EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIASEGON CURS

PROJECTE NOU POLISCIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CATALUNYA

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU POLIS: Objectius de Segon Curs

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU POLIS: Ciències socials, Geografia i Història. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU POLIS: Ciències socials, Geografia i Història. Objectius del Segon Curs

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA. Continguts del Segon Curs

PROJECTE NOU POLIS: Ciències socials, Geografia i Història. Seqüenciació de Continguts: Segon Curs

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA. Criteris d’Avaluació del Segon Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeti: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball. – Preparar-los per a la seva incorporació en estudis posteriors i per a la seva inserció laboral.– Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l'alumnat.

• Adaptació i diversificació curricular en funció de les capacitats de l'alumnat.• Agrupaments flexibles de l'alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d'un grup.

– Escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, en funció de les seves circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diferents elements del currículum.• L'assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es realitzarà en finalitzar el Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assoleixi les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria seran:– Ciències de la naturalesa.– Ciències Socials, geografia i història.– Educació física.– Educació per a la ciutadania i els drets humans.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.– Música.– Tecnologies

En cadascun d’aquests tres primers cursos tot l’alumnat haurà de fer les matèries següents:– Ciències de la naturalesa.– Ciències Socials, geografia i història.– Educació física.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.

Tots els alumnes hauran de cursar, al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Matemàtiques.– Llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació visual i plàstica.– Física i Química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tinguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cada un dels cursos. – Un cop superats els objectius de les matèries cursades, quan es tingui avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria pels Centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb les quals l'Estat hagi subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l'atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 143/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, de 26 de juny, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels nens i les nenes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els nens i les nenes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixin un projecte de vida satisfactori; c) assoleixin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- per al Segon Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

5

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interès per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d'haver desenvolupat l'alumne en finalitzar l'ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ésser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s'estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l'habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d'informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l'habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l'acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta d'éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d'habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en la qual vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir-ne a la millora. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d'habilitats per iniciar-se en l'aprenentatge y ser capaços de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d'acord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d'ells mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre dels errors i d'assumir riscos.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques s'ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

L'organització i el funcionament dels centres i la participació de l'alumnat. L'ús de determinades metodologies i recursos didàctics. L'acció tutorial permanent. La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L'avaluació de les competències bàsiques

L'avaluació de les competències es realitzarà a través de: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d'exercici assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en diversos contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

• L'ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana i posar en pràctica processos de raonament que portin a la solució dels problemes, a l'obtenció d'informació o a la presa de decisions.

• L'ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsÉsser conscient de la influència que té la presència humana en l'espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsables en la vida quotidiana.

• L'autonomia i l'eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i per resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones.

• La capacitat d'expressar-se artísticament i gaudir-neDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques i interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les pròpies capacitats d'aprenentatge Ésser conscients del que se sap i del que cal aprendre; conèixer les pròpies potencialitats i mancances, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d'escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoreixin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Polis -Vicens Vives- per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències Socials, Geografia i Història comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 16 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Segon Curs d'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències Socials, Geografia i Història.

2. Quaderns d'Activitats

El Projecte Curricular Nou Polis també inclou Quaderns d'Activitats amb l'objectiu de treballar i reforçar les Competències Bàsiques de la matèria. A més a més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l'alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos DidàcticsLa Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències bàsiques.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

La doble pàgina inicial de cada Tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l'Avaluació inicial, contínua i final del tema.• L'apartat Eduquem en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l'aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per a la realització de l'Avaluació contínua.• La prova de l'alumnat, també amb les seves solucions.• La taula d'activitats per als Criteris d'Avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada docent ha d’orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

A cada llibre del Projecte Curricular Nou Polis -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

m) Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

o) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

12

PROJECTE NOU POLISOBJECTIUS DEL SEGON CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. (a)

2. Conèixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom que afavoreixin l’aprenentatge i desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

4. Valorar críticament les diferències entre individus o col·lectius i rebutjar els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (d, c)

6. Desenvolupar el propi autoconcepte, elaborant una imatge positiva però realista de la pròpia personalitat; exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (e, b)

7. Desenvolupar actituds de respecte i interès cap a altres cultures i llengües des de el coneixement i estimació de la pròpia cultura. (f)

8. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic de Catalunya i valorar la necessitat de participar de forma activa en la seva protecció i conservació per a assegurar la seva sostenibilitat i el seu traspàs a les generacions futures. (g)

9. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana, castellana i, en el seu cas, en aranès. (h)

10. Iniciar-se en l’anàlisi i interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (h)

11. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)

12. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (j)

13. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i informes. (j)

14. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesi. (k)

15. Desenvolupar habilitats i adquirir coneixements que facilitin la futura adaptació de l’alumnat al món laboral. (l)

16. Interpretar i gaudir estèticament de diferents manifestacions artístiques. (m)

17. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del mitjà físic valorant les repercussions que les activitats humanes tenen sobre el mateix i les diverses formes de contribuir activament a defensar-lo, conservar-lo i millorar-lo. (n)

18. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada i una alimentació equilibrada, etc.). (o, n)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Segon Curs.

13

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Competències pròpies de la matèria

El coneixement de la matèria de Ciències socials, geografia i història també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria. Entenem per competències l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre una pràctica completa i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels joves i presentats en una seqüència en espiral a través dels cursos de l’etapa.

Les competències pròpies de la matèria de ciències socials estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades en conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana.

Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:

1. Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i d’altres representacions cartogràfiques.

2. Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.

3. Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats.

4. Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.

5. Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials.

6. Contribuir en la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos.

7. Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.

9. Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.

Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

Si considerem que la matèria de Ciències socials, geografia i història, té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació secundària obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu.

La contribució a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:

Les competències comunicatives

– Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

14

– Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics...) per comprendre i interpretar la realitat.

– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.

– Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.

– Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

– Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

Les competències metodològiques

– Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).

– Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.

– Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.

– Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs..), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.

– Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.

– Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.

– Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.

– Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.

– Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.

– Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació...).

– Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar.

– Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.

Les competències personals

– Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn.

– Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.

– Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i de l’acció.

– Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.

– Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.

15

PROJECTE NOU POLIS: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència social i ciutadana– Comprendre el concepte de temps històric. – Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seves conseqüències. – Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història

Moderna.– Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i les

transformacions.– Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat.– Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic– Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què s’emmarquen els

esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna. – Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels

períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística– Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.– Reconèixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els valors estètics que expressen.– Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context històric que n’explica l’aparició.– Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni

històric.

4. Tractament de la informació i competència digital– Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques,

audiovisuals, etc.– Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. – Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o

llenguatge. – Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la

cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs

precís.– Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia.– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació. – Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.– Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit

crític.

6. Competència matemàtica– Elaborar i interpretar eixos cronològics.– Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.– Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.

16

7. Competència per aprendre a aprendre– Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències

futures de les accions individuals i/o socials.– Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les

conseqüències.– Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes,

resums, etc. – Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. – Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal– Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de resolució de

les activitats proposades. – Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat. – Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els fenòmens

estudiats.– Autoregular el propi aprenenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i del que falta per

aprendre; i realitzar autoavaluacions de la pròpia feina.

17

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre elements físics i humans.

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.

4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur.

5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents del propi, valorant-los críticament.

6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins el seu context.

7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.

8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes especifiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.

10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

11. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.

12. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació a la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.

18

PROJECTE NOU POLIS: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

OBJECTIUS DEL SEGON CURS

1 Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (3)

2 Adquirir i fer servir el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (8)

3 Estudiar, comparar i contrastar la informació obtinguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (7, 9, 12)

4 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que es fan servir en els diferents tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (1, 9, 12)

5 Elaborar croquis, gràfics senzills, organigrames i mapes conceptuals per representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (7, 9)

6 Realitzar petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de cerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (7, 9)

7 Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca de dades i la investigació de tot tipus d’informacions sobre els medis natural i social. (3)

8 Comparar les característiques de les societats i les ciutats rurals, industrials i postindustrials. (1, 2, 3)

9 Classificar els diferents tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que s’hi practiquen. (1, 2, 3)

10 Descriure l’estat del benestar d’Europa, d’Espanya i de Catalunya. (1, 2, 3)

11 Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, Espanya i Catalunya. (2, 3).

12 Identificar la distribució de la població en el planeta, Espanya i Catalunya, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que condicionen la distribució (factors físics, polítics, històrics i econòmics). (1, 2 3).

13 Diferenciar l’estructura econòmica dels països rics i dels països pobres. (1, 2, 3).

14 Explicar les conseqüències del progressiu envelliment de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (2, 3)

15 Conèixer les diferents fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (2, 3)

16 Explicar el model de transició demogràfica i les conseq üències de l’actual envelliment de la població en els països desenvolupats, recalcant especialment les sèries estadístiques de Catalunya i d’Espanya. (3, 7, 9)

17 Analitzar les característiques de la població de Catalunya i d’Espanya: índexs de natalitat i fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució en el territori, etc. (2, 3)

18 Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres, així com explicar les causes i les conseqüències de les seves dinàmiques. (1, 3).

19 Realitzar activitats relacionades amb l'estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de població, realitzar càlculs de densitats de població, interpretar sèries estadístiques, etc. (3, 7, 9 )

20 Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten. (3, 12)

19

21 Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els diferents tipus de migracions segons les causes que les motiven, el destí a què es dirigeixen, la seva forma i la seva durada. (3)

22 Identificar els fluxos migratoris en l'actualitat i analitzar l'evolució dels moviments migratoris a Espanya i Catalunya. (1, 2, 3)

23 Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d'immigrants, valorant la necessitat d'adoptar polítiques migratòries que afavoreixin la integració i que evitin els conflictes entre la societat emissora i la receptora. (2, 3, 10, 11)

24 Definir la població activa i establir la seva distribució per sectors econòmics al planeta i Espanya. (2, 3)

25 Valorar la incorporació de la dona al món laboral. (3, 5, 10)

26 Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament econòmic i social; i establir les principals diferències entre les grans àrees desenvolupades de la Terra i els països del Tercer Món. (1, 2, 3)

27 Saber en què consisteix l'actual globalització dels mercats i dels processos productius, i descriure la nova divisió internacional del treball. (1, 2, 3)

28 Reconèixer la importància de l'evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la mundialització de l'economia. (1, 2, 3)

29 Ordenar els esdeveniments històrics en eixos cronològics i localitzar-los en l'espai a fi d'adquirir una perspectiva global de l'evolució històrica de la Humanitat que tingui en compte els processos de canvi i de permanència. (3, 4)

30 Conèixer els orígens de l'Islam, identificar els seus preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seva expansió després de la mort de Mahoma. (3, 4)

31 Saber com es va produir la conquesta àrab de la península Ibèrica, indicant les batalles, les dates i els personatges més representatius d'aquest període històric. (4)

32 Localitzar en un eix cronològic les diferents etapes de la història d'Al-Andalus. (4)

33 Comparar el sistema polític i l'organització estatal d'Al-Andalus des de l'època de l'Emirat dependent fins als Regnes de Taifes. ( 4)

34 Reconèixer els diferents grups que formaven la societat d'Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses. (3, 4)

35 Analitzar les causes i l'evolució de la Reconquesta, així com el procés de repoblament dels territoris ocupats, localitzant al mapa les etapes més importants. (3, 4, 11).

36 Conèixer l'art i la cultura de les diferents comunitats que van conviure a la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc. (1, 6)

37 Conèixer la base econòmica d'Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que els àrabs van introduir a la Península. (4)

38 Reconèixer els edificis i els monuments més emblemàtics d'Al-Andalus. (4, 6)

39 Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental. (3, 6)

40 Analitzar els elements que, després de la mort de Carlemany, van propiciar el naixement del feudalisme. (3, 4, 11)

41 Explicar la composició i els trets distintius dels diferents estaments de la societat medieval: manera de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. (3)

42 Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els diferents grups socials que integraven el sistema feudal. (3, 4)

43 Descriure diferents edificis característics del món rural de l'Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels pagesos, etc. (1)

44 Saber com estava organitzada l'Església a l'Edat Mitjana, i valorar la importància d'aquesta institució a l'Europa Cristiana. (3, 4)

45 Explicar els trets distintius de l'art romànic a Europa i a Espanya en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3, 6)

20

46 Conèixer els orígens de la ciutat medieval, identificar els seus principals edificis i reconèixer les activitats econòmiques que es desenvolupaven en el seu interior, dedicant una especial atenció al funcionament dels gremis. (1, 3, 4, 11)

47 Analitzar els factors que van afavorir el desenvolupament econòmic de les ciutats als segles XII i XIII. (1, 3, 4)

48 Conèixer la composició i les formes de vida dels diferents grups socials que habitaven la ciutat medieval, fent especial recalcament en la nova classe social: la burgesia. (3, 4)

49 Comprendre el procés de consolidació del poder de les monarquies europees que es va produir a l’Alta Edat Mitjana. (3, 4)

50 Explicar els trets distintius de l'art gòtic a Europa, Espanya i Catalunya en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3, 6)

51 Conèixer les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). (3, 4)

52 Analitzar l’origen dels comtats catalans, el procés de feudalització al territori català i la seva expansió territorial a l’Alta Edat Mitjana.

53 Conèixer els particularitats de l’art romànic català i les seves obres més rellevants.

54 Conèixer els orígens i l'evolució de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, fent especial recalcament en l'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó a la Mediterrània occidental. (1, 3, 4)

55 Caracteritzar l’evolució política, econòmica i social de les terres catalanes dins la Corona d’Aragó als segles XIII-XV.

56 Comprendre els principis de l'Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya i a Catalunya, així com explicar la renovació espiritual que va representar la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica. (3, 4)

57 Establir les característiques estètiques del Renaixement, així com observar i analitzar obres característiques d'aquest estil artístic als seus diversos vessants europeus, amb especial atenció a les obres que trobem a Espanya i a Catalunya. (6)

58 Reconèixer les bases ideològiques i l'estructuració social de la monarquia absoluta tant a Europa com a Espanya a través de l'exposició de l'articulació de la monarquia dels Reis Catòlics a Espanya. (3, 4)

59 Desenvolupar la política interior i exterior de la Monarquia dels Àustria, fent atenció al descobriment del Nou Món i especial recalcament en la història de Catalunya durant aquests anys. (3, 4)

60 Analitzar les característiques i l'estètica del Barroc, amb especial atenció a les obres espanyoles i catalanes. (3, 6)

61 Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de Catalunya, la història d'Espanya i la història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de valorar la pertinença a diverses identitats col·lectives. (3, 4)

62 Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol; i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents de la pròpia. (6)

63 Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió... o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d'aquesta discriminació. (10, 11)

64 Mostrar-se solidari davant dels grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats. (2, 10, 11)

65 Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la Humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (10, 11)

21

66 Participar de forma cooperativa en l'elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d'interrogants i problemes en relació a la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l'entorn (12).

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs.

22

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIACONTINGUTS DEL SEGON CURS

CONTINGUTS COMUNS PER A TOTA L’ETAPA

· Identificació i ús de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions al coneixement del medi físic i de les formes de vida en el present i el passat.

· Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement social en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com en la comunicació de resultats d’una recerca.

· Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herència cultural dels grups humans i manifestació de riquesa i diversitat.

· Aplicació de la representació gràfica de la cronologia i de les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat.

· Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants, aplicant la periodització convencional.

· Identificació dels diferents ritmes evolutius de les societats, valorant el caràcter no lineal de l’evolució històrica.

· Localització i caracterització de diferents paisatges, analitzant la interacció entre els grups humans i el medi i caracteritzant les formes de vida que possibiliten.

· Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localització i per caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.

· Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, especialment ambsuport TIC.

· Contrast i valoració crítica d’informacions diferents, incloses les dels mitjans de comunicació, sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.

· Reconeixement dels drets i deures individuals i col.lectius, identificant i rebutjant les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació, especialment les relatives al gènere, que afecten persones i col·lectius en el món.

· Identificació dels focus de conflicte en el món actual i valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.

· Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.

· Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i interpretació d’alguns dels problemes de l’actualitat, des d’una perspectiva global del món.

· Treball dels diferents continguts de la matèria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de forma creativa i responsable.

SEGON CURS

CONTINGUTS

· Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports (convencionals i digitals).

· Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadistiquesi gràfics,per mitjans convencionals i digitals,per a interpretar fenòmens demogràfics i socials.

· Aplicació de les nocions històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat en diversos fenòmens històrics.

· Ús i contrast de diferents fonts documentals primàries i secundàries (materials, textuals, iconogràfiques, cartogràfiques,digitans, etc.) per contextualitzar els conceptes generals a fets de l’entorn proper.Representació gràfica de les seqüències temporals.

23

· Valoració del paper de les dones i dels homes com a subjectes de la història i del present. Exercitació de l’empatia històrica i establiment de relacions entre el passat i el present.

· Reconeixement dels elements bàsics que caracteritzen els estils artístics a l’època medieval i moderna, per mitjà de l’observació directa i indirecta, i interpretació d’obres significatives de l’àmbit català, espanyol i europeo dins el seu context cultural. Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni.

· L’ocupació del territori: població i societat

· Anàlisi de l’evolució històrica de la població a nivell local i mundial: poblament, dinàmiques demogràfiques i ritmes d’urbanització al llargs de la història. Identificació de les fonts per a l’estudi de la població (censos, padrons o registres).

· Localització de les principals concentracions i buits demogràfics, identificants els factors naturals i humans que expliquen la distribució de la població. Localització de les principals concentracions urbanes a Catalunya, Espanya i el món.

· Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de dinàmiques demogràfiques actuals (creixement demogràfic,migracions, esperança de vida), analitzant i interpretant les seves causes i conseqüències.

· Identificació dels elements estructurals de les societats actuals (edat, sexe, ocupació, mobilitat), caracteritzant especialment alguns factors de desigualtat social i diversitat cultural de la societat europea, espanyola i catalana i manifestant respecte per la diversitat i riquesa de manifestacions culturals.

· Les societats preindustrials

· Identificació dels trets bàsics de la societat, l’economia i els poders polítics a l’Europa feudal, incidint en els elements referits a la desigualtat legal dels estaments socials. Localització espacial i temporal de les diverses unitats polítiques que van coexistir en la Península Ibèrica durant l’Edat mitjana i anàlisi dels diferents grups socials.

· Aplicació de les nocions històriques de canvi i continuïtat en la interpretació de l’origen i l’expansió de l’Islam. Anàlisi de les formes de vida i de la confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la Península Ibèrica.

· Identificació dels trets bàsics dels procés de formació dels comtats catalans fins a la consolidació de la Corona catalano-aragonesa. Caracterització de les principals institucions catalanes, establint relacions amb algunes institucions actuals.

· Anàlisi dels canvis econòmics i polítics de la Baixa Edat Mitjana, incidint especialment en l’auge de la vida urbana i del comerç i en els conflictes al món rural. Anàlisi del paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.

· Anàlisi de l’evolució social, política i econòmica a l’Edat moderna, situant l’Imperi hispànic dins el context europeu. Comparació de situacions històriques d’època moderna, com l’ampliació del món conegut pels europeus o els conflictes religiosos,entre d’altres, amb fets de l’actualitat. Caracterització d’alguna civilització no europea.

· Reconeixement dels elements bàsics de l’evolució històrica de Catalunya dins la monarquia hispànica, analitzant les causes i les conseqüències d’alguns conflictes polítics i socials. Caracterització d’elements de canvi i continuïtat en la Catalunya del segle XVIII.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Matemàtiques

· Lectura, interpretació i elaboració de taules estadístiques i de gràfics, especialment en suport digital. Identificació i ús de nombres absoluts i relatius.

· Representació gràfica de seqüències temporals.

Educació visual i plàstica

· Valoració de la necessitat de preservar i donar a conèixer el patrimoni cultural de les societats.

Llengua

· Producció de textos orals, escrits i audiovisuals usant el vocabulari adient.

24

Tecnologies.

· Anàlisi de la interacció entre l’entorn, la tecnologia i la societat.

Educació física

· Habilitats de treball en equip i actitud de respecte per la diversitat.

25

PROJECTE NOU POLIS: CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: SEGON CURS

EDAT MITJANA

TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ

2. L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM

3. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES DE TAIFES

5. ECONOMIA I SOCIETAT ANDALUSINES

6. CULTURA I ART ISLÀMICS

Practica competències bàsiques

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL

2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL

3. ELS CASTELLS MEDIEVALS

4. LES TERRES DEL FEU

5. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

6. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

DESCOBREIX... LA VIDA ALS MONESTIRS

7. L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

8. LA PINTURA I L'ESCULTURA ROMÀNIQUES

Practica competències bàsiques

TEMA 3. LA CIUTAT MEDIEVAL

1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

DESCOBREIX... LES CIUTATS MEDIEVALS

2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT

3. LA SOCIETAT URBANA

4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES

5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV I XV)

6. L'ART GÒTIC. L'ARQUITECTURA

7. L'ESCULTURA I LA PINTURA GÒTIQUES

Practica competències bàsiques

TEMA 4. ELS ORÍGENS DE CATALUNYA (SEGLES VIII-XII)

1. LA CATALUNYA ISLÀMICA

2. L’ORIGEN DELS COMTATS CATALANS

3. FEUDALITZACIÓ I EXPANSIÓ DELS COMTATS CATALANS

4. LA FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

5. ELS REPOBLAMENTS I LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

26

6. L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA

Practica competències bàsiques

TEMA 5. CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ (SEGLES XIII - XV)

1. L’EXPANSIÓ MILITAR I COMERCIAL DEL SEGLE XIII

2. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

3. L’ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT

4. LES INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA MONARQUIA

5. LA CRISI DELS SEGLES XIV I XV6. ELS CONFLICTES SOCIALS I LA GUERRA CIVIL CATALANA

7. L’ART GÒTIC A LA CORONA D’ARAGÓ

Practica competències bàsiques

TEMA 6. ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

1. ORIGEN I EXPANSIÓ DELS REGNES OCCIDENTALS

DESCOBREIX: EL CAMÍ DE SANT JAUME

2. LES GRANS CONQUESTES DEL SEGLE XIII

3. ECONOMIA I SOCIETAT DE LA CORONA DE CASTELLA

4. LES INSTITUCIONS DE GOVERN I LA CRISI BAIXMEDIEVAL

5. L’ART MEDIEVAL ALS REGNES DE CASTELLA I LLEÓ

Practica competències bàsiques

EDAT MODERNA

TEMA 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV

2. L'HUMANISME

3. LA REFORMA RELIGIOSA

4. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA

5. L’ ESPERIT DEL RENAIXEMENT. L’ARQUITECTURA

6. L’ESCULTURA I LA PINTURA ITALIANES

7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA

Practica competències bàsiques

TEMA 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

1. UNIÓ DINÀSTICA I EXPANSIÓ TERRITORIAL

2. LA POLÍTICA DE REDREÇ DE FERRAN II A LA CORONA D’ARAGÓ

3. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA A LA CORONA DE CASTELLA

4. LA DIFUSIÓ DE L’HUMANISME I DEL RENAIXEMENT

5. L’ESCULTURA I LA PINTURA RENAIXENTISTES

Practica competències bàsiques

TEMA 9. ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L’IMPERI AMERICÀ

1. ELS GRANS VIATGES MARÍTIMS

2. CASTELLA TROBA UN NOU CONTINENT

27

DESCOBREIX: COM ES VA CONFIRMAR QUE LA TERRA ÉS RODONA

3. ELS POBLES PRECOLOMBINS

4. CONQUESTA I ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI AMERICÀ

5. LA COLONITZACIÓ DE L'AMÈRICA ESPANYOLA

Practica competències bàsiques

TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

1. L'IMPERI UNIVERSAL: CARLES I (1516-1556)

2. L'IMPERI HISPÀNIC: FELIP II (1556-1598)

3. ECONOMIA I SOCIETAT HISPÀNIQUES AL SEGLE XVI

DESCOBREIX: LA VIDA QUOTIDIANA A L'ÈPOCA DELS ÀUSTRIES

4. EL SEGLE XVII: EL DECLIVI DE L'IMPERI

5. LA CRISI ECONÒMICA I SOCIAL DEL SEGLE XVIIPractica competències bàsiques

TEMA 11. L’EUROPA DEL BARROC

1. CRISI I TRANSFORMACIÓ DE L’ECONOMIA

2. L'EUROPA DE L'ABSOLUTISME

3. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA DEL SEGLE XVII

4. L'ART BARROC. L’ARQUITECTURA

5. LA PINTURA I L’ESCULTURA BARROQUES

6. EL BARROC A LA PENÍNSULA IBÈRICA

DESCOBREIX: EL SEGLE D’OR DE LA PINTURA ESPANYOLA

Practica competències bàsiques

TEMA 12. CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA (SEGLES XVI I XVII)

1. LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA

2. SOCIETAT I ECONOMIA ALS SEGLES XVI I XVIIDESCOBREIX: ELS BANDOLERS. PIRATES I CORSARIS

3. LA REVOLTA CATALANA DEL 16404. EL RENAIXEMENT I EL BARROC A CATALUNYA

Practica competències bàsiques

GEOGRAFIA

TEMA 13. LA POBLACIÓ MUNDIAL

1. LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEVA DISTRIBUCIÓ

2. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

3. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

4. ELS DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS

5. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

6. L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ

DESCOBREIX: COM SÓN ELS TIPUS DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

7. L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DE LA POBLACIÓ

28

Practica competències bàsiques

TEMA 14. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE CATALUNYA

1. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ

2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

4. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA

5. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

APRÈN: INTERPRETAR LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA EL 2011

6. LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Practica competències bàsiques

TEMA 15. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

1. EL POBLAMENT URBÀ. UNA APROXIMACIÓ A LA CIUTAT

2. EL CREIXEMENT URBÀ ACTUAL

3. UN MÓN DE GRANS CIUTATS

DESCOBREIX: LA CIUTAT COM UN ECOSISTEMA HUMÀ

4. LA CIUTAT EUROPEA AL LLARG DEL TEMPS

5. L’ESPAI URBÀ A ESPANYA

6. EL FET URBÀ A CATALUNYA

Practica competències bàsiques

TEMA 16. LES SOCIETATS HUMANES

1. ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA

2. EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT HUMANA

3. LA DIVERSISTAT CULTURAL AL MÓN D’AVUI

4. LA SOCIETAT EUROPEA

5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA

Practica competències bàsiques

ATLES GEOGRÀFIC

29

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CURS

● Localitzar les àrees de concentració (incloses les principals aglomeracions urbanes) i buit demogràfic en el món, Espanya i Catalunya, tot interpretant alguns dels factors naturals i humans que expliquen els desequilibris territorials.

● Analitzar algunes de les tendències demogràfiques dominants en el món actual a partir del càlcul i interpretació dels indicadors demogràfics bàsics (natalitat, mortalitat, saldo migratori), distingint les causes i les conseqüències dels fenòmens, especialment dels moviments migratoris.

● Analitzar els trets característics de la societat europea, espanyola i catalana, caracteritzant els elements de diversitat cultural i de desigualtat social, manifestant una actitud de rebuig envers les desigualtats i de compromís social envers l’equitat.

● Descriure alguns trets socials, econòmics, polítics, culturals i artístics que caracteritzen el feudalisme a Catalunya, Espanya i Europa i reconèixer els trets principals de la seva evolució fins l’aparició de l’estat modern.

● Situar en el temps i l’espai les diverses unitats polítiques i grups socials que van coexistir en la Península Ibèrica, valorar la diversitat cultural i reconèixer exemples actuals de pervivència del seu llegat cultural.

● Reconèixer i valorar alguns dels aspectes fonamentals de la institucionalització del poder polític a Catalunya, identificant els orígens d’algunes institucions actuals en l’època medieval.

● Reconèixer el paper de les religions en la configuració de les mentalitats de les societats de l’època medieval i moderna, posant algun exemple.

● Distingir els trets principals de la formació i evolució de l’estat modern i identificar aquestes característiques en la monarquia hispànica i analitzar algun conflictes polítics i socials que afecti Catalunya.

● Analitzar alguns factors històrics de l’època moderna, particularment les causes i conseqüències de l’ampliació del món conegut pels europeus, i relacionar-los amb fets o situacions de l’actualitat. Valorar les aportacions d’altres civilitzacions.

● Reconèixer elements patrimonials de l’època medieval i moderna a Catalunya a partir de la recerca d’informació en fonts diverses, incloses les TIC, i de l’observació directa i indirecta d’aquests elements, comunicant i valorant la documentació històrica i artística que proporcionen, per mitjà del treball cooperatiu.

30