11. Gestió de materials i de residus · GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS 11.1 Objectius del...

11. Gestió de materials i de residus Objectius específics. Implementació en el planejament

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS

11.1 Objectius del planejament

Objectius generals 1. Fomentar el reciclatge i la reutilizació dels residus urbans i facilitar la disponibilitat

d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. 2. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials.

Objectius específics

1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la

recollida selectiva dels residus 2. Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida

selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió (art. 42.2 Llei 6/1993). Id. en establiments.

3. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar

els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilitza-ció i el reciclatge

11.2 Indicadors bàsics Resulta difícil trobar indicadors quantitatius aplicables al planejament i suficientment operatius, ja que la major part de mesures plantejades en les aquest capítol no depenen exclusivament d’aquest o bé altres possibles indicadors són de difícil implantació. No obstant això, com a possibles elements d’avaluació del planejament es plantegen els següents: 1. Objectiu 1. Grau d’adopció pel planejament de les mesures necessàries. Es tracta d’estimar fins

a quin punt els criteris d’ordenació i de gestió proposat en aquest capítol o d’altres anàlogues han estat implementades en el planejament.

2. Objectiu 2. Implantació de la normativa d’edificació necessària. Es tracta de procedir a una es-

timació anàloga a la del paràgraf anterior. 3. Objectiu 3. Es plantegen dos indicadors. El primer, relacionat amb els materials per a la cons-

trucció obtinguts en l’àmbit d’ordenació, pot ser poc significatiu si una proporció alta d’aquests materials procedeix de l’exterior o si, pel contrari, una part majoritària eés exportada. El segon indicador, obtingut a partir de les dades dels projectes als que s’ha atorgat llicència d’obres, pot facilitar uns resultats més fiables, per bé que parcials:

− Evolució de la quantitat de materials per a la construcció extrets, en relació a la su-

perfície urbanitzada i urbanitzable.

− % de residus de la construcció reciclats en obra o per gestors autoritzats.

El planejament pot contribuir a una millor gestió dels materials en tot el seu cicle de vida, a través de les mesuresdestinades a reduir l’impacte de les activitats necessàries per a la seva obtenció, producció i transformació; laregulació de les condicions d’edificació per tal de fomentar l’ús de productes ambientalment adequats; l’adopció demesures de disseny urbà que afavoreixin la recollida selectiva i el reciclatge; la previsió de sòls per a la ubicaciód’instal·lacions de dipòsit, valorització i altres formes de tractament, etc.

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS

11.3 FITXES: Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació. Referències i exemples pràctics

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS Objectiu 1: Implementar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.

Objectiu 1 Implementar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida se-lectiva dels residus.


Objectiu 1 Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbá adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels re-sidus.

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

1.1 Incorporar un estudi sobre la problemàtica de gestió dels residus que s’originin en l’àmbit terri-

torial del planejament (art. 14.2 Llei 6/1993) (PTP) 1.2 Fixar les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de les instal·lacions del servei de

deixalleria (art. 43.1 Llei 6/1993) (POUM) 1.3 Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’altres instal·lacions per a la reco-

llida selectiva, tractament i dipòsit de residus (POUM, PEU) 1.4 Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per a la col·locació de

contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus (POUM, PMU, PPU)

1.5 En plans parcials de sectors industrials, afectar reserves de sòl de cessió a les necessitats de

reciclatge i tractament dels residus industrials (PPU)

Les polítiques de gestió dels residus han de cercar prioritàriament minimitzar-ne la producció i afavorir la seva valorització, reutilització i reciclatge. Aquestes darreres funcions requereixen la disponibilitat d’equipaments i d’instal·lacions adequades (contenidors, plantes de triatge i de transvasament, dipòsits controlats, plantes de compostatge, ecoparcs, etc.). La previsió de reserves de sòl adequades, tant pel seu emplaçament com per les dimensions, és una tasca que correspon al planejament, fins i tot en ocasions per mandat legal. Prèviament, però, resulta necessari disposar d’una avaluació fiable dels dèficits i de les necessitats al respecte. Cal afegir que alguns dels aspectes esmentats requereixen una gestió supramunicipal i són els instru-ments de planejament corresponents (PTP, PDU) els adequats per a fer-los front. La legislació catalana en aquesta matèria es fonamenta en la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la qual ha tingut un exhaustiu desplegament en diversos àmbits entre els quals es troben els resi-dus de la construcció.


A títol de referència pot esmentar-se l’esquema metodològic que planteja la Diputació de Barcelona per a les dia-gnosis ambientals emmarcades en els processos d’Agendes 21 locals, que reflexa el quadre següent:.

Aquest diagrama de fluxos ofereix una visió global i integrada dels fluxos de residus, de forma esquemàtica i interre-lacionada tot reflectint els principis ecosistèmics. A l’hora, permet definir quins són els dèficits per a una bona gestió de residus en un municipi, així com l’estat de lade recollida selectiva, quins tipus de instal·lacions i reciclatge serien els més adequats, etc., amb la fi de fixar unsobjectius per a la política municipal de gestió de residus, que poden orientar també el planejament municipal. Per assolir una millor gestió dels residus es recomana que a l’estudi de la diagnosi se li associí una cartografiadescriptiva que vindrà determinada, en qualsevol cas, per les necessitats cada municipi:

- Plànol d’ubicació dels contenidors o de les densitats d’habitants/contenidors per cada barri o zona delmunicipi.

- Plànol d’ubicació dels diferents establiments on es fan recollides específiques: olis, roba, fàrmacs, etc. - Plànol d’ubicació de les infrastructures de tractament dels residus existents al terme municipal: deixalleri-

es, plantes de triatge, plantes de compostatge, estacions de transferència, abocadors de residus munici-pals i industrials i abocadors de runes (clausurats o en funcionament), plantes incineradores, plantes detractament de residus especials, etc.

- Plànol d’ubicació dels punts d’abocament incontrolat al municipi. Font: Diputació de Barcelona; Àrea de Medi Ambient. 2000. Els processos de l’Agenda 21 local ens els municipis deBarcelona. III.- La diagnosi ambiental: document bàsica de l’auditoria municipal. Manuals, 10. Barcelona

1.1 Incorporar un estudi sobre la problemàtica de gestió dels residus que

s’originin en l’àmbit territorial del planejament

L’article 14 de la Llei 6/1993, disposa que els instruments d’ordenació del territori han d’incorporar un estudi sobre laproblemàtica de la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial d’ordenació respectiu. Tot i que aquestadisposició sembla referir-se especialment als PTP, resulta recomanable també la seva aplicació al menys pels PDUi POUM. En moltes ocasions aquest estudi ja ha estat efectuat en el marc dels processos d’agendes 21 locals i de diagnosisambientals prèvies. Aquesta circumstància facilitarà la integració en el planejament dels aspectes amb incidènciaurbanística de la gestió dels residus.


La Guia d’implantació i gestió de deixalleries, publicada per la Junta de Residus, considera com a punts fonamen-tals a l’hora de decidir la ubicació d’una deixalleria:

− Ubicació pròxima als usuaris. La distància òptima, es calcula entorn els 2-5 km en una zona urbana i enuns 5-10 km en una zona rural.

− Fàcil accessibilitat − Localització bàsicament en sòl urbà. Pot estar perfectament integrada en el teixit urbà. − Proximitat a les plantes de gestió de residus (planta de triatge, recuperadors, planta de transvasament,

etc.). − Disponibilitat de terrenys de titularitat municipal amb la qualificació urbanística adequada (equipament o

servei tècnic) Pel que es refereix a les dimensions de terreny necessàries, es consideren tres categories, en funció del seu àmbit de servei:

− Entre 5.000 i 10.000 habitants: 625 m2

− Entre 30.000 i 70.000 habitants: 2.275 m2

− 150.000 habitants: 4.500 m2

1.2 Fixar les reserves de sòl necessàries per a l’emplaçament de les ins-

tal·lacions del servei de deixalleria

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (art. 3), defineix la deixalleria com un centre de recepció iemmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària. La deixalleria és, doncs, un servei de dipòsit i classificació d’aquests tipus de residus, per a possibilitar el seu trans-port posterior als indrets de dipòsit, recuperació, reciclatge, etc. Es tracta d’una instal·lació físicament tancada i ambhorari limitat durant el qual compta amb la presència permanent de personal especialitzat. La Llei estableix que els municipis de més de 5.000 habitants de dret, independentment o associament i, si s’escau,els consells comarcals i l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus han d’establir elservei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les plantes necessàries per a la recollida dels residusque li són propis: electrodomèstics, pneumàtics, pintures, ferralla, jardineria, etc. Els ajuntaments per mitjà dels seusinstruments de planejament urbanístic han de fixar, si és el cas, les reserves de sòl necessàries (art. 43). Amb aquesta finalitat, els PDU haurien d’establir les directrius i determinacions necessàries en el cas de deixalleriesde caràcter supramunicipal i els POUM dur a terme les reserves de sòl necessàries, sens perjudici de l’obtenció desòls de cessió procedents del planejament derivat., La Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya ha publicat i actualitza periòdicament, la Norma tècnica sobredeixalleries, que conté indicacions sobre la localització, el disseny, la construcció i la gestió d’aquestes ins-tal·lacions.

La imatge contigua (Font: Junta de Residus)mostra l’esquema d’un tipus mínim dedeixalleria (per municipis de menys de5.000 habitants on no és obligatòria aquestainstal·lació), le qual requereix una superfícieaproximada de sols 225 m2. Entorn l’espaicentral es disposen els contenidors i unespai tancat per a residus especials. Bibliografia: − Junta de Residus. 2002. Norma tècnica

sobre deixalleries. − Junta de Residus. 1999. Guia

d’implantació i gestió de deixalleries. Bar-celona.

− http://junres.gencat.net/


1.3 Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’altres ins-

tal·lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit de residus

A més de les deixalleries, existeixen altres tipus d’instal·lacions destinades a la recollida selectiva o, si és el cas altractament i el dipòsit de residus. Entre altres poden esmentar-se:

− Plantes de compostatge, on els residus orgànics són reciclats com a adobs. − Plantes de reciclatge de runes − Plantes de triatge d’envasos lleugers. − Plantes de transvasament de residus municipals. Instal·lacions intermèdies entre la recollida i la gestió del

residus. − Plantes de valorització energèrica. Generen electricitat a partir de la combustió controlada de residus. − Dipòsits controlats. Instal·lacions de disposició controlada en superfície.

D’acord amb això, la imatge inferior mostra l’esquema de gestió dels residus municipals a Catalunya (Font:Junta deResidus. 2001. Programa de gestió dels residus municipals de Catalunya (2002-2006).

Moltes d’aquestes instal·lacions tenen un àmbit de servei supramunicipal. El planejament general ha d’efectuar lesreserves de sòl necessàries i establir les condicions urbanístiques per als projectes corresponents, les quals podentambé ser fixades de forma detallada mitjançant PEU. Les instruccions tècniques i documents similars elaborats perla Junta de Residus esdevindran en aquests casos referències obligades per al planejament. Així mateix, cal tenir present que la programació de les futures instal·lacions s’efectua segons programes específicsper al conjunt del territori de Catalunya, destinats a cada categoria específica de residus. En concret, actualmentexisteixen els programes següents:

− Programa de gestió dels residus industrials − Programa de gestió dels residus municipals − Programa de gestió dels residus de la construcció − Programa de dejeccions ramaderes

Fonts d’informació: − http://www.junres.gencat.net/junta/programes/index.stm − http://www.diba.es/mediambient/remu.asp − http://www.ema-amb.com


Com a referència, l’Ordenança municipal de contenidors d’escombraries i de recollida selectiva d’Olot (1996) (vegeutambé la fitxa 2.1), té per objecte regular la ubicació dels contenidors a la via pública o als espais propers a la ma-teixa, per tal que aquests impedeixin o dificultin el mínim possible la circulació, tant peatonal com rodada, i es facilitiel màxim la recollida de les deixalles assimilables a urbanes i la recollida selectiva de materials. L’Ordenança fixa les dimensions mínimes següents per als espais destinats a contenidors:

− Centre de deixalles: constarà d’un espai de 1,70 x 0,90 metres per a encabir-hi un contenidor de 1100 litres,per a materials no orgànics i 2 unitats de 120 litres per a matèria orgànica.

− Centre de recollida selectiva: un espai de 5,00 x 2,20 metres per a 3 iglús de 2 m3. − Centres de recollida no orgànica: un espai de 1,20 x 0,90 metres per a contenidors de 1100 litres.

Pel que es refereix a les urbanitzacions:

− La distància màxima entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de recollida selectiva serà igual o in-ferior a 250 metres per via pública urbanitzada.

− La distància entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de deixalles serà igual o inferior a 75 metresper via pública.

1.4 Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats

per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus

D’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993, els ajuntaments per mitjà d’ordenances específiques han de preveure enla xarxa viària urbana i els camins veïnals els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altresequipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus. El planejament general pot programar la redacció d’aquestes ordenances o, si és necessari, de PEU específics, enel supòsit que els municipis no en disposin. En qualsevol cas, resulta necessari que aquells instruments de planejament que tenen per objecte l’ordenaciódetallada de l’espai urbà (POUM, PMU, PPU) adoptin en el disseny dels espais públics les mesures adequades pera la ubicació i la integració adients dels elements vinculats a la recollida selectiva i els transport del residus.

Pel que fa al planejament, unexemple el constitueix el Plaespecial d’infrastructures delPoblenou de Barcelona (2000),que preveu la construcció d’unaxarxa de recollida pneumàtica deresidus de forma que permeti larecollida selectiva, així com laconstrucció de centrals de reco-llida. Una xarxa troncal de galeri-es distribueix de forma centralit-zada aquest i altres serveis(telecomunicacions, aigua, clima-tització, etc.) a cada illa de ca-ses. El Pla fixa les condicions tècni-ques que hauran de complir rlprojectes d’urbanització pel quefa a les instal·lacions al subsòl dela via pública, els quals hand’incorporar les canonades derecollida de residus i les bústiesde recollida.

Així mateix, el Pla determina les condicions que hauran de complir els plans especials destinats a establirl’ordenació interior de les illes: situar les unitats de recollida selectiva necessàries per servir correctament les illes iels seus edificis, definir la localització de les canonades horitzontals i dels baixants verticals i la dels pous de regis-tre, i també ubicar els contenidors en espais accessibles amb camions a l’interior de les illes, sempre que resultipossible (http://www.bnc.es/22@bcn/cata/planesyproyectos/plan_especial/normativa/index.htm).


1.5 En plans parcials de sectors industrials, afectar reserves de sòl de ces-

sió a les necessitats de reciclatge i tractament dels residus industrials

L’article 43 de la Llei 6/1993 estableix que els ajuntaments, per mitjà de llurs instruments de planejament urbanístic,han d’afectar, quan no tingui prioritat un servei o una dotació de titularitat municipal, les reserves de sòl per a dota-cions de cessió obligatòria i gratuïta dels plans PPU dels sectors industrials a les necessitats de reciclatge i tracta-ment dels residus industrials. Aquesta reserva ha de ser materialitzada pels PPU, d’acord amb el que assenyala el paràgraf següent, sens perju-dici que sigui determinada prèviament per l’instrument planejament que delimiti el sector (POUM i PAUM, especial-ment), com a norma o directriu per al planejament derivat. A aquests efectes, s’ha de mantenir la titularitat pública del sòl; les instal·lacions que es proposin, d’acord amb lesprescripcions del Departament de Medi Ambient, han de correspondre, com a màxim, a la categoria industrial quees permeti a la resta del sector. Quan la corporació municipal destini en el planejament aquests sòls a d’altres usos públics de caràcter local priorita-ri, el Departament de Medi Ambient, al llarg de la tramitació del pla, pot exigir l’afectació d’un solar de superfície nosuperior al 4% de la superfície total del polígon o sector, per a aquell ús i aquella destinació. Aquesta afectaciócomporta que el Departament de Medi Ambient, en el termini d’un any a comptar de la recepció de les obresd’urbanització o, en tot cas, de tres anys a comptar de l’aprovació definitiva del pla, pot exercir el dret d’adquisiciódel solar pel seu valor urbanístic. Sembla lògic, però, que normalment l’obtenció de sòls per aquests equipaments respondrà a un interès comú entreles dues administracions, per tal de possibilitar alternatives al tractament dels residus generals per les novesimplantacions industrials.

Cal recordar al respecte, que l’article 65.3 de la Llei 2/2002, determina que els PPU de sectors d’ús industrial han dereservar com a zona verda un mínim del 10% de la superfície del sector per a equipament i un mínim del 5%d’aquella i per a àrees de protecció de sistemes amb finalitats de separació d’usos, a més del sòl destinat a serveistècnics, si s’escau. En aquest sentit, els propietaris de sòl urbanitzable delimitat han de cedir gratuïtament a l’ajuntament tot el sòlreservat pels plans parcials per als sistemes urbanístics locals al servei de l’àmbit de desenvolupament en quèsiguin compresos els terrenys. Tot i que la Llei 6/1993, es refereix únicament a sectors de sòl urbanitzable, és recomanable preveure també a-quests tipus d’equipaments en el desenvolupament de sectors de millora urbana o de polígons d’actuació urbanísti-ca en sòls urbans, destinats de forma parcial o total a usos industrials.

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS Objectiu 2: Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió

Objectiu 2 Promoure en els edificis i establiments la pre-visió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida se-lectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió


Objectiu 2 Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels resi-dus i, en general, les operacions de gestió

Criteris de reglamentació:

2.1 Incloure en les normes i ordenances d’edificació l’exigència als projectes de previsió dels

espais adequats per a la recollida selectiva (POUM) 2.2 Incloure en les normes i ordenances l’exigència als projectes d’establiments turístics, hote-

lers, de lleure, etc. d’implantar la recollida selectiva de matèries susceptibles de valoritza-ció, sempre que aquesta gestió sigui conseqüent amb la del municipi la comarca (POUM)

L’article 43 de la Llei 6/1993, disposa també que els ajuntaments, per mitjà d’ordenances municipalsespecífiques, han de promoure la previsió en els edificis d’habitatges i d’oficines, i en els comerços, elstallers i d’altres establiments emplaçats en medis urbans, d’espais i d’instal·lacions que facilitin la reco-llida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites per aquesta Llei. Tot i que el mandat esmentat no es refereix estrictament al planejament, aquest ha de recolzar la sevanormativa edificatòria en les ordenances esmentades si aquestes existeixen o, en cas contrari, hauriad’establir directament les disposicions necessàries o bé, pel que fa al planejament general, preveure’nla redacció i definir, si és el cas, les directrius oportunes.


2.1 Incloure en les normes i ordenances d’edificació l’exigència als projectes

de previsió dels espais adequats per a la recollida selectiva

Com s’ha vist en la part corresponent a l’Objectiu 1 d’aquest capítol, cal que els instruments de planejament adop-tin, en funció de la seva especificitat, les mesures necessàries per reservar sòls destinats als equipaments i serveisnecessaris per a l’aplicació de la recollida selectiva, la valorització, el reciclatge, el dipòsit, etc. dels residus. Aixímateix, han de contemplar en el disseny de l’espai urbà la ubicació i la integració dels elements vinculats a aques-tes funcions i, si és el cas, les infrastructures en xarxa adequades. Pel que fa als edificis de nova construcció o sotmesos a reformes importants, en general, cal com a mínim, exigir ladisponibilitat d’un espai tancat amb dimensions suficients per a l’emmagatzematge dels residus que s’hi produeixen.Aquest espai haurà d’estar suficientment ventilat, dotat de sistemes de neteja i resultar fàcilment accessible tant desde l’exterior com des de l’interior de l’edifici. Igualment, poden fomentar o contemplar l’obligatorietat d’instal·lació enels edificis de conductes d’ús col·lectiu per a l’evacuació dels residus (vegeu la fitxa 1.4 d’aquest capítol).

L’Ordenança municipal de contenidors d’escombraries i de recollida selectiva d’Olot (1996) (vegeu també la fitxa1.4 d’aquest capítol) estableix que la ubicació dels contenidors es preveurà en sol·licitar la preceptiva llicènciad’obres i d’activitats i el seu emplaçament figurarà en la memòria complementària, que s’adjuntarà a la documenta-ció a presentar.

− Quan es tracti d’edificació residencial reculada a vial, es preveurà la ubicació del/s contenidor/s dinsl’espai lliure d’edificació de domini privat, de manera que la tanca delimiti un àmbit de les dimensions sufi-cients per permetre la seva maniobra i que, un cop hi sigui col·locat, no envaeixi la vorera.

− Els projectes d’edificacions residencials alineades a vial han de preveure la ubicació del/s contenidor/s

dins l’edificació, en un espai de dimensions suficients per a permetre la seva maniobra i que, un cop hi si-gui/n col·locat/s, no envaeixi/n la vorera.

− Pel que es refereix a les edificacions industrials, es preveurà la seva ubicació, en el cas d’un únic conteni-

dor, dins l’espai de propietat i domini privat, de manera que es delimiti un àmbit de dimensions suficients.En el cas que sigui necessari més d’un contenidor es localitzarà en la superfície de propietat i domini pri-vat reservada com a espai de càrrega i descàrrega.

− Excepcionalment, es podrà autoritzar la ubicació dels contenidors a la vorera, en els casos en què es

consideri com a solució més adient. Pel que fa al nombre i les característiques dels contenidors, en habitatges caldrà preveure un centre de deixalles(vegeu 1.4) per cada 8 habitatges o fracció, mentre que en edificis comercials o industrials serà necessària la dota-ció d’un centre de recollida no orgànica per cada 150 m2 o cada 500m2, respectivament. En el cas d’obres de refor-ma en edificis que no disposin de llicència de primera ocupació, s’exigeix l’espai per a un contenidor com a mínim,requeriment que pot augmentar en funció de la superfície reformada.

La Guia de bones pràctiques d’edificació sostenible a Vilanova i la Geltrú (Institut Cerdà – Ajuntament de Vilanova ila Geltrú, 2001) conté al respecte les recomanacions següents:

− Preveure un espai a l’habitatge per a la separació de residus reciclables. Es recomana incloure en el pro-jecte un espai, per exemple en la cuina, per a la col·locació de quatre petits contenidors per la separaciódels residus en origen: paper i cartró; envasos de vidre, plàstics, alumini i llaunes: matèria orgànica; i res-ta de residus domèstics, per exemple

L’espai ha de ser suficient per ubicar-hi quatre contenidors, per exemple de 30 cm de costat o diàmetre.Per tant, s’ha de preveure un espai com a mínim de 120 cm de llarg, 50 cm de profunditat i 80 cmd’alçada, o equivalent i mínim per ubicar-hi els contenidors domèstics.

− Considerar la col·locació d’un armari amb clau per a l’emmagatzematge de productes perillosos a la cuina

o al safareig. Aquest espai ha de tenir una capacitat, al menys, de 216 litres (60x60x60). − Igualment, es recomana preveure en edificis d’habitatges plurifamiliars un espai comunitari per

l’emmagatzematge transitori de fluorescents, piles i aerosols.


Com aproximació a les condicions exigibles, a continuació es reproduiran els criteris contemplats pel Departamentde Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a la gestió de residus, per a l’atorgament del distintiu degarantia de qualitat ambiental als establiments hotelers:

− Criteris bàsics

∗ Recollida selectiva L’establiment ha de gestionar els seus residus conforme a les determinacions legals i especial-ment segons la reglamentació municipal. A fi d’afavorir la valorització dels residus que genera,l’establiment ha d’implantar la recollida selectiva de vidre, paper i cartró, llaunes, plàstics, brics,residus orgànics, metalls, piles, làmpades, pintures, tòners, olis de cuina usats i altres matèriessusceptibles de valorització, especialment a la cuina, al restaurant, a la zona d’habitacions, a leszones comunitàries i a les oficines, sempre que aquesta gestió sigui conseqüent amb la del mu-nicipi o comarca on estigui ubicat l’establiment.

∗ Retolació identificativa dels contenidors Tots els contenidors han d’estar retolats amb una identificació del tipus de residu que contenen.

∗ Informació als clients En el full informatiu que es lliura al client en el moment del registre s’ha de donar informació so-bre la gestió de residus portada a terme a l’establiment i s’ha d’explicar la importància de la reco-llida selectiva i la necessitat que aquesta s’efectuï correctament. De la mateixa manera, es de-manarà la col·laboració dels clients per efectuar el destriament de residus.

− Criteris opcionals

∗ Recollida selectiva Aplicació a altres tipus de materials (vidre, paper i cartró, plàstic, llaunes, brics, residus orgànics,productes de neteja de la piscina, tòners, pintures, piles, làmpades, olis de cuina usats, etc.) re-collits per l’establiment i no especificats en la recollida selectiva del municipi, sempre que sen’asseguri una gestió correcta.

∗ Compostatge Recomanació que els residus orgànics (restes de menjar, restes vegetals o de poda) siguincompostats al mateix establiment, sempre que es vetlli per un funcionament correcte del procés ino es produeixin afeccions al medi o als usuaris a causa de la producció de lixiviats o males o-lors. Així mateix, es procurarà utilitzar el compost obtingut en els jardins o conreus dependentsde l’establiment mateix.

2.2 Incloure en les normes i ordenances l’exigència als projectes

d’establiments turístics, hotelers, de lleure, etc. d’implantar la recollida selectiva de matèries susceptibles de valorització, sempre que aquesta gestió sigui conseqüent amb la del municipi i la comarca

És també recomanable que l’atorgament de les llicències urbanístiques i ambientals per a determinats serveis d’úspúblic comporti l’obligatorietat d’implementar pràctiques actives que fomentin la valorització i el reciclatge dels resi-dus. Tot i que no es tracta d’una funció estrictament exigible als plans urbanístics, les normes urbanístiques poden con-templar mesures concretes al respecte amb caràcter general (POUM) o específic (PEU per a la implantaciód’equipaments d’interès públic en sòl no urbanitzable, etc.

Referències: − Vegeu Capítol 9, 2.5 − Resolució del Conseller de Medi Ambient, de 9 de maig de 2000, per la qual s’estableixen els criteris ambien-

tals per a l’atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als establiments hotelers. − Resolució del Conseller de Medi Ambient, de 9 de maig de 2000, per la qual s’estableixen els criteris ambien-

tals per a l’atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental a les instal·lacions juvenils. − Resolució de 28 de febrer de 2001 , per la qual s'estableixen els criteris ambientals per a l'atorgament del

distintiu de garantia de qualitat ambiental a les residències – casa de pagès. − Resolució de 16 de maig de 2002 , per la qual s'estableixen els criteris ambientals per a l'atorgament del distin-

tiu de garantia de qualitat ambiental als càmpings. − http://www.gencat.net/mediamb/qamb/inici.htm

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS Objectiu 3: Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

Objectiu 3 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabili-tat, la reutilització i el reciclatge


Objectiu 3 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilit-zació i el reciclatge

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS DE ORDENACIÓ 3.1 Ordenar les condicions de possible implantació d’activitats extractives, canalitzades cap a indrets

especialment adequats per la disponibilitat del recurs, l’escassa magnitud de l’impacte generat i les possibilitats de restauració o de condicionament de les àrees afectades (POUM)

3.2 Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en l’àmbit d’ordenació i

promoure’n la restauració i el condicionament, amb la utilització de materials reciclats en obra i al-tres materials adequats (PDU, POUM, PEU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

3.3 Fomentar a través de la normativa d’urbanització y d’edificació i de la implantació de beneficis fis-

cals, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables (POUM, PMU, PPU)

3.4 Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencial-

ment perillosos per a la salut (POUM, PMU, PPU) 3.5 Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construc-

ció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels ender-rocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de re-sidus generats i les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra (POUM)

3.6 Previsió d’ordenances municipals per a la gestió dels residus de la construcció (POUM) 3.7 Exigència per a l’atorgament de llicències urbanístiques d’activitats extractives de presentació de

programes de restauració elaborats i tramitats d’acord amb la Llei 12/1981, de 14 de desembre. Es-tabliment de mesures similars per a les llicències de moviments de terres en general (PDU, POUM)

El planejament i les ordenances municipals han de fomentar l’ús de materials el cicle de vida dels quals comportiglobalment un impacte ambiental baix, tant pel que fa al procés d’obtenció, de fabricació o d’elaboració, com en lafase d’implementació o funcionament, i el seu possible reciclatge o reutilització.


3.1 Ordenar les condicions de possible implantació d’activitats extractives, canalitzades cap a indrets especialment adequats per la disponibilitat del recurs, l’escassa magnitud de l’impacte generat i les possibilitats de res-tauració o de condicionament de les àrees afectades (vegeu també 3.7).

El POUM ha d’establir les condicions en què es poden admetre la implantació i el desenvolupament d’activitatsextractives. Ho pot fer amb la concreció dels procediments d’autorització i la delimitació d’aquells àmbits de possibleadmissió (assignant-los una zona específica o bé situant-los dins d’altres zones). També por fixar unes condicionsgenerals sense delimitar expressament àmbits concrets. En qualsevol cas, és habitual que el planejament general deixi a mans de plans especials l’establiment de les con-dicions urbanístiques per a cada activitat en concret. Aquestes condicions poden consistir en la delimitació precisadels àmbits d’extracció i de les àrees auxiliars, la regulació detallada de les condicions d’explotació, d’accessibilitat,de protecció ambiental i de restauració, etc. Com es veurà (3.7), és important assolir una bona articulació amb l’aplicació de la legislació específica en matèriade restauració d’activitats extractives (Llei 12/1981, de 24 de desembre, i legislació de desplegament)

El Pla general de Girona (2002), defineix els àmbits de possible extracció i les condiciona a la formulació de plansespecials, per al quals en fixa el contingut: “A l’àmbit identificat amb la clau C.5.a s’admet l’ús extractiu prèvia tramitació d’un Pla Especial que delimiti les àreeson s’hi permetin les activitats extractives. El Pla Especial haurà de justificar el compliment dels requisits que condi-cionen aquesta activitat i haurà de preveure l’elaboració d’un programa de Restauració on es determinin les actua-cions a realitzar per a la regeneració del parc fluvial i deveses i del paisatge.” “Pla Especial de la Muntanya de Can Ribas. 1. Àmbit:

a) Inclou les àrees d’extracció de recursos minerals situades a la muntanya de Can Ribes. b) L’àmbit d’aquest sector ve delimitat en els plànols d’ordenació a escala 1/2.000. L’actual zona d’extracció és de

50 Ha. 2. Objectius:

a) Que s’inclogui en cadascuna de les àrees amb llicència per a realitzar activitats extractives la obligatorietat deredactar un projecte acurat de restauració del paisatge.

b) Mitjançant el projecte aconseguir la recuperació del territori malmès, amb un seguiment i control per part delstècnics municipals. Caldrà fixar en cadascun dels casos un programa d’actuacions a portar a terme.

3. Programa de restauració: a) El programa de restauració especificarà les actuacions a executar i les seves fases. b) El contingut del document inclourà:

1. Estudi de l’estat inicial del lloc amb una relació dels efectes ocasionats: - condicionaments de l’indret: geogràfics, climatològics, geològics, i altres. - característiques físiques i químiques dels sòls a restaurar. - recursos naturals afectats: masses forestals, aigües superficials o subterrànies, drenatge, topografia ini-

cial, gruix de terra vegetal, alteracions de la flora i la fauna, i altres. - camins i altres infrastructures afectades (interiors i exteriors a l’explotació). - impacte en el paisatge: visual, morfològic, agronómic, acústic, geotècnic, atmosfèric, edàfic. - dipòsits, runes i fosses existents. - efectes en l’entorn socio-econòmic.

2. Relació de condicions a complir pel terreny després de la restauració i programa d’actuacions a seguir per aaconseguir el resultat final desitjat. Inclourà:

- tractament dels fronts o bancs d’explotació per a estabilitzar-los i condicionar-los - restabliment de pendents en el terreny per evitar esllavissaments i marges perillosos - tractament i condicionament dels terrenys per evitar l’erosió, que inclourà un estudi detallat del drenatge,

i un pla de revegetació amb plantacions a curt, mig i llarg termini - tractament i condicionament del límit de l’àrea d’explotació amb una combinació de tanques vegetals i

talussos que disminueixin l’impacte visual, acústic, i atmosfèric (pols…) - tractament i condicionament de la zona d’influència de l’àrea d’explotació des del punt de vista visual,

morfològic, de la xarxa hidrològica i de drenatge (sistema d’aigües subterrànies i superficials), camins ialtres infrastructures, vegetació, i d’altres sistemes afectats; amb l’objectiu d’aconseguir refer el lligamd’aquesta peça amb el paisatge que l’envolta a tots els nivells mencionats.

4. Condicions de gestió: a) Aquest Pla Especial que serà de promoció privada, abastarà tot l’àmbit i es redactarà en un termini màxim de 2

anys a partir de la vigència del present Pla General. b) Transitòriament, mentre no es redacti el Pla Especial de la Muntanya de Can Ribas, es permet edificar en les

actuals instal·lacions (...) amb un sostre màxim de 600 m2 i augmentar l’ocupació amb un màxim del 50%l’ocupació existent en el moment d’aprovar inicialment aquest Pla General.”


3.2 Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats exis-

tents en l’àmbit d’ordenació i promoure’n la restauració i el condiciona-ment, amb la utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats

El planejament, orientat des d’una perspectiva de sostenibilitat, ha assumir la restauració i la millora de les àreesdegradades situades en el seu àmbit d’ordenació: activitats extractives existents o abandonades, instal·lacionsindustrials obsoletes, àrees sotmeses a usos marginals, problemàtiques periurbanes, etc. Els PTP, PDU i POUM haurien d’inventariar aquests indrets si no ho han estat anteriorment i preveure actuacionsconcretes, bé assignar aquests tasques a PEU ulteriors. El tractament morfològic d’aquests espais pot anar en ocasions vinculat a la reutilització de runes i residus de laconstrucció que reuneixin garanties suficients d’innocuitat i altres materials similars.

El gràfic mostra la ubicació de diverses activitats extractives (color ocre: activitats en explotació; color verd: zonesrestaurades; color blau: activitats pendents d’inici; color gris: àrees urbanes). Font: Sistema d’informació ambientaldel Departament de Medi Ambient. Els inventaris d’àrees degradades haurien de formar part de les diagnosis i auditories ambientals realitzades en elmarc dels processos d’agendes 21 locals o per altres motius. En cas contrari, el planejament els hauria de conteniro fixar els mecanismes per a la seva elaboració. Com a base per aquests treballs, cal considerar els diversos inventaris que existeixen a escala nacional i comarcal. Pel que fa als primers, el SIG del Departament de Medi Ambient conté la cartografia de les activitats extractivessotmeses a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, les activitats extractives en el domini públic hidràulic i les activitatsextractives abandonades. (http://www.gencat.net/mediamb. Servei de Mapes Ambientals).


Per la seva banda, la ja esmentada Guia de bones pràctiques d’edificació sostenible (Institut Cerdà) efectua lesrecomanacions següents que poden ser recollides en les normatives i en les mesures de foment que puguin adop-tar-se:

− Utilitzar materials i productes que disposin d'etiqueta ecològica (etiqueta de la Unió Europea, distintiu dequalitat ambiental, o altres). Existeixen en el mercat materials i productes que disposin d'etiquetes ecolò-giques que indiquin que en alguna de les seves característiques presenten millores ambientals o energè-tiques respecte a les solucions tradicionals. Exemples d'aquests materials: pintures, mecanismes d'estalvid'aigua, desencofrants, canonades, canonades de drenatge, malles de senyalització, etc.

− Utilitzar materials reciclats o reutilitzats. Existeixen en el mercat materials i productes fabricats amb un

contingut de material reciclat, que poden arribar en alguns casos fins el 100 % del material de composició. Alguns d’ells tenen certificat de qualitat ambiental. Aquells que no el tinguin, demanar la informació tècni-ca i certificats de garantia necessaris per garantir la seva adequació a la funció per la qual seran utilit-zats.

3.3 Fomentar a través de la normativa d’urbanització y d’edificació i de la

implantació de beneficis fiscals, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció pre-ferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables (v. també 3.4)

Com en altres supòsits similars tractats anteriorment, la normativa i els programes del planejament, així com lesordenances municipals d’edificació, ambientals i fiscals, poden contribuir de forma molt significativa a la implantaciói la generalització de les pràctiques de construcció sostenible, en aquest cas pel que es refereix als materials iproductes utilitzats en obra.

El document Criteris ambientals per a l’edificació (Ajuntament de Terrassa. Agencia de Serveis Energètics de Ter-rassa. http://www.terrassa.org/mediambient) assenyala que per valorar l’impacte ambiental dels materials utilitzatsen la construcció existeixen diferents criteris (vegeu també Capítol 9, fitxa 3.5) :

− Avaluar l’energia necessària en la producció d’aquest material. − Realitzar una anàlisi del cicle de vida del material, des de que s’extrau la matèria primera fins que es re-

cupera en l’enderroc. Avaluar l’impacte ambiental que es genera. − Tenir en compte la possibilitat de reciclar el material un cop ha deixat de realitzar la seva funció. − Avaluar les emissions de gasos tòxics que desprèn en cas d’incendi o al llarg de la seva vida útil.

En aquest sentit, l’Ordenança fiscal número 13 de Tarragona (2002), reguladora de l'impost sobre construccions,instal⋅lacions i obres contempla bonificacions en cas d’utilització de materials durables, reutilitzables, reciclats i notòxics, com els que han estat esmentats al capítol 9, fitxa 2.4, o els que es relacionen a continuació:

− Divisions i acabats interiors. Utilització exclusiva de divisions interiors de: tàpia, tova, maçoneria, blocs deceràmica alleugerida ( termoargila ), blocs de formigó cel·lular lleuger, blocs de guix natural, fusta localsostenible sense tractament o amb tractaments naturals, cartró-guix (sense elements metàl·lics), ànimade cartró i parament de fusta local sense tractament. Utilització exclusiva d’acabats interiors de: suro, tèx-tils naturals, fusta local sostenible sense tractament o amb tractaments naturals, escaiola.

− Paviments. Utilització exclusiva per a paviments exteriors de: Paviments verds, fusta local sense tracta-ments o amb tractaments naturals, granulats naturals o artificials. Utilització exclusiva per a paviments in-teriors de: Fusta local sense tractament o amb tractaments naturals, linòleum, suro, tèxtils naturals.

− Instal·lacions de sanejament i d’aigua. Utilització exclusiva per a instal·lacions de sanejament exterior (canonades, canals i baixants ) de: ceràmica o formigó centrifugat. Utilització exclusiva per a instal·lacionsde sanejament interior de: polietilè o polipropilè o plàstic reciclat amb distintiu ambiental. Utilització ex-clusiva per a la instal·lació d’aigua de polietilè o polipropilè o plàstic reciclat amb distintiu ambiental.

− Instal·lacions de calefacció i de gas. Utilització exclusiva per a la instal·lació de calefacció de: canonadesde polietilè reticulat o acer negre. Utilització exclusiva de sistemes d’emissors de: terra radiant o radiadorsde fosa. Utilització d’aïllament de canonades i equips de suro o llanes minerals. Utilització de canonadesde distribució interior de la instal·lació de gas de polietilè.

− Pintures. Utilització exclusiva de pintures sobre paraments exteriors: pintures naturals pintures acríliquesde base aquosa que compleixin normes ecològiques (*). Utilització exclusiva de pintures sobre paramentsinteriors: blanquejar, encalcinar, pintures naturals, pintures acríliques de base aquosa que compleixennormes ecològiques (*). Utilització exclusiva de pintures per a fustes: pintures i vernissos naturals o bépintures i vernissos que compleixin les normes ecològiques(*). Utilització exclusiva de pintures per a me-talls: pintures naturals, pintures sintétiques que compleixen normes ecològiques (*).

(*) Ecoetiquetatge de la Unió Europea, Distintiu de garantia de qualitat ambiental atorgat per la Generalitat de Cata-lunya, o la norma UNE 48.300-94.


Com a criteri general es recomanable utilitzar materials que per les seves pròpies característiques els facin durablesi necessitin menys manteniment. Són preferibles materials simples, amb un únic component, de fàcil col·locació idesmuntatge, per poder-lo recuperar al final de la seva vida útil. S’hauria d’evitar l’ús de determinants elements, tradicionalment emprats, però que poden resultar no innocus per ala salut i per això el seu ús és prohibit. Destaquen: fibres d’asbest o amiant ( es poden trobar en plaques per aïlla-ments tèrmics i acústics, tubs i dipòsits d’aigua, impermeabilitzacions, etc.) D’altres materials són potencialment perillosos i per això s’ha d’evitar el seu ús. Són: pintures amb dissolvents,policlorur de vinil (PVC), materials d’aïllament tèrmic o sistemes d’aire condicionat que utilitzin CFC o HCFC, deter-minats plàstics que contenen compostos volàtils que poden resultar nocius o algunes fibres minerals, llanes de vidrei de roca (ultitzades habitualment com aïllament), entre d’altres. Per últim, caldrà afavorir l’ús de pintures, vernissos i olis naturals que no continguin dissolvents; l’ús de fustes ambcertificat d’origen sense tractament i que no provinguin dels boscos tropicals; l’ús d’elements naturals com el suro, elcautxú, el guix o les ceràmiques i, en general, l’ús de materials valoritzables, que pugin recuperar-se, reutilitzar-se oreciclar-se fàcilment. Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. 2001. Informe-proposta sobre els criteris mediambientals a seguir en elnou planejament urbanístic de Sant Cugat.

3.4 Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabri- cació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut (vegeu també 3.3)

Les normes urbanístiques i les ordenances municipals han d’evitar la utilització d’aquests materials mitjançant laseva prohibició en uns casos i el foment o la priorització d’altres ambientalment més aptes, en altres. A tal efecte cal considerar les repercussions ambientals totes les fases de la vida del material: la seva producció ielaboració, els efectes del seu funcionament i el seu impacte o potencialitat com a residu.

Pel que es refereix als materials de construcció mediambientalment incompatibles, poden esmentar-se els se-güents:

− Protectors químics en els elements de fusta. Es recomana evitar-los sempre que sigui possible. − Fustes tropicals. − Materials i components que continguin asbestos, PBC o PCP. − Elements de construcció d’alumini. − Materials i components que continguin CFCs. − Materials que continguin Formaldehid (determinats adhesius, segelladors, conservants, etc.). − Materials que puguin alliberar Isocianat (determinats aïllants, escumes, segelladors, etc,.). − Materials i elements que continguin PVC (marcs de finestres, tuberies, paviments,...). − Productes de fibra mineral. Es recomana evitar-los sempre que sigui possible. − Revestiments, pintures i adhesius amb alts continguts de dissolvents. Es recomana utilitzar aquells pro-

ductes amb menys proporció de dissolvents Font: GEOHABITAT. 2002. Manual de diseño. La ciudad sostenible. IDEA. Madrid.

En general, són materials potencialment perillosos els següents:

− Productes de soldadura. − Màstics a base de betum i amiant. − Protectors d’agents biològics (germicides, antioxidants, creosotes). − Pintures i vernissos (aplicació, sobrants). − Productes químics diversos (anticorrosius, secants, fungicides, − insecticides, dissolvents, diluents, àcids, abrasius, detergents, etc.). − Fangs per a perforacions.

Font: Institut Cerdà. 2001.


Els residus han de segregar-se a l’obra mateixa, a través de contenidors, abassegaments separatius o altres mit-jans, de manera que s'hi identifiqui clarament el tipus de residu. Els residus especials tòxics i perillosos no podranser emmagatzemats més de 6 mesos. Per aquest motiu, aquest tipus de residus han de venir etiquetats de maneraque quedi clarament identificada la data del seu emmagatzematge. En general, hauran de ser objecte de mesures específiques els residus següents: les runes i restes d’obra; lesterres no aptes per l’obra i les restes de vegetació; la ferralla, canonades i elements metàl·lics d’obra; les escòries irestes de soldadura, la fusta, el paper i el cartró; els embalatges plàstics; els elements de PVC; els materials proce-dents de dragatge i els llots en general; les restes d’aglomerats asfàltics; la fibra i llana de vidre; el vidre; etc. Els residus han de ser retirats per gestors autoritzats, els quals seran els encarregats d'assegurar-ne la gestióòptima: valorització, reutilització, deposició controlada, etc. d’acord amb el Catàleg de Residus de Catalunya. Els gestors han d’estar inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya i en la retirada delsresidus, segons la tipologia i quantitat, poden generar els documents següents (Decret 93/1999, de procediment de gestió de residus): fitxes d'acceptació, fulls de seguiment, fulls de seguiment itinerant i justificant de recepció delresidu. En tot cas, l’empresa que ha generat els residus serà sempre la responsable final de la seva gestió correcta. Font: Gestió ambiental en l’execució d’obres (vegeu bibliografia). En qualsevol cas, cal tenir en compte que l’obligació de destriar en origen ve condicionada a l’existència de plantes de reciclatge, a la possibilitat material de dur-la a terme, etc.

3.5 Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal·lacions de reciclatge i dis-posició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa

El Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus en la construcció, estableix que elprojecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de llicència urbanística ha d’avaluar:

− El volum i característiques dels residus que s’originaran en les operacions d’enderrocament de construc-cions existents, d’excavació i de construcció.

− Les operacions de destriament o recollida selectiva projectades. − La instal·lació o instal·lacions de reciclatge on es gestionaran en el cas que no s’utilitzin o reciclin en la

mateixa obra. La manca de les determinacions esmentades és suficient per a la denegació de la llicència. El planejament (POUM i, si és el cas, el planejament derivat), ha de contemplar aquests requisits en les sevesnormes urbanístiques, al menys pel que fa a la regulació del documents necessaris per a l’obtenció de llicències.Opcionalment poden també completar els requeriments per als projectes i les condicions a l’obra i establir garantieseconòmiques per al seu compliment. Amb aquesta finalitat, els requadres següents presenten algunes informacionsaddicionals. Cal tenir en compte, a més, la conveniència que el planejament fixi reserves de sòl adequades per a l’abocament oel tractament dels residus de la construcció d’acord amb el que disposa la legislació esmentada.

Bibliografia: − Generalitat de Catalunya. Junta de Residus; ITEC. 1995. Aprofitament de residus en la construcció. Barcelona.− Generalitat de Catalunya. Junta de Residus; ITEC. 1995. Manual de descontrucció. Barcelona. − Generalitat de Catalunya. Junta de Residus. 1995. Catàleg de Residus de Catalunya. Barcelona. − Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Bones pràctiques en l’execució d’obres (documents

diversos (http://www.gencat.net/mediamb/cema/cema/cat/download.htm) − http://www.junres.gencat.net/altres/runes/index.stm


OBJECTIUS OPCIONS

− Obtenir el màxim aprofitament dels subproductes, matèries i substàncies que con-tenen els residus de la construcció.

− Implantació de la ordenança municipal per a la gestió de runes i terres

− Adaptació del Programa de Residus de la Construcció.

− Garantir que les ope-racions de valorització, tractament i disposició del rebuig es duguin a terme atenent les exi-gències i requeriments d’una alta protecció del medi ambient i de la preservació de la natu-ralesa i del paisatge.

− Implantació de la ordenança municipal per a la gestió de runes i terres

− Legalització de dipòsits de runes − Participació del Consell Comar-

cal en el sistema de gestió de ru-nes per vetllar que aquesta es dugui a terme atenent les exigèn-cies i requeriments d’una alta pro-tecció del medi ambient comarcal.

− Promoció d’activitats de consci-enciació.

3.6 Previsió d’ordenances municipals per a la gestió dels residus de la cons-

trucció

La implementació efectiva de les mesures relatives als residus de la construcció que estableix la legislació específi-ca fa aconsellable, no sols la seva incorporació als requisits establerts pel planejament, sinó la regulació detalladapels ajuntaments mitjançant una ordenança específica, en el marc d’una política integral en la matèria. Des del punt de vista del planejament, aquest tractament integral podria ser objecte de PEU, però en general laprevisió d’una ordenança municipal hauria de ser continguda pel POUM en el cas de la seva inexistència en elmunicipi.

El quadre adjunt correspon al’Agenda 21 del Bages i mostral’encaix d’aquestes ordenances en unplantejament global del tractamentdels residus de la construcció. Espreveu la implantació en tots elsmunicipis d'ordenances reguladoresde la gestió de runes i residus de laconstrucció. L'objectiu principal d'aquestes regula-cions és fomentar una gestió integralque es fonamenti en la minimització,la separació en origen segons eltractament, el reciclatge i el dipòsitcontrolat. D'aquesta manera lesllicències per a obres i enderrocshauran de condicionar i garantir unagestió acurada del residu. (http://www.ccbages.org/agenda21/)

A títol de referència, un possible esquema del contingut d’una ordenança municipal reguladora de la gestió deresidus de la construcció és el següent:

− Disposicions generals ∗ Objecte ∗ Àmbit d’aplicació ∗ Definicions ∗ Regulació general ∗ Procediment ∗ Determinació dels costos i garanties ∗ Règim de gestió ∗ Exclusions ∗ Retorn de la fiança ∗ Execució de la fiança

− Règim sancionador i disciplinari ∗ Concepte d’infracció. ∗ Tipificació d’infraccions ∗ Qualificació de les infraccions ∗ Procediment ∗ Responsables ∗ Acció penal ∗ Mesures addicionals

Font: Generalitat de Catalunya. Junta de Residus. Proposta de model d’ordenança municipal per a la gestió delsresidus de la construcció. (http://junres.gencat.net/altres/runes/docs/)


Com a exemple de coordinació des de la normativa urbanística, el Pla general de Sant Feliu de Guíxols estableixque: “Les activitats extractives s'hauran de tramitar d'acord amb que preveu el Reglament d'Activitats Molestes,Insalubres, Nocives i Perilloses (*) i estarà condicionada a l'obtenció de l'autorització, permís o concessióminera que l'activitat extractiva de què es tracti requereixi. En aquest darrer tràmit, en aplicació de les determina-cions de la Llei 12/81, de 24 de desembre, per a la qual s'estableixen normes addicionals de protecciódels espais naturals afectats per activitats extractives, s'haurà d'incloure el programa de restauració quehaurà de comptar amb l'informe favorable del Departament de Medi Ambient.“ (*) Actualment, la Llei 3/1998, de 27 de febrer, sobre intervenció integral de l’Administració ambiental.

3.7 Exigència per a l’atorgament de llicències urbanístiques d’activitats ex-tractives de presentació de programes de restauració elaborats i trami-tats d’acord amb la Llei 12/1981, de 14 de desembre. Establiment de me-sures similars per a les llicències de moviments de terres en general

Les activitats extractives es troben sotmeses a un conjunt d’autoritzacions concurrents que pot variar en funció de laseva localització. Tanmateix, en la major part de casos requereixen l’autorització o la concessió atorgada per Depar-tament d’Indústria, Comerç i Turisme, en base a la legislació minera, sens perjudici de les autoritzacions urbanísti-ques, ambientals i altres. Pel que fa a les autoritzacions de caràcter miner, la Llei 12/1981, de 24 de desembre, estableix l’obligació delstitulars de protegir el medi ambient durant l’explotació i de restaurar de àrees afectades. Amb aquesta finalitat perassolir les autoritzacions corresponents han de presentar un programa de restauració, el qual s’ha de sotmetre al’informe vinculant del Departament de Medi Ambient. Prèviament a l’emissió del seu informe el Departament de Medi Ambient ha de sol·licitar l’informe dels ajuntaments.Aquest fet permet establir una coordinació amb la intervenció urbanística. És convenient que aquesta coordinaciótambé sigui prevista per les normatives urbanístiques, ja que aquestes sovint també disposen la realització deprogrames de restauració (vegeu la fitxa 3.1). Òbviament, els programes de restauració haurien de contenir mesu-res coincidents i cal garantir la necessària coherència entre els diversos documents.

Conseqüentment, en el cas que el planejament reguli el contingut dels programes de restauració aquest ha de sercongruent amb el que disposen la Llei 12/1981 i les seves disposicions de desplegament. En concret, pel que fa als aspectes formals, el Decret 343/1983, de 15 de juliol, estableix que el programa de res-tauració desenvoluparà, amb un grau de precisió suficient per permetre una completa avaluació dels efectes del’activitat i de l’efectivitat de les mesures de restauració i protecció que s’hi proposen, els aspectes i les determinaci-ons esmentats a continuació:

a) Anàlisi detallada de l’indret on es preveu l’activitat i del seu entorn. Inclourà com a mínim les especificacionssegüents:

− Descripció del medi físic referida als condicionants geològics, hidrològics, hidrogeològics, climatolò-gics, edàfics, de vegetació, del paisatge i a tots aquells altres aspectes que puguin definir el medi enl’àrea de l’explotació i en el seu entorn.

− Relació i emplaçament dels usos i aprofitaments preexistents, de les propietats, obresd’infrastructura i instal·lacions.

− Règim urbanístic i servituds i altres règims jurídics especials.

b) Descripció de l’activitat sol·licitada amb delimitació de l’àrea afectada, material a extreure, mètodesd’explotació o d’investigació, producció estimada, serveis, plantes de preparació o tractament, altres ins-tal·lacions, maquinària, transport, o totes aquelles dades necessàries per a la determinació de les mesuresa adoptar per a la restauració i la protecció del medi ambient.

c) Estudi dels efectes de l’activitat sobre el paisatge i el medi ambient en general.

d) Mesures per prevenir i compensar les conseqüències perjudicials sobre el medi ambient de les activitats

projectades.

e) Mesures de restauració a executar a la fi de les diverses fases de l’activitat així com les que s’hauran dedesenvolupar en aquesta inclouran: característiques físiques i químiques dels sòls restaurats; acondiciona-ment del terreny; protecció contra l’erosió; estabilització, fixació i acondicionament dels fronts o bancsd’explotació, runars i basses estèrils i revegetació.

f) Estudi econòmic del cost dels treballs que inclou el Programa de Restauració i, si s’escau, de les diverses

fases de realització.

11. Gestió de materials i de residus · GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS 11.1 Objectius del...

Documents

Transcript of 11. Gestió de materials i de residus · GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS 11.1 Objectius del...