3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

3
3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 3.1.- La caiguda del tsarisme . 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució .

description

3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 3.1.- La caiguda del tsarisme . 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució . 3.1.- La caiguda del tsarisme . Totes les que hem vist a l’apartat 1. L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905. CAUSES. Derrotes militars. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

Page 1: 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

3.1.- La caiguda del tsarisme. 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució.

Page 2: 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

3.1.- La caiguda del tsarisme.

CAUSES

Totes les que hem vist a l’apartat 1

L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905

L’entrada en la Iª G.M.

Derrotes militars

Gran quantitat de morts

Fam, misèria, fred i morts

La població reclama al tsar que abandone la guerra

“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la mésmínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situacióeconòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salarisen un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat queoriginen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre elsexcessos més salvatges”

Informe policial de gener del 1917.

Vaga general dels soviets d’obrers de Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer)

Les vagues i protestess’estenen per tot el país

Els soldats recol-zen les protestes

El tsarabdica

“Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta,la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el PartitSocialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que pera salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviarl’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpteI als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cordestrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”

Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites,prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)

El nou govern es nega a abandonar la guerra i adonar la terra als camperols i les indústries als

obrers, com demanaven els sovietsDivisió

El govern té el poder

Els soviets tenen la força

Page 3: 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.

3.2.- L’aprofundiment de la Revolució.Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la

propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets

Protestes pertot el país

Luow dimiteix i és substituïtper l’esserita Kerenski

Partidari de fer més reformes, però sense revolució

S’enfronta amb els soviets i els bolxevics

Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions

Intent de colp d’estat del general Kornilov (agost)

Kerenski necessita l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat

Es demostra la feblesa del govern i el poder dels soviets

Els bolxevics aproven dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre) Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran

“Poble rus:La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baixla pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja undesembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostreSenyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’AssembleaConstituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”

Proclama del general Kornilov (agost del 1917).

“El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a totinternacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especialde la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutatmitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i tripleaudàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consignad’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revoluciórussa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”

Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).