3 resum executiu avaluacio pdc 2010 2012

RESUM EXECUTIU:

AVALUACIÓ DELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Període 2010 - 2012

Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació (UAPA) Àrea de Governança i Ciutadania

Octubre de 2013

Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació (UAPA)

Servei de Planificació i Avaluació

de Polítiques Públiques Àrea de Governança i Ciutadania

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Pl de l’Ajuntament, 1 – Tel. 93 635 12 35 – Fax 93 630 18 56 - [email protected] - www.santboi.cat

Avaluació dels plans de desenvolupament comunitari - Període 2010-2012 Octubre 2013

Unitat d'Assistència a la Planificació i a l'Avaluació (UAPA)

RESUM La consolidació de tres plans de desenvolupament comunitari en tres barris de Sant Boi de Llobregat amb característiques diferents i amb inicis temporals diversos, així com el nou marc de finançament, han provocat la necessitat de revisió de la seva orientació i funcionament.

L'equip d'avaluació de la Unitat d'Assistència a la Planificació i l'Avaluació, durant el 2013 i a petició de la direcció de l'Àrea de Governança i Ciutadania, ha realitzat una avaluació pluralista, interna i expost, centrada en els anys 2010 a 2012, que ha posat de manifest la bonança dels plans en el territori, tot i que s'han detectat mancances estructurals i procedimentals que aconsellen determinades accions correctores i complementàries.

S'ha donat resposta a 18 preguntes d'avaluació formulades pels actors implicats i agrupades i analitzades segons la teoria sistèmica i la triangulació de diferents tècniques de recollida d'informació. El treball de camp va portar a incorporar una anàlisi de xarxes específica que va reflectir la trama de relacions embrionària generada en cadascun dels plans, i el seu marge de creixement i de capacitat d'acció.

La perspectiva pluralista ha permès incloure en aquest procés a polítics, directius, tècnics autonòmics i municipals i representants d'entitats i serveis participants en cada pla. Una comissió de seguiment ha intervingut en tot el procés, tant en la formulació de l'encàrrec com en el disseny, l'anàlisi i la comunicació dels resultats.

En implementar les recomanacions incloses en el document i adoptant els canvis que suposa el nou marc esmentat poden millorar aquests instruments de treball comunitari i per extensió, les condicions socials dels barris i la cohesió territorial de tot el municipi.

Avaluació dels plans de desenvolupament comunitari - Període 2010-2012 Octubre 2013

Unitat d'Assistència a la Planificació i a l'Avaluació (UAPA)

RESUM EXECUTIU

Avaluació dels plans de desenvolupament comunitari ÍNDEX Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Camps Blancs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Marianao . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Ciutat Cooperativa-Molí Nou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Contribucions dels PDC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Condicionants externs dels PDC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Millores metodològiques per als PDC . . . . . . . . . . . . . . . 8

Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Procés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Avaluació dels plans de desenvolupament comunitari - Període 2010 - 2012 Octubre 2013

Unitat d'Assistència a la Planificació i a l'Avaluació (UAPA) 1

RESUM EXECUTIU

Avaluació dels plans de desenvolupament comunitari Introducció A finals del primer trimestre del 2013, en previsió d’una nova convocatòria de subvencions dels plans comunitaris per part de la Generalitat, es planteja des de la direcció política i tècnica del Departament de Participació Ciutadana i Proximitat de l’Àrea de Governança i Ciutadania dur a terme un procés d’avaluació dels tres plans de desenvolupament comunitari vigents a Sant Boi. Es tracta d’analitzar el darrer període 2010-12, que coincideix amb l'última subvenció atorgada per la Generalitat. L’objectiu immediat és el de disposar d’un producte que reforci els arguments que justifiquen la necessitat de donar continuïtat al treball que s’està fent allà on operen els plans comunitaris. D’altra banda, obrir un procés d’aquestes característiques també permet respondre a d’altres necessitats, com la de conèixer millor l’impacte que ha generat l’acció dels plans comunitaris i d’aquesta manera contribuir a posar en valor el seu rol, la d’identificar aquells aspectes tant interns com externs -contextuals- que condicionen el seu funcionament i la de proposar millores metodològiques per ser implementades. El treball de disseny del procés d’avaluació comença al febrer, i el treball de camp, al mes de març. Inicialment es va preveure oferir un primer producte el mes d’abril amb el material que s’hagués pogut compilar i produir. Finalment, el treball de camp pràcticament ha conclòs el mes de juny, entre d’altres coses perquè en flexibilitzar-se els terminis s’ha aprofitat per ampliar l’objecte d’avaluació amb l’anàlisi de les xarxes comunitàries de les entitats i dels serveis participants als plans comunitaris. Les sessions finals de treball sobre les primeres conclusions de l’avaluació, amb cadascun dels espais comunitaris dels tres plans, s’han allargat fins al mes d’octubre per la dificultat de fer coincidir els temps de totes les parts implicades. Metodologia S'ha optat per realitzar una avaluació de tipus pluralista, fent ús de la teoria sistèmica per a l’anàlisi i emprant a la vegada diferents estratègies metodològiques per al treball de camp. Com a avaluació pluralista s’entén una proposta de treball que incorpora el màxim d’actors relacionats amb l’objecte d’avaluació en totes les fases del procés: disseny, treball de camp, anàlisi i recomanacions. En aquest cas, inclou la direcció tècnica i política de les quals depenen els plans comunitaris, els tècnics i les tècniques dels equips comunitaris així com el tècnic referent de la Generalitat, i les entitats i els serveis que participen als plans en qüestió. Per fer efectiva la perspectiva pluralista , s'han habilitat diferents espais i temps: � una comissió de seguiment amb la direcció tècnica i política per orientar de forma

més precisa els interrogants als quals ha de respondre l’avaluació i en quina direcció anar enfocant-la, així com la forma idònia en què s’han de presentar les conclusions en funció de l’audiència.



� sessions de treball amb cadascun dels equips comunitaris per tal de preparar les dinàmiques grupals amb serveis i entitats i contrastar, matisar i complementar les primeres anàlisis.

� sessions de treball amb la coordinadora de plans comunitaris per a l’escolta i anàlisi de les gravacions en vídeo i àudio de les dinàmiques grupals.

� dinàmiques grupals amb entitats i serveis de cada pla comunitari, tant per fer un primer balanç sobre el punt en què es troben els plans com per compartir, contrastar i complementar les primeres conclusions d’anàlisi.

Pel que fa a la teoria sistèmica , es tracta de fer una lectura de l’objecte d’anàlisi, els plans comunitaris, interrelacionant: � les tres dimensions a partir de les quals es poden agrupar els elements que

componen els plans: • estructura (amb què es compta, tant recursos, espais, participants com

condicionants externs: normatives, polítiques, etc.), • procés (com es treballa: quines accions, quines relacions, amb quins

instruments i dinàmiques de treball, quines decisions, etc.) i • resultats (què generen: en relació a quins beneficiaris, amb quins resultats i

quins impactes afegits, com s'avalua, qui ho coneix, etc.)

� i els criteris en funció dels quals s'avalua l’objecte: • pertinència (o l’adequació dels resultats i els objectius de la intervenció al

context en el que s’implementa), • eficiència (o com els recursos disponibles s’utilitzen per a la realització de les

activitats del pla i com aquestes contribueixen a l’assoliment dels resultats amb el cost mínim),

• eficàcia (o en quina mesura s'han assolit els resultats previstos i la contribució d'aquests resultats a l'assoliment de l'objectiu específic),

• impacte (o la identificació dels efectes generats pel pla, positius o negatius, esperats o no, directes i indirectes, així com els efectes nets atribuïbles al pla), i

• participació (o la determinació dels agents que han estat implicats en les diferents etapes de la planificació i avaluació, valorant la seva incidència en la presa de decisions de totes les fases d'implementació dels plans amb la garantia de la pluralitat màxima d’actors)

En aquesta línia, s'associen les preguntes inicials d’avaluació a una o altra dimensió i també a un o altre criteri d’avaluació, i per tant, també les dades que provenen de les diferents estratègies metodològiques. D’aquesta manera es pot fer una lectura simplificada que permet visualitzar en quina dimensió hi ha dificultats i èxits, i a la vegada detectar en quines qüestions concretes (preguntes d'avaluació) i, per tant, sobre quins criteris s’hauria d’actuar per obtenir més bons resultats, afavorint una situació millor per a cadascuna de les tres dimensions i un funcionament global més òptim. D’altra banda, aquest procés d’avaluació ha implicat una diversitat d’ús de tècniques i d’instruments , tant en la fase de treball de camp com en l’anàlisi: � Anàlisi documental: de les actes de les reunions dels espais comunitaris,

memòries, fitxes de projectes, valoracions parcials, etc.



� Dinàmiques grupals: sessions de treball guiades amb entitats i serveis de cada pla comunitari, tant de tipus exploratòria com d’anàlisi.

� Anàlisi de xarxes: anàlisi de les relacions de col·laboració d’entitats i serveis participants a cada pla comunitari a partir d’entrevistes curtes i estructurades mitjançant un qüestionari, la seva explotació en una base de dades i la seva reproducció gràfica mitjançant el software lliure Gephi.

� Entrevistes semiestructurades amb els i les tècniques de districte, la coordinadora de plans comunitaris de Marianao i Ciutat Cooperativa, i el tècnic de referència de la Generalitat de Catalunya.

� Sessions de presentació i debat a comissions de treball tècnic i polític, concretament la Comissió de Qualitat Democràtica.

Resultats Representació esquemàtica dels resultats obtinguts comparats per a tots tres plans.

Les principals conclusions que es poden extreure per a cadascuna de les dimensions de la teoria sistèmica són les següents: � Estructura

Es detecten determinats perills que caldria corregir: la necessitat de millorar la coordinació entre els plans i el conjunt de polítiques de l'Ajuntament, i la de consensuar el rol dels regidors de barri. L'estructura és pertinent i assegura la participació , encara que s'hauria de millorar la seva eficàcia.



� Procés

En general el plans desenvolupen de forma correcta els processos, tot i que hi ha perill de possibles duplicitats amb alguns serveis, es podrien establir millores en la difusió dels plans i en l'execució dels projectes. Els processos es realitzen amb eficàcia i eficiència, i seria necessari implementar millores relacionades amb els criteris de participació i pertinència .

� Resultat Els plans obtenen els resultats pels quals s'han configurat, aquests són pertinents i eficients i impacten sobre el territori, tot i que es veu la necessitat de fer una enquesta específica per contestar de forma objectiva sobre el coneixement que cada barri té sobre el propi pla.

Per a cadascun dels barris: Camps Blancs � Estructura. Hi ha elements que faciliten la creació de xarxa, i els mecanismes de

coordinació i els requeriments de gestió estan ben definits. Alguns punts de millora, com la implicació d’entitats i serveis, i el paper de la regidora del barri.

� Procés. El diagnòstic és comunitari fonamentat en necessitats i demandes del

barri, la decisió dels àmbits prioritaris d'intervenció és de forma conjunta, tot i que es podrien incorporar elements de millora: per evitar duplicitats amb alguns serveis municipals, en el procés de difusió del Pla i en l’execució dels projectes, en concret, el pressupost com a element que condiciona l'execució dels mateixos projectes. Hi ha projectes consolidats que impedeixen reassignar recursos i projectes centrals d'entitat amb una forta dependència de finançament.

� Resultats.

• Permanència dels projectes: s'han consolidat i no es poden deixar de fer. • Principals destinataris: infància i gent gran. • Els grans projectes resideixen al Casal i, per tant, l’impacte és observat de

forma directa. La reunió al final del projecte és el principal instrument d'avaluació dels resultats obtinguts.

• Efectes provocats per la intervenció al barri: la millora en termes d'integració. • Obtenció del millor resultat possible: hi ha satisfacció dels participants sobre els

resultats generals encara que el Pla se centri més en els projectes. • Retorn en forma de valor públic: no es beneficia únicament l'usuari individual, el

benefici és col·lectiu. Marianao � Estructura. Es destaca la necessitat de corregir els mecanismes de coordinació

entre PDC i Ajuntament i el paper que han de tenir els regidors en el pla. Hi ha un condicionant en els requeriments de gestió que és la tramitació burocràtica. És poc eficaç, però destaca positivament la implicació d’entitats i serveis i els elements que faciliten la creació de xarxa en el barri.

� Procés. El diagnòstic és comunitari i fonamentat en necessitats i demandes del

barri, la decisió dels àmbits prioritaris d'intervenció és fa de forma conjunta en assemblea, tot i que hi ha el perill de possibles duplicitats amb alguns serveis municipals i es podrien implementar millores en el procés de difusió del Pla i en la priorització dels àmbits d’intervenció. El pressupost és un condicionant però de



nivell inferior a altres plans, s'ha guanyat en agilitat en la presa de decisions la qual cosa ha ajudat a adaptar-se al context, s'ha passat a un escenari d'acció amb propostes menys ambicioses i s'han incorporat fórmules de pagament en els projectes.

� Resultats.

• Permanència dels projectes: es va produir un canvi de tendència des de l'any 2010, ja que el 50% dels projectes es van renovant i tres d'aquests ja són autogestionants.

• Principals destinataris: són adolescents, joves i infants. Amb la particularitat que hi ha dos col·lectius específics com a beneficiaris, les persones amb discapacitat i les entitats.

• S'han fet diferents processos d'avaluació interna del Pla amb mètodes diversos (enquesta a les entitats, treballs de reflexió amb suport extern). Les estratègies d'avaluació dels resultats dels projectes són diversificades, amb el qüestionari als usuaris com a principal instrument.

• Efectes provocats per la intervenció al barri: destaca la importància de la xarxa aportada pel treball comunitari que ha permès que algunes entitats es coordinin soles, projectes que funcionen sols, i el canvi cultural per part de les entitats.

• Obtenció del millor resultat possible: destaca la maduresa del Pla on es conviu amb el rol comunitari com a forma de fer, sent projectes comunitaris i no pas d'entitats.

• Retorn en forma de valor públic: repercussió de les intervencions tant a nivell de comunitat com de ciutat. Els tècnics comunitaris han desenvolupat unes habilitats que els permeten interactuar i treballar més enllà dels continguts del Pla. Canvi cultural en les entitats.

Ciutat Cooperativa- Molí Nou � Estructura. Hi ha determinats perills a corregir, com són els mecanismes de

coordinació entre el plans i l'Ajuntament i alguns requeriments de gestió -dificultats de gestió pressupostària i de pagament-. Destaca la implicació de les entitats i dels serveis, els elements que faciliten la creació de xarxa i la implicació de la regidora del barri.

� Procés. El diagnòstic és comunitari fonamentat en necessitats i demandes del

barri; la decisió dels àmbits prioritaris d'intervenció es fa de forma conjunta; hi ha perill de duplicitats amb alguns serveis municipals i es podrien implementar millores en la difusió del Pla i en l’execució dels projectes; i el pressupost també ha condicionat l'execució però ha estat una oportunitat per ajustar-se i fer altres coses. Generació d'un teixit associatiu que té recorregut així com iniciatives que acabaran creixent i consolidant entitats. Accions puntuals que mobilitzen molta gent i que no requereixen mols recursos i incertesa sobre qui pot assumir les propostes més complexes.

� Resultats:

• Permanència dels projectes: el Pla és encara massa jove, tot just s'estan consolidant alguns dels projectes clau i se n'han generat de nous. Hi ha una bona filosofia de treball que pot evitar la cronificació de projectes en el futur.

• Principals destinataris: els joves i la gent gran. • L'equip comunitari fa seguiment de les accions efectuades i valora tenir més

avançats els projectes per fer algun tipus d'avaluació. La reunió al final del projecte és el principal instrument emprat per conèixer els resultats.



• Efectes provocats per la intervenció del Pla: avenç a nivell d'establiment de xarxes, sobretot a nivell de recursos tècnics, i voluntat de crear la Xarxa de voluntariat; projectes ben valorats pels beneficiaris.

• Obtenció del millor resultat possible, el Pla se centra en els projectes de barri. • Retorn en forma de valor públic: bona predisposició mostrada a fer qualsevol

cosa en benefici de la comunitat. Hi ha determinades intervencions sobre persones o col·lectius que fan que el resultat tingui repercussió a nivell de comunitat.

Conclusions Tal com s'ha comentat, l’encàrrec d’avaluació dels plans comunitaris consisteix fonamentalment en explicar l’impacte que han generat els plans comunitaris, la detecció dels principals condicionants per a la seva execució òptima i la identificació de millores metodològiques en relació al seu funcionament. Les conclusions que s'ofereixen són genèriques i amb un mínim denominador comú als tres plans comunitaris. En algunes conclusions, però, hi ha diversitat d’intensitats i matisos segons el pla. En primer lloc, els plans comunitaris han contribuït a : � Reforçar l’autonomia i capacitat d’actuació de les entitats, especialment en

relació amb el disseny i l'execució de projectes i accions, la innovació en aquests, i l’establiment de col·laboracions amb altres entitats i recursos tècnics.

� Un canvi cultural , que es tradueix com un canvi de posicionament: s’està passant

del “quin projecte volem fer” al “què necessita el barri i què podem aportar-hi”.

Hi ha un aprenentatge permanent sobre què vol dir treballar de forma comunitària i què implica formar part d’una proposta d’acció col·lectiva que vincula tant entitats com serveis i administracions. El diagnòstic comunitari compartit com a fonament de les accions que s’emprenen, les prioritats consensuades sobre on intervenir o l’increment del nivell de col·laboració i de compromís dels participants, són exemples d’aquest aprenentatge.

� Sostenir en el temps la participació d’entitats i de serveis en un procés complex i

de llarg recorregut. Els plans comunitaris faciliten aquesta implicació perquè el lideratge de les entitats sobre el procés és tangible, les sessions de treball i els espais són operatius i s’adapten a les expectatives i possibilitats dels participants, les diferents propostes de treball comunitari estan integrades i ofereixen, per tant, diferents nivells de participació i hi ha possibilitats de fer accions fonamentades en necessitats i amb resultats visibles.

� Incrementar les xarxes comunitàries dels participants: entitats i serveis ja

disposaven de xarxes pròpies, però ser o no ser part del procés dels plans comunitaris sí que ha suposat experimentar, o no, un canvi en el nombre i naturalesa de les relacions de col·laboració. La raó principal per a la col·laboració de diferents agents són els projectes que surten a iniciativa de les entitats i els serveis. Així i tot, les accions comunitàries



coordinades pels equips tècnics dels territoris generen per la seva banda una bona part de les relacions de moltes entitats i serveis.

Els plans comunitaris són veritables processos de creació de xarxes perquè fer xarxa esdevé un objectiu de treball planificat en el temps i integrat en les relacions quotidianes, i hi ha possibilitats reals tant de realitzar projectes com de participar d’accions puntuals, compartides i amb capacitat per mobilitzar moltes persones i agents; perquè els espais comunitaris faciliten el coneixement mutu i compartir experiència, reflexions i propostes i connectar les accions d’uns i altres; perquè es comparteix discurs comunitari i els beneficiaris, tipologia i execució dels projectes va més enllà d’una entitat en particular; perquè l’equip comunitari té disponibilitat per dedicar-hi esforços, tot i les limitacions.

� Millorar els respectius barris, tant des de la perspectiva de l’espai públic com de les condicions de vida dels beneficiaris directes i el seu entorn social i familiar immediat, incidint en la convivència , la integració i la igualtat d’oportunitats .

Hi ha una dinàmica general dels projectes i de les accions comunitàries a adaptar-se a les restriccions pressupostàries, a estar menys condicionats pel perfil de les entitats i donar resposta a nous àmbits i a nous públics amb nous formats, a ser el producte de la col·laboració de més d’una entitat o servei i a impactar més enllà dels principals destinataris.

� Implementar un procés progressivament més sostenible des del punt de vista, per

una part, de la planificació, la viabilitat i la gestió dels projectes (ex. projectes de petit format i canviants, o projectes que preveuen la constitució d’una entitat que els gestioni), i el finançament i la renovació de les propostes, de l’altra (ex. implementant fórmules de copagament, o promovent projectes d’abast curt o mig, amb finalitats concretes i assumibles)

� Implementar nous instruments d’intervenció de tal manera que es justifica la seva

permanència per les externalitats que provoca i per la contribució a l’assoliment d’altres agendes polítiques: els plans comunitaris faciliten la detecció de necessitats i l’accés a determinats col·lectius, l’adaptació de les programacions municipals a cada territori / població i la generació de noves dinàmiques als equipaments municipals. A més a més, l’impacte de la seva acció transcendeix la població i teixit associatiu on actua.

� Incrementar el rigor de determinats elements del treball comunitari, com la

correspondència entre les prioritats i la tipologia de projectes, l’avaluació del funcionament intern dels plans o les estratègies per conèixer la realitat social dels territoris.

Els principals condicionants externs detectats dels plans comunitaris corresponen a: � La disponibilitat de recursos suficients , la incertesa en el pressupost i els

requeriments burocràtics. En quina quantitat i, especialment, en quin moment efectivament es pot disposar dels recursos econòmics, condiciona les dinàmiques de treball dels plans comunitaris tant pel que fa estrictament als projectes -proposta, modificacions, aprovació, execució, seguiment, avaluació-, com a la dedicació a altres temes. Paral·lelament, els requeriments de gestió relatius a la tramitació de la subvenció,



la justificació de la despesa i l’elaboració de les respectives memòries han incrementat la seva exigència tant en terminis com en demandes.

� La concepció dels plans comunitaris: la qüestió territorial .

Els plans comunitaris escenifiquen la punta de l’iceberg d’una problemàtica amb arrels més profundes, la de la qüestió territorial : de com s’incorpora, treballa i coordina la visió de ciutat i les visions dels territoris, com s’adapten les polítiques de ciutat a les especificitats i necessitats particulars de les poblacions singulars, com es dóna resposta a les demandes territorials des de la diversitat de competències en joc. En definitiva, com es tradueix tot plegat en pràctiques concretes de coordinació entre els serveis municipals de ciutat i els equips de treball presents als territoris i com es pot assolir parlar en els mateixos termes pel que fa al treball comunitari.

� La coordinació específica dels plans comunitaris amb la resta de polítiques i

serveis municipals, així com amb les polítiques supramunicipals.

És un dels principals reptes no resolts en tot el que implica un millor coneixement d’allò que fan els plans comunitaris i d’allò que té lloc a nivell de ciutat; evitar duplicitats en les ofertes d’entitats, serveis i administracions; el nivell de col·laboració de la resta de l’organització municipal per ajudar a implementar les propostes comunitàries; i una millor definició del rol de regidors/es i serveis municipals en aquests processos. En definitiva, altre cop: cal una concepció i pràctica compartida sobre què és fer treball comunitari als territoris i vincular els plans comunitaris al conjunt de polítiques municipals.

� Les futures possibilitats d’elaborar accions comunitàries.

El nou marc de treball que proposa el contracte – programa amb la Generalitat de Catalunya prioritza donar resposta a les situacions de pobresa i d’exclusió social. Aquest plantejament no encaixa amb la dinàmica de promoure accions de petit format relacionades amb la dinamització comunitària, capacitació del teixit associatiu, etc. i pot trobar dificultats perquè iniciatives de certa complexitat puguin ser assumides i gestionades per aquell teixit associatiu no professionalitzat.

Les millores metodològiques dels plans comunitaris s'haurien de centrar en donar resposta a les següents qüestions: � L’apropiació de les entitats.

L’aprenentatge continu sobre què vol dir treballar en un projecte comunitari i, concretament, què implica un funcionament òptim d’un Pla de Desenvolupament Comunitari per part de les entitats, no exclou el fet que hi ha parcel·les de la gestió d’aquests plans (ex. la comunicació, l’elaboració de documentació, la convocatòria dels espais comunitaris, etc.) que depenen quasi en exclusiva de la dedicació dels equips comunitaris. En algun cas, això també passa en relació amb el disseny i l'impuls de projectes.

� La consolidació i/o harmonització de les dinàmiques i processos de treball.

Partint de la necessària singularitat de cada pla comunitari, sí que es detecta un marge de millora comuna en relació amb la regularitat de les trobades dels espais



comunitaris, l’aprofundiment en l’actualització dels diagnòstics o el seguiment i avaluació de projectes i accions comunitàries, la diversitat de fonts i de participants respecte l’actualització dels diagnòstics o el seguiment de projectes i accions comunitàries, la concreció de les prioritats, i la continuïtat i el desplegament de les estratègies relatives a qüestions de procés, de les propostes d’actuacions o dels processos d’avaluació i les recomanacions que se’n deriven.

� Les estratègies per generar xarxes comunitàries.

Si bé l’objectiu de crear xarxes és central i compartit per tothom, no es plantegen objectius ni estratègies concretes a curt termini per fer visible i acordar com es crearan. Els projectes tenen potencial com a generadors de xarxa sempre i quan es plantegin ser dinamitzadors de la comunitat i, per tant, incorporin de forma explícita estratègies per generar-ne. La resolució d’algunes duplicitats en l’oferta d’entitats i serveis i la cerca de complementarietat de les accions de tots els participants contribuiran a la creació de xarxa.

� La participació d’aquells que no participen .

La tipologia dels no participants o de participants poc o insuficientment presents al conjunt de plans comunitaris: els serveis -en algun cas, la seva participació està en descens; en un altre, encara no hi són; a vegades, l’assistència no és garantia de participació quan hi ha canvis de referents i manca de transmissió d’informació-; la ciutadania no associada -un repte no afrontat mai del tot, les persones a títol individual són vinculades algun cop en les accions comunitàries-; les associacions de veïns, les entitats esportives, les AMPA’s, les associacions de comerç que aportarien en cada cas visió global, població beneficiària, posició estratègica en relació amb els principals destinataris dels projectes comunitaris, infància i adolescència, i capacitat de dinamització de l’espai públic; i en algun barri, les entitats religioses .

� El marge d’actuació dels plans comunitaris.

Les possibilitats de fer noves actuacions estan condicionades per la cerca d’alternatives de finançament als projectes històrics, la disponibilitat de pressupost en quantitat i en temps i la seva distribució entre els tres plans comunitaris, la planificació de l’execució de les idees proposades però mai desenvolupades i la cerca / constitució d’entitats referents que puguin assumir la gestió d’aquestes propostes.

� La difusió dels plans comunitaris.

La difusió no ha estat una prioritat ni una responsabilitat compartida, malgrat haver-hi acord en la seva necessitat. Hi ha un consens majoritari en el fet que hi ha d’haver canals de comunicació més fluïts, tant internament amb la resta d’actors implicats i amb els serveis i àmbits de l’Ajuntament participants, com externament cap al barri i cap als usuaris/àries i veïns/es potencialment beneficiaris de les accions plantejades en el marc dels diferents plans.



Recomanacions Les recomanacions estan dividides en les tres dimensions de la teoria sistèmica: l'estructura, el procés i el resultat. I a dins de cada dimensió hi ha els criteris d’avaluació. S'identifiquen pels colors pintats al marge de cada recomanació i dels quals es veu la llegenda al principi de cada pàgina. De manera que si, per exemple, es pretén millorar l'eficàcia dels processos, cal buscar les que tenen el color verd a la dimensió de Procés. Llegenda dels criteris: Eficàcia Pertinença Participació Impacte Eficiència

ESTRUCTURA Recollir en un mapa, el conjunt d'accions que es fan en el territori per part de les diferents administracions, entitats i serveis que hi operen per poder detectar on es produeixen col·lisions i/o oportunitats de col·laboració.

Elaborar un mapa d’interlocutors : identificar àmbits i col·lectius, la seva diversitat interna, les organitzacions i grups vinculats i finalment les persones de referència amb qui es compta. S’identificaran així també els àmbits i col·lectius amb qui no es té relació o se’n desconeix la seva realitat.

Realitzar alguna acció immediata per incorporar els serveis, com ara els Mossos d’Esquadra, la Unitat d'Educació i Comunicació i la Policia de Barri del Servei Local de Seguretat, els Serveis Socials i els Serveis d’Educació, que ja han manifestat el desig de participar a tots els plans de desenvolupament, així com una estratègia d'acompanyament cap a la plena integració. Marcar un calendari de reunions periòdiques entre els diferents actors i serveis per cercar una millor coordinació d'acció.

Realitzar a principis d’any una sessió de treball conjunta1 per compartir l’actualització del diagnòstic i la proposta d’accions , un cop avançat el treball de revisió del diagnòstic -o coneixement de l’entorn-, priorització i llançament de primeres propostes per part de cada espai comunitari. Realitzar a finals d’any una sessió de treball entre equips comunitaris i àmbits competencials per tal de valorar la implementació de les propostes, els seus resultats i l'impacte, i les línies de continuïtat, un cop les entitats hagin passat comptes dels projectes respectius i s’hagi fet la corresponent valoració en grup. Aprofitar les sessions de coordinació que assenyala el contracte programa 2013 entre els tres programes (Plans de Desenvolupament Comunitari, Pla Local per a la Inclusió Social, i Programa Ciutadania i Immigració) per millorar el coneixement dels plans comunitaris per part de l’Àrea de Benestar i Ciutadania de l’Ajuntament, resoldre, si és el cas, alguna duplicitat d’actuacions i establir veritables relacions de col·laboració entre els diferents àmbits de l’Àrea i els equips comunitaris.

1 Equip comunitari + entitats i serveis per a cada PDC amb aquells àmbits relacionats amb les prioritats / propostes de treball per tal de compartir i valorar les propostes i ajustar-les a les oportunitats que es prevegin.



Llegenda dels criteris: Eficàcia Pertinença Participació Impacte Eficiència

Instaurar mecanismes periòdics entre l'equip comunitari i les entitats que permeti fer un seguiment i una avaluació de les accions efectuades. Planificar de forma concreta i compartida per totes les entitats i els serveis participants, com anualment es treballarà per a la creació de xarxes.

Fer que els projectes incorporin de forma explícita estratègies per treballar en xarxa , sigui en l’organització del projecte, la seva implementació i funcionament, etc.

Optimitzar els recursos humans del Departament de Participació Ciutadana i Proximitat en temes relacionats amb la gestió dels plans. Identificar i preveure els requeriments i tràmits sol·licitats per part de la Generalitat per adaptar-se al nou escenari de col·laboració en format de contracte-programa.

Detallar aquelles accions crítiques que ha d'executar de forma ineludible l'equip comunitari i prioritzar-les sobre la resta d'accions.

Fer un monogràfic en algun dels espais de coordinació política per compartir i replantejar el rol de les regidories de barri en relació amb els PDC, en el marc del nou escenari que planteja el contracte programa 2013, en relació amb: • la participació als espais comunitaris, • la dinàmica de coordinació i informació amb l’equip comunitari, • la transmissió de les prioritats polítiques i la visió de govern als territoris, • l’impuls i la mediació per al desenvolupament de les propostes comunitàries. Planificar un conjunt d'accions puntuals, solidàries i amb benefici per a tota la ciutadania que permeten generar la idea de comunitat i de treball en el barri, així com visualitzar el PDC. Específiques per a Camps Blancs En el cas que una part del pressupost pugui efectivament destinar-se a noves propostes, treballar per consens els criteris de valoració dels nous projectes , fent èmfasi en analitzar, entre d’altres coses: • la centralitat de la proposta en relació amb el projecte d’entitat, sobretot si implica

la continuïtat en la contractació de personal, • la temporalitat de la proposta, • la viabilitat a mig termini, en el cas de projectes de mig-llarg recorregut

(plantejament d’alternatives de finançament), • la capacitat d’implicar nous agents. Planificar de forma sistemàtica trobades amb cadascun dels participants amb l’objectiu de mantenir el contacte, transmetre les novetats i el punt en què es trobi el pla i sobretot conèixer la seva percepció, les expectatives i els dubtes sobre el procés.




Específiques per a Marianao Concretar les prioritats -àmbits d’actuació- en forma d’objectius concrets, exercici que servirà per visualitzar millor què es vol assolir, establir la relació dels projectes amb aquestes fites i formular les noves propostes. Incorporar les entitats en el disseny de l’estratègia per vincular els serveis al PDC i mobilitzar així les seves xarxes i capacitat d’interlocució.

Aprofitar les xarxes de la Fundació Marianao i del Centre Obert Don Bosco per sumar serveis i altres entitats (escoles, instituts, AMPAS, etc.) al Pla. Realitzar un monogràfic en el marc de l’assemblea del PDC per dissenyar de forma col·lectiva com ha de ser l’espai de relació dels serveis : qui ha de participar, amb quina freqüència, amb quin rol, amb quina relació amb la resta del procés, amb quina estratègia s’hi contacta i se’ls convida a participar.

Establir un sistema d’agenda compartida entre els participants al PDC -equip comunitari i entitats- que faciliti a grans trets la planificació tant de l’assemblea com l’organització d’activitats. Específiques per a Ciutat Cooperativa-Molí Nou Oferir una formació específica per a entitats en elaboració i gestió de projectes. Generar dinàmiques específiques , i puntuals, que apleguin entitats i serveis en relació amb temes clau: actualització del diagnòstic, monogràfics sobre alguna problemàtica, seguiment de projectes. Dissenyar i acordar un calendari de trobades tant per a l’assemblea d’entitats com per a la comissió tècnica. Impulsar nous continguts per a la comissió tècnica més enllà del diagnòstic i el suport als projectes impulsats per les entitats atenent a les seves potencialitats i predisposició.




PROCÉS Garantir que les actualitzacions de les diagnosis siguin el més objectives possible mitjançant, entre d’altres, la utilització dels observatoris de dades corporatius, i que no se cenyeixin únicament a l'experiència parcial de les entitats i els serveis participants.

Tenir present la visió àmplia del projecte de ciutat en el moment d’actualitzar les diagnosis.

En la decisió dels àmbits prioritaris d'intervenció han de primar els continguts dels eixos determinats al contracte programa : pobresa en relació amb família, infància i inclusió social i no tant el perfil de les entitats i dels serveis que hi ha al PDC. Reemprendre els espais de coordinació i posada en comú entre els PDC, i d’aquests amb la resta de l'Àrea de Governança i Ciutadania. Establir canals de coordinació i d'informació efect ius especialment amb l'àmbit de Benestar , que és on més es poden duplicar serveis, tal com estableix el contracte programa. Redactar i implementar un pla de Comunicació dels PDC genèric, i també un d'especifíc per a cadascun, amb l'ajut del Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament o aprofitant recursos humans existents que poden assumir aquest rol, per assegurar el trànsit bidireccional d'informació, i fer més visibles els PDC.

Incorporar els PDC com a perfils a les xarxes socials , tal com determini el pla de Comunicació d’aquests i tenir presència i difusió permanents.

Fer difusió interna al PDC i al barri dels resultats obtinguts en les accions i els projectes.

Incloure dins l’ordre del dia dels diferents espais de treball dels PDC un punt que garanteixi la difusió tant dins del propi PDC, com amb els altres sectors municipals i a la ciutat.

Establir períodes màxims d'intervenció per afavorir la renovació dels projectes i arribar a altres beneficiaris. Desenvolupar per fases, adaptades al context, les propostes de projectes per garantir la seva execució o desestimar-les, evitant així l’acumulació de projectes no realitzats. Establir fórmules de copagament per finançar les intervencions. Per tal de millorar l’estandarització a tots tres PDC, les entitats han de corresponsabilitzar-se en la gestió. En general, tant equips tècnics com taules de serveis, han d’implicar-se més en: fer actes, organitzar les comunicacions, preparar i realitzar rendició de comptes, muntar convocatòries, preparar i difondre memòries, marcar i organitzar la regularitat de trobades, etc.




Específiques per a Camps Blancs Donar vida a nous projectes i cobrir més públics diana que els habituals -infància i gent gran- adoptant el criteri de potenciar xarxa i màxima repercussió comunitària. Incorporar tal i com ja s’esmenta a l’apartat d’Estructura, la resta de serveis del barri que no són al PDC. Derivar el finançament de les accions en format de serveis cap als pressupostos ordinaris (ex: convenis) amb l’objectiu d’alliberar recursos i adreçar-los a altres noves estratègies. Llançar una campanya que revifi la marca/logotip del PDC de Camps Blancs i que ja hagi estat prevista al pla de Comunicació. Endegar projectes que no necessàriament estiguin vinculats a l’objecte social de les entitats. Específica per a Marianao Incorporar els serveis del barri al PDC, en l’espai que es determini, per facilitar el plantejament i l'execució dels projectes. Específiques per a Ciutat Cooperativa-Molí Nou Crear la marca/logotip del PDC de Ciutat Cooperativa-Molí Nou, de manera participada i seguint el pla de Comunicació que s'haurà dissenyat.

Llançar una campanya que n’impulsi el coneixement. Establir mecanismes de coordinació amb les institucions per impulsar els projectes de més complexitat com la xarxa de voluntariat o el projecte de joves.




RESULTAT Incorporar en les estratègies de seguiment dels projectes, la identificació dels beneficiaris en funció de la seva antiguitat i els canals de derivació o d’aproximació al projecte. Implementar mecanismes perquè els beneficiaris o destinataris de les accions com els serveis que hi col·laboren participin en els processos de seguiment i avaluació. Fer una enquesta específica per saber el grau de coneixement dels PDC en els barris. Fer una anàlisi cost-benefici per determinar el retorn social de la inversió. Específica per a Camps Blancs Impulsar com a estratègia la valoració dels projectes, per part de la Comissió Comunitària, per tenir un nou element de contrast i de reorientació. Específica per a Marianao Implementar una estratègia orientada a l'aplicació pràctica de les millores i propostes plantejades en els diferents productes d’avaluació realitzats fins al moment. Específica per a Ciutat Cooperativa-Molí Nou Fer seguiment dels resultats dels projectes i de les accions per part de l'assemblea d'entitats.

3 resum executiu avaluacio pdc 2010 2012

Documents

Transcript of 3 resum executiu avaluacio pdc 2010 2012