PaisanJosep PaisanJosep PaisanJosep PaisanJosep Paisan (ER C ).

Aquests, que esperaven un passeig pels


57

carrers de Sant Cugat, es van trobaramb l’oposició decidida de la columna ies va generalitzar un tiroteig en què vaacabar mort, d’un tret al cap, en Salva-Salva-Salva-Salva-Salva-dor Echauridor Echauridor Echauridor Echauridor Echauri, secretari del radi 7è delPC C Després del combat la guàrdia ci-vil va fugir, emportant-se un cap mort i

tres números ferits. Els membres del‘A O van decidir continuar el seu camídeixant un reforç de reserva de vuitmilitants a l’A juntament, els quals vananar resistint l’atac, durant quatre ho-res, d’una força combinada de la Guàr-dia d’assalt i la guàrdia civil.


58

Quan ja eren prop de Sabadell van re-bre la notícia que la població havia estatpresa per l’exèrcit, per la qual cosa esvan reunir en assemblea i van decidir ladissolució de la columna i la seva torna-da a Barcelona. Els fets d’O ctubre havi-en acabat i va començar una repressióferotge que s’endugué una importantquantitat de militants a la presó.

E l P C C va de m os t ra r durant lasublevació un gran esperit combatiu i,tot i ser encara un partit petit, va patir ales seves fileres 5 morts, 5 ferits greus imés de 200 detencions. El tarannà de-mostrat per la militància comunista li vareportar el respecte de les altres forcespolítiques i va obrir la porta a altres ac-tivitats conjuntes.


59

La crisi a la direcció del PCCLes conseqüències de la derrota van serimmediates, i al nombre de detinguts s’hiva sumar la il·legalització del Partit i laclausura de l s eu ò rgan de pr e msa“Catalunya Roja”. Els militants van co-mençar la feina clandestina amb la con-signa de l’alliberament dels seus cama-rades detinguts, i van treballar activa-m ent al Socor ro Ro jo Int e rnacio-Socor ro Ro jo Int e rnacio-Socor ro Ro jo Int e rnacio-Socor ro Ro jo Int e rnacio-Socor ro Ro jo Int e rnacio-nal (SRI)nal (SRI)nal (SRI)nal (SRI)nal (SRI) per fer arribar el seu ajut so-lidar i als astur ians , ja que va se r aAstúries on es va registrar la virulènciamés alta als combats d’octubre i on larepressió va ser més ferotge.

No obstant, a nivell intern el Partit en-cara manté assignatures pendents. Re-cordem que no s’ha elegit Secre tariGeneral en el primer Congrés i que enPere Ardiaca va ser nomenat SecretariPolític sense el suport d’un sector im-portant del PC C . És aquest sector elque va portar l’Ardiaca a la picota per laseva actuació, o millor dit, la seva faltad’actuació durant els Fets d’O ctubre.

En Sesé, l’Arlandís i en Del Barrio van acu-sar l’Ardiaca de no haver tingut prou fer-

mesa i de ser sobrepassat pels esdeveni-ments. En un informe a l’Executiu delP C E , a f irmaven que e ra a causadel”apocamiento de carácter, por causasfísicas o defectos de función política”. L’Ar-diaca al seu torn va arremetre contra ells,comptant amb el suport d’una part im-portant de la base, acusant-los de no ha-ver-li donat suport en la seva responsabi-litat i de boicotejar les seves decisions.

En un in f o rm e que pr e s enta enVicente Ur ibeVicente Ur ibeVicente Ur ibeVicente Ur ibeVicente Uribe , membre de la direc-ció del PCE, als seus companys deMadrid s’hi indica:

“Al cam.(arada) Ar.(diaca) no se le habíaprestado por parte de (l) Secre (tariado)y en particular por parte del cam (arada)S.(esé) la atención debida en todo eltiempo que el cam.(arada) Ar(diaca) llevaen su cargo”.

El PCE va decidir separar del seu càrrecen Pere Ardiaca, donant la raó a mitgesal grup d’en Sesé, però no els va deixarocupar el càrrec vacant, quedant la di-recció del Partit sense màxim responsa-


60

ble durant algún temps. Lluny de soluci-onar el problema aquest es va complicarmés, ja que part de la militància de baseva culpar els tres dirigents del que haviapassat i els va recriminar la seva actituden els “Fets”, així com el sabotatge con-tinu a les decisions del PCE

L’Ardiaca, al seu torn, es va saltar l’es-tructura de l’aparell clandestí y va ferarribar a Madrid, mitjançant el SocorroRojo, el seu suport a aquestes crítiques,la qual cosa li va costar una airada recri-minació de la direcció del PCE per sal-tar-se els canals reglamentaris.

És interessant la postura de la Lina quanes van produir les votacions que desti-tuïen l’Ardiaca:

“Opinión de la camarada L.(ina). Como elanterior (se refiere a Arlandis) opina que

debe cesar en el cargo y siempre desdeluego rectificando nuestro acuerdo despuésde discutir con Madrid si cree que nos he-mos equivocado. Cree que debe sersustituido provisionalmente enseguida”.

Davant d’aquesta situació i en no veurepossibilitats d’un acord, el secretariat delPC C va demanar per escrit, el 14 d’abril,ajut al PCE:

“El P.(artido) va a una catástrofe y esposible que vosotros consiguierais que lacatástrofe fuera menos voluminosa.Creemos pues que debe el P.C. de Españaenviar aquí un camarada que ayude a so-lucionar esta cuestión a la par que paraintervenir en el C.C. que se celebrarápróximamente”.

De la gravetat d’aquesta crisi no n’hi hacap dubte en observar la reacció de

M ique l Va ldè s i G ar r igaM ique l Va ldè s i G ar r igaM ique l Va ldè s i G ar r igaM ique l Va ldè s i G ar r igaM ique l Va ldè s i G ar r iga

Va néixer a Tarragona. Va començar la sevafeina a la UGT . L’any 1931 participà en lafundació d ’una ag rupació de l P C E aTarragona. També participà l’any 1932 enla f o rm ació de l Pa r t i t C omun is ta deCatalunya, del qual formà part del comitècentral. Després, l’any 1935, en fou elegitsecretari general i com a tal assistí al setè

congrés de la Internacional Comunista. L’any1936 fou elegit diputat a Corts per Barcelona,dins la candidatura del Front d’Esquerres deCatalunya. Membre del comitè executiu delPSUC (secretari d’organització), el desembredel 1936 fou designat conseller de Treballde la Generalitat de Catalunya en represen-tació de la UGT (16 de desembre del 1936– 16 d’abril del 1937). S’exilià a França el1939 i va morir el 1950.


61

Madrid. No van enviar un camarada sinótres, i a més del màxim nivell: JesúsH e rnàndez (“ H e rminio ”) , A l fr edoA l fr edoA l fr edoA l fr edoA l f r edo iRafaelRafaelRafaelRafaelRafael, els dos darrers són en realitatl’Erno G ëroErno G ëroErno G ëroErno G ëroErno G ëro –també conegut com a“ P e dr o ”“ P e dr o ”“ P e dr o ”“ P e dr o ”“ P e dr o ” - i en V ic t o r io C odovillaV ic t o r io C odovillaV ic t o r io C odovillaV ic t o r io C odovillaV ic t o r io C odovilla ,delegats de la Internacional Comunista.

Un cop a Barcelona es van reunir ambuns i altres i van convocar un ComitèCentral per al 12 de maig del 1935, onvan realitzar la següent proposta per alBur ó de d i r e cció : M ique l Va ldé s ,V ic ent e A r r oyo , Ma ta , P e ña lv e rP e ña lv e rP e ña lv e rP e ña lv e rP e ña lv e r ,A r landís , Be r t ràn i Jarque , Be r t ràn i Jarque , Be r t ràn i Jarque , Be r t ràn i Jarque , Be r t ràn i Jarque , i com asuplents Lina Ó dena Lina Ó dena Lina Ó dena Lina Ó dena Lina Ó dena i CantalapiedraCantalapiedraCantalapiedraCantalapiedraCantalapiedra.

Al seu informe, l’Hernández descriu lesdiferents responsabilitats:

“Nosotros proponemos hoy la siguienteconstitución de Secretariado: S.(ecretario)P.(o l í t ico) Valdés, S.( e c r e ta r io de )O.(rganización) Arroyo, S.(ecre tar io)S.(indical) Mata, Arlandís SecretarioAgrario (…) Ahora nos queda el hueso desaber a donde enviar a los otros. Por lopronto a del Barrio vamos a proponerleque vaya como instructor del C.C. aHospitalet y Cornellá (…)”

En Miquel Valdés pertanyia a l’organit-zació de Tarragona i, per tant, es troba-va lluny de la disputa que es mantenia aBarcelona. Tenia una llarga trajectòria

comunista i estava casat amb la TeresaTeresaTeresaTeresaTeresaPalauPalauPalauPalauPalau, molt implicada també des dejove en la lluita política, ja que el seupare, en Palu, el VellPalu, el VellPalu, el VellPalu, el VellPalu, el Vell, era un recone-gut dirigent del port de Tarragona. Quanva rebre el càrrec en Valdés treballava ala construcció i comptava amb el su-port de dues altres organitzacions for-tes del PC C , la de Reus (Josep Banqué)i la de Lleida (Amades).

Tota la direcció designada coneixia lainterinitat dels seus càrrecs però, tot ique la pugna va cont inuar sote r ra-dament, van aconseguir suavitzar l’am-bient i van avançar en l’organització delPartit a la clandestinitat.

L’encalç a què la policia tenia sotmesa lamilitància no va impedir que s’organit-zés la lluita i fins i tot es va crear un noufront, el de la solidaritat amb les vícti-mes de la repressió a Astúries.

L’ajut que es va aconseguir es va cana-litzar mitjançant el Socorro Rojo In-Socorro Rojo In-Socorro Rojo In-Socorro Rojo In-Socorro Rojo In-ternacional (SRI)ternacional (SRI)ternacional (SRI)ternacional (SRI)ternacional (SRI), entitat que tambéestava il·legalitzada. A Catalunya, les do-nes antifeixistes de diferents Partits iorganitzacions, commogudes per lespenúr i e s que pa t i en e ls f i l ls de lsrepresaliats, van decidir crear una as-sociació per tal d’ajudar-los. La van ano-m ena r A ssociació pe r r e co l l i r e nA ssociació pe r r e co l l i r e nA ssociació pe r r e co l l i r e nA ssociació pe r r e co l l i r e nA ssociació pe r r e co l l i r e nfamíli e s la In fant e sa Abandonada famíli e s la In fant e sa Abandonada famíli e s la In fant e sa Abandonada famíli e s la In fant e sa Abandonada famíli e s la In fant e sa Abandonada i


62

va tenir la seva seu oficial a l’AteneuPolitècnic. Un nom curiós amb el quepretenien evitar la persecució i poderaixí desenvolupar el seu treball solidari.

Els impulsors d’aquesta nova entitat vanser la Dolors Bargalló Dolors Bargalló Dolors Bargalló Dolors Bargalló Dolors Bargalló (ERC) i la LinaÓ dena que , junt amb d’altres dones,entre les que cal destacar l’Elisa Uris, laColom, l’O riol i la Coloma, van crearuna xar xa so l idàr ia a cava l l ent r eAstúries, Madrid i Barcelona. Els resul-tats van ser excel·lents, més de dos-cents nens asturians van ser acollits allars catalanes.

Al mes d’agost del 1935 es va celebrara Sevilla un Congrés del Socorro Rojo,en el qual se li va reconèixer a la Lina laseva feina amb els nens i la tasca de re-collida de fons per a les famílies amb mésdificultats. Tot just uns dies més tard,el 25 del mateix mes d’abril, es va con-vocar a Barcelona, organitzada per l’SRI,una manifestació per a exigir la llibertatdels presos d’octubre. La policia va ac-tuar amb summa violència i va practi-car moltes detencions, engarjolant des-tacats dirigents de l’SRI entre els que hihavia la Lina. Com a testimoni podemcomptar amb la fitxa policial de la de-tenció, la qual cosa ens permet que aratinguem alguna foto més de la Lina, aldors de la qual s’hi pot llegir “ Comunis-ta del ’SRI”

Aquesta detenció va impedir la LinaÓdena assistir el 25 de setembre al VICongrés de la Internacional Juvenil Co-mun is ta que e s va c e l ebra r aCopenhague. Estava previst que hi as-sistissin en T r ifón MedranoTr ifón MedranoTr ifón MedranoTr ifón MedranoTr ifón Medrano , Secre-ta r i G ene ra l de la U n ión d eU n ión d eU n ión d eU n ión d eU n ión d eJuv entude s C omunis tas de EspañaJuv entude s C omunis tas de EspañaJuv entude s C omunis tas de EspañaJuv entude s C omunis tas de EspañaJuv entude s C omunis tas de España(UJCE)(UJCE)(UJCE)(UJCE)(UJCE) i la Lina com a responsable dela Joventut Comunista del PC C

Va ser el Congrés en què la joventutcomunista posava la seva política enconcordança amb els nous aires de laI.C . Manllevem un paràgraf del llibre del’Estivill:

“Su detención (parla de la Lina) le impidióasistir al VI Congreso de la IJC, en el quese planteó la necesidad de forzar la unidadde la juventud trabajadora y popular en lalucha contra el fascismo. Las enseñanzasde este Congreso y las experiencias delmovimiento de Octubre supoaprovecharlas Lina para orientar el trabajode la Juventud Comunista de Catalunya enel reforzamiento de la lucha por launificación de las organizaciones de lajuventud trabajadora.”

Efectivament així va ser . El Congrés,que va durar fins l’11 d’octubre, va feruna autocrítica al sectarisme amb el quehavien actuat fins aleshores, assenyalantque la forma organitzativa, en cèl·lules,


63

tampoc no ajudava a obrir-se als joves ique s’havien de trobar altres fórmulesque al mateix temps que participativesfossin el seu model d’organització. Esproposava, per tant, el que la Lina feia jaalgun temps que fomentava a Catalunyaamb la creació de casals, cercles de tre-ball, esportius, etc.

Aquesta reunió va posar especial èm-fasi en què s’havia d’acceptar la plurali-tat ideològica, però això sí, educant elsjoves en el marxisme-leninisme, i va aca-bar el seu gir fent una crida a la unitatde la joventut i a què tingués com aelement aglutinador la lluita contra elfeixisme .

La Lina no va trigar a posar en marxa els“consells” de la IJC , i va llençar el no-vembre del 1935 una crida a la Unió deJoventuts Socialistes de l PS O E i de lBO C , ampliant-la els dies següents a al-tres organitzacions juvenils. D ’aquestaforma, el gener del 1936 es van cele-brar les primeres reunions, en les quehi van participar Estat Català, BO C , elBloc Escolar N acionalistaBloc Escolar N acionalistaBloc Escolar N acionalistaBloc Escolar N acionalistaBloc Escolar N acionalista, les Joven-tuts Socialistes i fins i tot els nacionalis-tes més radicals de N osaltres Sols!N osaltres Sols!N osaltres Sols!N osaltres Sols!N osaltres Sols!

Ja s’havia posat en marxa un procésunitari de gran importància, que preci-sava del treball de militants predispo-sats a realitzar-lo ja que no tots estaven

d’acord amb aquest canvi radical. És enaquell moment, clau per a la unitat, quanla Lina va marxar a Madrid.

El Partit va explicar que la va cridar elP C E pe r ta l d ’a juda r la D o lo r e sD o lo r e sD o lo r e sD o lo r e sD o lo r e sIbarruriIbarruriIbarruriIbarruriIbarruri en la campanya electoral del16 de febrer, eleccions que van donarel triomf al Frente Popular .Frente Popular .Frente Popular .Frente Popular .Frente Popular .

És c e r t que va e s ta r a judant “ LaPasionaria” però no és menys cert queel PCE mai no va fer aquesta trucada.

Per explicar aquesta estranya conductahaurem d’entrar en la vida privada de laLina, ja que, en aquest cas, van ser cau-ses d’índole particular les que van moti-var la seva marxa cap a Madrid. Qualse-vol feina militant es desenvolupa compa-ginant-la amb la vida privada i aquestacondiciona, en moltes ocasions, el tempsi el grau d’implicació en la vida partidària.

En el cas de la Lina va ser la seva relacióafectiva amb un destacat dirigent del Par-tit. Aquest, que era protagonista de moltsdels enfrontaments provocats a la direc-ció, volia mantenir amb la jove una histò-ria sense massa compromís; però la Lina,que ja havia viscut abans aquesta situa-ció, volia una relació més seriosa.

Com acostuma a passar , en cada dis-cussió política els adversaris posaven


64

sobre la taula la seva relació sentimen-tal pe r explicar la postura que enaque ll mom ent de f ens é s la Lina il’acusaven de no mantenir la neces-sària perspectiva i d’acomodar el seucriteri als interessos de la seva rela-ció. A ixò era absolutament fals, ja queel dirigent en qüestió defensava pos-tures contràries a la unificació , men-t re que la Lina de fensava l’apropa-ment a totes les forces obreres.

En uns moments de màxima tensió ,amb el Partit dividit entre els que esta-ven a favor dels processos unitaris i elsqui creien que amb la unitat es perdia laforça revolucionària, la Lina va esdeve-nir l’excusa perfecta. Com ja venia sent

habitual, un grup de dirigents, encapça-lats per en Sesé i en Del Barrio, que re-presentaven el sector sindical i eren con-traris a l’apropament a altres partits, vanarremetre contra la Lina al Comitè Exe-cutiu, acusant-la de votar una resoluciócontrària als seus interessos perquè ha-via discutit amb el seu company.

Finalment, i adoptant una solució salo-mònica per tal de no enutjar cap de lesparts, el Comitè Central va decidir sepa-rar del Secretariat la Lina i el seu com-pany, amb el qual ja no mantenia capmena de relació, i enviar-la a Madrid onhavia d’ajudar en el procés d’unitat ques’estava forjant entre les joventuts soci-alistes i comunistes.


65

Q uan va arribar a Madrid, la Lina vatrencar tots els vincles amb els seusamics de Barcelona i es va dedicar aajudar l’organització de joves, així coma treballar per a l’organització d’algunsactes de la Dolores Ibarruri. A la jo-ventut comunista es va dedicar al quetenia més experiència, que era la cre-ació i organització de centres juvenilsdirigit per militants comunistes. C om-panya seva en aquella feina va ser laTrini Torrijos, a la que va ajudar en laposada en marxa de l C ent ro A idaLafuente , en homenatge a la compa-nya mor ta en e ls f e ts d’ O ctubr e aAstúr ies.

Es va afiliar al Sindicato de la Aguja deMadrid i va treballar en la campanyad’agitació que aquest va dur a termeamb motiu d’una vaga, la qual cosa li vadonar força fama entre les treballado-res. Durant la seva estada i per la sevafe ina, va fe r amistat amb en T r ifónMedrano i en Luis Sandín, joves diri-gents amb els que compartia el mateixpunt de vista del treball unitari i ambels que va participar en les discussions

A la UJCEque es van mantenir amb els dirigentsde les joventuts socialistes.

L’Agust ín A rcasAgust ín A rcasAgust ín A rcasAgust ín A rcasAgust ín A rcas, dir igent de l P C C ide la UGT , va visitar la Lina a Madrid endiferents ocasions, ja que el sindicat aCatalunya l’enviaba per a diverses acti-vitats centrals. En una d’aquestes visi-tes, la Lina li va dir en confiança que notenia bones relacions amb alguns com-panys socialistes amb els que es deba-tia com havia de ser el procés unitari, ien concret amb el Secretari General deles joventuts , en Sant iago C ar r illo ,Sant iago C ar r illo ,Sant iago C ar r illo ,Sant iago C ar r illo ,Sant iago C ar r illo ,amb el que tenia enfrontaments moltse r iosos. Ella suposava que a causad’aquests desacords era enviada fora deMadrid quan s’havien de prendre algu-nes decisions importants.

La unitat dels joves avançava ràpidament.A principis de març va sortir de Madridcap a Moscú una delegació de les duesentitats juvenils. Estava formada per enSantiago Carrillo, en Federico MelchorFederico MelchorFederico MelchorFederico MelchorFederico Melchor,en Trifón Medrano i en Felipe MuñozFelipe MuñozFelipe MuñozFelipe MuñozFelipe MuñozArconada. Arconada. Arconada. Arconada. Arconada. Es tractava de prendre elsdarrers acords davant la IJC . Finalment,


66

el dia 15 de març del 1936 es van signarles bases per a la unitat. En nom de lesJoventuts Socialistes ho va fer en SantiagoCarrillo, per les Joventuts Comunistesen Trifón Medrano i per la InternacionalJuvenil Comunista ho va fer en MassieMassieMassieMassieMassie.

D el document que es va signar n’ex-traiem els següents paràgrafs, que sónuna declaració de principis:

“Las d i recc iones de la F JS y UJCresuelven forjar una amplia organizaciónde nuevo tipo de la juventud trabajadora,como ha sido indicado en el VI Congresode la IJC, sobre la base de los siguientesprincipios:

1º Defensa diaria de los intereses yderechos económicos , po l í t i cos yculturales de la juventud trabajadora, yeducación de los miembros en el espíritude la lucha de c lases , de linternac ional i smo pro letar io y de lmarxismo-leninismo.

2º Capacitación de los jóvenes obreroscampesinos, estudiantes, muchachas, yde toda la juventud laboriosa dispuestaa co laborar s inceramente en e ldesarrollo de la organización.

3º Luchar en vanguardia de toda lajuventud, agrupándola y educándola enla acción por la l ibertad, contra el

A gus t ín A rcas Me r loA gus t ín A rcas Me r loA gus t ín A rcas Me r loA gus t ín A rcas Me r loA gus t ín A rcas Me r lo

Va ingressar a la F.C .C .B. l’ any 1929. Va passar a militar en elP.C .C . el 1933. Candidat a diputat per Barcelona el 1933. Vadesenvolupar la seva tasca en el camp sindical. Va ser dirigent dela C .G .T.U. dels Tramviaires. El febrer del 1936 va ingressar a laU.G .T. com a dirigent de la Federació Nacional de Transports deCatalunya, passant a ser membre del Comitè Nacional. A finalsdel 1936 era membre del C E de la Federación Nacional deTransporte de España. El 1937 va ser nomenat secretari generalde la U.G .T. de Barcelona. En finalitzar la guerra civil espanyola esva exiliar a la U.R.S.S. Voluntari a la Segona Guerra Mundial, vaformar part d’un batalló espanyol de la N .K.D .V., junt amb enPelegrí Pérez i d’altres. Va participar en la defensa de Moscou el1941 i d’Stalingrad el 1943. Obrer a diverses fàbriques sovièti-ques. Cooperant espanyol a Cuba en el triomf de la Revoluciód’en Fidel Castro el 1960. Va tornar a Espanya el 1971. El 1982 vaingressar al P.C .C ., partit en el qual va militar fins a la seva mort.


67

fascismo y la guerra imperialista, contrael capitalismo en su conjunto y por lavictoria del socialismo.

Esta organización luchará de acuerdocon aquellas otras que tengan puntosco inc identes en la defensa de losintereses de la juventud laboriosa”

A la tornada a Espanya, es va acordar lacreació de la C omisión N acional deC omisión N acional deC omisión N acional deC omisión N acional deC omisión N acional deUnificación,Unificación,Unificación,Unificación,Unificación, la qual es va formar ambtres militants de cada organització. Pelssocia l is t e s s ’h i van inco rpo ra r enSant iago C a r r i l lo , e n C a r lo sC a r lo sC a r lo sC a r lo sC a r lo sH ernándezH ernándezH ernándezH ernándezH ernández i en Federico Melchor , ipels comunistas en Trifón Medrano, enManue l V ida lManue l V ida lManue l V ida lManue l V ida lManue l V ida l i e n F e l ipe MuñozArconada.

Des de la comissió s’insta les organitza-cions de base de cada província a quèes convoquin Congressos territorialsd’unificació i s’envien representants apresidir aquests Congressos. A la Linala van enviar, el 17 de juliol del 1936, ald’Almeria, lloc on la va sorprendre lasublevació militar del 18 de juliol.


68


69

Assabentats els reunits al congrés d’uni-ficació d’Almeria de la insurrecció mili-tar, van acordar abandonar la seva acti-vitat i incorporar-se immediatament ala defensa de la República.

Es van crear grups armats als que s’hi vansumar militants d’altres forces i ciutadanssense filiació política, i es van produir lesprimeres topades amb els insurrectes.Gràcies a l’oportuna intervenció de duescompanyies de soldats d’aviació, l’aixeca-ment va ser abortat a Almeria.

Es va decidir aleshores la creació d’unacolumna que , formada per milicians,mariners i soldats d’aviació, s’haurien dedirigir a Guadix per intentar, junt ambuna altra columna que s’estava formanta Múrcia, reconquerir la ciutat de Gra-nada, presa pels insurrectes.

La Lina es va unir als soldats d’aviacióamb els que va mantenir constants con-verses i aquests, en reconeixement a laseva feina, li van regalar el distintiu queportaven, unes ales d’aviació, que desd’aleshores va lluir a la seva granota de

La guerra i la mortmiliciana i amb les que es va retratar enles darreres fotografies que en tenim.

La situació a Andalusia era extremada-ment confusa, amb pobles que passa-ven d’un bàndol a l’altre en qüestió d’ho-res. En els primers dies, les forces sedi-cioses van prendre Sevilla, Cadis, X e-rès, Córdova, Granada i el Camp deG ibraltar. D isposaven d’un exèrcit or-ganitzat mentre que la República, enaquells moments, comptava principal-ment amb les columnes milicianes, for-mades per civils i armats amb escope-tes de caça. A la falta d’armament s’hiha de sumar la desorganització, per laqual cosa els pocs avanços que es vanaconseguir eren conseqüència més dela voluntarietat que d’una estratègia mi-litar definida.

Els continus moviments d’ambdós bàn-dols van anar a poc a poc delimitant elsterritoris, i així va quedar en mans delsinsurrectes l’anomenada Andalusia bai-xa, mentre que la República manteniales terres altes d’Andalusia i la costamediterrània.


70

En aquesta franja costanera va realitzar,la Lina, la seva feina. Les bases de Màla-ga, Motril o Almeria van ser els puntsen els que es recolzaven les columnesde milícies que convergien i assetjavenGranada per l’O est, el Sud i l’Est. O rga-nitzar aquestes columnes i coordinar-les, així com buscar els recursos per aarmar-les i alimentar-les, va ser la cons-tant de la Lina.

Es tractava d’una tasca complexa, ja ques’havien organitzat a Almeria quatre co-lumnes. La primera, que era militar i notenia nom propi, estava formada per unasecció de metralladores, els soldats d’avi-ació i algunes milícies. Més tard es vanunir a la tercera divisió que provenia deMúrcia i que estava sota el comanda-ment del general Mar tínez C abreraMar tínez C abreraMar tínez C abreraMar tínez C abreraMar tínez C abrera.La segona va ser la presa pel diputatcomunista Antonio PretelAntonio PretelAntonio PretelAntonio PretelAntonio Pretel, i a la quales va adscriure la Lina. Aquesta colum-na va prendre Motril i va cerclar Grana-da per l’O est. La tercera columna va serconeguda amb el nom de la Ugijar i eracom andada pe l cap i tà F r anciscoF r anciscoF r anciscoF r anciscoF r anciscoMenoyoMenoyoMenoyoMenoyoMenoyo. Per acabar, a finals de juliol,es va formar la quarta columna sota elcomandament del, també, diputat co-munista Adr iano Rom e roAdr iano Rom e roAdr iano Rom e roAdr iano Rom e roAdr iano Rom e ro .

L’exèrcit professional, que s’havia man-tingut fidel al Govern, va demanar la dis-solució de les milícies i al seu torn el

mateix Govern no facilitava recursos ales columnes, per la qual cosa a una re-unió que es va celebrar a Motril i a laqual hi van assistir, entre d’altres, enRomero, en Pretel i la Lina, es va decidirenviar una delegació a Madrid a entre-vistar-se en persona amb la direcció delP.C .E. i a sol·licitar ajut. En Pretel i la Linavan ser els escollits per a aquest viatge,i van arribar a Madrid el 25 d’agost. Des-prés d’entrevistar-se amb el Partit vansol·licitar entrevistes amb les autoritats,les quals van resultar del tot infructuo-ses, la qual cosa els va decidir a anar aBarcelona on esperaven rebre més ajut.

Amb prou feines van ser a la ciutat unspocs dies, però no obstant la Lina vaaprofitar per a entrevistar-se amb elsseus camarades i amics, al mateix tempsque va escriure el primer i últim articleper a l’òrgan de premsa de les J.S.U . deCatalunya, “Juliol”, en què en el número1, de data 3 de setembre, la Lina explicala seva experiència al front de Granada.

De tornada al front, el dia 14 de setem-bre, i proveïda de credencials de “MundoObrero” com a Corresponsal de Guer-ra, la Lina va marxar del poble d’Iznallozamb destí a Colomera, on hi havia unapetita caserna de milícies malaguenyes.S’iniciava el darrer dia de la vida de laLina, un dia farcit de tràgics errors. A lacarretera hi havia una parada de con-


71

trol de la Falange, els colors similars alsde la C N T de la qual van confondre elxofer de la Lina, que es va dirigir cap alcontrol a sol·licitar informació.

Del que va passar en aquell moment tansols se’n té el testimoni d’un dels falan-gistes, el Sr.Julio Belza, que era allà i queva escriure un article per a la revistaHistoria y Vida (extra núm. 4) que es vapublicar el 1974. Aquest testimoni elrecollim íntegre a la plana 125 i deixema l’opinió del lector la seva credibilitat.

En ell, el Sr.Belza fa una descripció delsfets amb el llenguatge propi del bàndolfeixista, però en qualsevol cas semblaque ajustat al desenvolupament del queva passar.

Descriu la zona on es va produir la troba-da entre el cotxe de la Lina i el reforç dereserva falangista, situant-lo a la carreterade Jaén a uns 14 Km. de Granada, a unindret conegut com la Venta del Juanito.

La sorpresa dels falangistes en veure uncotxe amb la falç i el martell pintats enblanc sobre la carrosseria que s’anavaacostant a la parada no els va impedirencanonar els ocupants tan bon puntvan ser a tret. Era massa tard per a laLina i el seu xofer, que van baixar delcotxe entre els insults i els cops.

Sembla ser que l’actitud masclista delgrup facciós va provocar que centres-sin l’atenció en el xofer, moment que laLina va aprofitar per a disparar-se el tretque va acabar amb la seva vida.

Pr ene m e l paràgra f de l’ar t icle de lSr.Belza en el que desgrana, amb el seuestil insultant, aquells darrers minuts:

“Por otra parte, los falangistas, con no me-nos asombro, descubrían cómo bajo el monoazul de uno de los viajeros, alentaba el cuer-po de una mujer y, además, su negra mele-na, sus grandes y profundos ojos… Era unamujer y ese sentimiento hidalgo, ese respetodel hombre hacia la fémina, esa atraccióndel sexo, invencible, natural, celtibérica, leshizo olvidarse momentáneamente de la ene-miga, de la miliciana, de la que llevaba unpistolón al cinto, para dedicar su atención alconductor que además había quedado enun primer plano. Comenzaron a cachearlo.La mujer, un poco detrás del grupo aprove-chó aquel descuido de sus aprehensores ymedio oculta tras el coche pudo sacar su pis-tola, apoyársela en la sien y disparar. Cuan-do acudieron a ella estaba muerta.”

No hi ha cap més testimoni de com vanpassar els fets, i és possible, pels conei-xements que la Lina tenia del front i dela situació de les tropes, que preferís elsuïcidi a la tortura i la delació.


72

També és cert que el document quese’ns presenta és absolutament tenden-ciós, imputant a la Lina diverses atroci-tats, i sembla més aviat que es tracti dedestruir el mite o d’amagar alguna mali-feta. És aquest, per tant, un testimonique cal prendre’s amb molta cautela obé posar-lo en dubte directament iobertament.

A l Libro de Entierros de la ciutat deGranada s’hi pot llegir:

“ 14 s ept i e mbr e 1936 :“ 14 s ept i e mbr e 1936 :“ 14 s ept i e mbr e 1936 :“ 14 s ept i e mbr e 1936 :“ 14 s ept i e mbr e 1936 :-Juan Cuadrado García. Causa Juzgado Militar.-Lina Ódena, Causa Juzgado Militar. Enterradaen fosa 122, Patio Ermita, en este mismo díaactuó el juez Rafael Salmerón”

La notícia de la mort de la Lina es vasaber a Barcelona el 22 de setembre, i a

partir d’aquell moment es van anar es-devenint els actes d’homenatge. Es vaneditar cartells amb la seva imatge, es vaposar el seu nom a diversos carrers.Locals i batallons es van rebatejar enhonor seu. La propaganda republicanava exalçar la figura de la Lina i la va ele-var a la figura d’heroïna. Recentment, aBarcelona, la seva ciutat natal, se li hadedicat una plaça a l’interior d’un blocd’edificis al barri de l’Eixample.

La Lina Ódena va morir als 25 anys. Elseus darrers cinc anys de vida van sertestimoni d’una de les èpoques més di-fícils del nostre país. La seva feina pelsdrets dels joves, de les dones, dels dretsnacionals de Catalunya, l’haurien de fermereixedora d’un lloc entre els granspersonatges de la nostra història.


73

Cronologia d’articlesperiodístics de Lina Ódena

C A T A L U N Y A R O J AC A T A L U N Y A R O J AC A T A L U N Y A R O J AC A T A L U N Y A R O J AC A T A L U N Y A R O J A

- “La República autònoma d’Adeguei”,nº 28, 29.12.1932- “¿ Que ha dado la Revolución de O c-tubre a los campesinos rusos?”, nº 19,22.6.1933- “ A las muj e r e s obr e ras ” , nº 20 ,29.6.1933- “ Po r la bo lche vización de lasJuv entude s C omun is tas ” , nº 23 ,23.9.1933- “ Los G rande s Ma e s t r os de laR e vo lución y la Juv entud” , nº 35 ,19.1.1934- “La Juventud Comunista saluda el ICongreso del Partido de la Revolución”,nº 40, 24.5.1934- “ Cumplir las decisiones del Congresode J óv ene s A nt i f ascis tas ” , nº 49 ,26.7.1934- “¿Cómo realizamos las decisiones delII Congreso de la UJC de España?”, nº51, 9.8.1934

- “ Como discute la Juventud Comunis-ta los problemas de la Revolución”, nº52, 16.8.1934- “ C ont ra la gue r ra impe r ialis ta laJuv entud debe lucha r e l d ía 1 deSeptiembre”, nº 53, 23.8.1934- “En pie contra la provocación fascista”,nº 55, 6.9.1934- “El pleno del Comité Central del Par-tir Comunista de Catalunya y FrenteÚnico Juvenil”, nº 58, 27.9.1935

O C T U B R EO C T U B R EO C T U B R EO C T U B R EO C T U B R E

- “Infants d’Asturias a Catalunya”, nº 3,12.4.1935- “ Com viu la joventut a Catalunya”, nº7, 27.4.1935

O C T U BRE (S e gona Època)O C T U BRE (S e gona Època)O C T U BRE (S e gona Època)O C T U BRE (S e gona Època)O C T U BRE (S e gona Època)

- “Unificació Juvenil. Una sola Joventut!”,nº 1, 26.12.1935


74

- “Front Popular de Joventuts” , nº 2,2,1,1936- “ Què impideix la Unitat d’Acció delsJoves Llibertaris?”, nº 3, 10.1.1936- “Unificació Juvenil”, nº 4, 17.1.1936- “Després del IV Congres de la Inter-nacional Juv enil C omunis ta ” , nº 6 ,31.1.1936

J U L I O LJ U L I O LJ U L I O LJ U L I O LJ U L I O L- “Sense títol”, nº 1, 3.9.1936


75

Escrits de Lina Ódena

Entre les conquestes per la Revolució d’O ctubre es comptacom una de les fonamentals l’alliberació de les nacionalitatsapreses per l’imperialisme tzarista. Un exemple viu, d’aquestaalliberació ens el dóna la República d’Adeguei que, de tempsimmemorial, lluitava per la seva independència amb granenergia.

La història de la independència D ’Adeguei és molt acciden-tada: des de l’any 1864 en que l’imperialisme tzarista co-mençà la inculcació de les seves terres expulsant als seushabitants a Siria i Damasc, Adeguei ha sigut disputada pelsimperialismes anglès i rus. Es conserien documents que acre-diten l’existència d’agents d’Anglaterra que incitaven a l’alça-ment contra Rússia a l’ensems que els proporcionava ar-mes. El tzarisme començava tals mitjans de terror entre lapoblació que els seus habitants fugien a les muntanyes ve-ient-se obligats a fer vida salvatge.

Sols la revolució d’O ctubre ha conseguit la completa eman-cipació d’aquesta nacionalitat opresa, desenrotllat ràpidamentla seva vida econòmica i cultural, en forma nacional i amb

“CATALUNYA ROJA”

LA REPÚBLICA AUTÒNOMA D’ADEGUEI

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, C, C, C, C, CATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYA R R R R ROJAOJAOJAOJAOJA, , , , , NNNNNº28º28º28º28º2829.12.193229.12.193229.12.193229.12.193229.12.1932


76

contingut socialista. Algunes xifres ens donaran idea de latransformació operada per Adeguei a partir de la seva allibe-ració nacional: abans de la Revolució, l’analfabetisme era de95% en una població de 14.000 habitants; avuí, que la pobla-ció ha augmentat a 127.000 habitants, l’analfabetisme estàliquidat per complert. Abans existien tres escoles (en rus)per als fills de les famílies riques, avuí l’ensenyança primàriaabarca a tots els nois de la República, havent-hi 162 escolesen la llengua nacional. Es publiquen dos diaris, un en llenguaKirgisa i l’altra en rus; les lletres nacionals compten amb unample encuadrament d’autors en llengua Kirgisa.

Adeguei compta avuí amb una Universitat agrícola i estan enconstrucció tres Universitats més en rebran instrucció elsobrers i camperols i llurs fills. Ells camperols han entrat a lacol·lectivització en gran nombre: de les 27.600 economiesagrícoles individuals de la República han entrar als coljoses25.000, poc mens de 10%, donant tan fort al Kulac (campe-rol ric) que han lograt liquidar-lo.

En el desenrotllament industrial s’han fet gran progressos,tenim en compte que el tzarisme no havia construït ni tansols una fàbrica. Adeguei té avuí 12 establiments industrialsentre ells una fàbrica de conserves, mantega i productesquímics.

La dona d’Adeguei, que abans de la revolució era opresa deforma bàrbara, que era esclava de la llar amb tots els perjudi-cis musulmans, adès ús del vel per a cobrir-se la cara, avuíestà emancipada per complert, prenent part activa en laconstrucció del socialisme, tan en la producció industrialcom en la vida política i universitària.

Tots aquests èxits han sigut aconseguits sota la D ictaduradel proletariat i dels camperols dirigida per la justa línea del


77

heròic Partit Bolxevic, que ha realitzat amb tota justesa laconsigna de donar a les nacionalitats emancipades, una cul-tura nacional per a la forma i socialista per seu contingut.

La vida en los “ co ljos e s ” (haciendas co le c t ivas)La vida en los “ co ljos e s ” (haciendas co le c t ivas)La vida en los “ co ljos e s ” (haciendas co le c t ivas)La vida en los “ co ljos e s ” (haciendas co le c t ivas)La vida en los “ co ljos e s ” (haciendas co le c t ivas)

En los tiempos malditos del zarismo los campesinos pobresy los obreros agrícolas vivían en las condiciones más terri-bles y miserables.

La pobreza era absoluta y su ignorancia total. Ahora habitancasas confortables. En cada Coljose se ha construido nuevosedificios higiénicos y espaciosos.

En otros tiempos el 30 por ciento de las haciendas agrícolasno tenían vacas. Hoy difícilmente se encontrará un miembrode los coljoses que no disponga de su vaca, sus cerdos yaves, y esto sin contar naturalmente con el ganado de lashaciendas colectivizadas.

Antes de la revolución la ganancia media de los campesinospobres era de 177 rublos al año. En 1932 la ganancia mediade un miembro de coljos “ Comintern” era de 495 rublos.En el coljos “Iskra” 560 rublos y el de “Lenin” de 460 rublos.Además cada familia ha recibido en 1932 un término mediode 120 a 130 puds de trigo (cada pund son 16 kilos y medio).

¿QUE HA DADO LA REVOLUCIÓNDE OCTUBRE A LOS CAMPESINOS RUSOS?

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, C, C, C, C, CATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYA R R R R ROJAOJAOJAOJAOJA, , , , , NNNNNº 19º 19º 19º 19º 1922.6 .193322.6 .193322.6 .193322.6 .193322.6 .1933


78

El reparto se hace según las jornadas de trabajo efectivohechas.

Hay en el coljos “Lenin” familias como Pachenilchikov, Vinniky otros que han ganado en el año 1932, 850 a 950 rublos.En nuestro Radio (son los miembros de los coljoses del Ra-dio de la Estación de tractores de Bentchk (volga medio) losque informan) encontrareis hombres como Miecheriahovque gana 1384 rublos y 50 copees. Este camarada es miembrode los coljos el “Pueblo Nuevo” cuyo sentido significa “lanueva vida en el campo”.

Si queremos continuar hablando de la vida del campesino esnecesario estudiar las condiciones de trabajo en los tiempospasados, como en la época zarista era preciso matarse en eltrabajo y como se trabaja hoy día.

Sobre todo tengamos en cuenta que antes no teníamosmáquinas y que hoy día disponemos de ellas y cada día conmayor abundancia. Ahora trabajamos en común (lo que esmás fácil, más agradable, sin fatiga y estimula más el entusias-mo). Cada miembro del coljos dispone de muchísimo mástiempo libre, lo que hace que en la actualidad no tengamosya ningún analfabeto entre nosotros. Cada miembro del coljosestá instruido y recibe su periódico y muchos reciben dos otres. El campesino, que antes no sabía leer, lee hoy libros.

La vida de la mujer ha cambiado totalmente. ¿Es que hace lamisma vida que hacía antes cuando cultivaba individualmentela tierra? En la época de la siembra y de la recolección, cuandoel trabajo arrecia la mujer no tiene ya la preocupación ni dela cocina, ni de los hijos. Desde el comienzo de la primaveray hasta bien entrado en el otoño la alimentación es comunaly las “ Casas Cunas” funcionan en las brigadas. Fijemosnosen nuestros niños. Los caballos de los coljos les llevan a la


79

escuela y vuelven a traerlos. Todos estudian, trabajan en losdestacamentos de pioneros van, bien vestidos y bien calzados.¿Es que un campesino (no solamente un campesino pobresino un campesino medio) podía soñar en una vida tanholgada hace solamente cinco años sin hablar ya de antes dela revolución? Stalin ha dicho que cuando el mujik montasesobre el tractor y los trabajadores rusos se familiarizasencon el automóvil los países capitalistas (si es que quedanalientos para ello) ya podrían tratar de alcanzarlos. Pues bién;nosotros contamos actualmente con tantos campesinos quesaben conducir un tractor, como hace 5 años campesinosque no tenían ningún caballo.

Mirad nuestras aldeas. Ellas han cambiado hasta en el aspectoexterior . En el radio de nuestra Estación de T ractoresnosotros no tenemos más de 20 coljoses, pero, ¡cuantasnuevas construcciones se han llevado a cabo! ¡25 establosde un valor de 17000 rublos, 35 caballerizas de un valor de130000 rublos y 40 “ Casas del Koljosiano” de un costeaproximado de 50000 rublos!

A medida que se aproxima uno a la nueva aldea se tiene laimpresión de ve r una gran hacienda mode lo . H e aquíexplicado por los mismos campesinos rusos algunas de lascaracterísticas de su nueva vida en el país que ocupa la sextaparte del mundo.


80

Compañeras: A la mujer obrera como elemento incorporadoal proceso de producción le corresponde también dar suopinión y expresar su voluntad sobre el sistema político porel que debemos regirnos.

La burguesía hasta ahora, se había resistido a conceder elvoto a la mujer porque le interesaba tener esa parte delproletariado alejado de las luchas y de toda actividad políticapara así continuar explotándola mejor.

Actualmente ante la imperiosa voluntad de la mujer de parti-cipar en la vida política, que reclama el cumplimiento de laspromesas de concederle el voto -que le hiciera la burguesía yque ahora le concede- confiada conquistará la mayoría de lossufragios de la mujer la que, falta de preparación política einfluenciada por la religión, le dará sus votos. Ante eso vemoscomo la Lliga t rabaja f ebr ilm ent e por m edio de susorganizaciones en las sacristías y principalmente entre lasfamilias obreras que reciben algún socorro de las organizacionescristianas, convertidas estas en oficinas electorales.

La Esquerra, por su parte, se resiste a conceder el voto a lamujer porque teme una catástrofe al ver las actividades de laLliga y de las extremas derechas entre las mujeres y porquesabe que las masas la abandonan desengañadas de su políticademagógica que ha llevado acabo una represión sangrientaant e e l movimiento r e vo lucionar io de los obr e ros ycampesinos de Cataluña.

La Esquerra, para justificar su posición en contra de laconcesión del voto a la mujer, dice que ésta no está prepa-rada y que su participación en la lucha electoral puede serperjudicial para la República.

A LAS MUJERES OBRERAS



81

El Partit Comunista de Catalunya ha luchado siempre por losderechos políticos y sociales de la mujer, pues reconoce quesólo con la participación activa en la lucha, la mujer adquiriráuna educación política y plena conciencia de sus actos, y sibien puede ser que al principio las derechas obtengan algunosvotos de las mujeres obreras debido a las influencias que ejercesobre ella, en cambio ésta se dará cuenta rápidamente de cuales el verdadero partido de clase que defiende a los obreros, elPartido Comunista y poniéndose al lado del mismo lucharápor su emancipación total, contra el capitalismo que la explo-ta y la esclaviza y por la instauración de un régimen comunistade igualdad completa.

El domingo día 24, se celebró la Conferencia de la J.C . deBarcelona.

Esta C onf e rencia ha demost rado que nuest ra J . C . deBarcelona posee un nivel político muy elevado, como lo hande most rado en las discusión de los proble mas de larevolución y de nuestra organización, principalmente en lacuestión sindical, habremos dado un gran paso para la con-quista de la juventud de los sindicatos y de las fábricas.

La Conferencia, ha demostrado plenamente que el únicoobstáculo que impedía el desarrollo de nuestra J. C . enBarcelona, era el Comité Local destituido, que con su políti-

POR LA BOLCHEVIZACIÓNDE LAS JUVENTUDES COMUNISTAS



82

ca sectaria, impedía que nuestra J.C . se orientase hacía lasfábricas y por lo tanto, la atracción hacia nuestras filas demiles de jóvenes obreros que sienten gran simpatía hacia elC omunismo .

Toda la Base de la J.C . ha reconocido la justeza de la resoluciónadoptada por el Comité Central de la UJC de Catalunya y hancoincidido con el C .C . de que éste no ha actuado con la suficienteenergia ante la situación creada impidiendo que el Comité Localcontinuase con su trabajo nefasto para nuestra organización.

H e mos vis to en la C on f e r encia que e x is t e una bas epolíticamente preparada, y que conoce y sabe discutir todoslos problemas. Pero camaradas, esto no servirá de nada sino sabemos aplicarlo a la práctica. No nos servirá de nada sino tenemos organización, por lo tanto, todos los camaradasdeben orientar sus trabajos en el sentido de organización.Los camaradas que ocupen cargos responsables, sacandoenseñanzas de la Conferencia, deben desplegar un trabajointenso y con entusiasmo, pues debéis pensar en la granresponsabilidad contraída frente a la juventud obrera deBarcelona y frente a la Revolución.

¡¡ C amaradas de Barc e lona : Luche mos todos po r la¡¡ C amaradas de Barc e lona : Luche mos todos po r la¡¡ C amaradas de Barc e lona : Luche mos todos po r la¡¡ C amaradas de Barc e lona : Luche mos todos po r la¡¡ C amaradas de Barc e lona : Luche mos todos po r laconquis ta de la mayor ía de la juventud obr e ra!!conquis ta de la mayor ía de la juventud obr e ra!!conquis ta de la mayor ía de la juventud obr e ra!!conquis ta de la mayor ía de la juventud obr e ra!!conquis ta de la mayor ía de la juventud obr e ra!!

¡¡Por la bo lche vización de nue s t ra J . C .!!¡¡Por la bo lche vización de nue s t ra J . C .!!¡¡Por la bo lche vización de nue s t ra J . C .!!¡¡Por la bo lche vización de nue s t ra J . C .!!¡¡Por la bo lche vización de nue s t ra J . C .!!

¡¡Viva la internacional Juvenil Comunista vanguardia y guía¡¡Viva la internacional Juvenil Comunista vanguardia y guía¡¡Viva la internacional Juvenil Comunista vanguardia y guía¡¡Viva la internacional Juvenil Comunista vanguardia y guía¡¡Viva la internacional Juvenil Comunista vanguardia y guíade la juventud obrera y campesina del mundo entero!!de la juventud obrera y campesina del mundo entero!!de la juventud obrera y campesina del mundo entero!!de la juventud obrera y campesina del mundo entero!!de la juventud obrera y campesina del mundo entero!!


83

Lenin, Liebknech, Rosa Luxemburgo, tres genios gloriosos quehan escrito brillantes páginas en la historia de la revolución.

Los jóvenes obreros que llegamos ahora a las filas de larevolución debemos prestar atención en lo que nos legaronnue s t ros ma e s t ros , acumulado a t rav é s de una granexperiencia y de grandes combates revolucionarios. Hoy quela clase obrera se ve desor ientada por la falta de unaorientación justa, es preciso que nos armemos con las armasideológicas formidables del leninismo, que es el marxismoenriquecido por Lenin con la experiencia de la época impe-rialista y de la realización de la revolución proletaria. Solopor medio del leninismo podremos nosotros interpretarjus tam ent e t odos los probl e mas de la r e vo lución ydesenmascarar a todos aquellos que se escudan bajo lamáscara del marxismo para engañar a la clase obrera yapartarla de la verdadera senda de la revolución.

Aquí en Cataluña, que desde hace muchos años impera laideología anarquista y que ha demostrado plenamente entodos los movimientos que es una ideología desorganizadorade la revolución y por lo tanto perjudicial para los obreros ycampesinos, debemos llevar acabo un gran trabajo deesclarecimiento ideológico, dando a conocer a los jóvenesobre ros y campesinos de C ataluña e l enorm e caudalrevolucionario que encierra nuestra teoría y la justeza de lalínea de l Par t ido y de la Internacional C omunista queinterpretan justamente las doctrinas.

Hoy que el peligro de una guerra imperialista está latente,que el imperialismo español quiere repetir las hazañas de la

LOS GRANDES MAESTROSDE LA REVOLUCIÓN Y LA JUVENTUD



84

monarquía en Marruecos, debemos recordar a Liebknech yLuxemburgo, que murieron asesinados en manos de la So-cial Democracia por haber luchado encarnizadamente con-tra la guerra imperialista en 1914 y ser los jefes abnegadosde la revolución alemana.Estos días en que se celebra la jornada de las tres LLL debenservir para todo joven comunista para reforzar su nivelideológico y unir a la práctica de la lucha diaria las experienciasde nuestra teoría viva y latente en cada paso de la revolución,pero no sólo eso debe hacer el joven comunista sino queeste reforzamiento del nivel ideológico debe servir para ligarsemás a la juventud trabajadora y especialmente a los jóvenesanarquistas en la lucha su heroísmo y su entusiasmo parade r rumbar este régimen de opresión y que nosotrostenemos el deber revolucionario de señalarles el verdaderocamino que conduce a la revolución, el camino del frenteúnico .

¡Por e l r e forzamiento ide o lógico de nue s t ra J . C .!¡Por e l r e forzamiento ide o lógico de nue s t ra J . C .!¡Por e l r e forzamiento ide o lógico de nue s t ra J . C .!¡Por e l r e forzamiento ide o lógico de nue s t ra J . C .!¡Por e l r e forzamiento ide o lógico de nue s t ra J . C .!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!

¡V iva la Jornada de las LLL!¡V iva la Jornada de las LLL!¡V iva la Jornada de las LLL!¡V iva la Jornada de las LLL!¡V iva la Jornada de las LLL!


85

Si el congreso del Partit C omunista de Catalunya tieneextraordinar ia importancia para las masas obre ras deCataluña, lo tiene aún más para la juventud explotada y parasu vanguardia la Juventud Comunista.

La Juventud Comunista es el mejor y más inmediato auxi-liar del Partido que transmite a las masas juveniles la líneadel Partido y las gana para el comunismo pero para llevaracabo esta importante tarea, precisa que la Juventud Co-munista sienta en todo momento en todos sus actos ladirección, que conozca su línea y que orgánicamente seacapaz de transmitir esta línea entre las masas de la juventudexplotada.

En su Congreso el Partido debe dedicar una atención espe-cial a los problemas de la juventud, el Partido debe ayudaren todo momento políticamente y orgánicamente a laJuventud C omunista a conquistar a esta gran parte delproletariado que lo constituyen los jóvenes, pero no comouna tarea más de l Par t ido sino como una de las másfundamentales.

Todos los organismos del Partido, cada célula, cada Radiodebe conocer la organización de la Juventud Comunista yayudar a esta en su tarea gigantesca de conquistar a las masasjuveniles en la confianza del Partido Comunista y de la J.C .La Juventud Comunista debe seguir con gran atención eldesarrollo del Congreso, compenetrándose con sus debates,teniendo en cuenta que las decisiones del Congreso sontambién para la Juventud y que sus resoluciones deben estasadaptarlas en sus trabajos.

LA JUVENTUD COMUNISTA SALUDAEL I CONGRESO DEL PARTIDO DE LA REVOLUCIÓN

LLLLLI N AI N AI N AI N AI N A Ó Ó Ó Ó Ó DEN ADEN ADEN ADEN ADEN A , C, C, C, C, C A T ALU N YAA T ALU N YAA T ALU N YAA T ALU N YAA T ALU N YA R R R R R O JAO JAO JAO JAO JA , , , , , NNNNN º40º40º40º40º4024 . 5 . 193424 . 5 . 193424 . 5 . 193424 . 5 . 193424 . 5 . 1934


86

Por otra parte la Juventud Comunista que es el más fiel de-fensor de la línea del P.C . y de la I.C . debe estar vigilante paraimpedir que el bagaje de contrabando que la burguesía, bajodiferentes aspectos, quiere introducir en nuestro Partidopase y encuentre en la J.C . una Barrera de Acero y sus por-tadores sean desenmascarados ante las masas honradas denuestro P. y de la clase obrera de Cataluña.

La juventud Comunista saluda con entusiasmo al I Congresodel Partit Comunista de Cataluña y promete a este que estarásiempre a su lado para la conquista de la mayoría de la claseobrera, para la lucha por el Poder Soviético, por el GobiernoObrero y Campesino que es salida que busca la juventudtrabajadora.

¡Ade lante por los Sovie ts!¡Ade lante por los Sovie ts!¡Ade lante por los Sovie ts!¡Ade lante por los Sovie ts!¡Ade lante por los Sovie ts!¡V iva e l I C ongreso de l P. C . de C ataluña!¡V iva e l I C ongreso de l P. C . de C ataluña!¡V iva e l I C ongreso de l P. C . de C ataluña!¡V iva e l I C ongreso de l P. C . de C ataluña!¡V iva e l I C ongreso de l P. C . de C ataluña!

¡V iva e l P . C . de España!¡V iva e l P . C . de España!¡V iva e l P . C . de España!¡V iva e l P . C . de España!¡V iva e l P . C . de España!¡V iva la Int e rnaciona l C omunis ta Es tado mayor de¡V iva la Int e rnaciona l C omunis ta Es tado mayor de¡V iva la Int e rnaciona l C omunis ta Es tado mayor de¡V iva la Int e rnaciona l C omunis ta Es tado mayor de¡V iva la Int e rnaciona l C omunis ta Es tado mayor de

la r e vo lución pro l e tar ia!la r e vo lución pro l e tar ia!la r e vo lución pro l e tar ia!la r e vo lución pro l e tar ia!la r e vo lución pro l e tar ia!


87

CUMPLIR LAS DECISIONESDEL CONGRESO DE JÓVENES ANTIFASCISTAS

¡Por la libertad de Thaelmann, por un 1º de agosto antifascista!Los jóvenes antifascistas representando a cientos de miles dejóvenes han tomado parte en las deliberaciones del formida-ble Congreso de la Juventud contra el fascismo y la guerra.

A pesar de la prohibición de los jefes de la Juventud Socialis-ta la voz de los jóvenes socialistas se ha dejado oír en elCongreso manifestando que por encima de sus jefes está lalucha contra el fascismo, la lucha por la revolución. Toda lajuventud antifascista se ha unido en apretado frente único,considerables núcleos de soldados han enviado su adhesión,un soldado representando a millares de obreros uniformadosha dirigido la palabra al Congreso y con la palabra fuerte yenergética ha manifestado que ellos están al lado de losobreros y campesinos, que sus fusiles están al lado de larevolución.

¡Jóvenes antifascistas, explotados de las minas, puertos,f e r roca r r i l e s , f ábr icas de a rm as , campe s inos de lasnacionalidades oprimidas de C ataluña, Euzcadi, Galicia,Marruecos, todos han dicho ¡presente! en el Congreso todosestán dispuestos a luchar contra la guerra y el fascismo, todosestán dispuestos a aplastar al imperialismo.

Pero, camaradas, es preciso organizar la lucha, es necesariocumplir las decisiones del Congreso.

En la gran campaña de popular ización de l C ongr e sodeben se r creados centenares de comités de jóvenescontra el fascismo y la guerra; en cada localidad, en cadafábr ica , en cada lugar de t rabajo y en cada punto de



88

concentración de la juventud trabajadora debe ser creadoun comité .

La semana de agitación del 29 al 5, coincidiendo con el X Xaniversario de la guerra imperialista deben ser días demovilización de la juventud antifascista, manifestándose con-tra la guerra y el fascismo, contra el imperialismo, contra lasmaniobras militares, por el abandono de Marruecos, por elderecho de Cataluña y de todos los pueblos oprimidos adisponer de si mismos, por el derecho a los jóvenes de hacerel servicio militar en Cataluña, etc.....

Pero también en esta semana debe ser llevada a cabo unaintensa campaña por la liberación de nuestro camaradaThae lmann, car tas, te legramas, . . . . . . . . deben de llove r amontones en los consulados y embajadas alemanas exigiendola libertad....... semana de las manos del fascismo bajo la acciónconjunta de las masas antifascistas Thaelmann será liberado.

La juventud antifascista de Cataluña debe unir sus puños alos de sus hermanos de España, y unidos todos juntos en unpotente frente único oponiendo una barrera de hierro alagr e sor . . . . . . fascismo e impedir la gue r ra impe r ialis ta ,destruyendo hasta las entrañas el régimen que....guerra y elfascismo y construyendo otro mundo donde no debe haberguerra ni....de todos los pueblos....donde la juventud nohambre y miseria.....,y esta.....de ser más que .....la UniónSoviética bajo el poder de los Soviets, del gobierno Obreroy Campesino.

Nota: Els punts en el text són deguts al mal estat de l’original que ho fan il·legible.


89

- El C .C . de “l’Unió de Juventuts Comunistes de Catalunya”va a celebrar un pleno. A medida que la revolución avanza, amedida que la lucha de los obreros y los campesinos se hacemás intensa, más duras y más complicadas aparecen las tareasde la Juv entud C omun is ta y tamb i én t ene m os m ásresponsabilidad delante de la juventud trabajadora.

En el II Congreso de la UJC de España celebrando en mayose dedicó una atención especial a los problemas de Cataluña,porque es en Cataluña donde se ven con más crudeza lasgrandes contradicciones del imperialismo.

Como penetrar en las fábricas, como atraemos a los jóvenesanarquistas, como ponernos al frente de los jóvenes deCataluña en la lucha por su emancipación nacional y social,todo ha sido tratado ampliamente en el II Congreso.

Se manas de spué s las masas popular e s de C ataluña yespecialmente la juventud hervían de indignación y estaband ispue s tos para la lucha ant e las provocacione s de limperialismo español. La Esquerra, traicionando una vez máslogró con sus palabras demagógicas paralizar la indignaciónde las masas que querían ir más allá hacia la comple taliberación del pueblo catalán.

Los rabasaires después de pasado el primer momento deilusión sobre la ley de contratos de cultivo, al ver que éstano les concede nada, han comenzado a efectuar la “justiciacatalana” a sea que como otros años se han quedado con lacosecha o han disminuido la par te que debían dar alpropietario. Este año como los otros la Generalitat ha enviado

¿CÓMO REALIZAMOS LAS DECISIONESDEL II CONGRESO DE LA UJC DE ESPAÑA?



90

al campo legiones de guardias de asalto y guardia civil paraproteger los “derechos sagrados” de los propietarios.

Grandes luchas se preparan, especialmente en el campo, esla revolución que está en marcha, son las masas popularesde Cataluña que no quieren continuar como hasta ahora,quieren aplastar al imperialismo y a la burguesía, quieren vera Cataluña libre nacional y socialmente. En todas estas luchases la juventud la que con más ahínco y valentía lucha y esporque la juventud es la que más directamente siente sobresus e spa ldas t oda la opr e s ión y la e xp lo tación de limper ialismo . N uest ra organización ha tenido grandesdebilidades en el cumplimiento de las decisiones del IICongreso. En las grandes luchas sucedidas y en la lucha diarianuestra J.C . no cumple como corresponde a la organizaciónvanguardia de la juventud trabajadora.

El análisis de todos estos problemas, el análisis de nuestradebilidade s , as í como de nue s t ro t raba jo y nue s t raparticipación en todas las luchas que se avecinan, así comolas que se suceden continuamente, serán los problemas másfundamentales a discutir en el Pleno de nuestro ComitéC entral.

Cada joven comunista, cada activista de la J.C . debe hacersu repaso de sus act ividades , debe hace r un estudioprofundo de la marcha de la organización, debe llevar todaclase de iniciativas y proposiciones, para que nuestra reuniónplenaria demuestre a toda la juventud de Barcelona y deCataluña como la Juventud Comunista discute sus problemasde la revolución en curso.

¡Por una r eunión plenar ia de masas!¡Por una r eunión plenar ia de masas!¡Por una r eunión plenar ia de masas!¡Por una r eunión plenar ia de masas!¡Por una r eunión plenar ia de masas!¡Por e l t r iunfo de la revo lución!¡Por e l t r iunfo de la revo lución!¡Por e l t r iunfo de la revo lución!¡Por e l t r iunfo de la revo lución!¡Por e l t r iunfo de la revo lución!

¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l gobie rno O br e ro y C ampe sino!


91

Vamos a celebrar el Pleno de nuestro Comité Central. Estehecho entraña para el joven comunista la obligación de pen-sar cuales son los problemas que se van a tratar en estareunión, que enseñanzas se pueden sacar y cómo aplicarentre las masas juveniles las decisiones y resoluciones queallí se tomen.

Grandes y graves problemas tenemos planteados en Cataluñay más concretamente en Barcelona, el trabajo de masas, elpenetrar hasta el corazón de la masa juvenil anarquista, elsaber como enfocar el problema de atraer a los jóvenes de laEsquerra, cómo penetrar en las fábricas, son problemas es-tos que deben aparecer claros ante cada joven comunista.

En el último número de “Juventud Roja” se hace una críticade la aplicación de las decisiones del II Congreso de la UJCde España en lo referente a la creación de cédulas en lossindicatos, centros de estudio y clubs. En Barcelona existeninfinidad de posibilidades de ir a la creación de estas cédulas.¿Ha sido esto planteado en toda la escala de la organización?Seguro que no. Puesto que excepto las cédulas escolaresque ya existían, no han sido creadas otras de esta naturaleza.

Problemas vitales como el frente único, la lucha en el cam-po, la lucha contra la militarización de la juventud y otrasta r e as que s e de spr enden de e s t o deben t ra ta rs econcienzudamente en nuestro Pleno.

La salida normal de la Juventud Proletaria debe ser tratadopor nosotros como un problema de sumo interés ya quecada día se nota más la falta no solo en nuestras filas sino

CÓMO DISCUTE LA JUVENTUD COMUNISTALOS PROBLEMAS DE LA REVOLUCIÓN



92

también entre la juventud trabajadora que busca el faro quele señale el camino de su liberación.

Todos los jóvenes comunistas de Barcelona en primer lugary toda la juventud trabajadora deben estar presentes en todaslas sesiones del Pleno para analizar atentamente todos losprob l e mas y compene t ra rs e b i en pa ra t ras lada r lasenseñanzas que se saquen a las masas juveniles que hoytienen los ojos fijos en nosotros por que ven en el comunismola única fuerza firme que tiene una línea justa y que paso apaso en todos los países va conduciendo a las masasexplotadas hacia la victoria, hacía la revolución, hacía el po-der Soviético.

Camaradas, las resoluciones de nuestro Pleno deben seresparcidas por todos los ámbitos de Catalunya. ¡Jóvenes deBarcelona, vosotros debéis ser los que trasladéis nuestradiscusión a la mente del proletariado juvenil que espera denosotros acudiendo todos al Pleno cumpliremos esta tarea!

¡Ade lante por un J . C . de masas!¡Ade lante por un J . C . de masas!¡Ade lante por un J . C . de masas!¡Ade lante por un J . C . de masas!¡Ade lante por un J . C . de masas!¡Todos a la lucha por e l Pode r Sovié t ico!¡Todos a la lucha por e l Pode r Sovié t ico!¡Todos a la lucha por e l Pode r Sovié t ico!¡Todos a la lucha por e l Pode r Sovié t ico!¡Todos a la lucha por e l Pode r Sovié t ico!¡V iva la Int e rnaciona l Juv en i l C omun is ta!¡V iva la Int e rnaciona l Juv en i l C omun is ta!¡V iva la Int e rnaciona l Juv en i l C omun is ta!¡V iva la Int e rnaciona l Juv en i l C omun is ta!¡V iva la Int e rnaciona l Juv en i l C omun is ta!


93

CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTALA JUVENTUD DEBE LUCHAR EL DÍA 1 DE SEPTIEMBRE

En 1915 en plena guerra imperialista, la juventud proletariainternacional dirigida por Lenin y Carlos Liebknecht celebróla Conferencia de Berna.

Esta Conferencia se dirigió a la juventud llamándola a la luchacont ra la gue r ra y f ijaron para los días pr im e ros deseptiembre, cuando la juventud es llamada a filas, una Jorna-da Inte rnacional de la Juventud contra la gue r ra y lam ili ta r ización . C ent ena r e s de m illa r e s de jóv ene srespondieron a la llamada y se manifestaron, organizandohuelgas y exigieron de los gobiernos la terminación de laguerra.

Hoy el peligro de guerra se cierne amenazador ante las masas.Países como Alemania e Italia en que el fascismo está endecadencia no encuentran otra salida a su situación más queuna guerra. Los ataques contra la Unión Soviética se renuevancon más fuerza. La agresividad de Japón apoyado por elimperialismo internacional se ve en las incursiones que realizadentro del territorio Soviético, al pretender apoderarse delferrocarril del este chino y en la detención y desapariciónde los funcionarios soviéticos.

El imperialismo español también participa en este conciertointernacional, millones de kilogramos de potasa salen paraJapón y sirven para la fabricación de explosivos.

Cumple sus compromisos internacionales ocupando Ifni YAsmara sometiendo a su poderio a los habitantes de aquellasregiones que igual que los demás marroquies quieren serlibres, intentan militarizar a la juventud en las fábricas de



94

armas y en las minas, tiene en proyecto una movilizacióngeneral y está preparando para Septiembre unas ampliasmaniobras militares que son parte del plan de guerra trazado.

Nosotros jóvenes comunistas combatimos y abominamosla guerra imperialista, pero estamos por la guerra civil cuyofin es la conquista del Poder por los obreros y campesinos,la victoria del Poder Soviético y estamos también, por lasguerras de emancipación nacional que tienden a libertar alas nacionalidades y a las colonias del imperialismo opresor.

Pero esto cuando el imperialismo español lleva su ataquecontra las reivindicaciones de liberación del pueblo catalánnosotros llamamos a las masas a la lucha y apoyamos ellevantamiento armado contra el imperialismo español porsu liberación.

No podemos ni por un momento descuidar que el fascismoengendra la guerra y en esta jornada debemos luchar por él.Los señoritos fascistas quieren hacer una provocación cri-minal en Cataluña. A . Popular proyecta una concentraciónfascista en Montserrat. Que millares de manifestantes deprotesta se levanten en toda Cataluña contra ellos.

¡Jóvenes de la Esquerra! ¡Jóvenes anarquistas! D el B O Csocialistas, jóvenes explotados, el día 1 de Septiembredebemos trasladar nuestra protesta a la calle , debemosmanifestarnos contra la guerra y el fascismo.

¡ C ont ra la conc ent ración fascis ta en Monts e r ra t !¡ C ont ra la conc ent ración fascis ta en Monts e r ra t !¡ C ont ra la conc ent ración fascis ta en Monts e r ra t !¡ C ont ra la conc ent ración fascis ta en Monts e r ra t !¡ C ont ra la conc ent ración fascis ta en Monts e r ra t !¡ C ont ra la movilización gene ral ni un hombr e debe¡ C ont ra la movilización gene ral ni un hombr e debe¡ C ont ra la movilización gene ral ni un hombr e debe¡ C ont ra la movilización gene ral ni un hombr e debe¡ C ont ra la movilización gene ral ni un hombr e debe

se r ar rancado de su hogar !se r ar rancado de su hogar !se r ar rancado de su hogar !se r ar rancado de su hogar !se r ar rancado de su hogar !¡ C ont ra las maniobras mili tar e s!¡ C ont ra las maniobras mili tar e s!¡ C ont ra las maniobras mili tar e s!¡ C ont ra las maniobras mili tar e s!¡ C ont ra las maniobras mili tar e s!

¡ C ont ra las pr isione s gobe rna t ivas! ¡Por la libe r tad¡ C ont ra las pr isione s gobe rna t ivas! ¡Por la libe r tad¡ C ont ra las pr isione s gobe rna t ivas! ¡Por la libe r tad¡ C ont ra las pr isione s gobe rna t ivas! ¡Por la libe r tad¡ C ont ra las pr isione s gobe rna t ivas! ¡Por la libe r tadinm ediata de todos los presos po lít icos!inm ediata de todos los presos po lít icos!inm ediata de todos los presos po lít icos!inm ediata de todos los presos po lít icos!inm ediata de todos los presos po lít icos!


95

¡ C ontra la pe rsecución de la pr ensa obr e ra , por la¡ C ontra la pe rsecución de la pr ensa obr e ra , por la¡ C ontra la pe rsecución de la pr ensa obr e ra , por la¡ C ontra la pe rsecución de la pr ensa obr e ra , por la¡ C ontra la pe rsecución de la pr ensa obr e ra , por laape r tura de los sindicatos y cent ros clausurados!ape r tura de los sindicatos y cent ros clausurados!ape r tura de los sindicatos y cent ros clausurados!ape r tura de los sindicatos y cent ros clausurados!ape r tura de los sindicatos y cent ros clausurados!¡En de f ensa de la Unión Sovié t ica y la R epública¡En de f ensa de la Unión Sovié t ica y la R epública¡En de f ensa de la Unión Sovié t ica y la R epública¡En de f ensa de la Unión Sovié t ica y la R epública¡En de f ensa de la Unión Sovié t ica y la R epública

Sovi é t ica de C h ina!Sovi é t ica de C h ina!Sovi é t ica de C h ina!Sovi é t ica de C h ina!Sovi é t ica de C h ina!¡Por la libe r tad de Thae lmann , T orgie r y Mak oni y¡Por la libe r tad de Thae lmann , T orgie r y Mak oni y¡Por la libe r tad de Thae lmann , T orgie r y Mak oni y¡Por la libe r tad de Thae lmann , T orgie r y Mak oni y¡Por la libe r tad de Thae lmann , T orgie r y Mak oni y

de todos los ant ifascistas!de todos los ant ifascistas!de todos los ant ifascistas!de todos los ant ifascistas!de todos los ant ifascistas!¡Por e l abandono de Mar rue cos!¡Por e l abandono de Mar rue cos!¡Por e l abandono de Mar rue cos!¡Por e l abandono de Mar rue cos!¡Por e l abandono de Mar rue cos!

¡Por los de rechos sociales y civiles para los jóvenes¡Por los de rechos sociales y civiles para los jóvenes¡Por los de rechos sociales y civiles para los jóvenes¡Por los de rechos sociales y civiles para los jóvenes¡Por los de rechos sociales y civiles para los jóvenesdesde los 18 años!desde los 18 años!desde los 18 años!desde los 18 años!desde los 18 años!

¡Por la libe ración nacional y social de C a taluña!¡Por la libe ración nacional y social de C a taluña!¡Por la libe ración nacional y social de C a taluña!¡Por la libe ración nacional y social de C a taluña!¡Por la libe ración nacional y social de C a taluña!¡ C ont ra e l impe r ia lismo !¡ C ont ra e l impe r ia lismo !¡ C ont ra e l impe r ia lismo !¡ C ont ra e l impe r ia lismo !¡ C ont ra e l impe r ia lismo !¡Por e l Pode r Sovié t ico !¡Por e l Pode r Sovié t ico !¡Por e l Pode r Sovié t ico !¡Por e l Pode r Sovié t ico !¡Por e l Pode r Sovié t ico !

¡Por e l G obie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l G obie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l G obie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l G obie rno O br e ro y C ampe sino!¡Por e l G obie rno O br e ro y C ampe sino!¡V iva la Jornada Int e rnacional de la Juv entud con-¡V iva la Jornada Int e rnacional de la Juv entud con-¡V iva la Jornada Int e rnacional de la Juv entud con-¡V iva la Jornada Int e rnacional de la Juv entud con-¡V iva la Jornada Int e rnacional de la Juv entud con-

t ra la Gue r ra!t ra la Gue r ra!t ra la Gue r ra!t ra la Gue r ra!t ra la Gue r ra!

EN PIE CONTRA LA PROVOCACIÓN FASCISTA

Los frutos y la tierra son para quien los trabaja, es la consig-na que cada día prende con más fuerza entre los rabassairesy entre los explotados del campo de Cataluña. Como enaños anteriores pero con mucha más amplitud, los rabassai-res luchan este año contra los terratenientes y sus agentesvan a robarles las cosechas que el rabassaire y su familia hanarrancado de la tierra con el sudor de su frente.

Es primero Aguilar de Segarra, luego O rdal, San Salvador deGuardiola, Lladó y muchos otros pueblos de Cataluña dondelos rabassaires se lanzan a la lucha en defensa de los frutos

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, C, C, C, C, CATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYAATALUNYA R R R R ROJAOJAOJAOJAOJA, , , , , NNNNNº 55º 55º 55º 55º 55 6.9.1934 6.9.1934 6.9.1934 6.9.1934 6.9.1934


96

que de hecho les pertenecen y que los terratenientes lesquieren arrebatar.

Y en esta lucha titánica son los jóvenes explotados, los hijosde los rabassaires que trabajan la tierra junto a sus padres,que sienten sobre sus espaldas la explotación que desdehace muchos años son víctimas sus padres, los que luchantenazmente contra los propietarios y las fuerzas represivasdispuestos a jugarse la vida para acabar con la explotaciónde tantos años llevándose a sus casas todos los frutosdefendiéndolos con las armas en la mano, es la juventudexplotada del campo que quiere terminar con esta situaciónde miseria.

Toda Cataluña está en llamas, la lucha por los frutos y latierra es la lucha contra el imperialismo, es la lucha por larevo lución, es e l camino hacia e l G obie rno O bre ro yCampesino, es el término de la explotación y del hambre ypor esto los rabassaires y especialmente la juventud del cam-po lucha con tanto ardor por los frutos y la tierra.

Pero las fuerzas de la contrarevolución no están dominadas,los terratenientes de Cataluña asustados al ver el espíritu delucha de los rabassaires, al ver que sus privilegios están enpeligro, que el avance de la revolución va a terminar contodas sus formas de explotación, llenos de pánico, se unen yorganizan una marcha sobre Madrid para buscar el apoyo desus secuaces, las hordas de G il Robles y los asesinos de lasJ. O .N .S.

Van a Madrid a estudiar los métodos más re finados deasesinar a las masas trabajadoras de Cataluña y a pasar revis-ta a las fuerzas para instaurar el régimen fascista, es la reacciónfascis ta más ne gra de C a taluña con las fue rzas másreaccionarias de España.


97

Pero los rabassaires, los jóvenes del campo de Cataluña debendar la respuesta adecuada a los propósitos criminales de estagentuza. La respuesta a su provocación tiene que ser elreforzamiento de la lucha por la cosecha y la tierra, contralos impuestos, contra las provocaciones fascistas y lospreparativos de guerra.

En las próximas batallas del campo la unidad de acción debeser la piedra fundamental en la lucha, la unidad de acciónasegurará la victoria, desde ahora mismo se debe ir a laconstrucción de los comités nombrados democráticamenteque llevarán la lucha.

¡ Ade lant e por L O S FR U T O S Y L A T IERR A !¡ Ade lant e por L O S FR U T O S Y L A T IERR A !¡ Ade lant e por L O S FR U T O S Y L A T IERR A !¡ Ade lant e por L O S FR U T O S Y L A T IERR A !¡ Ade lant e por L O S FR U T O S Y L A T IERR A !¡C ontra los impuestos y la usura! ¡Por la disolución¡C ontra los impuestos y la usura! ¡Por la disolución¡C ontra los impuestos y la usura! ¡Por la disolución¡C ontra los impuestos y la usura! ¡Por la disolución¡C ontra los impuestos y la usura! ¡Por la disolución

de l Instituto San Isidro! ¡Por e l desarme de lasde l Instituto San Isidro! ¡Por e l desarme de lasde l Instituto San Isidro! ¡Por e l desarme de lasde l Instituto San Isidro! ¡Por e l desarme de lasde l Instituto San Isidro! ¡Por e l desarme de lasfue r zas cont rar e vo lucionar ias y A RMAME N T O D Efue r zas cont rar e vo lucionar ias y A RMAME N T O D Efue r zas cont rar e vo lucionar ias y A RMAME N T O D Efue r zas cont rar e vo lucionar ias y A RMAME N T O D Efue r zas cont rar e vo lucionar ias y A RMAME N T O D EL A J U VE N T U D T R ABA J A D O R A D E L A C I U D A DL A J U VE N T U D T R ABA J A D O R A D E L A C I U D A DL A J U VE N T U D T R ABA J A D O R A D E L A C I U D A DL A J U VE N T U D T R ABA J A D O R A D E L A C I U D A DL A J U VE N T U D T R ABA J A D O R A D E L A C I U D A D

Y DEL C AMP O ! ¡ C ontra e l fascismo y la guerra!Y DEL C AMP O ! ¡ C ontra e l fascismo y la guerra!Y DEL C AMP O ! ¡ C ontra e l fascismo y la guerra!Y DEL C AMP O ! ¡ C ontra e l fascismo y la guerra!Y DEL C AMP O ! ¡ C ontra e l fascismo y la guerra!

¡ C ontra la concent ración fascista de G il Robles a¡ C ontra la concent ración fascista de G il Robles a¡ C ontra la concent ración fascista de G il Robles a¡ C ontra la concent ración fascista de G il Robles a¡ C ontra la concent ración fascista de G il Robles aMontse r rat! ¡Por e l de recho de hace r e l se rvicioMontse r rat! ¡Por e l de recho de hace r e l se rvicioMontse r rat! ¡Por e l de recho de hace r e l se rvicioMontse r rat! ¡Por e l de recho de hace r e l se rvicioMontse r rat! ¡Por e l de recho de hace r e l se rvicio

mili tar en C a taluña! ¡Por la libe ración nacional ymili tar en C a taluña! ¡Por la libe ración nacional ymili tar en C a taluña! ¡Por la libe ración nacional ymili tar en C a taluña! ¡Por la libe ración nacional ymili tar en C a taluña! ¡Por la libe ración nacional ysocial de C ataluña! ¡Por los Sovie ts! ¡V iva e lsocial de C ataluña! ¡Por los Sovie ts! ¡V iva e lsocial de C ataluña! ¡Por los Sovie ts! ¡V iva e lsocial de C ataluña! ¡Por los Sovie ts! ¡V iva e lsocial de C ataluña! ¡Por los Sovie ts! ¡V iva e l

G obi e rno O br e ro y C ampe s ino !G obi e rno O br e ro y C ampe s ino !G obi e rno O br e ro y C ampe s ino !G obi e rno O br e ro y C ampe s ino !G obi e rno O br e ro y C ampe s ino !


98

EL PLENO DEL COMITÉ CENTRAL DEL PARTITCOMUNISTA DE CATALUNYA Y EL FRENTE ÚNICO JUVENIL

Unidad de acción es e l dese o supr emo de las masasexplotadas que ven en la realización de esta consigna el pasomás transcendental hacia el triunfo de sus reivindicacioneshacia el triunfo de la revolución. Nuestro Partido que hamantenido siempre en alto la bandera de la Unidad, se veíaimposibilitado de realizar esta consigna en toda su amplitudya que todas las proposiciones de la unidad de le ponía comouna valla, la condición de entrar en la Alianza Obrera. NuestroPartido ante la imperiosa necesidad de realizar la Unidad deacción rompe todos los obstáculos y decide ingresar en lasAlianzas Obreras pidiendo solamente el derecho a la crítica.

Nuestra Juventud ha recibido con entusiasmo esta decisiónde nuestro Partido. Sólo en algún caso aislado como Sabadellse han mostrado contrario a que nuestro Partido ingresaseen la Alianza Obrera, pero sin fundamentar su divergenciasobre bases po lít icas sino clara y simplem ente sobrecuestiones de amor propio de pequeño burgués y en laresistencia a realizar el trabajo de masas que es preciso realizarpara conquistar la juventud trabajadora.

La decisión de ingresar en la Alianza Obrera se lleva acaboen los momentos que nuestro Partido y nuestra Juventudes fraternal (sic) que significa exponer todos los problemasde la revolución desde el punto de vista marxista-leninista,luchar por la constitución de los Comités de fábrica, decampesinos, los soviets, etc.

El Pleno de l C . C . de l Par t it C omunista de C atalunya,unánimamente ha decidido ingresar en la Alianza Obrera.Esta decisión ha sido acogida con entusiasmo no sólo por las



99

masas que comprenden la Alianza Obrera, sino también pormillares de obreros que ven en este paso de nuestro Partidola garantía revolucionaria que asegurará la Unidad de Acción.Y abren paso entre las masas, en los momentos que núcleosimportantes de jóvenes trabajadores vienen a nuestras filascomo soldados de revolución.

Si nuestro Partido, rompiendo obstáculos, marcha a pasosde gigante hacia la Unidad de Acción, nosotros, la Juventudcomunista que tenemos unas posibilidades más amplias, quesomos la vanguardia de la juventud trabajadora, debemosluchar incansablemente para unificar las fuerzas de la juventudexplotada y oprimida, atraer hacia la unidad de acción a losjóvenes libertarios y a los jóvenes de Esquerra y Estat Catalàque aparecen completamente distanciados.

Nuestra misión consiste en atraer a los jóvenes libertarios so-bre la base de un programa concreto de reivindicaciones yhacerles comprender su error sobre el problema de lasnacionalidades, al propio tiempo que nos atraemos a los jóvenesnacionalistas, pues, estos, a la par que están oprimidos por elcapitalismo, están también explotados por el burgués o elpropietario de la tierra, y por lo tanto existe un lazo que les unea los jóvenes libertarios así como a toda la juventud trabajadora.

Al mismo tiempo se nos plantea hacer comprender a losjóvenes del BO C y a los jóvenes socialistas, la necesidad deatraer a la luchas a estas masas juveniles que sin ser netamenteproletarias pueden ser movilizadas contra el fascismo y con-tra el imperialismo, y que si nosotros no las atraemos anuestro lado pueden ser fácilmente ganadas por el fascismopor un nacionalismo chovinista.

En estos momentos nuestra organización juvenil contraeuna gran responsabilidad ante las masas de la juventud


100

trabajadora. Q ue cada joven comunista adquiera plenaconciencia de esta responsabilidad, responsabilidad queconsiste en llevar la voz y la organización de la JuventudComunista por todos los ámbitos de Cataluña en llevar lalucha por la unidad de acción de la juventud trabajadora enlas fábricas y en el campo, en todos aquellos lugares dondese encuentra la juventud explotada.

¡ C amaradas! ¡ Ade lant e po r la Unidad de A cción!¡ C amaradas! ¡ Ade lant e po r la Unidad de A cción!¡ C amaradas! ¡ Ade lant e po r la Unidad de A cción!¡ C amaradas! ¡ Ade lant e po r la Unidad de A cción!¡ C amaradas! ¡ Ade lant e po r la Unidad de A cción!

El Fet que centenars d’infants asturians estesin en perill demort de fam i de misèria degut a les greus circumstànciesque travessen llurs pares, ha posat dempeus a una munió dedones de Catalunya que esperonades per l’afany d’arrencarde la mort als fills dels miners d’Asturies, en las tasca deportar-los a Catalunya per a col·locar-los en famílies, per talque no els hi manqués el pà i l’escalf amorós que li fes menyspenós l’allunyament dels si de llurs pares.

L’Associació Pro Infants Desemparats d’O ctubre, integradaper dones de totes les tendències, porten amb èxit el seucomès. El dilluns dia 1 va sortir vers Madrid una delegació

“OCTUBRE”INFANTS D’ASTURIAS A CATALUNYA

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE, , , , , NNNNNº 3º 3º 3º 3º 3 12.4.1935 12.4.1935 12.4.1935 12.4.1935 12.4.1935


101

de l’esmentada Associació per tal de fer-se càrrec dels in-fants que la Comissió Pro Infància Obrera de Madrid haviaanat a cercar a Astúries.

Els infants ofereixen un aspecte llastimós. La fam ha fet es-tralls en els seus petits organismes. Els nens petits plorenenyorant la mare que no els hi pot donar pà i que llurs pitsresten secs per la misèria; els més grandets ja comprenen latragèdia que estan passant. Un d’ells plora en silenci i quanse li diu per què plora mentre els petits no, contestà amb elsemblant adolorit; “Es que ells no coneixen la vida”.

Fan nit a Madrid. La Casa del N en ofrena gentilment llurestatge als infants asturians. Quan al matí la delegació catala-na va a cercar-los, ja han canviat quelcom el seu aspecte ijugant al peu dels pins ma joguines amb que els van obsequi-ar a la Cada del N en.

El poble de Barcelona no ha pogut tributar als infants la ma-nifestació de llur simpatia. Silenciosament han arribat. La Juntade l’Associació i llurs famílies es van fer càrrec dels infantsper donar-los després a les famílies que van sol·licitar-los.

L’Associació té un deure amb el poble de Catalunya, ja que lesdemandes d’infants són molt més elevades que la xifra que esva portar i ha promès per dintre de poc fer una nova expedi-ció. Però el poble de Catalunya té un deure amb els infantsd’Astúries que consisteixen en ajudar moral i materialmentl’Associació, moralment perquè la seva obra es trobi recolza-da per la vostra simpatia i econòmicament per poder portar aCatalunya a tots els infants que ho necessitin.

Treballadors de totes les tendències, ajudeu aquesta granobra, obriu suscripcions a les fàbriques, tallers, etcètera;envieu donatius al carrer Alt de Sant Pere, 27, pral. i compli-


102

reu amb un deure de solidaritat que com obrers i com ex-plotats esten obligats a complir.

Treballadors de Catalunya, en les vostres mans estan lesvides de molts infants d’Astúries ¡Ajudeu-los!

Un aprenent metal·lúrgic de Reus, em deia no fa gairesdies que ells al primer any d’aprenentatge guanyen sispessetes setmanals, al segon 12, al tercer 18; però quanhan acanat l’aprenentatge , es troben sense feina la car-rer , a l’ensems que ells no poden directament plantejarcap queixa a la patronal, ni plantejar llurs reivindicacionsal sindicat , sinó és per mitjà de llurs pares. Avuí es tro-ben a reus, 1000 joves que han acabat l’aprenentatge i estroben al carrer sense feina i sense esperances de tro-bar-ne , no obstant hi ha aprenents de segon i tercer anyque cobren 12 i 18 pessetes setmanals i realitzan la feinaigual que un fadrí.

Una noieta teixidora també m’ha explicat que ella porta dostelers i que difícilment es treu 20 pessetes a la setmana quanaquesta és sencera i damunt d’això reben mal tractes i sóninsultades per alguns encarregats poc escrupulosos.

També he parlat amb una jove d’un forn de vidre de Barcelonaque porta sis anys treballant al mateix lloc i guanya, 24 pessetessetmanals, quan realitzen una jornada esgotadora, en mig delfoc i amb un treball que els hi destroça els pulmons. Del queguanyem no en tenen prou ni per la roba que destrossen.

COM VIU LA JOVENTUT A CATALUNYA

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE, , , , , NNNNNº 7º 7º 7º 7º 727.4 .193527.4 .193527.4 .193527.4 .193527.4 .1935


103

He vist també a la joventut de les oficines i els dependentsde comerç que amb mesades de 25 i 30 duros tenen l’obli-gació de portar tratge nou i sabates enllustrades.

I manca encara la joventut del camp que veu transcórrerllur vida en mig de la misèria que pateixen els seus pares,que veu com el producte de la suor dels seu front i la delsseus vells es arrabassat pels terratinents i pels grans impos-tos que es veuen obligats a pagar, tenint dia i nit sense veurecap millora en llurs condicions de vida. Altrament en totesles viles i llogaretes de Catalunya, a totes les barriades deBarcelona, trobareu grans estols de joves que estan en aturforçós, molts d’ells encara no han entrat en el món de laproducció, que no coneixen el treball, però si la misèria i lafam que els persegueix d’ençà que tenen us de raó.

I és aquest jovent, la nova generació, la que ha de bastir, unmón nou, la que ha de construir la societat futura. La joven-tut catalana de la ciutat i del camp ha de portar una lluita afons i organitzada per millorar llur condició d’existència.


104

A mida que la lluita s’intensifica i que la joventut, per impulsnatural de la mateixa, forja pas a pas la unitat d’acció es notaamb més força la necessitat d’unificar les forces de la joven-tut treballadora i pagesa en una sola joventut.

Nosaltres som partidaris fervents d’una tal unificació i elnostre esforç va encaminat a formar una sola joventut queeduqui a les masses de la joventut catalana en l’esperit de lalluita de classes, de l’internacionalisme, en la lluita per llursinteressos, contra el feixisme i la guerra imperialista: ense-nyar-li la justesa del marxisme-leninisme.

Voler fer una tal organització dient que s’ingressi en bloc enla joventut comunista o socialista és sencillament una ab-sorció i es caure un sectarisme perjudicial per aquesta uni-ficació que tots desitgem.

D e la fusió de totes les joventuts revo lucionàr ies(independenment de la fusió dels partits) n’ha de sortir una or-ganització més ampla i popular de les que existeixen fins avuí.

Pero això nosaltres hem dit i diem a la JSC i del PCP, i a lesJJSS i del BO C que, fusionar les diferents organitzacions dela joventut ha de tenir per objecta aplegar a la majoria de lajoventut obrera i pagesa de Catalunya en una sola Joventut.

Degut a que les Joventuts poden fusionar-se amb més faci-litat que els Partits i que la missió de la Joventut és d’ense-

“OCTUBRE” (Segona època)

UNIFICACIÓ JUVENIL. UNA SOLA JOVENTUT!

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE (S (S (S (S (SEGONAEGONAEGONAEGONAEGONA È È È È ÈPOCAPOCAPOCAPOCAPOCA), ), ), ), ), NNNNNº1º1º1º1º1 26.1.1935 26.1.1935 26.1.1935 26.1.1935 26.1.1935


105

nyament i lluita entre tota la joventut, la nova organitzacióque neixi de la fusió de les diferents Joventuts, no pot ésserFilial d’un o d’altre Partit, ja que segurament i més prompte,es realitzarà la fusió entre la Joventut que entre els Partits.Però aquesta organització juvenil haurà de recolzar l’acciódels Partits Revolucionaris.

Pensar que amb la fusió de dues o tres organitzacions ja estàrealitzada la unificació de la Joventut, és una equivocació, jaque l’objecte és aplegar a la majoria de la joventut obrera ipagesa. Per això cal atreure vers la nova joventut a totes lesorganitzacions que estiguin disposadas, discutint fraternal-ment les diferències tàctiques i de programa.

Com és natural, degut a la divisió existent en el terreny sin-dical, la nova Joventut ha d’ésser un factor actiu per la Uni-tat sindical.

Joventut de Catalunya! Es això el que nosaltres pensem dela unitat de la Joventut i veurem que és el millor camí per aarribar-hi. Sense maniobres, sense absorcions de més orga-nitzacions per les altres sense voler-se imposar. Estem dis-posats a discutir fraternalment amb totes aquelles organit-zacions que vulguin la unitat i lluitarem incansablement per-què aquesta unitat es realitza.

El VII Congrès de la IC i el VI de la IJC han volerat alsquatre vents la bandea de la unitat, aquesta unitat és mésque mai necessaria a Catalunya per aixó nosaltres, JC , comhereus que som d’aquestes Intenacionals, som i serem elsmés conseqüents lluitadors perquè la unitat de la joventutsigui un fet.


106

C reure que amb els canvis operats en el govern ja estàguanyada la batalla, és abandonar-se desarmats en mans del’enemic.

La joventut de Catalunya vol lluitar, vol unir-se pe defensarel seu dret a la vida, a la llibertat i a la cultura. La JoventutComunista de Catalunya propugna per la formació d’un frontde joventuts que porti la lluita de la joventut catalana per lesseves aspiracions. La crida ardent feta a totes les Joventutsper un destacat orador de l’Esquerra en el grandiós mitingdel Price, ha d’ésser feta realitat.

La joventut ha estat sempre, en tots els moments de la his-tòria de Catalunya, valenta i heròica, i com abans ha de con-tinuar essent-ho.

També estem d’acord en lluitar per les reivindicacions eco-nòmiques, polítiques i culturals de la joventut treballadora idel dret a viure de la joventut en atur forçós, mitjançantl’organització de casals-refugis, d’assistència i cultura, la in-tensificació d’obres públiques i de la concessió de subsidis iserveis de transport i ferrocarrils gratuits.

Aquests problemes tan vius els sent la joventut catalana adins seu, i està disposada a lluitar per assolir-los. És possible?Si! Si existeix una unió que ens faci forts i indestructibles,per això nosaltres cridem a tota la joventut treballadora deCatalunya, a les Joventuts d’Estat Català, Socialistes, del BO C ,del Partit Català Proletari, a Nosaltes Sols!, Bloc Escolar Na-cionalista, Joventuts Almogàvers i a totes les demés organit-zacions de la joventut obrera, nacionalista i democràtica pera formar un sol Front Popular de Joventuts que lluiti per les

FRONT POPULAR DE JOVENTUTS

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE (S (S (S (S (SEGONAEGONAEGONAEGONAEGONA È È È È ÈPOCAPOCAPOCAPOCAPOCA), ), ), ), ), NNNNNº 2º 2º 2º 2º 22.1.19362.1.19362.1.19362.1.19362.1.1936


107

reivindicacions i aspiracions de la joventut laboriosa deCatalunya i impedeixi el pas del feixisme i aixequi a tota lajuventut en la lluita contra la guerra.

C ont inuar en de suni ts? N o !! L’e xpe r iència ens diuC ont inuar en de suni ts? N o !! L’e xpe r iència ens diuC ont inuar en de suni ts? N o !! L’e xpe r iència ens diuC ont inuar en de suni ts? N o !! L’e xpe r iència ens diuC ont inuar en de suni ts? N o !! L’e xpe r iència ens diuque hem d’unir-nos . . . i ens unir em!que hem d’unir-nos . . . i ens unir em!que hem d’unir-nos . . . i ens unir em!que hem d’unir-nos . . . i ens unir em!que hem d’unir-nos . . . i ens unir em!

V isca e l F ront Popular de Jov entuts de C a talunyaV isca e l F ront Popular de Jov entuts de C a talunyaV isca e l F ront Popular de Jov entuts de C a talunyaV isca e l F ront Popular de Jov entuts de C a talunyaV isca e l F ront Popular de Jov entuts de C a talunya

La necessitat de realitzar la unitat d’acció per la lluita contrala pena de mort, per la llibertat dels presos i contra les pro-vocacions feixistes i la guerra, és una necessitat tan urgent,que cal que tot la Joventut treballadora independent de saAAideologia, es posi d’acord per lluitar i conseguir triomfaren aquestes sentides per a tota la Joventut explotada i desentiments elevats.

La contestació negativa a les proposicions publicades a“Solidaridad Obrera” del dia 7, proposicions que no implica-ven cap concesió ideològica per ningú, si no únicament lalluita activa contra la pena de mort, la llibertat dels presos,ens ha sorprés dolorosament perque estem segurs queaquesta negativa no és el sentir de la massa de la JoventutLlibertària.

Es que , companys, llibertants, no us sentiu retorçats quanen els mitings contra la pena de mort rebeu l’adhesió decentenars de milers d’obrers anarquistes i de les altrestendències?

QUÈ IMPEDEIX LA UNITAT D’ACCIÓ DELS JOVES LLIBERTARIS?

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE (S (S (S (S (SEGONAEGONAEGONAEGONAEGONA È È È È ÈPOCAPOCAPOCAPOCAPOCA), ), ), ), ), NNNNNº 3º 3º 3º 3º 3 10.1.1936 10.1.1936 10.1.1936 10.1.1936 10.1.1936


108

Dona, cal aquesta acció reforçarla i estendre-la allà on viu itreballa la Joventut per a fer-li sentir el perill en qué es tro-ben els obrers que els tribunals de la burgesia condemna amort de pensar i actuar en revolucionari.

Es que els joves del textil no veren amb inquietud com(emparats per la patronal) creixen i actuen els sindicatslliures. Portant el regut entre les obres de les fàbriquesamb llurs provocacions, pretenent ressucitar l’època delpistolerisme i les escenes de terror de Martinez Anido isembrant la divisió entre els obrers? Nosaltres creiem queaquestes coses tan sentides pels joves llibertaris com pelssocialistes i nosaltres. Per que condemnats a mort n’hi hand’anarquistas, de comunistes, i de socialistes, i si cada unde nosaltres sentim dins el nostre cor el dolor i la inquie-tud d ’aque s t e s cond e mne s , l lu i tant pe r s e pa r a r é sindubitable que en aquesta lluita no ens acompanyarà l’èxit,mentre que lluiten conjuntament seran no solament elsjoves militans de les organitzacions que es posaran en peusinó que s’aconseguirá mobilitzar per a l’acció a milers dejoves que estan al marge de les organitzacions.

El mateix problema es presenta en la lluita contra els feixis-tes del lliure que han provocat a uns obrers de determinadaideologia. És natural que els obrers conscients de les altrestendències s’han posat en peu en contra dels provocadors.Però, la Patronal és astuta i tractarà d’utilitzar les diferènciesideològiques per dividir els obrers i així facilitar l’entrada alsllocs de treball als pistolers i provocadors del lliure.

Són coses aquestes de la vida diaria, són coses sentides perla majoria de la Joventut treballadora i que per posar-sed’acord per l’acció no hi ha necessitat en absolut de fer con-cessions ideològiques.


109

Nosaltres volem sincerament lluitar conjuntament amb elsjoves llibertaris i amb tots els joves treballadors, i malgrat lanegació de les JJLL, continuarem insistint fins realitzar la uni-tat d’acció i arrencar de les mans del botsi als condemnats amort aconseguir l’amnistia, l’obertura dels sindicats i cen-tres obrers clausurats.

Estem convençuts que així pensen els joves llibertaris i totala Joventut treballadora, i veurem que malgrat tot, la unitatd’acció de la joventut revolucionaria serà realitzada.

El darrer Congrés de els JJSS ha estat un pas seriós en latransformació de la esmentada Joventut. En les resolucionsdel esmentat Congrés, a part d’altres assumptes, reconei-xen de ple la tesi marxista de l’autodeterminació dels poblesi l’aplicació pràctica d’aquesta consigna a Catalunya.

Saluden amb entusiasme aquest pas donat per les JJSS. Espot dir -sense que s’ofengin els companys socialistas- quefins ara han viscut d’esquena a la realitat de Catalunya, comsón els fets vius i les característiques i problemes completa-ment diferents de les d’Espanya.

Per això quan nosaltres, conseqüents amb la concepciómarxista de l’alliberament dels pobles, ens dirigien vers lesJJSS, topaven amb aquesta actitut tancada de la negació d’unfet que es nota a cada pas i a cada moment de la vida deCatalunya.

UNIFICACIÓ JUVENIL

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE (S (S (S (S (SEGONAEGONAEGONAEGONAEGONA È È È È ÈPOCAPOCAPOCAPOCAPOCA), ), ), ), ), NNNNNº 4º 4º 4º 4º 4 17.1.1936 17.1.1936 17.1.1936 17.1.1936 17.1.1936


110

Aquesta posició actual de les J.S. ve a contribuir a l’accelera-ció de la unificació de la joventut per a formar una sola Jo-ventut a Catalunya. Ara més que mai cal reforçar la unitatd’acció, reforçant els Comités d’Enllaç constituits i formar-se de nous allà on no existeixin. Aquests Comitès d’Enllaçsón ja la base de la unificació.

Cal vèncer tots els obstacles que impedeixin la unificació iaixò es consegueix discutint amb cordialitat i serenitat totesles proposicions d’uns i altres.

Nosaltres veiem que la situació concreta de Catalunya ne-cessita que la fusió de les Joventuts que avuí tenen més afi-nitat ideològica, sigui el fonament d’una gran i única organit-zació juvenil de contingut nacional-revolucionari a Catalunya.

Cal que des d’ara la joventut antifeixista ens vegi actuar con-juntament; per això i amb motiu de la celebració de la set-mana dita de les tres LLL, en què es commemora la mortde ls t res grans lluitadors , Lenin, Liebk ie rncht , i RosaLuxemburg, la joventut ha d’estrenyer la unitat d’acció cele-brant mitings, editant pasquins i periòdics i fent arribar atota la joventut treballadora de Catalunya la gran obra delnostre Lenin i l’actuació revolucionària i antimilitarista deLiebkiercht i Rosa Luxemburg. El día 19 celebren conjunta-ment un Miting a Manresa a les Joventuts Comunistes i So-cialistes i també editarem conjuntament un número extra-ordinari d’Iskra. Aquest exemple deu extendres a totes lesdemés Joventuts per a fer arribar a les masses de la Joventutla llum del marxisme-leninisme.

Endavant pe r la uni f icació juv eni l!!Endavant pe r la uni f icació juv eni l!!Endavant pe r la uni f icació juv eni l!!Endavant pe r la uni f icació juv eni l!!Endavant pe r la uni f icació juv eni l!!V isca la f ormació de l’organiçació únicaV isca la f ormació de l’organiçació únicaV isca la f ormació de l’organiçació únicaV isca la f ormació de l’organiçació únicaV isca la f ormació de l’organiçació única

de la Joventut !de la Joventut !de la Joventut !de la Joventut !de la Joventut !


111

L’atenció fonamental del nostre Congrés s’ha concentrat enla situació greu en qué troba la generació del món i els mit-jans millors per sortir d’aquesta situació.

L’esdevenidor de la Joventut segui el camí actual, no es gensfalaguer. Si és la Joventut obrera es trona en que els reduitsjornals que cobra no l’hi permeten pas alimentar-se connecessita i molt menys vestir-se decentment, instruir-se igaudir dels divertiments propis de la joventut.

Això quan treballa. Ara, en quedar-se sense feina, la sevasituació esdevé desesperada, ja que, sense menjar ha de va-gar d’un cantó h’altre de la ciutat, sense refugis i sense espe-rança de que demà acabarà el seu calvari.

La Joventut pagesa sent amb molta més força el pes de lamisèria en que es troben els seus pares perquè són joves itenen els ulls oberts vers una vida millor i no es poden resig-nar a viure i morir en la situació en que es troben.

Però també els Joves estudians, els fills de la petita burgesialaboriosa, senten damunt les espatlles el pes de la situació,de l’empobriment general, de l’opressió i no veu l’esdeveni-dor clar, si no prenyat de nuvoladas negres.

Totes les angoixes d’aquesta joventut es troben més agreu-jades encara perqué apareix en l’horitzó com un perill immi-nent, la guerra i el feixisme. Es la gran tragèdia de la joventutd’avui: misèria, guerra i feixisme. Però, és que la Joventutactual està d’acord amb aquesta vida? No, ben segur que no.Fins avui la Joventut ha donat grans exemples d’heroisme,

DESPRÉS DEL VI CONGRESDE LA INTERNACIONAL JUVENIL COMUNISTA

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, O, O, O, O, OCTUBRECTUBRECTUBRECTUBRECTUBRE (S (S (S (S (SEGONAEGONAEGONAEGONAEGONA È È È È ÈPOCAPOCAPOCAPOCAPOCA), ), ), ), ), NNNNNº 6º 6º 6º 6º 631.1 .193631.1 .193631.1 .193631.1 .193631.1 .1936


112

ha lluitat valentment en tots els combats per una vida millor,però ha trobat un gran obstacle que ha impedit i l’heroismees transformés en victòria i es que la Joventut ha estat divi-dida i inorganizada.

El IV Congrés de la Internacional dels Joves ha assenyalatcom a premisa indespensable per a conquerir una vida mi-llor per a la joventut, el donar fi a la divisió existent en laJoventut unificant a les Joventuts Comunistes i Socialistes,formen grans organitzacions de la Joventut no feixista per lapau, la cultura i el progrés.

És aquest el camí per treure a la Joventut de la misèria,d’aplastar al feixisme i acabar amb la guerra. És aquest elcamí que portarà a la Joventut vers el Socialisme triomfant.Si aquesta és la situació i les perspectives de la Joventut d’ar-reu del món, no és pas més falaguera la situació i les pers-pectives de la Joventut Catalana. La Joventut de Catalunya ames de sofrir, com tota la Joventut del món, les conseqüèn-cies de la crisi econòmica mundial, sofreix també tot el pesde l’opressió imposada.

La lluita del poble de Catalunya contra el Govern central,sempre s’ha manifestat una vegades d’una manera sorda, al-tres obertament en esclats d’indignació col·lectiva popular.Sempre, en aquestes lluites, la Joventut Catalana ha estat alsprimers rengles del combat, i és que la Joventut ha comprèsclarament que l’opressió imperialista és alhora l’atac cons-tant a la cultura i a l’impediment al lliure desenvolupamenteconòmic, polític i social.

La Joventut Catalana vol trencar les cadenes que la tenenlligada. Vol viure una vida millor, vol utilitzar lliurament i sen-se traves la seva parla i desenvolupar la cultura, vol treballarla terra amb la seguretat que els fruits seran per ella i els


113

seus pares i també vol que si té que fer el servei militar elpugui fer dintre Catalunya i amb la seguretat que desprésretornarà al mateix lloc de treball, vol en fi, veure la terralliure i feliç marzant pels camins de la llibertat, el progrés i lacultura.

Però aquests bells anhels no els podrà assolir la Joventut sino forja l’orma per aconseguir-lo: la unitat. Sense aquestaarma no hi haurà cap lluita triomfant. I per això la JoventutCatalana ha de forjar el front de combat fent un gran Frontde Joventuts on hi estigui totes les joventuts de la ciutat i delcamp, un Front que forgi i eduqui a la Joventut Catalana enla lluita contra el feixisme i la guerra, per la cultura i les lliber-tats de Catalunya.

Cal també, que les Joventuts partidaries de la unificació for-min una sola Joventut nacionalista i revolucionaria que siguila vanguardia de la lluita de tota la Joventut Catalana pel seualliberament nacional i social.

Si continua la divisió no aconseguirem mai tot el que anhe-len i facilitaren el pas a la reacció i al feixisme, que seria mésopressió i explotació sense límits de les masses popularesde Catalunya i principalment de la Joventut i unitat ha estatel crit vibrant de IV Congrés de la Internacional Jovenil Co-munista!

Unitat , orden nosaltres! Un gran front de Joventuts deCatalunya. Una sola Joventut nacional revolucionaria! És elcamí de la victoria de la Joventut Catalana.


114

Una emoció profunda he sentir en retornar a Catalunya. Ésla terra estimada; més estimada, si cap, quan s’està absentd’ella. Jo no estava al costat vostre els dies angoixosos del 6d’ O ctubre (sic), però estava en terres llunyanes al costatd’altres companys que també han lluitat i lluiten heròicamentper acabar amb el feixisme que ha endolat la formosa terrade Catalunya i Espanya.

El primer esclat m’agafa a Almeria, no em trobava presidintel Congrés d’Unificació de les Joventuts. L’esmentat Con-grés es transformà en la preparació de les nostres forcesper a fer front a la situació. La nostra Joventut, amb energiai entusiasme es posà al front dels grups armats que sosteenxocs amb les forces rebels.

Després, entre heròicament les forces d’aviació escapadesde Granada i que decideixen la lluita, junt amb l’Escuadra. Elprimer combat és guanya; els camperols van als seus poblesa reduir els feixistes i la Guàrdia C ivil rebel.

Almeria resta tranquil·la, però cal ajudar Granada. Surt unacolumna i conquista Guadix; ràpidament se’n forma una al-tra i a bord del creuer “Llibertat” marxen vers Motril, on lacolumna de Màlaga ja havia reduit els facciosos.

Després marxo a Guadix, on lluiten forces heròiques; re-trobo els amics d’aviació que van decidir la lluita d’Almeria;marins de San Javier, la majoria de catalans i milícies d’Alacant,Murcia, Cartagena, Almeria i Guadix, forces de l’exèrcit; totsrivalitzen en actes d’heroisme.

“JULIOL”SENSE TÍTOL

LLLLLINAINAINAINAINA Ó Ó Ó Ó ÓDENADENADENADENADENA, J, J, J, J, JULIOLULIOLULIOLULIOLULIOL, , , , , NNNNNº 1º 1º 1º 1º 1 3.9.1936 3.9.1936 3.9.1936 3.9.1936 3.9.1936


115

El front de Granada, que opera ja a les portes de la ciutat,s’omple cada dia de glòria, i cada dia obté noves victòries; laresistència a l’enemic és salvatge, és dura malgrat la desmo-ralització que hi ha entre ells, però més dura és la nostraterra, destruint els que l’han deshonrada.

Heorisme al front: l’avançada.....però cal que la joventut alfront de batalla actui com si estigués al front de la guerra. Entotes les indústries que es relacionen amb la guerra, la jo-ventut catalana ha d’intensificar i millorar la producció.

Al front no hi ha jornades de treball; hi ha lluita; a la ciutatdeu ésser igual; les joventuts madrilenyes s’han ofert a tre-ballar dues hores més en les indústries de guerra. L’exempleés per a tots i sou vosaltres, joves i noies de Catalunya, elsque primer heu de donar l’exemple.

La victòria és nostra, perquè tenim raó. Units tots en un solfront, les Joventuts de Catalunya i Espanya marxen vers l’ai-xafament del feixisme.

Jo torno al front de Granada, i diré als companys d’allà queCatalunya se sent ara, més que mai, lligada a l’Espanya anti-feixista i que el poble català donarà fins l’últim dels seus fillsper tal que no triomfi el feixisme a Espanya.

Joventuts de Catalunya, joves anarquistes i nacionalistes: l’ene-mic està enfront! Unim-nos estretament en la lluita, i des-prés, democràticament complint la voluntat del poble, acor-darem les formes de viure en que s’ha de regir la societat.

Fins al triomf definitiu! A reveure!


116


117

Testimonis

Las J S U C .Las J S U C .Las J S U C .Las J S U C .Las J S U C .En la década de los años 30, se va desa-rrollando en Europa un movimientoantifascista a consecuencia de la subidaa l pode r de H i t l e r en A l e mania yMussolini en Italia. En España tambiénse produce un fuerte sentimiento uni-tario contra el fascismo entre todas lasfuerzas progresistas y particularmenteentre los partidos de izquierda. A la ca-beza de este movimiento se encuentrael Partido Comunista y sus Juventudes,también las organizaciones sindicalesUGT y C .N .T . participan en él.

Este espíritu de unidad juega un papeldecisivo en todas las organizaciones dela juventud. Sobretodo después de lasublevación de Astur ias que fué unejemplo de unidad de todas las fuerzasjuveniles.

En e l comba t e de A s tur ias , mur ióheroicamente la joven Aída Lafuente de

las Juventudes Libertarias, que fué unade las más grandes defensoras de la uni-dad de todas las fuerzas juveniles.

Es en estos momentos cuando se ini-ciaron los contactos entre las organiza-ciones de la juventud para tratar el pro-blema de la unidad, para organizar la lu-cha y las acciones contra el fascismo y,en defensa de los 30.000 presos políti-cos y por la democracia que había sidoabolida por el gobierno de derechas, trashaber ganado las elecciones de noviem-bre de 1933.

Durante el período del Bienio N egro,en las luchas y acciones realizadas porlas Juventudes fueron detenidos los di-r igentes de la Juventud C omunista ,Trifón Medrano y Fernando C laudín, ytambién e l joven socialista Sant iagoCarillo, así como otros jóvenes de dife-rentes organizaciones. En Cataluña, fue-ron detenidos y encarcelados jóvenes

Margarida Abril


118

comunistas, republicanos y de la juven-tud libertaria.

Ya en la prisión, donde estaban todos jun-tos, se continuaron las discusiones parala unificación de las juventudes comunis-tas y socialistas. En ellas, y en especialsobre el tema de la unificación, el Parti-do Comunista de España jugó un granpapel político, más importante si cabe trasel cambio que se produjo en la direccióndel Partido contra el sectarismo que hastaentonces había mantenido la antigua di-rección de Bullejos y Adame.

Pepe D íaz, nuevo secretario general delPCE se planteó que la cuestión priori-taria era la lucha contra el fascismo y ladefensa de los intereses del pueblo, porla libertad y la democracia y para ello,era necesaria la unidad de todas las fuer-zas de izquierdas como paso previo parapoder obtener la Victoria.

Las luchas contra el fascismo y por lademocracia comenzaron a abrir el ca-mino necessario para poder alcanzar launificación de las juventudes, y ese pri-mer paso se dio al iniciarse estos con-tactos entre los jóvenes comunistas ysocialistas, con la vista puesta en la uni-ficación de las dos organizaciones.

Uno de los factores más decisivos, fue sinduda, el IV Congreso de la Internacional

Juvenil Comunista, donde se acordó elcambio táctico en el trabajo de la juven-tud del mundo, concretando que en aque-llos momentos se hacía necesaria la luchacontra el fascismo, para lo cual era impres-cindible la unidad de todas las fuerzas ju-veniles para salvar la paz en el mundo.

No fue este un trabajo fácil para LinaÓdena debido al gran sectarismo quehabía en aquellos tiempos entre la ju-ventud comunista con el soporte de unagran parte de la dirección del PartidoComunista de Cataluña.

Solo la gran responsabilidad e influenciay el cariño que tenía Lina Ódena entrelos jóvenes hicieron posible la obten-ción del consenso de la mayoría de lasjuventudes comunistas sobre este pro-blema. En algunas organizaciones estofue aceptado con gran satisfacción.

El obstáculo más grande fue la propiadirección de las Juventudes Comunis-tas de Catalunya, que no fueron capa-ces de comprender los cambios que sehabían producido tras los Hechos deAsturias y el IV Congreso. Y fue par-tiendo de esta nueva política como sereforzaron los contactos con otras or-ganizaciones juveniles.

También se organizó una campaña deapoyo a la política de Paz de la Unión


119

Soviética entre las Juventudes y en apo-yo del país que estaba construyendo elSocialismo, y que estaba amenazado porel fascismo alemán.

En Cataluña todas estas actividades yluchas también propician el camino dela unificación, y es en febrero de 1936cuando se celebró la primera reuniónconjunta del Buró del C omité C en-tral de la juventud Comunista y la Eje-cutiva de las Juventudes Socialistas delPS O E

En estas reuniones se acuerda un prin-cipio de unificación entre las dos orga-nizaciones, ello respondía a los acuer-dos ya alcanzados en Madrid entre lajuventud comunista y la socialista. Seacordó igualmente que la base ideológi-ca de la unificación debería ser sobrelos principios marxistas-leninistas y dela internacional comunista, debería asíe duca rs e a la juv entud en e linternacionalismo proletario, la lucha declases y la creación de un Comité deenlace de estas dos organizaciones quehabría de trabajar conjuntamente enempresas, C lubs, C entros culturales,deportivos y la Universidad.

Este mismo Comité, también conjunta-mente, debería trabajar con otras organi-zaciones, como la juventud libertaria, laEsquerra Republicana i los nacionalistas.

Tras la unificación de los cuatro parti-dos que dieron lugar al P.S.U .C ., tam-bién pasaron a formar parte de esteComité de enlace las organizaciones dela juventud de la Unión Socialista deCataluña y del Partit Català Proletari.Este Comité se convirtió así en la di-rección provisional de las JuventudesSocialistas Unificadas de Cataluña.

Finalmente el día 8 de junio de 1936,los cuatro partidos decidieron darle a laorganización de las J.S.U .C . el carácterNacional Catalán. Se decide también quelas relaciones entre la dirección de lasJ.S.U .C . y las J.S.U . de España se realiza-rían a través de su secretario general enCataluña, y que en este a su vez miem-bro del Comité Central de esta últimaorganización, se tomó la resolución deque las J.S.U .C . ingresaran en la Inter-nacional Socialista.

En una nueva reunión más amplia, condelegados de todos los Comités de Ca-taluña, y que tuvo lugar en Barcelona,aparte de los problemas políticos abor-dados sirvió para elegir el primer Co-mité Ejecutivo provisional de las J.S.U .C .y también para nombrar al nuevo se-cretario general que recayó en la per-sona de Martí Salvat.

El día 5 de enero de 1937, y en Barce-lona, se celebró en el Casal Lina Ódena,


120

la I Conferencia Nacional, con la pre-sencia de Melchor como delegado porlas J.S.U . de España. En esta Conferen-cia se nombraron los delegados quedeberían asistir a la Conferencia de Va-lencia de las J.S.U . de España.

En los primeros momentos de la unifi-cación y tras muchas y largas discusio-nes con las juventudes libertarias, es-tas, se plegaron a un acuerdo para reali-zar un trabajo conjunto e incluso se for-mó un Comité de enlace a todos losniveles, pues coincidían en todas las ac-tividades a realizar en aquellos momen-tos por la juventud.

Los dirigentes más destacados de la di-rección libertaria eran Alfredo Martínezsecretario general y Fidel Miró. Entre lasmúltiples actividades que este Comitéconjunto organizó cabe destacar unmitin en el Price de Barcelona, dondetomaron la palabra Alfredo Martínez porlas Juventudes Libertarias y Martí Salvatpor las J.S.U .C .. Este mitin tuvo granrepercusión entre la juventud por sucarácter unitario, adhiriéndose a él otrasorganizaciones como la Juventud Repu-blicana de la Esquerra.

Martí Salvat jugó un importante papeljunto con otros camaradas, especial-mente en lo concerniente a la unidadde la juventud, pero, tras los hechos de

Mayo de 1937, y el consiguiente pro-blema con los troskistas, se produjeronalgunas discrepancias políticas, ante lascuales, Martí Salvat presentó la dimisióncomo secretario general, marchandoseguidamente al frente como comisariopolítico de las J.S.U .C ..

En una Conferencia de cuadros cele-brada en Barcelona, fue elegido un nue-vo C omité Ejecut ivo , nombrándosenuevo secretario general a W enceslaoColomer. En este nuevo Comité entra-ron a formar parte de él numerosas jó-venes, como igualmente sucedió en losComités comarcales y los Casals, dadoque la mayoría de los muchachos ha-bían marchado al frente.

Las J.S.U .C . durante la guerra jugó unpapel muy importante en todos los as-pectos, pues fue la única juventud or-ganizada que tenía una gran entidad yinfluencia política entre las masas de lajuventud, poseía organización en el ejér-cito, los sindicatos, fábricas, empresas,el agro , ayuntamientos, Universidad,clubs deportivos y culturales. No habíaotra juventud que jugase un papel tanimportante político de masas.

Poseía igualmente una organización dePioneros con un Comité Nacional, conorganizaciones en casi todos los pueblosimportantes de Cataluña. En Barcelona


121

tenía local propio en el Paseo de Graciay el máximo responsable de estos eratambién miembro del comité Ejecutivoy del Comité Nacional de las J.S.U .C ..Muchos de estos niños, durante el pos-terior período de la dictadura de Fran-co, serían los reorganizaciones de lasJ.S.U .C . en la clandestinidad, sufriendomuchos de ellos largos años de cárcel.

Las J.S.U .C . poseían también un movi-miento de la mujer joven que agrupa-ba todas las tendencias en un ComitéN acional salido de un Congreso condelegados en toda Cataluña. Este Con-g r e s o fué p r e s id ido po r L lu isCompanys, entonces presidente de laGeneralitat de Cataluña. A él asistierontambién la representación de todas lasorganizaciones que integraban esteComité Nacional. Participaron, así mis-

mo, una importante delegación de laUnión de Muchachas de Madrid y otrade legación de las mujeres francesaspresidida por Daniela Casanovas, de-legada de la Internacional Juvenil Co-munista, fue también muy importantela asistencia de notorias personalidadesde la política y la cultura de Cataluña.

O tro trabajo muy importante fué lapropaganda, se editaron folletos, bole-tines y otros materiales, pero entretodos cabe r e marcar a l pe r iód ico“Juliol” con una tirada entre 30.000 y50.000 ejemplares.

Pero claro está, todo este trabajo delas J.S.U .C . solo se pudo realizar con laayuda política y económica de la direc-ción de l par t ido , tanto de l P.S.U . C .como del PCE


122

La Lina que yo conocíLa Lina que yo conocíLa Lina que yo conocíLa Lina que yo conocíLa Lina que yo conocíLina desde los primeros años de sujuventud se entregó por entero a lade f ensa de la causa de l Socialismo .Eran los difíciles años de la década delos 30 y, frente a las enormes dificul-tades e inconvenientes que fue en-contrado en su camino siempre de-fendió con gran tesón las ideas de lSocialismo y del Comunismo .

El primer y gran obstáculo que tuvo quesalvar fue su propia familia. Ésta, pertene-cía a esa clase de familias barcelonesas aco-modadas que no comprendían y, menosaceptaban, que sus hijos pudieran mar-char por el camino de la lucha social, yeste fue el caso de Lina.

Sus primeros compañeros en la luchafue ron : Montagut , Peñar roya , PuigPidemont (fusilado por Franco), Sas-tre , Trini Revoltós, Muñoz González,Sandalio, Onteiro, Lloret, Castelo, PuraGonzález, Marina y su hermano , Ra-món Mercader , Trueba y algunos másque con el paso del tiempo me cuestarecordar .

Ramón Casanellas, nuestro recordadopr imer secre tar io general de l Par tit

Comunista de Catalunya nos decía queLina poseía unas condiciones extraor-dinarias que la podían convertir en lafutura dirigente de las mujeres revolu-cionarias de Cataluña y apuntaba, queera un ejemplo de militante comunistapreocupada por todo lo que envolvía alPartido.

En más de una ocasión y en plena clan-de s t in idad , Lina s e de jaba ca e rsorpresivamente por las reuniones queteníamos la fracción de los tranviarios.Al preguntarle qué era lo que la traía,ella nos contestaba sonriendo mientrasse sentaba: “...Nada, simplemente ven-go a escuchar y a aprender...”.

Lina se caracterizaba por su gran hon-radez y era muy intransigente ante todaclase de oportunismos. Destacaba igual-mente por su sinceridad, la franca ca-maradería i su enorme valor, estandosiempre dispuesta a echar una mano ya ayudar a cualquier camarada que loprecisara.

Se esforzaba siempre por crear para losjóvenes Grupos de Estudio en los Ra-dios, que facilitaran la comprensión y ladiscusión del marxismo-leninismo.

Agustín Arcas


123

Su gran actividad y el trabajo que reali-zaba hizo que la dirección del Partido laenviara a la Unión Soviética para quecompletara su formación. A su regresose convirtió en la indiscutible dirigentede los jóvenes comunistas españoles.

La cuestión nacional de Cataluña fuesiempre una de sus constantes preocu-paciones. Ella siempre insistía en que losmilitantes comunistas en Cataluña te-níamos la obligación de estudiar y co-nocer la historia y la cultura catalana,asumiéndola como una característicapropia y diferenciadora.

Por su buen trabajo al frente de las ju-ventudes, la dirección del Partido - apesar de su juventud- decidió designar-la candidata para diputada por Barcelo-na y su provincia en las elecciones legis-lativas para el Parlamento español ennovi e mbr e de 1933 , de s tacándos ecomo oradora en la campaña electoral.

Lina Ódena manifestó un gran dolor porla muerte de Ramón Casanellas, falleci-do accidentalmente durante esta cam-paña, al que consideraba con razón sugran maestro.

Ódena, luchó sin descanso por la unidadde la juventud, dedicando especial aten-ción en el acercamiento a los jóvenessocialistas y del Partit Català Proletari y

aumentó su popularidad entre los jóve-nes nacionalistas y anarquistas. Así, pocoa poco, se fue forjando la unidad que másadelante daría lugar a las Juventudes So-cialistas Unificadas de Cataluña.

En los acontecimientos que tuvieronlugar en O ctubre de 1934, Lina desta-có como gran dirigente de la juventud,y tras la rendición de la Generalitat a lasfuerzas militares, junto con otros cama-radas formó parte de uno de los gru-pos armados que intentaron marcharpor la carretera de la Rabassada hacia elinterior de Cataluña para continuar lalucha revolucionaria.

Yo me encontraba en uno de esos gru-pos y al llegar a los alrededores de SantCugat, sufrimos el ataque de las patru-llas de la Guardia C ivil que nos salieronal encuentro , produciéndose var iosenfrentamientos armados. El grupo deLina fué el que ocupó el ayuntamientode Sant Cugat.

Durante la represión del Bienio N egro,que siguió al fracasado movimiento deO ctubre, Lina, destacó por la labor dereorganización que llevó a cabo entrelas juventudes, desplegando una granactividad a pesar de la clandestinidad.

Es entonces cuando fue reclamada porel Comité Nacional de las Juventudes


124

Comunistas de España en Madrid, pa-sando a de sar ro llar junto a T r i fónMedrano, secretario general, una granlabor en pro de la unificación y forman-do parte del Comité Ejecutivo y del se-cretariado. Igualmente, fue muy impor-tante su papel en la creación de losComités provinciales en toda España,labor que se vería culminada en la unifi-cación de las juventudes.

En esta época y por mi trabajo en laUGT hacía frecuentes viajes a Madridcoincidiendo ocasionalmente allí conella. Cuando Lina tenía noticias de millegada se ponía inmediatamente en con-tacto conmigo, invitándome a comer,pero pagándose cada uno lo suyo - deesto hacíamos una eterna broma: “Tume invitas y yo me pago lo mío...” -, por-que desde luego ninguno de los dosnadábamos en la opulencia.

En las charlas que tenían lugar en la so-bremesa, Lina más de una vez manifes-tó -con la sinceridad que le era habi-tual- la opinión sobre los nuevos cama-radas socialistas recién incorporados ala dirección de las Juventudes. Su des-contento se centraba principalmente enla forma caciquil de trabajo del jovenSantiago Carillo, al que acusaba de apar-tarla enviándola de viaje a provinciassiempre que debía celebrarse algunareunión del Comité Nacional.

Ante sus comentarios, yo siempre le re-cordaba que ella, como buena militanteque era, debía acatar las resoluciones yque recordara que su labor por Españaera muy necesaria para el Partido y, queno olvidara que ésta le estaba reportan-do un merecido reconocimiento perso-nal y político entre las Juventudes.

Otra de sus constantes preocupacionesera su añoranza de Cataluña y de sus vie-jos camaradas y su fuerte deseo de regre-sar. Yo le reprochaba cariñosamente quecomo internacionalista no debía perder devista que su dedicación al trabajo era lo quela había llevado a ser miembro del ComitéCentral de las Juventudes Socialistas Unifi-cadas de España, y ello demostraba bien alas claras su capacidad para serlo y que debíarecordar que el mérito no solo era de ella,sino de la organización juvenil de Cataluñaa la cual representaba ante el Comité Na-cional, y por lo tanto que su sacrificio comomilitante era necesario. Ella acababa asin-tiendo mientras sonreía...

Poco tiempo después, cuando el 18 dejulio de 1936, los militares dieron el gol-pe, Lina se encontraba en Almería diri-giendo el Congreso de Unificación enesta provincia. Al conocerse la subleva-ción fascista, el Congreso, tras una pro-posición de Lina, tomó el acuerdo deorganizar las Juventudes para hacer frente a los sublevados.


125

Dominados éstos en la provincia deAlmería, se dirigieron a Granada. Y enlas inmediaciones de Iznalloz mur ió

heroicamente Lina Ódena, una de laspromesas más firmes de la juventudrevolucionaria.

A s í mur ió Lina Ó denaA s í mur ió Lina Ó denaA s í mur ió Lina Ó denaA s í mur ió Lina Ó denaA s í mur ió Lina Ó dena (1)(1)(1)(1)(1)

Aunque ya hacía casi un mes que la co-lumna del general Varela, prosiguiendo suavance desde Antequera y Archidona, ha-bía entrado en contacto cerca de Loja, contropas procedentes de G ranada, tantesoneramente asediada por campesinosarmados y las columnas anarcosindicalistasde Málaga reforzadas por unidades de lasguarniciones de Málaga , A lm e r ía yCartagena, lo cierto es que pese a esa re-cién abierta comunicación con Córdobay Sevilla, la histórica y bella ciudad de Gra-nada se mantenía en poder de los nacio-nalistas en situación harto precaria.

La ciudad, y su extensa vega, seguía sien-do una isla azul, aguantando aquel oleaje

gubernamental que la azotaba por to-dos lados. Si se toman como referen-cias las seis carreteras confluyentes enGranada, veremos que en la de Murciay Almería el frente de combate queda-ba la capital a unos dieciséis kilómetros,en la de Jaén a catorce, en la de Córdo-ba a quince, en la de Vélez-Málaga a tre-ce y en la Motril a unos cuarenta y ocho.Tan sólo la línea férrea a Bobadilla y lacarretera nacional 342 permitían la co-municación con Córdoba y Sevilla y aúnasí, con un enemigo tan próximo que eltrayecto entre Loja y Archidona que-daba batido por sus armas automáticas.

Aquellos frentes más teóricos que efec-tivos, los defendían guarniciones desde

(1)Historia y Vida, Extra nº 4 págs. 156-157, 1974.

Julio Belza


126

avanzadillas con sólo un esbozo de for-tificación, pues los nacionalistas emplea-ron un método defensivo elástico a basede efectuar rápidos raids con pequeñascolumnas. Estos se emprendían por lu-gares distantes unos de otros, a fin dedar una sensación de fuerza e inquietaral enemigo.

Pues bien, la carretera de Jaén, a unoscatorce kilómetros, a la salida de unacurva, en donde terminaba la enton-ces llamada Cuesta de las Cabezas (hoysumergida bajo las aguas del pantanode Cubillas) arrancaba un camino ha-cia el complejo donde se alzaba la casade los ingenieros y los almacenes demateriales con destino a la presa en-tonces en construcción. Esta confluen-cia de vías, la existencia de la Venta y,sobre todo , la posibilidad de poder vi-gilar en posición dominante un buentrozo de carretera y la vía férrea, acon-sejaron el establecimiento de un pues-to defensivo , a cargo de una escuadrade falangistas , integrada por se is uocho de ellos.

Era media mañana del día 14 de sep-tiembre de 1936, cuando el falangistaen servicio de centinela, dio la voz dealarma, ante la inusitada presencia deun turismo que subía renqueando laempinada cuesta. Acudieron presuro-sos sus camaradas, viendo estupefac-

tos, como aquel extraño vehículo lle-vaba pintarrajeada su carrocería con lasconsabidas siglas de la C . N .T ., F.A .I. lahoy y el martillo y sobre el parabrisasbien visible un le t r e ro que r ezaba:“Mundo O brero” , “ C orresponsal deGuerra” .

Al sobrepasar aquella pronunciada cur-va, pudieron ver los ocupantes al grupode hombres vistiendo mono azul y jun-to a ellos pararon y tras saludarlos puñoen alto, preguntaron si aquella desvia-ción de la derecha, llevaba a Colomera,mientras confiados, bajaban del coche,como para estirar un poco las piernas ycompletar la información sobre su ruta.Los falangistas, para quienes las bien vi-sibles iniciales pintadas en blanco sobrela negra carrocería, junto al emblemacomunista, eran suficientes signos deident i f icación , s e enca ra r on susmosquetones y les obligaron aponer losbrazos en alto.

F a ta l e qu ivocaciónF a ta l e qu ivocaciónF a ta l e qu ivocaciónF a ta l e qu ivocaciónF a ta l e qu ivocaciónEntonces y sólo entonces, fue cuandolos ocupantes del coche vieron estupe-factos, sobre los brazaletes de los mu-chachos, campear el yugo y las flechas,bordados en seda roja. Estaban irremi-siblemente perdidos.

Por otra parte, los falangistas, con nomenos asombro, descubrían cómo bajo


127

el mono azul de uno de los viajeros, alen-taba el cuerpo de una mujer y además,su negra melena, sus grandes y profun-dos ojos... Era una mujer y ese sentimien-to hidalgo, ese respeto del hombre ha-cia la fémina, esa atracción del sexo, in-vencible, natural, celtibérica, les hizo ol-vidarse momentáneamente de la enemi-ga, de la miliciana, de la que llevaba unpistolón al cinto, para dedicar su aten-ción al conductor que además habíaquedado en un primer plano. Comen-zaron a cachearlo. La mujer, un pocodetrás del grupo aprovechó el descuidode sus aprehensores y medio oculta trasel coche pudo sacar su pistola, apoyár-sela en la sien y disparar. Cuando acu-dieron a ella, estaba muerta.

Pasados esos instantes de estupor, elchófer declara la identidad y propósi-tos de aquella mujer. Era Lina Ódena,periodista de “Mundo O brero” y seproponía ir hacia Colomera, cuya ca-rretera se bifurca unos pocos kilóme-tros antes; fatalmente pasaron de largoel desvío, continuando hasta dar con elpuesto nacionalista al que confundieroncon un control amigo. En una carterase encontraron importantes documen-tos que proporcionaron a los naciona-listas una valiosa información.

Había en Colomera un pequeño cuar-tel de milicias malagueñas que segura-

mente había tentado los afanes informa-tivos de gacetilla, la cual recorría los fren-tes granadinos tan vinculados a las fuer-zas del partido comunista, aunque sulabor no debía de ser exclusivamenteperiodística por cuanto el 15 de agosto,en Motril y en el lugar conocido porCamino de las Cañas, vació el cargadorde su pistola, sobre la cabeza del sacer-dote don Manuel Vázquez Alfaya al quevio desplomarse a sus pies con esa in-concebible indiferencia con que la fic-ción cinematográfica nos presenta a lospandilleros de Chicago. Es el único tes-timonio fidedigno que nos queda de susandanzas por tierras granadinas. Si lue-go fue a Motril a Almería y de aquí aGuadix, donde otro camarada, el diri-gente de la F.A .I., José Maroto, capita-neaba una columna integrada por losfugitivos de la ciudad andaluza que ha-cían la guerra por su cuenta por estosfrentes, son ya meras suposiciones.

Bajo el sol implacable de un mediodíasetembrino, y sobre el asfalto blando yardiente de la carretera, un cuerpo des-madejado de mujer, yace como muñe-co de trapo. Bajo su cabeza se va for-mando un charco sanguinolento; asfal-to y sangre; negro y rojo como la ban-dera sindicalista común a los dos ban-dos, hoy puestos frente a freten, sinánimos de lucha, sin buscarse , comoconsecuencia sólo de un trágico azar.


128

Documentación, coche, armas y milicia-no conductor junto al cadáver de la sui-cida, fueron entregados a las autorida-des militares. El Partido Comunista, yen general la propaganda roja, elevaron

(1) En primer lloc agrair a Historia y Vida l’autorització per reproduir íntegrament

l’article del Sr.Belza. Aquesta narració viscuda i testimonial no es podia ni s’havia

d’ometre, malgrat el llenguatge, sens dubte, partidista, per ser la font més directa

i la visió de l’altre bàndol. O metem comentaris sobre l’opinió i els qualificatius que

dedica l’autor a la mort de la Lina, només subratllarem que la seva acusació d’un

delicte de sang atribuït a la Lina és falsa. I ressaltar la ignorància de l’altre bàndol en

considerar la Lina com una simple “gasetillera”, el temps i la història s’han encarre-

gat de desmentir-ho.

a Lina Ódena a la categoría de heroína ymártir de la República. Juzgue cada cual,tras la lectura de este verídico relato, loque puede haber de heroico y de már-tir en la vulgar muerte de Lina Ódena.(1)


129

Trinidad Gallego(1)

Al hablar de Lina, quiero hablar de las mujeresde mi época, si bien se debe tener en cuentaque yo nací y pasé mi juventud en el barriode Salamanca en Madrid, un barrio de claseacomodada y muy distante de la lucha obre-ra.

Yo sabía que en 1931 habían ganado las iz-quierdas y se había proclamado la Repúbli-ca, y que antes de esta fecha las mujeres te-nían un papel muy pobre en lo social ya quesolo las dejaban ir a la iglesia. Hasta el año 34no tuve conocimiento de las luchas de lostrabajadores en general y de las mujeres enparticular y empecé a tomar conciencia delas leyes que el nuevo gobierno estaba apro-bando: la ley del divorcio, la del aborto y so-bre todo el derecho de voto para la mujer.

Creo que la República despertó a la mujer.Estaban algunas muy confundidas y pendien-tes por ejemplo del resultado electoral. Poreso cuando se discutió la ley en el Parlamen-to español hubieron algunas diputadas quevotaron en contra ya que pensaban que conla influencia de la iglesia las mujeres votarían ala derecha, como así paso en 1934. En cual-quier caso, es con la República que las muje-

res empiezan a darse cuenta de lo que pue-den hacer y por lo que pueden luchar.

Fue también muy importante la apertura demuchos colegios y los puestos que secrearon de maestros ya que con ellopudieron acudir a las aulas los hijos de lostrabajadores.

Ya en 1935 las mujeres comenzaron a mili-tar, en número superior, en los partidos po-líticos y entre ellas destacaron de maneramuy importante mujeres como DoloresIbarruri “La Pasionaria” o la joven de la quehoy hablamos, Lina Ódena.

Lina era una mujer luchadora, preparada yfue una orientación para el resto de las muje-res, aunque yo antes de conocer a Lina, quevino a Madrid en 1936, tengo que reconocerque mi maestra y mi orientación fue DoloresIbarruri. Esta es la verdad, ya que conocí aDolores cuando en el 34 lideró la lucha porlos mineros asturianos. Con anterioridad mehabía acercado al Partido Socialista de PabloIglesias pero cuando en octubre del 34 veoque Dolores, sin estar preparada de ningunaforma, lucha de aquella manera, pensé: si ella

(1)Barcelona, octubre de 2008


130

puede, yo también. Conocí la forma de go-bierno de Rusia y los ideales que defendía elPartido Comunista, sobre todo, la lucha porla defensa de los trabajadores.

En 1935 ingresé en el Partido. Estábamosen clandestinidad, pero el P.C.E se hacía gran-de día a día. Nos reuníamos tres en la calle, ala semana siguiente a lo mejor uno llevaba aotro y entonces se volvía a hacer otra célula,nunca sabíamos como nos llamábamos. Yoencontré a uno de mi célula en el hospitalporque había perdido un ojo, y solo sabía deél que era panadero porque pertenecía aArtes Blancas.

Dada la situación de miseria y hambre quetenían los trabajadores y para preparar laspróximas elecciones, se creó lo que se lla-mó UHP (Unión de Hermanos Proletarios),que era una unión de partidos de izquier-das. En el 36, como las mujeres ya estába-mos más desenvueltas cuando gana la iz-quierda, nos lanzamos al trabajo para hacerlo que cada una podía o sabía hacer, sin unaverdadera preparación, porque todas no éra-mos como Lina Ódena.

La defensa por los derechos recién adquiri-dos, hizo que cuando empezó la guerra todaslas mujeres nos lanzáramos a la lucha, dentrode las posibilidades de cada una. En mi caso,como era enfermera, a la mañana siguientedel 18 de Julio estaba ayudando a formar unhospital de sangre, pero igual que yo había

otras compañeras que hacían lo mismo, selanzaban a la lucha con todo lo que tenían.

Recuerdo por ejemplo a Manola Rodríguezque vio venir un camión con enfermos ymuertos y oyó que habían quedado fusilessin hombres, entonces cogió y se marcho alfrente o el caso de Rosario la Dinamitera queestaba en un almacén sacando armamentodel sótano y tenía una bomba en la mano cuan-do le avisaron que la tirara por que iba a ex-plotar y por no tirarla hacia adelante, porquehabía personas a su alrededor, dio media vueltay le explotó en la mano. Las mujeres en laguerra luchabamos con lo que podíamos.

Madrid estaba rodeada, toda la ciudad erafrente, solo quedaba libre la carretera de Va-lencia, y se defendió con voluntariado desdeel primer día. El primer batallón que se cons-tituyó fue el 5º Regimiento que lo organizóel Partido Comunista. A partir de ese mo-mento se fueron formando más batallonesy las mujeres que estaban en el frente pasa-ron a la retaguardia, ocupándose de las ne-cesidades de la ciudad y sus habitantes, almismo tiempo que se procupaban por ob-tener víveres para los soldados y todo tipode intendencia que les hacía falta; ropa, man-tas, papel, útiles de aseo…

Seguramente ese hubiera sido el destino deLina si no la hubieran matado tan joven. Ape-nas había empezado la guerra y la mataronen el frente de Granada. En Madrid, Barce-


131

lona y otras ciudades le pusieron su nom-bre a alguna calle. También habían batallonesy escuelas que la recordaban. Su figura fuehaciéndose grande y la República la convir-tió en una heroína.

A mi, personalmente me enseñó, con suejemplo, como es la lucha militante de la mujercomunista y estoy convencida de que es enel Partido donde tengo que luchar, son los ylas comunistas las que van por delante. Esome pareció siempre, me parecieron más ra-dicales en aquel momento y me lo siguenpareciendo ahora, y aunque creo que la si-

tuación no es como la de entonces y que laradicalidad tiene que ser diferente, hay queseguir luchando en la defensa de la clase tra-bajadora porque, de lo contrario, la derechase hará la dueña de todo.

El que no tiene nada lucha por todo, y elque lo tiene todo no lucha por nada, y estopuede pasarnos ahora. Siempre hay motivopara la lucha y las mujeres tenemos másmotivos que nadie. Es importante que nues-tros y nuestras jóvenes sepan del ejemplode Lina Ódena y conozcan así que solo seavanza con la lucha.


132

Lina Ó de naLina Ó de naLina Ó de naLina Ó de naLina Ó de na (1)(1)(1)(1)(1)

No estabas a nuestro lado y, sin em-bargo, te sentíamos cerca de nosotras.Te necesitábamos; no podíamos cubrirtu puesto de trabajo porque eras úni-ca. Siempre dispuesta, activa, cariñosa,abnegada, riendo con sano optimismoante las mayores dificultades... Y ahoraya no eres...

¡Lina Ódena ha muerto!, nos han dicho,y no podíamos creerlo. No podíamoshacernos las idea de que ella faltase parasiempre de nuestro lado.

Lina Ódena era para cada una de noso-tras la hermana, la amiga, la camarada.¡Qué difícil es resignarse a no volverla aver, a no oír su voz con fuerte acentocatalán, que hablaba de trabajo, de or-ganización, de victorias, de triunfos de-cisivos sobre el fascismo!...

¡Lina querida!...Mis ojos se empañan de

lágrimas y no me avergüenzo de mi llan-to, porque lloro por ti; por ti, que erapara nosotros una fundada esperanzapara la obra titánica de la educación dela juventud; por ti, que eras nuestra másquerida compañera, nuestra hermana...Lina era en todo momento la primeraen el trabajo, la primera en el sacrificio.A pesar de la juventud, sabía ya del do-lor de la cárcel, de la vida ilegal, del bru-tal trato carcelario... En los días memo-rables de O ctubre de 1934, fue ejem-plo frente a la cobardía de muchos y,como ahora, no vaciló en empuñar unfusil...Fue herida.

Cuando recordaba aque llos hechos,cuando recordaba cómo huían las fue-ras reaccionarias ante el avance de ungrupo de camaradas, de los que ella erael alma, provistos de viejos fusiles cogi-dos en Barcelona, reía a carcajadas, conrisa contagiosa, y en sus ojos brillaba elentusiasmo y la fiebre de la lucha.

Dolores Ibarruri“ Quizá el camino hay que regarcon sangre de la juventud...”La Joven Guardia

(1)Mundo O brero , 23-9-1936


133

Sentía hondamente el amor a su tierra,a su Cataluña, que ella soñaba libre, na-cional y socialmente, mas su profundosentimiento clasista, le hacía luchar almismo tiempo que por la liberación desu pueblo, por la liberación de todos lospueblos, de todos los oprimidos.

La criminal sublevación franquista la sor-prendió en Almería. Y ella, catalana, ar-diente defensora de las aspiraciones deCataluña, pensó que su deber revolu-cionario era estar al lado de sus herma-nos andaluces para animarles con suejemplo, dispuesta a sacrificar su vida siello fuera necesario.

Su muerte ha sido un gesto heroico; lasA ída Lafuente, las Lina Ódena se danfundamentalmente en el pueblo, cuyasmujeres están acostumbradas a sacrifi-carse permanentemente en anónimasheroicidades, en sublimes abnegaciones.Lina recordaba muchas veces a A idaLafuente. Y como ella, supo morir demanera que su nombre quedará parasiempre grabado en la historia revolu-cionaria de España.

Con nuestro camarada Pretel dirigía unacolumna: la columna que combatía enlos alrededores de Granada. Salió deavanzada con otro compañero en uncoche. Se perdieron y fueron a caer enel campo enemigo. Lucharon hasta ago-

tar las balas de sus pistolas, disparandocontra el enemigo, que rodeaba el co-che. Lina vendió cara su vida. La últimabala fue para ella; no quiso caer viva enmanos del adversario, y se pegó un tiro.Su cuerpo fue llevado por el enemigo aGranada como un trofeo.

Los obreros, los campesinos, los solda-dos, los marineros y los aviadores queluchaban con ella, crispan hoy los pu-ños con dolor y, desesperados, prome-ten vengarla. ¡Lo cumplirán!...Y mañana, cuando las notas triunfalesde los cantos del pueblo que aplastaráal fascismo llenen las calles de Granada,y las banderas de la victoria ondeentriunfadoras en el Alcázar, testimonio depasadas grandezas, el recuerdo de LinaÓdena, de la joven comunista que diosu vida por la liberación de Granada, vi-virá por sobre todo, hablando a las fu-turas generaciones de lo áspero del ca-mino que hubo que recorrer en la con-quista de la libertad.

¡Lina Ó dena! ¡ Guía de la juventud!¡Ejemplo admirable del heroísmo , deabnegación, de sacrificio; ante tu cuer-po sacrificado se inclinan en dolorosohomenaje nuestras banderas! Has en-trado de lleno en la inmortalidad. Maña-na, cuando tus verdugos hayan sido ani-quilados, iremos a depositar sobre la tie-rra libre de G ranada, que cubrirá tu


134

cuerpo, las flores de nuestro cariño, lassiemprevivas de nuestro afecto. Te re-cordaremos siempre y tu nombre será

la bandera de todas las mujeres que lu-chan contra el fascismo , que luchancontra la opresión.

Lina Ódena, heroína de la repúblicaLina Ódena, heroína de la repúblicaLina Ódena, heroína de la repúblicaLina Ódena, heroína de la repúblicaLina Ódena, heroína de la república(1)(1)(1)(1)(1)

Lina Ódena, no era el seudónimo de unamiliciana sino el verdadero nombre yapellido de una joven que nació en Bar-celona el 8 de enero de 1911. Al pegar-se un tiro camino de Granada el veranode 1936, tenía 25 años. Catalina Ódena(Lina era el diminutivo) trabajó desdesu adolescencia como aprendiza de sas-tre primero y de oficiala después. Mili-taba en la Juventud Comunista de Ca-taluña desde 1931 y en 1933 ya era ele-gida secretario general de dicha organi-zación y miembro del Secretariado dela Juventud Comunista de España queentonces dirigía el madrileño TrifónMedrano . El nombramiento de LinaÓdena como secretario general de laJuventud Comunista de Catalunya tuvolugar a su regreso de la U .R.S.S., dondehabía pasado unos meses.

Teresa PàmiesDurante los hechos de octubre de1934, la insurrección revolucionaria fra-casó en Cataluña, Lina Ódena se desta-có por primera vez con el fusil en lamano, formando parte del grupo arma-do derrotado en Sant Cugat cuando sedirigía a organizar la insurrección de los“rabassaires” del Vallés. Tras la derrota,Lina Ódena conoció la cárcel y la activi-dad clandestina. Se destacó principal-mente en la campaña electoral de 1936,obtenida ya la legalidad. En esa época laconocí personalmente.

Montada en una moto que conducíaRamón Casanellas -implicado en el ase-sinato de Dato, refugiado en la U .R.S.S.seguidamente y amnistíado por la Re-pública- recorrían ciudades y pueblospara hablar en mitines en nombre desu organización. Recuerdo que en mi

1) Historia y Vida nº 92, Carta nº 1102, pág. 4.


135

pueblo -Balaguer , en la provincia deLérida-, donde predominaban los delP. O .U .M., no los dejaron hablar y seprodujo uno de los lamentables force-jeos tan frecuentes entonces entre gru-pos de izquierda de signo diferente.

Recuerdo que Lina Ódena vestía unafalda oscura y una camisa-casaca comola de los soldados soviéticos, cosa quellamaba mucho la atención en una pe-queña ciudad como la mía. Llevaba unaboina sobre su pelo negro y corto, erade mediana estatura y no muy robusta.Sin embargo se defendía audazmentepe s e a e s ta r en m ino r ía , y e l la yCasanellas lograron dirigir la palabra aun grupo de ciudadanos aunque nopudieron hacerlo en el local donde es-taba anunciado su “mitin”.

En el verano de 1936, Lina Ódena seencontraba en A lmería en misión delComité Central de la Juventud Socialis-ta Unificada de España, fusión de la Ju-ventud Comunista y de la Juventud So-cialista realizada meses antes. En Almería,Lina Ó dena volvió a empuñar el fusilpara hacer frente a los sublevados. So-focada la rebelión en Almería dirigió, jun-to con el diputado comunista andaluzAntonio Pre tel -que aún vive-, haciaGaudix e Iznalloz con la intención decombatir a los sublevados en Granada.Esa vez no tuvo suerte. Les salieron al

paso fuerzas superiores y cuando se vioacorralada, antes de caer prisionera desus adversarios, Lina Ódena se pegó untiro con la pistola que llevaba al cinto.N adie sabe dónde fue ente r rada niN adie sabe dónde fue ente r rada niN adie sabe dónde fue ente r rada niN adie sabe dónde fue ente r rada niN adie sabe dónde fue ente r rada niqué pasó con su cadáv e r . qué pasó con su cadáv e r . qué pasó con su cadáv e r . qué pasó con su cadáv e r . qué pasó con su cadáv e r . S e hancontado muchas leyendas negras al res-pecto ninguna de las cuales ha podidoser verificada.

La última foto de Lina Ódena la muestravestida con un mono azul de las fuerzasaéreas, correaje, pluma estilográfica enel bolsillo superior derecho, una mele-na corta y lacia y la media sonrisa que lacaracterizaba.

Luego se tejió la leyenda. El primer ho-menaje de que fue objeto se celebró ene l cuar te l “Pablo Iglesias” (después“Vorochilov”) de Barcelona el 24 de oc-tubre de 1936. A propuesta del coman-dante Frías, un militar profesional leal ala República, Lina Ódena fue nombradot en i ent e co rone l hono ra r io de l“Regiment de Ferro” (más tarde, “Bata-lló Jaume Graells”).

Una de las centurias de aquel regimientose llamaría “Lina Ódena”. La sede de laJuventud Socialista Unificada de Barce-lona, instalada en el caserón del marquésde Comillas en las Ramblas, se llamó “Ca-sal Lina Ódena” y la primera escuela decuadros organizada por la Juventud So-


136

cialista Unificada de Catalunya se llamó:“Escola política Lina Ódena”, instalada enuna torre requisada en Pedralbes.

Repasando la prensa militante de aquellaépoca encontramos una car ta deSinferopol (U.R.S.S.) dirigida a la madre deLina Ódena comunicándole que, en ho-menaje a la heroina catalana, habían pues-

to el nombre de Lina a una niña reciénnacida. Todo esto parece hoy un ejemplode excesivo culto a la persona. Así es, yejemplos parecidos i más exagerados seencuentran en todas las épocas, en todoslos partidos y religiones. Pero no es le-vantar ningún altar a Lina Ódena decir quefue consecuente con su ideal y que asu-mió todos sus riesgos y desventajas.

Manola Rodríguez LázaroRetroceder sesenta años para encontrar-te, es como sentir el desgarro y la triste-za del vacio doloroso de tu pérdida. Peroal pronto el éxtasis del recuerdo circun-da nuestra mirada en el vacio retrospec-tivo, inundando tu ser de circunstancias

bellas, recordando la fuerza que emana-ba de tu serenidad inquieta, de tu no re-troceder ante el obstáculo.

Lina, querida, camarada que parecía quenada hacías pero que nunca te detenías.

Mano la Rodr ígue z LázaroMano la Rodr ígue z LázaroMano la Rodr ígue z LázaroMano la Rodr ígue z LázaroMano la Rodr ígue z Lázaro

Va néixer el 3 d’octubre del 1914. Va ingressar a la JoventutComunista de Madrid als quinze anys i a la J.S.U . el 1935. Vapassar a la clandestinitat en acabar la guerra civil i va militar alPSU C fins a la creació del PC C el 1981. Actualment és membredel Comitè C entral del PC C


137

Sin olvidar tendernos tu mano, para quecon ella nos multiplicáramos en el esfuer-zo de la construcción de un nuevo día.Día sin explotadores, sin explotados.

Fueron nuestras aquellas tardes, en Ma-drid, en el Circulo Juvenil Aida Lafuente,dando clases de confección, horas eter-

nas de discusiones a vencer, pero mere-cía la pena mirar al infinito por una utopía,que al realizarse creaba otra y otra...

El éxtasis se disuelve, volviéndonos ala realidad del presente. Presente en elque ya no estás, pero del que nunca tehas ido.


138

Ya de niña yo buscabami punto de referencia.

Lina Ódena se llamaba¡Se llamaba...!

Bella en su interior,ella creaba,y en nuestro Círculode jóvenesdimos clasesde confección,y aun tiempohablamos de explotación.


Corrían los meses de 1936Amenazada la Repúblicase vé y la situación mandabadetener al enemigo.Lina y yo no éramos nadapero junto a la muchedumbredos más contaban.

Poemes a Lina Ódena


139

Nuestras voces unidas gritaban.¡Abajo el fascismo!¡No pasarán!¡Muera la reacción!


Lina...caíste en el frente de Granada,tu última bala, luchando,fue para ti.

No consentiste que la mano del enemigote tocara.¿Pensaste en mi?No importa, yo si en ticuando con rabiaen el frente de Buitragoel gatillo de mi fusil apretaba.


Días despuéspor la aguja y la tijerami fusil cambié¡Sintiéndote junto a mi!

Un inmenso clamordesde Madrid llegaba,el invierno se acercaba,“Ropa para el Frente”


140

la necesidad gritaba.“Mujeres a la retaguardia”tiempo para pensar no faltaba.

El fascismo avanzabaal llamamiento acudísintiéndote junto a mi,sabiendo que si vivierastu también así lo hicieras.


Mi tijera y agujano disparabanpero ropa para el frentecon cariño elaboraban.

¡Por ti Lina, por timi aguja, mi tijeray mi fusil!

MMMMMANOLAANOLAANOLAANOLAANOLA R R R R RODRÍGUEZODRÍGUEZODRÍGUEZODRÍGUEZODRÍGUEZ L L L L LÁZAROÁZAROÁZAROÁZAROÁZARO


141

A LI N A Ó DEN AA LI N A Ó DEN AA LI N A Ó DEN AA LI N A Ó DEN AA LI N A Ó DEN A (1)(1)(1)(1)(1)

... Ni un temor en tus ojosni un temblor en tu cuerpo.Ante la muerte tranquila,tranquila y seria ante el misterio.

Bala tras bala volcó su pistolasobre el fascismo siniestro.Sólo una bala dejó en la pistolapara su pecho.

¡Ay, Lina Ódena, tan tierna, tan niña,y ya compañera del pueblo!

Porque eras espiga en el campo,porque eras suspiro en el viento,porque eras espuma en el mar,y rayo de luz en el cielo,ay, Lina Ódena, se quejan y lloranla tierra y el agua y el aire y el fuego...

Lina Ódena, tan tierna, tan niña,¡y ya compañera del pueblo!

PPPPPEDROEDROEDROEDROEDRO G G G G GARFIASARFIASARFIASARFIASARFIAS

Poesias de la Guerra Española


142

A L A MUER TE D E LI N A Ó D E N AA L A MUER TE D E LI N A Ó D E N AA L A MUER TE D E LI N A Ó D E N AA L A MUER TE D E LI N A Ó D E N AA L A MUER TE D E LI N A Ó D E N A (1)(1)(1)(1)(1)

Por alamedas y fuentesque cruzan Sierra Nevadava cabalgando en el airelimpio de la madrugadaLina Ódena, flor de mayocamino de mi Granada.

Ojos del viento te venel correaje de nácar,tu traje de comandantey tu camisa bordada,y lágrimas de rocíorefrescaban tu garganta.

Refrescaban tu gargantalimpia, de enamorada,y crujían los milagrosque peina el alba en las ramasmientras que tú, Lina Ódena,caminabas a Granada.

Canciones de violinesdicen que te cortejaban- y que tus suspiros eranantigüedades romanas -de Guadix a Santaféhasta bañarse en Alhama.

Gitanas del Sacro Monteque huyeron todas descalzaste ven con ojos de angustia


143

tu cara de desposada,y se asustan, pues no sabentu muerte con fecha exacta.

Tu muerte, Lina, tu muerte,cuando veías Granada,y entre el Darro y el Genilsollozabas por España,gritando a los cuatro vientos:“!Milicianos, libertarla!”

¡Y que la risa de Alhambray mi sonrisa cantes, Galiana!¿No ves que ya no me quedasangre, ni nervios, ni entrañas?¿No ves que me están bordadomi sudario en su ventana?

Tristes marchan el cortejodoncellas y generalas,campesinos y mineroscon jinetes de Alpujarras,que te juraron al vertepálida y muerta en la caja.

Granada tendrá suspirospropios de recién casada.

GGGGGALIANAALIANAALIANAALIANAALIANA A A A A ARAGONÉSRAGONÉSRAGONÉSRAGONÉSRAGONÉS

SO LD A D O , 270º BATALL Ó N

¡¡¡En Pie!!!, Ó rgano de la Brigada Mixta nº 13, 12.9.1937


144

A L I N A Ó D E N A , MU ER T A E N T REA L I N A Ó D E N A , MU ER T A E N T REA L I N A Ó D E N A , MU ER T A E N T REA L I N A Ó D E N A , MU ER T A E N T REA L I N A Ó D E N A , MU ER T A E N T REG U A D I X Y G R A N A D AG U A D I X Y G R A N A D AG U A D I X Y G R A N A D AG U A D I X Y G R A N A D AG U A D I X Y G R A N A D A (1)(1)(1)(1)(1)

Por las puertas de Granada,corre un arroyo de sangre,en cuyas márgenes bebeocres y sienas las tardes.

El livor de la tragediase enciende con el cadáverde sombra, de la helada sombra,que gime en los olivares.

Ya acechan los enemigosocultos en los ramajes.Ya sube el llanto a los ojos.Ya se encienden los trigales.

Ya la muerte arrebatada- por los pozos de la sangre -ruge y salta enfurecida,brinca y se clava en las carnes.

Lina Ódena, fresca rosa,flor de humedecido talle,se interna en campo enemigosin miedo de que la maten.


145

Oscuros búhos de sombrase cierne sobre el paisaje.¡Ay, qué muerte negra lleva,prendida en su verde talle!

Lina Ódena está cercada,cercada por los pinares.Veinte moros la persiguen,armados de veinte alfanjes.Llevan la peste en la sangre.

Pretenden viva cogerla,para placeres salvajes...¡Huye, Lina; huye, huye...;corre, que aún puedes salvarte;hay el enemigo te cerca,a ti te sobra el coraje!Lina Ódena, fresca rosa,flor de humedecido talle,sin hacer casi del viento,dispara y heridas abre.

Broncos clamores se escuchan,como toros mal heridos,los moros rebeldes caen.

Ya son siete. Ya son ocho.Son doce moles de carne,que se clavan en la tierrapara nunca levantarse.- ¡Huye, Lina; corre, corre;las sombras pueden salvarte!-,le repite y le repite,entre gemidos, el aire.


146

Pero Lina no se mueve,clavada sobre la tarde.Llenos de lumbre los ojos,exclama, deshecha de sangre:“Viva no podréis cogerme,que soy moza de coraje.¡Prefiero morir con honra,antes que vivir cobarde!”

Un frío disparo suenay su esbelto cuerpo cae.¡Que no se muevan los pinos!¡Que no se paren los aires!¡Que las rosas no amanezcan!¡Que no den frutos los árboles!¡Que se callen ya los pájaros!¡Que no vuelvan más las aves!Lina Ódena, rosa fresca,nadie ya podrá olvidarte:¡desde Guadix a Granada,quebraste tu verde talle!

Plá y Be l t ránPlá y Be l t ránPlá y Be l t ránPlá y Be l t ránPlá y Be l t rán

(1)Ángel Estivill, Lina Ódena. La gran heroina de la juventud revolucionaria de España.

Barcelona, Col. "Las grandes figuras de la Revolución" nº 2, Ed. Maucci, S/E


147

N O C T U R N O G R A N A D I N ON O C T U R N O G R A N A D I N ON O C T U R N O G R A N A D I N ON O C T U R N O G R A N A D I N ON O C T U R N O G R A N A D I N O

(A la memoria de nuestra camarada Lina Ódena)

Se escucha el ritmo divinodel sonar de una guitarraque en el frente granadinoel aire puro desgarra.

La blanca luna iluminalas sombras de un olivar,y esta media granadinase oye en sollozo cantar:Llora la guitarra míacon hondo y sentida pena...El alma de Andalucíarecordando a Lina Ódena.

¡Muere de melancolía!La copla se fue extinguiendoen las sombras fantasmales,el eco fue repitiendosus tercios sentimentales...y un romero juglarque los frentes recorría,para su musa inspirar,recitó esta poesíaque a todos hizo llorar.

Lina Ódena,dulce y buenacomo el pan espiritualque dabas a boca llenapropagando tu ideal.


148

Abeja de la colmenalaboriosa y productora,que entregó toda su miela una clase explotadoraque en cambio sólo da hielamarga y acibadora...

Suspendió el recitadorun instante la poesía,para escuchar con fervoresta copla que decíael lejano cantador:Miliciano campesinoque sientes nuestro idealen el frente granadino,de Granada la inmortalLina te marca el camino.

Cuando el eco del cantarse perdió en la lejanía,el romancero juglarprosiguió su poesíadiciendo, con honda pena;Lina Ódena,dulce y buena:Tu figurilla, inmortal,será en romances cantaday erguida en un pedestalsobre la tierra sagradaque te acogió con amor,cuando caíste truncadaigual que una débil flor¡cuando es de cuajo arrancadapor ciclón devastador!

Lina Ódenadulce y buena:


149

Barcelona societariaadmiró ti lealtadtu fe revolucionaria,y tu gran actividadpor la Causa proletaria,sintiéndose conmovidaporque su “noya” queridaal propio tiempo que honrada,consiguió ser veneradaentre la clase oprimida...

Lina Ódenadulce y buena:como niño desvalido,duerme, para siempre, en paz,sobre el regazo queridode nuestra roja bandera,que ya se yergue altaneramajestuosa y triunfal,¡en la República Obrerade la gran Rusia inmortal!......................................................Se extinguió la poesíaen los labios del juglary el alma de Andalucíadentro de su amarga penano cesaba de nombrar:¡Lina Ódena! ¡Lina Ódena!

Manue l G a r cíaManue l G a r cíaManue l G a r cíaManue l G a r cíaManue l G a r cíaMadrid, octubre de 1936

“El Miliciano rojo”, Portavoz de las Milicias del Cuartel Marx, nº 11, Barcelona, 19.10.1936


150

R O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N A

Dedicado a las jóvenes componentes del C írculo que

lleva su nombre.

Lina Ódena, Lina Ódenatu nombre suena en el aire,atraído por el viento,al son del clamor triunfante.

Como presa de recuerdo,de una mujer de coraje,que supo morir de honra,antes que vivir cobarde.

Ella misma se mató,no consintió que salvajes,mancharan su honor en vida,y su cuerpo apuñalasen.

Así son nuestras mujeres,las de España forjante,todas como Lina Ódena,defienden las libertades.

Lina Ódena yace en tumba,pero no sus ideales,ellos no pueden morir,mientras España se salve.


151

Mientras quede un español,no dejará que avasallen,al país donde nació,y muera por libertarle.

Lina Ódena, prometemos,tu muerte habrá de vengarse,y entonces resurgirán,de nuevo tus ideales.

Levantándose la lápida,de la tumba en que dormitas,a la que irán los traidores,que desolaron tu vida.

Eug en io Sas t r eEug en io Sas t r eEug en io Sas t r eEug en io Sas t r eEug en io Sas t r e

“El Soldado”, editado por la Delegación de Prensa y Propaganda del C .R.I.M. nº 19, 10.11.1938


152

R O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N AR O MA N C E A LI N A Ó DE N A

Diez y nueve años teníaal morir la miliciana,diez y nueves años teníaLina Ódena se llamaba.La vio nacer Cataluñay la vio morir Granada:pero la han de ver los siglosardiendo como una llamade resplandores eternosde ejemplos y de enseñanzas.

Diez y nueve años tenía...¡Lina Ódena se llamaba!-¿A dónde vas, compañera?-¿A dónde vas, miliciana?-Voy a mirar los perfilesde las torres de la Alhambra,recortaste sobre el cielocuajado de estrellas altas.

-¡No avances más, compañera!¡No avances más, miliciana!que el moro te está acechandohambriento de carne blanca;que hasta las bestias deseanmorder rosas perfumadas.-Llevo al cinto mi pistolay el peine lleno de balas.


153

¡Dejadme ver los perfilesde las torres de la Alhambra!-¡Corre! ¡Corre, compañera!¡Corre! ¡Coree, miliciana!,que ya están asaetandopupilas desorbitadas

Que hay sobre tu cabelleramanos que parecen garras,y un aliento venenosote quema la nuca blanca,-¡No temas! ¡Para mi frenteme queda la última bala!

Cuatro sátiros de broncecon alfanje y con chilaba,se llevaron su cadáverde Lina Ódena a Granada.Los ojos muertos no vieronlos perfiles de la Alhambraremontarse sobre el cielocuajado de estrellas altas.

Si te lloró Cataluña,también te llora Granada,¡Ya tienen una flor nuevalos jardines de la Alhambra!

A lcáza r F e rnánde zA lcáza r F e rnánde zA lcáza r F e rnánde zA lcáza r F e rnánde zA lcáza r F e rnánde z

(“Avanzadilla”, Ó rgano de la 36º Brigada Mixta nº 15, 18.10.1937)


154

R O MA N CE DE LI N A Ó DEN AR O MA N CE DE LI N A Ó DEN AR O MA N CE DE LI N A Ó DEN AR O MA N CE DE LI N A Ó DEN AR O MA N CE DE LI N A Ó DEN A

Por Granada, tropas moras.Por Málaga, son leales,y de Málaga a Granadaes de fieles el viaje.Por ella va Lina Ódenadonde nunca fuera antes.Va camino de la muerte,va dirigiendo el avance.Por allá va Lina Ódena,donde nunca fuera antes.Quiere avisarle el vigíay no puede darle alcance.El auto que la llevabasigue camino adelante.¡Lina Ódena, Lina Ódenaya nadie puede salvarte!¡Ya no veremos tu risa,tu estrella de comandante!

¡Ya tus palabras guerrerasno encenderán nuestra sangre!¡Que falsas noticias tienes!¡De qué camino fiaste!Carretera envenenadade negras flechas fatales.Lina Ódena, Lina Ódena,por qué traición te engañaste.Ya no sonarán tus balasde justicia en los trigales.


155

Sólo sonará tu cuerpocayendo en los olivares.Sólo contra las arenas,a luz sonará tu sangre.Lina Ódena, Lina Ódena,camarada de linajeclaro, de todos los héroes,que sangrarán por vengarte.¡Tú caíste, Lina Ódena,pero no tus libertades!Que de Málaga a Granada,tierras, trigos y olivares,y las novias y las madresno temen ya a criminales.¡Que de Málaga a Granadalos caminos son leales!¡Que todo alberga alegrías;sólo tu muerte pesares!

Lor enzo Var e laLor enzo Var e laLor enzo Var e laLor enzo Var e laLor enzo Var e la

¡Salud!, órgano del Regimiento 1º de Mayo de los Carabancheles, nº 2, 22.10.1936


156


157

Impresos

1.- ALBA , V.: El marxismo en Catalunya El marxismo en Catalunya El marxismo en Catalunya El marxismo en Catalunya El marxismo en Catalunya(1919-1939)(1919-1939)(1919-1939)(1919-1939)(1919-1939), Barcelona Ed. Pòrtic, C ol.Nartex, 1974

2 . - H is t o r ia So cia l d e la Juv e ntud H is t o r ia So cia l d e la Juv e ntud H is t o r ia So cia l d e la Juv e ntud H is t o r ia So cia l d e la Juv e ntud H is t o r ia So cia l d e la Juv e ntud ,Barcelona, Plaza & Janés, 1975.

3.- La Alianza ObreraLa Alianza ObreraLa Alianza ObreraLa Alianza ObreraLa Alianza Obrera, Madrid, Júcar, 1978.

4.- AYMAMÍ Baudina: El 6 dóctubre talEl 6 dóctubre talEl 6 dóctubre talEl 6 dóctubre talEl 6 dóctubre talcom jo l´he vistcom jo l´he vistcom jo l´he vistcom jo l´he vistcom jo l´he vist, Barcelona, Atena, 1935.

5.- BA N Q UÉ, J. : Memòr ies (extracte)Memòr ies (extracte)Memòr ies (extracte)Memòr ies (extracte)Memòr ies (extracte)C omunistes i CatalansC omunistes i CatalansC omunistes i CatalansC omunistes i CatalansC omunistes i Catalans, N ous Horitzons,núm. 23, 3er i 4rt Trimestre 1971.

6.- BELZ A , J.: Así murió Lina ÓdenaAsí murió Lina ÓdenaAsí murió Lina ÓdenaAsí murió Lina ÓdenaAsí murió Lina Ódena, H is-toria y Vida, Extra núm. 4, 1975.

7.- BO N AMUSA , F.: El Bloc Obrer i Cam-El Bloc Obrer i Cam-El Bloc Obrer i Cam-El Bloc Obrer i Cam-El Bloc Obrer i Cam-perolperolperolperolperol, Barcelona, Curiel, 1974.

8.- BR O UÉ, P. i Temime, E.: La RévolutionLa RévolutionLa RévolutionLa RévolutionLa Révolutione t la gue r ra dÉspagnee t la gue r ra dÉspagnee t la gue r ra dÉspagnee t la gue r ra dÉspagnee t la gue r ra dÉspagne , Par ís , Edit ionsde Minuit, 1961.

Bibliografia

9.- BUBER-NEUMA N N , M.: H istoria de laH istoria de laH istoria de laH istoria de laH istoria de laK O MI N TER N -La R e vo lución Mund ia lK O MI N TER N -La R e vo lución Mund ia lK O MI N TER N -La R e vo lución Mund ia lK O MI N TER N -La R e vo lución Mund ia lK O MI N TER N -La R e vo lución Mund ia l ,Ed. Picazo, Barcelona, 1975.

10.- BULLEJ O S, J.: España en la SegundaEspaña en la SegundaEspaña en la SegundaEspaña en la SegundaEspaña en la SegundaRepúblicaRepúblicaRepúblicaRepúblicaRepública, México, Impresiones Modernas,S.A ., 1972.

11 . - La C O M I N T ER N e n España .La C O M I N T ER N e n España .La C O M I N T ER N e n España .La C O M I N T ER N e n España .La C O M I N T ER N e n España .R e cue rdo s d e m i vida . R e cue rdo s d e m i vida . R e cue rdo s d e m i vida . R e cue rdo s d e m i vida . R e cue rdo s d e m i vida . Mé x ico D . F . ,Impresiones Modernas, 1972.

12 . - C A S T ER Á S , R . : Las juv e ntud e sLas juv e ntud e sLas juv e ntud e sLas juv e ntud e sLas juv e ntud e sSo cia l is t as U n i f icadas d e C a t a luña ,So cia l is t as U n i f icadas d e C a t a luña ,So cia l is t as U n i f icadas d e C a t a luña ,So cia l is t as U n i f icadas d e C a t a luña ,So cia l is t as U n i f icadas d e C a t a luña ,ant e la gue r ra y la r e vo lución (1936-ant e la gue r ra y la r e vo lución (1936-ant e la gue r ra y la r e vo lución (1936-ant e la gue r ra y la r e vo lución (1936-ant e la gue r ra y la r e vo lución (1936-1939)1939)1939)1939)1939), Barcelona, Hogar del Libro, 1982.

13.- C OMÍN C O L OMER, E.: H istoria delH istoria delH istoria delH istoria delH istoria delPar t ido C omunista de EspañaPar t ido C omunista de EspañaPar t ido C omunista de EspañaPar t ido C omunista de EspañaPar t ido C omunista de España, Vols. I iII: Abril 1920 – Febrero 1936. Del nacimientoa la mayoría de edad (16 de febrero al 17 dejulio de 1936). Período de bolchevización.Madrid, Editora Nacional, 1965-67.

14.- CRU Z Rafael: El Partido ComunistaEl Partido ComunistaEl Partido ComunistaEl Partido ComunistaEl Partido Comunistade España en la II R epúblicade España en la II R epúblicade España en la II R epúblicade España en la II R epúblicade España en la II R epública , Madr id ,Alianza Editorial, S.A ., 1987.


158

15.- D ÍA Z , J.: Tres años de lucha. Por elTres años de lucha. Por elTres años de lucha. Por elTres años de lucha. Por elTres años de lucha. Por elF r ent e Popu la r . Po r la Libe r tad . Po rF r ent e Popu la r . Po r la Libe r tad . Po rF r ent e Popu la r . Po r la Libe r tad . Po rF r ent e Popu la r . Po r la Libe r tad . Po rF r ent e Popu la r . Po r la Libe r tad . Po rla Independencia de Españala Independencia de Españala Independencia de Españala Independencia de Españala Independencia de España, Barce lona,Ed. Del Partido Comunista de España 1939.

16 . - ES T IV ILL , A . : 6 dó c tubr e . 6 dó c tubr e . 6 dó c tubr e . 6 dó c tubr e . 6 dó c tubr e .Lénsuls iada de ls jacobinsLénsuls iada de ls jacobinsLénsuls iada de ls jacobinsLénsuls iada de ls jacobinsLénsuls iada de ls jacobins , Barc e lona .Ed. L´Hora, 1935.

17 .- Lina Ó dena . La gran he ro ína deLina Ó dena . La gran he ro ína deLina Ó dena . La gran he ro ína deLina Ó dena . La gran he ro ína deLina Ó dena . La gran he ro ína dela juv entud r e vo lucionar ia de España .la juv entud r e vo lucionar ia de España .la juv entud r e vo lucionar ia de España .la juv entud r e vo lucionar ia de España .la juv entud r e vo lucionar ia de España .Su vida , su obra y su t rabajo entre e lSu vida , su obra y su t rabajo entre e lSu vida , su obra y su t rabajo entre e lSu vida , su obra y su t rabajo entre e lSu vida , su obra y su t rabajo entre e lpro le tar iado en lucha . Su mue r te glo-pro le tar iado en lucha . Su mue r te glo-pro le tar iado en lucha . Su mue r te glo-pro le tar iado en lucha . Su mue r te glo-pro le tar iado en lucha . Su mue r te glo-riosa frente al fascismo , riosa frente al fascismo , riosa frente al fascismo , riosa frente al fascismo , riosa frente al fascismo , Barcelona, Col.“Las grandes figuras de la Revolución”, N º2, Ed. Maucci, S/E.

18.- ESTRU C H , J.: H istor ia de l P. C .E. (H istor ia de l P. C .E. (H istor ia de l P. C .E. (H istor ia de l P. C .E. (H istor ia de l P. C .E. (1920-1939 )1920-1939 )1920-1939 )1920-1939 )1920-1939 ), Volum I, Barcelona, El ViejoTopo, 1978.

19.- FERRER O NS R. i GASC O N , A .: RamonRamonRamonRamonRamonC as ane l las i la c r e ació d e l P . C . C .C as ane l las i la c r e ació d e l P . C . C .C as ane l las i la c r e ació d e l P . C . C .C as ane l las i la c r e ació d e l P . C . C .C as ane l las i la c r e ació d e l P . C . C . ,LÁvenç, núm.143, 12-1990, pàg. 20 – 26

20.- GASC O N , A . i MO REN O M.: RamonRamonRamonRamonRamonC asane llasC asane llasC asane llasC asane llasC asane llas, Avant núm. 211, 15-1-1987,pàg. 8 i 9.

21.- HUMBERT-DR O Z , J.: Mémoires. D eMémoires. D eMémoires. D eMémoires. D eMémoires. D eL enin à S ta lin . D ix ans au s e rvic e deL enin à S ta lin . D ix ans au s e rvic e deL enin à S ta lin . D ix ans au s e rvic e deL enin à S ta lin . D ix ans au s e rvic e deL enin à S ta lin . D ix ans au s e rvic e del´ int e rna t iona l e c o m mun is t e (1921–l´ int e rna t iona l e c o m mun is t e (1921–l´ int e rna t iona l e c o m mun is t e (1921–l´ int e rna t iona l e c o m mun is t e (1921–l´ int e rna t iona l e c o m mun is t e (1921–1931)1931)1931)1931)1931), N euchatel, Editions de la Bacounière,1971.

22.- MARTÍN i Ramos, J.Ll. : Els origensEls origensEls origensEls origensEls origensd e l Pa r t i t So cia l is t a U n i f ica t d ed e l Pa r t i t So cia l is t a U n i f ica t d ed e l Pa r t i t So cia l is t a U n i f ica t d ed e l Pa r t i t So cia l is t a U n i f ica t d ed e l Pa r t i t So cia l is t a U n i f ica t d eC atalunya (1930-1936)C atalunya (1930-1936)C atalunya (1930-1936)C atalunya (1930-1936)C atalunya (1930-1936) , Barce lona , Ed .Curial, 1977.

23.- MO RÁ N , G .: Miseria y grandeza delMiseria y grandeza delMiseria y grandeza delMiseria y grandeza delMiseria y grandeza delPa r t ido C omun is ta de España , 1939-Pa r t ido C omun is ta de España , 1939-Pa r t ido C omun is ta de España , 1939-Pa r t ido C omun is ta de España , 1939-Pa r t ido C omun is ta de España , 1939-1946, 1946, 1946, 1946, 1946, Barcelona, Ed. Planeta, 1986.

24 .- P ÀMIES , T . : Q uan é r e m capi tansQ uan é r e m capi tansQ uan é r e m capi tansQ uan é r e m capi tansQ uan é r e m capi tans(memòries dáquella guerra)(memòries dáquella guerra)(memòries dáquella guerra)(memòries dáquella guerra)(memòries dáquella guerra), Barcelona,Dopesa, 1974.

25 .- Lina Ó dena he ro ína de la R epú-Lina Ó dena he ro ína de la R epú-Lina Ó dena he ro ína de la R epú-Lina Ó dena he ro ína de la R epú-Lina Ó dena he ro ína de la R epú-blicablicablicablicablica, Carta núm. 1102, pàg. 4, H istoria yVida núm. 92, Barcelona.

26.- U CELAY D a C al, E.: La C atalunya La C atalunya La C atalunya La C atalunya La C atalunyaPopulis ta , Ima tge cultura i po lít ica enPopulis ta , Ima tge cultura i po lít ica enPopulis ta , Ima tge cultura i po lít ica enPopulis ta , Ima tge cultura i po lít ica enPopulis ta , Ima tge cultura i po lít ica enlé t apa r e pub l icana (1931-1939)lé t apa r e pub l icana (1931-1939)lé t apa r e pub l icana (1931-1939)lé t apa r e pub l icana (1931-1939)lé t apa r e pub l icana (1931-1939) ,Barcelona, Ed. La Magrana, 1982.

27 .- V I N YES , R . : La g e s tación de lasLa g e s tación de lasLa g e s tación de lasLa g e s tación de lasLa g e s tación de lasJuv e ntud e s So cia l is t as U n i f icadasJuv e ntud e s So cia l is t as U n i f icadasJuv e ntud e s So cia l is t as U n i f icadasJuv e ntud e s So cia l is t as U n i f icadasJuv e ntud e s So cia l is t as U n i f icadas(1934-1936)(1934-1936)(1934-1936)(1934-1936)(1934-1936), Taula de canvi, núm. 5, maig-juny 1977, pàg. 98-120.

28 . - La f o r m ación d e las Juv e ntud e sLa f o r m ación d e las Juv e ntud e sLa f o r m ación d e las Juv e ntud e sLa f o r m ación d e las Juv e ntud e sLa f o r m ación d e las Juv e ntud e sSo cia l is t as U n i f icadas (1934-1936)So cia l is t as U n i f icadas (1934-1936)So cia l is t as U n i f icadas (1934-1936)So cia l is t as U n i f icadas (1934-1936)So cia l is t as U n i f icadas (1934-1936) ,Madrid, Siglo X X I, 1978.


159

Premsa

“ Alliberament”

“Lluita”

“ Catalunya Insurgent”

“El Miliciano Rojo”

“ Catalunya Roja”

“Mundo Obrero”

“Juliol”

“ O ctubre”

“Justicia O ctubre Social”

“Treball”

“Juventud”

“La Vanguardia”

“L´Hora”

Arxius

- A rx iu H istòr ic Par t ido C omunista deEspaña.

- Arxiu Fundació Pere Ardiaca.

Entrevistes personals

- Margarita Abril.

- Agustín Arcas Merlos.

- Lluís Salvadores.

- Trini Torrijos.

- Manola Rodríguez


160


coberta.pmd 1 17/10/2008, 12:26comunistes.cat/pdf/llibrelinaodena.pdf · ISBN: 978849353428-8 DL:...

Documents

Transcript of coberta.pmd 1 17/10/2008, 12:26comunistes.cat/pdf/llibrelinaodena.pdf · ISBN: 978849353428-8 DL:...