30180 Ombres a La Foscor

A r t u r o P A d i l l A d e j u A n

O m b r e sf O s c O r

Sis joves sen van dacampada a la muntanya. Aviat sadonen que no estan sols. Hi ha una presncia estranya que soculta entre els arbres, una ombra que els vigila de prop i els segueix silenciosament. no saben qui s, no saben qu vol, ni tan sols simaginen com ns, de perillosa, una ombra quan es fa fosc... el que comena sent una excursi agradable a la muntanya es converteix en un autntic malson. i el pitjor de tot: potser encara samaguen ms ombres a la foscor.

Arturo PAdillA de juAn (Montorns del Valls, 1989) forma part duna nova fornada descriptors joves i s una de les grans apostes de la literatura juvenil en catal. la seva trajectria es va iniciar el 2006, quan va guanyar el Premi jordi Sierra i Fabra i va publicar el seu primer llibre amb setze anys. entre les seves anteriors novelles destaquen la tempesta (2011), Supervivientes detrs de las cmaras (2012) i Presoners del mar (2013).

Ar

tu

ro

PA

dil

lA

de

ju

An

Om

bres

f

OscO

r

www.estrellapolar.cat

EditorialEstrellaPolar

@llibresjoves

10123567

Aurora

Liliana

4

Rstica sin solapas

130x205

130x205

130x205

8

X

Arturo Padilla de Juan

Ombres a la foscor

118971-060-OMBRES A LA FOSCOR.indd 5 17/03/15 15:09

Estrella Polar

2015, Arturo Padilla de Juandaquesta edici: 2015, Grup Editorial 62, s.l.u., Estrella Polar,

Pedro Pons 9-11, 08034 Barcelona

Illustraci: Shutterstock

Primera edici: maig del 2015

[email protected]

Fotocomposici: Vctor Igual, S.L.Dipsit legal: B. 7.339-2015Imprs a: LimpergrafISBN: 978-84-9057-865-0

Queda rigorosament prohibida sense autoritzaci escrita de leditor qualsevol formade reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra,que ser sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adrear-vos a Cedro(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org)si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra(www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


11

CAPTOL I

LAdri va ficar el sac de dormir i la tenda de campanya alenorme motxilla que li havia deixat el seu tiet. Desprshi va introduir el menjar, el necesser i algunes coses msal poc espai que encara hi quedava lliure. El mbil va so-nar tot just quan estava tancant la motxilla.

Adri, ja hi som tots li va anunciar el Xavi. Tes-perem als aparcaments de lajuntament.

Tamb hi s la Laia?S, noms faltes tu.Entesos. Vinc de seguida.Va sortir al balc, va obrir larmari i va agafar les botes de

muntanya. Va asseures al sof i se les va posar rpidament.El Jordi, el seu germ petit, va sortir de lhabitaci

seguit dun amic. Tots dos parlaven duna noia anomena-da Alxia quan van arribar al menjador.

Adri, saps que tinc nvia? li va comunicar orgu-lls el seu germ. Es diu Alxia.

Mentider, no s la teva nviali va retreure lamic.S que ho s, envejs. Noms cal que li demostri que

magrada.El nen va posar-se el dit a la barbeta, reflexiu.Adri, tu qu faries per amor?El jove va acabar de cordar-se les botes sense parar-hi

gaire atenci.


12

Ho sento, nois, per me nhe danar.Puc venir amb tu?The dit un miler de cops que no.Per qu no? va rondinar.Perqu no s una excursi per a nens. Passarem tota

la nit a la muntanya. A tu et faria por.Et prometo que no va insistir el germ. Hi he

anat moltes vegades amb el pare. Sisplau, deixam anar-hi.LAdri es va aixecar i es va posar la motxilla a lesque-

na sense fer cas del seu germ.Jordi, encara ets massa petit li va dir mentre ca-

minava cap a la porta.El nen va arrufar el nas i va seguir-lo acompanyat del

seu amic.Ja tinc deu anys. No sc tan petit.A veure, nano, no hi fas res, all. Vaig amb els meus

amics i tots et doblem ledat li va respondre, amb pocapacincia. No rondinis tant, que avui dormirs a casadel Sergi.

El Jordi no va mostrar-se gaire entusiasmat.Obviant la seva reacci, lAdri va palpar-se les butxa-

ques dels pantalons per assegurar-se que duia les claus, lacartera i el mbil. Tot seguit, va obrir la porta i va sortirmaldestrament amb la motxilla a lesquena.

Ho dir als pares el va amenaar el Jordi.LAdri es va quedar uns instants al llindar, observant

el seu germ amb una mirada fulminant.Val ms que els deixis en pau durant el seu aniver-

sari de noces. Pel teu b va amenaar-lo abans de tan-car la porta.

Els dos nens van restar en silenci enmig del rebedor.


13

Jordi, no era jo qui dormia a casa teva?s clar.s que el teu germ ha dit que...El meu germ ja no hi s va tallar-lo amb una

veu impregnada de ressentiment.El Sergi va arronsar les espatlles.I ara qu fem?El Jordi va estar-sho rumiant fins que se li va illuminar

la cara.Anem a veure lAlxia.

LAdri va guaitar els seus companys als aparcaments. Elprimer que va reconixer va ser el Xavi. Tots dos havienfet moltes excursions plegats, per aquest era el primercop que organitzaven una acampada amb tanta gent. Capdels seus amics havia volgut perdre-se-la, aix que havienplanejat una ruta senzilla per als que no estaven acostu-mats a la muntanya.

Al costat del Xavi hi havia la Laia. LAdri va somriureen veure-la i ella va tornar-li el somriure. Era la noia ideal:maca, simptica i disposada a tot. Li agradava afrontarnous reptes i no tindria problemes per seguir el ritme delexcursi.

La Laia havia portat la seva amiga Paula. Vivia a Ma-drid i sajuntava amb ells durant les vacances. No els co-neixia gaire, per tampoc no demostrava un gran intersper integrar-shi. Podia ser problemtica en la convivn-cia, ja que tenia un carcter fort i aspre.

La Sheila era lltima noia que integrava el grup. LAdriva sorprendres que shagus decidit a venir. No era una


14

noia de muntanya. Li agradava vestir b, anar maquilladaa tot arreu i dur la bossa sempre amb ella. La seva vida erafora sedentria i li sobraven alguns quilos. Encara quetots savenienmolt amb ella, ning creia que pogus aguan-tar lexcursi.

Quan sacostava al grup, el Grenyes va sortir correntsper rebrel. Era un noi espontani i despreocupat que so-vint mostrava un somriure de felicitat dibuixat a la cara.Tenia molt de talent component canons que desprs ra-pejava. Li deien el Grenyes perqu es deixava els cabellstan llargs que de vegades li tapaven els ulls.

Ja era hora, triganer!El va rebre amb una abraada.Lestrella sha de fer esperar.El Xavi tamb shi va acostar.Ja mhi veia tot sol, amb aquests...LAdri va somriure i va dirigir-se a les noies per salu-

dar-les amb un parell de petons.No va poder dissimular una mirada dadmiraci cada

cop que contemplava la Laia. Senzillament, estava espec-tacular. Duia una samarreta ajustada i uns pantalons curtsque en ressaltaven la figura esvelta i la pell bruna. QuanlAdri shi va acostar per fer-li dos petons, va comenarel primer per lesquerra en comptes de la dreta i va acon-seguir que es fessin un pet accidental a la boca. La Laiasel va mirar amb uns ulls de color mel desprevinguts. Ell vaapuntar un somriure suspica.

Sento haver trigat es va disculpar com si no ha-gus passat res, per el meu germ mestava entretenintperqu volia venir.

Doncs ja ens estvem torrant per culpa teva.La Paula sempre havia de fer gala de simpatia.


15

Passaven deu minuts de les onze del mat. El sol estrobava en el mxim apogeu i feia una calor asfixiant.Lestiu havia entrat amb fora aquell any i no hi havianing pel carrer. Era 23 de juny i aquella nit se celebravala revetlla de Sant Joan al poble. Com que lendem erafesta, havien decidit que seria el millor moment per ferlexcursi.

Ja hi som tots va dir el Xavi amb les claus delcotxe. Som-hi!

Que s molt lluny, la muntanya? va preguntar laPaula.

s aquella dall li va indicar la Laia.La muntanya de Sant Miquel serigia majestuosament

darrere dels edificis de Montorns del Valls, un poblebarcelon situat entre polgons industrials i muntanyes dela Serralada Litoral. El bosc que revestia la muntanyacontrastava amb el blau immaculat del cel. El cim tenia laforma duna ema i shi podia apreciar la silueta duna tor-re que es retallava al cim ms oriental.

Veus aquella torre? li va assenyalar la Laia. sla torre dun castell en runes. Anirem all.

De deb que hi ha un castell?B, ms que un castell, jo diria que sn quatre pe-

dres mal posades va opinar el Grenyes, per molenles vistes que shi veuen. Perqu ets tu, et deixar posar almeu costat per veure la posta de sol...

Continua somiant, flipat!No perdem el temps els va apressar el Xavi.

Laia, tu temportes les noies al teu cotxe, oi?S. Ens veiem al descampat de Ca nOliver.La Paula i la Sheila van agafar les motxilles i van fi-


16

car-les al maleter del cotxe de la Laia. Els nois van acomia-dar-se i van dirigir-se al cotxe del Xavi.

Mentre carregaven lequipatge, la mirada de lAdri vadesviar-se fins al bloc de pisos que tenia davant. Un copms, els seus ulls van aturar-se a la mateixa finestra delltima planta. I en aquell precs instant la va veure. Hihavia una silueta humana oculta a la penombra. Un cal-fred li va sacsejar els ossos. Lestava observant, podia notarla seva mirada dodi camuflada entre les ombres.

Adri!Davant la immobilitat del seu amic, el Xavi va resse-

guir la direcci dels seus ulls i va arribar a la finestra delltima planta.

La va trobar buida.Mestava observant va assegurar lAdri amb una

veu profunda.El Xavi va negar amb el cap.Adri, oblida-ten.Era all.Podria ser qualsevol persona.Saps perfectament qui era.El Xavi va sospirar i va posar-li la m damunt de les-

patlla.Tio, no tatabalis. Avui hem de passar-ho b. Ja en

fa molt temps, de tot all.Avui fa quatre anys. Com vols que me noblidi si

tornem al mateix lloc on va passar tot?Les pupilles del Xavi van enfosquir-se mentre reflec-

tien la muntanya de Sant Miquel.Daix ja nhem parlat. Necessitem pujar per de-

mostrar-nos que ho tenim superat.


17

Parelleta, entreu o qu? els va interrompre elGrenyes des de linterior del cotxe.

LAdri va respirar fondo i va assentir lentament. Mal-grat tot, abans de tancar la porta del cotxe, va donar unltim cop dull a la finestra.

Van aparcar al descampat de Ca nOliver, una masia alpeu de la muntanya que shavia convertit en un luxsrestaurant. Aquell seria el punt de partida. Podrien ha-ver-hi arribat caminant, ja que la masia no era gaire llunyde lajuntament, per preferien estalviar temps per dinarquan coronessin el cim.

Les noies els esperaven recolzades al cotxe amb les mot-xilles a punt. La motxilla de la Laia era la ms gran perquportava la tenda de campanya on dormirien totes tres. LaSheila duia una motxilleta on cabia el sac de dormir i pocacosa ms, per tot i aix no es desfeia de la seva bossa.

Sheila, no anem de compres va ironitzar el Gre-nyes tot just va sortir del cotxe.

Ho dius per la bossa? Sempre la porto, forma partde mi.

Aleshores deu estar ben buida...La noia li va etzibar un cop fort amb la bossa.Mira com ns, de prctica va afegir arreglant-se

els cabells ros plat.Va! Comencem! va anunciar lAdri.El noi va emprendre lamarxa per una sendera que sobria

pas entre els pins i les alzines que envoltaven Ca nOliver.La resta dels seus companys el van seguir en fila ndia.

Mentre caminaven, la Laia shi va acostar.


18

Adri, suposo que el pet davui ha estat sense voler.Ell la va observar amb uns ulls espurnejants a la llum

del sol.S, s clar.Ja nhem parlat moltes vegades, daix.s veritat. Ho sento.Ella va inspirar fondo mentre assentia.Adri, no ho fem ms difcil.Van quedar uns segons en silenci.Us sona aquest lloc? els va preguntar el Xavi apa-

reixent per darrere.Avanaven per un tram del cam excavat al terreny en

qu els arbres dels marges creixien a ms altura.I tant! Aqu ens vam amagar totes les noies de classe

i us vam bombardejar amb globus daigua va recordarla Laia amb certa nostlgia. Us vam deixar xops.

Perqu no vam poder defensar-nos va matisar elXavi. Us haveu aliat amb el profe deducaci fsica. Ellens havia dit que no vindreu al castell perqu us qued-veu fent aerbic a linsti.

Us vam fer un favor! Amb la calor que feia us vamrefrescar una estoneta.

Vau tenir sort que fos lltim dia de curs, perqu sino haurem preparat la revenja va assegurar lAdri.

s veritat. Va ser lltim dia de curs i lltim any delESO. Ja han passat quatre anys! Ens podrem haver em-portat un bon record daquell dia...

Hi va haver un silenci inesperat que cap dels tres no vagosar trencar. Darrere seu, sentien els rebufs de la Paula ila Sheila per haver de suportar les ocurrncies absurdesdel Grenyes.


19

La sendera els va conduir cap al cam principal queascendia al castell. Aquest cam de terra era ms ample iavanava entre camps de vinyes.

Van caminar gaudint de lentorn i comentant allque farien en arribar al castell. Els acompanyava el cantdels ocells i el soroll de les cigales. Al seu pas samagavensargantanes entre les escletxes de les pedres i shi creua-ven parelles de papallones festejant. De tant en tant, unalleugera brisa els transportava una agradable olor de ro-man.

El pendent es va fer ms pronunciat i el bosc comen-ava a envair els marges del cam. Van alentir el ritme dela marxa mentre deixaven de conversar i concentraventots els esforos en lascens sinus. La Sheila es va anarquedant enrere.

Nois, espereu-me! els va demanar panteixant.Necessito descansar una estona.

Sheila, no taturis! la va advertir lAdri uns me-tres ms amunt. Desprs et costar ms continuar.

Ho sento, no puc ms!Vinga, Sheila, a poc a poc la va animar la Laia.

Beu un glop daigua.La Sheila va fer cas del consell i es va aturar, va obrir

la bossa i va agafar una ampolla daigua mentre els seuscompanys continuaven avanant. Desprs de beure, vaobservar el cam que havien recorregut. En aquell instantva percebre una ombra que samagava rpidament entrela vegetaci dun revolt del cam. El cor li va fer un bot.

Nois! els va cridar, aterrida. Rpid, veniu!Cap dels seus companys es va girar.Sisplau, veniu!


20

Sheila, pira a casa teva! li va respondre el Grenyessense embuts.

La noia va empassar-se la saliva i va tornar a contem-plar el revolt del cam. Els seus ulls van penetrar en les-pessa vegetaci daquell tram ombrvol, per tot el que vapercebre va ser una tranquillitat inquietant i amenaadora.

Va crrer cap amunt.Paula, alg ens segueix! va revelar sufocada en

arribar al seu costat. He vist com samagava al bosc.De qu em parles, tia?Tho dic seriosament. Alg sha amagat entre aquells

arbres dall.La Paula va observar la zona que li assenyalava. Tot en

ordre. Va sospirar, posant els ulls en blanc.Sheila, maca, oblida-ten. No veus que no t cap

sentit que alg ens segueixi?Et prometo que sacaba damagar all.Per era una persona? Li has vist la cara?La Sheila no va contestar. Les pupilles li van tremolar

mentre reflectien el rostre escptic de la Paula.No em creus, oi?s que s absurd! va contestar lamiga ras i curt.

Deu ser una llebre o algun animal aix.S, una llebre, com que sc la ximple del grup...

va dir la Paula caminant ms de pressa.Es van aturar en un repl del cam que els va permetre

recuperar forces. Van deixar les motxilles a terra, van beu-re aigua i van fer alguns estiraments. Lltim pendent ha-via estat molt pronunciat i el cansament minava la sevaresistncia.

El cam es bifurcava a partir daquell repl. A la dreta,


21

comenava a descendir lleument i a lesquerra, tancat ambuna cadena, continuava ascendint.

Hem danar cap a dalt va anunciar el Xavi.Es pot traspassar la cadena? va qestionar la Pau-

la amb recel.I tant! Aquesta cadena la posen perqu no hi pugin

cotxes, per nosaltres podem passar sense problemes.Desprs dunsminuts de descans, van posar-se lesmotxi-

lles a lesquena i van passar pel costat dun dels pals quesubjectava la cadena.

El cam serpentejava excavat a les parets grantiques dela muntanya. Les vistes que shi podien contemplar enalguns trams oferien una panormica esplndida deMon-torns, un poble tan proper i tan lluny alhora. Els edifi-cis minsculs semblaven tesselles de colors que formavenun mosaic immens que cobria tota la vall.

Un cop ms, la Sheila va quedar-se lltima. Abans deprendre el primer revolt, va mirar enrere. El cam era de-sert. Tot i aix, hi havia alguna cosa que li resultava estra-nya, alguna cosa que alterava lharmonia del bosc. Quanho va descobrir, se li va gelar la sang.

La cadena es movia.La cadena que penjava entre tots dos pals sestava mo-

vent. Cap dells lhavia tocat quan van passar pel costatdun dels pals. Va examinar detingudament lentorn sen-tint els batecs del cor i una suor freda que li cremava les-quena. Alg havia passat darrere dells.

Va respirar fondo i va crrer cap als seus companys,per no va dir-los res.


30180 Ombres a La Foscor

Documents

Transcript of 30180 Ombres a La Foscor