19-21 noviembre 2014 bcdefghijklmnopqrstuvwxyz LENGUAS EN ...
9
EDITORIAL UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Editores Noelia Ibarra Rius Josep Ballester Roca María Luisa Carrió Pastor Francesca Romero Forteza bcdefghijklmnopqrstuvwxyz RETOS EN LA ADQUISICIÓN DE LAS LITERATURAS Y DE LAS LENGUAS EN LA ERA DIGITAL
Transcript of 19-21 noviembre 2014 bcdefghijklmnopqrstuvwxyz LENGUAS EN ...
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
EDITORIALUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
EDITORIAL
EDITORIAL
RETO
S EN
LA
ADQU
ISIC
IÓN
DE
LAS
LITE
RATU
RAS
Y DE
LAS
LEN
GUAS
EN
LA
ERA
DIGI
TAL Editores
Noelia Ibarra RiusJosep Ballester Roca
María Luisa Carrió PastorFrancesca Romero Forteza
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
UPVUPVbcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Organiza:
19-21 noviembre 2014
XV DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE DIDÁCTICA DE LA LENGUAY LA LITERATURA
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguasen la era digital
CONGRESO INTERNACIONAL
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
RETOS EN LA ADQUISICIÓN DE LAS LITERATURAS Y DE LAS
LENGUAS EN LA ERA DIGITAL
RETOS EN LA ADQUISICIÓN DE LAS LITERATURAS Y DE LAS
LENGUAS EN LA ERA DIGITAL
Editores Noelia Ibarra Rius
Josep Ballester RocaMaría Luisa Carrió Pastor
Francesca Romero Forteza
EDITORIALUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
Congresos UPV
Retos en la Adquisición de las Literaturas y las Lenguas en la era editorial
Los contenidos de esta publicación han sido evaluados por el Comité Científico que en ella se relaciona y según el procedimiento que se recoge en : http://sedll2014.upv.es/index.html
Editores científicosNoelia Ibarra Rius
Josep Ballester Roca
María Luisa Carrió Pastor
Francesca Romero Forteza
© de los textos: los autores
© 2015, de la presente edición: Editorial Universitat Politècnica de València.
www.lalibreria.upv.es / Ref.: 6267_01_01_01
ISBN: 978-84-9048-415-9 (versión impresa)
Se distribuye bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Basada en una obra en http://sedll2014.upv.es (URL del congreso en OCS)
v
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.) • v
Contenido
xiii Índice de autores
1 Análisis del uso de modelos en alumnos de 3º ESO a partir de una secuencia didácticaVictoria Abad Beltrán
7 ¿Lengua versus matemáticas? Un ejemplo para enseñar lengua a través de las inteligencias múltiplesEugenia María Acedo Tapia
13 Rubicundus. Fabula paenulae purpureae: representación teatral en lengua latinaManuel Acosta, Ricardo-María Jiménez
19 Teaching more than just “English” through children’s literature in the Primary classroomLaura Agraz Martínez
25 Había una vez: los cuentos para la animación a la lectura en el aula de infantilMónica María Alberola Baños
31 Cómo motivar a nuestros alumnos a través de la evaluaciónCristina Alcaraz Andreu
37 Concepciones de alumnos y profesores respecto a la función y los alcances de las tareas de composición escritaPablo Aros Legrand
45 Una propuesta didáctica de enseñanza del español como LE a través de cuentos jordanos de tradición oralMargarita Isabel Asensio Pastor
51 Prezi, una eina per a implementar les TIC a l’aulaLaura Aubets Fàbrega
57 Learning Catalan.info: creació d’un entorn virtual d’ensenyament-aprenentatge de catalàAndratx Badia Escolà
65 La reflexión metalingüística de los alumnos de 4º de ESO, 2º de Bachillerato y 3º de Grado en Estudios Hispánicos que implica la alteración del orden oracionalRaquel Badía Iborra
vi
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
vi • Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.)
Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguas en la era digital
69 L’aprenentatge del català com a L2 mitjançant les TIC en un entorn castellanitzatEduard Baile López, Hèctor Càmara Sempere
75 Tratamiento dinámico-lúdico de textos poéticosCristina Barreda Villafranca
79 Discurso docente en la interacción profesor-alumnos a través de Mahara: motivaciones y realizacionesJaume Batlle Rodríguez, Mª Vicenta González Argüello
87 Una seqüència didàctica per a treballar la interculturalitat i el conte popularPaula Beneito Mollà
93 Carrers lingüístics de Burjassot: una proposta didàctica per a treballar el lèxic i la semànticaPaula Beneito Mollà, Adrià Martí i Badia
97 Las representaciones lingüísticas en el proceso de inscripción en la discursividad de la LEMaría Hortensia Blanco García
103 La importància del desenvolupament de la creativitat i de l’eixamplament d’horitzons culturals en la formació de mestres*
Glòria Bordons, Anna Perearnau
111 La didáctica de la competencia de comunicación oral desde la perspectiva del acceso al empleoEzequiel Briz Villanueva
119 Pensamientos y acciones del docente de ELE orientados hacia la formación plurilingüe e interculturalMario Calderón Espadas
125 The translation of poetry as a didactic tool for multilingual teaching in Catalan as a Foreign Language: a proposalCarme Calduch, Aina Monferrer
131 La adaptación cinematográfica de la poesía española e hispanoamericana del siglo XX en una clase de Lengua y LiteraturaM. Almudena Cantero Sandoval, Montserrat Pena Presas
137 La adaptación literaria como instrumento didáctico de aproximación de textos canónicos a lectores de primaria: Tramontana de Gabriel García MárquezMartha Graciela Cantillo Sanabria, Antonio Díez Mediavilla
Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.) • 93
Carrers lingüístics de Burjassot: una proposta didàctica per a treballar el lèxic i la semàntica
Paula Beneito Mollà
Adrià Martí i Badia
Universitat de València
Punt de partida
Aquesta proposta pren com a model l’experiència didàctica Callejeros literarios (2010), projecte dut a terme per les responsables dels blogs de llengua i literatura castellana A pie de Aula, Blogge@ndo, Repaso de Lengua i Tres Tizas; que recull en una pàgina web tot un seguit de propostes de professorat de castellà de diferents punts de l’Estat espanyol que aprofiten els noms dels carrers de diferents pobles i ciutats per a treballar continguts de literatura i alhora recórrer-los a partir d’un itinerari.
A partir d’aquest projecte, hem tractat d’anar un poc més enllà de la idea principal del projecte esmentat, per tal de dur a terme el nostre, que tot seguit expliquem en detall.
Context d’aplicació i objectius de la proposta
En la nostra proposta ens centrem en aspectes lingüístics, concretament tractem de treballar continguts de lèxic i semàntica a partir de tres rutes que hem dissenyat a través dels carrers de Burjassot (l’Horta).
Abans, però, situem el context en què realitzem la proposta. Burjassot actualment té 38.148 habitants, està situat dins les comarques de predomini lingüístic valencià i forma part de l’àrea metropolitana de València. En aquesta ciutat de l’horta valenciana l’ús de la llengua catalana ha disminuït molt ràpidament en els últims 50 anys degut al gran augment poblacional i a la manca de polítiques públiques de promoció i posada en valor del patrimoni lingüístic i cultural valencià. Aquests fets –entre d’altres– han originat que actualment l’alumnat participe d’un procés de desarrelament –no només lingüístic i cultural– que afecta també a la història i la geografia pròpies i que és semblant al conjunt dels municipis que conformen la metròpoli valenciana.
Davant d’aquesta situació, considerem important crear i adequar propostes per intentar subvertir aquest procés. Plantegem, doncs, la nostra modesta proposta a Burjassot, per a què els joves recuperen el sentit perdut d’aquell carrer per on passen tots els dies, aquells camps cultivats on encara hi viuen veïns o aquell edifici tan bonic que desconeixen per a què serveix i quina és la seua història, entre d’altres.
En definitiva, pretenem que mitjançant el descobriment de la pròpia identitat com a poble facen seu el patrimoni, tant material com immaterial que tenen a l’abast de les mans. És clar, de bestreta aprofitarem per a treballar els continguts curriculars de la nostra assignatura, Valencià: llengua i literatura, que considerem adequats i pertinents. D’altra banda, pel que fa als objectius més genèrics, pretenem que
94
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguas en la era digital
94 • Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.)
l’alumnat conega i reconega el paisatge urbà i rural, valore la llengua i la literatura com a manifestacions de la realitat més propera, i prenga consciència col•lectiva simbolitzada en la producció artística i literària.
A més, tot i que el punt de referència són els aspectes lingüístics, la proposta facilita la inclusió de continguts literaris. En el cas concret de Burjassot, tractem d’aprofitar l’oportunitat que suposa el patrimoni literari del poeta burjassoter Vicent Andrés Estellés (1924-1993) per la seua importància i perquè gran part de la seua obra fa referència als carrers, places i monuments del poble. En aquest sentit, un dels objectius secundaris d’aquest projecte és que l’alumnat conega i comprenga les obres i els poemes més representatius del poeta Vicent Andrés Estellés.
La nostra proposta didàctica
Per a dur terme la nostra proposta didàctica de carrers lingüístics, hem creat tres rutes pel poble a partir de diferents camps semàntics: els oficis, el nucli antic, i l’horta. Tots els carrers i monuments seleccionats tenen en comú pertànyer al terme municipal i tindre algun interés afegit des del punt de vista lingüístic, molts dels quals també tenen un gran interés patrimonial i paisatgístic.
A més, desenvolupem l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) emprant les dues eines següents. En primer lloc, Google Maps, perquè es tracta d’una eina de geolocalització molt útil per a la realització de l’activitat, que ens permet la visualització de les rutes i els llocs que recorrem amb l’alumnat. En cadascun d’aquests punts que vertebren les rutes s’hi pot llegir una breu explicació d’aquests. I, en segon lloc, Wikispaces, ja que ens ofereix una gran possibilitat de participació i interacció de l’alumnat amb opcions com l’edició dels continguts per diferents usuaris al mateix temps. És clar, amb aquesta eina pretenem fomentar el treball cooperatiu.
En la pàgina Wikispaces que hem creat (Beneito i Martí, 2014), a la dreta es pot observar el “menú” del projecte, que el divideix en apartats. En primer lloc –i amb el títol “Presentació”– es pot observar una breu introducció i explicació del projecte. Tot seguit es troba l’apartat titulat “Indicacions per al professorat”, on indiquem els objectius i els continguts curriculars, així com diferents propostes d’activitats per a 4t d’ESO, que és el curs que hem triat per a enfocar la proposta. I a continuació es troben els tres apartats que conformen la part interior del projecte, on es pot llegir l’explicació detallada de les tres rutes, observar imatges de tot el recorregut i visualitzar detalladament les esmentades rutes de Google Maps i tots els punts que les composen.
Font: Elaboració pròpia
Figura 1. Guia de carrers lingüístics de Burjassot, amb els itineraris i els punts indicats.
95Paula Beneito Mollà i Adrià Martí i BadiaCarrers lingüístics de Burjassot: una proposta didàctica per a treballar el lèxic i la semàntica bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz
Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.) • 95
Com es pot observar en la figura 1, en color verd està dibuixada la ruta per l’horta, en la qual l’alumnat visualitza el creixement urbanístic i la destrucció de l’horta, per tractar de posar en valor i conscienciar l’alumnat envers aquest patrimoni únic. Els aspectes lingüístics que tractem són el lèxic de l’horta, centrat en aspectes com els sistemes de regadiu (séquia, séquia mare, braç, canaleta, partidor, llengua, sequiola, fileta, rollet i pou, entre d’altres), els camins (asfaltat, sense asfaltar, de carro o de ferradura, senda i corriol), i les construccions (alqueria, molí, casa, caseta, vila).
Marcada en color morat, en la ruta pel nucli antic observem les restes antigues del poble en forma de monuments, i caminem pels carrers que configuren el seu nucli històric, tractant de posar en valor aquests monuments i carrers engolits pel creixement urbanístic desmesurat i per l’abandonament –en alguns casos– dels monuments. Els aspectes lingüístics que tractem són els canvis de nom dels carrers (tractant de respondre a les preguntes: per què? quan?), així com els noms dels monuments.
I marcada en color groc, en la ruta dels oficis observem el creixement urbanístic i l’evolució i el canvi dels oficis. Els aspectes lingüístics que tractem són el lèxic dels diferents oficis que han caracteritzat Burjassot en la història antiga i recent: rajoler/a, obrer/a, seder/a, llaurador/a i forner/a, entre d’altres.
D’altra banda, considerem que al poble hi ha molts altres punts d’interés lingüístic. És per això que hem creat un apartat amb aquest nom, que mostra altres indrets del poble que considerem d’interés, amb l’objectiu de motivar l’alumnat per conéixer els diferents aspectes lingüístics que s’hi relacionen. En aquest apartat s’observen altres llocs d’interés que suggerim a l’alumnat que visiten, però considerant-los com a límits del projecte.
Finalment, l’últim apartat de la pàgina es titula “enllaços i documents d’interés”, on posem a l’abast de l’alumnat una sèrie de recursos que complementen les activitats realitzades. És el cas de l’enllaç a la web i a la informació de la ruta Estellés, un recorregut literari a partir de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés (Fundació Vicent Andrés Estellés, 2013). En aquest sentit, una de les activitats que podem realitzar amb aquest alumnat –de manera complementària– és una ruta literària per l’horta del poble a partir de la poesia d’Estellés.1
També es poden visualitzar i descarregar cinc mapes elaborats per l’oficina de sostenibilitat de l’Ajuntament de Burjassot, que contenen una informació molt valuosa i relacionada amb aquest projecte: l’arquitectura rural i agrària, la xarxa de camins rurals, les partides tradicionals, el patrimoni hidràulic i les zones verdes.
Conclusió
Considerem que aquesta proposta didàctica és una eina que ofereix una gran versatilitat i adaptabilitat tant de continguts com de nivells educatius. En aquest projecte centrem l’objectiu en el desenvolupament dels continguts de lèxic i semàntica; ara bé, considerem que aquest es pot prendre de model per a treballar en diversos contextos i permet adaptar-ho fàcilment a les característiques de l’alumnat d’acord amb les seues necessitats educatives. Naturalment, recomanem adreçar-ho als alumnes de la mateixa localitat, donat que pot suscitar un major interés i motivació a l’hora de tractar la temàtica relacionada amb el propi poble.
Això a banda, considerem molt interessant la transversalitat d’aquest projecte, ja que pot servir al professorat de les assignatures Geografia, Història i Biologia –entre d’altres– per tal de treballar la importància de la història a nivell local o del patrimoni geogràfic i paisatgístic que ens ofereix Burjassot: les séquies i l’horta, entre d’altres. Més aïna, possibilitaria la bastida per desenvolupar un projecte interdisciplinari molt més ampli. Només ens cal observar l’entorn en què ens trobem i prendre les eines que ens ofereix.
1 En aquest sentit, properament es podrà consultar el nostre treball titulat “Ruta Estellés per l’horta de Burjassot: una proposta didàctica”, que vam presentar al II Congrés Internacional Geografies Literàries, celebrat a la Universitat de Vic els dies 24, 25 i 26 d’abril de 2014.
96
bcdefghi jk lmnopqrstuvwxyz Retos en la adquisición de las literaturas y de las lenguas en la era digital
96 • Ibarra, Ballester, Carrió, Romero (eds.)
Referències bibliogràfiques
Beneito, P., Martí, A. (2014). Carrers lingüístics de Burjassot. URL: http://carrerslinguisticsdeburjassot.wikispaces.com [09/11/14].
Beneito, P., Martí, A. Ruta Estellés per l’horta de Burjassot: una proposta didàctica, dins II Congrés Internacional Geografies Literàries. Vic: Universitat de Vic. [En premsa].
Cadenato, M. et al. (2010). Callejeros literarios. URL: https://sites.google.com/site/callejerosliterarios/ [09/11/14].Fundació Vicent Andrés Estellés (2013). Ruta Estellés. URL: http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php [09/11/14].
