Aura

Paula

Notre Dame,

Catedral de LLeó, Catedral de Burgos y Catedral de Ullm

Característiques generals del gòtic

El gòtic és l'estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa occidental a partir

del romànic tardà. Comprèn des de la segona meitat del segle xii fins al

començament del segle xv o, segons els països, fins ben avançat el segle xvi.

El seu naixement coincideix amb l'auge de l'orde del Cister, un dels seus

màxims difusors.

El gòtic es va estendre des d'un centre, l'Illa de França, però un cop

implantat, cada país va crear un estil propi.

Característiques de l'arquitectura gòtica

En oposició amb el romànic, les construccions gòtiques presenten aquestes característiques: Una clara tendència a la verticalitat. La màxima reducció dels murs. La recerca de la sensació d'amplitud.La construcció gòtica per excel·lència és la catedral.Si es comparen els elements constructius, la capacitat de sosteniment dels elements gòtics és molt superior a la dels romànics, cosa que permet bastir edificis molt més grans, tot i disminuir el gruix dels murs i augmentar la superfície de les obertures. Aquestes obertures, cobertes amb vitralls, fan que les catedrals gòtiques s'inundin de llum (entri la llum de Déu).

Algunes de les catedrals més importants són:

Aura

Paula

Aura i Paula

Parts d’una catedral gòtica.

L'escultura gòticaBona part dels elements escultòrics van associats a l'arquitectura. Així, les imatges decoren els timpans, els pòrtics i l'interior de les naus de les catedrals. El centre de l'escultura gòtica és França.L'art gòtic va destacar també en la producció d'altres elements. Així trobem:Els vitralls, que es van desenvolupar com a conseqüència de l'obertura de grans finestrals. Destaquen especialment les rosasses, una mena d'obertures circulars de les esglésies i les catedrals que acostumen a tenir vidrieres de colors.Els tapissos, grans peces de roba teixida amb figures o paisatges per a decorar estances, que segueixen les mateixes orientacions que la pintura.

La pintura gòticaEn el gòtic, la pèrdua de murs als edificis religiosos va reduir la pintura mural i el fresc. Es van perfeccionar, en canvi les miniatures, els retaules i, en general, la pintura sobre fusta.No hi havia gaire expressió a la cara, bàsicament eren pintures religioses. A Flandes, es van reunir diversos pintors i van crear l’escola flamenca, Jan Van Eyck , era el mestre de l’escola.