3

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

L’ACTUAL 49GENER/JULIOL 2012

La Unitat de CuresPal·liatives

Reportatge

Vicenç MartínezIbáñez, gerentde l’IAS

Entrevista

2

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Sumari

SUMARIINSTITUCIÓ

L’IAS, membre actiu en el Projecte Europeu REFINEMENT

L’IAS rep una donació de cotilles per a usuàries afectades per càncer de mama

La seguretat en el pacient, una visió estratègica de l’IAS posada en pràctica

20 anys de la Xarxa de Salut Mental Infantil i Juvenil

Estudiants de diferents branques de la salut i treball social visiten l’IAS

800 anys de l’Hospital Santa Caterina

SERVEIS I EQUIPAMENTS

L’estudi "Resultats del Programa Pacient Expert de Catalunya (PPE-CAT), realitzat

a les diferents ABS de l'IAS", Premi Jordi Barnadas al millor treball d'infermeria

L’IAS impulsa la creació de la taula de salut comunitària Ter Brugent, a l’ABS

d’Anglès

Promoció de la salut en atenció primària

FORMACIÓ I DOCÈNCIA

I edició de la Jornada “Abordatge dels maltractaments: activem nous

escenaris”

Jornada d’infermeria “Cuidar-nos per Cuidar

IV Jornades d’Artteràpia, Salut i Comunitat

Exercicis pràctics per saber actuar en cas d’accident

ENTREVISTA

Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l’IAS

REPORTATGE

La Unitat de Cures Pal·liatives

FEM PREVENCIÓ

ENTREVISTA

Marta Nogué i Joana Farrés

INVESTIGACIÓ I RECERCA

Èxit de participació dels professionals de l’IAS en la XXVIII Jornada de Cloenda,

curs acadèmic 2011-2012, de l'Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona

Estudi CARRETITENS

Estudis de l’IAS presentats a la convocatòria 2012 del subprograma de projectes

d’investigació de la salut. Pla Nacional d’Investigació Científica,

desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011

Projecte “salut familiar i esquizofrènia: intervenció i avaluació multicèntrica

sobre l'efectivitat del treball familiar en esquizofrènia”

AMB NOM I COGNOM

GENT DE L’IAS

BREUS

ENTREVISTA

Begoña Román, doctora en Filosofia

3

10

12

17

20

27

28

30

35

36

38

40

RedaccióSi hi esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius a L’Actual us podeu posar en contacte amb la redacció:

Plural ComunicacióTel. 972 222370 / info@pluralcomunicació.comAv. Sant Francesc 4, 3er, 1ª - 17001 Girona

EditaInstitut d’Assistència Sanitària (IAS)Tel. 972 182506 / Fax.972 182575info@ias.cat / www.ias.cat

Parc Hospitalari Martí i JuliàC. Doctor Castan s/n - 17190 Salt

L’IAS no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

Vicenç Martínez, nou gerent

de l’IAS.

L'IAS és una de les institucions euro-pees seleccionades per participar enel Projecte Europeu REFINEMENT(REsearch on FINancing systems’Effect on the quality of MENTalhealth care), una recerca exhaustivasobre com els sistemes de finança-ment afecten la qualitat de l'atencióen salut mental al continent. Es trac-ta d’un projecte col·laboratiu i decomparació entre nous països: Itàlia,Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra,França, Finlàndia, Suècia, Estònia iRomania.Segons ha explicat el psicòleg JordiCid, coordinador de programes de laXarxa de Salut Mental i Addiccions iresponsable de l’IAS en aquest pro-jecte, l'objectiu general de la recercaés conèixer l'impacte dels sistemesde finançament en la qualitat de l'as-sistència en salut mental i en elspatrons d'atenció dins el sistema d'a-tenció a la salut mental, i identificarles millors pràctiques clíniques i els

components que les financen, perextreure’n unes conclusions i reco-manacions que ajudin a millorar elssistemes de finançament de la salutmental a Europa. El resultat final espresentarà a la Comissió Europea,organisme finançador de la recercaa través dels Projectes 7 europeus(FP7).La investigació té dos nivells, un de

macro, que correspon per exemplea una regió europea àmplia, i un demicro, que equival a una àrea espe-cífica d'atenció a la salut mental.L’estudi macro el realitzen les uni-versitats o instituts de salut públicadels països implicats; la recercamicro és responsabilitat de les orga-nitzacions de salut mental de caràc-ter territorial, com l’IAS.

Per avançar en el projecte, s’haestructurat en diferents mòduls detreball, que són alhora projectes derecerca que busquen donar respostaals objectius de Refinement. Elsblocs principals són aquests: finan-çament i incentius (FINCENTO), indi-cadors de qualitat en salut mental,mapeig territorial de serveis, recur-sos humans i indicadors assistencials(REMAST), patrons d'atenció i tra-jectòries assistencials en salut men-tal (REPETO), i modelatge de siste-mes de finançament. En opinió deJordi Cid, “participar activament enaquest projecte significarà per a l’IASpoder comparar-se sobre l’evidènciaamb altres països europeus i teniruna anàlisi de l'eficiència tècnica enfunció de l'organització de l'assistèn-cia i els recursos disponibles en salutmental, a més de conèixer com elfinançament que rebem té un impac-te determinat en la qualitat assis-tencial que oferim”. �

L’IAS ha rebut del Consell Comarcaldel Gironès un total de vuit cotillespostmastectomia destinades adones operades de càncer de mama.La donació es va fer el 10 d’abril enel decurs d’un acte celebrat a l’Hos-pital Santa Caterina, al qual vanassistir l’equip directiu i professionalsde l’IAS, així com el president delConsell Comarcal del Gironès, JaumeBusquets i la consellera comarcalimpulsora de la iniciativa, Roser Esta-ñol, acompanyada de la resta dedones polítiques de l'ens. El directord'Atenció a l'Usuari de l'IAS i adjunta gerència, Albert Nogué, va desta-car durant l’acte de donació la impor-tància que “en la situació actual de

crisi econòmica s'endeguin iniciativesd'aquest tipus”. La cotilla és una faixa ampla de telareforçada amb barnilles que serveixper sostenir el pit i els costats. Ambaquesta iniciativa, impulsada per lesconselleres comarcals, el Consell delGironès preveu crear un “Banc deProductes de Suport” que s'estenguia tot el territori amb la implicació detotes les regidores. Segons RoserEstañol, “l’objectiu és arribar a donarla trentena de cotilles que sónnecessàries per cobrir les demandesde la comarca, i crear un banc deproductes especialitzats i comple-mentaris al tractament mèdic, quefacilitin la recuperació física i psico-

social de les pacients. Aquests pro-ductes, pel seu alt cost, no estant al'abast de tothom i que mai han estatfinançats per la seguretat social”.Segons el Consell Comarcal del Giro-nès, el Banc de Productes de Suportes vol crear a partir de la col·labora-ció de totes les dones amb respon-sabilitat als ajuntaments de la

comarca com a un acte de sensibi-lització d’aquesta realitat en el teixitpolític. En aquest sentit, des delConsell Comarcal del Gironès s'ini-ciaran contactes amb altres consellsde la demarcació i amb les sevesrespectives conselleres i regidoresperquè se sumin a aquest projectesolidari. �

3

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

L’IAS, membre actiu en elProjecte Europeu REFINEMENT

L’IAS rep una donació de cotilles per a usuàriesafectades per càncer de mama

Jordi Cid és el professional que està treballant en el Projecte REFINEMENT

des de l’any 2011, representant l’IAS.

Representants del

Consell Comarcal

del Gironès

juntament amb

l’equip directiu i

professionals de

l’IAS

4

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies La seguretat en el pacient, una visió

estratègica de l’IAS posada en pràctica

Disseny, implantació iavaluació d’un model degestió de la seguretatclínica en els hospitals deCatalunya, basat enl’EFQM, per a les àreesquirúrgiques, d’urgències,UCI i hospitalització

El propòsit del projecte és dissenyar iaplicar un model organitzatiu peraconseguir involucrar la direcció i elsresponsables de les diferents àreesen la gestió de la seguretat. Així, l’IASha posat en funcionament un grupmultidisciplinari per treballar la segu-retat en el pacient, responsable d’im-pulsar i integrar les activitats que esduen a terme a l’Hospital Santa Cate-rina, que visualitza el compromís dela direcció en aquest àmbit i permettreballar des de diferents visions unsobjectius comuns, estàndards, etc.

Higiene de mans i deprevenció de la infecciónosocomial hospitalària

Objectius generals• Donar un nou impuls a la promoció

de la higiene de mans en els hos-pitals i centres sociosanitaris deCatalunya.

• Conscienciar els professionalssanitaris de la importància de lahigiene de mans.

Objectius específics• Promoure la instal·lació de dispen-

sadors i dosificadors de preparats

d’alcohol en aquells centres queno els tinguin i millorar la disponi-bilitat i ubicació dels dispensadorsde preparats d’alcohol per posar-los a prop de cada pacient/llit.

• Fomentar l’ús dels productes alco-hòlics entre els professionals a tra-vés d’una millora de la sensibilitzaciói formació utilitzant diversos mate-rials formatius i de màrqueting.

• Millorar l’adherència de la higienede les mans dels professionalssanitaris.

• Explorar la relació entre el nivellde compliment de la higiene de

mans i la infecció nosocomial.Responsable a l’HSC: Marisa Jofre

Millora de la identificacióinequívoca de pacients

Objectiu general• Millorar el nivell d’implantació de

la identificació de pacients en elshospitals i centres sociosanitaris.

Objectius específics• Promoure la utilització de braçalets

identificatius i altres sistemes d’i-dentificació de pacients en aquellscentres que no els tinguin.

• Millorar l’ús dels sistemes d’iden-tificació de pacients entre els pro-fessionals sanitaris a través d’unamillora de la sensibilització i for-mació utilitzant diversos materialsformatius i de màrqueting.

Responsable a l’HSC: Dolors Gener.

Pràctiques segures en laprevenció de caigudes depacients

Objectiu general• Avaluar l’efecte d’una estratègia

multifocal per a la millora de l’ad-

Membres de la comissió de l’IAS que treballa la seguretat en el pacient. D’esquerra a dreta: Miquel Carreras, director

Assistencial d’Atenció Primària, Especialitzada i Sociosanitària, Albert Nogué, adjunt a Gerència i director d’Atenció a

l’Usuari i Qualitat, Maria Àngels, secretària de la comissió, Emília de Puig, cap del Servei de Farmàcia, María José Soto,

adjunta del Servei d’Urgències, Marisa Jofre Valls, supervisora d’Hospitalització F i Farmàcia, Dolors Gener, supervisora

de CCEE, Nuri Bosch, diplomada en infermeria del Servei d’Urgències, Carme Vilardell, supervisora Bloc Quirúrgic, Imma

Figueras, diplomada en infermeria del Bloc Quirúrgic, Teresa Vilalta, directora d’Infermeria d’Atenció Primària,

Especialitzada i Sociosanitària, Olga Pineda, adjunta del Servei d’Anestèsia, i Carolina Ochoa, adjunta del Servei de COT.

La seguretat dels pacients és una de les prioritats de les polítiquessanitàries als països líders en la millora de la qualitat de l’assistènciasanitària. La seguretat del pacient també es considera a l’IAS unaprioritat. L’IAS ha participat en diversos projectes de seguretatpromoguts pel Departament de Salut, des de fa anys, com ara elPrograma de Prevenció d’Errors de Medicació, i des de l’any 2008,

també forma part de l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients, unainiciativa impulsada pel Departament de Salut i l’Institut AvedisDonabedian, amb la finalitat d’establir una xarxa de grups d’interès peraconseguir promocionar la cultura de gestió de la seguretat idesenvolupar uns projectes d’intervenció específica. L’IAS participa endiferents projectes impulsats des de l’Aliança:

Institució

herència a les mesures preventi-ves de caigudes en l’àmbit delshospitals i centres sociosanitaris.

Objectius específics• Avaluar l’impacte de les mesures

preventives dependents de l’aten-ció dels professionals.

• Avaluar la resposta dels centresparticipants en l’adherència a lesmesures preventives relacionadesamb l’educació de pacients.

• Avaluar l’efecte de les barreresestructurals en les caigudes iden-tificades.

• Avaluar l’impacte de la taxa decaigudes generals i amb lesió.

• Avaluar l’efecte d’una estratègia“a mida” als centres sociosanitarisen la millora de l’adherència a lesmesures preventives.

• Descriure el perfil dels pacientsque cauen i els factors associatsmés rellevants.

• Descriure factors organitzatius quepoden influir en la variabilitat del’adherència a les recomanacionsentre centres.

Responsable a l’HSC: Nuri Bosch.

Prevenció d’incidents acirurgia: procedimentcorrecte del lloc correcte

Objectiu general• Implantar un protocol per a la pre-

venció de la cirurgia en lloc erronii avaluar-ne el compliment en elshospitals d’aguts públics i privatsde Catalunya. S’establirà un pro-tocol de verificació amb recoma-nacions clares de les dades quecal recollir en format checklist (llis-ta de control). El propòsit d’aquestpas és assegurar que tota la infor-mació rellevant referent al pacienti al procediment que se li ha depracticar està disponible abans dela cirurgia, que és revisada per l’e-quip perioperatori i que la infor-mació discrepant o perduda serà

resolta abans d’iniciar el procedi-ment.

• Senyalització de la zona que s’had’intervenir.

• Verificació preoperatòria (abansde la inducció anestèsica).

• Pausa preoperatòria (abans de laincisió quirúrgica).

• Verificació a la sortida de quiròfan(abans del trasllat del pacient ope-rat).

Responsable a l’HSC: Carolina Ochoa

Implementació d’unsistema de notíciad’esdeveniments adversos

El SINASP (Sistema de Notificació iAprenentatge per a la Seguretat delPacient) és un sistema de notificacióde l’Agència de Qualitat del Ministeride Sanitat i Consum, que té perobjectiu millorar la seguretat delspacients a partir de l’anàlisi de situa-cions, problemes i incidents quehagin produït, o podrien haver pro-duït, algun mal als pacients, i pro-moure els canvis necessaris en elsistema per evitar que aquestessituacions es produeixin.L’IAS adopta aquest sistema per al’Hospital Santa Caterina el 2009mitjançant la formació de gestors,impartida per l’Institut UniversitariAvedis Donabedian a finals de l’any.Des del novembre del 2010 fins alfebrer del 2011 es formen de mane-ra presencial 348 professionals i 130fan el curs en línia. Quan es comen-ça la formació, es posa l’enllaç a laweb del SINASP, així com el codidel centre (clau d’accés) a la Intra-net i es poden iniciar les notifica-cions. Els gestors del sistema tenenaccés a aquestes notificacions (quepoden ser nominatives o anònimes)i es comenten cada mes en la reunióde la Comissió del Nucli de Segure-tat.Gestor principal: Imma Figueras �

5

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

Sessió amb els mitjans de comunicació

L’IAS va mantenir el passat 17 d’a-bril un sessió de treball amb perio-distes amb el doble objectiu demillorar la pràctica quotidiana derelació amb els mitjans de comu-nicació, quan l’IAS esdevé la fontinformativa d’un succés en el qualintervenen suposadament perso-nes amb malaltia mental, i inter-canviar opinions i reflexionar con-juntament sobre el tracteinformatiu que els mitjans decomunicació donen en general ala malaltia mental quan esdevénotícia i sobre les conseqüènciesde la informació publicada.Ambdues parts, la font i els perio-distes, van exposar els problemesamb els quals es troben, ja siguien el moment d’informar (profes-sionals de l’IAS) o en el momentd’elaborar i redactar la informació(professionals dels mitjans decomunicació). A títol general, esva acordar treballar per impulsar imantenir una relació de confiançaque faciliti la comunicació de lainformació i alhora la coberturainformativa. Hi van intervenir perio-

distes de Catalunya Ràdio, el diariEl Punt Avui i l’Agència Catalanade Notícies. També es va tenir reu-nió específica amb el Diari de Giro-na. Per part de l’IAS, van participaren la sessió el director d’Atenció al’Usuari i Qualitat, adjunt a la gerèn-cia i responsable de Comunicacióde l’IAS, Albert Nogué, el directorassistencial de la Xarxa de SalutMental i Addiccions de l’IAS, ClaudiCamps, i Maria José Velasco,directora de Plural Comunicació,gabinet de comunicació de l’IAS.També van ser convidats a partici-par-hi el gerent de la FundacióTutelar de les Comarques Gironi-nes, Josep Maria Solé, i el repre-sentant del projecte “Obertament”de la Federació Catalana d'Asso-ciacions de Familiars i Personesamb Problemes de Salut Mental,Miquel Juncosa. L’IAS va facilitarals periodistes assistents una guiad’estil.La sessió es va dur a terme en elCol·legi de Periodistes de la demar-cació de Girona, que va cedir lesinstal·lacions. �

Un moment de la sessió al Col·legi de Periodistes de la demarcació

de Girona

6

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

20 anys de la Xarxa de Salut MentalInfantil i Juvenil La Xarxa d’Atenció a la Salut MentalInfantil i Juvenil de les ComarquesGironines va complir el gener passat20 anys d’existència. Per celebraraquesta efemèride, el 14 de marçl’IAS va programar una jornada com-memorativa, que van organitzar con-juntament els centres de salut men-tal infantil i juvenil de cada sector,l’Hospital de Dia d’Adolescents i laUnitat de Referència per PsiquiatriaInfantil i Juvenil (URPI). L’acte, queva tenir lloc a la sala d’actes de l’Hos-pital Santa Caterina, va ser inauguratpel doctor Lluís Franch, gerent del’IAS en aquell moment, i pel directorde la Xarxa de Salut Mental i Addic-cions de l’IAS, Claudi Camps. Fins amig matí, els professionals dels dife-rents centres van realitzar una retros-pectiva d’aquests vint anys, presen-tacions molt gràfiques i emotives através de les quals es va visualitzarel creixement dels recursos assis-tencials de la xarxa d’atenció a lasalut mental dels infants i joves i l’e-volució del tipus de patologies quees tracten i com s’atenen. Van clourela jornada el psicòleg i psicoanalistaFrancesc Vilà, i el psiquiatre i psico-analista Josep Moya, amb la confe-rència “La salut mental es mou. Dela psicopatologia de la vida quotidia-na als malestars de la civilització”.

La xarxa infantojuvenil

Els centres que integren la xarxa esdediquen a la valoració i al tracta-ment de trastorns psíquics d’infantsi joves fins a divuit anys. L’àmbit d’ac-tuació no només se centra en elpacient, sinó també en el medi en elqual es manifesta el patiment, jasigui l’escola o la família. L’accés alservei, de caràcter ambulatori, es dua terme per derivació d’altres serveisdel sistema de salut, ensenyament,

serveis socials o justícia. Cadacomarca disposa d’un centre desalut mental infantil i juvenil: Gironèsi Pla de l'Estany, Alt Empordà, BaixEmpordà, Garrotxa-Ripollès, Selvainterior i Selva litoral. D’altra banda,al Parc Hospitalari Martí i Julià s’hiubiquen l’Hospital de Dia d’Adoles-cents, una unitat d’hospitalitzacióparcial que atén joves de 12 a 18anys amb trastorns mentals que

requereixen un tractament ambula-tori intensiu, i la Unitat de Referènciaper Psiquiatria Infantil i Juvenil(URPI), situada en un espai diferen-ciat a l’Àrea d'Hospitalització Mater-noinfantil de l’Hospital Santa Cateri-na. Aquest dispositiu, dotat de cincllits, està destinat a persones de 8 a17 anys que requereixen un estudidiagnòstic i de tractament amb unaatenció acurada les 24 hores del dia.

En el conjunt de les comarques, elscentres de salut mental infantil i juve-nil van atendre l’any 2011 un totalde 4.348 persones. Del total depacients atesos als diferents CSMIJl’any 2011, 1.516 corresponen alGironès i el Pla de l’Estany, 836 alBaix Empordà, 502 a la Garrotxa, 584a la Selva litoral, 455 a la Selva inte-rior, 300 a l’Alt Empordà i 155 alRipollès. L’atenció a aquests pacientssuposa un total 1.806 primeres visi-tes i de 21.229 visites successives.Segons ha explicat la psicòloga Mai-te Pi, cap del CSMIJ de Girona i elPla de l’Estany, els diagnòstics mésfreqüents són els trastorns adapta-tius (1.005 casos l’any 2011 en elconjunt de les comarques), els tras-torns emocionals (762) i els trastornsper dèficit d’atenció (640). Seguei-xen a aquests els trastorns de con-ducta alimentària (457), els trastornsdel desenvolupament (327), els tras-torns de conducta (317), l’autisme i

CSMIJ Alt Empordà

La comarca de l'Alt Empordà vacomençar a ser atesa el 1998 perdos professionals del CSMIJ quedonaven assistència a l'Hospital deFigueres, tot i que seguien formantpart de l’únic equip de salut mentalde Girona. El 2004 es va formar elprimer equip dedicat a atendre úni-cament la zona de l'Alt Empordà. Apartir d'aquest moment, els diferentsserveis de salut mental d’adults,infantils i juvenils i centres de dia esvan ubicar en un mateix centre i esva iniciar el funcionament de Sector.Durant aquest temps l'equip ha tre-ballat per ser un servei visible, pròxim

i d'ajuda als professionals i serveisque treballen amb la població infantili adolescent i en l’atenció directa denens, nois i famílies. El treball grupali familiar amb els pacients, com tam-bé amb els professionals, ha estatuns dels reptes importants del ser-vei, que intenta donar una ofertaassistencial àmplia, normalitzadorai propera a la comunitat.

CSMIJ Baix Empordà

Si bé el CSMIJ del Baix Empordàcom a tal es va iniciar l’any 2007,durant aquests 20 anys ha funcionatcom a “antena” del CSMIJ del Giro-nès. Al principi la població infantil i

juvenil de la zona del Baix Empordàhavia de desplaçar-se fins a Gironaper accedir al servei. No fou fins l’any1996 que s’estableix a Platja d´Aro.Durant tots aquests anys han estatdiferents professionals els qui handut a terme la tasca d’atendre/com-prendre els trastorns delsmenuts/joves de la comarca. Totsho hem fet amb molta il·lusió i esforçi esperem continuar fent-ho aixídurant almenys 20 anys més. Moltesfelicitats a tots aquells que han estattreballant o col·laborant amb la xarxai un especial record per a la personade Miquel Matarrodona, que duranttants anys va treballar en el nostreCSMIJ.

Impressions...

Moment de la jornada commemorativa celebrada el 14 de març.

7

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

psicosi infantil (94), els trastorns d'e-liminació (enuresi i encopresi, amb69 casos), i els trastorns causats pelconsum de drogues (65). L’Hospital de Dia d’Adolescents vaatendre l’any passat un total de 42pacients, i va realitzar 31 ingressos i27 altes. L’equipament disposa de25 places per atendre adolescentsque pateixen patologies com ara,principalment, trastorns de conductaalimentària, trastorns psicòtics i del’espectre autista, trastorns de l’hu-mor, trastorns neuròtics greus i pato-logies en l’ordre de la personalitat. En relació amb la URPI, l’any 2011es van realitzar 53 ingressos, ambun índex d'ocupació del 86% i unaedat mitjana de 13 anys. Els proble-mes mes freqüents que atén sónsímptomes d'ansietat greus i tras-torns greus de conducta.

Dates clau

1992 (gener): L’IAS obre el primerCentre de Salut Mental Infantil iJuvenil (CSMIJ) al Puig d’en Roca,que dóna atenció a totes les comar-

ques de Girona excepte la Garrotxa,el Ripollès i la Cerdanya.1994: L’IAS signa un conveni ambl'ESMI (Equip de Salut Mental Infan-til) d'Olot per atendre les demandesde la Garrotxa.1996: S’inicia l’atenció al Ripollès ial Baix Empordà.1997: S’inicia l’atenció a l'Alt Empor-dà.1999: Es posa en funcionamentl’Hospital de Dia per a Adolescents ila URPI (Unitat de Referència per Psi-quiatria Infantil i Juvenil), ubicada alServei de Pediatria l’Hospital SantaCaterina, amb tres llits. 2003: S'inicia la descentralització delCSMIJ de Girona, amb la creació detres sectors: sector Nord-Pirineus,que inclou les comarques de l'AltEmpordà, la Garrotxa i el Ripollès,amb seu central a Olot; sector Cen-tre, amb un centre per a les comar-ques del Gironès, el Baix Empordà iel Pla de l'Estany, amb seu a Girona;i sector Sud, per atendre la comarcade la Selva, amb seu a Santa Colomade Farners. Es mantenen les dele-gacions que ja existien a cada

comarca. L'Hospital de Dia d'Adoles-cents i la URPI esdevenen un serveiautònom.2004: Amb la inauguració del nouHospital de Santa Caterina, l'Hospitalde Dia d'Adolescents es trasllada alParc Hospitalari Martí i Julià i es creauna URPI independent, a la zonamaternoinfantil del nou hospital.2007: L’IAS clou el procés de des-centralització dels CSMIJ, amb ladotació a cada comarca d’un centre:

Gironès i Pla de l'Estany, Alt Empor-dà, Baix Empordà, Garrotxa-Ripollès,Selva interior i Selva marítima.2009: L’1 de juny l’IAS inaugura ofi-cialment les noves instal·lacions queacullen el Centre de Salut MentalInfantil i Juvenil (CSMIJ) i el Centrede Salut Mental d'Adults (CSMA) delGironès i el Pla de l’Estany, ubicadesen el seu nou emplaçament a la sego-na planta de l’edifici Fòrum (carrer del’Albereda, 3-5) de Girona. �

CSMIJ Garrotxa i CSMIJRipollès

Fa 20 anys: un projecteAvui: una voluntat de serveiDemà: una il·lusió per millorarSempre: un compromísEns sentim orgulloses de formar partd'aquesta gran tasca.Gràcies per ser-hi

CSMIJ Gironès i Pla del’Estany

Ja fa 20 anys que va néixer elCSMIJ. Primer érem un petitembrió, sis persones per donarcobertura a totes les comarques de

Girona excepte la Garrotxa, el Ripo-llès i la Cerdanya. Anàvem a totarreu intentant fer xarxa amb la res-ta de professionals que atenien elsinfants i adolescents, i les famíliesvenien a Girona també de tot arreu.Era un model centralitzat, amb pocsrecursos i al qual era difícil accedirdes d'algunes comarques. Tot i això,manteníem la il·lusió i lluitàvem peraugmentar els recursos i desplegar-nos a la resta de territori. A poc apoc, gràcies al treball de tot l'equip,que va anar augmentant, vamdemostrar que valia la pena conti-nuar el creixement. Actualment laXarxa de Salut Mental Infantil iJuvenil ja pot rebre aquest nom, ja

que comptem amb equipaments atotes les comarques, excepte laCerdanya, un Hospital de Dia d'A-dolescents i una URPI des de l'any2004. Ara es pot dir que l'embrióha nascut, però encara no ha arribata l'adolescència. L'embaràs va durar12 anys.

Hospital de Diad’Adolescents

L’Hospital de Dia d’Adolescents sor-geix l’octubre de 1999, davant lanecessitat d’oferir dins la cartera deserveis de la Xarxa de Salut MentalInfantil i Juvenil un dispositiu finsaleshores inexistent. Aquest recurs

assistencial es caracteritza per serl’únic recurs de referència en el mapade recursos de l’RSG i comparteixamb la resta de recursos (CSMIJ iURPI) la continuïtat de cures i el tre-ball en xarxa.

La finalitat d’aquest nivell assistencialés atendre i tractar tots aquells ado-lescents que a causa de la gravetatpsicopatològica o l’empitjorament del’evolució clínica requereixen un trac-tament més intensiu, sense apartar-los del tot del seu medi i entorn fami-liar. L’abordatge terapèutic ques’ofereix és global i intensiu, combi-nant el tractament individual, grupali familiar. �

Acte inaugural de les noves instal·lacions del CSMIJ de Gironès i Pla de

l'Estany, l'1 de juny de 2009.

8

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

Estudiants de diferents branques de la salut i treball social visiten l’IAS

Febrer

El dia 7, trenta estudiants de treballsocial del País Basc van visitar elParc Hospitalari per conèixer l’orga-nització, els centres i com treballenels professionals de l’IAS en aquestàmbit. Després d’una presentacióinstitucional de l’IAS, a càrrec deNeus Lorca, responsable de l’Oficinad’Atenció a l’Usuari de l’IAS, la tre-balladora social Rosa García, res-ponsable de la Llar Residència LaMassana els va informar sobre comel treball social ha canviat de mane-ra paral·lela a la transformació delmodel manicomial de l’antic hospitalpsiquiàtric de Salt a l’actual ParcHospitalari. Les treballadores socialsMontse Joanola i Alejandra Guirado

els van explicar casos pràctics sobreel terreny. Els estudiants van visitarles instal·lacions del Centre Socio-sanitari La República, la Llar Resi-dència La Massana i l’Hospital SantaCaterina.El dia 17, un grup d’estudiants debatxiller científic del centre Les Alzi-nes de Girona va ser rebut per lasupervisora d’infermeria de Consul-tes Externes, Dolors Gener; el capd’Admissions de l’IAS, Oriol Duch, ila Neus Lorca. A més de presentar-los l’organització, la supervisora delServei de Ginecologia i Obstetríciade l’Hospital Santa Caterina, AlíciaFerrer, va impartir una conferènciasobre el part natural. Després d’unespai obert a les preguntes delsestudiants, els alumnes van fer una

visita guiada pel Serveis de Farmà-cia, Urgències, Laboratori, l’Hospitalde Dia i una Unitat d’Hospitalitza-ció.

Març

El dia 3 l’IAS va acollir quinze estu-diants d’Auxiliar de Clínica de l’IESde Santa Coloma de Farners. Elsalumnes van seguir el programahabitual de l’IAS previst per a aques-tes visites, i específicament aquestgrup va conèixer de primera mà elServei d’Urgències i de Diagnòsticper la Imatge, guiats per les super-visores d’infermeria, Maria Monsu-ñer i Rosa Iglesias.Així mateix, el dia 21, la doctoraEsther Celda, responsable del Centre

Sociosanitari La República, va expli-car el funcionament del centre a ungrup d’estudiants de Girona que vavenir al Parc Hospitalari com a partd’un programa promogut per l’Ajun-tament de la ciutat.

Maig

El dia 3 van visitar el Parc Hospitalariseixanta estudiants del Grau en Tre-ball Social de la Universitat de Giro-na (UdG). Van ser rebuts per la NeusLorca i les treballadores socialsAnna Ros i Belén Reyes. L’accentde la visita va estar en el CentreSociosanitari La República, la LlarResidència La Massana i les unitatsdel Servei de Trastorns MentalsSevers.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

estudiants del País Basc, amb els

professionals de l’IAS que els van

atendre. Estudiants d’Auxiliar

d’Infermeria de l'IES Narcís Xifra.

Estudiants de primer curs d’Educació

Infantil de l’IES Santa Coloma de

Farners. Estudiants del Grau en

Treball Social de la UdG durant la

visita al Parc Hospitalari. Estudiants

de l’Escola de Gestió Empresarial.

9

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Institució

800 anys de l’HospitalSanta Caterina

Tot i que segurament el projecte

ja venia de lluny, no és fins al

segle XIII (1211) que els membres

de la Cofraria de Sant Martí van

decidir bastir un hospital a la ciutat

de Girona, en els terrenys ocupats

avui per la plaça del Mercat d’A-

bastaments.

La primera data documentalsobre els orígens de l’HospitalSanta Caterina es troba en el per-gamí núm. 19, conservat a l’Arxiu

Històric de Girona, fons de l’Hos-

pital de Santa Caterina. D’això fa800 anys, segons data aquestaprimera referència documental.Atesa la rellevància d’aquestaefemèride per la seva importànciahistòrica en general per a la ciutatde Girona, però sobretot pel seusignificat en la nostra pròpia his-tòria, l’Institut d’Assistència Sani-tària vol celebrar aquests 800anys de trajectòria, de la qual con-servem intacte l’esperit humanis-ta que sempre ha caracteritzat

l’Hospital Santa Caterina i que esmanté avui, malgrat el temps decrisi econòmica i de valors quevivim. La Gerència i el ComitèDirectiu de l’IAS proposen un pro-grama d’actes humil en quantiaperò gran en simbologia, pensatper combinar les vessants lúdica,cultural i històrica amb la científi-ca. El programa que es presentaés un disseny de voluntats, quees portarà a la pràctica només sil’organització i la difusió pot serfinançada a través de suport eco-nòmic extern. L’IAS, com aempresa pública i en el marc delcontext econòmic actual no potni considera responsable destinarcap partida del pressupost propials actes commemoratius.Segons informa la Gerència i l’e-quip directiu el cost del programaserà zero per a l’IAS. El programa es comunicarà uncop configurat a través de la intra-net de l’IAS. �

1212, març, 21.

Venda d’una feixa de

terra de la

coromina de Sant

Martí signada

a favor dels

confrares de

l’Hospital

del Cap de l’Areny, el

futur Hospital

de Santa Caterina,

per tal que

hi construeixin

l’hospital

El dia 11 una vintena d’estudiantsde primer curs d’Educació Infantilde l’IES Santa Coloma de Farnerstambé van visitar l’IAS. Van rebre lacomitiva la Dolors Gener, l’Oriol Duchi la Neus Lorca. L’Alícia Ferrer tambéels va oferir una àmplia informaciósobre el part natural. Després d’unespai obert a les preguntes delsestudiants, els alumnes van fer unavisita guiada per la Unitat d’Hospi-talització Maternoinfantil.El dia 15 l’IAS va rebre divuit estu-diants d’Auxiliar d’Infermeria de l'IESNarcís Xifra. A més de conèixer l’es-tructura de l’organització i els seuscentres, van assistir a la xerrada del’Alícia Ferrer, durant la qual els vaparlar del part menys medicalitzatpossible. La Dolors Gener i l’Oriol

Duch els van acompanyar durantl’estada. La doctora Anna Gómez elsva oferir una explicació sobre el fun-cionament de l’arxiu i guiats per lasupervisora de Medicina Interna,Marisa Jofre, van visitar una unitatd'hospitalització. Per acabar el reco-rregut, el personal d'infermeriamaternoinfantil els va mostrar i expli-car aquesta unitat. La programació del maig clou el dia29, amb la visita d’un grup d’estu-diants d'Auxiliar d'Infermeria (brancasociosanitària), de l'Escola de GestióEmpresarial de Girona. Després d'u-na explicació sobre l’organització iel Centre Sociosanitari La República,la doctora Esther Celda, responsablede l’equipament els va mostrar lesinstal·lacions. �

10

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Serveis i equipaments

L’estudi "Resultats del Programa Pacient Expert deCatalunya (PPE-CAT), realitzat a les diferents ABS del'IAS", Premi Jordi Barnadas al millor treball d'infermeria

L’avaluació del Programa PacientExpert de Catalunya® (PPE-CAT),que concretament l’Institut d’Assis-tència Sanitària (IAS) va posar enfuncionament l’any passat a les àre-es bàsiques de salut d’Anglès, Bre-da-Hostalric i Cassà de la Selva,mostra que els usuaris adherits alprograma milloren el coneixement imaneig de la seva malaltia, així comels hàbits i estils de vida saludables,i necessiten fer menys visitesurgents tant al centre d'atenció pri-mària, com a urgències, i menysingressos hospitalaris. Els professionals de la salut anome-nen pacient expert l’usuari afectatper una malaltia crònica que éscapaç de responsabilitzar-se’n i auto-cuidar-se, identificar els símptomesi saber què fer quan es presenten, amés de gestionar l’impacte físic,emocional i social de la patologia,de manera que millora la seva quali-tat de vida. El Programa PacientExpert Catalunya® (PPE-CAT) con-sisteix en l'organització de sessionsgrupals de pacients amb una deter-minada patologia crònica i conduïdesper un pacient expert, sota la super-visió d'uns professionals sanitaris,

els “observadors”, que prèviamentl’han format a través d’unes sessionsindividualitzades. Aquests observa-dors no poden intervenir al llarg deles sessions excepte en casos pun-tuals i necessaris. Segons els resultats de l’avaluaciódels grups PPE-CAT en teràpia anti-coagulant oral (TAO) del CAP Anglèsi del CAP Breda, els pacients hanmillorat el coneixement sobre la sevamalaltia un 25%, i aquest es mantéal sis mesos després d’haver finalit-zat les sessions. La participació delsusuaris en les nou sessions del pro-grama va ser del 92% a Anglès i del81% a Breda, amb un grau de satis-facció del 4.6 sobre 5 a Anglès, i del4.1 sobre 5 a Breda.El grup del PPE-CAT al CAP Llagos-tera, organitzat amb pacients quepateixen insuficiència cardíaca, hamillorat un 18,4% el coneixementsobre la seva malaltia. Entre lesdades aportades, destaca el fet queal cap d’un any de la constitució delgrup, la demanda assistencial d’a-questes persones ha disminuït. Enrelació amb els ingressos hospitalarisper descompensació de la sevapatologia, s’ha passat d’una mitjana

de 0,43 ingressos per pacient a capingrés; les visites a urgències d’a-quests usuaris han disminuït de 0,29a 0,12 (un 58% menys), i la freqüèn-cia de visites al CAP, a causa de lesdescompensacions produïdes per lamalaltia, també s'ha reduït una mit-jana de 1,43 visites a zero. El graude participació del grup del CAP deLlagostera va ser del 93%, i el graude satisfacció ha estat puntuat ambun 4.9 sobre 5.Aquest any, l’IAS ha començat a tre-ballar el programa al CAP Caldes deMalavella amb grups de personesque pateixen insuficiència cardíaca,al CAP de Breda amb pacients ambmalaltia pulmonar obstructiva cròni-ca i al CAP d’Anglès amb personesdiabètiques.L’estudi "Resultats del ProgramaPacient Expert Catalunya (PPE-CAT),realitzat a les diferents ABS de l'IAS"va guanyar el Premi Jordi Barnadasal millor treball d'infermeria atorgatdurant la Jornada de Cloenda delcurs acadèmic 2011-12 de l'Agrupa-ció de Ciències Mèdiques de Gironael passat 8 de juny 2012. El treballés fruit de tots els referents del Pro-grama Pacient Expert de les ABS de

l'IAS l'any 2011: les diplomades eninfermeria Montse Pomés, SílviaSánchez, Judith Ruiz i la metgessaIsabel Ortiz a l'ABS de Breda-Hos-talric, les infermeres Lídia Güell iMònica Selva i el metge Josep MariaHuguet a l'ABS d'Anglès, i les infer-meres Montse Masó, Àngels Burset,Carolina Soler i Eva Pau i les met-gesses Cristina Serra i Elena Amoròsa l'ABS de Cassà. La presentació del’estudi va anar a càrrec de les infer-meres Carolina Soler i Eva Pau.

Grups 2012, a IAS

ABS Anglès. Grup PPE Diabetis,durant els mesos d’abril i juny, a laSala Fonbernat d'Anglès. Professionals referents: les inferme-res Anna Tura, Gemma Caparròs iElena Bosch.ABS Cassà de la Selva. Grup PPE IC,durant l’abril i juny a la Casa Rosa(centre per la gent gran) de Caldesde Malavella. Professionals referents: les inferme-res Montse Masó i Àngels Burset ila metgessa Cristina Serra. ABS Breda-Hostalric. Grup PPEMPOC, durant el maig i juliol, al Cen-tre Cívic de Breda. Professionals referents: MontsePomés i Sílvia Sánchez.ABS Breda-Hostalric. Grup PPEMPOC, durant el setembre - octubre,al Centre Cívic d’Hostalric. Professionals referents: Les inferme-res Montse Pomés, Sílvia Sánchez iPilar Casellas ABS Cassà de la Selva. Grup PPEMPOC, durant el setembre i/o octu-bre, en un local de l'Ajuntament deQuart. Professionals referents: les inferme-res Carolina Soler i Eva Pau i la met-gessa Elena Amoròs. �

Sessió PPE-CAT en Insuficiència Cardíaca, a Llagostera.

11

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Amb l’objectiu d’activar accions pro-motores de la salut en els poblesque integren l’ABS d’Anglès, l’IASha impulsat la creació d’una taula desalut comunitària, integrada per lesdiferents entitats cíviques de la zonai les institucions municipals. La ini-ciativa respon a la voluntat de sumarsinergies, recursos i projectes per

assolir un major grau de penetracióen la promoció de la salut. El treballtransversal inicial vol fomentar hàbitssaludables en alimentació, activitatfísica i alternatives a l’oci de consumde substàncies i activitats addictives,segons l’edat, el gènere, cultura,estat de salut i situació socioeconò-mica de la població de referència. La taula, que porta per nom Ter Bru-gent, és el punt de partida del PlaOperatiu 2011-2015 de l’atenció pri-mària de l’IAS, elaborat a partir deldiagnòstic de salut realitzat l’any2010. Aquest estudi va concloureque una de les millores que es podienfer en l’àmbit de la promoció de lasalut era augmentar la implicaciócomunitària a través del treball trans-versal entre els agents locals i elsprofessionals de la pròpia comunitat,aprofitant el dinamisme associatiu i

els espais naturals d’intervenció deles entitats en cada una de les pobla-cions de referència (Amer, la Cellerade Ter, Anglès, Osor, Susqueda i SantJulià del Llor-Bonmatí).L’estudi, a càrrec d’una comissiód’experts de l’IAS de l’Atenció Pri-mària, Recerca i Atenció a l’Usuari,basa les conclusions qualitatives enles respostes de 1200 persones ate-ses als centres de salut durant l’any2010. Per corroborar i contrastar lainformació obtinguda es va estruc-turar el treball en vuit grups focals:nouvinguts, mares primerenques,adolescents, tercera edat, malaltcrònic, usuari polidemandant , tèc-nics locals, associacions i professio-nals de la salut, amb els quals esvan aprofundir els resultats que esvisualitzaven en l’enquesta. Entre altres dades, l’estudi posava

de manifest que l’alimentació, el con-sum del tabac i el sedentarisme erenels hàbits més preocupants. Concre-tament, a l’ABS d’Anglès, la preva-lença dels factors de risc en la pobla-ció era en un 17,4% la hipertensió,en un 9,2% lahipercolesterolèmia,en un 9,5% l’addicció al tabac, enun 5,5% la diabetis i en un 11% l’o-besitat i el sobrepès infantil. Segonsels experts, tots aquests factorspoden modificar-se treballant hàbitssaludables en alimentació, activitati consum responsable d’oci amb riscd’addicció des de les diferents orga-nitzacions municipals.L’any vinent es preveu actualitzarl’estudi per verificar si l’efecte de lesactuacions promotores de la salutha estat efectiu en la incidència delsfactors de risc gràcies al canvi enels hàbits de salut de la població. �

Les actuacions d’educació sanitària,promoció i prevenció de la salut for-men part de l’activitat anual delscentres d’atenció primària de l’IAS.Des de principis d’any fins al mes demaig, els professionals dels centresdestaquen les següent accions:

Els tallers psicoeducatiusen fibromiàlgiaLa infermera Esperança Castanyer il'auxiliar d'infermeria Rosa Soley, del’ABS d’Anglès, van impartir les ses-sions durant el febrer i el març allocal social de la Cellera; hi van par-ticipar tretzepacients. D’altra banda,les sessions impartides durant l’abrili el maig, a la sala d’educació sani-tària del CAP de Caldes, van anar acàrrec de la infermera Narcisa Pan-trigo i l'auxiliar d'infermeria AnnaGonzález, de l’ABS de Cassà de laSelva. Hi van participar nou usuaris.

Sessions sobre hàbitssaludablesEl 19 i 20 de maig, la coordinadorad'infermeria de l’ABS d’Anglès i ladiplomada Gemma Caparròs van ofe-rir unes xerrades a Bonmatí sobrebons hàbits en l’alimentació i l’exer-cici físic. L’activitat es va organitzaraprofitant el torneig de futbol de pre-benjamins 2004-2005, celebrat a lapoblació.

Setmana sense FumDel 24 al 31 de maig l’ABS de Bre-da-Hostalric va celebrar la Setmanasense Fum. El divendres 25 es vaorganitzar a Hostalric una paradainformativa on els professionals sani-taris van oferir consells sobre la des-habituació al tabac, a més de ferproves a la població fumadora percalcular l’edat pulmonar i cooxime-tries per mesurar el diòxid de carboni

de la sang. Així mateix, es canviavencigarretes per material didàctic. Elsprofessionals tambévan informar a lapoblació a través dela Ràdio Hostalric.D’altra banda, el dia31 es va celebrar unacaminada per pro-moure hàbits saluda-bles. Hi van participarmés de cent cinquan-ta persones. Durant tota la setmana es va podervisitar al CAP de Breda una exposiciósobre el tema. La mostra constavade murals elaborats pels alumnes de

les escoles d’Hostalric i Sant Feliude Buixalleu. Tot plegat va anar acàrrec de les diplomades en infer-meria del CAP Hostalric Isabel Pele-grín i Eva Caballé. �

L’IAS impulsa la creació de la taula de salutcomunitària Ter Brugent, a l’ABS d’Anglès

Promoció de la salut en atenció primària

Serveis i equipaments

Una de la sessions de debat amb els

diferents representants integrants de

la Taula Ter Brugent

La Gemma Caparrós durant les

sessions informatives a Bonmatí.

Celebració de la Setmana sense Fum.

Amb l’objectiu d’avançar en la detec-ció dels símptomes que anticipen unmaltractament, millorar els protocolsd’intervenció i impulsar l’ús eficientdels recursos a l’abast, tant per partdels professionals com de les vícti-mes, el 3 de febrer més cent qua-ranta professionals de la salut i elsector social es va reunir a sala d’ac-tes de l’Hospital Santa Caterina enuna jornada organitzada conjunta-ment per l’IAS i els departamentsde Salut i Benestar Social i Família.Sota el títol “Abordatge dels mal-tractaments: activem nous escena-ris”, la jornada es va estructurar enquatre tallers simultanis dedicats acada un dels col·lectius socials mésvulnerables als maltractaments:infants, dones, persones amb malal-tia mental o amb discapacitatintel·lectual i gent gran. La cloendade la jornada va anar a càrrec de ladoctora en Filosofia de la Universitatde Barcelona Begoña Román, queva pronunciar una conferència a títolde conclusions després de l’obser-vació global de la jornada. En unaentrevista cedida a l’Actual ens enparla (vegeu pàgina 40).

En relació amb el taller dedicat a lainfància, moderat per Neus Moragas,metgessa del Servei d’Atenció a laInfància i Adolescència del Departa-ment de Benestar Social i Família deGirona, va tenir com a objectiu conèi-xer les estratègies i circuits d’inter-venció per millorar la detecció delmaltractament i enfortir el treballdels professionals en xarxa; l’espaidedicat al maltractament de gènere,moderat pel psicòleg Antoni Vives,terapeuta de la Unitat de TeràpiaFamiliar i de Gènere de l’IAS, va pre-tendre analitzar i identificar la cons-trucció de les relacions afectives iels elements d’una relació abusiva;respecte al taller centrat en la vio-

lència que s’exerceix sobre la gentgran, moderat per la geriatra EstherCelda, cap del Centre SociosanitariLa República de l’IAS, l’objectiu vaser analitzar i aprofundir en l’elabo-ració d’estratègies per a la prevenciói en el maneig de diferents situacionsdes de la pràctica quotidiana; final-ment, el taller dedicat al maltracta-ment a la persona amb malaltia men-tal i/o discapacitat intel·lectual,moderat per la treballadora socialRosa García, coordinadora de recur-sos residencials per a persones ambTrastorns Mentals Severs de l’IAS,l’objectiu principal va ser l’anàlisi delrisc.Segons informa la coordinadora dela jornada, Dolors Corominas, res-ponsable del Servei de Salut Comu-nitària de l’IAS, hi ha prevista unasegona edició de la jornada, centradaen els manuals d’intervenció i en l’im-puls de l’avaluació de les actuacionsen l’àmbit dels maltractaments. Toti que encara no hi ha data fixada, laconvocatòria serà la primera quinze-na de febrer de l’any 2013.

Reflexions i propostes detreballEn acabar la jornada, els conductorsde cada grup van presentar una sèriede reflexions i propostes de treballen cada àmbit d’actuació.

Infància: Somriures trencats• Cal abordar l’atenció a tot tipus

de maltractament, no només elfísic.

• Cal tenir presents els protocols,però encara més treballar permantenir el fil conductor delscasos des dels diferents serveisperquè no es perdin. Per tant, ésmolt important el treball en xarxai el coneixement mutu dels dife-rents serveis. També esdevé pri-

mordial l’actualització dels proto-cols.

• Es fa necessària la figura d’acom-panyament psicològic a l’infantdurant tot el procés d’intervenció,però molt especialment en el casd’intervenció immediata.

• Les actuacions urgents que reque-reixen una intervenció immediata,generen molt d’estrès als profes-sionals, ja que necessiten rapidesaen les intervencions.

• Existeix la consciència que elsmaltractaments s’han denunciar oinformar, però s’observa molt derespecte i angoixa per comunicar-ho als pares.

• Sempre s’ha de tenir en compteque davant de qualsevol actuació,el més important és preservar elbenestar del nen, que és l’objectiucentral del treball dels professio-nals que atenen el maltractament.

Violència de gènere: Construint rela-cions afectives• L’existència de dificultats per part

dels professionals en la detecciódels maltractaments a causa dela pressió externa, la victimitzaciósecundària, la manca d’empatia il’existència d’un sistema desbor-dat.

• L’existència de dificultats per partde les víctimes en la detecció dels

maltractaments motivades per lapor a l’entorn i al sistema i pel seubaix poder de decisió.

• Quant als protocols en l’àmbit deviolència gènere, els professionalsconclouen que si bé es donen unspunts forts, com ara la unificacióde criteris, la qualitat de la inter-venció i la possibilitat de treballaren xarxa, encara caldria potenciarmés la participació del treballadorde base, evitar veure els menorscom a víctimes i posar més èmfasien la prevenció a través dels mit-jans de comunicació. Així mateix,els professionals posen en evidèn-cia la necessitat que hi hagi unapersona de referència, la difusió iimplementació dels protocols demanera coordinada i la revisió decontradiccions, duplicitats i buitslegals del sistema.

Gent gran: El vell, fragilitat i despro-tecció• Els maltractaments psicològics i

la negligència són els actes vio-lents percebuts com a més habi-tuals.

• Els canvis socials i econòmics pro-voquen més prevalença d’algunsfactors de risc, com la dependèn-cia en el domicilis.

• És necessari impulsar el treballinterdisciplinari en xarxa.

12

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies I edició de la Jornada “Abordatge dels

maltractaments: activem nous escenaris”

Formació i docència

13

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

• Cal flexibilitzar l’organització deles institucions.

• Cal respectar la decisió de la per-sona gran, procurant que tingui totala informació per poder decidir.

Persones amb malaltia mental i/odiscapacitat intel·lectual: Donem veuals incapacitats• Cal prioritzar també l’atenció al

maltractament d’aquest col·lectiu.• Cal impulsar una xarxa adminis-

trativa entre els serveis socials iels sanitaris per evitar els abusosque es poden donar en les pres-tacions econòmiques associadesa la LAPAD.

• És necessari escoltar la veu del

client en funció de la seva capaci-tat per prendre la decisió concretai no de la seva situació legal decapacitat.

• L’existència d’una retallada delsdrets elementals a causa de lapressió en els professionals de l’a-menaça de denúncia.

• L’existència d’una orientació demolts centres a satisfer la famíliai la imatge del centre però no lavíctima/resident.

• És important el treball en equipper conèixer en profunditat cadacas i evitar males praxis.

• Cal crear equips tècnics associatsa la fiscalia per poder fer denún-cies menors.

• Cal resoldre quin abordatge s’hade fer quan la persona que mal-tracta és la persona que conviuamb la víctima.

• Cal donar resposta al fet quealguns tràmits econòmics afavo-reixin l’inici d’un procés d’incapa-citació legal.

• Cal situar els maltractaments ales persones amb malaltia mentalen el lloc que els pertoca dins elsmaltractaments i deixar de veure'lscom de segona categoria, demanera que les persones afecta-des tinguin el mateix suport admi-nistratiu i el mateix accés alsrecursos que en qualsevol altrecas. �

Formació i docència

Exposició “Retrat d’un EscàndolUniversal”Des del mateix dia de la jornada fins al 2 de març va estar exposada a l’Hos-pital Santa Caterina una mostra d’Amnistia Internacional dedicada a la vio-lència de gènere al món. Sota el títol “Retrat d’un Escàndol Universal”,Amnistia Internacional informava de les principals dades de la campanya“Prou Violència contra les Dones”. Des del 2004, l'organització denunciaque la violència contra les dones és probablement la violació dels dretshumans més habitual i que afecta més persones. Milions de dones i nenesd'arreu del món són víctimes de violència per raó del seu sexe. En la famíliai en la comunitat, en temps de guerra i de pau, la violència contra les donesés, a més de la més estesa, la violació de drets humans més oculta iimpune. Aquesta exposició va estar reeditada i actualitzada l’any 2008.Vint-i-dos panells van explicar els diferents components que conformen imantenen impune la violència contra les dones a tot el món. �Un detall de l’exposició.

Diferents moments dels tallers

de la jornada.

14

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Formació i docència

Jornada d’infermeria “Cuidar-nos per Cuidar” Amb motiu del Dia Internacional dela Infermeria, que se celebra anual-ment el 12 de maig, l’IAS va celebrarel 28 del mateix mes una trobadadel col·lectiu a l’Hospital Santa Cate-rina centrada en la prevenció de lamalaltia i la promoció de la salut d’a-quests professionals, amb l’objectiude facilitar un millor maneig i atencióals pacients en la pràctica diària.Durant la jornada, presentada ambel títol “Cuidar-nos per Cuidar”, dife-rents experts de l’IAS de l’àmbit del’atenció primària, la salut mental il’atenció especialitzada, van explicareines i tècniques per tenir cura d’unmateix. Entre d’altres, destaca l’ex-posició de la tècnica H’Oponopono,una pràctica hawaiana ancestral queconsisteix a realitzar una introspec-ció personal quan es produeix unconflicte per saber i determinar qui-na part d’aquest és pròpia del pro-

fessional, i quina és externa, de l’u-suari, a fi de poder actuar en con-seqüència. Així mateix, la jornadava servir per aprendre exercicis derelaxació i informar els assistentssobre la diversitat i els beneficis deles plantes medicinals, algunes deles quals es poden trobar al ParcHospitalari Martí i Julià, seu del’Hospital Santa Caterina, i en dife-rents centres i serveis de salut demental de l’IAS. La jornada també va acollir la inter-

venció del Servei de Prevenció del’IAS. Segons l’informe presentat pelServei, les causes més comunes demalaltia en el col·lectiu d’infermeriasón en primer lloc els problemes res-piratoris (refredats, pneumònies,bronquitis, etc.), seguit dels proble-mes de l’aparell digestiu (gastritis,processos diarreics, etc.), i en tercerlloc, els problemes de l’aparell loco-motor (tendinitis, lumbàlgies, etc.). Van intervenir en les jornades ladiplomada en infermeria del CAP

d’Hostalric, Eva Caballé; els portalli-teres i fisioterapeutes de l’HospitalSanta Caterina, Àlex Massaguer iJosep Quesada; les supervisoresAnna Maria Pla, del Servei de Dis-capacitat Intel·lectual de l’IAS, PilarOliveras, del Servei de Rehabilitacióde Salut Mental del Parc Hospitalari,i Dolors Gener, de Consultes Externesde l’Hospital Santa Caterina, i RosaCarreras i Judit Valverde, cap i diplo-mada en infermeria del Servei dePrevenció de l’IAS. �

L’IAS va celebrar el 16 de maig l’acteoficial de benvinguda que acull a l’or-ganització la nova promoció de resi-dents que s’incorporen per a un perí-ode de dos a quatre anys, en funcióde l’especialitat. Aquest any, s’incor-poren a l’IAS un total de dotze resi-dents: dos residents d’Infermeria enSalut Mental, que per primera vega-da faran un cicle formatiu de dosanys; tres metges residents de Psi-quiatria, un psicòleg resident de Psi-cologia Clínica, dues llevadores resi-dents i quatre residents de MedicinaFamiliar i Comunitària en rotació hos-pitalària. L’acte de benvinguda va tenir lloc a lasala d’actes de l’Hospital Santa Cate-rina i hi van intervenir la presidenta dela Comissió de Docència, Cristina Gis-bert; el director assistencial de la Xarxade Salut Mental i Addiccions, Claudi

Camps; el director metge i la directorad’infermeria d’Atenció Especialitzada,Primària i Sociosanitària de l’IAS,Miquel Carreras i Teresa Vilalta, i ladirectora adjunta en Salut Mental,Margarita de Castro. Els representatsde la taula van destacar la qualitatdocent de l’organització i la importàn-cia del treball en xarxa, i van posarl’accent sobre el fet de tenir presentque “sempre, darrere d’una malaltia,hi ha una persona”. La direcció docenti l’equip directiu van demanar a lesnoves promocions implicació i estudi.L’any passat, l’IAS va ser acreditatper part del Ministeri de Sanitat iPolítica Social Unitat Docent Multi-professional de Salut Mental . L’IAS disposa de diferents unitatsdocents per a la formació d’espe-cialistes. L’any 1996, l’organitzaciója va ser acreditada pel Ministeri

d’Educació i Ciència pera la formació d’especia-litats en Psiquiatria; l’any1998 per a la formacióde psicòlegs clínics; l’any2000, per a la formacióen Infermeria en SalutMental; i el 2009, enMedicina Familiar iComunitària. La diversitatde dispositius de la Xarxade Salut Mental i Addic-cions ha permès oferir,durant tots aquests anys, una for-mació completa en què els residentspoden desenvolupar la seva espe-cialitat, tant en l’àmbit hospitalaricom en el comunitari. En la mateixalínia, la formació dels metges defamília es porta a terme en tots elsdispositius hospitalaris de l’HospitalSanta Caterina; i la formació de lle-

vadores residents, als serveis hos-pitalaris i d’atenció primària. Desque els diferents dispositius hanestat acreditats, s’han format a l’IASun total de cinquanta-un professio-nals. Amb la incorporació dels nousresidents hi haurà a l’IAS en procésde formació un total de trenta-sisresidents. �

Benvinguda de l’IAS als nous residents

La directora

d’infermeria

d’atenció primària,

especialitzada i

sociosanitària de

l’IAS, Teresa Vilalta,

va obrir i tancar la

jornada.

Els dotze residents que aquest any

s’han incorporat a l’IAS.

15

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Formació i docència

Professionals la Unitat d’InfermeriaMèdica de l’Hospital Santa Caterinahan participat aquest primer semes-tre de l’any en diferents fòrums pro-fessionals: Del 8 a l’11 de juny, la Marisa Jofre,la Susana Mota, l’Alba Pla, la NúriaGómez i la Núria Anglada van assistiral 45è Congrés Nacional de la SEPAR2012 (Societat Espanyola de Pato-logia Respiratòria) i van presentar el

pòster “Análisis de la eficacia del clo-ruro de etilo en aerosol frente amepivacaina subcutánea comoanestésico para la punción arterial.Resultados preliminares”. El 5 de maig, amb motiu de la cele-bració del Dia Mundial de la Higienede Mans, la Unitat va participar enl’exposició de cartells de diferentshospitals de Catalunya referents a lahigiene de mans, cedida pel Depar-

tament de Salut, i organitzada a l’IASper la Direcció d'Infermeria, a l'entornde la seguretat del pacient.El 4 de maig, la Unitat també vaintervenir en la XIV Jornadad’Infermeria dels Serveis deMedicina Interna dels HospitalsComarcals de Girona, amb elpòster "Educació terapèutica delpacient crònic hospitalitzat", untreball de les diplomades en

infermeria Sandra Matilla, SaraCabezón, Núria Gómez i MarisaJofre, i amb la comunicació "Avancem en l’atenció al malalt crò-nic", a càrrec d’Anna Illamola, Cle-mentina Ramos, Anna Roca, MartaPi i Marisa Jofre, infermeres de laUnitat d’Infermeria Mèdica. La jor-nada d’aquest any va estar organit-zada per la Fundació Hospital SantJaume d’Olot.�

IV Jornades d’Artteràpia, Salut i Comunitat

L’Artteràpia és un tipus de tractamentque utilitza com a mediador l’expres-sió artística: la dansa, el teatre, lamúsica o l’activitat plàstica. A travésdel procés creatiu i l’ús de diferentsllenguatges artístics, la pràctica del’Artteràpia en persones que pateixenuna malaltia mental, una discapacitato dificultats socials, intenta potenciarels aspectes expressius, comunica-tius i afectius, a fi de facilitar l’auto-coneixement i ajudar la persona a ferun recorregut pel seu món interiorque li permeti afrontar els seus pro-blemes. Per avançar en el coneixe-ment i la pràctica professional en elsàmbits sanitari, educatiu i social, l’IASi l’Associació Professional d’Arttera-peutes (GREFART) van inaugurar el17 de març al Centre Cultural La Mer-cè de Girona la cinquena edició deles Jornades Artteràpia, Salut iComunitat, en les quals van participarper primera vegada un conjunt d’en-titats gironines interessades en lamatèria: el Col·legi d’Infermeria, elCol·legi d’Educadores i EducadorsSocials de Catalunya, l’Associació

Espanyola contra el Càncer de Girona,l’Associació per a la Prevenció deViolències Familiars de Girona, l’Es-cola Annexa i el Centre Penitenciaride Girona.Les jornades van continuar fins al 5de maig amb tallers específics diri-gits a professionals de les diferentsentitats que hi col·laboren. Concre-tament a l’IAS, els tallers, impartits

per l’artterapeuta Alícia Expósito, vantenir lloc el 22 i 23 de març. Segons ha explicat una de les artte-rapeutes de l’IAS, la Marta Araque,diferents dispositius de la Xarxa deSalut Mental i Addiccions de l’IAShan anat incorporant aquesta disci-plina com a eina de treball amb elsseus usuaris en diferents àmbits,com ara l’Hospital de Dia d’Adoles-

cents o els centres de dia d’adults.“A l’Hospital de Dia”, diu, “els jovesque reben un tractament intensiuper la psicopatologia que presentenparticipen en sessions setmanals alllarg de tot el procés terapèutic”.L’Artteràpia és una pràctica artísticai clínica que als països anglosaxonsestà integrada al sistema nacionalde salut. �

Moment de l’acte inaugural de l’edició 2012 de les jornades

Participació dela Unitatd’InfermeriaMèdica endiferents fòrumsprofessionals

16

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Formació i docència

El Servei Especialitzat de Salut Men-tal i Discapacitat Intel·lectual de l’IASva organitzar el 23 de febrer una con-ferència a càrrec d’Anna Vilanova, lamare d’un fill amb síndrome de Downque va oferir el seu testimoni sobre

el que ha significat aquest fet en laseva vida. La conferència, dirigida afamiliars i professionals que treballenper a les persones amb discapacitatintel·lectual, es va organitzar ambmotiu de la publicació del llibre que

porta per títol Marcel, el meu fill

extraordinari. L’Anna Vilanova (Giro-na, 1964) va ser la cantant de l'Or-questra Selvatana, un clàssic delsenvelats, fins que va quedar emba-rassada. Desitjava tant aquell fill que

no li va costar gens acomiadar-sedel món de l’espectacle musical. A partir de llavors va cantar al nenque portava al ventre. Però al néixerel Marcel el món li va caure asobre.�

Conferència “Marcel, el meufill extraordinari”

Exercicis pràctics per saber actuaren cas d’accident

El 30 de maig, l’edifici polivalent deCassà de la Selva va acollir la terceraedició de la formació pràctica dirigidaals professionals d’atenció primàriade l’IAS per entrenar i adquirir elsconeixements necessaris per res-pondre davant una situació d’acci-dent de trànsit. A més d’aquestobjectiu principal, l’activitat tambépretén:

• Donar a conèixer als participantsels recursos existents a la zona.

• Afavorir la comunicació i lacol·laboració entre els recursosassistencials de diferents àreesbàsiques, siguin de l’IAS o del’ICS, i els no assistencials queintervenen un l’atenció a les per-sones implicades en un accident,com ara la policia, els bombers,

el SEM, etc. • Crear les bases per al desenvolu-

pament d’una activitat periòdica,integrada en els programes de for-mació de les ABS implicades.

Aquesta pràctica es va iniciar l’any2010, a Anglès, amb professionalsde les ABS de l'IAS i de l'ABS Sta.Coloma (ICS), i va continuar l’any2011 a Hostalric, amb professionals

de les ABS de l'IAS i de l’ABS Arbú-cies-Sant Hilari (ICS). Aquest any hihan participat els professionals deles ABS de l'IAS i de l’ABS Sils-Vidre-res-Maçanet (ICS). Els professionalsresponsables de l’organització hanestat les infermeres Elena Gil, GloriaReig i Maria Vidal, i el metge de famí-lia i coordinador mèdic de l'ABS deCassà, Pep Figa. �

Moment de les pràctiques.

17

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

ENTREVISTA A

"Es tracta d'un projecte que equival a gestionar talent"

Vicenç Martínez IbáñezGERENT DE L’IAS

Nascut a Barcelona l’any 1952, Vicenç Martínez Ibáñez ésllicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la UniversitatAutònoma de Barcelona (1969-1975), especialista enCirurgia Pediàtrica i diplomat en Direcció d’Hospitals iOrganitzacions Sanitàries per EADA (1998-1999), i vaacabar el PADE per IESE l’any 2008. Martínez Ibáñez,gerent de l’IAS i alhora de l’ICS, segons l’acord del Consell

Executiu de la Generalitat de Catalunya de 22 de maigd’aquest any, acumula més de trenta anys d’experiènciaprofessional en l’àmbit assistencial. Durant l’entrevista ensofereix una ràpida pinzellada del seu periple professional idescobrim la seva faceta d’esportista: pràctica, habilitat iactitud que li van servir per finançar la carrera demedicina, una vocació que ocupa la seva vida.

Després d’acabar la seva residènciaa l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron (HUVH), se’n va anar capals Estats Units, al Jackson Hospitalde Miami (Florida), per realitzarrecerca en cirurgia de nounats. L’any1980 va tornar a Barcelona i es vaincorporar a l’HUVH com a adjunt alservei de Cirurgia Infantil. El juny de1984 emprèn de nou un viatge capals Estats Units, al Children’s Hospitalde Pittsburgh (Pensilvània), per apro-fundir i ampliar el seu coneixementen transplantaments de fetge eninfants. De fet, a la seva tornada capa l’Estat espanyol es va dedicar a lacirurgia experimental a l’Hospital dela Vall Hebron amb fetges d’animals,i el 7 de juny de 1985, fa el primertransplantament de fetge a l’Estatespanyol, a una nena de tres anys,del Lluçanès. El nou gerent de l’IAS ide l’ICS, va ser distingit l’any 1986amb la placa Narcís Monturiol de laGeneralitat de Catalunya per la sevadestacada aportació a la ciència i ala tècnica en l’equip de transplanta-ment de fetge de l’Hospital Infantilde la Vall d’Hebron, un mèrit querecorda amb especial il·lusió. L’any1999 se’n torna cap als Estats Units,concretament a la Universitat deCalifòrnia (Sant Francisco), per con-tinuar treballant sobre els avançosen cirurgia fetal, amb el doctor H.Harrison, director emèrit del Centre

18

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

de Transplantament Fetal d’aquestauniversitat. Aquest viatge el duràamb el mateix objectiu cap al Chil-dren’s Hospital de Filadèlfia. Responsable durant dotze anys delPrograma de Transplantament de Fet-ge Infantil de l’HUVH, pioner a l’Estat,i impulsor l’any 1999 del Programade Cirurgia Fetal, també pioner, eldoctor Martínez Ibánez assumeix, desde l’any 2001, la direcció del Serveide Cirurgia Pediàtrica del centre, fun-ció que ha exercit fins a acceptar lanova gerència actual, i que li ha per-mès combinar la tasca assistencialamb la de gestió. Entre d’altres pro-jectes, a més d’assumir la coordina-ció de l’Àrea MaternoInfantil (2004)i la direcció de processos quirúrgicsde la Vall Hebron (2006), destacal’encàrrec d’organitzar un hospitalmaternoinfantil a Tegucigalpa (Hon-duras), un projecte dirigit pel doctorJosep Maria Bonet sota el paraigüesdel Consorci Hospitalari de Catalunyai el Banc Mundial; i l’organització delservei de cirurgia infantil de l’HospitalComplejo Materno-Insular de Las Pal-mas de Gran Canaria. En l’àmbit docent, a banda d’una dila-tada tasca com a tutor de residents,Martínez Ibáñez és professor asso-ciat de Cirurgia de la UniversitatAutònoma de Barcelona. I en elcamp de la recerca, ha publicat mésde 220 treballs científics en revistesnacionals i internacionals i ha impartitmés de 560 comunicacions i confe-rències.La seva vida, tot i estar dedicadaplenament a la sanitat en les sevesdiferents facetes, ha estat molt vin-culada a l’esport. Va ser campió d’Es-panya d’Handbol, amb el Barça. Uncop acabada la carrera, quan ja ini-ciava la residència, va traslladaraquesta pràctica al món del futbol ide les maratons. Passat el temps iamb alguna que altra lesió, la sevapassió continua amb el golf, unesport que li permet continuar ambl’exercici físic i que utilitza com a

teràpia personal. “Sóc conscient de la vostra incer-tesa davant aquest projecte, peròus voldria demanar tranquil·litat iconfiança. L’objectiu és clar: sumaresforços. El full de ruta l’hem detreballar entre tots; calen les refle-xions i aportacions de tots els pro-fessionals, les vostres i les dels del’ICS, perquè el projecte ha d’éssercompartit. Per part meva, assumei-xo el compromís de mantenir-vosinformats. Compto amb la vostracol·laboració, compto amb totsvosaltres. Sóc el gerent de l’IAS ide l’ICS, però sobretot, sóc un devosaltres”, així es presentava eldoctor Vicenç Martínez Ibañez quanes va incorporar a l’IAS fa dosmesos i escaig. Ara ens explica lesprimeres impressions i el calendaride treball al capdavant de la gerèn-cia de l’IAS en un moment econò-mic molt difícil.

- L’Actual: El primer què li va passar

pel cap quan li proposen dirigir a la

Regió Sanitària de Girona el projecte

IAS-ICS.

- Vicenç: Il·lusió i satisfacció- L’Actual: Per què accepta la pro-

posta?

- Vicenç: Crec de veritat que és undel pocs projectes interessants i cre-atius des del punt de la vista de lagestió en el marc actual de conten-ció i dificultat econòmica. Es tractad’un projecte que equival a gestionartalent, i tant a l’IAS com a l’ICS, entenim, i molt. El talent s’ha d’ocupar,i en centres on n’hi ha, tenim l’obli-gació de fer que s’ocupi al màxim.Al llarg de la meva trajectòria pro-fessional, el discurs que he fet sem-pre ha anat orientat a evitar compe-tència insana perquè aquesta noporta a cap lloc o, almenys, a caplloc positiu. I des de la gerència únicaIAS-ICS puc precisament treballaraixò, un projecte que significa impul-sar i assentar sinergies per anaranul·lant progressivament les bosses

d’ineficiència en l’atenció a la salutdels nostres usuaris a la Regió Sani-tària de Girona. Haig de dir que ésun honor poder triar treballar en unprojecte d’aquest caràcter i miradaemprenedora. És únic, de debò. Icrec que si l’IAS i l’ICS anem a una,podem millorar.- L’Actual: Què en pensa del territori

gironí que abracen les dues institu-

cions?

- Vicenç: La Regió Sanitària de Gironaestà molt endreçada. M’he trobatuna voluntat i harmonia molt bonesen el conjunt de sistema sanitari,tant per part dels centres de l’ICS,com dels de l’IAS, com des de lesfundacions que gestionen els hospi-tals comarcals; en el seu conjunt uncamp molt net per treballar bé.- L’Actual: Quina és la seva primera

valoració de l’IAS, després d’haver

mantingut els primers contactes amb

els professionals?

- Vicenç: L’IAS és el conjunt delsseus professionals. M’he trobat unsentit de pertinença admirable.Aquest caràcter i sentit especialsformaran part de la meva gestió. Noho dubteu. Tenim un hospital d’aguts,tenim primària, disposem d’una xar-xa de salut mental i addiccions ambuna expansió comunitària exemplar,també gestionem la línia sociosani-tària i l’atenció social. En cadascuna

d’aquestes línies segur que podremtreballar àrees de millores. El full deruta de totes les línies assistencialsl’hem de fer conjuntament, gerènciai professionals.- L’Actual: Segur doncs que ja té una

idea formada dels professionals de

la casa?

- Vicenç: He tingut ocasió de trobar-me amb els diferents grups de tre-balladors als centres i serveis. I enprimer lloc convé felicitar-vos a totsper la tasca que esteu realitzant mal-grat l’actual situació de contenció.He sentit una receptivitat positiva iimportant que m’ha fet veure queels professionals de l’IAS tenenganes de treballar per a l’organitza-ció, en particular, i per a la sanitat,

“També sé queels professionalsde l’HospitalJosep Truetaveuen que ambl’IAS de costatpoden millorar ique tots higuanyem siformen un solservei itreballem comun sol servei.”

19

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

en general. Aquest fet, m’ha donatforça i m’impulsa a entusiasmar-meencara més amb el projecte que sem’ha encomanat. Les reticències ini-cials mostrades són lògiques i nor-mals, però la participació dels pro-fessionals en el full de ruta quecomentàvem les anirà llimant. Con-cretament, la competitivitat entrehospitals que es troben a dos quilò-metres de distància no té sentit pera ningú, i això, els professionals hoveuen. També sé que els professio-nals de l’Hospital Josep Trueta veuenque amb l’IAS de costat poden millo-rar i que tots hi guanyem si formemun sol servei i treballem com un solservei.- L’Actual: Quins objectius s’ha mar-

cat la gerència per a cada línia?

- Vicenç: En relació amb l’HospitalSanta Caterina treballarem, tal comhem dit des d’un bon principi, lessinergies amb l’Hospital Josep True-ta. Pel que fa a la Xarxa de SalutMental i Addiccions incidirem en lacomunicació nacional i internacionaldel que fem; l’IAS ha estat capaç defer créixer un model d’atenció a lasalut mental excel·lent , que hem dedonar a conèixer fora de l’àmbit giro-ní; hem d’exportar la nostraexcel·lència i tenim capacitat per serlíders en aquest camp a l’Estatespanyol i a Europa. En salut mentalhem de treballar la recerca i les publi-cacions d’aquetes recerques. I enl’àrea sociosanitària, hem de conso-

lidar el nostre paper en el territori. En definitiva, des de la gerència IAS-ICS haig de treballar el full de rutade millora de totes les línies assis-tencials de l’IAS, i això només hopodré i ho vull fer amb la participaciódels professionals, trepitjant de peusa terra perquè ens movem en unarealitat d’austeritat, i sota el parai-gües de l’IAS.- L’Actual: Tenim calendari?

- Vicenç: Tant l’IAS com l’ICS, el San-ta Caterina i el Trueta són organitza-cions molt grans i complexes. Durantaquests primers dos mesos, m’hesituat i he anat adquirint el coneixe-ment necessari per gestionar amb-dues empreses. Ara, aprofitaré lesvacances per posar-ho tot en ordre,

analitzar la informació i poder decidir.A la tornada de vacances disposaréd’un primer esborrany del full de rutaper presentar-lo al Consell d’Admi-nistració de l’IAS i un cop validat, enfaré la presentació i compartiré ambels professionals, servei per servei,el projecte i les primeres accionsorientades a posar en pràcticaaquest procés de sinergies entrel’IAS i l’ICS.- L’Actual: I no se li fa una muntanya

això de pujar i baixar cada dia de

Barcelona a Girona?

- Vicenç: Al contrari, estic encantat.Vinc i me’n vaig amb tren i aprofitoel camí per treballar. Hi estic acos-tumat. La meva experiència vital ésmoure’m entre hospitals i el reco-rregut Barcelona-Girona no és capdistància que m’afecti o suposi unproblema.- L’Actual: 800 anys d’història de

l’Hospital Santa Caterina, què me’n

diu?

- Vicenç: Realment no tothom ho potdir això. Crec que és una bona ocasióper l’IAS per expressar què volen diraquests vuit-cents anys d’història,d’on venim i com hem alimentataquest esperit que caracteritza enca-ra avui l’Hospital Santa Caterina. Elmoment, però, no ens permet fercap despesa per organitzar un pro-grama d’actes commemoratiu, i peraquest motiu, el que hem decidit, elComitè de Direcció i jo mateix, éstreballar sobre una proposta d’actesa cost zero, és a dir, un programatotalment finançat per empresesexternes a l’IAS.- L’Actual: Anem a fer la fotografia?

Amb bata o sense?- L’Actual: Vostè com se sent millor?

Amb bata. �

"El full de rutal'hem detreballar entretots"

Notícies

La Unitat de Cures Pal·liatives de l’IAS està espe-cialitzada en l’avaluació i control dels símptomesdels pacients que es troben en una fase avançadai progressiva d’un procés de malaltia que necessitatractaments i atenció molt específics. La unitates troba ubicada a la sala d’hospitalització D del’Hospital Santa Caterina, la sala de color groc, icomparteix espai amb la Unitat de Convalescència.De fet, la sala D es podria definir com la unitatsociosanitària de de l’Hospital d’Aguts, amb vintllits per a l’atenció pal·liativa i quinze per a l’atencióa la convalescència. Aquesta sala, quan és neces-sari, també acull pacients procedents d’altres ser-veis, com Medicina Interna,Cirurgia i Traumatolo-gia. La Unitat de Cures Pal·liatives està formadaper un equip de professionals que treballen deforma interdisciplinària, liderat per la doctora RosaRoca, cap de la Unitat, i integrat per la doctoraClaustre Babia, adjunta, la doctora Kènia Molina,que comparteix la feina amb el Servei d’Urgènciesi la Unitat de Convalescència, la supervisora d’in-fermeria Carme Alemany, la infermera Elvira Agua-

do, que fa d’enllaç amb la resta de serveis del’Hospital Santa Caterina o altres centres de salut,la fisioterapeuta Mònica Angulo, que també assis-teix el conjunt de pacients de la sala, la treballa-dora social Anna Ros i la psicocòloga Roser Grau. Les diplomades en infermeria que fan torn de diasón la Marta Llorà, la Maria Mondelo, la LauraFarrés, l’Ana Maria Herrero, la Tonia Virgili, la DorisGallego, en David Cámara, la Gemma Massanet,l’Esther Rodríguez, la Dolors Pons i l’Ariadna Masde Xarxars; el torn de nit el cobreixen l’Olga Bar-trina, la Carme Marcó, en David Borrat i l’AlbertQuintana. Les auxiliars d’infermeria que també fanel torn de dia són la Lluïsa Sala, la Lídia Canals, laMireia Rosdevall, l’Asunción Rodríguez, l’ImmaLlombart, l’Amparo Martínez, la Sílvia Viñas, laMarga Serrano, la Carmen Portillo, l’Elena Ruiz, laCarme Ribera i en Xavier Gabarda. Els auxiliar quetreballen de nit són la Mònica Prim, en José Fran-cisco Molina, en Jordi Leal, la Judit Mesa, enJuan Mariño i en Bernat Bueno. I els portalliteresde la planta són en Josep Gómez i en Raúl Saez.

“No són els cossos elsque sofreixen, sinó lespersones.”

La Carme Alemany és la supervisora d’infermeria.Ara està a punt d’anar-se’n de vacances quinzedies, els altres quinze els fa a l’agost. Abans demarxar ens dedica una bona estona per explicar-nos com funciona la planta. El personal d’infer-meria treballa de forma alternada, un mes a laUnitat de Cures Pal·liatives i un mes a la Unitatde Convalescència. Dirigeix un gran equip de diplo-mats en infermeria, auxiliars i portalliteres. A dife-rència dels pacients pal·liatius, els malalts queingressen a convalescència són persones majorsde 65 anys que presenten un deteriorament fun-cional agut a causa d’una malaltia aguda o d’unaintervenció quirúrgica, amb possibilitats de recu-peració. La complexitat de la seva situació reque-reix un ingrés sociosanitari, però que té com aobjectiu el retorn a casa. “Quan rebem els infor-mes del pacient valorem si té criteris d’ingrés a

20

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

La Unitat de Cures Pal·liatives

D’esquerra a dreta, un part de l’equip: Asunción Rodríguez, Mari Paz Moreno, Tònia Virgili, Laura Solano, Regina Feijoo, Mònica Angulo, Carme Alemany,

Claustre Babia, Laura Farrés; a primera fila: Marta Llorà, Sílvia Viñas, Mari Arce i Maria Àngels Fernández.

Convalescència”, diu la Carme. Els ingressos de Pal·liatius són derivats principal-ment de l’Institut Català d’Oncologia (ICO Girona),però també dels serveis propis de l’hospital, delsequips de suport a domicili (PADES Girona), del’atenció primària i d’altres professionals de laRegió Sanitària de Girona. “Els dimecres al matítenim aquí la reunió amb els diferents equips , laUFISS de l’ICO, el doctor Josep Cornellà, la infer-mera Roser Borrell i el PADES Girona, que estàformat per la doctora Montse Parés i les inferme-res Lluïsa Ros i Pilar Matas; els divendres anemnosaltres a l’ICO de l’Hospital Josep Trueta”, expli-ca la supervisora de la unitat. La Unitat de CuresPal·liatives també atén malalts a Consultes Exter-nes. Es visiten els malalts que encara són prouautònoms i poden viure al seu domicili. Finalment,l’equip d’infermeria de la Carme també es cuidade la Unitat Penitenciària, que es troba al final delpassadís, entrant a la sala D, a l’esquerra. Els dimarts de cada setmana a primera hora esreuneix tot l’equip de la unitat: els facultatius, les

infermeres i auxiliars, la treballadora social, la psi-cocòloga, i també mossèn Tor, que és tota unainstitució a la casa, per intercanviar informació iparlar dels pacients que en aquell moment estaningressats a la planta. “Fem una avaluació integraldels malalts per atendre de la millor manera pos-sible les seves necessitats des d’un punt de vistaglobal com a persones. Des de la medicació per alcontrol dels símptomes, el pla de cures d’inferme-ria, l’assistència psicològica, i també l’espiritual,si així ho vol el pacient o la família”, explica la Car-me. Aquesta reunió és un referent per a tots elsprofessionals de la planta, segons vaig poder saberdesprés. L’equip de la Carme cuida la unitat comsi fos casa seva, “perquè aquí atenem les personesen la darrera fase de la seva malaltia”. Pregunto ala supervisora si aquest fet no fa molt difícil devegades seguir. “Ens trobem amb situacions moltcomplexes, sobretot quan al pacient ingressat ésuna persona jove. La família o el cuidador del malaltés alhora objecte de la nostra atenció i també partactiva en el procés d’assistència al pacient. Tot

sovint ens trobem davant decisions molt difícils,que intentem resoldre de la millor manera; peròsí, la dificultat existeix”, afirma. “Al mateix temps”,continua, “creem vincles d’afecte i els familiarsens ho fan saber a través de gestos continus”.Veig que és cert: la planta està envaïda de flors iplantes que són detalls d’agraïment de les famíliescap als professionals pel tracte rebut, també bom-bons, fotos i dibuixos dedicats. “Massa sovint ensemportem la feina a casa, però aquí també riemmolt, no et pensis”, subratlla.És mig matí. La doctora Regina Feijoo, geriatrade la Unitat de Convalescència, entra al despatxde la Carme Alemany per coordinar uns ingressosi informar-la sobre unes directrius en relació ambuns pacients dels quals s’haurà de fer el seguimentla setmana vinent perquè ella també marxa devacances. La Regina, tot i que no forma part del’equip facultatiu de la Unitat de Cures Pal·liatives,es queda una estona a parlar amb mi. Aquestadoctora es va incorporar a l’IAS l’any 2004, a laUnitat de Valoració de la Memòria i les Demències

21

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

1- D’esquerra a dreta, la doctora Rosa Roca atenent una pacient, la senyora

Gladys, i al seu home, el senyor Carlos, a la sala d’estar de la Unitat.

2- D’esquerra a dreta, la Carme Mur i la Míriam Lladó.

3- A la dreta, l’Elvira Aguado, a Consultes Externes.

1 2

3

(Uvamid), amb l’equip del doctor Secundí LópezPousa. En aquell moment l’atenció a la convales-cència i a les demències encara era un tot. Quanla Unitat de Convalescència pren autonomia i pas-sa de deu a quinze llits, la Regina trasllada plena-ment la seva dedicació laboral a aquesta unitat,deixant la Uvamid, unitat per a la qual havia estatcontractada. La Regina destaca de la seva unitatel sistema de treball, regit pels objectius comunsde tots els professionals de cara a una milloracontínua de l’atenció al pacient, i la capacitat d’a-quests per adaptar-se al treball en equip en l’as-sistència al pacient geriàtric, la qual “de vegadesés poc reconeguda”, afirma la Regina. “El treballque fem amb el nostre pacient en relació amb laseva qualitat de vida és molt important i no sem-pre se li dóna el valor que té”, continua. “Intentemmotivar la seva autonomia, tot i que no sempreés entès així pel propi pacient; de vegades passaa l’inrevés, el pacient no és conscient de les seveslimitacions”, clou la Regina, que ha de marxar.

Un recorregut pels espais

La supervisora d’infermeria em condueix per laUnitat de Pal·liatius per ensenyar-me els espais.Les habitacions d’aquesta unitat són de la 201 ala 213 ; la 206 i la 207 són les penitenciàries, quequan estan lliures s’ocupen amb pacients pal·lia-tius, o d’altres serveis si és necessari. Al despatxmèdic, que queda a l’esquerra del control d’infer-meria, nucli central de la sala d’hospitalització D,se centren les tasques administratives dels facul-tatius i és on es fan les reunions interdisciplinàries.Si continuem caminant, trobem una habitació ques’utilitza de magatzem de diferents aparells i arti-cles, com ara caminadors, matalassos, etc. A lasala contigua s’hi ubica una sala de cures, que ésocupada pels voluntaris; al matí, els de l’Associa-ció Espanyola contra el Càncer, i a la tarda, els del’Oncolliga. “La seva tasca és molt important”,destaca la Carme. A continuació hi ha un banyassistit equipat amb una mena de grues que aju-

den el personal d’infermeria a aixecar els pacients.Fem un gir cap a l’esquerra, i, de camí cap a lasala d’estar, la Carme explica que cada dia, a lesonze del matí, es trasllada els pacients de conva-lescència a la sala de rehabilitació ubicada al Cen-tre Sociosanitari La República.La sala d’estar és un espai diàfan, on els familiarspoden tenir un respir, i si fa al cas dinar. Està equi-pat amb una nevera i un microones, i també dis-posa de televisió, que és gratuïta (a les habitacionsés de pagament). Les associacions de voluntarisaporten a aquesta sala una tauleta d’infusions pera ús, també gratuït, dels acompanyants delsmalalts. Més endavant, la unitat té habilitada unahabitació que en diuen locutori, reservada tambéals familiars com un espai més íntim on podenllegir i com a lloc reservat per al diàleg entre elsprofessionals i els acompanyants o refugi en situa-cions extremes. Ja som gairebé als límits de la unitat. Entrem a lazona penitenciària, a la qual s’accedeix amb una

22

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

4- D’esquerra a dreta, l’Anna Ros i la Montse Juanola, treballadores socials.

5- D’esquerra a dreta, les doctores Kenia Molina i Claustre Babia.

6- Rosa Roca, acompanyada pel doctor Juan Zapata, resident, dialogant amb

un familiar d’un pacient.

7- D’esquerra a dreta, Oriol Duch, cap d’Admissions de l’IAS, amb la

4 5

6

7

targeta, per seguretat. Hi ha dues habitacionsamb els llits clavats a terra i exemptes de qualse-vol objecte per “evitar les agressions”, comentala Carme. Al seu davant s’hi ubica l’habitacle poli-cial, ocupat pels Mossos d’Esquadra quan elsingressats són presos. Acabem el recorregut amb un espai que dóna al’exterior. El cert és que la unitat és molt acollidora.“Ens desvivim”, expressa la Carme, “perquè lespersones que s’han d’estar dies aquí tinguin unaestada al màxim de confortable, i intentem donaruna mica de caliu. Aquesta cura també la tenimamb els menús dels nostres pacients, i el Serveide Cuina ens dóna totes les facilitats.”Avança el matí. Demano a la Carme, veterana dela casa, que m’expliqui una mica la seva trajectòriaa l’hospital. La Carme va començar a treballar alvell Hospital Santa Caterina de Girona l’any 81, alServei d’Oncologia que dirigia el doctor Pau Viladiu.“Vaig treballar tant a la planta com a l’hospital dedia, ja que també fèiem els tractaments de qui-mioteràpia”, aclareix. En el moment en què l’es-pecialitat es trasllada a l’Hospital Dr. Josep Trueta,la supervisora s’incorpora, l’any 1997, al PADESde la Selva Interior, on també coincideix amb ladoctora Rosa Roca. Les trajectòries professionalsde la Rosa i de la Carme han anat en paral·lel, i“fins i tot ens vam casar el mateix any”, explicala Carme rient. L’octubre de 2006 assumeix lasupervisió de la Unitat de Cures Pal·liatives, queprimer va dirigir el doctor Ramon Dalmau, per sersubstituït més endavant per la doctora Rosa Roca.Pregunto a la Carme les seves preferències enrelació amb l’assistència i la gestió. “Passar del’assistència a la gestió no ha suposat cap pro-blema. En aquest servei sempre m’hi he sentit béperquè la meva trajectòria sempre ha estat lligadaal malalt oncològic i pal·liatiu”, manté. “El perfilprofessional de les persones que treballem aquíés especial. Tant a les auxiliars com a les diplo-mades en infermeria no els ha d’angoixar la mortperquè forma part de la vida, aquí atenem pacientsen situació de final de vida. Un 80% dels malaltsde la Unitat són oncològics avançats i un 20%,malaltia avançada en progressió no oncològica.És una feina dura, concretament quan estàsdavant d’un cas d’una persona jove, i t’ha d’agra-dar el tracte amb la família, que no sempre ésfàcil. La tècnica no és cap problema, el més difícilsón les relacions”, afegeix. La Carme també expli-ca que hem de treballar per aconseguir que elspacients arribin abans a la unitat perquè “dispo-

saríem de més temps per poder avaluar i atendrede forma apropiada totes les situacions, ja quede vegades els pacients ingressen en situacionstan fràgils que no ens permeten actuar com seriadesitjable”. Un moment abans de marxar, entraal despatx de la supervisora el doctor Oriol Duch,cap d’Admissions de l’IAS, amb qui coordina tam-bé els ingressos. La Carme l’assenyala amb el dit:“És qui ens roba els llits!”.

Després tinc una conversa amb l’Elvira Aguado,infermera UFISS i d’enllaç que treballa l’atencióals pacients pal·liatius a Consultes Externes, fael seguiment telefònic d’aquests malalts i s’en-carrega de la coordinació amb l’Hospital Trueta iels equips del PADES. “Pel tipus de necessitatsque tenen, els pacients de la Unitat de CuresPal·liatives fan moltes demandes d’atenció imme-diata i haig de valorar on s’ha de dur a termeaquesta atenció i el pla de cures corresponent.Adeqüem els nostres recursos a les necessitatsdels malalts i això requereix molta coordinacióentre l’hospitalització, la consulta externa i elcentre d’atenció primària”, explica l’Elvira, infer-mera també veterana, amb vint-i-cinc de carreraa l’empresa. L’Elvira, abans del 1992, que iniciaseva funció d’ infermera UFISS a l’Hospital SantaCaterina, havia estat als serveis de Pediatria,Traumatologia i Medicina Interna. “Un pacient elpodem atendre a la consulta i després, a travésdel seguiment telefònic, podem, per exemple,saber si respon al tractament, o si, al contrari,necessita un ingrés, etc.”, afegeix. La família ocurador del malalt disposa del telèfon de l’Elviraperquè “per a ells és una eina d’ajuda molt impor-tant”, afirma. L’Elvira m’explica el cas d’una noiajove que no volia ingressar a la unitat i que, através del telèfon, la infermera d’enllaç donavainstruccions a la família sobre el que havien defer en cada moment. “Intentem”, assegura l’Elvira,“evitar les urgències i prevenir situacions de difícilmaneig, com ara que vinguin a la unitat a la des-esperada”. La infermera també posa de relleu latasca de coordinació que porta a terme ambl’Hospital Trueta, ja que la Unitat de Cures Pal·lia-tives de l’Hospital Santa Caterina és la de refe-

rència. En opinió de l’Elvira, la infermeria en pal·lia-tius té la sort de desenvolupar un feina molt com-pleta perquè requereix abordatges molt diferents.També valora el treball en equip: “Aquí és obligati necessari, i això és molt bo, tot i que complex”,i destaca l’atenció al dol que es realitza des de launitat, una feina conjunta i de seguiment que esfa amb la psicocòloga. Per a ella, el pitjor és viureles èpoques d’escassetat de recursos, “però enshem d’adaptar”, afirma. Comparteixo una estona, abans que acabi el matí,amb les auxiliars d’infermeria Carme Mur i MontseRojas. Les auxiliars d’infermeria canvien el torn ales set del matí i a les dues de la tarda. El primerque fan és obtenir la informació sobre l’estat delspacients o els canvis que hi ha hagut en els tornsanteriors. Fins a les dotze del matí, aproximada-ment, es fan càrrec dels esmorzars, d’aixecar ienllitar els pacients i de la seva higiene. Després,enllacen, sense adonar-se’n, amb la distribuciódels dinars. La Montse, que és corretorns habitualde Medicina Interna, diu que el treball a cadaplanta és diferent, però que “aquí tothom estàmolt unit”. La Carme fa vint anys que és auxiliard’infermeria, però a l’IAS tan sols fa un mes quehi treballa, procedent de la Mútua de Terrassa. Al cap d’unes dies torno a la Unitat. Em trobo ladoctora Cristina Soler, adjunta de Medicina Interna,que està passant visita en aquesta planta perquèhi té pacients, ja que en la seva s’han tancatalguns llits. Tinc ocasió de parlar amb la treballa-dora social de la Unitat de Convalescència, laMontse Juanola, i amb la Mònica Angulo, fisiote-rapeuta d’aquesta unitat i també de cures pal·lia-tives. Totes dues formen part de l’equip de treballinterdisciplinari al qual feia referència la supervi-sora d’infermeria. La Montse explica que la tascade la treballadora social consisteix a fer una valo-ració del pacient que ingressa per poder dissenyarun pla d’actuació conjuntament amb ell. “Aquestavaloració la compartim amb l’equip, fem l’acom-panyament al malalt i coordinem el que cal ambels serveis socials i l’atenció primària”. El treballsocial en convalescència intervé en tots els casos:es planifica l’objectiu de l’estada i la previsió del’alta. La Montse m’informa d’un cas perquè emfaci una idea de la seva feina. És el d’una senyoragran, de 91 anys, soltera, ingressada per una frac-tura de fèmur, que en el moment de donar-li l’alta,el seu nebot no pot assumir la cura que requereixal domicili i demana consell a la treballadora socialsobre què fer. La Montse li troba una residència

23

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

"És una feina dura,concretament quanestàs davant d’un casd’una persona jove..."

perquè la pugui ingressar i inicia els tràmits perincloure la pacient en el programa de la depen-dència. Les treballadores socials de l’Hospital Santa Cate-rina atenen les necessitats socials de tota l’hos-pitalització del centre, consultes externes i urgèn-cies. La Montse Juanola treballa a l’IAS des del’octubre de 1988. La seva companya, l’Anna Ros,és la treballadora social específicament de la Uni-tat de Cures Pal·liatives, i fa nou anys que hi tre-balla . “Intentem donar resposta a les necessitatssocials, relacionals i econòmiques que el pacienti la seva família ens puguin plantejar”, destacal’Anna. “Si el pacient retorna a casa, facilitem quetingui els ajuts a domicili que necessita, i si aquestno és el cas, la tramitació de recursos sociosani-taris alternatius és la petició més habitual”, afe-geix. En el cas de pal·liatius, la treballadora socialno valora tots els casos i la seva intervenció esdecideix en la reunió interdisciplinària dels dimarts.L’Anna subratlla també les tasques i valor del

voluntariat “especialment important quan el fami-liar no es pot quedar les vint-i-quatre hores ambel malalt, i el voluntari fa aquesta suplència.” La fisioterapeuta Mònica Angulo forma part d’unservei extern contractat per l’IAS. Va començar atreballar-hi l’any 2008, per fer una substitució alServei de Traumatologia de l’Hospital. La sevatasca a la Unitat de Pal·liatius és principalmentensenyar a la família del pacient com pot moure’l,i valorar, en el cas que es pugui, la reeducació dela marxa. A Convalescència, però, el seu treball

és diferent. En aquesta unitat, tots els pacientssón valorats per la Mònica i l’objectiu amb cadas-cun és obtenir la màxima rehabilitació perquèrecuperin la mateixa autonomia que havien tingutabans d’ingressar. Continua el matí, amb un flux continu de profes-sionals que van i vénen, entren i surten, i no acabod’esbrinar si atenen pacients de Pal·liatius, Con-valescència o si són d’un altre servei; es percepmolta activitat i alhora molta tranquil·litat . Em fal’efecte, però, que és un dia complicat. Em troboamb la doctora Kènia Molina, metgessa d’urgèn-cies, que durant l’agost i el setembre substituiràles doctores Rosa Roca i Claustre Babia. Destaca,com la resta de l’equip, la importància de la reunióinterdisciplinària dels dimarts per poder assolirels objectius que es marquen en relació a la salaD i als diferents tipus de pacients i necessitatsfamiliars. La Kènia informa de l’ocupació d’avui:quinze pacients a Convalescència i divuit a Pal·lia-tius, amb previsió d’una alta i dos ingressos a

24

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

“Els componentsessencials de les curespal·liatives són elcontrol dels símptomes,el suport psicosocial iel treball en equip iinterpersonal”.

8 i 9- Nucli de la Unitat D, el control d’infermeria.

10- La terrassa, una sortida de la Unitat a l’Exterior. A la

fotografia: La Carme Alemany informant uns familiars.

11- Una imatge del locutori, espai de lectura i de refugi.

8

9

10

11

Convalescència. Aturo tot seguit i per un momentla doctora Babia. És metgessa de medicina pal·lia-tiva i treballa a l’IAS des de l’any 2006. Em diuque un dia normal a la planta comença a les vuitel matí i acaba a les tres de la tarda. “Primer és eltorn del personal d’infermeria i quan elles acabend’atendre el pacient, visitem nosaltres”, explica.La doctora corrobora el pensament de tots elsprofessionals de Pal·liatius: “En aquesta unitat elmés important és el tracte amb el malalt i lafamília perquè ens enfrontem amb la mort gairebécada dia”, assenyala. Ambdues, la Kènia i la Claus-tre, coincideixen a afirmar que el moment del diamés odiat pels metges és l’estona de l’entradade les dades de la història clínica dels pacients al’ordinador, tot i que valoren l’avenç que s’ha fetamb la informatització de la història clínica, malgratl’esforç que aquesta nova manera de treballar hasuposat als facultatius, en general.Sortint del despatx mèdic, al control d’infermeriahi ha una estudiant de batxillerat de la brancaBiosanitària, de l’IES Josep Brugulat, l’AriadnaBarceló, i una metgessa resident de MedicinaFamiliar i Comunitària de segon any, la Jone Gaz-telurrutia. L’Ariadna està fent les pràctiques d’em-presa i ja les acaba el 30 de juliol. No sap encaraquina carrera universitària farà, però afirma queserà “quelcom que tingui a veure amb la salut”.La Jone està fent la rotació a Medicina Interna,però aquests dies, com m’explicava la doctoraSoler, els internistes tenen quatre pacients ingres-sats a la sala D.Faig un descans a la sala d’espera per posar lainformació una mica en ordre. Al meu costat des-cansa un matrimoni, la Gladys, i el seu home, enCarlos. La Gladys és una pacient amb malaltiaoncològica atesa de forma compartida per lesdoctores Gemma Viñas i Rosa Roca. Fa quinzedies que està ingressada a causa d’una caigudadel llit al seu domicili. “Está muy débil y se cayóal querer levantarse”, m’explica el seu home. “Aquíestá recuperando las ganas de comer y la fuerza.Nos cuidan bien, bien es poco, muy bien, todos

son fenomenales, y a lo mejor nos vamos prontoa casa; però eso nos lo dirán las doctoras ”, afe-geix el senyor Carlos.

L’essència de les cures pal·liatives:conversa amb la doctora Rosa Roca

La doctora Rosa Roca és la cap de la Unitat. Avuil’acompanya el doctor Juan Zapata, metge resi-dent de tercer any de Medicina Familiar i Comu-nitària. És mexicà, però entén perfectament elcatalà, encara que encara no gosa parlar-lo. “Algu-nos de los pacientes que visitamos aquí, los vere-mos también en nuestras consultas de primaria yen sus domicilios. He estado en Medicina Interna,en Digestivo y Endocrinología, en Pneumología,en Cardio y Cirugía, en Traumatología, en Oftal-mología y Otorrino, en Neurología, y también enatención primaria; pero aquí, en Paliativos, dondesolo estaré un mes, espero poder aprender a con-ciliar la parte afectiva i personal de trato con elpaciente, con la fisiológica y farmacológica”,assenyala Zapata. Per al resident és important“saber comunicarse con el enfermo y la familia,algo que no se estudia en la Universidad, sinóque se aprende con la experiencia y en esta uni-dad, te enseñan”. La doctora Roca i el doctor Zapata han de marxaruna estona a l’Hospital de Dia a conèixer unpacient procedent del Servei de Trastorns Men-tals Servers del Parc Hospitalari que ha començatun tractament de quimioteràpia; el pes del seucas el porta ara l’oncòloga Gemma Viñas, peròen un futur recaurà sobre la Unitat de CuresPal·liatives. Per aquest motiu, la doctora Roca elvol conèixer. La Rosa m’ofereix una explicació molt ferma iclara de l’essència de la Unitat de Cures Pal·liativesde l’Hospital Santa Caterina. M’informa que laconvalescència i les cures pal·liatives són duessituacions mèdiques molt diferents: el pacient deconvalescència pot tenir una recuperació funcio-nal, i el pal·liatiu té una malaltia avançada o ter-minal que es caracteritza per un procés progressiu,incurable, amb unes possibilitats de resposta alstractaments específics molt limitades, i associadesa la presència de símptomes múltiples i variables,amb un impacte sobre el malalt, la família i l’equipde professionals l’atenen, i amb un pronòstic devida limitat. “En aquesta situació”, explica la capdel Servei, “els nostres objectius estan centratsen la millora de la qualitat de vida, en la promoció

de l’autonomia i en l’adaptació emocional a lasituació, amb una concepció activa de la tera-pèutica i un abordatge interdisciplinari”. “Per tant”,continua, “els components essencials de les curespal·liatives són el control dels símptomes, el suportpsicosocial i el treball en equip i interpersonal”.La Rosa posa l’accent de l’activitat en quatrepunts: l’assistència, la formació, la docència, larecerca i, no menys important, el paper del volun-tariat. Mentre prenem un cafè a l’office de la unitat, ladoctora Roca inicia un tema totalment desconegutper a mi: els aspectes ètics que envolten l’assis-tència en aquest àmbit. “Quan parlem d’atencióal final de la vida ens venen al cap un munt depensaments sobre els aspectes relacionals ambels nostres malalts, què entenem per una mortdigna, què és qualitat de vida en un pacient ter-minal, què vol dir i què impliquen aspectes comara el respecte al principi d’autonomia del malalt,o al desig verbal o escrit de les seves voluntatsanticipades, quina és la millor manera de comu-nicar-nos amb la família, etc. El professionals vivimexperiències que ens fan pensar en la nostra prò-pia mort i ens condueixen de vegades a un afe-rrissament terapèutic o, al contrari, a una actitudd’abandonament, perquè ens supera, especial-ment quan es tracta de malalts molt joves, osituacions en les que ens veiem reflectits”. Enrelació amb la comunicació amb el pacient o lafamília, l’experta em planteja: “Com hem de donarles notícies?”, i respon: “Segurament el termedesitjat seria amb veritats tolerables; no hem dementir mai, però hem d’aprendre a valorar què icom ho comuniquem perquè les famílies o el propipacient no quedin desesperançats. Per contra delque pugui semblar, nosaltres no ajudem a morir,sinó a viure bé fins al final”. En opinió de la RosaRoca, “com a metges i persones que som és claula conjunció del coneixement amb la competènciaclínica, que equival a saber què cal fer, com calorganitzar-ho i quins processos i sistemes cal uti-litzar, sense perdre de vista la dimensió humana,la compassió i la cura. De vegades va bé fer l’e-xercici de posar-nos en el lloc de l’altre”. Algunes dades que em facilita la Rosa em situensobre el pes dels serveis de cures pal·liatives enel conjunt del sistema i la importància de l’orga-nització i concepció en l’acompanyament en eltram final de la vida de les persones. El 54% delscatalans morim als hospitals, un 38% als centresd’aguts, i un 16% als centres sociosanitaris. S’es-

25

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012ReportatgeACTIVITAT 2011

Cures P. CV

Altes 460 196Hospit.Est. mitj. 13 dies 30 dies

CCEEvisites 491 _

26

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Reportatge

12- La fisioterapeuta Mònica

Angulo amb un dels pacients.

13- Porta d’entrada a la Unitat

d’Hospitalització D.

14- Les netejadores Mari Arce i

Lupe Labaila depenen de Serveis

General però són un actiu

important de la Unitat de Cures

Pal·liatives, i com diu la Carme, la

seva implicació a fer la vida més

alegre a la família i al pacient és

evident. A la imatge: una

il·lustració elaborada per un

pacient dedicada a elles.

tima que menys de la meitat de les morts succe-eixen a llocs dissenyats per atendre l’agonia, l’a-companyament familiar i per facilitar el dol pos-terior. La Rosa Roca em dóna un paper, amb unesfrases que ella ha tingut ocasió de reproduir endiferents espais i que em permeto reproduir ambel seu permís, perquè són un reflex de quins sónels valors de la Unitat de Pal·liatius de l’HospitalSanta Caterina, contrapès d’aquesta realitat queevidencien les xifres.

“La Rosa i la seva família ens van donar un lliçó

de vida. La seva habitació a l’hospital estava ple-

na de tendresa i estimació, i va saber portar la

malaltia d’un manera discreta i digna. Sense ado-

nar-nos-en, tot el que traspuava allà dins ens va

anar impregnant”.

“Aquest matí, al control de visita a la planta d’hos-

pitalització, la senyora Anna Maria ens deia: “Sé

que no em podeu curar, però em sento afortunada

perquè la malaltia m’ha permès conèixer persones

excel·lents que es desviuen per mi, i estic con-

vençuda que faran tot el que estigui a les seves

mans”.

“En Marc, un noi de 19 anys, ens ha fet arribar

aquest escrit: davant la impotència de ser en un

lloc forà, amb gent passatgera, atrafegada, que

rara vegada tenen més personalitat que la de l’e-

difici que els rodeja, que semblen més autòmats

que persones, ens trobem una utopia. No utopia

irònicament típica i tòpica, sinó una utopia on tot

és real. Les parets, murs i altres, no són elements

de contenció, sinó un nou espai. Un espai verd ple

de vida, verd de la serp i de la salut, verd de l’herba

que és el fruit, que és la vida. Hi ha animals i zones

per a infants que fan que la dura, però no per això

inexperta, estada en el recinte, sigui millor. Amb

bons aliments, zones verdes i lluminoses, grans

finestrals, petites terrasses per airejar-se, tot sembla

propiciar que el malalt, en molts casos pacient,

vulgui iniciar una nova, ràpida i quantiosa milloria

per tal de tornar al lloc on més bé s’està, a casa.

Mentre això no és possible, merci per habilitar un

centre hospitalari amb aquestes condicions que

espero que no minvin i em puguin fer anar a casa

ben aviat”. �

12 13

14

27

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Celebració del Dia Mundial sense Fum, al Parc

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama dirigit alstreballadors de l’IAS

El 31 de maig, amb motiu del DiaMundial sense Fum, l’IAS va cele-brar una matinal d’actes festius alParc Hospitalari Martí Julià, orga-nitzats per la Comissió sense Fum.Passades les deu va tenir lloc unaxocolatada gratuïta per a usuaris iprofessionals, preparada pel Serveide Cuina; i cap a les onze, l’auxiliarde salut mental Isaac Trias fa oferirun espectacle de màgia, molt bo!Els pacients de l’Hospital de Diad’Adolescents van ser els encarre-gats d’elaborar un mural comme-moratiu de la diada, que va presidirl’espai de la festa. Segons dades del Servei de Pre-venció de l’IAS, l’any 2011, del con-junt de la plantilla atesa pel servei(una mostra de 672 persones), un48% dels professionals es declara-ven no fumadors, un 24% fumadorsi un 25% exfumadors. Aquest any,el Servei de Prevenció realitzarà unestudi sobre una mostra aleatòriade 400 treballadors per saber lamitjana de l’hàbit tabàquic i cons-tatar la tendència, a través de lacomparació d’aquest estudi ambels resultats obtinguts fa tres anysd’una mostra similar. Segons lesdades de l’any 2009, el 40,7% delpersonal era fumador, i d’aquestcol·lectiu, el 70% pensava deixarde fumar algun dia. La doctora RosaCarreras, cap de Prevenció de l’IAS,destaca que “ja en aquell moment,un 88,8% dels treballadors pensava

que el projecte Hospital sense Fumajudaria a prevenir eficaçment elconsum del tabac a l’hospital”. L’any 2010, el Parc Hospitalari vaser declarat oficialment espai lliurede fum. Des de l’any 1999, la XarxaCatalana d’Hospitals sense Fum(XCHsF), de la qual forma part l’IAS,ha difós el model d’Hospital senseFum basat en el decàleg de mesu-res de la European Network ofSmoke-free Hospitals (ENSH) decom aconseguir un hospital lliurede tabac. Des dels seus inicis, laXCHsF ha estat vinculada amb laxarxa europea, on ha fet de repre-sentant de les altres xarxes d’hos-pitals sense fum d’Espanya. LaXCHsF, mitjançant el suport de laDirecció General de Salut Pública

del Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya, ha difósel model “Hospital sense Fum” alconjunt dels hospitals públics deCatalunya. Aquest model, inicial-ment pilotat per l’Institut Català

d’Oncologia (ICO) l’any 1998, pro-posa un canvi organitzacional, basaten la visibilitat, transversalitat,seguiment i avaluació del projecte,elements que n’afavoreixen unacorrecta implantació. �

Els serveis de Diagnòstic per laImatge i de Prevenció de l’IAS, perencàrrec de la direcció, van iniciarel mes de maig el desplegamentdel Programa de Detecció Precoç

del Càncer de Mama (PDPCM) diri-git específicament a les treballa-dores de l’IAS d’entre 40 i 49 anys.El programa segueix el mateix pro-tocol que el PDPCM del CatSalut

adreçat a les dones de 50 a 69anys, amb la diferència que laperiodicitat de la mamografia ésanual. Els responsables del des-plegament del programa a l’IAS

van organitzar el 30 de març unasessió informativa dirigida a untotal de 346 treballadores que hanestat incloses al programa i cita-des. �

L’Isaac Trias va oferir un espectacle que va sorprendre usuaris i

professionals.

El Servei de Cuina de l’IAS va fer una xocolata, al punt.

Fem prevenció

228

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

“Sense el nostre seguiment, algun pacient es podriaquedar desprotegit i sol”

Marta Nogué i Joana Farrés

La Marta Nogué i la Joana Farrés són un tàndemprofessional ben avingut. Els entusiasma la feina que fan, iel retorn que reben dels pacients i les famílies els compensaamb escreix la dedicació a una professió que les absorbeixcada dia més d’una jornada laboral. Nogué i Farrés sónl’equip de domicili del sector del Gironès i el Pla de l’Estanyde la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS. La Joana,que és educadora, es va incorporar a l’Hospital Psiquiàtricde Salt quan aquest estava gestionat directament per la

Diputació de Girona, el 15 d’octubre de 1981, a la Unitatd’Aguts de Psiquiatria, com a auxiliar, funció que en l’èpocas’anomenava curadora. La Marta, que és diplomada eninfermeria, es va incorporar a la Unitat d’Aguts l’any 1984per cobrir una baixa material. El 1986 l’IAS la va contractarcoma treballadora fixa. La Joana li va obrir una mica elcamí, com una germana gran, i des d’aleshores totes duestrajectòries han seguit en paral·lel i molt unides. Mai handeixat de fer un domicili. Només una vegada...

ENTREVISTA A

- L’Actual: El 1980 és la data que mar-

ca l’inici de la sectorització del psi-

quiàtric i el desplegament de la Xarxa

de Salut Mental. Vostès ho van viure,

com va ser?

- Joana: Quan vaig començar a tre-ballar, la filosofia de l’organització jaanava orientada a obrir camí cap a lacomunitat. Sortia a fer visites a domi-cili i l’equip d’Aguts va començar aveure que aquesta atenció evitavadescompensacions en els usuaris.

Quan els anava a veure obtenia infor-mació del seu entorn social, familiar,veïnal, etc., i podia valorar més bécom tractar-los. Aquestes personeseren pacients que en dèiem de “portagiratòria”, perquè ingressaven totsovint per una manca d’adherènciaal tractament. El fet d’anar-los a veureen el seu entorn ens permetia reforçaraquesta adherència i evitar al màximnous internaments; el pacient estavacontrolat. Tot i la nostra activitat, el

servei d’atenció domiciliària no vaquedar formalment estructurat i reco-negut fins cap a finals dels 80. Durantels primers anys també vam organit-zar pisos de pacients, que supervisà-vem des de la Unitat, amb el suportdel Servei de Laborteràpia; amb aixòvull dir que ja treballàvem l’externa-lització, tot i que no d’una forma nor-malitzada o protocol·litzada, com ara.- L’Actual: Durant uns anys, molta

voluntat i ganes.

- Joana: Recorria els pobles del Giro-nès i del Pla de l’Estany amb el meucotxe. Sí, molta voluntat i dedicació,però de fet, també la tenim ara, llevatdel cotxe, ja que actualment el posal’empresa. Vaig passar a dedicar lajornada completa als domicilis un anydesprés que es posés en funciona-ment el Centre de Dia del Gironès.Quan aquest centre es va obrir, elvam atendre l’Esteve Zabaleta, laMarta Nogué i la Rosa García.

D’esquerra a

dreta, la Joana

Farrés i la Marta

Nogué a la

recepció del

Centre de Salut

Mental del

Gironès i Pla de

l’Estany.

29

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

- Marta: Durant un temps, la Joana ijo érem l’equip de domicilis però enca-ra depeníem del Servei d’Aguts del’antic psiquiàtric de Salt. Ateníeml’hospitalització i fèiem entre cinc ideu domicilis a la setmana. Jo tambéfeia les consultes externes. Quan laJoana ja es va dedicar plenament alsdomicilis i al centre de dia, jo encaravaig continuar un temps compaginantl’hospital i els domicilis. - Joana: De mica en mica, la plantillaes va anar engrandint i aquest fet enspermet ara dedicar-nos únicament iexclusivament als domicilis, que femtres cops per setmana, i a l’atencióque donem dos dies a la setmanades del Centre de Salut Mental deGirona, a l’Edifici Fòrum.- L’Actual: Què fem o aconseguim tre-

ballant en els domicilis?

- Joana: La dinàmica i l’objectiu de lafeina avui són els mateixos que abans.El que volem és que els nostrespacients estiguin a casa seva el millorpossible, dins d’un entorn de norma-litat, i mantenir-los fora de l’hospitala través de la vinculació amb seu elcentre de salut mental, el seu centred’atenció primària i el seu referent detreball social. - Marta: Els nostres usuaris són untipus de pacient que no té consciènciade la seva malaltia, i que, per tant,no fan cap demanda; al contrari, elscal que nosaltres en fem un segui-ment molt proper, un treball indivi-dualitzat.- L’Actual: On radiquen les diferènciesentre avui i trenta anys enrere?

- Joana: La malaltia és la mateixa.L’entorn ha canviat poc. Però el quesí ha evolucionat, per sort, és la xarxasocial que ens permet fer una millorfeina amb el pacient i la seva família.- Marta: Per exemple, d’ençà de lacreació de la Fundació Tutelar de lesComarques Gironines l’any 2003podem donar una resposta quan elspares o tutors ens pregunten que pas-sarà amb el seu fill o filla quan ells jano hi siguin.

- Joana: Disposar del suport profes-sional d’una xarxa de salut comunità-ria i social que també atén el nostrepacient ha possibilitat que puguemdisminuir l’activitat al domicili; tambéés veritat que en alguns casos hemaconseguit que el pacient ens vinguia veure al centre. Gairebé mai acon-seguim donar d’alta un pacient, peltipus de malaltia que té. Quan es fangrans, facilitem que entrin als recur-sos residencials per a gent gran exis-tents.- Marta: Podríem dir que ha millorattant la xarxa externa al pacient coml’atenció a la salut mental d’aquestpacient; les millores en els tracta-ments, per exemple, tenen menysefectes secundaris i això ha facilitatmolt la nostra feina perquè existeixun millor maneig de la medicació perpart del pacient, menys resistència. - L’Actual: Quina és l’essència del

domicili?

- Joana: L’acompanyament. Treballemmolt la família perquè prengui cons-ciència de la malaltia i arribi a enten-dre el pacient amb qui ha de conviure.És difícil. La família assumeix tots elsproblemes que comporta la malaltia iel que fem nosaltres és facilitar-lieines perquè no es converteixi endescompensadora i pugui tenir un diaa dia al més normal possible.- Marta: També treballem l’entorn delpacient, el veïnat, que és molt impor-tant sempre, però sobretot quan elpacient viu sol. Hem de continuartrencant molts estigmes, especial-ment en els pobles. Hem de deixarclar que una persona amb malaltiamental no equival a una persona vio-lenta, i hem d’intervenir en el veïnatperquè respecti el nostre pacient, laseva privacitat, i la seva manera defer i ser.- Joana: I actualment, la coordinació.Ens coordinem amb els serveis socialsi amb l’atenció primària d’aquestpacient perquè estigui cobert. Devegades aquesta coordinació és com-plexa, però existeix una bona entesa

que ens permet assolir els objectius. - L’Actual: I ara, quina és la intensitat

de la feina a domicili?

- Joana: Portem cinquanta-quatrepacients, molts, però no tots reque-reixen la mateixa atenció. - Marta: El suport extern que comen-tàvem ens ha facilitat la feina. Hi hauna figura, que és el treballador fami-liar, que abans no existia. Una de lesnostres tasques fonamentals és faci-litar la vinculació d’aquest amb eldomicili del pacient. De vegades,però, ens trobem que nosaltres hemde fer també aquesta funció perquèel pacient i la seva família no acceptenl’ajuda d’un nou professional, el rebut-gen perquè el veuen com un estrany.

- L’Actual: Segons vostès, el millor de

la feina.

- Joana: Veure complerts els nostresobjectius, encara que siguin petits.Veure com un pacient és feliç. Ensqueixem molt, però només ho femper treballar millor i poder oferir alsnostres pacients, precisament això,el millor. Ells, els pacients també enscuiden; ens sentim molt ben tracta-des i això és una satisfacció. Ambalguns fa trenta anys que hi treba-llem.- Marta: S’ha de tenir present quetractem amb pacients que pateixenun trastorn mental greu, i que en bonapart només tenen el nostre suportperquè altres recursos no els han fun-cionat, a causa de la seva malaltia, osimplement ni tan sols ha tingut oca-sió d’arribar-hi.- Joana: Sempre tenim un controlsobre els nostres pacients. Sense elnostre seguiment, algun d’ells es que-

daria totalment desprotegit i sol. Éscert que la xarxa de recursos socialsha crescut molt, però també lesnecessitats, i en aquests momentsexisteix més demanda que oferta.- Marta: Si hi haguessin més equipscom el nostre, es podrien fer tantes itantes coses... - L’Actual: Una anècdota.

- Marta: Havíem de fer un domicilid’un pacient que vivia als afores delpoble. Anàvem amb un cotxe de llo-guer perquè el de l'IAS estava avariat.Abans d'arribar a la casa, vam tocara terra i el cotxe va quedar clavat (esva trencar el càrter). Vam deixar elcotxe i vam començar a caminar finsa la casa del pacient. Quan vam arri-bar, estava tot tancat, el pacient nohi era. Era més aviat de l'hora habitual(posteriorment ens va dir que haviabaixat al poble a comprar). De cop ivolta es va posar a ploure a bots ibarrals, i nosaltres vam quedar enfan-gades fins als genolls. Vaig dir a laJoana: " Te’n recordes de Viernes 13i de la serra mecànica... ?". La Joana,que és molt poruga, va començar acórrer, i jo al darrere. Eren les onzedel matí i estava tan fosc que sem-blava que érem al captard. Vam anara una deixalleria que hi havia a prop;allà ens van deixar trucar per telèfon.Encara no hi havia mòbils... Desprésde moltes gestions va venir la grua,però resulta que l'assegurança noméscontemplava el transport del cotxe ino de les persones. Els de la grua ensvan fer el favor de portar-nos fins alpoble veí. El doctor Joan Torres, quellavors era el cap de Sector, ens vaenviar un taxi i va estar pendent denosaltres fins que no vam arribar al'Hospital. El taxi era ... sorpresa! UnMercedes! No us podeu imaginar lespintes que teníem i com es va petarde riure la gent que ens va veure arri-bar. Total, que aquest dia no vampoder fer cap domicili. Hi ha impre-vistos que enreden l'agenda de talmanera que llavors hi ha la feina d'ha-ver-la de desenredar i reprogramar.

“Hem decontinuartrencant moltsestigmes,especialment enels pobles.”

30

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Investigació i recerca

Èxit de participació dels professionals de l’IAS en laXXVIII Jornada de Cloenda, curs acadèmic 2011-2012,de l'Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona

El divendres 8 de juny va tenir lloc aGirona la XXVIII Jornada de Cloendadel Curs Acadèmic de l'Agrupació deCiències Mèdiques de Girona, en laqual els professionals de l’IAS vantenir una bona representació. Dels treballs presentats va obtenirpremi la comunicació oral:

Hipertensió arterial enmajors de 55 anys irendiment en tasques defluència verbal semànticai fonèmica

Garre-Olmo J1-2, López-Pousa S1-3, Turró-Garriga O1, Calvó-Perxas L1,Vilalta-Franch J1-3.1 Unitat de Recerca, Institut d’Assis-tència Sanitària. Salt (Girona); 2Departament de Psicologia, Univer-sitat de Girona (Girona); 3 Unitat deValoració de la Memòria i les Demèn-cies, Hospital Santa Caterina. Institutd’Assistència Sanitària. Salt (Girona).Objectius: Les proves de fluència verbal semàn-tica (FVS) i fonètica (FVF) són mesu-res de funció executiva. Estudis deneuroimatge funcional han identificatuna major activació del còrtex frontalesquerre per la FVF i una major acti-vació del còrtex temporal esquerreper la FVS. La presència de factorsde risc cardiovasculars (FRVV) s’haassociat amb un pitjor rendimentcognitiu. L’objectiu de l’estudi va serdeterminar l’efecte de la hipertensióarterial (HTA) sobre l’execució entasques de FVS i FVF en poblaciógeneral de 55 i més anys. Material i mètode: Estudi transversal i analític en unamostra representativa dels habitantsde 55 i més anys de la província deGirona. Van ser seleccionats de for-ma consecutiva 2.158 participants

de tres cohorts poblacionals de l’es-tudi REGICOR. Les proves de FVS ila FVF van ser administrades als indi-vidus de forma estandarditzada perpersonal entrenat i es va registrar elnombre de paraules produïdes en unminut de temps. Es van ajustar dosmodels de regressió logística binàriaamb el percentil 10 de la FVF i laFVS com a variables dependents il’edat, el sexe, l’escolaritat, els ante-cedents de HTA, l’índex de massacorporal i la puntuació en l’escala dedepressió Patient Health Question-naire 9 (PHQ-9) com a variables inde-pendents. Resultats: La mitjana d’edat dels participantsva ser de 67,4 anys (DE=8,8) i el54,2% van ser dones. La puntuaciómitjana de la FVS va ser de 17,7paraules (DE=5,8) i de la FVF de12,7 paraules (DE=5,4). L’edat avan-çada i la baixa escolaritat es vanassociar a un major risc de presentarun rendiment per sota del percentil10 tant en la FVS com en la FVF. Lapresència de HTA va incrementar elrisc de presentar un rendiment defi-citari només per a la FVF (OddsRatio=1,4; IC 95%=1,1-1,9). Conclusió: La presència de HTA està associada

a una menor execució en tasquesde FVF en població general de 55 imés anys. El control dels FRCV a par-tir de l’etapa mitjana de la vida potser una estratègia de prevenció pri-mària útil per prevenir el rendimentcognitiu deficitari.I el pòster

Leflunomida en l’artritisreumatoide: anàlisid’efectivitat i seguretat enpràctica clínica habitual.Avaluació del’administració de la doside càrrega

Teresa Clavaguera Poch 1; PatríciaReyner 2; Ramon Valls García 1,Ramon Costa Dalmau 3; Marta Valls4; Oriol Codina 4, Miquel Sala 4;Caroline Ruelle 5; Eulàlia de Cendra2; M. Carmen Rodríguez Gimeno 1,Imma Sánchez 6, Jordi Coderch6. 1Reumatologia. Hospital de Palamós(Girona),2 Reumatologia. HospitalSanta Caterina (Salt-Girona), 3 Reu-matologia. Clínica Bofill (Girona), 4Reumatologia. Hospital de Figueres(Girona). 5 Reumatologia. ClínicaGirona (Girona). 6 Avaluació i Recer-ca. Hospital de Palamós (Girona).La leflunomida (LFN) és utilitzada

com a FAME en el tractament del'artritis reumatoide (AR). El consensd’utilitzar dosis de càrrega no haestat establerta i només s'ha analit-zat en escassos estudis de pràcticaclínica. Objectiu: L'objectiu principal va ser avaluar l'e-fectivitat i la seguretat de la LFN delsnostres pacients. També, analitzeml'efecte de l'administració de la doside càrrega (DC) i si els tractamentsamb FAME previs modificaven la res-posta al tractament.Mètodes: Estudi observacional postautoritza-ció, prospectiu, multicèntric de pràc-tica clínica habitual en pacients ambAR activa que van rebre LFN enmonoteràpia. Els pacients proveniende les consultes externes de reuma-tologia de Girona. Criteris d'inclusió:edat > 18 a., diagnòstic d'AR (ACR1987), AR activa (DAS 28> 3,2) iindicació de tractament segons reco-manacions del consens de la SER.Criteris d'exclusió: contraindicacionsespecífiques del propi fàrmac,impossibilitat de seguiment correcteo el tractament previ amb LFN o bio-lògics. Les variables a estudi van ser:1) Variables dependents: efectivitat(DAS 28 i criteris de resposta de

D'esquerra a dreta: els premiats, Oriol Turró, Sílvia Monserrat, Secundí López-Pousa, Emili Ayats, Sílvia Ayats, Cristina

Huguet, Esther Roig i Sílvia Molins, després de recollir les beques.

31

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Investigació i recerca

Estudi CARRETITENS

Estudi de la relació entre les lesionsde l’artèria caròtida i les alteracionsde la relació artèria-vena de la retinaen pacients hipertensos, segons infor-ma el Dr. Antoni Rodríguez Poncelas,autor principal de l’estudi.L'ateriosclerosi és la causa subjacentde la majoria dels episodis cardiovas-culars i la principal causa de morbidi-tat i mortalitat en els països occiden-tals. Els factors de risc cardiovascularper l'arteriosclerosi i la malaltia car-diovascular inclouen l'edat, el sexe,els nivells de colesterol i sucre ensang, el consum de tabac i les xifresde pressió arterial. Aquests factorss'inclouen en les taules de risc queutilitzem per predir el risc absolut depresentar un episodi cardiovascularen la població general. Tot i queaquests factors de risc són útils en lapredicció del risc cardiovascular, laprecisió en la predicció del risc indivi-dual varia considerablement en lesdiferents poblacions.Actualment disposem de diferentsproves no invasives que permetendetectar la presència de lesions sub-clíniques al llit vascular, entre elles lamesura del gruix de la íntima mitjana,la presència de plaques d'arterioscle-rosi a la caròtida i la valoració de lapresència de calcificacions a les artè-ries coronàries. La presència d'aques-tes lesions s'associa a un major riscde presentar un episodi cardiovascu-lar, independentment de la presènciadels factors de risc cardiovascularclàssics. Tenint en compte que el 56%dels episodis cardiovasculars es pro-dueixen en persones amb un risccoronari baix o moderat, disposar d'al-tres proves complementàries, a mésde les taules per calcular el risc car-diovascular, ajudaria a millorar la clas-sificació individual dels hipertensos.L'objectiu principal del projecteCARRETITENS és determinar la utilitatde la retinografia digital per observarla presència de lesions sublíniques

d'ateriosclerosi en pacients amb hiper-tensió arterial prenent com a patród'or el gruix de la íntima-mitja carotí-dea calculat mitjançant eco-Doppler.Altres objectius són conèixer quinesvariables clíniques i demogràfiquesinflueixen en la relació entre el gruixde la íntima-mitja carotídea i la relacióartèria-vena a la retina calculada mit-jançant retinografia digital en pacientshipertensos, i determinar les variablesclíniques i demogràfiques que influei-xen en la concordança entre ambduesmesures.La població d'estudi van ser pacientsamb hipertensió arterial que acudiena les consultes d'atenció i que com-plien els criteris de participació. La determinació del gruix de la ínti-ma-mitjana és una tècnica que, apli-cada als hipertensos, permetria iden-tificar aquells pacients amb un majorrisc, que serien candidats a un controlmés estricte, amb l'objectiu de reduiri prevenir les complicacions cardio-vasculars. El problema que presentaaquesta tècnica és el seu cost i lapoca accessibilitat des de l'atencióprimària. Una alternativa a l'ecografiacarotídia per a la valoració del risccardiovascular podria ser la retinogra-fia digital. La retinografia és una tèc-nica cada vegada més accessible, lapot fer un tècnic sanitari i requereixmenys temps i menys costos que l'e-co-Dopper de caròtida. La retina ésun lloc apropiat per a l'observaciódirecta dels vasos sanguinis. L'exa-men del fons d'ull ens permet obser-var els efectes de la hipertensió arte-rial sobre el llit vascular.Si els resultats de l'estudi són positius,aquest enfocament permetria unamillor classificació del risc delspacients amb hipertensió arterial i d'a-questa manera es podria fer unaestratificació adequada del risc i unmillor tractament d'aquests pacientsper evitar complicacions cardiovas-culars. �

EULAR), seguretat (variable aban-donament del tractament i nombred'efectes secundaris); 2) Variablesindependents: edat, sexe, FR,ACPA, dosi de càrrega, i variablesrelacionades amb la malaltia, ambtractaments previs o amb dadesanalítiques. Els controls es van rea-litzar en les setmanes 4, 8, 12 i24. Anàlisi estadística: paquetestadístic SPSS-18.0, va consistiren 1) Anàlisi univariable mitjançantfreqüències i principals estadístics;2) Anàlisi descriptiva bivariable mit-jançant Chi-quadrat, l'estadísticexacte de Fisher i la t-Student ambun nivell de significació del 5%. Resultats: Es van incloure 76 pacients. 64(84,2%) dones. Edat mitjana: 54a. (Rang 29-80.). 37 (48,9%) vanrebre DC (100mg/dia durant 3dies). 30 (39,5%) eren pacientsnaïve de FAME i 38 (50%) havienrebut prèviament MTX. Les carac-terístiques de la població (mitjana[rang]) van ser: temps d'evolucióde la malaltia 24 mesos (rang 4-420m.), 24 (31,6%) tenien ero-sions, 40 (52,6%) FR +, 39 (51,%)ACPA +, NAD 7 (1-25), NAT 5 (0-19), EVA global pacient 60 (10-100), VSG 25,5 mm / 1 ª h (1-66),PCR 6,40 ( 0-50), DAS 28 5,21(3,22-6,79) i HAQ 1,125 (0-2,750).Es va demostrar l'homogeneïtat deles dues cohorts. En l'estudi de l'e-fectivitat a les 24 setmanes: taxade remissió (DAS 28 <1.6):22,8%, LDAS 28 (DAS <3.2):7,01%. Segons els criteris de res-posta EULAR: 16 (28%) no van res-pondre, 25 (43,9%) respostamoderada i 16 (28%) bona respos-ta. La taxa d'abandonaments total:18,4% (4,1% per ineficàcia i 4,1%per efectes adversos). En l'anàlisibivariable no es van trobar diferèn-cies significatives en els paràme-tres d'efectivitat ni de seguretatentre les dues cohorts, ni tampoces va evidenciar una major rapide-

sa de resposta del grup DC +.Finalment, tampoc es van observardiferències entre el grup depacients en què LFN va ser el pri-mer FAME utilitzat i els que majo-ritàriament havien rebut MTX previ. Conclusions: Els nostres resultats no difereixengaire dels observats en la literatura.La utilització de la dosi de càrregano suposa cap avantatge en efec-tivitat ni seguretat en el tractamentamb LFN en l'AR. Encara que esrequereixen estudis amb una gran-dària mostral superior, segurament,la utilització de la dosi de càrregaen aquests pacients s’hauria derebutjar i excloure definitivamentde les guies i / o consensos.

En el marc de la XXVIII Jornada deCloenda, també van ser premiatsels projectes presentats a la con-vocatòria de beques:

Estudi multicèntricd'adaptació i validacióde la Frontotemporaldementia rating scale

Oriol Turró GarrigaPremi: Accèssit Beca Agrupació deCiències Mèdiques

Estudi de troballesfundoscòpiques itomogràfiques en laretina de pacients ambmalaltia d’Alzheimer

Secundino López Pousa (IAS).Coordinador: Miguel Ángel Zapata(Clínica Girona). Investigadors col·laboradors: EmiliAyats (IAS - Clínica Girona), SílviaAyats (IAS)Cristina Huguet (Clínica Girona) iSílvia Monserrat (IAS)Premi: Accèssit Beca Agrupació deCiències Mèdiques atorgat pelCol·legi Oficial de Metges de Giro-na. �

32

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Investigació i recerca

Estudis de l’IAS presentats a la convocatòria 2012 delsubprograma de projectes d’investigació de la salut,dins de l’Acció Estratègica de Salut en el marc delPla Nacional d’Investigació Científica,desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011

Estudi “PROYECTO AD-RETINA. Estudio de loshallazgos fundoscópicos ytomográficos en la retinade pacientes conenfermedad de Alzheimer”L’investigador principal de l’estudi alnostre centre és el Dr. Secundí López-Pousa, de la Unitat de Valoració dela Memòria i les Demències (UVa-MiD) de l’IAS, conjuntament amb elDr. Miguel Zapata, oftalmòleg de laClínica Girona i investigador principali coordinador del projecte. A més, elgrup de treball està format pel Dr.Emili Ayats, la Dra. Sílvia Ayats, laDra. Cristina Huguet, la Sra. SílviaMonserrat Vila, la Sra. Estel Roig i laSra. Sílvia Molins, professionals del’IAS i de la Clínica Girona.El propòsit de l’estudi és valorar siels pacients amb malaltia d’Alzhei-mer (MA) inicial presenten amb mésfreqüència dipòsits subretinians(tipus druses), tant a la retina peri-fèrica com a la central, pel que fa ala població general. La mida de lamostra és de 120 participants (60per grup). Tot i que l’estudi s’ha pre-

sentat a convocatòria, el projecte esdurà igualment a terme ja que estracta d’una col·laboració entre l’IASi la Clínica Girona, en el marc d’unconveni signat ara fa uns mesos.

Estudi “Variablesgenéticas, cognitivas y depersonalidad asociadas ala capacidad deresiliencia en personas de50 y más años”L’investigador principal de l’estudi ésel Dr. Josep Garre, tècnic de la Unitatde Recerca de l’IAS.Aquest projecte de recerca té coma objectiu principal analitzar la relacióexistent entre tres polimorfismes delgen COMT (que es relacionen ambels nivells de neurotransmissió dopa-minèrgica a l'espai sinàptic), la funcióexecutiva i les característiques depersonalitat sobre la capacitat deresiliència en persones de 50 i mésanys de la població general. S'ha pro-posat com un disseny observacional,transversal i analític en el contextd’un estudi epidemiològic sobre elprocés d’envelliment que es durà a

terme a les comarques gironinesdurant l'any 2013. Aquest estudi for-marà part del Survey of Health,Ageing and Retirement in Europe,que té com a objectiu estudiar elsfactors ambientals, econòmics,socials, psicològics, bioquímics,genètics i de salut i d‘estil de vidaque afavoreixen el procés d’envelli-ment satisfactori. L'estudi inclouràmesures neuropsicològiques de lesfuncions executives, una mesuradels trets de personalitat mitjançantel qüestionari NEO-FFI i dues mesu-res de resiliència. La determinaciódels polimorfismes es realitzarà apartir de la recollida de mostres bio-lògiques de saliva.

Estudi "Estudi multicèntricd’adaptació i validació dela Frontotemporaldementia rating scale"L’investigador principal de l’estudi ésOriol Turró, psicòleg de la Unitat derecerca de l’IAS i tècnic del Registrede Demències de Girona (ReDeGi).L'estudi serà realitzat de forma mul-ticèntrica amb un representant de

cada hospital que participa en elReDeGi, l'hospital Universitari Dr.Josep Trueta de Girona, l'Hospital deFigueres, l'Hospital de Palamós,l'Hospital de Blanes, l'Hospital deCampdevànol i l'Hospital d'Olot.L’Hospital Santa Caterina serà repre-sentat per la neuropsicòloga, MartaHernández, de la UVaMiD . L’objectiu principal és adaptar un ins-trument per avaluar i realitzar elseguiment evolutiu de pacients ambdemència frontotemporal (DFT).Aquest subtipus de demència escaracteritza per alteració de la con-ducta social (desinhibició, impulsivi-tat, apatia, etc.), una alteració delllenguatge expressiu i comprensiu,així com per un dèficit en la cons-ciència de malaltia (anosognòsia). Amés, presenta un alt percentatge decasos d’inici precoç (abans dels 65anys), limitant sovint pacients quees troben en edat laboral i/o ambcàrregues familiars. Aquestes carac-terístiques fan de la DFT una patolo-gia que implica una gran càrrega pera les persones de l’entorn del pacient. Actualment, en el període 2007-

33

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Investigació i recerca

2011 el ReDeGi ha registrat un totalde 110 casos de DFT. La col·laboracióentre els diferents centres que par-ticipen en el ReDeGi és necessàriaper assolir una mostra de pacientssuficient per la validació de l’escala(n=90) de manera senzilla, àgil i enun període breu de temps.Tot i que l’estudi s’ha presentat aconvocatòria, el projecte es duràigualment a terme com a línia derecerca del ReDeGi.

Estudi "PIRENE-Alz.Importancia pronóstica dela presencia dealteraciones en lamicrocirculación retinianaen el Alzheimer”L’investigador principal de l’estudi ésel Dr. Joan Vilalta, psiquiatre de laUVaMiD de l’IAS, conjuntament, coma investigador col·laborador, amb elDr. Gabriel Coll de Tuero, metge defamília de l’ABS d’Anglès i assessora la Unitat de Recerca. L’objectiu del’estudi és analitzar si hi ha una asso-ciació entre el component vascularen la malaltia d’Alzheimer i la res-

posta al tractament amb anticolines-teràsics. La relació existent entre lamicrocirculació retiniana i la micro-circulació cerebral ha fet pensar enla hipòtesi de treball següent: elspacients amb més lesions de micro-circulació retiniana respondran pitjoral donepezil. Aquest estudi podriadonar suport a la retinografia com anova eina, més barata i no invasiva,per valorar el component vascularen la malaltia d’Alzheimer. A banda,la retinografia podria demostrar serútil per conèixer de forma precoç l’e-volució clínica d’un pacient i comrespondrà al tractament amb anti-colinesteràsics.Tot i que l’estudi s’ha presentat aconvocatòria, el projecte es duràigualment a terme com a línia derecerca a la UVaMiD.

Estudi "Estudio clínico,neuroanatómico yfuncional mediantetécnicas de neuroimagenen adultos con Síndromede Down con y sindemencia: patronespredictivos para eldesarrollo de demencia”L’investigador principal i coordinadorde l’estudi multincèntric, del qual enva informar en la revista Actual núm.48, és el Dr. Ramon Novell, psiquiatrei cap del Servei Especialitzat en SalutMental i Discapacitat Intel·lectual(SESMDI) de l’IAS. Es tracta d’unestudi coordinat amb l’Hospital de laPrincesa (Madrid). El grup de Girona-Barcelona estaràformat per l’equip del SESMDI (NúriaRibas i Susanna Esteba) i pel CRC-Hospital del Mar (Dr. Jesús Puyol, Dr.Joan Deus i Dra. Laura Blanco). I, l’e-quip de l’Hospital de la Princesa-Cam-pus biotècnològic UPM està formatpels doctors Fernando Moldenhauer,Javier García, Cristina Saugar, MiguelÁngel Castellanos, Diego Real iRamon Costa. La Síndrome de Down (SD) és una

causa de discapacitat intel·lectual(DI) d'origen genètic produïda per unatrisomia de cromosoma 21. Estàassociada a demència tipus Alzhei-mer (DTA) en edats primerenques iamb l’aparició de signes o símptomesdiferents a la població general. Esdesconeixen els marcadors cognitiusi conductuals i els patrons anatòmicsi funcionals indicatius de DTA en SD.S'estudiaran els patrons cerebrals per(i) establir alteracions anatòmiques,de funció cerebral en tasques viso-perceptivas i espacials de la SD, ambi sense DTA, per (ii) establir altera-cions en la connectivitat funcional enrepòs en SD, amb i sense DTA, per(iii) determinar patrons anatomico-funcionals predictibles de DTA, per(iv) determinar la relació de patronsanatomicofuncionals amb neuropsi-cològics i conductuals, i per (v) dife-renciar perfils anatòmics i de funciócerebral entre SD amb i sense DTA.Es tracta d’un estudi longitudinal detres anys que atendrà una mostratotal de 120 usuaris (60 amb sospitade DTA i 60 sense DTA).

Estudi "Marcadoresbiológicos y escalapredictiva de pielonefritisen niños con InfecciónUrinaria Febril"La investigadora principal és la Dra.Stella Mondragón Cedeño, pediatradel Servei de Pediatria de l’IAS. L’estudi es durà a terme amb la parti-cipació del Servei de Pediatria (doctorsBastida, Esporrín, Perkal, Suárez,Egües, Moreno i Porcar), del Serveide Diagnòstic per la Imatge (doctorsAlbanell, Viejo i Nadal), del Servei deLaboratori (senyores Urcola, Vidal iTejerena) i de la Unitat de Recerca (Dr.Garre) de l’IAS, del Servei de MedicinaNuclear de la Clínica Girona (doctorsRubió, Buxeda, Valls i Riera) i del Serveide Pediatria de l'Hospital Juan XXIIIde Tarragona (Dra. Parada).El propòsit de l’estudi és construiruna escala predictiva de pielonefritis

en nens menors de 2 anys amb unaprimera infecció urinària febril. El diag-nòstic de pielonefritis es realitzaràmitjançant l'alteració en la gamma-grafia renal aguda. Es desenvoluparàuna escala (Score) amb els factorsclínics, de laboratori i proves d'imatgeper predir els nens amb infecció uri-nària febril que tenen alt risc de pre-sentar pielonefritis, i se’n determinaràla sensibilitat, especificitat, valor pre-dictiu positiu i negatiu. La mostrainclourà 195 pacients i es projectacom un estudi multicèntric. Actual-ment, hi participa l'Hospital Juan XXIIIde Tarragona i s'està pendent de con-firmació d'altres centres hospitalaris.

Estudi: “Análisis delvolumen del bulbo y tractoolfatorio en la enfermedadde Alzheimer, comoposible marcadorbiológico”La investigadora principal de l’estudiés la Dra. Saioa Lejarreta Andrés,neuròloga de la UVaMiD de l’IAS. Eltreball es duu a terme conjuntamentamb el Dr. Vilanova, radiòleg del Ser-vei de diagnòsitc per la imatge del’IAS, i Jordi Freixenet, del grup deVICOROB de la UdG. A més, el grupde treball està format pel psicòlegOriol Turró, el Dr. Turon, la Dra. Peri-cot, el Dr. López-Pousa i la resta d'e-quip de VICOROB.L’objectiu del projecte és determinarla relació existent entre el volum delbulb i tracte olfactori (BTO) i la malaltiad’Alzheimer(MA). Es realitzarà el càl-cul del volum del BTO mitjançant lesimatges obtingudes per RMN cranial.La població d’estudi són 32 pacientsamb MA i 32 controls. Es tracta d’unestudi observacional, analític i trans-versal. Tot i que l’estudi s’ha presentata convocatòria, el projecte es va ini-ciar fa tres anys i s’han analitzat elsprimers casos. En el moment actuals’estan realitzant les modificacionsoportunes al software per augmentara velocitat de càlcul. �

34

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Notícies

Investigació i recerca

Projecte “salut familiar iesquizofrènia: intervenció iavaluació multicèntricasobre l'efectivitat del treballfamiliar en esquizofrènia”

El projecte d’investigació “Salut fami-liar i esquizofrènia: intervenció i ava-luació multicèntrica sobre l’efectivitatdel treball familiar (Family Work) enesquizofrènia” és un estudi multicèn-tric en el qual participen cinc centresassistencials i un de recerca de Cata-lunya, experimental, no aleatoritzat,longitudinal i retrospectiu-prospectiu.Segons expliquen els professionalsde la Xarxa de Salut Mental i Addic-cions de l’IAS que hi ha participat,María M. García i Dolors Serrano, lainvestigació pretenia valorar l’efec-tivitat de la intervenció unifamiliaren contextos assistencials i en eldomicili, del model Family Work enel funcionament social, i l’evolucióde la malaltia del pacient amb esqui-zofrènia i en la disminució de lacàrrega familiar. Aquest model haviaestat desenvolupat per investigadorsbritànics (de l’equip del professor J.Leff) i implementat en diferents rea-litats socials i culturals, però mai nos’havia realitzat cap estudi clínic enel nostre entorn assistencial.La intervenció consistia en un abor-datge psicosocial adreçat a famíliesde pacients amb esquizofrènia, ambuna edat compresa entre 18 i 65anys, més de 10 anys d’evolució dela malaltia, en tractament al Centrede Salut Mental d’Adults i convivintamb un o més familiars amb elevadaemoció expressada. S’entén per altaemoció expressada com a predominide la sobreprotecció, hostilitat i/ocriticisme en les relacions familiars.Alguns senyals d’alarma d’aquest altnivell d’emoció expressada podrienser l’existència de més d’una recai-guda del pacient l’any, amb bon com-pliment del tractament, la necessitat

de contactes freqüents del familiaramb els professionals sanitaris perdemanar ajuda, la intervenció de lapolicia davant de situacions de vio-lència verbal o física, o una situacióen què hi ha un únic familiar que técura del pacient.La hipòtesi de treball va ser que laintervenció familiar podia millorar l’e-volució del pacient (menys recaigu-des, millor funcionament global isocial i millor compliment del trac-tament farmacològic) i la qualitat devida de la família, i reduir la càrregafamiliar.L’estudi va concloure que la inter-venció familiar resulta eficaç, ja quemillora l’evolució de la malaltia, elfuncionament global del pacient i elfuncionament social dels familiars.Els resultats mostraven diferènciesestadísticament significatives tot idisposar d’una mostra reduïda. Pertant, es recomanava prosseguir lainvestigació (augmentant el tempsde seguiment, incloent altres varia-bles i avaluant cost/efectivitat ),potenciar canvis organitzatius i definançament que permetin imple-mentar i generalitzar aquest tipusd’intervencions a la pràctica diària iafavorir programes de formació delsprofessionals de salut mental enaquest àmbit. A més dels professionals de l’IAS,van intervenir en l’estudi investiga-dors de la Corporació Parc Taulí(Esther Pousa i Cristina Domènech),Centres Assistencials Emili Mira(Gemma Hurtado), Serveis de SalutMental St. Joan de Déu (MontserratDolz ), Hospital Clínic (Rafael Pena-dés i María Reinares), i FundacióSeny (Sílvia Noguer i Pedro Gallo).

L’estudi va rebre el suport i finança-ment de la Fundació La Caixa dins laII Convocatòria de Col·laboracions enIniciatives Socials 2004. L’ajut ator-gat va ser de 25.000 euros. També

es va comptar amb finançamentcomplementari de la convocatòriade l’Agència d’Avaluació de Tecno-logia i Recerca Mèdica (AATRM-2004) . �

35

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012

L’Associació Família i Salut Mental de Girona iComarques és una entitat sense ànim de lucre,creada l’any 1997 gràcies a la iniciativa i afanyd’un conjunt reduït de famílies de persones quepatien algun tipus de trastorn mental. La finalitatdels fundadors fou crear una plataforma que actuésper vetllar pels drets d’aquests malalts i les sevesfamílies i que lluités per cobrir les necessitats quesorgissin. Avui dia, l’entitat dóna servei a més 350associats i el seu àmbit territorial se centra enGirona i comarques. El nostre objectiu és apropar-nos a l’associat amb l’obertura progressiva de dele-gacions al llarg de tot aquest territori. La nostra tasca abraça un ampli ventall d’activitats,entre les quals destaquem el suport a les famíliesafectades mitjançant la informació i assessoramenten cada cas i moment, a través de diferents espaisorganitzatius, com ara els grups d’autoajuda, i tam-bé, de manera individualitzada, les trobades per-sonals o d’atenció telefònica; així mateix, sónimportants per als nostres socis les xerrades pro-fessionals que duem a terme amb el suport delsprofessionals de l’Institut d’Assistència Sanitària(IAS), quan són d’ordre assistencial, o amb la Fun-dació Tutelar de les Comarques Gironines, quanl’interès se centra en el camp de la jurisprudènciai la tutela, o amb la Fundació Privada Drissa, quanla intervenció gira a l’entorn la inserció laboral.

Els clubs socials L’estigmatització social de les persones que patei-xen un trastorn mental és una realitat. Aquestcol·lectiu viu rebutjat pel seu entorn i té un accésmolt limitat al treball, l’oci i la cultura. Les famíliesque no viuen aquest refús no es poden fer unaidea del que representa. Per aquesta raó, i gràciesa un acord amb el Departament de Benestar Sociali Família de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea deServeis Socials de l’Ajuntament de Girona, l’as-sociació va posar en marxa el maig de 2003 elclub social El Cercle, amb l’objectiu principal d’o-ferir a les persones amb malaltia mental un espaide relacions socials on poder compartir i participarde l’oci i la cultura.Les persones que acudeixen al club són en bona

part usuaris dels centres de dia de salut mentalde l’IAS i de la Fundació Privada Drissa. Ara tambétenim un club social a Figueres i hem creat el queen diem el Respir Familiar. Es tracta d’una iniciativamitjançant la qual pretenem oferir, precisament,això, un respir a les famílies. Possibilitem que lespersones amb una malaltia mental a càrrec delsnostres socis puguin fer dues sortides l’any detres dies, i una setmana a l’agost. Amb aquestesi amb totes les activitats que organitzem als clubssocials contribuïm a la millora de la qualitat devida de les persones amb malaltia mental, a travésde la participació en activitats associades a benes-tar, satisfacció i/o autoestima personal, amb lesquals promovem la creació de vincles afectius,d’amistat i d’ajuda mútua entre els usuaris, alhoraque estimulem el seu interès per fer quelcom ievitem l’aïllament i la passivitat.A títol genèric, també forma part de la nostratasca impulsar, proposar i participar en campanyesde sensibilització social sobre la malaltia mentalque ajudin a fer comprendre que els malalts men-tals són també ciutadans, i que, com a tals, tenendrets i obligacions. En aquest àmbit, posem enconeixement de les autoritats públiques la realitat

diària a la qual s’enfronten les famílies afectades,els seus problemes i les seves necessitats, ambl’objectiu d’arribar a garantir un futur digne a lespersones que pateixen malaltia mental, a travésde polítiques socials i empresarials més respon-sables.L’associació és membre de la FECAFAMM (Fede-ració Catalana de Familiars de Malalts Mentals),de la FEAFES (Confederación Española de Agru-paciones de Familiares y Personas con EnfermedadMental) i de la Comissió de Seguiment de Pro-grames de Salut Mental de la Generalitat de Cata-lunya a les Comarques Gironines. També és patrófundador de la Fundació Tutelar de les ComarquesGironines; i el que és important per a nosaltres,som també un actiu de l’IAS, ja que des de fa unsanys participem en les juntes assistencials delsprofessionals de la Xarxa de Salut Mental i Addic-cions, fet que ens manté molt a prop dels conjuntde professionals experts que saben el que patim,nosaltres i els nostres fills, i ens orienten i atenenper tirar endavant en tots els sentits. A tot l’IAS,donem les gràcies pel treball que feu i per fer-nospartícips d’aquesta xarxa i de la vostra organitza-ció. �

L’Associació Família i Salut Mentalde les Comarques GironinesPer Maria Combalia, Presidenta

Amb nom i cognom

Maria Combalia en un moment

dels parlaments oficials en el

marc del Dia Mundial de la

Salut Mental 2010, a Olot.

Activitat informativa de

l’associació durant els

actes del Dia Mundial

de la Salut Mental

2008, a Girona.

36

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista

Gent de l’IAS

- Com va ser la vostra incorporacióa l’Hospital Santa Caterina?- Jordi: Em van contractar el quinzede novembre del 78 per donarsuport a l’ordenança que es cuidadels articles del magatzem; enaquell moment teníem control sobreuns cent articles, ara en tenim cincmil! La meva feina consistia a orga-nitzar la logística d’aquest magat-zem, que cada vegada es feia mésgran a mesura que s’anaven sumanto engrandint serveis.- Martí: A mi, curiosament, el quinzede novembre del 77, i va ser percobrir les tardes en les admissionsde l’Hospital Santa Caterina. Almateix temps ajudava a confeccio-nar nòmines; devíem ser unes vui-tanta persones en plantilla; les mon-ges feien d’infermeres; de fet, l’any77 només hi havia a l’Hospital unadiplomada en Infermeria, la JoanaPoch. Al cap de cinc anys, em vaigincorporar plenament al departa-ment de personal de l’època, en

horari de matins.- Jordi: Treballàvem fins i tot el dis-sabte al matí. Érem només elshomes que ho fèiem! I des d’un únicdepartament d’administració donà-vem servei a l’Hospital Santa Cate-rina, l’Hospital Psiquiàtric de Salt,la llar infantil i el geriàtric del Puigd’en Roca. Un administrador dirigial’hospital de Girona, i un altre, elcentre de Salt.- Quins temps! Sembla mentida.- Martí: Recordo que al Santa Cate-rina hi havia un forn de pa, que esva tancar a principis de l’any 1985.Aquest forn subministrava encarael pa a tots els centres. Es feienuns 5.000 kg de pa al mes. Els cen-tres ens abonaven part del costdel pa, però no cobríem. Erentemps de beneficència. Encaraérem un hospital provincial que nopren realment pes fins que se situacom a centre de referència onco-lògic i es despleguen, arran d’aquí,la resta de serveis. L’IAS es crea

l’any 1984.- Jordi: Sí, sí. L’administrador, a més,tenia el dret d’endur-se el pa a casa.La consolidació de l’oncologia portael Santa Caterina a la modernització,s’amplia i es professionalitza la plan-tilla i es fan reformes estructuralscom ara la compartimentació de lesgrans sales i la millora dels equipa-ments mèdics i hotelers. Vam canviarel sistema de neteja; es va contractarpersonal perquè fes aquesta feina,de manera que van quedar allibera-des les auxiliars, que ara ja podriendedicar-se plenament a l’atenció delsmalalts, que encara estava en bonapart en mans de les monges.

- Vivències...- Jordi: Recordo que fins que no esvan comprar carros per carregar laroba bruta, el zelador recollia la roba,la posava en un farcell i se’l carre-gava a l’esquena travessant el patide les magnòlies per dur-la a lloc.Anys més tard, el servei de buga-deria es va externalitzar, per sort.- Martí: Quan vaig començar a tre-ballar vaig estar sol durant moltsanys. No existia el concepte de capde recursos humans. El primer vaser en Ricard Pradas; després, ambla Lídia Aldeguer, l’any 1993, l’IASestructura el departament i iniciemla unificació de la gestió dels recur-sos humans de l’Hospital SantaCaterina i l’Hospital Psiquiàtric deSalt; l’IAS amplia el departamentamb més personal. - Jordi: Amb les compres va passarel mateix, vam unificar el catàlegdels dos centres. L’actual directorde Serveis Generals, en Josep Sán-chez, va organitzar el servei, la fac-

"La consolidació de l’oncologia porta el SantaCaterina a la modernització"

Jordi Creus i Martí Pascual

Trenta-quatre i trenta-cincanys a l’IAS, respectivament,en Jordi Creus, administratiuresponsable de la Unitat deCompres de l’IAS, i en MartíPascual, del departament deRecursos Humans, són duespersones que coneixen bél’esdevenir de l’organitzaciódes de les albors de lademocràcia. Són testimonisd’aquest pas que hem sentit illegit tantes vegades: de labeneficència a la modernitat.

"Durant moltsanys vam serdirigits per unadministrador iper un directormetge"

D’esquerra a dreta, Jordi Creus i Martí Pascual.

37

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012

L’Associació Cultural de l’HospitalSanta Caterina va néixer l’any 1987.Els seus orígens es troben en la ini-ciativa de les germanes de SantVicenç de Paül. Les monges, quanencara exercien a l’Hospital SantaCaterina, felicitaven els malalts perNadal i els regalaven una figura delnen Jesús, acompanyada d’una feli-citació. L’any 1992, ens constituïm formal-ment com a Associació Cultural,amb uns estatuts propis i amb lafinalitat de potenciar i organitzaractivitats per col·laborar en la huma-nització de l’estada dels malalts ide llurs familiars, així com per pro-moure i fomentar les relacions entreels treballadors de l’hospital, ambla voluntat d’oferir una millor atencióals malalts. Segons deien els esta-tuts, els membres de l’associacióhavien de ser treballadors de l’Hos-pital, i la junta havia d’estar formadaper dotze persones, que represen-taven diferents categories, des d’in-fermeria, fins a administratius, zela-dors, personal de laboratori,manteniment, etc. Durant els primers anys, l’associacióva continuar amb la tradició here-tada de la comunitat religiosa, queera organitzar el Nadal i la diada deReis; obsequiàvem els malalts ambun regal i una felicitació feta pels

fills dels treballadors de l’Hospital,que encara avui són portats pel Grupde Joves del poble de la Pera iPúbol, i el grup de joves de la parrò-quia del Mercadal. La setmana prè-via al Nadal, organitzàvem el con-curs de decoració i ornamentacióde sales i serveis, en el qual parti-cipaven gairebé tots. Hi havia, s’hade dir, molta competència. Algunsanys es van arribar a fer represen-tacions ens els passadissos delsserveis, amb el personal disfressati no poques escenografies, fet quemés endavant es va valorar pocadient i es van acabar suprimint delmuntatge nadalenc. El jurat del concurs estava integratper diferents professionals del SantaCaterina, que valoraven la feina feta,i fins i tot alguns anys havíem comp-tat amb l’opinió i participació d’ar-tistes de renom de Girona; recordol’Ensesa Gironella, en Josep Perpin-yà o en Jaume Faixó, entre d’altresque ara no em venen a la memòria.També fèiem un concurs de cartells,que a títol de mostra, exposàvemper anunciar el Nadal. Sempre vamtenir la col·laboració gentil del pintori escultor Ramon Carrera, el qualvalorava amb molt d’optimisme idelicadesa les obres presentades, iens engrescava a continuar l’anysegüent. El lliurament de premis es

feia coincidir amb l’aperitiu institu-cional del Nadal, on es convidavael president, el conseller delegat iel gerent de l’IAS, els quals tambéfeien el reconeixement dels vint-i-cinc anys de servei a l’empresa, unatradició que encara es manté. A la primavera participàvem en l’ex-posició Girona Temps de Flors i elpati de les magnòlies es convertiaen una part important de l’itinerari.Per Sant Jordi, obsequiàvem elsmalalts amb una rosa. Saltàvem ala tardor amb l’organització d’unacastanyada, també al pati. Fins al2004, any en què es trasllada el San-ta Caterina a les noves instal·lacionsubicades al Parc Hospitalari Martí iJulià, havíem arribat a organitzarmoltes sortides culturals.

L’Associació Cultural delParc Hospitalari Martí iJulià

Un cop ubicats al Parc, vam referl’associació. L’Associació Culturalde l’Hospital Santa Caterina s’uneixa la de l’antic hospital psiquiàtric ide totes dues en fem una de nova,que es registrarà a la Generalitat deCatalunya amb el nom AssociacióCultural del Parc Hospitalari Martí iJulià. Amb els mateixos objectius,la nova associació està integrada

per quinze membres, que represen-ten diferents serveis del Parc Hos-pitalari, principalment unitats desalut mental. El programa anuald’activitats s’ha aprimat en compa-ració amb els anys anteriors, peròcontinuem mantenint l’esperit ambunes poques activitats que centra-litzem en Sant Jordi, amb una mos-tra de contes que organitza l’Hos-pital de Dia d’Adolescents; a latardor, amb la celebració d’una cas-tanyada als jardins del Parc, i a l’hi-vern, amb el Nadal. L’IAS assumeix,de moment, el pressupost de l’as-sociació, perquè ha entès el valorde conservar l’entitat, especialmentper als pacients; estem inclosos,fins i tot, en les comissions del plaestratègic, vàlid per a la carrera pro-fessional. La fusió de les dues associacions,la del vell Santa Caterina i la de l’an-tic Hospital Psiquiàtric de Salt, haestat tot un procés, però que ara,un cop fet i consolidat, valorempositivament. Junts, mantenim lail·lusió per organitzar, participar icol·laborar en tot allò que contri-bueixi a augmentar els llaços entrenosaltres i entre els treballadors ipacients.

Jordi Creus

President de l’Associació Cultural

del Parc Hospitalari Martí i Julià

Jordi Creus és l’alma mater de l’Associació Cultural de l’Hospital Santa Caterina, una entitatque aquest any farà 25 anys que es va crear. Creus, president encara de l’associació,explica en el següent article com va néixer i l’activitat que es du a terme avui dia.

25 anys de la creació de l’Associació Cultural de l’Hospital Santa Caterina

turació, la logística... Va ser impor-tant també la nova figura del capde logística, l’any 1999.- I la tecnologia, quan s’incorpora ala feina?- Martí: L’any 77, al Santa Caterina,només hi havia una calculadoraelèctrica. Tot era manual. El primerordinador va ser un Amstrad que

ens permetia treballar amb un trac-tament de text, amb el qual redac-tàvem els contractes. Es va adquirirl’any 1986.- Jordi: El primer programa de gestiód’estocs el vam tenir l’any 1984. EnCarlos Evangelista Herreiz ens veniaa fer classes per aprendre a fer-loservir. Ens permetia el control de

les entrades però no dels consums. - Els grans canvis- Martí: La professionalització de lagestió, tant de l’empresa, amb lafigura del gerent, com dels diferentsserveis, amb el cap de servei o lessupervisores. Durant molts anysvam ser dirigits per un administradori per un director metge, aquest era

l’esquema tant al Santa Caterinacom al psiquiàtric. Les primeresconvocatòries de caps de servei vanser l’octubre del 1990. - Jordi: La informàtica i la progres-siva mecanització de tots els pro-cessos gràcies a les noves tecno-logies. Avui dia encara estemimmersos en aquest procés.

238

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Breus

Breus

La lectura de contes de SantJordi emplena de gom a gom lasala d’actes de l’Hospital SantaCaterina

L’IAS va celebrar el 27 d’abril la segona edició de l’acteliterari “Hi havia una vegada”, organitzat per l’AssociacióCultural del Parc Hospitalari Martí i Julià amb motiu dela diada de Sant Jordi. La lectura de contes, a càrrecd’usuaris de Salt, Girona i comarques de diferents centresi serveis de salut mental de l’IAS, va emplenar de gom agom la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina. L’audició,que va comptar amb la participació de l’escriptor i poetasaltenc Salvador Sunyer, va constar de la lectura de dife-rents relats: Vive despacio, a càrrec del Centre de Diade la Selva marítima; Tornant a les arrels, del Centre deDia del Ripollès; L’ànima no té color, del Centre de Dia

de l’Alt Empordà; Catalunya triomfant, del Centre de Diade la Selva interior; Rodamón, del Centre de Dia del BaixEmpordà; La mini princesa i el mini metge, del Servei deDiscapacitat Intel·lectual; Les llenties meravelloses, delCentre Sociosanitari La República, i Apolo, del servei deTrastorns Mentals Severs.Fins al 3 de maig va estar exposada a l’entrada de l’Hos-pital Santa Caterina una mostra del conjunt de contesllegits i il·lustracions fetes pels usuaris dels diferentscentres i serveis. �

Guanyadors del I Concurs LiterariJordi Pujiula

Després d’anunciar a principis d’any la convocatòria delI Concurs Literari Jordi Pujiula, una iniciativa del Centrede Dia de Salut Mental del Ripollès que pretén reconèixer,a títol pòstum, l'extensa i exemplar trajectòria del Dr.Pujiula, el passat 25 de maig, els professionals del centre,juntament amb el jurat qualificador, van fer públic elveredicte dels guanyadors en el decurs d’un acte moltconcorregut. D’un total de vuitanta-quatre obres pre-sentades, procedents de vint-i-un centres i de setzecomarques de les quatre províncies catalanes, els premisvan ser per:

1r premi per a “M'agrada”, una obra de Joan SantamariaPey, del Club Social La Brúixola, de Lleida (Lleida), dotatamb 300 euros2n premi per a “Reflexions”, una obra col·lectiva delClub Social de Figueres (Girona), dotat amb 200 euros3r premi per a “Vistes al mar”, una obra de Natàlia Mit-javila Carbonell, del Centre de Dia del Vendrell (Tarrago-na), dotat amb 100 euros1r accèssit per a “Pensaments agradables”, obra d’EmiSerrat Tarracó, del Centre de Dia del Ripollès (Girona)2n accèssit per a “M'agrada compartir el dia a dia”, obra de Mercè Torrentaller, del Club Social el Portxo de Bala-guer (Lleida)3r accèssit per a “Al llac”, obra de Gemma Castillo Vera,del Consorci Sanitari del CSM de l'Anoia (Barcelona)4t accèssit per a “Aventures de la meva vida”, de JoanMiguel Garcia Luque, del Centre de Dia del Ripollès(Girona)

Els quatre accèssits també van rebre un obsequi. Lesobres premiades es poden llegir a: http://obrespremia-descljordipujiula.blogspot.com.es/

10è aniversari Amb motiu de la commemoració del 10è aniversari delCentre de Dia del Ripollès, el passat 4 de maig, el centreva centralitzar l’organització i celebració de les XVII Jor-nades Esportives, on han participat tots els centres dedia de les comarques gironines. Segons han informatels professionals del centre, les jornades van comptaramb una lligueta de futbol, un campionat de bàsquet,una caminada amb jocs, i també una competició de tiramb arc. Les jornades van cloure’s amb la tradicionalentrega de trofeus als participants i, per acabar la diadafestiva, tots plegats van gaudir d’un bon dinar al restau-rant de la Solana de Ripoll. La sobretaula va estar ame-nitzada per dos grups musicals joves de Ripoll: Stampsi No em fotis. �

Èxit de participació en la segona

edició de l’acte literari “Hi havia una

vegada”.

El lliurament de premis del I Concurs

Literari Jordi Pujiula es va celebrar a

la Biblioteca Lamabert Mata de Ripoll

i va comptar amb la participació de

les entitats i empreses que han fet

possible dotar econòmicament el

premi, els representants de

l'Ajuntament i el Consell Comarcal

del Ripollès, els membres del jurat,

professionals de salut mental i, el

més important, els concursants.

39

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012BreusExposició sobre el Nepal

Des del dia 1 i fins al 30 d’abril es va poder visitar alpassadís de Consultes Externes de l’Hospital Santa Cate-rina una exposició fotogràfica sobre el Nepal, organitzadaconjuntament per la Línia 17 de l’IAS i l’ONG Amics delNepal. Aquesta entitat treballa des de l’any 1995 per

millorar les condicions de vida d’infants, joves i donesd’aquell país, donant suport a projectes educatius, desalut i nutrició, promoció de la dona i desenvolupamentsocioeconòmic. La mostra informava de l’entitat i dels projectes que esduen a terme, i oferia algunes dades de les condicionsde vida del país. �

Mirada Palestina, una exposició iuna lectura de contes

El passat 17 de maig es va presentar a l’Hospital SantaCaterina l’exposició “Mirada Palestina” i el llibre que duuel mateix nom, un projecte de sensibilització de l’asso-ciació Pau Sempre amb el qual es pretén donar a conèi-xer, a grans i petits, els dos aspectes més determinantsde la situació que es viu diàriament als territoris ocupatsde Palestina: d'una banda, el problema derivat de la polí-tica de demolició de cases palestines que duu a termel'Estat israelià i, d'altra banda, el mur construït per Israelper dividir el territori. Aquestes dues realitats són moltrepresentatives de la violència quotidiana i de la tensiódiària a què es troba sotmesa la població palestina desde fa anys.L’acte de presentació va comptar amb la presència dediferents membres de l’associació Pau Sempre, entitatcatalana que treballa la cultura per la pau amb projectesde cooperació i sensibilització, sobretot a la zona dePalestina. Van assistir a l’acte, celebrat a la sala dedocència de l’Hospital, una vintena de persones, a les

quals els membres de l’associació van informar sobre elprojecte de reconstrucció de cases de l’entitat. Tot seguit,els més petits (i també els grans) van gaudir de l’esce-nificació amb titelles d’un dels contes que recull el llibre.Un cop acabada la funció, es va obrir un diàleg distès,amb te i pastes per a tothom.L’exposició, organitzada amb el suport de Línia 17 del’IAS, es va poder visitar fins al 4 de juny.El llibre Mirada Palestina es pot adquirir a la botiga del’hospital i també a la llibreria Compàs-Ca la Marta deSalt per 5 euros de donatiu, que es destinaran a finançarles properes brigades de reconstrucció de cases a Pales-tina. �

A dalt, a l’esquerra, l’exposició

“Mirada Palestina”, una mostra de

Pau Sempre a l’Hospital Santa

Caterina, organitzada amb el suport

de la Línia 17 de l’IAS. A la dreta,

l’acte de presentació del projecte

“Mirada Palestina” celebrat el 17 de

maig a l’Hospital Santa Caterina.

DADES DE L’1 DE DESEMBRE DE 2011 AL 30 DE JUNY DE 2012

S’han incorporat al’IAS:Les auxiliars administratives RominaLópez Cornella i Yolanda Fort Ibars;les auxiliars d'infermeria Rose MarieAtes i Eva María Escarmena Ramiro;l'auxiliar sanitari Enric MonguilodViñas; el diplomat d'infermeria JordiBenítez Muñoz; l’informàtic FranciscoJavier Martín Aguilera; el portallite-res Marc Arnau Vila; la portera MaríaPeña Espinar; la psicòloga Ana MaríaHernanz Vaquero, i la psiquiatraMaria del Mar Bosch Vila.Han obtingut la jubila-ció definitiva:La psicòloga Blanca Rosa SerraRosa; la psiquiatra Carole Dawn Hop-

kins Best; els auxiliars d'infermeriaMaría Amer Ginesta, Amparo AlejoSánchez, Antonia Flores Moreno iAscensión Menacho Cáceres; l'au-xiliar administrativa Margarida Vila-nova Vila; la netejadora Joana Hor-telano Valera, i el portalliteres ClaudioPorcel Uréndez. Han obtingut la jubila-ció parcial:Els auxiliars d'infermeria Joan More-no Alamillo i Maria Antònia XifraGamell; l'administrativa ConcepcióVidal Xifra; la netejadora Aurora OssoBarranca, i el responsable de pro-jectes Jaume Cuyás Raso.Felicitacions alssegüents companys i

companyes per laseva nova paternitat: L'auxiliar administrativa Anna MariaVives Clota; l'auxiliar administrativaMaría Ortega Paz; les auxiliars d'in-fermeria Anna Maria Basalo Vázquez,Lídia Canals Masachs, Noemí Car-balles Morente, Blanca CorominasAlcalde, Carla Cros Bazán, MaríaÁngeles Esteban Gómez, Sonia FloRomagosa, Tania Sánchez Rodríguezi Raquel Tienda Alba; els auxiliarssanitaris Juan Pablo Hernández iManuel Martínez García; les diplo-mades d’infermeria Meritxell Caba-leiro Fernández, Vanesa del Río Sán-chez, Anna Deulofeu Font, EmmaFernández Jiménez, Sílvia Masahs

Malirach, Marta Merina Cirera, MaríaÁngels Múñoz Castro, Sandra OrtíAlonso, Anna Rebarter Rius, MònicaSelva Masmiquel i Pilar Terradas Fun-tané; el diplomat d'infermeria Fran-cisco Daniel Gallardo Ruiz; els facul-tatius Francesc Xavier Rived Sancho,Alicia Carrera Boix, Claudia LilianaCharry Medellín, Maria Font Roig iMaría Lilia Esperanza Moreno Villa-mil; la metgessa de família ClaudiaMariana Scandale; la psiquiatra Isa-bel Mitjà Pau; la supervisora d'infer-meria Ruth Arnau Torres; les tera-peutes ocupacionals Erica EscañoOlgoso, Clara Oliu Nieto i MeritxellPerich Capdeferro, i el treballadorsocial Francesc Guerrera Magrane.

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

ULI

OL

2012Entrevista Entrevista a Begoña Román

Begoña Román (Petrer, Alacant, 1965), doctora en Filosofia per la Universitatde Barcelona (UB-1993) i actualment professora a la facultat de Filosofia de laUB, va acompanyar l’IAS en el tancament de la jornada “Abordatge delsmaltractaments: activem nous escenaris”, celebrada el 3 de febrer. El seuàmbit d'especialització és l’ètica kantiana i l'ètica aplicada a entornsprofessionals i organitzatius, àmbits sobre els quals versen les sevespublicacions. Durant la jornada va actuar com a observadora per elaborar unesconclusions i fer sentir la veu des de sis mirades diferents. Ens en parla.

- En les seves conclusions, vostè va parlar de lavíctima com a persona vulnerable necessitada d’unmodel d’atenció individualitzat de protecció activa.Què vol dir?- Es pretenia posar en relleu que no sempre sabemtractar el maltractador: protegim la víctima, inten-tem reparar els mals que aquesta ha patit, quelcomessencial; però sovint no atenem, des-cuidem lacausa del maltractament, i a la persona responsa-ble, senzillament la condemnen jurídicament i moraloblidant que és probable que també ell/ella hagiestat víctima de maltractament. Amb aquesta for-ma d’intervenció, caiem en esquemes excessiva-ment simplificadors (bo/dolent; agressor/agredit;culpable/innocent) i perpetuem el maltractament.Les relacions humanes són complexes, abordar-les també ho hauria de ser. Les persones som indi-vidus en relació: l’abordatge ha de ser individualit-zat, personalitzat i contextualitzat, atenent a lesrelacions que aquella persona estableix.- També va fer referència al maltractador com apersona amb dignitat. Va realitzar un paral·lelismeamb les paraules angleses: mad, bad i sad.- Nomes volia recordar la inalienable i intrínsecadignitat de tota persona, també del maltractador.Oblidem el respecte que se li deu com a persona.La reparació i el perdó són específicament humans:els nostres càstigs a persones haurien d’anar diri-gits a recuperar-los tots dos: víctima i maltractador.Amb els monosíl·labs anglesos, tan contundents,pretenia “entendre” els perquès, les causes, queporten algú a fer mal a algú altre: malaltia mental,(boig, mad), escollir amb llibertat el mal (dolent,bad), i/o la insatisfacció del descontent (sad).

- Quin paper li toca jugar a la família davant d’uncas de maltractament?- S’ha de començar per ser conscient del maltrac-tament, a vegades no s’és conscient de l’agressi-vitat, o de la denigració o del dolor generat: esconsidera “normal”, i per això, moral (del llatí mos-

moris que vol dir ‘costum’, ‘hàbit’). A més se soldonar una visió de la família com a acollidora, feliç,quasi idíl·lica. Es dóna per suposat que l’amor enel si familiar és incondicional: molts dels maltrac-taments interns a les famílies s’amaguen per lavergonya o per la sensació de fracàs que generen,a part de l’evident dependència (econòmica, afec-tiva, psicològica) que la família implica. Cal generaraixí “consciència de maltractament”; en segonlloc caldria tenir recursos propis per a redirigiraquelles situacions, i quan la família no se’n surt,demana ajut professional. - En relació amb els professionals destaca la sevaresponsabilitat per gestionar el risc d’equivocar-se. Com ho han de fer?- Els professionals que atenen persones han d’e-metre judicis sobre subjectes i, per tant, necessà-riament subjectius: la interpretació és inevitable.El professional ha d’anar construint l’evidència apoc a poc, però en el maltractament les decisionsprofessionals s’han de prendre molt ràpidament.Per aquest motiu, com a mínim, és important queels professionals tinguin espais de reflexió, desupervisió, de consulta, per gestionar el risc del’error. És inevitable, som humans i ens equivo-quem. El que sí s’ha de gestionar es la probabilitatd’errar, la qual cosa suposa posar mesures com laconsulta abans de decidir en casos difícils, i l’ac-

ceptació de l’error un cop comés: se’n pot aprendremolt, de l’error, i no només personalment, sinóorganitzativament.- L’altra mirada és la tasca de la xarxa d’organitza-cions que intervenen en un cas. Cap a on s’han defixar els objectius?- Sempre en la persona atesa, i no compartimen-tar-la en departaments, o en especialitats. Aixòno només implica treballar en equip, sinó saberqui fa què, per què, quines duplicitats hi ha en elsistema i, sobretot, com ho viu la persona atesa.A vegades ho fem tot per la víctima i el que acon-seguim no és apoderar-la sinó convertir-la en víc-tima demanadora de protecció i, per tant, depen-dent del sistema. L’objectiu ha de serl’apoderament de la persona: privar-la del maltrac-tament d’avui però fer-la forta, conscient, de lesrelació patològiques que pot establir en un futur.- També va apel·lar al paper de la societat sobre elfet del maltractament. Quin ha de ser el compor-tament desitjable davant un maltractament?- Ser conscient que som persones. Com va expli-citar Kant: les coses tenen preu, les personestenim dignitat. Les formes de maltractament sóncanviants, hem d’estar atents a la transgressiódels límits. El maltractament físic és més fàcil dedetectar, el psicològic, simbòlic, socialment per-mès, és més canviant, com les societats. Lessocietats humanes hem de saber que, pel fet deser lliures, no ens deslliurarem mai de la possibilitatde fer mal. Ens hauríem de deslliurar, això sí, de laimpunitat del que fa mal. De nou, contra el mal-tractament, cal ser-ne conscients i posar recursosper detectar-lo, reparar-lo, perdonar-lo. �

“Les persones som individus en relació:l’abordatge ha de ser individualitzat,personalitzat i contextualitzat”

40