15-16 IAT-Unitat 01

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

1/33

INTRODUCCI AT 2015-2016

IMPORTNCIA DE LESTUDI DE LANTIC (PRIMER) TESTAMENT

L'existncia d'Israel est vinculada a la seva histria perqu en aquesta histria s'hafet realitat la presncia del seu propi Du. Aix es veu en les "accions" d'aquest Du:per exemple, dirigir un poble, cridar un elegit, prometre una terra i una descendncia,

administrar justcia i aix s'havia de repensar en cada poca histrica a fid'actualitzar-ho.

L'AT s la transcripci del dileg del poble amb la seva histria a fi decomprendre el seu sentit. D'aqu va sortir la capacitat d'Israel de parlar sobre el seuDu (Jahv). D'aqu va sorgir la comprensi d'Israel de ser-ne un interlocutorpeculiar. Avui, el dileg segueix per en un altre marc i amb un altre llenguatge,per amb el mateix significat i sentit. Avui, el dileg segueix i convida a trobar en lainterpretaci (en l'explicaci i la comprensi) el sentit actual del text. Avui, el dilegsegueix i convida a trobar en la interpretaci quin testimoni es dona i quincomproms ofereix.

Avui, la histria sentn en termes d'un coneixement del passat que s'ha esdevinguten el temps; la histria s la vida dels pobles i dels seus membres situada en un espaiconcret: poca, cultura, geografia, esdeveniments Sovint, dna la clau d'interpretacidel present: s un coneixement de fets i d'esdeveniments amb els quals es confegeix, enpart, l'experincia humana i, alhora, aquesta experincia, s la seva protagonista.

Per a Israel, el passat, la histria, configura el present, sigui quin sigui aquestpresent. Per exemple, el Deuteronomi s un llarg discurs de comiat de Moiss; laredacci definitiva s tardana: de la fora del passat sorgeix el repte delsesdeveniments del present tant en l'aspecte religis com social. s la mateixahistria que penetra en la vida del poble i li demana, sempre, noves exigncies.

El nom ve del grec deuteros nomos (segona llei), Dt 17,18 (LXX). Les lleis delDeuteronomi, sovint acompanyades per exhortacions, sn una exigncia vital: Dt 30,15.Al segle XIII, quan el poble s'assenta a Canaan l'obra de Moiss s molt present en lestribus del territori. El seu perfil alliberador imprimeix significat a les paraules que se liatribueixen, el seu compliment s indicatiu de "l'home lliure", la lletra no s signed'esclavatge sin d'alliberament. Possiblement, en temps de Salom s'inicia unarecopilaci de les tradicions del poble amb l'oportunitat de posar-ne algunes per escrit.Amb el cisma del 922 aC les tradicions del regne del nord i del regne del sud esdesenvolupen amb poques influncies comunes: concretament el Regne del Nord (Israel)conserva la cerimnia de la renovaci de l'Aliana, Js 8,30-35, que sembla ser haviadesaparegut en el Regne del Sud (Jud). La tradici del llibre ve dIsrael i va serconservada en el cercles sacerdotals levtics. L'any 722 aC amb la destrucci del Regnedel Nord, sorgeix la necessitat d'escriure les seves tradicions a fi de conservar-les. A

l'exili del 587 aC, el llibre s rellegit i reeditat i el seu contingut s considerat com lapromesa de Jahv: restituir la terra al poble si aquest s fidel a l'Aliana. ElDeuteronomi s el llibre ms citat al NT (83 vegades), i t un paper important en lateologia de l'evangeli de Joan. El nou manament, Jn 13,24; 15,12, est vinculat alconcepte deuteronmic de manament: s una exigncia d'amor que vitalitza i allibera.

Quan una generaci repassava la histria, all que repassava era la seva prpiarelaci amb el Du d'Israel (Gn 50,20: Cert que vosaltres em voleu fer mal, perDu nha volgut treure un b. Du es proposava de salvar la vida dun poble nombrs, iavui ho compleix)

L'AT no t cap forma concreta de parlar de Du. Va de l'obedincia (Abraham) a,

gaireb, la blasfmia (Job). Els profetes parlen del Senyor amb un llenguatge dur, ambun llenguatge poc convencional. El Senyor s un du que trenca esquemes: es manifesta

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

2/33


i es deixa trobar precisament all on sembla que s'amaga: en la vdua, en el pobre, enl'orfe... s a dir, en els indefensos i desvalguts. La resposta de l'AT a les qestionshumanes cabdals com el sofriment, el mal, el sentiment de solitud del fidel s plenad'afirmacions i dambigitats.

El pobre, l'orfe i la vdua sn la representaci social d'all que significa la

cura del Senyor pel fidel: aquest s troba desvalgut davant el seu Du, esperad'ell la seva protecci, s una mena de reivindicaci, Dt 26,16-19, tambd'aband confiat en el Senyor, Sl 69,33ss. Des de la histria ms antigad'Israel, s reflecteix la certesa que el Senyor mostra un inters especial pelsmenys afavorits per la vida.

Una cosa s clara pel fidel d'Israel: l'existncia humana depn de la paraula del Dud'Israel, i sovint el text demana obrar en conseqncia. Si ms no, les connexions entrelAT i el NT les concretem en:

Una fe comuna en el Senyor El centre de culte i de ltica (lactitud) s lamor a Du (Dt 6,4ss: Escolta,

Israel: el Senyor s el nostre Du, el Senyor s lnic. Estima el Senyor, el teu Du, ambtot el cor, amb tota lnima i amb totes les forces)

i al prosme (Lv 19,17-18.33-34: No covis odi contra el teu germ, percorregeix, si cal, el teu prosme; aix no et fars responsable del seu pecat. No siguisvenjatiu ni guardis rancnia contra ning del teu poble. Estima els altres com a tumateix. Jo sc el SenyoQuan un immigrat vingui a installar-se al costat vostre, en elvostre pas, no lexploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres.Estimal com a tu mateix, que tamb vosaltres vau ser immigrants en el pas dEgipte.Jo sc el Senyor, el vostre Du.).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

3/33


1.1.GEOGRAFIA I ARQUEOLOGIA BBLIQUES

1.1.1. Geografia bblica

1.1.1.1.Inters

Enquadrar lescenari del text i dels esdeveniments que reflecteix.

1.1.1.2. Finalitat

Assolir una perspectiva el ms real i propera als esdeveniments que van donar lloc alAT.

La histria dIsrael t lloc en un espai de terra redut que comprn la franja de lacosta oest del Mediterrani oriental:

- al sud del Lban i Sria- a l'oest del Jord (a lest shan descobert diferents assentaments israelians)- al nord-est dEgipte

Les circumstncies geogrfiques afavoreixen la colonitzaci, el comer, els prstecslingstics, i les tendncies histrico-evolutives. Les planes sense boscos afavoreixen lesoperacions militars. Tractant-se dun terreny tan desigual no ha destranyar una varietatlingstica, malgrat mantenir una certa familiaritat.

La promesa de Gn 15,18-21 reflecteix tamb el terreny on tenen lloc elsesdeveniments principals del poble d'Israel.

El pas est situat entre grans civilitzacions: les valls dels rius Eufrates i Tigris i lavall del Nil, i al sud dsia menor i Sria.

Els clans, les tribus, les caravanes comercials, els exrcits al llarg de la histriatravessen contnuament aquesta llesca de terra. s un lloc de pas, on alguns s'hi queden,molts hi deixen la seva petjada, altres senzillament hi passen. s un lloc que rep moltesinfluncies.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

4/33


1.1.1.2.Vies de comunicaci

Respecte a les vies de comunicaci en distingim principalment tres rutes:

-La ruta de la costa, Ex 13, 17 (el cam del mar, o dels filisteus)-La ruta del desert Gn 16,7 (el cam del sud, cap a Jerusalem i Damasc)-La ruta del cam reial (a l'est del Jord) Nm 20,17

El territori dIsrael forma part de Sria des del punt de vista ecolgic, tnic ilingstic. Podem distingir dues Sries: una, lactual Sria; i l'altra comprn: Lban, Israeli Jordnia.

El tipus de flora i de fauna ve determinada per la geografia i el clima, i sn elfonament de les possibilitats de vida de les persones i del seu desenvolupament.

Les cases, les activitats, els estris reflecteixen lentorn fsic (les costes irregulars

de Fencia afavoreixen la seva utilitzaci com a ports de mar naturals), i el comer ila indstria depenen daquest entorn: la situaci de les ciutats no s accidental, les rutescomercials se situen al voltant dels rius. Fins i tot la topografia del pas influeix en laseva organitzaci i administraci poltica. Les expressions religioses reflecteixen, avegades, les condicions geogrfiques i climtiques.

A Egipte el du principal s Amon-Ra, el du del sol. A Babilnia ho s Marduk,du del sol amb ms de 50 noms. A Canaan el du principal s Baal, el du de la pluja.

El coneixement de la vida i les circumstncies dels pobles vens es essencial percomprendre la religi i la vida dIsrael. Per exemple, la religi i la societat d'Israelreprodueixen l'estructura i l'evoluci de les societats i les religions mesopotmiques icananees: smbols, metfores, formes de religiositat (festes i ritus)... sense oblidar quesn les vivncies personals i comunitries les que construeixen all que anomenem"literatura bblica". Al segle XIV aC lorganitzaci social del pas era del tipus ciutats-estat.

1.1.1.4. El nom del pas

El ms antic que es coneix s el de Canaan. Apareix en textos cuneformes del IIImillenni a Ebla.Important enclavament de Sria, s'hi varen descobrir milers de textos del tercermillenni.

El seu origen est relacionat amb lelaboraci de la porpra vermella, importantarticle d'exportaci per al pas.

Un altre nom fa referncia a larribada dels filisteus als voltants del s. XII a la regioest:Palestina. A l'AT el nom que s'empra s Filistiim. La forma grega de Palestina sPalaistin, que deriva de Filistiim en referncia als filisteus que van habitar el territori.Actualment, aquest s el nom genric del territori. Herdot (V aC) s el primer que el faservir, i els romans lintrodueixen desprs dels fets del 132-135 dC, substituint el nomtradicional deJudea.

Terra dIsrael, 1Sa 13,19, sutilitza freqentment a la literatura rabnica.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

5/33


Es refereix a la literatura que va des de l'any 70 dC fins la conquesta rab de Palestina.Utilitza un hebreu amb influencies de l'arameu vulgar. Les obres literries msrepresentatives sn: LaMisn (200 dC) selecci dels textos normatius de la tradici oral la Tosefta, textos parallels la Guemara discussions sobre la Misn i altres tradicions

i el Talmud en les seves dues redaccions, el de Babilnia i el de JerusalemLa literatura rabnica va esdevenir el principal centre dinters de la religiositat jueva iva donar lloc a estudis especialitzats.

De tipus teolgic:terra promesa, terra santa. El seu referent bblic pot ser, p. ex.,Ex 3,5; Dt 1,8; 31,20; etc.

1.1.1.5. Regions geogrfiques

-La conca del JordEl riu Jord divideix el pas abans dabocar el terreny en el desert. La franja a loest

del Jord s un passads molt freqentat al llarg de la histria: s una crulla de cultures,un niu de comunicacions.

Contrriament, a Egipte, el riu Nil uneix i aplega la poblaci a la seves voreres, fomenta elcomer i la comunicaci duna banda a laltra del pas, s font denriquiment i de progrs.

El Jord neix al peu de lHermn (prop de la ciutat de Dan) a partir de tres fonts que,en ajuntar-se formen el llac Hule (4km dextensi i poc profund), el riu segueix cap elsud fins el llac de Genesaret en un recorregut duns 16 km, a uns 200m sota el nivell delmar, i daigua dola.

El Jord segueix per la part sud del llac, travessa el gran fossar del Jord al llargduns 100 km fins la Mar Morta (uns 400m sota el nivell del mar, 85 km de llargada, 15km damplada, 400 de profunditat, cir. 800 sota el nivell del mar). Al sud de la MarMorta hi ha el Wadi el-Araba, una vall seca, que des del golf dAqaba descendeix fins laMar Morta en sentit invers al Jord.

El Jord t alguns afluents importants per la banda esquerra, menys importants snels de la banda dreta, ms aviat sn barrancs secs.

-La regi de Cisjordnia

La regi de Cisjordnia o Palestina est situada a loest del Jord-Mar Morta fins elMediterrani.Una cadena muntanyosa parallela a la vall va des del comenament del Jord a la

sortida del llac de Genesaret fins lextrem oest de la Mar Morta. Les parts ms altes son:la muntanya de Samaria o Efram al nord; la muntanya de Jud al sud, amb unes aladesmximes de 1016 m i 1020 m, respectivament.

A loest hi ha un paisatge de turons anomenat Xefel, a continuaci la plana de lacosta i el Mediterrani.

A mesura que es va cap al sud, la lnia de la costa sallunya cap loest i la zona deturons i la plana seixampla; com ms al sud ms pla, s una zona que arriba fins el golfdAqaba: s el Ngueb. Limita a lest amb lArab i a loest amb el Sina.

Al nord de la muntanya de Samaria hi ha una plana frtil: la vall de Jizreel, separantla baixa Galilea del nord de Samaria.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

6/33


Des de l'poca hellenstica va rebre el nom de plana d'Esdrelon. All s'hi varen lliurar moltesbatalles en temps de l'AT: Jt 4,12-16; 6,33; 7,12.

A la seva esquerra una cadena de muntanyes que continuen amb la serralada delCarmel fins el Mediterrani.

Al nord daquesta plana de lEsdreln una altra zona de turons i muntanyes amb elTabor (588 m), s la baixa Galilea. L'alta Galilea penetra en territori libans.Alguns noms de la zona de Samaria: Sil (hi va residir l'arca de l'Aliana), Samaria

(capital del regne del nord al s. VIII aC), Meguido (ciutat molt antiga, 3700 aC, en elcam de Messopotmia a Egipte), Mont Carmel (1Re 18,20-40), el Mont tabor (Sl89,13).

A la zona de Judea, podem citar, per exemple, Bersheba (Gn 21,14), Hebron(important lloc histric en el temps dels patriarques i de la primera monarquia), Tecoa(la ciutat del profeta Ams).

-La regi de Transjordnia

A lest de la fossa del Jord lestructura geogrfica s molt simple: un immensaltipl tallat pels afluents de la banda dreta del Jord. Hi ha els Alts del Goln, el MontNebo (808), i l'altipl dEdom.

La Transjordnia pot tenir un clima extrem: durant el dia molta calor, a la nit moltfred. Hi podem distingir, de nord a sud:

-Ammon. La capital era Rab, l'actual Amman, Nm 21,24; Dt 2,21; 2Sa 10,1-14.-Moab. A l'est de la Mar Morta i al sud d'Ammon. Gn 19,30-33.37. Rut provenia de

Moab, Rt 1,4.22.-Edom. En el relat de Gn 25,30; Gn 36,9-19 s'evoca l'origen etimolgic de la zona.-Madian. Al nord-est del Sina. Moiss es va refugiar a Madian quan fugia del fara

(Ex 2,15-16). Vegeu tamb Nm 31.

1.1.1.6. El clima

Variat. A l'hivern: pluges (comencen a la "tardor"), llavors s quan comena elcalendari. Les pluges tardanes son a l'abril/maig, Jr 3,3: per aix han fallat elsruixats i no hi ha hagut pluges de tardor.. A l'estiu, calor.

Baal, du de la fertilitat mor a la primavera i ressuscita a la tardor. De primavera a tardor

regna Mt la reina de la Mort i dels inferns. La religi de Canaan reprodueix el cicle de lanatura.

El rgim de pluges influeix en les diferncies de Palestina amb altres cultures de laregi. Lagricultura i la vida dhomes i animals estava condicionada per la pluja.Situaci que en temps de sequera podia desembocar en catstrofes: pous i aiguaneixossecs posaven en perill la supervivncia, 1Re 17,1ss: Elies, el tixbita de Tixb deGalaad, va dir a Acab: Per la vida del Senyor, Du d'Israel, a qui jo serveixo, et juro queno hi haur rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.

El pas situat entre el mar i el desert, les pluges li vnen del mar. Al mes de gener,Jerusalem t una temperatura aproximada de 9 i a l'agost de 23.

El Siroco s un vent que v a comenament de la tardor i a finals de la primavera. Elvent de lest (del desert), s molest per les persones i pels animals i s smbol de la ira

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

7/33


del Senyor, Is 40,7: ...lherba sasseca i la flor es marceix aix que bufa l'al del Senyor.Ben cert: els pobles sn herba!.Les roques sn de pedra calcria, basalt, i saul (arenisca). Sn bones per a laconstrucci.

1.1.1.7. La flora

El clima determina la flora i la fauna. Hi ha:

o plantes prpies dels boscoso arbres: roure, Anacard (terebint), tamarisco arbusts espinosos i herbes que se seguen a lestiu i reneixen amb les pluges

Segons les troballes de Jeric (anys 50), la regi va conixer lagricultura des delVIII millenni aC. Una agricultura suficient per mantenir els seus habitants: gra, ordi iblat.

Els arbres fruiters: olivera, figuera, ametller, vinya, pomes, peres, sicmors,nogueres...

A la vall del Jord s'hi troben: palmeres datileres i bananers. Jeric era anomenada"la ciutat de les palmes", Dt 34,3; Jt 3,13; 2Cr 28,15.

1.1.1.8. La fauna

Hi havia un tipus de fauna que avui s inexistent a la regi:

o animals salvatges: llop, gat mesquer, guilla, porc senglar, ls, el lle asitic...o aus: falc, voltor, liga, guatllao rptils: serps, llangardaixos, tortugueso pesca: al llac de Tiberades

o insectes: la llagosta, Jl 1ss: ...El que deixa la llagosta, ho devora el saltamart; el queel saltamart deixa, ho devora la saltarella; el que la saltarella deixa ho devora elllagost

o animals domstics: bou, ase, cavall (un luxe), vaca, ovella, cabra (llet, pell,llana...), dromedari.

La impressi que Israel tenia del seu clima, topografia, flora, productivitat, es reflecteix en eltext de: Dt 8,7-10

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

8/33


1.1.2.Arqueologia bblica

1.1.2.1. Arqueologia

Larqueologia reflecteix els canvis culturals duna poca que es tradueixen en unnou estil de vida que ha deixat empremtes materials, ja sigui en lestructura de lesciutats (sistema defensiu, tipus de cases...), o laixovar de la gent (obres dart, objectesde culte, estris domstics...).

Larqueologia pot identificar fets concrets de la histria. No prova fets, reflecteix un ordresocial i econmic. Fixem-nos-hi: un discurs no deixa una petjada material, una prosperitateconmica s La arqueologia illustra la histria i la literatura bblica, lenriqueix, per nodetermina si els fets van succeir aix, o no.

Preguntes davant una troballa arqueolgica: com es va fer com sutilitzava quina mena de persona ho va fabricar quina mena de persona ho va utilitzar

Les respostes donen una imatge de la societat que les va fabricar i del tipus depersones que hi vivien. L'arqueologia dna una imatge abstracta, per pertinent per a lahistria.

1.1.2.2. Perodes arqueolgics

Prehistria: Paleoltic, 700.000 anys. Mesoltic. Quan el clima es fa ms suportable, la humanitat dna els primers

passos vers una economia productora daliments: cultiva el gra i es formenels ramats.

Neoltic. Es completa all que sinicia al Mesoltic. Es construeixen els poblatspermanents. Edat de Bronze i Ferro; Jeric, Meguido (Josies), Samaria (876 aC, Omr), Betel

(incendi s. XIII aC). Post-exili; Cesarea (rom, bizant): Qumran, Massada, Gerasa (II dC), Petra (II dC).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

9/33


1.2. BBLIA I LITERATURA

1.2.1.Lentorn cultural de lAT

Les inscripcions desxifrables tant dEgipte com de Mesopotmia se situen als

primers segles del tercer millenni aC (mil anys abans dAbraham, mil cinc cents anysabans de Moiss). Aqu comena la histria.Descobriments recents han posat al descobert una successi de cultures que es poden

situar fins el set millenni aC, i ms. Els hebreus sn, doncs, molt posteriors.La ciutat de Jeric s un dels habitatges ms antics del mn. El nivell ms antic de Jeric espot datar als voltants del 8000 aC (i potser abans). Durant molts perodes de la seva histriala ciutat va ser protegida per una muralla extraordinriament slida: cases de maons de fang,pis teixit amb canya, enterraments sota les cases, algun tipus de culte als avantpassats,adoraven grans dus, es coneixia la domesticaci danimals (gos, cabra,ovella, bou...); les fals i les moles donen a entendre que es cultivava el gra; tenien unsistema de rec... Desprs, vnen noves cultures neoltiques que representen un retrocs

Al final del tercer millenni hi ha proves que la vida a Palestina va patir un grantrasbals. Les ciutats van ser saquejades amb violncia. Els nou vinguts ni vanreconstruir ni van habitar les ciutats enderrocades i van portar un tipus de vida nmada.Fins al segle XIX no es va reiniciar un tipus de vida urbana. Aquests nous nmadespertanyien a diferents grups tribals, possiblement formaven part del gran grup generalanomenat amorreus, Gn 15,16: Els teus descendents tornaran aqu desprs de la quartageneraci, ja que no expulsar els amorreus fins que la seva maldat no arribi alcapdamunt.

Segurament aquest nom significa "occidentals". Els amorreus eren un poble semidtaprocedent del desert arbic que shavien establert a lOrient Prxim (c primer ter del segonmilleni) enari, diverses ciutats com Babilnia, Mari, Assur... A Canaan van formar petitsnuclis de poblaci que, amb el temps, foren sotmesos pels israelites. La Bblia els presentacom a enemics dIsrael, i en alguns textos el nom damorreus designa globalment elshabitants de la terra promesa abans de la conquesta (ref. La Bblia, traducci

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

10/33


interconfessional). Algun autor ha "vist" entre aquests amorreus les figures dAbraham, Isaac,Jacob.

Segurament els semites es van infiltrar a Egipte als segles XXII-XXI. La literatura,el dret i la cincia sinicien en aquesta part del mn. Dins daquest perode farem

referncia als sumeris, als acadis i aEgipte.Els sumeris

Els sumeris (tercer millenni) van ser els creadors de la civilitzaci de la baixaMesopotmia. Es difcil establir la data exacta de la seva arribada, aix com laprocedncia. La seva llengua no est relacionada amb cap altra llengua coneguda, niviva ni morta. Ja eren a la baixa Mesopotmia a meitat del quart millenni. Els primerstextos que es coneixen estan en sumeri, es pot dir que foren ells els introductors delescriptura.

Els sumeris als segles XXVIII-XXIII aC. Organitzaci: ciutats-estat governada perun du (teocrcia). La terra i la ciutat era propietat del du, el temple era la seva casa

pairal. Al voltant del temple sorganitza la vida econmica. La ciutat era governada perun rei elegit pel du, o pel sacerdot. Lagricultura sostenia les ciutats i aquestesafavorien les arts, el comer i els oficis. Al voltant del temple hi havia les escolesdescribes. La majoria de faules i mites antics sn daquesta poca transmesosanteriorment per via oral. La religi: politeista. Pante: Enlil, senyor de la tempesta.

Els semites (acadis)Junt amb els sumeris hi havia una poblaci semita que s coneguda com "acadis".

Seminmades al nord-oest de Smer venien pressionant des del quart millenni. Vanassolir la cultura sumria en all essencial. Parlaven una llengua semita (lacadi)diferent de la sumria, tenien escriptura sillbica i cuneforme (mitjans del tercer

millenni). Van adoptar el pante sumeri i afegiren altres dus. No hi ha proves deconflicte racial o cultural entre sumeris i acadis, segurament la poblaci es va barrejar.

EgipteFins al quart millenni, tant a l'Alt com al Baix Egipte hi ha una cadena de cultures

fins el tercer millenni. Hi ha una barreja de pobles: camites, semites i negroides. Es fangrans progressos en agricultura i, consegentment, el drenatge i el rec de les terres... totaix indica lexistncia dun govern local. Lpoca desclat dEgipte, cal situar-la en latercera Dinastia (2.600 aC). Es lpoca de les pirmides, fins la quinta i sexta Dinastia.Sestableixen relacions amb Fencia, Palestina, Canaan i altres pobles; se segueixentreballant les mines de coure del Sina.

Al segle XIV el fara Amenofis IV es decanta per una mena de monoteisme religis:Aton s l'nic du, i es representat per un Sol. Amenofis trasllada la capital a Amarna iadopta el nom d'Akenaton. Pels estudis bblics s molt important les troballes de lestauletes d'Amarna amb els missatges, noms geogrfics i de ciutats de l'poca.L'xode dels hebreus, segurament va tenir lloc en temps del fara Mernephta, successorde Ramss II.La religi s diferent de Mesopotmia. El fara no governava per elecci divina. Eradu, Horus visible enmig del seu poble. Tot Egipte era dell. El seu deure com a rei eramantenir la justcia (maat). Era una religi politeista: lanimal s la figura en la qual lafora divina es manifesta.

Possiblement, Egipte copia de Mesopotmia: es veu en les formes de cermica, enels segells cilndrics, en els motius artstics... Alguns diuen que tamb lescriptura es vadesenvolupar sota la influncia de Mesopotmia.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

11/33


Al tercer millenni a Palestina es desenvolupa una cultura sense gaires pretensions, per ambindicis de progrs. Ciutats com Jeric, Megido, Guzer... sembla que ja existien en aquestapoca.

1.2.2.La transmissi oralescrita

1.2.2.1. La transmissi oral

La paraula s anterior a lescriptura. A les cultures pre-literries la paraula t unafora especial; s capa devocar un esdeveniment primordial.

El llenguatge oral forma part del fenomen literari. s cert que hi ha quantitat de materialliterari oral que sha perdut per sempre al no quedar constncia escrita. Reconstruir restes detradicions orals s una tasca laboriosa, a vegades impossible. Lescriptura va donarloportunitat de registrar i guardar un text oral, a ms va facilitar el seguiment histric delevoluci dun text.

La Bblia t un sentit oral antiqussim,el impacte i la vlua de la paraula parlada sinqestionable: per exemple, s la fora de la "paraula" que es compleix i s capadevocar i de fer present lesdeveniment de la creaci, aix com els diferents "moments"de la histria de la salvaci, Gn 1 ... Du digu: Que existeixi la llum. I la llum vaexistir... Du digu: Que hi hagi un firmament enmig de les aiges, per a separar unesaiges de les altres. I va ser aix...

La relaci entre "dir" i "fer-se" conforma lestructura literria i teolgica de la Bblia(imperatiu-indicatiu i promesa-compliment).

La formaci i interpretaci de la Bblia depn en gran mesura de loralitat. Hi podemdistingir els segents passos:

-la paraula s dita, conservada i transmesa-la paraula oral es transformada en paraula escrita, es transforma en un text-el fet de posar la paraula per escrit ja significa en ell mateix interpretar la paraula

oral perqu es condensa en un mitj fsic ms estable que la veu. Al mateixtemps, lactualitzaci constant de la paraula fa que dun text sen puguin anargenerant de nous (paraula i comentari; paraula re-adaptada; paraula nova).

La paraula viva de narradors i profetes es va convertir en "text" escrit, i aquest va comenar a

ser interpretat servint-se de materials de la tradici oral i dacord amb lexperincia i lasituaci del moment present El procs oral-escrit tot sovint anava parell: els deixebles delsprofetes posaven per escrit les seves paraules, les interpretaven i les actualitzaven generant,alhora, nous textos

A lAT, la interacci entre oralitat/escriptura es dna en el fenomen de les variantstextuals: ktib (all escrit); qer (all dit).

El text bblic est escrit per ser llegit en veu alta, i amb accentuaci.

La Tor, dacord amb la tradici jueva, saprn directament de la tradici oral: elsdeixebles asseguts als peus del rab, i no tant per mitj de llibres.

A les sinagogues, mesquites, esglsies, la lectura pblica forma part important del culte, aix

com les pregries i les aclamacions en veu alta. Al cristianisme, la lectura de les pregriesmonstiques tampoc es fa en silenci absolut sin amb un acompanyament silencis del

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

12/33


moviment dels llavis. Tamb les formes tradicionals de la pietat religiosa saprenen de laparaula parlada tant ahir com avui, solament per citar alguns exemples.

La tradici oral s un element fonamental per establir la diferncia entre el judaismede la doble Tor: oral i escrita, semblantment al cristianisme dels dos Testaments: antic

i nou. Tamb pels primers temps del cristianisme loralitat t un paper fonamental:lensenyament de Jess s oral, i la seva transmissi, tamb.

1.2.2.2. Les traduccions

Tenint en compte el que hem dit fins ara respecte a loralitat, podem veure que, ensentit restringit, no existeix un original de lAT. La crtica textual, per al seu estudi del

text, es val de les variants textuals conservades en les versions antigues. La Bbliasempre s llegida a travs de traduccions; de fet, el pas doral a escrit ja s una traduccii una interpretaci dall que es diu.

De les dificultats que suposa tota traducci ja sen fa ress el Prleg de Ben Sira, Sirvv 15ss: Sou convidats, doncs, a llegir aquest llibre amb benevolncia i atenci. Sigueuindulgents sempre que pugui semblar que, malgrat els meus esforos, no hagi estat prouafortunat per a traduir amb tota la fora algunes de les expressions de loriginal: unacosa dita en hebreu, quan la tradum a una altra llengua no conserva sempre la mateixafora...

Traduir vol dir posar a labast daltres una imatge, una idea, una certesa, un dubte, unsentiment... Gaireb sempre, en la traducci hi ha una distncia i una diferncia de temps id'espai; simplement el context del traductor s un altre. Per traduir no cal, solament, conixerla llengua, cal una afinitat amb el text i amb la seva sensibilitat. Traduir vol dir fer real enuna llengua all expressat en una altra.

Va ser desprs de lexili de Babilnia (segle VI) quan es va formar el nuclifonamental del cnon dels llibres de lAT (Tor-Profetes, Salms i alguns dels Escrits).Els jueus feien servir habitualment la llengua de limperi persa: larameu; aviat vansentir la necessitat duna traducci a larameu dels llibres escrits en hebreu. Quan elgrec es difon per lOrient (en temps dAlexandre el Gran, segle IV), es veu la necessitatduna traducci al grec que va donar lloc al que es coneix com la LXX. En un altre llocen parlarem ms acuradament.

Si va ser important el pas de la traducci de lhebreu al grec, no menys importantsvan ser-ho les traduccions cristianes de la LXX a altres llenges semtiques com elsirac, letipic o lrab.

Traduir vol dir inculturar, s a dir, fer comprendre una idea o un pensament en un "lloc"cultural distint al que va nixer. Ja hem vist al Prleg de Ben Sira que aix no s senzill,sovint traduir vol dir explicar el sentit dall que es tradueix ja que no hi ha un termeequivalent, o b el que sutilitza no expressa el mateix significat. Per exemple, el termehebreu emet (confiana) sovint es tradueix per aletheia (veritat) grec, per aquest noexpressa tot el sentit de lhebreu, per aix a vegades la LXX tamb fa servir per traduir elmateix terme altres paraules compstis, dikaiosne...

La Bblia s llegida sempre a travs de traduccions.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

13/33


1.2.2.3. La transmissi escrita

Dificultats. La cpia de manuscrits incrementa els errors. Ls dabreviatures facilitava

els errors, la lectura dun text escrit en papir era difcil. En els primers temps de latransmissi escrita lescriptura hebrea no tenia signes voclics ni daccentuaci. Lapuntuaci del grec tampoc era rigorosa, fins lEdat mitja no es van espaiar les paraules.

Moments de la transmissi textual

Situacions de trnsit pel canvi de materials (de la tauleta al papir i al pergam), delsistema denquadernaci i de tipus de lletra. Coincideix amb perodes de renovaci i derenaixement cultural. No se sap res del moment que Israel va passar de la tauleta alpapir. Hom ha de suposar que origin la prdua de textos que no van ser transcrits almn material de lescriptura.

La transmissi del papir al pergam va tenir lloc a comenaments del perode persa,coincidint en un moment dinici de canonitzaci de la literatura bblica. Ls delpergam s un indici ms de laramitzaci de lAntic Orient i del mn jueu de lpoca enla qual tamb va ser adoptada la llengua i lescriptura aramea.

El rotlle, en hebreu, es diu "megill". Lescriptura en volum o rotlle de papir era moltms cmode que en tauleta de fang. El papir, per, es deteriora en llocs humits. Gairebtots els papirs conservats provenen dEgipte i de la Mar Morta; es guardaven en grangerres de cermica, Jr 32,14: Aix diu el Senyor de lunivers, Du dIsrael: "Prenaquests documents, aquesta escriptura de compra, tant la part segellada com la partoberta, i posals en una gerra de terrissa, perqu es conservin durant molt de temps".Alguns manuscrits de Qumran es van trobar en aquests tipus de gerres. Normalment unrotlle contenia el text complet duna sola obra. Si superava lextensi dun rotlle, senutilitzava un altre. Un rotlle podia tenir lextensi per copiar un llibre tan extens com eldIsaes, per exemple. El Pentateuc s massa llarg per un sol rotlle, sen utilitzaven cinc.Sa, Re, Cr ocupaven cadascun un rotlle sencer. El text grec ocupava el doble per lesvocals, aix va ocasionar la divisi actual en 1-2 Sm; 1-2 Re, 1-2 Cr.

Lobra completa del Cronista exigia dos rotlles (1-2 Cr, Esd, Neh). Per a indicar que desprsde 2Cr comenava el llibre dEsdres sescrivia al final del rotlle les frases inicials del segent.Per exemple, 2Cr 36,22-23: Lany primer del regnat de Cir, rei de Prsia, el Senyor vadecidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de

Prsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: "Aix fasaber Cir, rei de Prsia: El Senyor, Du del cel, que mha posat a les mans tots els reialmesde la terra, mha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al pas de Jud. Totsaquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Du,sigui amb ells" (Aquest text, anticipa Esd 1,1-3. El final de 2Cr es troba en realitat a 36,21).

El rotlle tenia linconvenient que solament podia ser escrit per una cara. Per llegircalien les dues mans. La comprovaci de cites era incmoda. El rotlle aviat va sersubstitut pel cdex, fet de fulles de papir, i ms tard de pergam.

Els cristians van preferir el cdex, menys costs, fcil de consultar i de transportar, tmajor capacitat de text i major possibilitat de numerar les pgines i incloure-hi ndexs.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

14/33


1.2.3.Les llenges

Les llenges de lAntic Testament sn: hebreu, arameu i grec. Hebreu i arameu sn

llenges semtiques (cananeu hebreu, moabita, edomita, ugartic, fenici, arameu, acadi,assiri, babilni, rab, etipic).

1.2.3.1. Hebreu

Coneguda a la Bblia com la llengua de Canaan, Is 19,18: Aquell dia es parlar lallengua hebrea en cinc ciutats dEgipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al

Senyor de lunivers. Una delles es dir Iraheres,i com a jueu (Is 36, 11; 2 Cr 32, 18).Al segle XIII aC, grups dhebreus i de hapiru entraren i es barrejaren amb altres tribusde Canaan. Desprs dun temps de convivncia tamb aquestes tribus van parlarlhebreu.

El terme semtic hapiru designa algunes tribus seminmades presents a Canaan i en totlOrient Prxim durant el segon millenni aC.

El terme "hebreu" ms aviat s sociolgic abans que tnic o geogrfic, Ex 21,2ss:Quan compris un esclau hebreu, tens sis anys perqu et serveixi, per lany set deixallliure i que sen vagi sense pagar res...

Lalfabet hebreu t 22 carcters (consonants). Algunes tenen diferent so segons la

relaci amb els carcters immediats.El 900-600 aC, lortografia representava solament les consonants. A partir dels 600-

300 aC algunes consonants representen tamb vocals finals: w=u/o; y=i/e; h=a/e/o...Els segles V-VI dC, lhebreu disposa dun sistema de vocals i accents (punts, trets,

dalt i baix de la consonant), ja que una escriptura no voclica representa una dificultat alhora de transcriure-la i interpretar-la.

Tot aix afavoreix una duplicitat del sentit en nombrosos textos, fent necessari unexercici dinterpretaci (ders) dacord amb els mtodes de lhermenutica rabnica:cercar, investigar el sentit amagat del text.

La interpretaci a travs del ders consisteix en la recerca dels sentits amagats del text.Der iMidra tenen la mateixa arrel (dr) i significat. Indiquen:

a) un procediment exegtic a travs del qual sinterpreta un textb) la interpretaci dun verset segons el mtode midrasicc) la compilaci dobres d exegesi recollides en els midrasim.

La finalitat del midras: relacionar les noves lleis amb lEscriptura a fi que aquesta lesgarantitzi, resoldre problemes i contradiccions del text de lEscriptura, i mantenir viulesperit de la comunitat jueva. Les obres midrasiques semblen sermons sinagogals, aix novol dir que ho fossin. Per exemple, Gnesi Rabbah s una relectura del llibre del Gnesi; esfixa ms en el missatge del text per el present i el futur dIsrael que no en la histria quenarra el llibre del Gnesi: Esa, Ismael i Moab es converteixen en figures de limperi rom.

Lhebreu t una composici lingstica "triltera": una arrel de tres consonants per averbs i per a substantius. Per exemple MLK, tant es refereix al substantiu rei, com a la

forma verbal va regnar, el context s qui dna al lector a quina de les dues accepcionscorrespon.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

15/33


Els temps del verb no es refereixen al temps de lacci (passat, present i futur), sinal carcter acabat (perfecte) o inacabat (imperfecte) de la mateixa.

Lhebreu s una llengua pobre en adjectius; no hi ha ni comparatiu ni superlatiu. Perexemple, el Sant dels Sants designa lespai ms sagrat del temple; el Cntic dels Cnticss el cntic per excellncia.

Lhebreu al llarg dels temps va agafar nombrosos prstecs lingstics daltresllenges sobretot al llarg del primer millenni aC. Tot aix pertany a la lingsticacomparada.

El descobriment dels textos d'Ugarit el 1929 orienta els estudis bblics vers el marcgeogrfic i cultural cananeu: lhbitat natural de la llengua i de la literatura bblica.Textos ugartics parallels permeten reconstruir la forma i el significat de parauleshebrees mal tradudes.

El text bblic reflecteix tot un millenni de desenvolupament lingstic. Per exemple, Gn 4,13"... el meu cstig s insuportable...", la paraula cstig (hawon) ms tard va significar crim opecat: Can passa dassass a pecador penedit traduint: "el meu pecat (crim) es massa granper a poder-lo suportar". El canvi dinterpretaci pot haver estat motivat per una tendnciateolgica, per tamb hi pot haver influt lambigitat del mateix text.

Durant lpoca hellenstica i romana, lhebreu bblic va sobreviure com a llenguaparlada i escrita, fins i tot fora de lmbit de la sinagoga. El grec es converteix en laprincipal font de prstecs lingstics; per exemple, lhebreu sanhedrn del grecsyndrion.

1.2.3.2. Larameu

A partir de lexili de Babilnia (segle VI aC) larameu comena a suplantar lhebreu.s la llengua oficial de limperi assiri, neobabilnic i persa. Desprs de la conquestadAlexandre Magne (segle IV aC) el grec comena a desplaar larameu per aquestsegueix sent la llengua ms parlada a lOrient.

-Temps antic (825 aC): larameu imperial. Hi ha breus seccions bbliques escrites enarameu corresponents a aquest perode; per exemple, Esd 7,12-26 transcriu un decretdun rei persa, tamb Esd 4,8-6,18. Altres passatges de lAT tamb estan escrits enarameu: Jr 10,11; Dn 2,4b-7,28. Hi ha la possibilitat que textos que ens han arribat en

grec, siguin traduccions de larameu i no de lhebreu.-Tempsmig (300 aC-200 dC): Comena la seva fragmentaci en dialectes locals, peres mant com a llengua literria. Els captols arameus del llibre de Daniel (168 aC), ialguns textos trobats a Qumran: Testament de Lev, Targum de JobLarameu occidental s conservat en expressions del Nou Testament: Mc 5,41, TalithaKoum; 1Cor 16,22, Marana tha; Mc 15,34, Eloi, eloi lema sabakhthani. Tamb nomspropis: Glgota, Getseman, Betesda Jess i els seus deixebles parlaven el dialectegalileu distint del parlat a Jud (Mt 26,73)-Tempsrecent (200-900 dC): Important per a lestudi i la interpretaci de la traducci itransmissi de la Bblia en el mn oriental palest i babilnic, on es recullen lestradicions de vocalitzaci del text bblic. Molt fraccionat en dialectes.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

16/33


-s el temps dels "masoretes". El terme "masora", significa "transmetre". Designa elconjunt de notes que acompanyaven el text en els quals els "masoretes" recollien lestradicions rabniques relatives al text bblic (s el fenomen del ketib i del qer). T duesfuncions: conservar el text i interpretar-lo.

El text masortic (TM) s el text consonntic hebreu vocalitzat, accentuat i amb masora (amb

el conjunt de notes que recullen les tradicions rabniques). Lactivitat dels masoretes va del500 al 1000 dC. Sn els continuadors dels escribes. Hi ha dues tradicions de masora: aBabilnia i a Palestina.

1.2.3.3. El grec

Els llibres deuterocannics estan escrits en grec malgrat que loriginal dalgunsdells sigui en hebreu o arameu (per exemple, Ben Sira en hebreu). El NT fou escrit engrec; algunes dites de Jess es van transmetre en arameu. El grec dels escrits bblicsdifereix del grec dels clssics; s ms senzill i, alhora, ms popular.

El grec s la llengua de la versi de la LXX i del Nou Testament: el grec koin ogrec com, parlat a lpoca hellenstica des d'Alexandre el Gran, fins al temps deJustini (segle VI). Tan grec koin era la llengua vulgar del poble com la dels escriptorsde lpoca: Estrab, Fil, Flavi Josep, Plutarc escriuen en aquest grec. Algunsexemples descrits jueus en koin: Josep i Assenet; Els Testaments dels DotzePatriarques (TestXIIPa). La influncia semtica es deixa veure en els "semitismes", enel lxic i en la semntica.

No es pot oblidar que lexperincia dels primers cristians t tamb una fora creadora: perexemple, evangeli, vol dir "bona nova", per a partir dels escrits del NT el seu significat vamolt ms enll de la seva etimologia. Ha esdevingut un gnere literari La qesti delsgneres ha sofert una evoluci notable des de la Potica dAristtil fins lactualitat. Avui, elgnere literari, sentn com una estructura circumstancial amb capacitat de donar novesformes literries a partir de les ja existents. s una pauta de referncia (especficamentliterria) a partir de la qual modificar, reformar, crear... un nou gnere al qual shi podendescobrir o incorporar altres elements que acompanyen el fenomen literari: culturals, socials,religiosos... s el punt de partena duna nova creaci literria. Lestudi dels gneres literariss una via que ens permet accedir a les diferents literatures (a les diferents realitats humanes)que han tingut lloc arreu del mn i a travs del temps. Ens permet ser testimonis de lahistria, de les arrels, de les motivacions i transformacions dels pobles i dels corrents depensament que els articulen. Lestudi comparatiu de les obres i dels seus gneres ens permet,tamb, aprofundir en levoluci del pensament i en les motivacions socials que afavoreixentemes concrets i unes formes literries determinades. Els gneres clssics son: lric, pic idramtic.

1.2.4.La lectura i la comprensi del text

1.2.4.1. Des don parla lEscriptura

La Bblia parla des del passat amb documents del passat. Cal:

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

17/33


-copsar el seu sentit

-saber que la paraula s un mitj de comunicaci: vol dir i diu alguna cosa concreta quecal interpretar en el present del lector

-lEscriptura s una crulla de cincies humanes: antropologia, sociologia, cultura,religi, sistemes poltics, economia...

s important, lligar temps-ambient. El llenguatge, en general, ve condicionatnombrosos factors: cultura, temps, creences, esdeveniments.... El llenguatge delEscriptura tamb ve condicionat pel seu temps histric, pel seu ambient cultural i perla visi que lautor t de la vida i del mn com a fidel que s del poble dIsrael.

Lautor s alg (un fidel, o b una comunitat del poble dIsrael) que parla a travsdel text des del passat, des de el seu present, i el comprn des duna visi de la vida i delmn en la qual el Du dIsrael sempre hi s present, amb una presncia activa.

Recordem que lEscriptura est confegida amb documents del passat: notcies, dades,dates que ens proporcionen una comprensi de lexistncia prpia de lautor: la seva visidel mn, la concepci de la realitat, com projecta la vida i veu lentorn... De fet, lautor facam amb el lector, o a linrevs: t un inters "especial" per lexistncia que lentn com aprovinent i sostinguda per Du, est sacsejat per problemes i interrogants propis i, alhora,comuns en el temps i en lespai. Lautor, per una banda s un desconegut i, alhora, s algamb qui hom t nombroses afinitats i curiositats vitals.

El lector (com a fidel o com a comunitat creient), tamb llegeix el text des del seupresent i linterpreta: des dall qu diu (el seu "significat") i des de la seva realitat (el"sentit" que t per a qui ho llegeix).

Per exemple, de manera semblant, per comprendre el malalt s important tenir en compte laseva situaci: el seu llenguatge, el seu comportament; la seva visi de la vida i del mn vecondicionada per el seu temps (temps de malalt) i pel seu ambient (la seva malaltia).

La comprensi i la superaci de la distncia entre el present i el passat. Lhome sun sser histric: aix vol dir que no s un sser esttic, aturat en el temps, sin que esmou, canvia, esdev... pren posici, decideix davant dels esdeveniments i lescircumstancies del present, del seu present.

De qu parla lEscriptura? De lexistncia de lhome i el discurs sobre lhome estransforma en experincia de Du. Pel fidel, lEscriptura parla, cont i ofereix laintelligncia autntica de lexistncia humana: aquesta t sentit quan cerca conixer quis el seu Du. LEscriptura diu a lhome de tot temps qui s realment, ms enll de lesesperances, les illusions, desillusions, els afanys i desenganys. Li parla de Du, i lidiu que conixer-lo s la salvaci.

1.2.4.2. La pre-comprensi de lEscriptura

La vida de lhome est agitada pel problema de Du. Cada home est radicalmentobert a entendre el missatge de lEscriptura, ja hem vist, per, que cal saber interpretar-lo.

Per exemple, ngels, dimonis, miracles, els elements mtics sn figuresdexpressi a travs de les quals lautor transmet quelcom que entn essencial per a

lexistncia. Darrera del seu significat cal buscar la realitat, i a partir daquesta codificari organitzar el missatge que cont.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

18/33


Un dels conceptes que s important conixer abans dendinsar-nos en lestudi de lAnticTestament s el dinculturaci: El terme inculturar pertany a lestudi de la cultura, voldir daquella acci, fet, discurs, idea que es produeix en un marc cultural concret i esvol implantar en el propi. Inculturar vol dir traduir, assimilar.

De fet, les formes i els gneres literaris sn lesfor dinculturaci del text. Sn

lesfor per traduir al lector lexperincia (del fidel) del poble dIsrael amb el seu Du.Al llarg del curs en veurem alguns elements literaris i alguns gneres.La Bblia parla des duna altra cultura:

-en sentit ampli: la cultura semtica-en sentit ms particular: del poble dIsrael-ms concretament: de la comunitat creient dIsrael.

Inculturar el significat i el sentit del text bblic, vol dir traduir en un altre temps i llocel significat i el sentit que li va donar lautor i el lector immediat.Fem un breu recordatori de lectura de lAntic Testament:

-qu diu el text i amb qu ho diu-com ho diu-des don ho diu-qu em diu (seria lexercici dinculturaci)

1.2.4.3. Procs de formaci i transmissi de lEscriptura

Ja hem dit alguna cosa quan hem parlat del pas de loralitat a lescriptura. El textoral esdev, en part, text escrit i arriba al lector en diverses versions fins que aquestesconflueixen en una versi que lautoritat religiosa reconeix junt amb ls quetradicionalment la comunitat creient nha fet i en va fent. Farem un breu recorreguthistric per la formaci i la transmissi que el text ha tingut fins als nostres dies.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

19/33


1.2.4.4. Critica textual i critica literria

La critica textual pretn recobrar el text de lobra tal i com va sortir de les mans delautor o del darrer redactor. Analitza el procs de transmissi textual i pretn netejar eltext de qualsevol corrupci que shi hagi introdut al llarg de la transmissi. s un intentde reconstruir la histria del text a fi de recuperar el text original.

La critica literria pretn refer el procs de formaci literria del text fins elmoment de la seva redacci definitiva. Descompon el text en les seves unitats literriesper a tornar a composar-lo seguint les etapes de la seva composici oral-escrita. s unintent de reconstruir la histria de la composici i redacci de lobra a fi de trobar la

forma primitiva.A la prctica la divisi entre la critica textual i la critica literria s difcil deprecisar.

1.2.4.5. Escoles, escribes i rabins

La formaci literria i el procs de canonitzaci dels llibres bblics va tenir lloc en

ambients sapiencials i acadmics, encara que no solament en ells.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

20/33


El terme hebreu Tor vol dir "instrucci" (la Llei, la Tor, s la instrucci sobre elconeixement de la voluntat de Jahv, s a dir sobre la vida autntica).

Els savis, els reis, els sacerdots, els profetes... impartien doctrines, normes. Tot aixa les escoles sacerdotals del Temple i de palau com la que va crear Salom.

A les escoles sescrivien i selaboraven historiografies com la "histria de la successi al tron

de David" (2Sa 9-1Re 2), tamb es componien codis rituals com, per exemple, la "llei deSantedat" (Lv 17-25).

Els segles III i IV dC el increment de la poblaci urbana i el creixement de lesinstitucions socials va donar lloc al desenvolupament de les escoles.

Val la pena recordar que a lAntic Orient el nombre de persones capacitades per a llegir oescriure era molt limitat, gaireb es redua a alguns escribes professionals

1.2.4.6. Els escribes

En els orgens, escriba era aquell que, sabent llegir i escriure, feia lofici de secretarien ladministraci reial. Amb el temps, no sols copien la Tor, sin que es converteixenen especialistes. Desprs de lexili, en temps dEsdres, quan la Llei es va convertir en elfonament del judaisme, es va comenar a formar un grup de telegs i juristesespecialitzats en Sagrada Escriptura, que en el poble eren coneguts amb el nom de"rabb".

Aquests sencarregaven de llegir la Bblia, dinterpretar-la, i dactualitzar-la. Aviataquest grup va esdevenir de molt prestigi i a ms de tenir una gran influncia, les sevesexplicacions van passar a ser preceptes emparats sota lautoritat dels antics. Lesautoritats jueves prohibien lensenyana a tota aquella gent que no havia rebut unaformaci describes.

Els escribes es combinaven lestudi de la Llei amb una professi artesana que elsproporcionava els mitjans necessaris per a viure. No tots tenien la mateixa ideologia; entemps de Jess la majoria eren fariseus, per aix al Nou Testament els considera iguals,per tamb hi havia saduceus i essenis.

Foren escribes: Esdrs, Hillel (amb una interpretaci flexible de la Llei), Ximmai(amb una interpretaci ms estricte de la Llei), Saule de Tars...

1.2.4.7. Els rabins

Els rabins, o savis, gaudien duna autoritat religiosa. El seu prestigi es vadesenvolupar sobretot desprs de la crisi poltica i militar dels anys 70 i 135 dC. Entreells podia haver diferencies de tot tipus: dorigen, dordre social, dactituds respecte alspropis jueus, vers els gentils, respecte al poder rom... Assumien papers deresponsabilitat en la vida de la comunitat, a la sinagoga, en el sistema judicial i en altresinstitucions civils.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

21/33


1.2.5.El text de lAntic Testament

El text hebreu i arameu de lAntic Testament (el text consonntic, el pluralismetextual hebreu, les versions aramees de lAT, altres versions)

-A finals dels segles III i II aC (abans i desprs de la versi grega de la LXX) hi hatextos "coneguts" de lAT en hebreu

-El text consonntic hebreu queda fixat a finals del segle I dC-El text vocalitzat adquireix el seu punt destabilitat a finals del segle X dC

Aix, doncs,

-a lpoca moderna sestabilitza el text imprs

-a lpoca medieval sestabilitza el text voclic i de la "masora"-a lpoca romana sestabilitza el text consonntic-a lpoca persa i hellenstica es transmeten els llibres bblics, i sanomena "estadi de

fludesa textual"

Els manuscrits bblics de la Mar MortaEls manuscrits de la Mar Morta permeten conixer lestat en que es transmetia el

text de lAT entre els segles III aC i II dC a la comunitat de Qumran i en el conjunt dePalestina.

Les versions aramees de lAT

A lpoca persa els jueus van adoptar com a llengua ds corrent larameu, daqu lanecessitat de disposar de traduccions aramees de lAT. Sn els anomenats "targumim".Al comenament eren traduccions orals que acompanyaven la lectura sinagogal, Neh8,8. Ms tard, aquestes traduccions van ser posades per escrit i van adquirir un carcterliterari propi. Aquestes traduccions tenen caracterstiques comunes:

-tendncia a la parfrasi-inserci de relats de carcter midrixic-inserci de punts de doctrina relacionats amb el text tradut

El lector i el traductor havien de ser persones diferents: el primer llegia el text sagrat, elsegon recitava de memria. La traducci es feia immediatament desprs de la lectura. Laversi targmica no era solament traducci del text, sin tamb interpretaci autoritzada delmateix i comentari.

La versi grega de la LXXImportncia de la versi de la LXX:El valor crtic com a traducci dun original hebreu, a vegades divergent de la

tradici masortica. El valor exegtic, com a traducci, que reflecteix interpretacions iidees teolgiques del judaisme hellenstic.

Una mica dhistria. La versi de la LXX s la traducci del Pentateuc al grec. Es va fer

a Alexandria probablement a mitjans III aC, durant el regnat de Ptolemeu II Filadelf(265-247 aC).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

22/33


Lescrit apcrif Carta dAristees relata la histria de la traducci: el gran sacerdotEleazar va enviar setanta-dos savis (sis per cada tribu dIsrael) des de Jerusalem, apetici del rei Ptolemeu, a fi de traduir la Torah per a la biblioteca dAlexandria.

Teories sobre la traducci de la LXX

-segons P. de Lagarde (+ 1891). Tots els cdexs de la LXX conservats deriven detres recensions: la dOrgenes, dHesiqui i de Lluci.-segons P. Kahle, el suposat text "original" (?) seria el resultat final de tot un procs

dunificaci del text a partir de multitud de versions gregues que circulavenabans de la unificaci. Aquestes traduccions, ho serien de textos hebreus vulgars.

-la Carta dAristees sha dinterpretar, segons Kahle, com una obra de propaganda afavor de la traducci del Pentateuc que shauria dut a terme abans descriures lacarta.

-segons D. Barthlemy, en un principi va existir una versi original nica.Actualment es pot establir lorigen geogrfic de la traducci de cada llibre, que es repartiriaentre Alexandria (Torah, Jutges, 1-4Re...) i Jerusalem (Ruth, Ester, Ben Sira, El Cntic dels

Cntics...). Linters de la traducci hauria estat de tipus litrgic, educatiu, proselitisme...

Respecte al text hebreu de referncia, la versi de la LXX en uns llibres s msliteral que en altres. Per exemple:

-la versi dEzequiel constitueix un intent de traducci literal dun text hebreu.-la versi de Proverbis i del llibre de Job segurament s obra dun mateix autor. El

seu original hebreu s molt diferent respecte al text masortic (TM).-la traducci dIsaes s molt lliure-la versi del Pentateuc reflecteix levoluci de la societat jueva vers lhellenisme

de lAlexandria del segle III aC.

La inspiraci. El cnon bblic (samarit, dels saduceus, dels fariseus, dels essenis,del judaisme hellenstic, cristi)

La noci dinspiraci sadiu amb la idea que tenien els grecs que algunes persones(per exemple, els poetes) tenien una fora estranya que podia desembocar en bogeria(mania). Aquestes persones gaudirien duna autoritat especial entre els seuscontemporanis. El poeta Homer seria considerat com un personatge inspirat i la sevaobra gaudiria daquest tipus dautoritat.

La coincidncia significativa del terme inspirat, per, t connotacions especials quanes tracta de la inspiraci dels llibres de la Bblia. La fora estranya (la inspiraci) delautor [repassar el concepte dautor] bblic prov de Du, la seva bogeria (mania) s labogeria daquell que se sent "tocat" (inspirat) per Du, la seva autoritat no es prpia

sin que s lautoritat que sorgeix de Du mateix i que sexpressa a travs del text.En el judaisme, la conservaci i la transmissi dels llibres sagrats t carcter

durgncia i "comproms religis", no s una preocupaci literria.Per a llegir com a complement: A. PUIG-TRRECH, La inspiraci en els llibres bblics,Qestions de vida cristiana 236 (abril 2010).

El cnon bblicEl concepte de "cnon" s caracterstic duna visi cristiana de la Bblia i correspon

al segle IV dC. La decisi sobre quins llibres s i quins no entren en el cnon estavalada per una llarga tradici del seu s i autoritat dins la comunitat.

El terme cnon duu implcita la distinci entre llibres inspirats i no inspirats, entre

llibres autoritzats i no autoritzats.En el mn de lart, cnon (Kanon) significa "model a imitar".

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

23/33


En el judaisme sentn per llibre cannic aquell que ha estat autoritzat per la prcticai lensenyament religiosos del poble en totes les seves generacions.

Els rabins consideren cannics aquells llibres que "taquen les mans"; s a dir, aquells llibresque hom, desprs d'utilitzar-los, havia de purificar-se ritualment les mans abans de comenarqualsevol altre activitat La consideraci del cnon bblic demana la comprensi dun procscontinuat, i no el resultat dun moment i dun acte puntual.

Qui estableix el cnon de llibres sagrats s sempre una autoritat religiosa en sessiconciliar o per via dautoritat. s un fenomen histric no estrany a les circumstanciessocials del moment.

a. s un llarg procs que clou amb una "decisi final" duna autoritat religiosa sobreel llistat de llibres que han de ser reconeguts com a cannics. s un procs histricen el qual intervenen factors literaris, socials, teolgics.b. La constituci del cnon de lAT va ser el resultat dun llarg procs en el qual hivan intervenir factors interns i externs al judaisme. Tamb hi va intervenir lanecessitat de marcar fronteres entre judaisme i cristianisme. Per al judaisme delsegle II aC el cnon veterotestamentari est acabat, per no s fins el segle II dC quesestableix la llista definitiva dels llibres.c. Lexplicaci del cnon cristi t dues tendncies:

o La primera, suposa que el cristianisme va heretar un cnon jueu de 22 llibres(24 llibres en el text masortic): la diferncia est en la interpretaci.o La segona, suposa que lEsglsia cristiana no va heretar del judaisme un cnonde llibres tancat. Quan el judaisme va tancar el seu cnon, el cristianisme ja haviapres un cam propi, i tenia la idea dun cnon de lAT obert. Per aix nocoincideix el cnon cristi de lAT i el cnon jueu de lAT.o El cnon cristi es va establir al segle IV aC. Anteriorment es parlava de llibres"autoritzats".

d. No van ser aliens a la fixaci del cnon neotestamentari els corrents hertics delsprimers segles del cristianisme, per aix pertany al NT.

El desenvolupament del cnon jueu de lAT t lloc al llarg de tres etapes, segonsalguns autors:

1. els llibres de la Tor segurament adquiriren carcter cannic al segle V aC.2. La collecci dels llibres proftics va entrar a formar part del cnon al voltant de

lany 200 aC.3. Els Escrits van entrar en el cnon a lpoca macabea (meitat del segle II), segons

uns autors. Segons altres, a Yabne es va tancar definitivament el cnon i es van

excloure els llibres apcrifs.

El cnon bblic genera tot un corpus de literatura parabblica.La producci de la literatura que neix com a comentari o interpretaci dels textos de lAT simmensa. Aquest tipus de literatura se lanomena apcrifa o pseudoepigrfica, segons laterminologia protestant. Sn aquells escrits que satribueixen a un personatge prestigiat delpassat i no varen ser admesos en el cnon dels llibres bblics; daix tamb sen diupseudonmia. La literatura apcrifa, o pseudoepigrfica, s un tipus de literatura que neixen els segles immediatament anteriors i posteriors a l'era cristiana. Els apcrifs de l'AnticTestament generalment eren d'autors jueus, els quals mostren un fons cultural idntic oproper als llibres del Nou Testament. Aquest cos literari dels apcrifs, o de lapseudoepigrafia, abraa bsicament un temps que sestn des del 200 aC fins al 200 dC, i stestimoni directe del naixement del judaisme. Alhora, la contemplaci daquest espai literaris una eina indispensable per a la comprensi dels escrits neotestamentaris, aix com delsorgens jueus del cristianisme. La literatura apcrifa o pseudoepgrafa coincideix amb

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

24/33


lanomenat perode intertestamentari que es distingeix per la impregnaci hellenista de lacultura, la societat i les tradicions de tot el mon antic, arrel de la conquesta dOrient perAlexandre el Magne (segle IV aC). Cal no oblidar que el judaisme es va afirmar a lpoca enqu el mn era hellenista, i aix tant a Palestina com a la dispora. Lanomenat "cismasamarit" segurament va tenir lloc en plena poca grega. Ledici del Pentateuc samarit vaser la reacci samaritana als atacs jueus que varen tenir el seu moment lgid amb la

destrucci del Temple de Garizin per Joan Hirc (107 aC). Els samaritans no estavendisposats a sotmetre's als asmoneus, havien sigut sempre independents i volien seguir aixconvenuts de ser els nics transmissors de la lletra i de lesperit de la llei mosaica.

Les formes i els gneres literaris de lATEn termes generals, podem dir que les formes i el gneres literaris de lAT no

difereixen daquells de la literatura en general. Lautor bblic beu i recull de lestendncies literries del moment aquelles formes i aquells gneres que millor liserveixen per expressar el ms genunament possible la realitat de la presencia del DudIsrael enmig del seu poble.

Alhora, aquestes formes i aquests gneres sn els mateixos que lactualitat empra i

transforma a lhora de confegir els textos o les obres literries.A mesura que anem entrant en matria, alguns daquests elements literaris amb elsquals es va anar confegint el text els presentarem i els comentarem ms acuradament.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

25/33


Les tradicions literries del PentateucAquestes tradicions acullen tractats teolgics i empren diferents elements i formes

literries. No sn narracions histriques.Cada una daquestes tradicions empra un vocabulari i un estil propis, sense estranyar

la interrelaci de luna amb laltra en alguns textos. Fins i tot, hi ha textos en els qualses barregen tradicions, de manera que es fa difcil destriar els lmits de luna i de laltra.

Actualment, el tema de les tradicions del Pentateuc encara s motiu de debat, per sinteressant conixer-les ni que sigui duna manera general.

Les tradicions del Pentateuc, mostren un procs delaboraci de les narracions: primer esconfegeixen i es desenvolupen oralment, i solament de mica en mica es van posant per escriti experimenten tamb un procs de confecci i desenvolupament segons lpoca histrica enla qual t lloc aquesta confecci. s una feina que te lloc al llarg de generacions.

Les tradicions sn:

oJahvista (I). Sn textos on Du s anomenat Jahv. El seu origen se situa en temps deDavid i Salom (segle X), i en ambients propers a la cort daquest. s un estil realista,amb imatges, parla de Du com si fos un home. Du elegeix els patriarques, el poble,els jutges, el rei... de manera gratuta. Els seus temes teolgics sn: lelecci i lapromesa, aix com la monarquia (el rei s un ungit del Senyor, protegit per Ell, i pertocaa un descendent de David. Sescriu a Jud. Per exemple, Gn 2,4b-3,24.

oElohista (E). Du s anomenat Elohim. Possiblement neix al Regne del Nord, desprsde la divisi del regne de Salom. Vinculada principalment al corrent proftic dElies,Eliseu, Ams i Osees. Desprs de la caiguda del Regne del Nord (any 722 aC) latradici elohista hauria estat portada a Jerusalem, on shauria unit a la tradici jahvista.

o Deuteronomista (D). Es distingeix per lestil i pel seu tema principal: laliana slelement essencial de la identitat del poble, el Senyor s lnic Du dIsrael, iJerusalem s lnic lloc de culte. El nucli ms antic daquesta tradici s el constitut perla part central del llibre del Deuteronomi, probablement redactada al Regne del Nordabans del 722, portada a Jerusalem i descoberta en temps de Josies (any 622). Lainfluncia daquesta tradici es deixa notar als llibres de Josu, Jutges, 1-2 Samuel, 1-2Reis. El seu estil s exhortatiu.

o Sacerdotal (P). Sescriu a lexili de Babilnia (segle VI-V), i dna forma al conjuntdel Pentateuc. Fa una relectura de les tradicions dIsrael. Desprs de la monarquia, allque fonamentar la vida d'Israel ser: el sacerdoci, el ritus i les lleis. T un vocabularitcnic, sapiencial, cultural, amb xifres i genealogies. Dna gran importncia al sacerdoci,els ritus, i les lleis. s un barreja de tradicions particulars, familiars, mites dels poblesvens, readaptacions, teologies de diferents poques, costums, lleis fins a la redaccidefinitiva. Per exemple, Gn 1-2,4a.

Per tant:

1. La Bblia s la vida feta text.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

26/33


2. Cal entrar en la histria del text per trobar-hi sentit. El sentit no es copsa de cop ivolta.

3. s veritat all que diu? No s histric en el sentit estricte del terme; hi ha inexactitudsde diferent ordre.

4. Per s veritable: diu i expressa all que hom viu com a individu i com a poble. Per

exemple, el relat dAdam i Eva significa actituds tpicament humanes: el desig,lengany, lexcusa, lambici, lamor, la delicadesa, el cstig, les necessitats msessencials...

5. All que diu troba el seu sentit ple des de la perspectiva creient. Aix no vol dir queno pugui ser llegit, estudiat i comentat des daltres perspectives, per el text va serescrit i transms com a expressi i comunicaci de lexperincia que el poble i elfidel fan del Du dIsrael, en el cas de lAntic Testament.

6. Llegir un text vol dir trobar-li sentit avui, en el present i en lactualitat del seu lector;sense malejar ni emmascarar all que diu, sense que hom li faci dir all que hom volque digui.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

27/33


1.3. APROXIMACI A LANTROPOLOGIA BBLICA

1.3.1. Terminologia antropolgica

La primera afirmaci que fa l'antropologia de l'AT s: l'home s creat pel Senyor (elmot hebreu que correspon a home s adam, significa l'sser hum, la condici humanasense distinci sexual).

La idea que la cultura hebrea es fa de l'home es reflecteix en tres termesantropolgics claus: basar, nefesh, ruah.

Basars la carn de qualsevol sser viu (Is 22,13; Lv 4,11). Designa l'sser viu en la seva

totalitat: la carn s la manifestaci externa de la vitalitat orgnica, del cos Jb 4,15.Tamb designa l'home sencer, Jb 34,15.

Essent l'home un sser social, s a dir la seva realitat no s'acaba en ell mateix sinque s perllonga en l'altre, basar significa tamb el "parentiu": la carn de l'altre tamb sla meva carn, Gn2,23-24. En el lmit, qualsevol sser hum s carn meva, Is 58,7.

Basar, doncs, connota un principi de solidaritat o sociabilitat. Tamb suggereix elsmatisos de feblesa (fsica i moral), de fragilitat i de caducitat, Gn 6,12; Is 40,6; SI 78,39.

Basar no es diu mai del Senyor

Nefeixs la noci central de l'antropologia de l'AT. Primer va significar la gola, l'rgan de

la respiraci: SI 69,2;i per proximitat a la mateixa respiraci va significar l'al 1Re17,21ss. D'aqu sorgeix el sentit de principi vital, a l'home Lv 23,30. Nefeixh, s elcentre vital immanent a l'sser vida, com a homes i animals, Dt 12,23.Msparticularment es refereix hum, all que avui diem "la personalitat". No s una entitatpurament espiritual (com la psych platnica). La nefeix est afectada per la corporetat:quan l'sser hum t gana la seva nefeix es buida" Is 29,8. Basar i nefeix s'utilitzenindistintament per a designar "l'home sencer" (sn sinnims) SI 16, 9-10. L'home snefeix i s basar.

L'antropologia de l'AT, s una antropologia que veu en l'home una realitat complexa.Una conseqncia important: el pecat no s'adscriu a la carn o al cos, ni la santedat a

l'estrat espiritual. Ambds, procedeixen de decisions personals que comprometen al'home sencer.

RuaEn una primera aproximaci significa brisa, vent, Gn 3,8, conseqentment

significar la respiraci. La major part de les vegades es refereix a l'esperit del Senyor;molt poques vegades es refereix a la comunicaci que d'aquest esperit fa el Senyor al'home. No es tracta de l'al immanent a l'sser viu, sin d'una fora creadora o d'un dodiv especfic: SI 33,6.Ruas un concepte teoantropolgic amb el que s'expressa unanova dimensi de l'home: la de la seva obertura a Du.

El Senyor dna aquest "al" que es fora de vida: els dols son de fusta o de pedra,

per no tenen fora de vida; solament quan el Senyor dna el rua, hi ha vida Ez 37,6,8-10.14.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

28/33


Un home prudent i savi, s un home amb ruaGn 41,38. 33-39.L'sser hum a l'AT se'l descriu com una unitat psicosomtica, dinmica,

multidimensional i subjecte d'una triple relaci constitutiva: al mn i als altres ssersvius.

En resum:-L'home, sbasar, en quan a que pertany al mn i s solidari amb els altres ssers.-L'home, snefeix, en quan sser que t un dinamisme vital inherent.-L'home, srua, en quan s receptor del carisma del Senyor.

LebEl cor. Es parla poques vegades del cor de Du (26 vegades) i moltes del cor de

l'home (ms de 800 vegades). Es refereix al cor biolgic (Jr 4,19), a la sensibilitat iemocionalitat (el sentimentl'afecte), Sl 25,17; al desig, Sl 21,3. Com el "lloc" de lesfuncions intellectuals hi ha Pr 15,14 (literalment: El cor de lintelligent busca elconeixement; en canvi, els necis queden associat a la follia); com el "lloc" de les

decisions: s el lloc d'entendre i voler, Pr 16,9 (literalment: El cor hum determini elseu cam; per s el Senyor qui prepara els seus passos).

L'antropologia de l'AT s optimista. Constata la petitesa enfront el creat i el Creador per,alhora, s conscient de la seva "glria" al situar l'sser hum per damunt dels altres ssers.Glria que sempre es vista com un "do".

1.3.2.La vida i la mort

Fem una aproximaci als conceptes de vida i mort a l'AT seguint alguns textos en simateixos. Tot plegat solament vol ser un apunt sobre aquests temes, un apunt amb lanica pretensi de situar al lector i suggerir.

2Sa 12,19-2319David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que el nen era mort. Els vapreguntar, doncs: s mort, el nen? Ells van respondre: S, s mort.20Llavors Davids'al de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i an a prosternar-se al santuaridel Senyor. Desprs va tornar al palau, deman que li paressin taula i va menjar. 21Els seusconsellers li deien: Qu s, aix que fas? Mentre el nen vivia, dejunaves i ploraves, i ara

que ha mort, t'aixeques de terra i et poses a menjar.

22

Ell va respondre: Mentre el nenvivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadir de mi i el nen viur?23Per, ara que ja s mort, per qu he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sc jo que anirall on s ell, per ell no tornar pas a mi.

El text reflecteix com es pren la mort al llarg de molt temps a l'AT, principalment enels primers temps d'Israel: sense queixa, per amb una gran aflicci; sense dolor, peramb un espants sofriment; sense espectacularitat, per amb una lacerant serenitat. Lamort s la fi, i el David del text no t cap consol.

Sovint, a l'AT la mort s'accepta amb serena resignaci, amb sobrietat, ja que la vidaes concep com a quelcom limitat que el Senyor concedeix als humans. La vida s un

procs, i aquest t un final: El Senyor va crear l'home de la terra i a ella el fa tornar

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

29/33


altra vegada. Ha establert per a tots els homes el temps i la durada de la vida, i els hadonat poder sobre les coses de la terra (Sir 17,1-2).

Podem resumir algunes idees sobre la vida i la mort:

*La mortalitat forma part de l'sser hum:Gn 6,3: El Senyor va dir: El meu al de vida no es mantindr per sempre en elshomes, perqu sn de carn mortal. No viuran ms de cent vint anys.

*La mort s un fet biolgic. Arribat a vell lhome mor. Ha acomplert el temps de la sevavida.

*L'home abocat al lmit del sofriment fa una lloana de la mort:Jb 3,11-22: 11 Per qu no vaig morir en el si matern o no vaig expirar acabat denixer? 12Per qu una falda m'acoll i uns pits em van alletar? 13Ara jauria tranquil,dormint el son de la mort, 14igual que els monarques i antics consellers que alaren

tombes en llocs solitaris; 15 igual que els prnceps, carregats d'or, que omplien deplata els seus mausoleus. 16Seria com l'avort colgat a terra, com l'infant que morsense veure la llum. 17 En el pas dels morts, els malvats no mouen brega, elsextenuats hi troben reps. 18Tamb hi descansen, segurs, els captius, sense sentir elscrits dels capatassos. 19Grans i petits, all tots sn iguals, all l'esclau queda lliuredel seu amo. 20Per qu donar la llum al qui sofreix, i la vida a l'amargat? 21Esperenen va que la mort arribi, la busquen amb nsia ms que un tresor. 22Quan troben laseva tomba ho celebren plens de goig.

Sir 41,2: Oh mort, que n'ets, de benvinguda, per a l'home necessitat i mancat deforces, per al vell esgotat que passa neguit per tot, que es revolta i ha acabat lapacincia!

*ElXeol s el lloc de la mort, el pas dels morts:Sl 88: 2Senyor, Du, salvador meu, clamo al teu davant nit i dia. 3Que arribi fins atu la meva splica, estigues atent al meu plany. 4 Sn massa els mals quem'afeixuguen, ja em sento a les portes de la mort; 5tothom em veu amb el peu a lafossa, com un home que ha perdut les forces. 6Tinc un lloc entre els morts, sc comalg llanat a la tomba i deixat de la teva m, que tu ja no recordes. 7M'has enfonsatal gorg pregon, a la foscor dels abismes; 8el teu rigor pesa damunt meu, m'aclaparenles teves onades. Pausa 9Has allunyat de mi els coneguts, m'has fet repugnant per a

tothom; estic recls, no puc sortir,

10

els ulls se'm consumeixen de pena. Senyor, jot'invoco cada dia i alo les mans a tu. 11 s per als morts que fas prodigis?S'aixecaran les ombres a lloar-te? Pausa 12Als sepulcres, qui parla del teu amor?Qui et t per lleial al pas de la mort? 13 Qui coneix els teus prodigis al lloctenebrs, la teva clemncia al pas de l'oblit? 14Jo et crido auxili, Senyor, cada matt'arriba la meva splica. 15Senyor, per qu m'abandones i m'amagues la teva mirada?16Des d'infant que sc feble i dissortat, els teus terrors em dobleguen, 17la teva friaem passa pel damunt; m'anorrea el teu esglai, 18m'envolta com aigua tot el dia, emcobreix pertot arreu. 19Has allunyat de mi vens i amics, em fa companyia la foscor.

Tamb: Is 38,9-22; Ex 32,17; Jb 26,5-6.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

30/33


*L'mbit de la mort s el desert, l'ombra, l'abisme, l'exili, l'opressi, la malaltia,lallunyament del Senyor:

Jr 2,6.31: 6Ells no es digueren: "On s el Senyor que ens va treure d'Egipte i ens vaportar pel desert, per terres de clots i d'estepes, per terres de set i de mort, per terreson no passa mai ning i que cap home no ha poblat?" (...) 31Vosaltres, gent que

m'escolteu, fixeu-vos en la paraula del Senyor. s que per a Israel vaig ser unamena de desert, una terra tenebrosa? Per qu el meu poble diu que vol anar a la seva,que no vindr ms amb mi?

*La mort tamb es vista com a un poder actiu que s'identifica amb el mal:Sv 2,23-24: 23Du ha creat l'home perqu sigui incorruptible, l'ha fet imatge d'allque s ell mateix. 24Per la mort ha entrat al mn per la malcia del diable, i els seuspartidaris l'han de sofrir.

*La mort t el seus ritus, que podem anar desgranant seguint alguns textos:

Costums de dol:Ez 24,15-23: 15 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digu: 16 Filld'home, escolta. De sobte et prendr la qui s l'encs dels teus ulls. Per no et planyisni ploris; que no et caigui ni una llgrima. 17Sospira en silenci. No et posis de dolcom es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandlies, no ettapis la cara amb el mantell ni mengis el pa ms ordinari. 18Al mat en vaig parlar ala gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L'endem, quan vaig complirl'ordre rebuda, 19 la gent em deia: Vols explicar-nos quin sentit t ara per anosaltres aix que fas? 20 Jo els vaig respondre: El Senyor em va comunicar laseva paraula. Em digu: 21"Digues al poble d'Israel: Aix us fa saber el Senyor, Dusobir: Jo profanar el meu santuari, que s la vostra fora superba, l'encs delsvostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar aJerusalem moriran vctimes de l'espasa. 22Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa ms ordinari, 23 no deslligar-vos elscabells ni treure-us les sandlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpesus corsecareu sospirant els uns pels altres.

Esquinament dels vestits:Gn 37,34: Jacob es va esquinar els vestits, es pos una roba de sac i durant molt detemps va fer dol pel seu fill.

Tirar-se terra sobre el cap:Jb 2,12: Primer se'l miraven de lluny i no el reconeixien. Per desprs s'esquinarenels

vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.

Afaitar-se els cabellsJb 1,20: Llavors Job es va aixecar, s'esquin el vestit i es va rapar el cap en senyalde dol. Seguidament es prostern fins a terra

La lamentaci2Sa 1,17-27: 17 David va compondre aquesta complanta per Sal i pel seu fill

Jonatan,18

i va ordenar que la gent de Jud l'aprengus. s el cant de l'Arc. Es trobaescrit en el llibre del Just. Diu aix: 19L'esplendor d'Israel jeu morta a les altures.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

31/33


Com han caigut els guerrers ardits! 20 No ho digussiu pas a Gat, no dugueu la novaals carrers d'Ascal; se n'alegrarien les noies filistees, ho celebrarien les filles delsincircumcisos. 21Muntanyes de Guilboa, que no caiguin damunt vostre ni pluja nirosada; que no siguin frtils els vostres camps, perqu aqu ha estat deshonrat l'escutdels ms ardits: l'escut de Sal, untat no pas amb oli, 22 sin amb sang d'enemics,

amb greix de guerrers. L'arc de Jonatan no es feia mai enrere! L'espasa de Sal notornava mai de buit! 23Sal i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida ien la mort, ms rpids que les guiles, ms valents que els lleons! 24Noies d'Israel,ploreu per Sal, que us engalanava amb porpra i robes fines i us guarnia d'or lesvestidures. 25Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jeumort a les altures. 26 Quin dolor sento per tu, germ meu, Jonatan, tant comm'encisaves! El teu amor m'era ms meravells que l'amor de les dones. 27Com hancaigut els guerrers ardits! S'han esvat les seves armadures.

Al mateix temps, molts daquests ritus sn reprovats a Israel:Lv 19,27-28: 27No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els

costats de la barba. 28No us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us feugravar cap mena de tatuatge. Jo sc el Senyor.

s a dir: l'expressi de dolor-dol s com un smbol de la creena en el "ms enll"; s undeure-acte de pietat amb sentit religis-no cltic.

L'autntica vida s en el Senyor:Dt 8,3: T'ha afligit fent-te passar fam, per desprs t'ha alimentat amb el mann, queni tu ni els teus pares no coneixeu. Volia que reconeguessis que l'home no viunoms de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor.

Aix, la lloana s la "forma" de l'existncia:

Sl 9,14-15: 14Compadeix-te de mi, Senyor, mira com em maltracten els enemics, tuque m'arrenques de les portes de la mort. 15 Llavors contar les teves lloances,celebrar la teva victria als portals de la ciutat de Si.

Hi ha una contundent oferta d'opci per la vida, o b per la mort, tot i que no estan enigualtat de condicions:

Dt 30,15-20: 15Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i ladesgrcia. 16Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Du, que segueixis els seuscamins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions.Si ho fas aix, viurs, sers nombrs, i el Senyor, el teu Du, et beneir en el pas onara entrars per prendre'n possessi. 17 Per si el teu cor s'allunya d'ell, si no

l'obeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a altres dus i a adorar-los, 18 avuit'anuncio que aneu de cert a la perdici, que no viureu gaires anys a la terra on ara,un cop passat el Jord, entrareu per prendre'n possessi. 19Avui prenc el cel i la terracom a testimonis contra vosaltres: et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entrela benedicci i la maledicci. Tu escull la vida i viurs, tu i la teva descendncia. 20Estima el Senyor, el teu Du, obeeix-lo i sigues-li fidel: en ell trobars la vida, i elSenyor et concedir molts anys per a poder habitar en aquest pas que ell haviaproms als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.

La vida del just s la fidelitat al Senyor:Am 5,4-14: 4Aix diu el Senyor a Israel: Consulteu-me a mi, si voleu viure, 5perno feu consultes en el santuari de Betel ni aneu ms a Guilgal. No pelegrineu aBeerxeba. Perqu els habitants de Guilgal seran tots deportats i Betel ser un cau de

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

32/33


maleficis. 6Consulteu el Senyor, si voleu viure; si no, envair com un foc el casalde Josep, el consumir, i a Betel no hi haur qui l'apagui. 7Perqu converteixen eldret en absenta, l'herba amarga, i llancen per terra la justcia. 8Ell s qui ha fet lesPliades i Ori, el qui treu l'alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida lesaiges de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom s el Senyor. 9Ell, davant

els poderosos, defensa el qui ha estat espoliat, i espolia les ciutats fortificades.10

Vosaltres odieu el qui exigeix judicis justos, avorriu el qui diu la veritat. 11Trepitgeuels febles i els preneu la seva part de gra. Per aix no habitareu pas les luxoses casesque heu construt ni beureu el vi de les vinyes selectes que heu plantat. 12Jo s queamuntegueu les culpes, que sn molts els vostres pecats: maltracteu l'innocent,accepteu suborns, no feu justcia als pobres. 13Per aix, en aquest temps de dissort,l'home assenyat ha de callar. 14Cerqueu el b i no el mal, si voleu viure; aix elSenyor, Du de l'univers, ser amb vosaltres, tal com ara preteneu.

La realitat de la mort s el silenci de Du:Sl 44,24-27: 24Desperta't, Senyor! Per qu dorms? Desvetlla't, no ens rebutgis per

sempre. 25Per qu ens amagues la mirada i oblides el dolor que ens oprimeix? 26Elnostre pit s'enfonsa a la pols, el nostre ventre no s'ala de terra. 27Aixeca't, vine adefensar-nos! Allibera'ns per l'amor que ens tens!

s Ell qui allibera de la mort, aqu, enmig de la vida:Sl 30,4: Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts; quan ja m'hi enfonsava, m'hastornat a la vida.

(Tamb 2Re 20,5-11; Is 25,7-8

A l'AT podem identificar alguns textos que sn la llavor d'una esperana en laresurrecci:

-Gn 5,24 (Enoc endut cap a Du sense passar per la mort)

-2Re 2,11 (Elies endut cap a Du sense passar per la mort)

-Ez 37 (la nova vida d'Israel)

-Sl 49,16: Per a mi, Du em rescatar la vida de les urpes del regne dels morts perprendre'm amb ell.

-Dn 12,1-3: En aquell temps s'alar Miquel, el gran ngel que fa costat als fills del teupoble. Hi haur un temps de tribulaci com no n'hi ha hagut cap des que existeixen lesnacions fins aquell moment. Per en aquell moment ser salvat el teu poble, tots els quies trobin inscrits en el llibre. 2Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran,els uns per a la vida eterna, els altres per a l'oprobi, per a la reprovaci eterna. 3 Elsassenyats resplendiran com la llum del firmament, els qui n'hauran portat molts percamins de justcia brillaran com les estrelles per sempre.

-2Ma 7,9-14: 9A punt d'exhalar el darrer sospir, deia al rei: Tu, malvat, ens arrenquesaquesta vida, per el rei del mn, per les lleis del qual morim, ens ressuscitar per a una

vida nova, eterna.10

Desprs d'aquest, comen el suplici del tercer. Quan li vandemanar que tragus la llengua, la va treure de seguida i allarg valerosament les mans,

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 01

33/33


11 tot dient amb gallardia: De Du he rebut aquests membres, i per amor a les seveslleis els sacrifico; i d'ell espero recuperar-los. 12El mateix rei i els qui l'acompanyavenestaven sorpresos de la valentia d'aquell jove que tenia els turments per no res. 13Mortaquest, van aplicar al quart les mateixes tortures cruels. 14A punt ja d'expirar, parlavaaix al rei: Val ms morir a mans dels homes quan s'espera que Du ens ressuscitar tal

com ha proms. Per per a tu no hi haur pas resurrecci a la vida.

Els justos ressuscitaran. Just s qui practica la justcia: qui compleix la llei, quiparticipa del seu esperit i el fa efectiu, qui s fidel al Senyor i t cura de l'altre, delprosme. Aquest t la vida!

15-16 IAT-Unitat 01

Documents

Transcript of 15-16 IAT-Unitat 01