2HF Plató Teoria Ànima 221015
2
2HF_Plató Teoria de l'ànima: reminiscència i immortalitat 221015 Un parell de textos de Plató sobre l'ànima 1. L'ànima és eterna i el coneixement és reminiscència M. I com cercaràs, Sòcrates, el que no saps ni poc ni gaire què és? De les qualitats que ignores, ¿quina d'elles, representant-te-la abans, cercaràs? I suposant que tens la sort de trobar-la, ¿com podràs saber que és aquesta la que tu no sabies? S. Entenc el que vols dir, Menó. Ves quin argument erístic addueixes! L'home no pot cercar ni el que sap ni el que no sap, perquè, el que sap, poc ho cercaria si ja ho sap i no li cal fer-ne la recerca; ni tampoc el que no sap, si no sap el que ha de cercar. M. ¿I no trobes, Sòcrates, que l'argument es sòlid? S. Jo, no. M. ¿Em pots dir per què? S. Ja ho crec. He sentit d'homes i dones entesos en coses divines... M. ¿Què deien? S. Coses, al meu entendre, veres i belles. M. ¿Quines? ¿I qui eren? S. Sacerdots i sacerdotesses que curen de poder donar raó de les veritats que professen. També Píndar i molts altres poetes, tots aquells que són divins. Els que diuen és això; ara, tu mira si et sembla que diuen la veritat. Perquè ells afirmen que l'ànima de l'home és immortal i, tan aviat assoleix un terme, que anomenem mort, com torna a nèixer, sense quedar mai destruïda. Per aquesta raó cal viure com més santament es pugui... Com que l'ànima és immortal i reneix moltes vegades i ha vist totes les coses, tant les d'aquest món com les de l'hades, no hi ha res que no tingui après. No és gens estrany, doncs, que sigui capaç de recordar el que abans savia de la virtut i de les altres coses. Perquè essent íntimament connexes entre elles les parts de la natura tota i tenint-ho l'ànima après tot, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), un retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar, en efecte, i aprendre són al cap i a la fi una reminiscència. No hem de creure, doncs, aquell argument erístic, que ens faria peresosos i només plau als indolents. Aquest altre, en canvi, ens farà actius i donats a la recerca. Persuadit de la seva veritat, vull cercar amb tu què és la virtut. Plató, Menó 80d-81e 2. Tres proves de la immortalitat de l'ànima Si, com repetim moltes vegades, existeix allò bell, allò bó i tot el que és una realitat semblant, i a ella adrecem tot allò que procedeix de les sensacions, perquè trobem quelcom que existia anteriorment i ens pertanyia, és necessari que, de la mateixa manera que aquestes esmentades realitats existeixen, també existeixi la nostra ànima, fins i tot abans que nosaltres haguéssim nascut... En efecte, si l'ànima existeix prèviament i és necessari que, quan arribi a la vida i neixi, no neixi d'una altra cosa que de la mort, ¿com no serà necessari també que existeixi un altre cop que existeixi un cop mori, ja uqe ha de nèixer de nou?... La natura prescriu al cos que serveixi i sugui manat, i a l'ànima, en canvi que mani i que dirigeixi...
description
teoria alma platon
Transcript of 2HF Plató Teoria Ànima 221015
2HF_PlatóTeoria de l'ànima: reminiscència i immortalitat 221015
Un parell de textos de Plató sobre l'ànima
1. L'ànima és eterna i el coneixement és reminiscència
M. I com cercaràs, Sòcrates, el que no saps ni poc ni gaire què és? De les qualitats que ignores, ¿quina d'elles, representant-te-la abans, cercaràs? I suposant que tens la sort de trobar-la, ¿com podràs saber que és aquesta la que tu no sabies?
S. Entenc el que vols dir, Menó. Ves quin argument erístic addueixes! L'home no pot cercar ni el que sap ni el que no sap, perquè, el que sap, poc ho cercaria si ja ho sap i no li cal fer-ne la recerca; ni tampoc el que no sap, si no sap el que ha de cercar.
M. ¿I no trobes, Sòcrates, que l'argument es sòlid?
S. Jo, no.
M. ¿Em pots dir per què?
S. Ja ho crec. He sentit d'homes i dones entesos en coses divines...
M. ¿Què deien?
S. Coses, al meu entendre, veres i belles.
M. ¿Quines? ¿I qui eren?
S. Sacerdots i sacerdotesses que curen de poder donar raó de les veritats que professen. També Píndar i molts altres poetes, tots aquells que són divins. Els que diuen és això; ara,tu mira si et sembla que diuen la veritat. Perquè ells afirmen que l'ànima de l'home és immortal i, tan aviat assoleix un terme, que anomenem mort, com torna a nèixer, sense quedar mai destruïda. Per aquesta raó cal viure com més santament es pugui... Com que l'ànima és immortal i reneix moltes vegades i ha vist totes les coses, tant les d'aquest móncom les de l'hades, no hi ha res que no tingui après. No és gens estrany, doncs, que siguicapaç de recordar el que abans savia de la virtut i de les altres coses. Perquè essent íntimament connexes entre elles les parts de la natura tota i tenint-ho l'ànima après tot, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), un retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar, en efecte, i aprendre són al cap i a la fi una reminiscència. No hem de creure, doncs, aquell argument erístic, que ens faria peresosos i només plau als indolents. Aquest altre, en canvi, ens farà actius i donats a la recerca. Persuadit de la seva veritat, vull cercar amb tu què és la virtut.
Plató, Menó 80d-81e
2. Tres proves de la immortalitat de l'ànima
Si, com repetim moltes vegades, existeix allò bell, allò bó i tot el que és una realitat semblant, i a ella adrecem tot allò que procedeix de les sensacions, perquè trobem quelcom que existia anteriorment i ens pertanyia, és necessari que, de la mateixa manera que aquestes esmentades realitats existeixen, també existeixi la nostra ànima, fins i tot abans que nosaltres haguéssim nascut...
En efecte, si l'ànima existeix prèviament i és necessari que, quan arribi a la vida i neixi, noneixi d'una altra cosa que de la mort, ¿com no serà necessari també que existeixi un altre cop que existeixi un cop mori, ja uqe ha de nèixer de nou?...
La natura prescriu al cos que serveixi i sugui manat, i a l'ànima, en canvi que mani i que dirigeixi...
De tot el que s'ha dit ens resulta que és a allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme, indisouble i que sempre es presenta en identitat amb ell mateix i de la mateixa manera, a allò al que més s'asembla l'ànima...
Doncs bé amics -va dir Sòcrates- és just pensar també en que, si l'ànima es immortal, requireix cura i no en atenció a aquest moment, sinó a qualsevol moment. I ara, sí que el perill sembla terrible, si algú es descuidés d'ella. Ja que si la mort fos el nostre allberament de tot,seria una gran sort per als dolents quan moren alliberar-se del cos i de la seva maldat alhora que de l'ànima. Però des del moment que es mostra immortal, no li queda una altra salvació i escapament de tot mal que fer-se el millor i més sensata possible.
Plató, Fedó 76e-107e
Hi ha quatre proves de la immortalitat de l'ànima al diàleg Fedó de Plató. I aquí dal entensmostres de tres. Troba-les indicant quina és i perquè i explica la que no hi apareix.
1. l`ànima és el principi de la vida i del moviment
2. l'ànima recorda, no aprèn
3. l'ànima és simple i el cos que la conté és un compost
4. la cura de l'ànima és un imperatiu ètic
