Dimarts, 16 de febrer de 2016nm. 2.981

www.diarimes.com

Reus aprova el pressupost amb el vot de qualitat de lalcaldePOLTICA La CUP facilita les abstencions mnimes i obliga a Carles Pellicer a utilitzar-lo. P7

Felipe Rivas, el cor que va canviar la Unitat dHemodinmicaSANITAT Va ser el primer en denunciar les limitacions del servei lany 2011 desprs de patir un infart i va desencadenar una lluita que va aconseguir la seva ampliaci horria avui fa tot just un any. P2-3

El tarragon, ahir davant del Joan XXIII. Lany 2011 va adrear-se al Diari Ms per denunciar que havia estat traslladat a Barcelona mentre patia un infart.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONABegoa Floria creu que lestaci no s prpia dun pas europeu. P4

LAutoritat Porturia licita la segona fase de la installaci de la xarxa de fibra ptica per a la seguretat perimetral. P5

El PSC exigeix que es reactivi dimmediat el BCN World. P6

REUSEl Tomb de Reus nega cap pacte amb la Uni de Botiguers. P8

Els Bombers han visitat en els darrers mesos equipaments que generen risc. P9

Troben els cossos sense vida i amb cadenes de ferro de dos gossos que havien desaparegut. P10

CAMP DE TARRAGONALa FEAT rebutja laposta del conseller dInterior de prohibir la circulaci de camions per la N-340 a les Terres de lEbre. P11

El Poliesportiu de la Canonja disposar dun nou gimns. P12

ESPORTSEl japons Daisuke Suzuki conven al Nstic i el club i oferir quedar-se fins el 30 de juny a Tarragona. P15

AVUI

ESPANYA

La proposta de pacte dIglesias inclou el referndum a CatalunyaPodem insisteix en una reforma de la Constituci. P14

2 diarims 16/02/2016 TARRAGONA

Anna FortunyAvui fa un any de lampliaci de la Unitat dHemodinmica de Tarragona a les 24 hores, com ho viu?Amb satisfacci. s una ale-gria saber que hi ha moltes per-sones que utilitzen el servei i sha gaireb duplicat el nombre dintervencions que duen a ter-me, segons diu el doctor Bardaj. Estic orgulls de saber que all pel qual vam lluitar molta gent ha servit per a alguna cosa. Sen-se lajuda de la CGT aconseguir lampliaci de lhorari no hauria estat possible.El podrem titllar dheroi?De cap manera. Noms vaig decidir batallar per una cosa que s totalment lgica. La salut s un tema que ens afecta a tots.Per vost va ser qui va ini-ciar la denncia i, per tant, la lluita.S, perqu em sembla una cosa del tot illgica i sense sen-tit en el segle XXI. No em podria creure que aquest servei noms estigus obert fins a les cinc de la tarda i desprs thaguessin de traslladar a lhospital de Bellvitge per ser ats, amb el temps que comportava.Va actuar arran duna experi-ncia personal en la qual va ser derivat a lHospital de Bellvit-ge, recordins el cas.Vaig patir un infart de miocardi el 19 de desembre de 2011. Anava amb la meva dona i la meva filla a lEscola del PAX al festival de Nadal dun dels nts. Poc abans darribar ja tossia, i quan vam arribar els vaig dir que marxava cap a casa perqu no em trobava b. Vaig tornar a casa i vaig avisar al 112. Ja havia patit un atac al cor anys abans, el 2009, i mho vaig

tornar a notar. No eren ni les cinc de la tarda i em va venir a buscar lambulncia i em van portar fins a lHospital Joan XXIII.En aquells moments el servei tancava a les cinc de la tarda?S, b, en teoria. Quan vaig po-sar-me a investigar el meu cas, vaig preguntar i diverses perso-nes prximes al servei em van assegurar que, normalment, ja no agafaven pacients a partir de les quatre de la tarda perqu tot el procs dintervenci es podia allargar unes dues hores i, s clar, el personal de lhospital noms cobrava fins a les cinc.

Quan va saber que el traslla-daven fins a Bellvitge?Em van portar fins a Joan XXI-II perqu se suposava que all havien davisar lhelicpter. Ara b, no va poder ser aix perqu aquest estava espatllat i llavors van endur-sem cap a Barcelona en ambulncia. Com va viure lhora de tras-llat?Preocupat. Per arriba un mo-ment en qu penses que has de fer front a la situaci que et toca viure. Recordo perfectament la intervenci i com em parlaven els metges, molt amables. Esta-va conscient i sentia com expli-caven que lartria estava molt obstruda. Vaig passar la nit a Bellvitge i vaig demanar que em tornessin a Tarragona. El dia 23 vaig demanar lalta per poder passar la nit de Nadal amb la fa-mlia. Llavors, va ser quan, asse-

gut al sof, vaig adonar-me que estava enfadat. Sc una persona a qui no li agrada callar-se les coses. El fet que ms em va mo-lestar va ser saber que, segons els informes, hi havia un cardileg de gurdia quan vaig arribar a lhospital Joan XXIII. Aquest en cap moment va verificar el meu estat, a diferncia del que deien els seus informes. Llavors, va comenar a di-fondre la seva histria...Vaig adrear-me al Diari Ms i vaig enviar una carta explicant que em van derivar a Bellvitge sense ser ats a lHospital Joan XXIII. Vaig adrear-me a la mi-nistra de Sanitat, el president de la Generalitat, el Defensor del Paciente i a tots els grups parla-mentaris del moment. Crec que tots em van respondre, menys lAjuntament de Tarragona.Es va convertir en un perso-

natge meditic?No diria tant, per s cert que la difusi meditica va crixer duna manera molt senzilla. Pe-riodistes daltres mitjans van posar-se en contacte amb mi i totes les televisions venien a casa meva a entrevistar-me. Des-prs, la mort del farmacutic de Torreforta, el Nadal del 2014, es va convertir en la gota que va fer vessar el got i les mobilitzacions van multiplicar-se encara ms. Com van justificar el seu trasllat quan el servei no hau-ria dhaver estat tancat? En aquells moments, ning pensava en la possibilitat devi-tar un infart de miocardi. En una carta i en diverses trobades amb el representant de la Generalitat a Tarragona, em van reconixer que lhelicpter que mhavia de traslladar estava espatllat. A ms, vaig parlar amb un professional

del sector i em va reconixer que si es produa un cas a Ampos-ta o per exemple a Vimbod o Montblanc durant la nit, durant les hores de trasllat, saplicava una injecci al pacient. Ara b, si aquesta persona moria, la in-formaci que tarribava s que havia mort dinfart, per ning analitzava qu hauria passat si haguessin traslladat el pacient a Tarragona, enlloc de Barcelona. Calia culpabilitzar alg?Entenc que el mxim respon-sable havia de ser el president de la Generalitat.Com sexplica que es neces-sitin tres anys per aconseguir lampliaci que vost va posar en evidncia a finals del 2011?s impossible entendre-ho. Lnica conclusi a la qual arribo s que, durant anys, sha justifi-cat que ampliar el servei no era rentable. Per el temps ens ha donat la ra. El cap del servei de cardiologia de lHospital Joan XXIII ho diu ben clar, les inter-vencions shan multiplicat i no donen labast. Es necessita una segona sala que funcioni durant el dia per poder dur a terme les intervencions programades i les emergncies.Es veu amb fora per tornar a lluitar i aconseguir una segona sala de la Unitat dHemodin-mica?Sense dubtar-ho. Sin, tot el que hem aconseguit no haur servit per res.Ha aconseguit sobreviure a dos infarts de miocardi. Qu pensa al respecte?Que mha tocat la loteria. En-cara que el primer va ser quan el servei de Tarragona estava obert, hem de ser conscients que ens pot passar a tots.

Rivas: Desprs de linfart estava enfadat i vaig denunciar la situaci

CRISTINA AGUILAR

La seva denncia pblica al Diari Ms sobre les limitacions de la Unitat dHemodinmica lany 2011 va iniciar la lluita per ampliar el servei

Rivas ha sobreviscut a dos infarts de miocardi des del 2009.

Perfil

Lhome que va batallar pel corFelipe Rivas, ve de Tarrago-na des de fa ms de quaranta, recorda que a finals del 2011 va patir un infart de miocardi i no va ser ats a lHospital Joan XXIII. El van derivar a Barcelona, en una situaci en qu el temps de resposta s vital. Des daleshores, va decidir explicar-ho pbli-cament i lluitar pel cor de tothom. Sindicats i ciutadans van bolcar-se i, finalment, el 16 de febrer de 2015 lamplia-ci del servei dHemodinmi-ca va ser una realitat.

Vaig decidir batallar per una cosa que ens afecta a tots. La salut no sha de basar en si s rentable econmicament

SALUT

316/02/2016 diarims TARRAGONACRISTINA AGUILAR

RedacciLInstitut Catal de la Salut (ICS) va anunciar ahir que valoraran possibles creixements estruc-turals, en referncia a la Unitat dHemodinmica de lHospi-tal Joan XXIII de Tarragona. La instituci ho va manifestar a travs dun comunicat oficial que tamb informava que avui se celebra el primer aniversari de lampliaci daquest servei durant les 24 hores del dia. Aix, destacaven que durant aquest perode el nombre dactivacions del Codi Infart ha crescut un 61% i el nombre de casos ha passat de 295 a 476. Cal recordar que Diari Ms

havia alertat daquesta situaci a principis daquest mes, quan el cap del Servei de Cardiologia, Alfredo Bardaj reclamava la installaci duna segona sala de la Unitat dHemodinmica, ats que no donen labast. Aquest

increment ha evitat la derivaci de 181 malalts de la demarcaci a hospitals de Barcelona. Un cop constatada levoluci de la de-manda, es valorar una possible ampliaci estructural de la uni-tat amb ladequaci duna se-gona sala dhemodinmica per tal de mantenir la resposta a les necessitats assistencials. El cost de lampliaci va ser dun mili deuros que la Generalitat va afegir al pressupost que ja tenia la unitat.Lany 2015 la Unitat dHemo-

dinmica va superar els 1.700 procediments entre diagnstics i teraputics, i el nombre dan-gioplsties realitzades va ser de 952. Els pacients que pateixen ms infarts tenen una mitjana dedat dentre 60 i 70 anys, tot i que actualment han augmentat els casos de pacients ms joves. Dues terceres parts sn homes, i les persones fumadores i diabti-

ques presenten ms risc.El cap del Servei de Cardiolo-

gia de Joan XXIII, el doctor Al-fredo Bardaj, va explicar que la percepci del pacient ha canviat i el sentiment dangoixa que exis-tia abans de tenir les 24 hores ha disminut, especialment en aquells pacients que ja han patit un infart de miocardi. Bardaj va apuntar tamb que la mortalitat actualment est als voltants dun 6%, quan fa 30 anys se situava sobre el 40%.Actualment, la Unitat dHe-

modinmica dna servei a prop de 800.000 persones entre el Camp de Tarragona i les Terres de lEbre.

Una reivindicaci socialLampliaci horria va esdevenir una reclamaci local i de la de-marcaci desprs de produir-se la mort del farmacutic tarragon Enrique Gheron, el dia de Nadal

del 2014, mentre el traslladaven a Barcelona desprs de patir un infart. Lhome no havia pogut ser ats a Tarragona perqu la unitat dhemodinmica de lHospital Joan XXIII noms funcionava de

vuit del mat a vuit del vespre i ja havia tancat.Tot i que els sindicats ja feia

anys que reclamaven lampli-aci horria, el cas va colpejar la ciutadania i el Sndic va obrir

una investigaci dofici sobre latenci dels malalts coronaris. Es van impulsar manifestacions, protestes i tancades per tal de pressionar el Govern. Finalment, laleshores conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar que les unitats dhemodinmica de Tarragona, Lleida i Girona obririen les 24 hores, tot i que va desvincular la decisi de la mort del farmacu-tic.

LICS estudiar ampliar lestructura de la Unitat dHemodinmica Lampliaci del servei durant les 24 hores ha evitat el trasllat de 181 pacients de Tarragona a Barcelona, en el darrer any

Lany 2015 el servei va superar els 1.700 procediments entre diagnstics i terapeutics

Els pacients que pateixen ms infarts tenen una mitjana dedat dentre els 60 i els 70 anys

El cost de lampliaci del servei a les 24 hores va ser de ms dun mili deuros.

4 diarims 16/02/2016 TARRAGONA

Para nios y jvenesa partir

de 11 aos

IMPORTANTESDESCUENTOSHASTA EL27/2/16

Curso de Ingls enIrlanda

C/Pau Casals 6,Tarragona

Tel. 977 23 13 10 609 762 562

www.celtichouse.es

Pasa e infrmate:

Sin intermediarios, ni agencias, nuestra propia

escuela

MATRCULA

ABIERTA

Clases diariasEstancia en familia

ExcursionesDeportes

Alba Nebot DonsEl consistori va mostrar-se molt satisfet de qu finalment shagin licitat les obres de lestaci de trens de Tarragona. Diuen que el ms necessari de les obres sn les reformes que garanteixen lac-cessibilitat a les andanes. Segons la portaveu de lAjuntament de Tarragona, Begoa Floria: Les-taci necessita una inversi molt forta. s bo que com a mnim el projecte es liciti. Tot i que estan satisfets dhaver aconseguit ar-ribar a aquest punt, va lamentar que shagi esperat tant temps per formalitzar el projecte.

Va assegurar que no s cap no-vetat que les inversions a Tarra-gona sempre triguin a arribar i va

acusar de centralisme al Govern catal amb Barcelona i de lesta-tal amb Madrid: s un dels pro-blemes histrics de Tarragona. La regidora va valorar que lesta-ci no s prpia dun pas euro-peu, que en aquest moment es troba fora de la legislaci i que fa molt temps que hauria calgut reformar-la.

Laccessibilitat de lestaci no noms es limita a les dificultats de les persones amb mobilitat reduda a lhora de moures per aquesta, sin tamb perqu, ac-tualment, els combois de mer-caderies que volen carregar i descarregar a Tarragona han de salvar una distncia de vora mig metre entre el tren i landana.

Sense conixer els detalls de les obres que va licitar Adif, va as-segurar que des de lAjuntament

es faria un seguiment de molt a prop per supervisar que sestigui duent a terme correctament. A ms, va remarcar que ladaptaci dels rails a lample europeu amb el projecte del tercer fil i altres obres sn actuacions necessries per no prioritries.

Segons el projecte que va fer pblic ahir Adif, la majoria de les demandes de lAjuntament es veuran satisfetes: sinstallaran ascensors i escales mecniques per accedir a les vies 1 i 2 i sam-pliar en quatre metres la segona andana.

Per facilitar laccs de les mer-caderies, es pujar el nivell de les andanes fins als 68 centmetres i per millorar el confort de lusu-

ari es remodelar la illuminaci perqu sigui ms sostenible, es posaran rajoles aptes per guiar als cecs i es construir una mar-quesina de 80 metres que cobrei-xi tota la segona andana per pro-tegir als viatgers del mal temps.

Amb tot, les obres tamb haurien dadaptar lestaci a les installacions necessries pel tercer carril. El projecte contem-pla, a ms, la construcci duna passarella que uneixi la baixada del Toro amb la platja del Mi-racle, per que ser finanada per lautoritat porturia i no pel ministeri de Foment. El projecte de la passarella es va aprovar a finals de gener per plenari i con-sisteix en un pas amb rampes i ascensors de 310 metres. La nova construcci hauria de passar per sobre de les vies del tren i acabar a pocs metres de lestaci, per millorar la relaci entre la ciutat i el Port. Es descarta definitiva-ment per, la segona passarella que durant un temps es va plan-tejar i que havia dassumir el mi-nisteri.

INFRAESTRUCTURES

LAjuntament celebra la licitaci de les obres de lestaci de trensTot i aix, seguiran el projecte de prop per garantir que es facin les reformes en accessibilitat mnimes

ACN

Begoa Flora, ahir.

Un motorista detingut per triplicar el mxim perms en el test dalcoholmia

La Gurdia Urbana va de-tenir un conductor sota els efectes de lalcohol aquest cap de setmana al carrer Oro-si de Tarragona. El detingut va donar positiu a les proves dalcoholmia, amb un resul-tat de 0,88mg/l, tres vegades ms del que permet la llei. Va cridar latenci de la policia local quan, conduint una mo-tocicleta, va fer un gir illegal al carrer Apodaca en direcci a la plaa dels Carros Els agents el van seguir durant una esto-na, temps suficient perqu el conductor fes dues infraccions ms, saltant-se un semfor en vermell i superant els lmits de velocitat del carrer. La policia el va aturar al carrer Reial i li van realitzar un test dalcoho-lmia, en el qual va marcar positiu.

Alba Nebot DonsLAjuntament de Tarragona no est dacord amb linforme so-bre el prquing Jaume I que ha realitzat un prit. Es tracta dun document que va demanar al jutjat nmero 3, on hi ha dili-gncies obertes per investigar el prquing de la Part Alta. Per la

portaveu de lequip de govern, Begoa Flora, linforme sha re-alitzat des del desconeixement de la normativa de les instituci-ons pbliques i demostra poc rigor tcnic i jurdic.

A ms, denuncia que es tre-uen conclusions mancades darguments i que, en cap cas,

el peritatge realitzat es corres-pon als motius pels quals es va demanar: La correspondncia de les factures amb lobra exe-cutada i el material installat i si els preus ho eren de mercat. Segons va informar Flora, un equip de tcnics segueix analit-zant el document al qual t accs

lAjuntament, per va assegurar que una primera anlisi s sufi-cient perqu en treguin aquestes conclusions.

El prquing Jaume I, de mo-ment, ha costat ms de trenta milions deuros a la ciutat i, en cap moment, sha pogut inaugu-rar ni fer-ne s. Havia de ser un

prquing intelligent, amb vora 600 places daparcament al cor del centre histric de la ciutat per el projecte ha quedat des-cartat.

El 27 de gener la regidora va realitzar una visita al prquing durant la qual va explicar les di-ligncies obertes i que ja havien declarat diferents persones vin-culades amb el projecte. A ms, va informar que es busca con-sensuar amb els diferents grups del consistori quina s la lnia dactuaci que shauria de se-guir amb el prquing i va dir que les responsabilitats poltiques shauran de comenar a buscar quan acabi el procs judicial.

El consistori denuncia poc rigor en linforme del prquing Jaume I

JUTJATS

El prquing de la Part Alta no sha inaugurat mai i shi han dedicat 30 milions deuros

diarimes.com

516/02/2016 diarims TARRAGONASUCCESSOS

CEDIDA

Laccident va tenir lloc ahir, poc abans de les dues del migdia.

Un accident a Cala Romana se salda amb un ferit greuEl Servei dEmergncies Md-ques (SEM) va haver dactuar ahir al migdia per socrrer una persona que va patir un acci-dent a la N-340, a lalada de Cala Romana. El ferit menys greu va ser traslladat fins a lHospital de Santa Tecla de Tarragona. Un vehicle va sortir de la via, sense collidir amb al-tres cotxes, i lavs de lincident va registrar-se quan faltaven deu minuts per les dues del migdia. Fins al lloc dels fets,

concretament el punt quilo-mtric 1.166, shi van desplaar dues ambulncies, dues dota-cions de Bombers de la Gene-ralitat i tamb els Mossos dEs-quadra. Els bombers van haver dactuar per aconseguir que la persona que hi havia atrapada al seu interior pogus sortir. Aquesta, no podia descordar-se el cintur de seguretat. Lafec-taci viria va ser mnima i, de seguida, es va poder restablir la circulaci.

Anna FortunyLAutoritat Porturia de Tarra-gona ha licitat la segona fase de la installaci de la xarxa de fibra ptica per a la seguretat perime-tral al Port de Tarragona, a travs dun contracte valorat en 980.273 euros. Aix, ha obert el termini per a la presentaci dofertes per a uns treballs que han de dotar les infraestructures porturies dun sistema de videovigilncia, tanques intelligents i control daccessos. En la primera fase de la construcci daquesta xarxa de fibra ptica es van executar la majoria dels treballs en el pe-rmetre portuari i, en concret, en aquelles zones que era ms urgent protegir lentorn. Arran daix, lAutoritat Porturia ja est a punt per iniciar la segona fase i estendre la fibra ptica a tots els trams dels seus dominis. Els treballs i la installaci del

sistema de seguretat es dur a terme en diversos terrenys del Port. Entre aquests, hi ha el futur vial de la Zal, lesplanada dhi-drocarburs, els voltants del Club de Rem i els molls de la Qumica,

Castella, Reus, Lleida, Arag i Catalunya. A travs daquest pro-jecte es definir la xarxa del ca-blejat estructural i energtic, aix com les canalitzacions i les bases que hauran dacollir les cmeres

de videovigilncia, necessries per dur a terme la connexi dels equips de seguretat. La xarxa de cablejat es connectar i sinte-grar a la xarxa de multiservei ja existent del Port de Tarragona.

La nova xarxa de fibra ptica que sha dissenyat s de baixa tensi i, en la major part del seu recor-regut, se situar enterrada sota la calada mitjanant una rasa. La xarxa de fibra ptica tamb haur de comptar amb una xar-xa elctrica que transfereixi la potncia necessria als diferents elements de seguretat. El projecte planteja diverses

entrades i sortides dels edificis ja existents. En concret, cons-truiran dos punts dentrada, un a linterior de ledifici i, un altre, a lexterior, a travs del qual dona-ran pas als trepants i introduiran uns tubs necessaris.Es preveu que el termini dexe-

cuci dels treballs sigui de set mesos. El temps per presentar ofertes sesgotar a meitats de mar, de manera que, una vega-da shagi adjudicat el contracte, es podr iniciar la installaci. Lempresa adjudicatria estar obligada a presentar un progra-ma dexecuci dels treballs, amb els intervals de temps setmanals, en els quatre primers dies de lobra.

SEGURETAT

Liciten la xarxa de fibra ptica per a la seguretat perimetral del PortEl contracte est valorat en gaireb 1 mili deuros i inclou tancats intelligents i videovigilncia

CRISTINA AGUILAR

Les obres es duran a terme en punts com el moll de la Qumica.

6 diarims 16/02/2016 TARRAGONA

Alba Nebot DonsEl PSC de Tarragona exigeix que es reactivi immediatament el projecte de BCN Wolrd. Aix ho van comunicar ahir els diputats Carles Castillo i Rosa Maria Ibar-ra, i van advertir que si el projec-te no es posa en marxa com ms aviat millor, es corre el risc de perdre els inversors.Pel que fa a la consulta ciuta-

dana proposada, els socialistes es van mostrar en contra per ser una maniobra de dilataci. Segons Ibarra, s una mesura dilatria per tal de marejar la perdiu. Consideren que lnic motiu pel qual es proposa la consulta s fer perdre el temps, i ms, tenint en compte que enca-

ra no hi ha dates ni una pregunta definida.En cas que se celebrs la con-

sulta, per, consideren que no-ms shauria de preguntar als ciutadans del Camp de Tarrago-na en lloc de tota Catalunya, ja que no seria massa llgic que la gent del Pirineu decideixi una inversi a les comarques de Tar-ragona, va insistir la diputada. A ms, van recordar que ja existeix un acord signat per lantic govern de la Generalitat, encapalat per Artur Mas, sobre el BCN World i el projecte de reindustrialitzaci del Tarragons. Castillo va culpar alguns poltics de paralitzar el projecte, tot i haver-hi consens social i econmic i de parlar de

conceptes terics per no haver tocat prou carrer.Argumentaven que el projecte

est humanitzat, que noms el 15% dels terrenys es dedicarien a casinos i que tota la resta serien habitatges, centres de convenci,

hotels, etc. A ms, van explicar que la quantitat de llocs de tre-ball que es crearien s prou sig-nificativa per a tirar el projecte endavant, aix com els 47 milions deuros que, calculen, es dedica-

rien a fins socials: Sha de ser responsable amb el territori, i ms amb la quantitat daturats de les nostres comarques, deia Castillo, que tamb explicava que, tot i haver estat en contra del primer projecte plantejat, la nova proposta seria molt positi-va pel territori. Rosa Maria Ibar-ra es va mostrar especialment preocupada pel venciment del termini de compra dels terrenys, que finalitza aquest juny, i va in-formar que es faria un seguiment parlamentari.Des del grup municipal, tam-

b sha pronunciat la portaveu de lAjuntament de Tarragona, Begoa Floria, insistint en el mateix que els seus companys:

El projecte s bo i la consulta in-necessria, tot i que si es fes, no-ms caldria preguntar al territori involucrat.

La reacci del territoriLalcalde de Salou, Pere Grana-dos, no veu amb mals ulls que es realitzi una consulta, tot i que la considera innecessaria. Segons la seva opini, qualsevol element que pugui garantir que es realitzi el projecte s positiu i confia en un ampli suport per part de la ciutadania i de lAjun-tament. Tot i aix, es va mostrar ms estricte pel que fa a lmbit de la consulta, limitant-la noms als municipis de Salou i Vila-Seca.Va ser ms contundent el por-

taveu PP de la mateixa localitat, Mario Garca, que va presentar una moci instant a la Generali-tat que es retracti de seguir en-davant amb la consulta. Segons ells, noms es realitzaria com a maniobra per acontentar ERC i la CUP i podria posar en perill el projecte.

Rosa Maria Ibarra: Les empreses i les inversions hi sn, la incertesa ve del govern

BCN WORLD

El PSC creu que la consulta pel BCN World s una mesura dilatriaValoren que el projecte actual podria ser molt positiu per territori i ajudaria a baixar la taxa datur

RedacciLa URV i lAssociaci Empre-sarial Qumica de Tarragona (AEQT) es van comprometre a seguir treballant junts grcies a un nou conveni que engloba totes les collaboracions que fa anys que existeixen entre les dues entitats. Amb el nou conveni, es va

crear una comissi de segui-

ment, que mantindr un con-trol exhaustiu de les activitats que es realitzin conjuntament. La relaci entre les dues enti-tats normalment es tradueix en oportunitats de prctiques dels alumnes a les empreses de lAssociaci i, daltra banda, loferta formativa que ofereix la URV als seus professionals, des de graus, postgraus i msters.

Tamb en el camp de la recerca, les entitats shan comproms a dirigir de forma conjunta al-gunes tesis doctorals, al mateix temps que cedeixen alguns dels seus professionals per tal de re-alitzar projectes comuns en el camp de la qumica. A ms de collaborar, com sha fet fins ara per promoure el sector qumic al territori.

La URV i lAEQT signen un conveni marc de collaboraci

INSTITUCIONS

Els permetr tenir unes bases per treballar conjuntament

Cedida

Un moment de la signatura del conveni de collaboraci

ARXIU

Durant el 2015, cinc mil persones van passar per larxiu de la Ta-bacalera, una xifra superior a la de lany anterior en un 6%. Del total de visites, 1.343 van accedir a la sala de consulta, 745 van realitzar peticions dinformaci a travs del correu, telfon o cor-reu electrnic i 615 van demanar fotografies. Larxiu es pot visitar de diferents maneres. De les visites, 623 persones van accedir a lespai de forma guiada en 21 grups organitzats i 500 assistncies amb els diferents esdeveniments celebrats a la sala dactes (con-ferncies, cursos, presentacions de publicacions, projeccions daudiovisuals, etc). El que ms xit va tenir, amb diferncia, van ser les exposicions i mostres documentals, que van aconseguir 2.419 visites al llarg de lany. Es van realitzar un total donze mos-tres expositives, 6 de producci prpia i 5 organitzades pel Servei dArxiu i Documentaci Municipal.

Unes vinc mil persones visiten larxiu

Cedida

Un detingut per amenaces amb arma blanca i un delicte lleu de danys

La Gurdia Urbana va detenir un home a Tarragona per un suposat delicte damenaces amb arma blanca i un delicte lleu de danys, durant la mati-nada de diumenge. Els agents van rebre la trucada davs gai-reb a la una de la matinada, que els informava de que una persona havia amenaat de mort a un membre de la segu-retat dun local situat al carrer Rebolledo. A ms, els van avi-sar de que havia produt danys a dos vehicles. El detingut, en veure els policies, va intentar amagar la navalla sota un cot-xe. Els policies van identificar i escorcollar al detingut que va reaccionar amb violncia con-tra els agents. Un testimoni i la vctima el van reconixer com lagressor, de forma que el van detenir.

Un ve de Sant Pere i Sant Pau incompleix lordre dallunyament

Un pressumpte delicte de trencament de condemna va causar ahir una altra detenci a Tarragona. Els fets es van produir en un bloc de pisos de Sant Pere i Sant Pau, on hi havia una forta discussi entre un home i una dona. Els agents van constatar com lhome tenia una ordre dallu-nyament de la seva dona, per la qual cosa el van detenir per un presumpte delicte de tren-cament de condemna.

716/02/2016 diarimsREUS

Susanna CasesReus ja t pressupostos, que marcaran la pauta del dia a dia municipal en els propers mesos. Finalment, per, lalcalde, Carles Pellicer, va haver de desempatar la votaci exercint el seu vot de qualitat, desprs que la CUP op-ts per votar fragmentada i no en bloc. En una sessi plenria de tarda i en la qu va faltar el regi-dor cupaire, Oriol Ciurana, lex-pedient de pressupostos va obte-nir 11 vots a favor 9 del govern (7 de CiU i 2 dAra) i 2 dERC, 11 vots en contra 4 de Cs, 4 del PSC i 3 de la CUP i 4 abstencions 2 del PP i 2 dels regidors cupaires David Vidal i Marta Llorens. La sessi no va arribar a les

quatres hores i els moments ms tensos es van viure amb les en-xangades del regidor dHisenda, Joaquim Enrech, i el portaveu del PSC, Francesc Valls, que tamb va rebre retrets del regidor de la CUP, David Vidal. Aix, sha donat llum verda a

uns comptes consolidats Ajun-tament, empreses municipals i organismes autnoms que su-men 319 milions deuros i han incorporat propostes de la CUP, ERC i el PP. El regidor dHisenda els va titllar dausters, rigurosos i de marcat carcter social.

rees prioritriesEn aquesta lnia, les poltiques socials, la promoci econmica, la projecci de ciutat i la cultu-ra ser rees prioritries duns comptes que tamb alliberen crrega financera ja no contem-plen el cnon de Metrovacesa, en un marc de prrroga de les ordenances finscals. En el captol inversor, els

comptes contemplen un pressu-post per a noves inversions de

4,4 milions deuros, 1,8 dels quals es finanaran a partir duna sub-venci de la Diputaci de Tarra-gona pels Jocs Mediterranis. La resta, es finanar a crdit, en una de les qestions que ms polseguera ha aixecat. Tenim el millor pressupost

possible, va deixar clar ahir lal-calde, Carles Pellicer, remarcant que les negociacions han estat dures i intenses per sha fet poltica i sha sabut negociar. La CUP s la CUP. La respecto, la valoro i els admiro en part, perqu tenen molt clar on. Sn un partit diferent i els hem de co-menar a entendre, va esgrimir en acabar el Ple sobre el sentit de vot dels cupaires que, exten-sament, van explicar la seva po-sici. Conscients de lactual joc

institucional, volem donar veu a aquests 6.000 reusencs que busquen en la CUP un canvi pa-radigmtic, va assegurar Marta Llorens, remarcant que aqu no guanya ni perd ning. No som la crossa de ning ni tenim cap pacte amb ning, sempre hem tingut la mateixa estratgia, va concloure.

Atacs a VallsCom era desperar, Cs i el PSC van ser els ms crtics. Si el portaveu de la formaci taronja, Juan Car-los Snchez, va titllar de greu que aquest pressupost no doni resposta a la crisi, especialment dur va ser Valls, expressant un No conscient i alternatiu. Pensem que la ciutat mereix molt ms, va lamentar el porta-veu socialista, acusant al govern

de confondre la seva visi de ciutat amb linters de ciutat. Una exposici que va provocar

una picabaralla amb el regidor dHisenda, que el va acusar de manca de rigurositat i no tenir voluntat de dialogar, alertant que si no som capaos dentendre que hem de treballar pels interes-sos de la ciutadania, anem mala-ment. En el torn de rpliques, Valls tamb va rebre forts retrets de Vidal, desprs que el socialis-ta records que linterventor va dir que les esmenes incorpora-des sn instrascendents a nivell comptable. El Ple va presentar canvis de

cadires, desprs de lentrada dAra Reus al govern. Preicsa-ment, Jordi Cervera va ser nome-nat ahir nou president de Reus Esport i Lleure (Rellsa).

CRISTINA AGUILAR

Lexpedient de pressupostos va obtenir 11 vots a favor, 11 en contra i 4 abstencions.

POLTICA

El plenari fora el vot de qualitat de Pellicer per aprovar els pressupostosLa CUP dna les abstencions mnimes necessries per aprovar uns comptes que ascendeixen a 319 milions deuros i es consideren austers i socials

J. Carlos Snchez (Cs)Aix Reus no mira enda-vant ni enlloc. Aquest pres-supost no dna resposa a la crisi.

Noem Llaurad (ERC)Reconeixem la voluntat del govern dobrir-se a nous es-cenaris. Hauria de ser la t-nica habitual.

Francesc Valls (PSC)Pensem que la ciutat me-reix molt ms, no hi ha sen-sibilitat social. Hi ha una al-tra manera de fer les coses.

Sebasti Domnech (PP)Alcalde, sempre que sigui treballar pels reusencs, ens trobar, des de fora del go-vern.

Carles Pellicer, alcaldeTenim el millor pressupost possible. Sha fet poltica i sha sabut negociar.

Marta Llorens (CUP)No som la crossa de ning ni tenim cap pacte, seguim la mateixa estratgia.

INSTITUCIONAL

Montserrat Flores s la nova regidoradel Grup Municipal dERC-Ms-MDC-Avancem a lAjuntament de Reus. Flores va prendre possessi del crrec durant la sessi plenria dahir, quan es va donar compte de la seva adscripci i la designaci com a portaveu adjunta del grup. Flores, substitueix Joan Guix, que va dimitir desprs de ser nomenat nou secretari de Salut Pblica de la Generalitat.

Flores, nova regidora dERC

CRISTINA AGUILAR INSTITUCIONAL

El Ple de lAjuntament de Reus es va iniciar ahir amb un minut de silenci en se-nyal de dol i condol per la mort de Muriel Casals, diputada de Junts Pel S i expresidenta dmnium. Lalcalde de Reus, Carles Pe-llicer, va destacar que Casals aplegava valors com la llui-ta, la tenacitat, la constn-cia, la discrecci, la noblesa, lelegncia, el comproms, valors que va posar al servei del seu pas.

El Ple recorda Muriel Casals

CRISTINA AGUILAR

Reaccions

8 diarims 16/02/2016 REUS

Mnica PrezEl Tomb de Reus va emetre ahir un comunicat, amb signatura de la seva presidenta Gemma Mol-ner, on lentitat comercial dona-va lenhorabona i la benvinguda pblica al qui s formalment des de fa pocs dies nou president de la Uni de Botiguers de Reus, lfred Pitarch. El comunicat in-cloa tamb un aclariment on El Tomb de Reus es desmarcava duna informaci que sha fil-trat i que parla dun pacte entre les nostres associacions, de la qual el text puntualitzava que no s certa. A dia davui, ni sha fet cap reuni entre les entitats amb la Uni de botiguers de Reus, ni hem rebut cap tipus de proposta en ferm al respecte per part de ning, ni sha pactat res de res, apuntava el document que El Tomb de Reus va fer ar-ribar ahir als mitjans i on lasso-ciaci de comerciants destacava que evidentment, des del seu si, estem oberts a noves idees i a fer el que faci falta pel comer de la nostra ciutat. En la preparaci de la candida-

tura que finalment va presentar-se en el darrer dia del termini per optar a la presidncia de la Uni de Botiguers de Reus, Pitarch havia plantejat un projecte basat en treballar conjuntament per donar lloc a una gran associaci o federaci respectant cada rea per unificant-ho tot sota un sol criteri per unir tot el comer. En lAssemblea General Extraordi-nria celebrada el passat dijous a la nit, amb la seva com lnica candidatura, el gerent dEl Portal de Catalunya va ser escollit presi-dent de la Uni de Botiguers amb el vot favorable de 13 socis i cap en contra. Des de la seva nova posici, Pitarch explicava ahir que el comunicat del Tomb de Reus diu coses que sn veritat: no sha arribat a cap pacte i no hi

ha hagut cap reuni formal enca-ra. Afegia, alhora que, s que he enviat un missatge als represen-tants de les diferents associaci-ons de comer que es troben ara actives per trobar-nos en breu i parlar. El comunicat diu que aquest

pacte no existeix, i no existeix perqu fins ara no hi ha res for-mal ni ens hem trobat. Fa una setmana que vaig ser escollit i ni tan sols hi ha hagut temps fsic per a fer cap moviment, recordava lfred Pitarch, que insistia en el fet que la situaci no genera cap tensi entre les dues associacions perqu el que ells diuen s cert i tampoc jo vaig

dir en cap moment que ens ha-gussim reunit o que hagussim arribat a cap acord. El fet que el text dEl Tomb de Reus detalls que estem oberts a noves idees i a fer el que faci falta pel comer de la nostra ciutat, per no tenim cap notcia al respecte i aix ho fem constar deixa mostra que, almenys dentrada, cap de les entitats tanca les portes al dileg.

Primeres passes a la presidnciaPer la seva banda, el president lfred Pitarch t previst celebrar avui la que ser la seva primera reuni amb la Uni de Botiguers desprs dhaver accedit al crrec. Desprs, fixarem una data per

parlar amb la resta. Pel que fa als reptes que encara Pitarch de portes endins a la Uni de Botiguers de Reus, nhi ha dos despecialment rellevants. En lanterior assemblea, la que fina-litzava amb la dimissi en bloc de la Junta Directiva encapalada per Ernest Juncosa, els comerci-ants van aprovar un canvi de seu que significar la venda de lespai que acull la seu de lassociaci al Raval de Sant Pere i el trasllat a un nou local ubicat a peu de carrer. El degoteig de baixes per part dels socis hauria deixat sen-se marge de maniobra la Uni de Botiguers, que opta per desfer-se del pis que ara ocupa, i que s de la seva propietat, per minimitzar despeses i rendibilitzar els re-cursos amb qu poder impulsar de nou de manera autnoma accions de promoci del comer local i recuperar associats.

Els presidents dambdues associacions coincideixen en que no hi ha hagut cap reuni fins al moment

COMER

El Tomb de Reus nega haver arribat a cap pacte amb la Uni de BotiguersPitarch, que treballa un projecte per unificar el comer, preparar una trobada entre totes les entitats

OLVIA MOLET

Una imatge darxiu de lambient al carrer Monterols, amb les diferents botigues obertes al pblic.

Gemma Molner mant que estem oberts a noves idees i a fer el que faci falta pel comer de la ciutat

ENSENYAMENTCEDIDA

Linterior de lexposici, interactiva i amb equipament tecnolgic.

Els secrets de lenergia, a labast dels escolars en un gran camiUn gran cami sostenible que mostra els secrets de lenergia arriba a vuit municipis de la demarcaci. El Museu del Gas de la Fundaci Gas Natural Fenosa ha dissenyat lexposi-ci Energytruck, una mostra que recorrer, durant el 2016, 111 poblacions per fer-hi arri-bar coneixements vinculats a lenergia, el medi ambient i el patrimoni industrial duna for-ma amena, interactiva i amb ac-tivitats didctiques condudes per educadors especialitzats. La mostra itinerant saplega en un cami que compta amb un

motor dual que genera entre un 15% i un 20% menys demissi-ons de CO2 respecte als motors convencionals de gasoil. Nens de totes les edats i de tota la provncia de Tarragona podran descobrir qu s lenergia. Al llarg dels seus 70 metres qua-drats, lespai mbil acull un ampli equipament tecnolgic, format per continguts audiovi-suals, interactius i multimdia, a ms de panells informatius. A Reus el cami far aturada els dies 17, 18 i 19 de gener. Len-trada a lexposici itinerant s gratuta.

TECNOLOGIACEDIDA

La companyia participar a la xarxa sobre habilitats digitals.

Una empresa local representar lEstat davant la Uni EuropeaLempresa reusenca especialit-zada en la UE, DS Consulting, ha estat triada per representar lestat espanyol a lEurope-an Digital Learning Network (DLEARN), una xarxa impul-sada per la Uni que pretn enfortir les habilitats digitals dels europeus i encaminar-los cap a una societat digital inte-gradora. La xarxa sha presentat a Brusselles en unes jornades on han participat alts repre-sentants de la Comissi Euro-pea relacionats amb els mbits de leducaci, les tecnologies, la innovaci i la comunicaci

digital. DS Consulting forma-r part del Consell Directiu de la xarxa, sent responsable de lrea de leducaci per a adults. Aquesta associaci, integrada per organitzacions i empreses que representen 16 pasos euro-peus, ser un espai de reflexi on compartir experincies al voltant dels nous reptes sorgits arran de la revoluci digital. Cal tenir en compte que la Uni Eu-ropea ha detectat que un 47% dels ciutadans europeus no t unes habilitats digitals adequa-des, una situaci a combatre a curt termini.

916/02/2016 diarimsREUS

M.P.Agents del Parc de Bombers de Reus han realitzat, en els dar-rers mesos, un seguit de visites a equipaments que generen risc i daltres vulnerables en haver-hi moltes persones, ja siguin p-blics o privats per actualitzar la informaci que el cos manega i que fa servir a lhora dafrontar la resoluci duna emergncia en algun daquells indrets. Tal com apunten fonts dels Bombers de la Generalitat, es tracta de visites que sn habituals ja que els bom-bers han de ser coneixedors del territori que els envolta i aques-tes installacions en formen part. Sintenten revisar tantes com la nostra organitzaci pugui, ja que cal compaginar les visites amb altres activitats com poden ser prctiques, simulacres, inspec-cions, revisions dhidrants, revi-

sions de punts daigua i, bvia-ment, amb les emergncies que puguin sorgir i que requereixin lactuaci al llarg del dia. Indstries, laboratoris, tnels

ferroviaris, aparcaments pblics, residncies geritriques o centres docents formen part del catleg del cos, que darrerament havia fet especialment visible la seva activitat en aquest mbit en for-ma duna collaboraci amb el Consorci del Teatre Fortuny que propiciava la visita de tots els membres del cos per tal que in situ pogussin conixer els dife-rents espais del teatre.

Arran de noves incorporacionsEn el cas concret del Teatre For-tuny, les inspeccions van allar-gar-se entre el maig i el setembre de 2015, per aquesta prctica continua ara portant-se a terme,

tal com ocorre freqentment, per dos motius. Un, perqu ja fa temps de lanterior visita. Laltre, degut a les noves incorporacions que han tingut lloc den que es va produir la darrera visita, se-gons detallen les mateixes fonts. Cada cop que els bombers

es desplacen a un equipament

o edifici per portar-hi a terme aquesta tasca, realitzen una Fit-xa Operativa dElements de Risc (FOER), s a dir, un document que recull tota aquella informa-ci dinters per a la resoluci de qualsevol emergncia que pugui involucrar aquella installaci. Ms enll del Teatre Fortuny,

lHospital Sant Joan de Reus tamb ha estat en repetides oca-sions escenari per a aquestes visites impulsades des dels Bom-bers de la Generalitat. En el cas dun equipament com aquest, a banda de tenir una informa-ci inicial resumida que compta amb telfons i persones de con-tacte i els perills principals, el cos de bombers disposa dun seguit de plnols on apareix tota la in-formaci que operativament ens pot interessar en cas que calgu-s intervenir-hi.

SOCIETAT

Bombers revisen la seguretat dedificis amb un trnsit de persones elevatEfectius del Parc de Bombers de Reus actualitzen la informaci per la resoluci demergncies

CEDIDA

Una de les visites realitzades pels Bombers de la Generalitat a lHospital Sant Joan, anys enrere.

De cada visita surt una fitxa amb informaci detallada sobre les installacions i els riscos

El Teatre Fortuny o lHospital Sant Joan sn escenaris recents daquesta prctica

La URV lliura els Ajuts del Consell Social a les Millors Idees Emprenedores de 2015

La Facultat dEconomia i Em-presa de la URV celebra avui el seu Dimarts Emprenedor, sota el lema Vivncies com a Em-prenedor. Lacte t per objectiu compartir amb els assistents les vivncies demprenedors premiats en el passat amb els ajuts del Consell Social de la URV. La cita comptar amb la presncia de part de lequip de Waitless start-up conside-rada com a una de les quinze millors start-up foodtech del mn, dedicada a la restauraci i la tecnologia, guanyadors dels ajuts lany 2014. Hi haur Javier Linares Amat, Director de Producte i exalumne de la Facultat dEconomia de la URV. Vctor Franquet, per la seva banda, s exalumne de la URV i guanyador de lajut del Consell Social a les Millors Idees emprenedors el 2011. s Creative Manager de lempre-sa Gecofor agncia de mr-queting i formaci que ha anat creixent poc a poc. Amat parlar de la seva trajectria com a emprenedor els ltims cinc anys. Tamb es lliuraran els ajuts daquest 2015 a tres projecte. Lacte s a les cinc de la tarda, a la Sala de Graus.

10 diarims 16/02/2016 REUSmnium Cultural i Carod-Rovira porten fins a Reus Les religions a Catalunya

Josep Llus Carod-Rovira pre-sentar a Reus, aquest dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre, el llibre Les religions a Catalunya que ell mateix ha coordinat. Lacte, impulsat per mnium Cultural Baix Camp, tindr lloc al Centre de Lec-tura. El llibre explica, amb de-tall, la histria catalana de les quatre confessions amb ms arrelament de segles, comen-ant per aquella que primer va establir-shi, el judaisme, con-tinuant per lesglsia catlica i lislam, per acabar amb el pro-testantisme. Lobra comena amb una visi panormica ge-neral per a tenir una foto de la realitat religiosa a Catalunya, a partir de la diversitat de creen-ces expressada, bsicament, a travs de tretze confessions. I acaba amb un estudi sobre les diferents frmules emprades a Europa per a gestionar aques-ta pluralitat de creences, des dels poders pblics, aix com el concepte mateix de lacitat que shi aplica. Carod-Rovira ha coordinat aquest llibre amb textos seus i de Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria Garca-Rome-ral i Antoni Pladevall.

El FEC obre als joves els drugmetratges, curts relacionats amb el mn de les drogues

Dins el FEC, Festival Europeu de Curtmetratges, que es rea-litza a Reus del 9 al 13 de mar aquest any sinclou una activi-tat nova especfica per joves: un Concurs de minicurts amb temtica drogues i joves. El certamen de drugmetratges est adreat a joves dentre 14 i 18 anys. La data lmit per a presentar-shi s el 14 de mar. Tots els drugmetratges realitzats i que cumpleixin les bases seran premiats amb dues entrades de cine. A ms, els directors obtindran una acreditaci que els permetr accedir a totes les sessions del FEC Festival de manera gra-tuta. Els drugmetratges se-leccionats es podran veure en una sessi especial dins de la programaci del FEC Festival Festival Europeu de Curtme-tratges, anomenada Drug-metratges, que tindr lloc el proper dijous 10 de mar al Te-atre Bravium de Reus. Els curts shan de dirigir a lOficina de Joventut. Els curts poden estar realitzats amb qualsevol apa-rell de gravaci, estar manipu-lats digitalment amb qualsevol programa de muntatge i cal que tinguin ttol.

RedacciEl Consell Comarcal del Baix Camp celebra avui, a partir de les sis de la tarda, un nou ple-nari, a la Sala dActes de la seu de la Corporaci. Lordre del dia inclou laprovaci de lacta de la sessi ordinria anterior de 15 de desembre de 2015, infor-mes de la Presidncia, un punt per donar compte dels Decrets dictats per la Gerncia i un altre per donar compte de la renn-cia a la condici de consellera comarcal presentada per la Montse Vilella i laprovaci de la sollicitud de la credencial del suplent. Pel que fa a assumptes de la Comissi Informativa de Rgim Interior es votaran, entre altres, laprovaci de ladhesi del Consell Comarcal al Patro-nat de la Fundaci per a la Pre-servaci del Patrimoni Ferrovi-ari Industrial o laprovaci del conveni amb lAjuntament de Riudecanyes per regular len-crrec de gesti del servei das-sessorament laboral. En lmbit dels Assumptes de la Comissi

Informativa de Desenvolupa-ment del Territori, es votar laprovaci del conveni amb lAjuntament de Constant per prestar el servei de tractament de la FORM. En assumptes de la Comissi Informativa de Ser-veis a la Comunitat, laprovaci del Pla comarcal de poltiques de Dones i dIgualtat per al pe-rode 2016/2019 i laprovaci dels convenis amb lAgncia de lHabitatge de Catalunya per prorrogar per a lany 2016 el programa de mediaci per al lloguer social. La CUP presenta-r tres mocions sobre ladhesi al Pacte social contra la corrup-ci, el pagament dels Tributs a lAgncia Tributria de Catalu-nya i la limitaci a la implanta-ci de noves activitats extracti-ves al Baix Camp. La CUP, PSC, ERC, CiU i ARA en presentaran una en suport a la Plataforma en defensa de lEbre. Tamb un Manifest en suport a les perso-nes afectades pel tancament de la Secci de Crdit de la Coope-rativa de Cambrils.

El Consell Comarcal votar un manifest per la Cooperativa de Cambrils

POLTICA

Lens celera aquesta tarda un nou plenari

RedacciLa Biblioteca del Centre de Lec-tura ha rebut de mans de Jaume Sabater i Albafull un important fons de llibres publicats en-tre lany 1616 i 1867, propietat dels seus pares Jaume Sabater i Valls i Maria Albafull i Prats.

La deixa est composta de 56 llibres de temtica diversa en-tre els quals shi compten tres exemplars del segle XVII i nou obres del S. XVIII. Lany 2009 ja va donar a lentitat un facsmil de leditor M. Moleiro (1450), el Mapamundi Catal de la Biblio-

teca Estense i lany 2012 feu do-naci de tretze obres del segle XX. Aquesta important deixa passa a formar part dels fons bibliogrfics de la Biblioteca del Centre de Lectura. Jaume Sabater i Albafull s

fill del Dr. Jaume Sabater i Va-lls (1899-1978), metge reusenc, cientfic, teric de la sanitat p-blica i introductor de la prctica del pneumotrax. Tamb fou un dels impulsors lany 1953 de lHemeroteca Mdica. Lany 1969, el Dr. Sabater va donar una gran quantitat de llibres i la porta modernista de lAdministraci de loteria situada al Carrer Mon-terols 27, al Centre de Lectura.

El Centre de Lectura rep una donaci del fons Jaume Sabater i Albafull

CULTURA

La deixa t obres impreses del 1616 al 1867

RedacciLa Fira Centre Comercial, amb el seu afany de sorprendre als seus visitants i convertir-se en lloc de trobada familiar i damics, inaugura, aquest di-jous, un Scalextric de grans di-mensions. El circuit, en el qual

hi poden competir fins a sis cotxes, estar situat a la Planta Segona del centre.A partir daquest dimecres i

fins el 16 de mar, grans i petits podran divertir-se i competir als comandaments dels cotxes del mtic Scalextric. Per poder

jugar noms caldr presentar un tiquet de compra per valor igual o superior a 20 euros de les installacions de La Fira. Aques-ta acci se suma a la llista dac-tivitats que el centre comercial ofereix als seus visitants des que va obrir, convertint aix La Fira Centre Comercial en un centre ldic i familiar on poder viu-re experincies diferents cada moment de lany. Lequipament va sumar a mitjans de gener un mili de visitants des de la seva obertura, el dia 6 de novembre, superant aix tota expectativa prevista. Pel que fa als clients, el 28% sn de Reus i la resta vnen daltres municipis.

La Fira Centre Comercial installa un Scalextric gegant a la Segona Planta

PROMOCI

El circuit, per a sis cotxes, sinaugurar dijous

S. CasesLa Zari era una gossa, pastor ale-many i de 4 anys, que vivia en una finca entre Reus i Riudoms. Va desaparixer al novembre i tres mesos desprs, fa apenes uns dies, ha aparegut morta, en avanat estat de descomposici i amb una cadena de ferro al coll, a tocar duna bassa entorn la riera de Maspujols i amb un altre gos, el Curtis, que havia desaparegut de Cambrils fa un mes. La propietria de la Zari, M-

nica Villar, vol donar a conixer aquesta situaci per denunciar el maltracte animal i prevenir altres morts. Quan va desaparixer, vam

denunciar-ho, vam penjar car-tells i la vam buscar. No en vam saber res fins divendres, quan una noia ens va trucar per si un dels gossos que havia aparegut era el nostre, explica la Mnica. Ahir mateix, havien de retirar les

restes dels cadvers dambdues mascotes. La substracci de Cur-tis, fa vora un mes, tamb va ser denunciada als Mossos dEsqua-

dra, que consideren els fets com allats i puntuals, per investiga-ran el que titllen de substrac-ci. Unes morts violentes de dos

gossos, les famlies propietries dels quals no es coneixien, que han generat una certa alarma a les xarxes socials, tenint en

compte tamb que, en ambds casos, els animals tenien xip, que no sha trobat. En els darrers dies, diferents activistes i voluntaris han aixecat la veu per denunci-ar pblicament aquesta situaci i avisar als propietaris de gossos entorn la riera de Maspujols i la zona del Baix Camp, aix com als que passegen per aquests llocs. Concretament, salerta de les zo-nes que abracen la riera de Mas-pujols i, tamb, la riera dAlforja, ambdues al Baix Camp.

Collaboraci ciutadanaAix, des daquest cap de set-mana, sha activat una pgina a Facebook per denunciar p-blicament les desaparicions de mascotes a la comarca, generant aix una xarxa de collaboraci ciutadana. Ja shan publicat diverses de-

saparicions i tamb estan apa-reixent nous casos amb tristos

desenllaos. De fet, les mateixes veus con-

sideren que hi ha indicis que, en el cas de la Zari i el Curtis, podri-en haver estat utilitzats com a preses per entrenar gossos que

sutilitzen per baralles. Als propietaris de gossos en

general recomanen no deixar als gossos lligats quan vagin a com-prar i estar sempre pendents de les seves mascotes.

SOCIETAT

Troben morts i amb cadenes de ferro al coll dos gossos desaparegutsEls animals van aparixer entorn la riera de Maspujols, desprs que les famlies propietries, que no es coneixien, en denunciessin la desaparici

CEDIDA

A dalt, una de les gosses desaparegudes. A baix, la cadena.

Shan activat perfils a les xarxes socials per denunciar les desaparicions

Fonts dels Mossos consideren que sn fets puntuals per ho investigaran

1116/02/2016 diarims CAMPDETARRAGONA

ACNLa FEAT rebutja laposta que di-jous va fer el conseller dInterior, Jordi Jan, de prohibir la circu-laci de camions per lN-340 al seu pas per les Terres de lEbre com a mesura provisional per reduir la sinistralitat. El director de lentitat, Josep Llus Aymat, ha recordat que el problema no s el trnsit que passa per lN-340, sin que la via ha esdevingut obsoleta. En tot cas, Aymat ha dit que la mesura, absoluta-ment excepcional, hauria de venir acompanyada duna alter-nativa amb les mateixes condici-ons ds per als transportistes, s a dir, la gratutat de lautopista.

No pot ser que ens diguin que no podem passar per lN-340 i que obligatriament hgim danar a passar peatges a una concessionria privada, ha dit Aymat.

El president de la FEAT ha dit que lnica soluci s la gratu-tat de lautopista mitjanant un esfor pressupostari que han

de fer les administracions que no han fet els deures per tal que els trams dautopista al territori siguin lliures de peatge mentre no sarbitra una soluci a llarg termini, segons Aymat.

Daltra banda, Aymat ha dit que no entn per qu la Genera-litat no sha alineat amb el movi-ment venal i els alcaldes de les Terres de lEbre demanant lalli-berament de peatges a lAP-7.

La Generalitat sha trobat amb un problema que, al cap i a la fi, tampoc s seu, perqu la titularitat de la concessi de lau-topista i de lN-340 s de lestat espanyol, ha afirmat Aymat, que ha dit que el govern shauria dhaver alineat amb els alcaldes del territori i de les entitats que han advocat per la gratutat de lautopista i perqu lEstat nego-ci amb la concessionria. No s per qu no ho han secundat, ha dit el president de la FEAT, que creu que hauria estat lactuaci ms assenyada per part del Govern.

Mentre Jan parlava duna mesura provisional, sense ser definitiva que permeti rebaixar la sinistralitat de la carretera, Aymat ha recriminat el conseller dInterior que hi ha mesures

provisionals que duren 20 anys.A ms, el director de la FEAT

ha considerat que els avantatges de prohibir el pas de camions a lN-340 no t permanncia malgrat els efectes positius a

curt termini, segons sha de-mostrat amb lN-II a Girona, on desprs duna reducci de la sinistralitat desprs del veto als camions, lndex daccidents ha tornat a pujar.

Amb tot, Aymat ha dit que la intenci del conseller Jordi Jan no era criminalitzar els camio-ners per ha afirmat que no pot ser que la soluci passi per es-tigmatitzar el sector i plantejant una mesura a tan curt termini com s la prohibici dels vehicles de gran tonatge a lN-340.

Manifestaci 19 de marEls alcaldes de les Terres de lEbre, els del Pacte de Ber i la FEAT han convocat una mani-festaci el 19 de mar amb talls simultanis a lN-340 al Perell (Baix Ebre) i al Vendrell (Baix Pe-neds) i marxes lentes per lAP-7. A la protesta tamb shi ha sumat el moviment venal de les Ter-res de lEbre que fa 20 setmanes que programa talls de trnsit en aquesta via.

ACN

LN-340 durant un dels dies en qu es va tallar el trnsit.

REIVINDICACI

La FEAT rebutja laposta de Jan de prohibir el pas de camions per lN-340El conseller dInterior va plantejar la possibilitat que deixin de transitar per la via al seu pas per les Terres de lEbre

La Pobla de Mafumet interv per combatre la plaga de leruga processionria

La Pobla de Mafumet, a travs de la seva brigada municipal, ha dut a terme una important intervenci per combatre la presncia massiva de leruga processionria del pi en els parcs infantils i espais pblics del municipi. Aquesta eruga s la plaga ms importants dels pinars mediterranis. Enguany, degut a les condicions clima-tolgiques favorables, la seva presncia ha estat ms abun-dant, per la qual cosa lAjunta-ment poblet ha decidit dur a terme una intervenci de xoc per eliminar els riscos que la presncia daquest insecte pot ocasionar a la poblaci, aix com tamb nelimina lefec-te visual. Aquesta acci sha dut a terme a tots els indrets municipals amb presncia de pins. Aix inclou lescola, tots els parcs i espais pblics, les piscines, la zona de les barba-coes, etc. De fet, cal recordar que leruga processionria s altament urticant i perillosa tant per a humans com a per a mascotes , degut als milers de pls que cobreixen el seu cos i que, en entrar en contacte amb la pell, produeixen urti-cria, picors, entre altres.

ACNEl sistema de transport pblic de lAutoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) de Tarrago-na ha tancat lany 2015 amb gaireb 18,7 milions dusuaris. Aquesta xifra suposa una dis-minuci del 0,62% respecte el 2014, segons dades provisio-nals del desembre. Les dades

del 2015 constaten un augment dels viatges a tots els corredors excepte al de la part central de Costa Daurada, que est estre-tament lligat a la mobilitat de treballadors i visitants gene-rada pel turisme. Aix mateix, durant el 2015 han crescut els ttols de ms fidelitat. La targe-ta T-Mes augmenta un 19,43%,

i la T-50/30, gaireb un 6%. La pujada ms important es pro-dueix amb la T-12, que guanya un 52,25% dusuaris respecte al 2014. Durant lany shan realit-zat ms de 2,1 milions de viatges amb aquests tres ttols integrats de lATM, un 12% ms que lany anterior. Pel que fa la utilitzaci del transport pblic als diferents

corredors de mobilitat del Camp de Tarragona, destaca el crei-xement de viatgers als entorns urbans de Reus, Tarragona i el Vendrell (3,31%) i tamb als cor-redors Tarragona-Reus (1,87%); Tarragona-Torredembarra-el Vendrell (2,41%) i Tarragona-Constant-Valls (2,74%), tots ells fortament vinculats amb la mo-bilitat quotidiana dels residents del Camp de Tarragona. Els cor-redors han experimentat durant el 2015 un increment del 8%. Aquesta situaci contrasta amb la reducci de viatgers que sha produt entre els mesos de maig a octubre a la zona central de la Costa Daurada.

LATM de Tarragona tanca el 2015 amb un 0,62% menys de passatgers

TRANSPORT

Lany passat van usar el transport 18,7 milions de persones

RedacciCambrils ha incorporat una entitat ms en el seu teixit as-sociatiu. Es tracta de lAssoci-aci Centre dActivitats Mar i Muntanya (CAMMBRILS) que promou els valors de lesfor, la superaci personal i permet

compartir experincies en el medi ambient com una via de creixement personal i el desen-volupament integral respecte les altres persones i lentorn natural. LAssociaci realitza diverses activitats com excursi-ons a peu i en btt, en esqu, per

la muntanya i el mar, incloent-hi lorientaci, el running i el treball en equip. Jordi Escoda, integrant de la junta directiva de lassociaci, es va reunir ahir amb tcnics municipals per tal de donar a conixer lentitat i la seva tasca, aix com intercanvi-ar punts de vista i possibilitats de collaboraci. Lagrupaci ha nascut a partir dun grup de famlies que coincidien a la llar dinfants on portaven els seus fills, van decidir impulsar a la tardor de 2014 sortides de con-tacte directe amb la naturalesa.A partir daquest grup de pares ha nascut aquesta nova associ-aci.

Neix lentitat Centre dActivitats Mar i Muntanya a Cambrils

CAMBRILS

Agrupa famlies de diverses poblacions

RedacciAquest diumenge 21 de febrer, a les dotze del migdia, els alum-nes de piano de lEscola Supe-rior de Msica de Catalunya (ESMUC) oferiran un concert dobres de piano del gran reper-tori daquest instrument a lAu-

ditori Pau Casals, incls en el Cicle de Joves Intrprets. Gerard Morat, Carles Lpez, Daniel Taoada i Juan Songel sn quatre dels estudiants de piano ms destacats de lEscola, que oferi-ran un programa que mostrar la diversitat de repertori que

gaudeix el piano. Aix, el con-cert inclour des de la melan-clica Sonata L118 de Domenico Scarlatti fins a una altra sonata composta dos segles ms tard, la Sonata n1, del recentment traspassat Pierre Boulez, entre altres. Des del Departament de Piano de lEscola Superior de Msica de Catalunya sassegura que sempre han procurat que els seus alumnes adquireixin, durant els seus quatre anys des-tudis, una bona prctica en la interpretaci davant del pblic del repertori estudiat, una acti-vitat que es considera essencial per a la formaci de qualsevol msic.

Concert dels alumnes de piano de lEscola Superior de Msica

CULTURA

Ser diumenge, a lAuditori Pau Casals

12 diarims 16/02/2016 CAMP DE TARRAGONA

RedacciEl pavell poliesportiu de la Canonja disposar dun nou gimns per tal de satisfer laugment de la demanda. LAjuntament de la Canonja est executant aquest projecte a travs del qual sampliar, en planta soterrani i en primera planta, ledifici del poliesportiu municipal Josep Canadell i Veciana. A la planta soterrnia shi ubicar un nou magatzem i, a la superior, la sala de gimns.

Segons ha informat lAjuntament, el projecte respon a la necessitat dadaptar les installacions esportives a la demanda existent ja que, des de fa alguns anys, el nmero dusuaris del gimns del poliesportiu sha incrementat notablement. Est previst que les obres acabin

abans de lestiu. El gimns se situar sobre la

terrassa del bar, que passaria a ser un porxo, el sostre del qual ser el terra del gimns. Per sostenir aquest terra es construeix un prtic de formig sobre el mur de contenci que limita la planta pista i, en laltre extrem saprofitaria lestructura del poliesportiu, muntant el nou forjat per sobre del sostre de les grades.

La coberta del gimns formar una corba rebaixada que ocupar tota la faana nord del pavell, entre el cos dels vestidorsbar de

piscina i el dels serveis de pista. Volar ms enll del tancament del gimns formant un segon porxo ms elevat sobre la terrassa del bar. La coberta s de xapa amb allament i tindr una part transparent de tres metres, la que forma el porxo per davant del gimns i se separa del pavell per formar un canal amb coberta plana lleugera. De fet, ja sestan installant les grans peces.

Aquest projecte est subvencionat per la Diputaci de Tarragona, en base a la convocatria del procediment administratiu per a la concessi de subvencions del Pla Especial dInversions Municipals 2015. Limport de subvenci concedit a lAjuntament s de 93.053,00 euros, segons ha informat el consistori canong.

MUNICIPAL

LAjuntament de la Canonja construeix un nou gimns al poliesportiuLa coberta de la nova sala formar una corba rebaixada que ocupar la faana nord de lequipament i les peces ja sestan installant

cedida

Una grua de grans dimensions installa les peces de la coberta, a la faana nord.

TRNSITacN

El vehicle va haver de ser retirat per una grua.

Bolca un cami carregat amb 6.800 litres de gasoilUn cami cisterna carregat de gasoil va bolcar ahir al mat a la carretera T223 al terme municipal de Vallmoll (Alt Camp), segons van informar els Bombers de la Generalitat. Lavs del sinistre es va rebre a un quart de nou del mat al quilmetre 2,4 de la carretera T223, de Vallmoll a la Secuita. El cami va sortir de la via i va quedar bolcat en un marge embardissat. La cisterna, de 6.800 litres, anava plena de gasoil per no es

va produir cap tipus de fuita. El conductor hauria quedat

ills. Sis dotacions de Bombers de la Generalitat es van desplaar a la zona per estabilitzar el vehicle i desbrossar el marge, i aix facilitar els treballs dun grua de gran tonatge que va procedir a aixecar el cami cisterna pels voltants dun quart donze. La via va romandre completament tallada en ambds sentits per facilitar la retirada del vehicle.

RedacciTres joves del Vendrell han estat absolts per un jutjat penal de Barcelona dhaver provocat aldarulls durant la vaga general del 29 de mar del 2012 a la capital catalana. Desprs que la Generalitat i lAjuntament de Barcelona retiressin lacusaci, la fiscalia el demanava sis anys i

mig de pres i 1.043 euros dindemnitzaci. Els tres acusats van negar els fets, mentre que cinc gurdies urbans van afirmar que els van veure cremar un contenidor i fer almenys tres pintades en establiments del centre. El jutge t dubtes sobre lautoria dels fets i, per tant, els absol. Durant el judici, els tres

joves, Jaume, David i Pere, van explicar que aquella jornada de vaga van arribar del Vendrell a mitja tarda acompanyats daltres amics. Van anar a la manifestaci que sortia de la plaa Catalunya i baixava per la Via Laietana, per quan van veure que hi havia aldarulls a la zona de Jaume I, van girar cua cap a

la plaa Urquinaona. En el seu recorregut van preguntar a un agent que els va atendre, per just desprs dacomiadarse van ser interceptats per altres agents de pais. Dos dels nois portaven motxilles amb roba perqu es quedaven a dormir a Barcelona i un dells, a ms, lendem participava com a monitor en una gimcana, motiu pel qual duia dos esprais, per fer senyalitzacions a terra. Dos dells portaven encenedors a sobre, perqu eren fumadors. Els tres van negar que passessin per la cantonada de Gran Via amb Balmes, on tericament van cremar el contenidor.

Absolen tres joves del Vendrell dels aldarulls a la vaga general

TRIBUNALS

El jutge t dubte sobre lautoria dels fets a Barcelona, el 29 de mar

La nova superfcie se situar sobre de la terrassa del bar, que passar a ser un porxo

Lauditor de la Cooperativa de lAldea continua investigat per delicte de frau

Lauditor de la Cooperativa de lAldea entre els anys 2008 i 2011, Juan Carlos Torres, responsable de lempresa BDO, continuar com a investigat per presumpte autor dun delicte de frau comptable en el cas de la fallida de lentitat. La secci quarta de lAudincia de Tarragona ha estimat el recurs de la junta rectora de la Cooperativa contra la decisi de la jutgessa que desimputava Torres. Segons la interlocutria, les irregularitats comptables que hauria coms lexgerent tamb investigat, Daniel Ferr, no shaurien pogut produir si Torres no hagus validat uns comptes que falsejaven la imatge financera de lens, projectantne una allunyada de la realitat. Les auditories van permetre comptabilitzar crdits pendents de cobrar per transaccions amb empreses estrangeres que no es van poder acreditar. El jutge creu que Torres havia de conixer les maniobres. La desimputaci de Torres i BDO, en una interlocutria del passat 7 doctubre va causar perplexitat entre els dirigents de lentitat i els socis afectats per la fallida.

Augmenten les visites turstiques guiades a Valls un 66,9%

Durant els mesos de gener i febrer, la suma dusuaris i reserves de rutes registrades a lOficina Municipal dInformaci Turstica de Valls sumen un 66,9% ms dusuaris que al gener i febrer de 2015. Els dos primers mesos 1.407 persones visitaran la ciutat de Valls mitjanant la contractaci duna de les rutes guiades que ofereix lOMIT, mentre que durant el mateix perode de lany passat van ser 843 persones.

FORMACIcedida

Hi participen 70 centres de tot Catalunya.

Comena el programa La premsa a les escolesAquest mes ha comenat la setena edici del programa La premsa a les escoles que arribar a un total de 70 centres de ensenyament de secundria de Catalunya, 20 ms que en passades edicions. Prop duna vintena de collegiats des de totes les demarcacions del Collegi de Periodistes de Catalunya es desplaaran a diferents centres escolars. La iniciativa, impulsada pel Collegi de Periodistes de Catalunya i lObra social La Cai

xa, a travs deduCaixa, des de lany 2009, parteix del consens entre ambdues institucions de la importncia que t el coneixement de lactualitat per a la formaci dels ciutadans. Cada sessi compta amb una participaci dentre 40 i 80 alumnes que tenen loportunitat danalitzar les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicaci, conixer millor lofici dels periodistes, la seva funci, els seus valors.

1316/02/2016 diarimsSOCIETAT

Atenci zona Torres Jordi. Trobat mascle sense cas-trar molt bo i dcil en es-tat de shock per por. Es veu ben cuidat. Alg el reconeix? Contacte: gaiatgn@gmail.com

ADOPCI DANIMALS FELICITACIONS

Oriol avui fas 8 anys. Moltes felicitats de part de tota la teva famlia quetestima molt.

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats Tere. Avui fas 30 anys! Espero i desitjo poder estar molts ms anys al teu costat i poder viure molts ms viatges al teu costat. Testimo.

Este ao si te pongo hermani-to! Antesdeayer 14 de febrero cumpliste 20 aos!!! Felicida-des otra vez!!!

Alicia, moltes felicitats!! Que pasis un fantstic dia daniver-sari!! Testimem moooolt!!

El sbado 13 de febrero, Hugo cumplio 2 aitos! Muchas feli-cidades pequen! Muchas felicidades yaya!!!

Si veieu al Yeray feliciteu-lo, avui fa dos anyets. Testimem molt!

GENT DEL TERRITORI

Les dones de Vandells celebren Santa guedaUna quarantena de dones ha participat aquest diumenge, en la festa de Santa gueda cele-brada a Vandells. La festa va comenar amb el nomenament de lalcaldessa i les regidores de 2016.Lati Aharou va ser proclamada alcaldessa; i Antnia Gil Domnech i Margarita Domnech Margalef, regidores.

El Collegi Sant Pau rep la distinci Escola creativa

El collegi Sant Pau s la primera escola de Tarragona que ha rebut la distinci escola creativa pel seu treball de la cre-ativitat. El collegi que t com a finalitat aconseguir que els seus alumnes siguin creatius, autnoms, compromesos amb el seu procs daprenentatge, la seva millora personal i de la societat treba-lla durant tot el curs la creativitat amb diferents programes com la robtica, s dipad i tauleta, metodologies actives daprenentatge i es focalitza des del ves-sant de les intelligncies i des de la de les ments creatives.

El Carnaval Xics de Salou ja t guanyadors Marc Romeo, Maria Ren Takan i la fam-lia formada per Leo, Mah, Andrs i Sara han estat els guanyadors de les millors disfresses del Carnaval Xics de Salou.

Carnaval a la Pobla de MafumetAquest grup de dones es van dis-fressar dels anys 60 durant el Car-naval de la Pobla de Mafumet.

14 diarims 16/02/2016 CATALUNYA-ESPANYA-MN

ACNLa proposta de Podem per pactar amb el PSOE mant que s im-prescindible un referndum a Catalunya amb garanties i amb una pregunta nica i clara per decidir el seu futur poltic. El do-cument de 98 pgines insisteix que cal una reforma de la Consti-tuci per garantir diversos drets, entre ells, el dret a decidir. Els drets socials, civils i poltics ne-cessiten ms enll dun reconei-xement, un sistema de garanties reforat que noms la Constitu-ci pot oferir, assegura el text. Laposta de Podem per re-

formular el model territorial es basa, segons el document, en el reconeixement de les diverses realitats nacionals, una refor-ma del sistema de finanament i replantejar el model dorga-nitzaci territorial. Tot plegat, acompanyat dun nou marc competencial. A ms, el partit de Pablo Iglesias mant la voluntat de crear un Ministeri de Plurina-cionalitat.

El document estableix que la situaci actual fa impres-cindible la convocatria dun referndum amb garanties a Catalunya perqu els ciutadans puguin exercir el dret a decidir sobre el seu futur poltic. A ms, assegura que el referndum ha de comptar amb totes les garan-ties democrtiques, jurdiques

i logstiques i sempara amb larticle 92 de la Constituci, que estableix que les decisions pol-tiques despecial transcendncia podran ser sotmeses a refern-dum. El text tamb diu que la pregunta del referndum ha de ser nica i clara amb lobjectiu de fixar la posici de la ciutada-nia catalana sobre el futur poltic

de Catalunya.No es tracta, segons el text,

de lnica sortida capa de des-bloquejar una situaci que sha caracteritzat per la negaci del debat poltic, sin que, a ms, s la soluci que genera un am-pli consens entre la ciutadania de Catalunya i que permet un debat real sobre les diferents

opcions. El text fa referncia a un marc internacional que de-mostra, tant en el cas de Canad en relaci amb Quebec com en el cas del Regne Unit en relaci amb Esccia, que aquest s el cam real per una resoluci po-sitiva i el millor marc possible perqu els diversos projectes es puguin defensar en la seva ple-nitud.

Reformar la ConstituciA ms, Podem aposta per una reforma de la Constituci per garantir drets socials, civils i poltics. Entre els canvis, pro-posa modificar larticle 2 per reconixer i respectar la realitat plurinacional i de les comunitats poltiques que conformen Espa-nya. Una condici que, segons el partit dIglesias, comporta establir mecanismes de concer-taci i acords de bilateralitat per al nou model territorial que sen derivi.Per Podem, noms una Cons-

tituci amb continguts renovats

i un sistema de garanties refor-at pot assegurar la protecci de drets bsics com lhabitatge, els subministraments de llum, gas i aigua, garantir la despesa educa-tiva, les pensions, la igualtat de vot de tots els espanyols, acabar amb les portes giratries o el dret a decidir de Catalunya i de les nacions que plantegin amb especial intensitat el seu encaix territorial.A banda del reconeixement de

la plurinacionalitat, el document contempla una reforma del mo-del de finanament i replantejar el model dorganitzaci territori-al, aix com establir un nou marc competencial i reformar el Senat.

Ministeri de PlurinacionalitatLa nova oferta de Podem mant la proposta de crear un nou Mi-nisteri de la Plurinacionalitat, administracions pbiques i mu-nicipalisme per solucionar dos dficits democrtics histrics. Aix doncs, els seus objectius serien buscar un nou encaix per a totes les nacions, comunitats poltiques i territoris que aix ho decideixin i, en segon lloc, abor-dar la difcil situaci de les ad-ministracions locals.Entre les competncies del

ministeri sestableix laprovaci dun nou marc competencial i un nou model de finanament basat en els principis dequitat, ordinalitat, justcia territorial i solidaritat interterritorial.

POLTICA

La proposta dIglesias per pactar amb el PSOE inclou un referndum catalEl document insisteix en una reforma de la Constituci per garantir el dret a decidir, aix com drets socials, civils i poltics

El debat dinvestidura de Snchez ser el 2 de marEl candidat del PSOE, Pedro Snchez, inten-tar ser investit com a president del govern espanyol en el ple que comenar el proper 2 de mar. Aix ho va proposar ahir el president del Congrs, Patxi Lpez, desprs de reunir-se amb el lder socialista a la cambra baixa. Snchez necessita majoria absoluta en la pri-mera votaci per convertir-se en el nou presi-dent espanyol. Si no s aix, el lder del PSOE tindr una segona oportunitat en un nou de-bat i posterior votaci que tindria lloc 48 ho-res desprs. En aquest cas, Snchez en tindria prou amb una majoria simple de la cambra, s a dir, ms vots a favor que en contra, per ser in-vestit president.Daquesta manera, Pedro Snchez t dues set-

manes i tres dies per buscar i trobar suports entre les forces poltiques que cregui conve-nient per aconseguir ser investit president. Un pacte, que com ja va anunciar el candidat socialista el 30 de gener, sotmetr a la militn-cia perqu li doni el vistiplau. Posteriorment, lacord ser ratificat en un Comit Federal del partit. Patxi Lpez va explicar que, en el cas que Pedro Snchez necessits una segona vo-taci dinvestidura, aquesta podria tenir lloc el dissabte, ja que, probablement, el primer ple del dimecres 2 de mar es podria allargar i pro-vocar que la primera votaci es fes el dijous. Si Snchez no aconsegus el suport necessari en la segona votaci, el Rei faria una nova ronda de contactes amb els portaveus. ACN

ACNLa presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va recordar ahir la seva amiga Muriel Casals com el seu refe-rent i la seva mestra, a ms de ser el somriure de la revolta. Sempre ha estat positiva,

sempre ens ha donat confiana,

sempre estava convenuda que el que fiem ens sortiria b, va apuntar en declaracions a la cambra catalana. Segons el seu parer, lexpresidenta dmnium encara tenia molt a oferir tot i que ja havia donat molt a Ca-talunya. s una gran prdua a nivell hum i a nivell de pas, va

reconixer. Diversos ciutadans van collocar estelades davant del Parlament, les quals estaven envoltades de flors, missatges i espelmes en homenatge a Mu-riel Casals.Forcadell, que va admetre que

encara est commocionada per la mort de Casals, va cridar

a continuar el seu exemple i a confiar en la fora i convicci del poble catal. La presidenta va explicar que la Mesa estudia-r dimarts la petici dmnium i daltes dentitats per celebrar un acte al Parlament en reco-neixement a la figura de Muriel Casals.

ACN

El missatge que va deixar un ciutad al Parlament.

Forcadell recorda Casals com la seva mestra i el somriure de la revolta

HOMENATGE

Ciutadans van collocar estelades, missatges i espelmes en homenatge a lexpresidenta dmnium

La Fiscalia, en contra de la querella a Carmena i Mayer

JUDICIAL

La Fiscalia de lAudincia Na-cional es va oposar ahir a lad-missi a trmit de la querella de lAssociaci Vctimes del Terro-risme (AVT) contra lalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena; la regidora de Cultura, Celia Mayer i el director artstic Ra-mn Ferrer Prada pel cas dels dos titellaires.En el seu informe, dirigit al

jutge Ismael Moreno, el fiscal Pedro Rubira considera que no es poden demanar responsa-

bilitats penals als crrecs pol-tics i administratius contra els quals es dirigeix lAVT perqu no han executat actes o abocat expressions constitutius dun delicte denaltiment del terro-risme.Per aix, noms accepta tra-

mitar la querella de lAVT pel que fa als titellaires Ral Gar-ca Prez i Alfonso Lzaro de la Fuente, contra els quals tamb sha querellat Dignitat i Justcia. Efe

Nou morts i desenes de ferits en un atac a un hospital siri

ATEMPTATS

Almenys nou persones van mo-rir ahir i desenes van resultar ferides i desaparegudes per un bombardeig a un centre sani-tari recolzat per Metges Sense Fronteres (MSF) a la provncia septentrional siriana de Id-leb, segons lObservatori Siri de Drets Humans. LONG va assenyalar que avions russos van atacar lhospital situat als afores de Maarat al Nuaman, a Idleb.El coordinador regional de

Comunicacions de MSF, Sam Taylor, va confirmar latac con-tra la installaci sanitria i va afegir que la seva organitzaci est tractant de recopilar ms dades sobre aquest bombar-deig. No s la primera vegada que un centre mdic que rep suport de MSF s atacat a Sria. El passat 5 de febrer tres perso-nes van morir i altres sis, entre elles una infermera, van resul-tar ferides per un bombardeig contra lhospital de Tafas. Efe

Confirmen un segon cas de dona embarassada amb Zika

SALUT

El Departament de Salut va in-formar ahir duna segona dona embarassada afectada pel virus Zika a Catalunya, a ms dun nou cas en un home. Aix, sele-va a nou el total de persones infectades, cinc homes i qua-tre dones, dues delles en estat de gestaci. Tots ells haurien contret la malaltia per la picada dun mosquit del gnere Aedes als pasos dAmrica del Sud i Central on havien viatjat, se-gons lAgncia de Salut Pblica.

Fonts del Departament van confirmar que lestat de salut de la segona dona embarassada afectada per Zika s bo i no es troba hospitalitzada, igual com va passar en el primer cas, que es va donar a conixer fa poc ms duna setmana. Catalunya continua sent el territori amb ms casos detectats i lnic en qu shan registrat dones em-barassades afectades per Zika, segons les dades del Ministeri de Sanitat. ACN

1516/02/2016 diarimsESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl Gimnstic de Tarragona ja ho t decidit. Vol fitxar Daisuke Suzuki fins a aquest 30 de juny. El futbo-

lista, a prova des del passat di-marts a les ordres de Vicente Mo-reno, ha convenut tant el cos tcnic com la direcci esportiva. El seu fitxatge s necessari, ja que la plantilla ha quedat una mica curta en la part defensiva i al mercat no hi ha gaire opcions, ja que noms pot arribar un futbo-lista que hagi estat sense fitxa.El passat dilluns va entrenar

en solitari i dimarts ja va rea-litzar la primera sessi amb els seus possibles futurs companys. Va ser un entrenament obert, i les poques persones que hi van assistir van coincidir a afirmar que tenia maneres. Als seus 26 anys, aquest futbolista japons t planta suficient com per actuar a leix de la rereguarda i, a ms, se li veu criteri en la sortida de pi-lota. Ara b, qui hi haur vist ms virtuts s Vicente Moreno, ja que nha pogut gaudir en els entrena-ments que es van desenvolupar la passada setmana a porta tan-cada. Aquest diumenge el club va

prendre la determinaci dofe-rir-li la possibilitat de continuar i ser al llarg daquesta setmana quan el Nstic intentar escome-tre el seu fitxatge. No sembla que hi hagi dhaver complicacions perqu Daisuke doni el s, tot i que en unes negociacions mai se sap qu pot succeir.Cal recordar que el futbolista

ha estat internacional en dues ocasions amb la Selecci Japo-nesa absoluta i que va participar amb als Jocs Olmpics de Lon-

dres 2012, assolint una meritria quarta posici. El defensor tam-b ha disputat lAsia Champions League, 2013 i 2015, a les files del Kashiwa Reysol de la prime-ra divisi japonesa, el seu ltim conjunt.La seva arribada s necess-

ria, ja que el Nstic no va sobrat defectius a la seva rereguarda.

La marxa de Mousa havia tin-gut un protagonisme testimoni-al, la lesi de Gerard Valentn i el fet que Jordi Calavera continu apartat de lequip per decisi del club ha motivat que els nics de-fensors disponibles per a Vicente Moreno siguin Xisco Campos, Pablo Mar, Iago Bouzn i Mossa. Xavi Molina i Manolo Martnez

tamb poden jugar en defensa, per sn centrecampistes nats, tot i que el de la Canonja ha jugat enguany la majoria de duels com a defensa central.

A una de la sanciXisco Campos est a una cartoli-na dhaver de complir sanci i la seva demarcaci, amb les situa-cions de Valentn i de Calavera, noms la pot ocupar el poliva-lent Xavi Molina. Si ell hagus de cobrir el lateral dret, quedarien com a centrals Mar i Bouzn, amb Manolo a la recmera, mas-sa poc per a un Nstic que no vol

que res es torci en el somni del seu objectiu, de moment, el din-tentar assolir la promoci das-cens a Primera Divisi.Abans, per caldr arribar a

aquells 50 punts que, segons gaireb tothom, fan falta per as-segurar-se la permanncia a la categoria de plata. Amb 41 su-mats en 25 jornades, no sembla que hagi de resultar una gran complicaci per al Nstic arribar a aquesta xifra ben aviat, per per prudncia ni Consell dAd-ministraci, ni cos tcnic volen llenar campanes al vol abans de lesperat.

Els nics defensors nats que hi ha ara a lequip sn Xisco Campos, Pablo Mar, Bouzn i Mossa

FUTBOL

Daisuke Suzuki, durant lentrenament del passat dimarts, davant dArchille Eman.

CRISTINA AGUILAR

El Gimnstic oferir a Daisuke Suzuki quedar-se fins el 30 de junyEl club li traslladar una oferta perqu no vol que un contratemps en defensa el privi dassolir els seus objectius

Xavi Molina i Manolo Martnez tamb poden jugar a la rereguarda, i amb solvncia

Tomeu Nadal podria acabar la temporada al Mallorca

s el prxim rival del Nstic, i podria esdevenir la destinaci de Tomeu Nadal. El porter, sense fitxa desprs de la rescissi del seu contracte, est escoltant totes les ofertes que li arriben per intentar acabar la temporada amb algun equip. El Mallorca sha posat en contacte amb ell i en els darrers dies hi ha hagut con-verses les quals, si acabessin a bon port, motivarien el fitxatge del meta per lentitat balear. Tomeu est esperant la trucada del club mallorqu, el qual necessita molt urgentment un por-ter fins el 30 de juny. El fet de poder continuar jugant a Segona Divisi A i de demostrar la seva inqestionable vlua motiva a Tomeu Nadal a fer tot el possible per acabar jugant al Mallorca. A ms, el jugador tornaria a casa, desprs peu seu pas pel Geta-fe B i el Nstic. Aquest dissabte el Nstic jugar a Mallorca, a les sis de la tarda, i Tomeu Nadal podria entrar a la convocatria dels locals si finalment acaba cristallitzant el fitxatge. Vicente M. Izquierdo

Xisco torna a marcar, Fali ho juga tot i Mousa, suplentA Xisco Hernndez li est anant molt b la seva cessi a lAtltic Balears. Lextrem va tornar a fer-se un lloc en el marcador, aquest cas en la victria dels illencs contra lEspanyol B (1-3). La diana del futbolista del Nstic va servir per sentenciar un partit que va servir perqu els balears sacostessin una mica ms a la zona no-ble de la classificaci. Els visitants guanyaven 1-2 i, en el minut 78, Xisco va anotar la diana definitiva. Set minuts desprs, el futbolista va ser substitut per Thilo per donar-li una mica de descans. LAtltic Balears sha situat a cinc punts de la zona de promoci dascens grci-es, en part, a la participaci dun Xisco que t ganes de demostrar que tamb pot triomfar a Tarragona.Per la seva banda, Fali va tornar a ser vital en una nova victria del Bara B. Aquesta vegada,

va ser al camp de lHrcules (0-2), on els blau-grana van sumar un triomf que els acosta a lob-jectiu de la promoci dascens. El migcampista va jugar tot el partit i va deixar smptomes de la seva solvncia, ms que demostrada a la Sego-na Divisi B. Va veure una cartolina groga als 72 minuts, una de les sis que va rebre un Bara B que es va quedar amb un futbolista menys, el central Rodri Tarn, quan mancaven 35 minuts per al final de lenfrontament.Mousa Bandeh, cedit a lOlot, va ser lnic dels tres jugadors a prstec que no va sortir com a ti-tular. S que va participar en lempat a un gol, a casa, contra el Badalona, per va ser sortint des de la banqueta. En el 56 va entrar en substitu-ci de Djakaridja. El tcnic local, Rodri, volia buscar ms profunditat en banda, i ho va acon-seguir ja que lequip va poder empatar.

Elx

El club reclama 61 milions deuros pels perjudicis pel descens a Segona ARamn Segarra, conseller de lrea jurdica de lElx, i Juan Pascual, secretari general del club, van assegurar ahir que el procediment contencis ad-ministratiu que es va presentar desprs del descens el passat estiu segueix viu i que es va sol-licitar una indemnitzaci de 61 milions deuros com a compen-saci als danys ocasionats per la prdua de categoria. LElx va ser descendit com a conseqncia de lincompliment de la norma-tiva de la Lliga de Futbol Profes-sional (LFP) en el relacionat al pagament amb lAgncia Tribu-tria. El club illicit va reclamar i va sollicitar la suspensi cau-telar, per finalment va acabar baixant a Segona.

Ponferradina

Segueixen sense trobar lhome ideal per a la banquetaLa Ponferradina segueix sense trobar substitut per a la ban-queta desprs de la destituci el passat 31 de gener del tcnic madrileny Jos Manuel Daz a la conclusi del partit davant el Mallorca (0-2), tot i que es mantenen obertes les converses amb diversos candidats. El seu duo de substituts, Toms Nistal i Rubn Vega, han encadenat dos empats, tots dos amb el ma-teix resultat (0-0) i aquest fet, unit a resultats daltres equips implicats en la lluita per la per-manncia, han perms que lequip continu fora dels llocs de descens.

Oviedo

Mchel: Lequip mereixia tornar a sumar tres puntsMchel, jugador de lOviedo i que va debutar com a titular en la victria dels blaus contra el Tenerife, va destacar que lim-portant era guanyar, tornar al cam de la victria i sumar aquests tres punts que lequip venia mereixent. Em vaig tro-bar molt b desprs de tant de temps sense jugar. No era fcil sortir dinici al Tartiere, i amb el camp aix per la pluja, que ho feia molt pesat. Per fins el canvi vaig donar tot el que vaig poder, va explicar el jugador, que va adme